Empanada Cultural del 26/1/2020 — Quinieles dels Goya, estrenes (Ema, Petruña, Dark Waters, Sobre lo infinito), viatge pel garage sixties i Portal (videojoc)

Panorama general

Podcast molt eclèctic amb tres blocs principals:

Cinema: quinieles prèvies als Premis Goya i repàs d’estrenes destacades (Todd Haynes, Roy Andersson, Teona Mitevska, Pablo Larraín).
Música: ruta accelerada pel garage 60s, la seva evolució cap a la psicodèlia/protopunk, el revival i l’escena/festivals a Espanya.
Videojocs: anàlisi de Portal com a joc de puzles de física i com a pont entre jugadors i no jugadors.

"The cake is a lie" — lema icònic de Portal

Temes principals

1) Obertura i quinieles Goya

Debat inicial sobre el curt català “Suc de Síndria” i un suposat costumisme català “de manual” (referències estil Estrella Damm), amb eixos de llibertat sexual i empoderament femení.
Quinieles de la gala: Almodóvar vs Amenábar (Dolor y Gloria vs Mientras dure la guerra);

- Es destaca La trinchera infinita (Antonio de la Torre i Belén Cuesta) com a candidata forta; possible premi per Belén Cuesta. - Altres títols a Millor Pel·lícula: Dolor y gloria, Intemperie, La trinchera infinita, Lo que arde, Mientras dure la guerra. - Direcció Novell: El hoyo, Buñuel en el laberinto de las tortugas, La hija de un ladrón, Ventajas de viajar en tren.

Nota de context: menys nominacions catalanes que altres anys.

“Pensem en premis que impulsin noves carreres i noves maneres de fer.”

2) Cinema – estrenes destacades de la setmana

a) Todd Haynes — Dark Waters (Aguas oscuras)

Drama judicial-polític basat en fets reals; Mark Ruffalo lidera la denúncia de contaminació corporativa.
Força clàssica de gènere; recepció crítica tèbia.

b) Roy Andersson — Sobre lo infinito

76 minuts de vinyetes existencials; to contemplatiu i poètic, amb humor deadpan.
Guardons: Lleó de Plata a Venècia (Millor Direcció), Premi EFA a VFX.
Per sortir de la rutina cinematogràfica habitual.

c) Teona Mitevska — Dios es mujer y se llama Petruña (God exists, her name is Petruņa)

Premi Lux del Parlament Europeu 2019.
Sinopsi: en una tradició macedònia on els homes salten a l’aigua per una creu beneïda, la Petruņa (Zorica Nusheva) s’hi llança, l’aconsegueix i el poble esclata en reacció patriarcal. El film retrata en clau de drama-comèdia la desigualtat de gènere i el pes de l’església.
Punts forts: idea potent i missatge clar; to balcànic entre drama i deliri.
Matís crític: mirada una mica maniquea (homes “tots dolents”), que pot dificultar l’empatia universal.

d) Interludi — Sorogoyen: del curt a “Madre” i el contrapunt d’“El Reino”

Es qüestiona la necessitat d’allargar el curt “Madre” a llargmetratge (resultat percebut com a fluix, malgrat bon treball actoral).
Contrast amb El Reino (més rodona formalment); reflexió sobre la llum que volen posar els Premis Lux: gènere i drets vs. corrupció política.

“Comunicar emocions... el Premi Lux és una eina extraordinària” — (resum de la idea de Sassoli)

e) Pablo Larraín — Ema

Viratge de Larraín cap a una maternitat no convencional narrada amb música i dansa (reggaeton i trap). Parella (Ema i Gastón) que retorna un fill adoptat; empoderament i rebel·lia d’Ema.
Banda sonora amb segell de Nicolajá i connexions (Sasha Spielberg); coreografies d’Estafanía Larrain (esmentada com Estefanilla Naina al programa).
Pot “entrar” com un videoclip expandit, però funciona com a retrat generacional i de desig.

“Es rico, es la vida, y yo te bailo la vida.”

3) Música — del garage 60s a l’escena actual

De la British Invasion (The Kinks, The Pretty Things, The Rolling Stones, The Yardbirds) al garage americà: so brut, reverberat, actitud gamberra.
Referències:

- The Kinks — “All Day and All of the Night”. - The Sorrows — “Let Me In”. - Pirate radio i “Radio Encubierta” (The Boat That Rocked) com a iconografia 60s. - Viratge a psicodèlia i protopunk (The Sonics — “The Witch”; Calico Wall — “I’m a Living Sickness”). - Revival 80s-2000s (The Gruesomes — “Hypnotized”; ecos en Franz Ferdinand, Arctic Monkeys, etc.).

Escena a Espanya (sales/festes): Saiko, Meteoro, Sala Upload (Poble Espanyol), Wamba Baluba Club (Marula). Recomanació de programa: El Sótano (Radio 3, Diego RJ).
Festivals clau: Fuzzville (Benidorm, març), Barcelona Psych Fest (abril), Gambeat Weekend (Barcelona, setembre), Fantastic Dracula Carnival (Alacant, octubre).

4) Videojocs — Portal (Valve)

Origen: paquet The Orange Box (2007) amb Half-Life 2 i Team Fortress 2; idea nascuda del prototip Narbacular Drop.
Mecànica: pistola de portals per resoldre puzles de física i pensament lateral (sense cinemàtiques invasives; aprenentatge ambiental).
Narrativa: Chell (prota muta) guiada per la IA GLaDOS, que esdevé hostil.

- Leitmotiv: > “The cake is a lie.”

Portal 2 expandeix rols i relacions; perfecte per “estendre ponts” entre gamers i no gamers.
Apunts VR: experiències Aperture (preludi a Half-Life: Alyx), però no un Portal VR clàssic de portals.

Conclusió

Un episodi que equilibra anàlisi cinematogràfica, arqueologia musical amb molt de context cultural, i un clàssic modern dels videojocs com a cas d’estudi d’innovació lúdica i narrativa.
Destaca l’eix transversal d’empoderament i les maneres d’obrir nous camins (en el cinema d’autoria, en l’escena garage, i en el disseny de jocs).