Quinieles dels Goya, estrenes (Ema, Petruña, Dark Waters, Sobre lo infinito), viatge pel garage sixties i Portal (videojoc)

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Jo encara no l'he pogut veure de la seva totalitat perquè jo vaig veure parts òbviament, per proximitat Sóc de síndria? Només quan sortien els pits, no? Perquè estic pensant, jo has vist el trailer No, però ara, jo no l'he vist i vosaltres m'esteu dient en privat ara si ho feu en públic que no hi ha pa tant No tenim els huevos El Pol em comentava que és un curt que sembla molt fet perquè guanyi aquesta mena de premis És de manual, del manual actual Em refereixo a que crec que s'estan veient unes produccions catalanes en el sentit estrictament aquest, diguéssim, costumbrisme català allò que veiem a estic de 93 I seria Anuncio Estrella d'Am també perquè jo l'Anuncio Estrella d'Am crec que ha generat escola Sí, pot tenir un rotllo sobretot molta playa també entre amics, els sopars I bon sabor de boca sempre bon sabor de boca perquè la sensació que tenim ante pel·lícules o cortometrajes perquè al final estos anuncios són autèntics cortometrajes d'Estrella d'Am és sempre això, no? És un poquito el Vale, sí, la vida és complicada No, però aquí hi ha un melodrama i la vida deja buen sabor de boca Aquí hi ha un melodrama que per cert, diguéssim, això s'està matent el diumenge, ara trencarem aquesta màgia de ràdio que sempre ens agrada tant Sí, però mai l'emmantico No sé que tan pato No, no, però que em refereixo a la nit abans és a dir, per nosaltres, aquesta nit és la nova edició dels Premis Goya I estem d'acord en que Suc de Cíndria també va com el mejor cortometraje al menos nominado Y puede volver a ganar Sí I hi ha altres pel·lícules Jo crec que aquí sí que hi ha tres pel·lícules que competeixen principalment que són Almodóvar-Amenávar Sí, tenemos un tándem bueno, un versus un fight, no? El joven, que ya no es tan joven y el viejo, que es cada vez más viejo Sí Y que en este caso parece que sorprende más bien Almodóvar con su gran película Crepuscular Crepuscular y más bien un Amenávar flojito, no? Sí Bueno, de fet, li ha passat dium que li passarà possiblement ja només en nominacions però la mà per la cara a la trinxera infinita que des d'aquí jo ja avanço venga, va, si comencem a fer les quinieles jo avanço de que Belén Cuesta pot guanyar Sí, ahí hay un tándem actoral increíble, no? Antonio de la Torre Antonio de la Torre ya Belén Cuesta y en ambos casos me parece que han hecho un trabajo increíble digo me parece porque no he tenido la oportunidad de ver la película una película que retoma otra vez los conflictos de la guerra pero que me parece quizás la película más acertada, no? Más que todo porque al final los premios yo entiendo que lo que deben es propulsar nuevas carreras nuevos cines o nuevas maneras de hacer y ante dos sí, dos personajes muy importantes en la cinematografía española como son Amenábar y Almodóvar pero que ya es hora también si al menos no han dado con la película que justifique su gran fama al menos en el caso de Amenábar porque no dar paso a otros como Lo que arde que de hecho Lo que arde también creo que es otra de las las grandes favoritas en este caso ¿Pero que arde pot ser que sí també a Direcció Novell? Sí, cierto Vale, aquí está compatint a Maloyo y aquí yo ya veig yo no sabría dir-te Enumeramos películas que van nominadas Dolor y Gloria Intemperie La trinchera infinita Lo que arde y Mientras dure la guerra Estas son las 5 películas que van a mejor nominadas a mejor película ¿Y a Direcció Novell? Claro, en Direcció Novell tenemos a El Hoyo Vale Abuñuel en el laberinto de las tortugas La hija de un ladrón Ostras Y ventajas de viajar entre Claro, es que bueno Lo que pasa es que claro los oyentes nuestros preciados oyentes nos estarán escuchando mañana posiblemente con el resultado ya O sea, que estamos divagando Ahora vamos a comenzar el programa Tot això resulta bastant futil ahora mismo Exacto No, pero venga Recordem xarxes socials que això sí que ho hem de fer sempre Facebook Empanada Cultural Instagram Empanada Cultural Twitter Empanada Cultural Sense L y los podcast que los podréu tomar Mixcloud, Soundcloud y Evox Y antes de que el programa prosiga simplemente mencionar que parece ser que la producción catalana en cuanto a nominaciones y eso sí que no cambia si es sábado, domingo o lunes ha sido bastante menor que en otros años Contamos con El Hoyo que además es coproducción La película madre Dirección El Sorogoyen Exacto, dirección del Sorogoyen Hablaremos de Sorogoyen hoy por cierto en algún momento y eso sí el corto que ya hemos mencionado Suc de Sindria que parece que retoma no solo ese costumbrismo catalán sino también esas libertades sexuales y ese puntito empoderamiento femenino que tan que tan de moda está Tan en boca Venga va, avancem nois Sisplau Es nota que ha tornat el Ferran perquè torna la música Sí, volvemos a la pasta y la pizza ¿no? En este programa S'ha de menjar, s'ha de menjar Hem de pujar una mica el ritme perquè estem els tres apagadors avui Bueno, és que ha sigut una setmana molt difícil Això de la pluja la gent de les quatre estacions sempre estem patint quan l'hivern és massa fred quan l'estiu és massa calor Paulino Pizza no es va subir l'ànima Pero importante Venga, yo pues vea Como hay que subir aquí revoluciones os voy a hablar de Conor McGregor y su último combate con el gran noqueo de 40 segundos a Donald Cowboy Cerrone ¿Qué os parece? ¿Bien? El McGregor el gran bluff de la historia Está ni me entradillada por una saxo Ahora no lo sé ¿He venido al programa adecuado para hablar de hostias o no? Empanadas culturales Podría, ¿eh? Podría pero bueno nuestros oyentes y mis compañeros aquí me conocen más como el pesado del cine así que vamos a dejar el UFC el Mixed Martial Arts para otros programas y sí, evidentemente os voy a hablar de cine pero en este caso no me voy a centrar en una única película porque ya anuncié la semana pasada que justo este fin de semana había grandes estrenos de hecho hay 5 películas que han estrenado que me parecen suficientemente importantes como para que las comentemos evidentemente el tiempo no es infinito la entrichera puede que sí la cuestión es que vamos a hablar de las que podamos seguramente podremos hablar de Emma hablaremos también de Petruña si Dios existe se llama Petruña y quizás hablamos de ese lago del ganso salvaje que es como el comodín ¿no? es una peli a la que le tenemos ganes desde que fue en octubre sí, la comenté para Sitges es una peli que comenté que tuve la oportunidad de verla en Sitges y que finalmente se ha estrenado este pasado viernes que no te veurá amb el videojoc que que vam comentar del ganso no, no, no un Tide at Goose Game no, però potser sí no ho sabem perquè quan m'havia de parlar l'Adriano Sitges no em va tenir temps potser perquè estem fent el menú del dia al minut 10-11 no passa res ens mengem la publicitat no la fem exacte, sí, total i tu Pol de què ens parles avui? doncs mira jo arran de que potser us diria que comença un bon període de festivals i en aquest cas s'està celebrant un d'aquests grans a Espanya festivals de música garages sixties i tot això que és el Sant Antoni Popfest que s'està celebrant a Castelló ens pilla una mica lluny diguéssim del que estem acostumats aquí però Països catalans pujarem al voltatge de l'antena de ràdio a veure si arribem no, però ara venen bastants festivals de gènere així més garajero i anem a introduir una mica aquest gènere molt bé i jo mira jo portaré un videojoc perquè com diu l'Adriano si ell el coneix per ser el passat del cine jo sóc el passat dels videojocs i a més m'ha costat perquè aquesta setmana és quin tema estem fent el Pol ha fet aquesta entreneta i he buscat un joc que em fa pensar en reconnectar en connectar en arribar a la gent o arribar a un mateix i és Portal Porta'l de Balbe el Pol el coneix ja veurem quan arribem a perquè no portar Death Stranding perquè era perfecte pels ponts portem aquí un monogràfic de Death Stranding des de fa 3 mesos és la recomanació del Ferran per l'Adriano bàsicament sí bàsicament sí ja veurem per què Adriano començarem amb tu d'acord? genial cinema Bàsicament sí Bàsicament sí Bàsicament sí Bàsicament sí Bàsicament sí Bàsicament sí Bàsicament sí Bàsicament sí Bàsicament sí Bàsicament sí Bàsicament sí Bàsicament sí Bàsicament sí Bàsicament sí Cuando quieras Adriano No, yo es que yo si no tengo música es como que me siento vacío Además, por si cometo algún error en mi retórica está bien que la música ensucie un poco mis discursos Bueno, yo os he dicho que venía a hablar de los últimos estrenos los que yo considero más importantes estamos hablando de cinco películas por un lado tenemos a Todd Haynes Todd Haynes es un hombre que se hizo muy famoso aunque tenía un recorrido y una trayectoria bastante importante pero se hizo muy famoso con Carol ¿recordáis? La película Uy, veo cierta reticencia A mí me encantó Carol pero sobre todo me encantó por su opuesta formal por ese trabajo de ir a buscar aquellas fotógrafas La mirada No, no, pero es en serio es decir por un lado teníamos la relación lésbica entre la Cate Blanchett y la Ronnie Mara realmente me parecían dos personajes muy bien elaborados y por otro lado a mí lo que más me encantó o sea, lo que más me atrajo de esa película era la puesta en escena el trabajo formal y cómo había una mirada a través de la mirada de muchas fotógrafas anónimas de la época que habían dejado una obra bastante importante pero que no se les había dado el espacio y la fama necesaria y entonces de alguna manera Todd Haynes miraba esa época y esa relación lésbica a través de la fotografía que se conservaba de la época sobre todo de fotógrafas mujeres fotógrafas femeninas me pareció una gran apuesta pero sí que es cierto que la siguiente película que era una película casi de carácter infantil no sé si la recordáis una película que exactamente se llamó Wonderstruck el museo de las maravillas es una peli que ya no, no pues bueno es una película que dejó a mucha gente descontenta y la nueva aportación de Todd Haynes es Dark Waters Aguas Oscuras está inspirada en una impactante historia real que en este caso liderado por el actor Mark Ruffalo un veterano también ah, ese cual es el estreno de esta semana sí, exacto es un estreno bastante pomposo con cara y abandonad Hulk pues harás no tú creas ni tú esta es una peli que se mueve mucho entre el drama judicial basada en hechos reales conflictos políticos y no y el ir descubriendo sobre todo como al final estamos muy controlados y muchas veces casi envenenados de manera literal por las grandes empresas pero bueno esta es una película que dejo ahí porque creo que es importante saber lo que nos va aportando Todd Haynes de momento a través de las críticas que he podido leer parece ser que es una película más bien mediocre después tenemos Sobre lo infinito de Roy Anderson este director sueco que se mueve en un terreno aparte un terreno que evidentemente muchas veces roza los premios y en este caso obtuvo en el festival de Venecia el León de Plata a mejor director también obtuvo los mejores efectos visuales en los premios del cine europeo y en este caso se vuelve a presentar en el 2019 con una obra de 76 minutos que trata precisamente sobre eso sobre lo infinito aunque está inspirada en el cuento de las mil y unas noches tantas veces versionado es un cine muy especial pero comprimida en 60 minutos seguramente de este hombre habéis oído hablar por una paloma se posó en una rama reflexionar sobre la existencia la comedia de la vida canciones del segundo piso con estos titulares ya os imagináis el tipo de cine que os vais a enfrentar pero oye que vale la pena porque a veces lo que nos interesa es salir un poco de la rutina y también de la rutina cinematográfica pero si hay una película que se mueve en un terreno de poca rutina cinematográfica es Petruña Petruña o a ver está titulada como God exists her name is Petruña Dios existe su nombre es Petruña o en castellano Dios es mujer y se llama Petruña bueno parece que no deja lugar a dudas si Dios existiera se llamaría Petruña y Petruña es la protagonista de la película que por cierto ha ganado los premios del cine Lux 2019 no sé si estáis un poco familiarizados con estos premios ¿con los de fotografía son? no es que es curioso porque si tú buscas premios Lux posiblemente el primero que le salga son los de fotografía es Lux de Luxemburgo me imagino bueno al final es Lux por Luxemburgo pero es Lux por Luz y claro encaja con la fotografía sí pero yo recuerdo que hayan los premios Lux de fotografía ¿no? porque al final Lux es Luz ¿no? y entonces es una palabra que se puede utilizar en varias direcciones encaja en el concepto fotográfico como Luz y como decía bien Ferran en el concepto luxemburgués por el parlamento es un premio que concede el parlamento europeo y evidentemente si lo concede el parlamento europeo tienen que ser una serie de películas que puedan abordar algo de luz sobre conflictos que muchas veces están en las sombras ¿no? y sí que es cierto que la directora por cierto de Macedonia un país que suele producir pocas películas y si las produce pocas nos llegan ¿no? en este caso ¿de quién estamos hablando? de Teonora o Teona Mitevska Teona Mitevska aunque nos suene a precisamente eso a Macedonio es una directora que tiene un largo a ver en su filmografía que además es un personaje bastante activo no solo en el ámbito cinematográfico sino teatral cultural está detrás también de producciones de animación y ella a sí misma se define como una fe martivista así que ya podéis imaginar por dónde va el discurso ya podéis imaginar qué tipo de luz ofrece esta película una luz sobre la realidad de la mujer en este caso en Macedonia y yo ¿cómo se diu? Petruña? Petruña Dios existe se llama Petruña es que sembla más gallec Petruña Petruña bueno al final estamos hablando ante un conflicto o grec Petruña que Petruña sí al final es una realidad balcánica es una realidad propia del este que nos muestra una clara desigualdad entre hombre y la mujer y esa es la luz que Teona intenta aportar en Europa basándose en su propio ejemplo el ejemplo de Macedonia de hecho si os parece bien os menciono un poquitito por encima de qué va la película parece ser cada mes de enero en un pueblito de estos que aún vive de la tradición y los ancestros en Macedonia un festival en el cual uno de los sacerdotes de mayor rango eclesiástico lanza una cruz una simple cruz de un tamaño bastante reducido la lanza desde un puente y la lanza al mar y en ese momento toda una serie de hombres preparados para la gran hazaña saltan al mar un mar que os podéis imaginar en enero está en una situación de temperatura bastante bastante heavy se lanzan a competir entre ellos para alcanzar esa cruz si alcanzan la cruz o aquel que la alcance más bien porque siempre hay uno que lo hace va a contar con la bendición de Dios durante todo el año pero qué pasa que esta tal Petruña que está interpretada por una humorista del país que se llama Zorika Nusheva esta tal Petruña que está un poco asqueada de la vida porque está en una realidad que no le favorece desde ninguna perspectiva es decir busca trabajo hace mucho tiempo y tiene treinta y pico años y sigue en el paro es una mujer pues a mí me parece ciertamente atractiva pero no se plantea como el perfil estético que pueda gustar en esos lares es más bien una mujer robusta de gran tamaño que no sería la chica del este es la madre del este exacto seguramente pero es la madre con treinta años y entonces en una sociedad tan anclada en el pasado aparentemente se puede leer esa realidad a través de la película de repente esta mujer asqueada acaba sin quererlo en el entorno donde se está celebrando la competición y en una en un rampec que diríamos en catalán la chica cuando ve la cruz desde el puente se tira vestida la coge y evidentemente se supone que tiene que contar con la bendición de Dios pero no pero no ¿qué le sucede a todos los competidores que ven ante sus ojos como una mujer ha conseguido la cruz y ellos no? de alguna manera puede evidencia roles de debilidad que nosotros tenemos por suerte muy olvidados pero que quizás en esos países aún se mantienen entonces a partir de aquí es la clara discusión entre la sociedad sobre si esa mujer tiene derecho a contar con la bendición de Dios no por solo por su aspecto y su realidad laboral que evidentemente no favorecen sino simplemente por el hecho de ser una mujer entonces la película sucede en un día la película es el delirio de una sociedad anclada en el pasado donde aún el poder depende de la iglesia y de la religión algo que por suerte nosotros también hemos olvidado y que pone al descubierto las grandes injusticias que se han vivido en muchos países durante muchos años pero que parece que aún siguen en este caso en Macedonia claro aquí la cuestión es ¿hasta qué punto esa realidad puede ser extrapolable al resto del mundo? porque sí que es cierto que la mirada de la directora es un poco maniqueísta es decir en la película solo vemos hombres vomitivos totalmente deleznables es decir yo como hombre tampoco me siento representado en esa película y claro cuando tú te mueves en esa dicotomía tan marcada es difícil que yo empatice contigo evidentemente que empatizo con el personaje femenino porque además la película se mueve como muchas de esas películas balcánicas entre el drama y la comedia continuamente va despertando ciertas sonrisas pregunta es parecido el tono Kusturika por ejemplo bastante o sea tiene estos momentos frenéticos junto con momentos muy dramáticos también es cierto que contando con una producción menor de todo ese territorio nosotros como un poco brutos a veces lo que hacemos es meterlos todos en el mismo saco como hicimos con Asia exacto entonces podríamos hacer todo el mismo saco del este no es tan barroca la película no es tan exagerada porque el cine de Kusturika también es como la música balcánica muy exagerada no esta película se mueve en un ritmo menos frenético pero sí que hay momentos de delirio masculino que vamos que te empujan a salir fuera del cine en el fondo bueno que sepáis esto que ha ganado que se acaba de estrenar que ha ganado los premios Lux y que además competía con películas de la calidad del reino de Sorogoyen por eso antes mencionaba que íbamos a hablar hoy de Sorogoyen no es que me vaya a extender mucho en esta realidad Sorogoyen se ha visto que está ahora detrás de esta producción llamada Madre que partía de un corto y que está denominada en los Goya que lo haguéis por ser madre no es que yo no entenc ben bé que este traspas de un cort que a mi em semblava perfecta Jo l'única cosa que sé és que en els últims 5 anys hi ha hagut 10 pel·lícules que diuen Madre que vienen d'un corto que se llamaba Madre que no es el mismo corto cierto bueno que es el del de Toro no i la de Terror que era un curt que jo vaig veure si ja es fa potser 10 anys que després del Toro va produir la pel·lícula que és la llarga després Madre amb exclamació de l'Aronovsky és com ostres hi ha tantes pel·lícules que es diuen Madre que ja no sé d'aquí no parlem bueno es que Madre hay Madre solo hay una no hay muchas Madre hay una pero películas hay 800.000 bueno es cierto que esta película de Madre descoloca un poco porque se podría pensar de un director novel que ostia empieza con un corto la peta y entonces le dan la película pero un sorogoyen parece que no tenía la necesidad de prolongar la historia de Madre que aparentemente por lo que he oído es un corto de 10 y en cambio la película la han criticado muchísimo bueno pero pero la actriz sí que va a guanyar un premi a no sé quin festival ella porque su trabajo actoral sí que está a nivel pero parece que la peli naufraga un poquitito volviendo y cerrando el tema de Petruña ¿qué pasa? que yo creo que El Reino es una peli mucho más redonda en cuanto a lenguaje cinematográfico en cuanto a trabajo formal es decir no o sea comparto las intenciones de hecho las buenas intenciones de Teona de la directora que tuve la oportunidad además de oírla hablar de su propia película en la filmoteca cuando vino a presentarla y me pareció una directora súper coherente un artista en toda regla pero sí que es cierto que el resultado final de la película no está al nivel del reino ¿pero qué pasa? ¿qué tipo de luz quieren los políticos y el parlamento europeo ofrecer sobre la realidad social de Europa? una luz que nos habla del género y que ya nos permite de alguna manera seguir robando como políticos no me incluyo porque no soy pero es una manera de hablar porque te identificas con España y con el robo imagínate eso como igual Raval para que no lo sabíeu la crítica heteropartiderarcal está muy bien y todos la podemos utilizar y además no dice nada de nosotros como ya es un lugar común todo el mundo de alguna manera se puede esconder tras ese lugar común pero claro poner luz precisamente sobre toda la corrupción política que hay como hacer reino no sé si es lo que más le interesa ahora mismo no porque claro mirad lo que decía el presidente del parlamento europeo David María Sassoli al anunciar el galardón es decir no es fácil afrontar las dificultades de nuestro trabajo diario sin vernos atrapados por los tecnicismos de la práctica parlamentaria pero también debemos comunicar emociones y utilizar los nuevos modos de comunicación en este caso inciso el cine el premio Lux es una herramienta extraordinaria para ayudarnos en esa tarea lidiar con la inmigración el derecho a la salud el feminismo y la ética política a través de las cintas que el premio Lux promociona que es una oportunidad que no podemos dejar pasar pero claro toda esa toda esa retórica que acabo de mencionar y que Sassoli se dedicó a afirmar de alguna manera encuentra un cul de sac con Petruña pero bueno avancemos porque si no es tan buena para qué dedicarlo tanto tiempo dediquémosle a la película que a mí sí me parece una gran aportación de esta semana que es Emma de Pablo Larraín exacto y cambiamos el registro no solo cinematográfico sino musical cinematográficamente hablando quizás empatan porque de nuevo nos habla de una mujer ya no es Petruña es Emma y es una mujer decidida a a un discurso de apoderamiento es decir no quiere participar de lo establecido y menos aquello establecido impuesto por el hombre en este caso no es una una competidora espontánea sino que es una joven bailarina que que está que está relacionada con Gael García Bernal en la película de hecho el personaje que interpreta a Gael es Gastón Emma y Gastón se deciden a entregar Apolo en adopción el hijo que ambos habían adoptado de manera anterior es decir esta pareja adopta un hijo y al tiempo deciden darlo en adopción sobre todo y en apariencia por la presión de Gastón eso es algo que le lleva a la propia protagonista a Emma a dejar la relación y a partir de aquí ¿qué sucede? pues a partir de aquí es como decía antes Paul un videoclip de un poquito más de una hora y media bueno para el tráiler es lo que se habla pero en algún sentido yo voy a jugar al tráiler en algún sentido a ver es una película con una carga musical muy importante y de gritos yo el tráiler todo el rato están gritando yo lo vi cuando fui a ver el faro puse en el tráiler uy dios como gritan por favor bueno esto es Sudamérica Chile ah vale pero es muy trátrá yo que can agafat bastante pero en este caso yo considero que ha sabido hacerlo es decir estamos hablando de Pablo Larraín para aquellos vosotros dos o los oyentes que no estén ubicados Pablo Larraín está detrás de películas de carácter muy político como No que precisamente interpretaba Gael García Bernal está detrás del Club que también nos habla de una situación política pero religiosa y sobre todo sus dos anteriores películas muy importantes Neruda o Jackie estas dos Neruda sigue siendo producción chilena pero Jackie ya se va a Estados Unidos oye y para hacer su primera incursión en Estados Unidos no estuvo mal ha tenido una nominación puede ser lo que pasa es que a mí no me acabó de matar el trabajo que hacía Natalie Portman interpretando a Jackie Natalie Portman el cemento la cara de cemento que tiene Natalie Portman y Jackie haciendo de Jackie Kennedy pero de nuevo retoma un poquitito el discurso argumental de esas películas y nos muestra unos personajes en este caso Emma que no entiende el porqué de un mundo que les maltrata un mundo que es violento con ellos de hecho es violento entre ellos y sobre todo nos plantea una situación de personajes malditos que intentan encontrar un sitio en este mundo y que difícilmente lo consigue pero de alguna manera Emma insiste cuando veáis la película tendréis la oportunidad de ver como Emma intenta encontrar ese sitio en un mundo que está lleno de normas pero ella intenta hacer su propio camino y intenta evitar esos gestos aprendidos y como nuestro amigo Paul también le gusta decir los Pink Parentals una nueva película de de George Lantius bueno la parodia un canino explicao explicao ahora no llargaremos la acción pero bueno de este modo de esta manera lo que hace la RAIN es plantearnos una maternidad muy poco convencional y sobre todo también lo que hace es plantearnos esta nueva opción de maternidad a través de la música y la danza porque Emma es bailarina como os he dicho antes ¿qué tipo de música? pues nos movemos entre el reggaetón y también el trap ¿no? hay algo de actitud de trap es curioso porque las bases sonan bastante reggaetoneras si, está oyendo ahora si pusimos una miqueta bueno, esta en concreto es más trapera yo considero que la aportación de Estados Unidos por cierto Estados Unidos con el signo del dólar con el signo del dólar Estados Unidos está detrás de la banda sonora y de estos dos temas que han sonado que uno es real que aparece en el tráiler y la otra es destino que es la que está sonando ahora mismo pero bueno en esta película también hace incursión Nicolajá que es un chileno DJ os veo cara de de estar navegando un poco pero Nicolajá por favor si Nicolajá tiene varios singles con Sasha Spielberg ¿sabéis quién es Sasha Spielberg? con ese apellido difícil no imaginarlo la hija de Spielberg aparte de ser actividad haber hecho algún cameo también es música y por cierto canta de maravilla y tienen varios duetos Sasha Spielberg con Nicolajá Nicolajá es otro hijo de papá por así decirlo pero que ha sabido demostrar su talento él es hijo de Alfredo y Alfredo Yar que es un artista plástico súper conocido de Chile así que imaginaros con esta realidad artística en casa lo que hacen estos dos señores es juntarse y producir música pero el mismo Nicolajá y sigo con la empanada está detrás de la banda sonora de esta gran película que se llama Emma no solo él también tenemos a Estefanilla Naina ¿quién es esta chica? es la coreógrafa que está detrás de todos esos bailes sensuales que el espectador va a disfrutar viendo Emma y además de nuevo también ha coincidido en algunas puestas artísticas o performance con Nicolajá al final lo que vemos es como la realidad chilena ya sea dentro del país o fuera del Chalín intenta estar vinculada como una gran empanada aunque haga estas dos pequeñas incursiones Adriano no intentes hacértelo bien porque ya vemos todos que llevas 20 minutos de sección ¿qué pasa? pero la gente tiene que entender por qué hay que vivir Emma es una empanada chilena ¿por qué hay que vivir Emma? os lo diré con uno de los discursos de los personajes de la película cuando le preguntan por qué hace lo que hace por qué baila lo que baila porque de alguna manera parecería ser que buen cine reggaetón y trap no combinan es decir a ver para gustos colores pero sí que es cierto que cuando planteamos un cine autoral como el de Larraín no lo vemos o no lo imaginamos defendiendo el discurso reggaetonero y bailes sensuales pero es que hay algo interesante en su mirada hacia esta nueva generación en su mirada y está muy bien interpretado o representado por un diálogo en el cual una chica defiende lo que hace dice es rico es la vida y yo te bailo la vida si tú estás aquí es porque alguien en algún momento se calentó y tuvo un orgasmo y hoy día ese orgasmo lo podemos bailar vayan a ver más o sea The Wild Goose Lake nos lo pasamos no claro claro me estás presionando me estáis presionando pues nada lo dejamos aquí avancem venga música es whisking de jar pero de quina época es bueno la cançó es tradicional irlandesa pero ellos la deberían grabar al 70 vale bueno pues tiro enrere tiro enrere en aquesta sección més enrere encara sí no a veure realment fa molt poc vam estar comentant caphead i su no aquest ritme més swing jazzeros com es deia aquella expressió Adriano Rocktime Rocktime exacto Rocktime Rocktime no pues tot això que era més dels 20 dels 30 doncs fem un saltet avui cap als 50 60 i cap amunt un saltet de 20 anys la base del reggaeton exacte exactament la base del reggaeton que és el rock and roll com sap tothom porque el rock and roll estropea a nuestros hijos sí clar a l'època dels anys 50 doncs tot el moment de sortir de Delvis i de tots els grups que coneixem de fet de Jerry Lewis i tot això que els 50 ho van patar molt amb un rock and roll bastant blanquet ja ho veurem una mica per sobre però van ser més als 60 que és el que ens entrenem avui amb certa gent diu que és a partir de la invasió britànica que es diu a partir d'arribada com de grups com de Beatles també o així però que va ser un estil que va intentar ser una resposta potser més agressiva més més gamberra del rock and roll que hi havia en aquell moment que va ser el gènere que es coneix com a garage que a partir d'ara en una hora com parlo jo aquí empanada serà el garage la música garage i llavors què passa que va ser a partir d'aquesta invasió britànica de grups com Pretty Things o Rolling Stones o grups que coneixem tots de Yarbers doncs per exemple que es va començar a generar aquest estil que avui tocarem i un també dels grans representants van ser els The Kings I'm not content to be with you in the daytime Girl I want to be with you all of the time The only time I feel alright is by your side Girl I want to be with you all of the time all day and all of the night Tots mi a més justament que estem en una empanada cultural no sé si ho sabeu heu vist una pel·lícula que es diu Radio Encovierta l'has esmentat algun cop sí no doncs aquesta és la cançó d'obertura d'una pel·lícula que a més amb molts noms famosos entre ells per exemple Philip Seymour Hoffman o aviam hi ha un elenco el típic cartell que veus nou cares perquè diuen és que tots no saben qui en posa primer doncs és una pel·lícula que de qui ho recomano molt que parla la història d'un vaixell pirata pirata en el sentit de com com l'entenem ara no com de Pirates del Caribe òbviament doncs que en el 60 això és una història real el 60 degut a que hi havia certa censura perquè tot i que el rock and roll encara bueno més o menys s'estava acceptant però aquestes modes ja potser més més callejeres més gamberres doncs les ràdios les teles i això sobretot les ràdios no acabaven d'agradar'ls no de que un revoloteo de la gent jove doncs només emetien més o menys uns 40 minuts 45 minuts al dia d'aquest tipus de música llavors què passa van dir això no pot ser i uns quants díjeis van anar a far un barco que estaven abandonats en van anar el que seria anar prou aigües internacionals com perquè fossin intocables però alhora que poguessin emetre per tot el Regne Unit llavors què fas el que feien era punxar durant tot el dia música doncs de l'estil busking més subversiva més subversiva en aquest moment el que seria el trap un trap de l'època però sí que és veritat que és una pel·li que jo ho recomano explica molt bé la història a part que és un d'aquests títols que està traduït perquè crec que la pel·lícula original era The Vote The Rock però clar aquí és ràdio encubierta que està bé perquè és ràdio encubierta encubierta encubierta en el barco escondida està bé avui sí avui sí doncs això que intentaven emetre aquesta música potser això que era més combativa més violenta llavors en aquest cas el garatge va ser una música que es feia més és una resposta americana aquest moviment britànic que dèiem una resposta americana a potser aquesta música tan blanca que podien fer Elvis i companyia llavors què era el garatge i per què es diu així és obvi la gent es reunia com a vegades hem comentat aquella pel·lícula escop pilgrim aquella gent que els grups de xavals que es reuneixen en els garatges es posen a tocar qualsevol cosa sobretot versions ja poden ser des de Beatles aquests grups que hem dit i fer amb música a tope doncs aquest eren els Sorrows amb el seu Let Me In de fet és que aquí ja podem veure que a part de ser més esbojarrat sobretot hi ha una presència molt de la reverb d'aquesta reverberació el que feia molt ja no només per el fet d'estar tocant un garatge que òbviament allà rebota tot és que buscaven aquest ritme guarro aquest ritme que ja era no era tant d'estudi sinó inclús ara mateix si ens poséssim a escoltar grups molt més actuals el que intenten és recuperar aquesta mena de brutícia en el so que al final és el per això comentàvem el tema que sembla el trap d'ara perquè el trap d'ara el que intenta també jo crec és buscar una brutícia respecte al rap o respecte al ritme en blues o al hip hop el que passa és molt diferent quan per falta de mitjans el teu so acaba sent així que quan tu podent fer-ho tot podent fer-ho tot acabes escollint aquest so més punk en el fons perquè hi ha punt com a concepte no punt com a estudi i això és una cosa que ho podíem parlar de la Batguia o gent que podria realment fer un altre tipus de música però ho fa com una mena de discurs en el fons el trap el trap també té un punt de discurs d'actitud envers la vida estem pensant estem parlant que molts cops aquests estils de música acompanyen uns estils de vida per dir-ho així el garage concretament potser el garage també s'ha anat moment per moviments no tira tan polítics però sí que estilístics des del punt de vista dels mots per exemple a Anglaterra però els mots potser s'agafaven més al beat i aquest toton que vam parlar amb un gazpatge edition del tema de l'esca i tot això el que passa és que a Anglaterra no hi ha tants garatges això és més dels Estats Units això és més dels Estats Units jo estic veient cassetes allà amb els dels garatges perquè bueno de fet d'allà surten les grans idees dels garatges a vegades han sortit companyies sobretot d'informàtica aquest tema que està sonant té un puntet així com d'Ace of Spades Ace of Spades hòstia mira després podem recuperar-ho he començat a escoltar això a la base com a mínim recordava ara no em surt el nom Motorhead Motorhead sí sí sí no però per què perquè això ja o sigui òbviament tenen ritmes molt rock and rolleros o sigui no deixa de ser aquest ritme que podíem trobar grups d'aquests de rock and roll dels 50 i 60 però aquí el que hi ha és molta més aquí ja comença a ser bastant això els altaveus quasi rebotant sobre si mateixos exactament llavors jo crec que aquí l'experimentació ja va anar en augment quan cap a finals dels 60 ja començaven aquestes revoltes aquests moviments hippies revoltes socials o sigui recordem Woodstock del 69 i a partir d'aquí el garatge ja tendeix a una psicodèlia que és bastant brutal quin mareig aquesta ja és més difícil jo l'agafo com a exemple perquè tampoc és una música bueno en el seu moment òbviament no devia patar sobretot en ambientes drogaínicos home això si sona Woodstock tothom es posa molt feliç probablement allà en sus viajes tenen punta de línia clar sí sí sí interessant però és que aquí ja és l'anadolla dels rebots de la reverberació a veure si puges una mica Ferran perquè pràcticament s'acumulen tots els sons a sobre l'altre què està passant això què és això és 60 això és Calico Wall això és fina sí això és Calico Wall I am a living sickness no? soy una enfermedad viviente i això és veritat com pates com pates però sí sí era aquesta època recordem també així com a cosa famosa l'època LSD LSD de Beatles és l'època que Marvel va començar amb el X-Men a flipar-se també no no al final tota la cultura pop passava també per les mans del producte de Hoffman no? d'LSD i al final sortien totes aquestes històries així sobretot molt reverberades sembla com que l'evolució de la pròpia música garatge en tirava cada cop més cap a les reverberacions no? o sigui era una cosa com molt rebotada no? per tot arreu llavors ja la música deixava bastant el garatge el rock and roll per convertir-se en una cosa que potser més enllà uns anys més enllà per això traia el tema també no? que tu deies Adriano del tema Motorhead entrava una cosa inclús que diríem protopunk i una de les cançons que era protopunk total era The Witch See you there's a girl who's new in town where you better watch out loud or she'll put you down cause she's an evil teen say she's the way this is a girl this is a girl this is also a girl that Ferran em llences la música tot drap per sobre la meva veu ha quedat molt punk clar clar clar he pensat que això són els esperits del temps forma i fondo tienen que ir de la música exacte no? a veure The Witch és una cançó que abans que parlàvem que potser sí que va marcar l'època en el sentit això el traspass del garage que òbviament són ritmes i reverberacions com hem escoltat i molt pròpies de garage però ja tendia una veu potser més fosca inclús és possible que aquesta cançó ja tirés aquest estil que es diu horror el horror music dels Screaming Lords o inclús del Jay Hawkins que tots coneixem el Jay Hawkins que és el de I put a spell i totes aquestes cançons així llavors què passa els anys 80 ja arriba fan un revival un garajero perquè al final els 60 i principis dels 70 van ser molt musicalment molts canvis molts canvis és el que experimenta molts canvis llavors el revival bandes com els Cínics que justament els Cínics van tocar el dijous passat a la Blom en català els Cínics en català els Cínics com li diries tu els Cínics collons que no els coneguen aquests tios ja són els Cínics o no? els Cínics i per exemple els Fast Tones que van recuperar i van tocar el dijous passat dius? sí, sí, sí i molts d'aquests es mantenen han sobrevivido tios són veterans de guerra els Sònics els que estem escoltant els Sònics també venen a tocar i bastant a Barcelona però són els mateixos els originals no els han reemplaçat amb gens san aquí hi ha la droga no sé si s'ha endut algú la marea com el senyor Vars que ja no mueren aquests tios no generen tant calés com els Rolling Stones per canviar-se de sang allò que fosia aquesta gent no sí, sí llavors no, doncs eren aquests com els Cínics com els Fast Tones o els Grussoms Grussoms que feien aquest revival garajero com aquesta que escoltarem dels Grussoms que és Hypnotize veieu no que aquesta cançó tot i no sé molt antiga o sigui és bastant actual però recupera bastant aquest Esperick Garajero que és un altre cop les guitarres rebentades rebotades però de fet aquesta cançó a mi em sona moltíssim o sigui jo no podria ficar títols ni noms a tot això que ha sonat però aquesta cançó potser és la que més em sona a totes les que ha sonat ah, doncs mira no és gaire antiga per el que comentes ara mateix no sé 2010 sí, 2010 o alguna cosa així primer era la dècada del 2000 sí, segurament no crec que sonés els 40 principals això és el que escoltes jo no jo per sort jo ràdio 3 abans t'ho he comentat i m'has posat cara rara però és que aquesta mena de revival és el que ve amb Franz Ferdinand també amb el que ve amb els Arctic Monkeys una miqueta també és a dir aquesta mena d'un món britànic que torna al rock pop britànic al principi del 2000 és això sí, però sí que és veritat que el Garage com a bueno, potser com a el Trap el que passa que el Trap també té evolucions diferents però el Garage sempre s'ha considerat que és una música no tan mainstream pel simple fet de l'origen del Garage que al final un garage mai serà fancy però igual que has tret la ràdio encubierta abans com no nos dejan hacer ràdio de la forma oficial la fem de forma alternativa ara estem en el món d'internet on la forma oficial que és fer discos a través de discogràfiques existeix d'una altra manera i ara em distribueixo jo per internet és a dir que el Garage ja deu estar en un moment àlgid també ara mateix sí, sí, ara mateix l'escena o sigui, l'escena és total i sobretot a Espanya tenim moltes bandes tenim molts festivals tenim moltes sales i aquí amb això ja tanco la secció tenim grups com bueno, teníem perquè aquí va i bien amb el senyor Uau i los Arcs aquest us sona? Uau i los Arcs Arcs ha escrit com una onomatopeia de còmic tenim el Sex Museum aquest sí que tots aquests que diré ara estan en actiu els Tokyo Sex Distraction que aquests són a més són catalans de la terra Catalunya-Tòquio o Tòquio-Catalunya està molt bé això els Light Detectors o los Bengala són grups espanyols que a més sonen bastant a ràdios abans comentaves o de Radio 3 però una cosa que no acostuma a passar jo crec que és una pena que és recomanar programes de ràdio tins un programa de ràdio però no patiu perquè el programa de ràdio que us diré és de dilluns a divendres el nostre diumenge abans que ho diguis ja ho dic jo a Paul le gustaría jo crec que a Paul le gustaría estar detrás del sòtano i debajo i delante no, no, no detrás del sòtano com a programa de música de Radio 3 jo viuría en les listes de hecho esta secció que està haciendo y Paul es muy sòtano aquí recomanan aquí recomanan el programa justament del sòtano de Radio 3 home és 100% aquest tipus de música a part de del teu cotxe cada cop que puja sí i està està conduït per el Diego R.J que a més té un estil el teu cotxe sí el teu cotxe és un poco rockero también en su manera de presentar los temas y tal tiene un puntito un poquitito un tono chulesco té un rotllo curiós per qui vulgui que escolti un programa no els diumenges al matí sisplau però sempre està en els podcast no passa res però sí que és veritat que és un programa que val molt la pena de Radio 3 llavors si entrem en festivals que per això també havia agafat aquest tema perquè Espanya és un país que té una escena molt predominant d'aquest gènere del garage i del beat així que per exemple així diguéssim més a més us puc dir grans festivals com el Fuzzville de Benidorm que és el març el Barcelona Psychfest d'abril que és un festivalazo que no us podeu perdre que òbviament es fa a Barcelona però és que es fa la sala Upload que després us parlo un moment d'aquesta sala que ho està petant molt en aquest gènere després hi ha el Gambit que també es fa a Barcelona Gambit Weekend que los Gambiteros és un festival d'aquests també que el porten una gent de Barcelona que també sona així o del ratlla així o el perfect Gambit i que el logo sigui una gamba doncs també té el seu rotllo s'ha de ser molt espanyol per fer això aquest és el setembre i després hi ha un concretament un festival que es diu el Fantàstic però en el sentit de Fantàstic Dràcula Carnival que és d'Alecant que es fa a l'octubre i ja us avanço que heu d'anar molt ràpid molt ràpid a comprar entrades òbviament ara per octubre ja estan acabades però és que és un festival que vegin de tot el món perquè és un d'aquests festivals que a més s'ha marcat una parella són un tio i una tia que són fans de la música de garage de la música més rock'n'rollera horror i tot això però que s'han muntat un festival quasi entre colegues horror con jota con jota però sí que és veritat que s'han marcat un festivalazo però des de l'amor és allò típic ja no tant des del negoci que el fan òbviament però és des de l'amor a la música i a l'estil i és un festival que algun dia és allò típic de la majoria de nosaltres no es gustaria ir però hòstia has de ser el mar ràpido de l'oeste per comprar les entrades i ja per acabar pels que estigueu de Barcelona que bàsicament serà del 100% dels que ens escoltaran jo crec però si no no m'entenden doncs us dic uns quants hi ha un parell de bars que bueno bars musicals diríem que fan moltes punxades que són el Saiko i el Meteoro de Barcelona que estan a més molt a prop per dir-ho clar estan bastant a prop crec que de casa teva Adriano estan per allà estan allà al darrere de la sala Apollo porteu al bolso amb cadenes i coses d'aquestes bueno les cadenes segurament ja les portaran després la sala Upload que està a poble espanyol que és una sala que ho està rebentant molt els últims 3-4 anys que estan organitzant una de festivals entre el poble espanyol sí sí sí és una passada aquesta sala de veritat que a més està portada que jo sàpiga fins ara encara pels mateixos que porten un grup que algun dia potser en parlarem aquí si parlem de de Soul i de Yeye i de tot això que són els retrovisores molt bé i ja per acabar doncs el Wamba Baluba Club que són no és ben bé un club sinó que és unes festes que fan el Marula normalment que són uns que organitzen tipus els dijous i això fan festes Marula sortiu del meu barri creu la Rambla escurellers i ens veiem aquesta nit aquesta nit aquí no rellitzarem allà a casa l'Adriano busquen busquen aquests 3 nois d'acord doncs fins aquí les recomanacions i avancem avancem Pol RJ Videojocs Bueno aviam queden 8 minuts 7 i mig jo volia parlar-vos del Portal i el ritme era molt diferent d'on venim però hauries de fer un speedrun sí no exacte vosaltres que sempre us queixeu de cavalls ràpid doncs avui no no passa nada avui no vea de quantos portals nos quieres hablar de todos los portales los portales habla nos de no però us vull parlar del Portal ja ho comentava abans perquè veient una miqueta el tema tot i que és bastant patillero de reconnecte que teníem avui a l'editorial no? això dels ponts que es perden o que s'haurien de reconstruir tal ja us comento que el Portal és un joc que a mi personalment em va fer reconnectar amb el món dels videojocs jo mai he deixat de jugar a videojocs però interessar-m'hi de forma activa va haver-hi una època en què ho vaig deixar estar i va ser arran d'aquest joc que vaig tornar-hi després ho explicarem després ho explicarem per què ho va deixar van provar les drogues va veure que les drogues anaven malament segurament i van dir hòstia no tornem als videojocs que són una miqueta més senets també és un joc que en si mateix parla en certa mesura de reconnectar tot i que no vull fer molts spòilers argumentals és un joc que també fa pensada com són les connexions entre les persones inclús entre videojocs perquè i ja de pas també considero que és el joc ideal per extendre ponts entre gamers i no gamers com l'Adriano per tant us estic parlant com ja he comentat del Portal o sigui hi ha Portal i empanada cultural Ja t'he dit Adriano que el ritme és molt diferent és molt eclèctic aquest programa que no vol dir que el videojoc sigui lent o és bastant no et dic frenètic no no és que de fet no he volgut portar les cançons que sonen mentre juguen perquè són exageradament frenètiques molt electròniques i tal però avancem què és Portal és un joc si tu no és el 2007 on Valve aquesta empresa que hem parlat mil vegades creadora d'estim va presentar la Orange Box un pack de 3 jocs on s'incloia el Half-Life 2 junt amb el seu primer episodi i l'esperat segon episodi que s'estrenava allà la seqüela d'un renovat Team Fortress un joc multijugador i una nova IP desconeguda de fet a Valve havien vist un projecte de final de carrera d'una escola de videojocs de Digipent Institute que es deia Nervacular Drop on una noia havia de fugir d'unes catacombes mitjançant uns portals infernals on tu entrabes en un sorties per a l'altra banda i tu els podies recol·locar bàsicament Valve va decidir contractar tots aquells nois i dir-los ei vosaltres fareu el nou joc que tenim pensat porta'l que és aquella nova IP que apareixia a l'Orange Book es tracta d'un joc en primera persona on controlem a Txell una noia que desperta dins de les instal·lacions d'Aperture Science on aparentment s'hi fan experiments mitjançant-la una pistola de portals que ara que recollim només començar el Recintre ens proposarà ens plantejarà una sèrie de trencaclosques a solucionar per seguir avançant sala a sala i sempre amb una recompensa final en ment des del principi ens diuen quan acabeu totes les sales el premi és un pastís ets com una covaia perquè ens entenguem ets com una rata que ha de trobar al final del laberint i li prometen un pastís tot és molt inocent oi Adrià fins aquí no no de conya em sento una rata buscant un pastís anem bé i si et dic que Txell que per cert és una protagonista que no parla però Txell amb Tx Txell no Txell a Gana no Txell a Gana no quasi de Txell no parla de fet és el que es diu un blank slate un lienzo en blanco perquè t'hi projectis i si us dic que Txell per tant nosaltres no rep informació de per què està tancada en aquesta successió d'experiments i que l'única veu que ens guia durant tota l'estona i que només sentim és una intel·ligència artificial anomenada GLaDOS i que aquesta GLaDOS a mesura que avancem ens comença a tractar d'una forma cada cop més passiva o agressiva i a plantejar-nos directament proves on probablement morirem no? llavors ja no és tan innocent de fet a partir de cert punt comencem a trobar els primers indicis que a per torsar i ens hi ha alguna cosa que no va del tot bé pintades a les parets escletxes dels mecanismes que ens duen entre bambalines i ens mostren una realitat molt diferent a la que ens descriu GLaDOS resulta que sí inicialment Apertor Seients va crear les cambres on ens trobem per fer experiments sobre teletransportació física a diversos moviments però la intel·ligència artificial que s'encarregava que assistia als científics va perdre el control i va acabar decidir eliminar tots els científics i tots els humans ja que la moral de les persones la moral de la humanitat forçava era molt limitadora a portar els experiments al seu límit absolut per tant ser al màxim eficient així doncs ens trobem en un entorn totalment controlat per GLaDOS on la nostra mort és segura i el pastís és mentida que és la mítica frase és la frase és la gran frase del joc the cake is a lie és a dir no hi ha pastís és mentida és la zanàoria emoció enganyao ui veig que se'ns estarà en el temps aquí quedant a gust de fet gràcies al joc al final mira ho resolmirem perquè al final és que és complicat parlar de Portal és un joc que jo recomano sempre a la gent en especial la segona part però s'ha de jugar jo considero que s'ha de jugar la primera part de Portal que és un joc que dura dos o tres horetes que a més t'intrudeix molt bé les mecàniques des del principi bueno si tens una certa lògica és un joc de puzles si tens la lògica de crear has de pensar lateralment que es diu think outside the box la manera de solucionar els problemes és sempre no tan fàcil de colocar pizza aquí allà però el tema és sobretot com es juga t'ensenya a jugar el joc d'una forma molt progressiva que a més no afecta la narrativa és un joc que no para per posar-te a un cinema no és un joc que para per mostrar-te a una cinemàtica és un joc que constantment t'està donant informació que la informació és ambiental la música no és aquesta exactament que està sonant que això és els crèdits finals de fet mira jo crec que ho deixarem aquí en el sentit de Portal perquè vaig a l'Adrià no heu dit que voleu recuperar alguna coseta no no francament no jo de fet vull sortir a jugar això doncs ja et dic Portal és un joc que gent que no jugui a videojocs aprendrà com són els jocs actualment perquè Portal és un joc del 2007 com he dit però que és bastant modern suficientment modern és un joc curt el primer el segon és on argumentalment fa el salt perquè al principi tu el que tens és una protagonista que ets tu i un antagonista que queda molt clar i quan jo deia que això és un joc que en si mateix fa ponts és que la segona part no és que es reverteixin aquests rols però reprens tu al primer joc fuges d'aquestes instal·lacions però et veus atrapada de nou a dintre però clar amb l'ordinador amb la 2 desconnectada i com aquesta relació perquè l'has de tornar a activar per poder fugir es va desenvolupant és el que et sorprèn i a mi em va fer tornar a pensar ostres és que els jocs en veritat poden aportar coses bones de fet ja us dic per mi Portal és l'exemple perfecte d'allò que es recomana perquè pensa has de pensar com fer-ho tot i per què ho estàs fent i per entendre per què tots els gamers d'aquest sector dels videojocs el defensem tan fermament com té tantes coses a portar digues pot no que t'anava a preguntar així que a veure no sé què em penses queda un minutet sí sí sí ara que s'està anunciant bueno s'ha anunciat i s'està fent el nou Half-Life que és com en reta virtual no és en reta virtual tu creus que el mateix Valve que són els mateixos creadors arribaran a fer algun dia un Portal en reta virtual ja l'han fet ah sí ja el Portal hòstia ho maneja molt no però és que no és de fer portals és de construir coses de construir torretes és una miqueta estrany de fet va ser l'experiment que vam fer previ a fer Àlix ens hem quedat sense temps 30 segons Adriano bueno continuem vamos para mi casa y hacemos la segunda hora o qué chicos vols que fem allò que tant t'agrada de pujar a la música mentre os baixo els mix Adriano i mentre recito una poesia ens veiem la setmana que ve venga Adriano tira que vagi molt bé senyors no mira jo volia dir una coseta que no l'he dit abans i que ha menys una prajera que no l'he dit a on on on on on on on on on on on on on on on on on on on on