Prepareu espites que aquí comença l'empatx, l'embafada, el gran pastí, la vacanal radiofònica. Aquí comença empanada puntual. Un programa cuinat per... Paul Degler, Perran Pujol, Adrián Mocallero, Carles Martínez, a Ràdio d'Esvern. 56, no 69. 56, aquest és el temps en què es podria resumir una eufòria, com la que ocupava, per exemple, el passeig de lluis companys de Barcelona, just després que Carles Puigdemont anuncies la declaració unilateral d'independència. Una eufòria que, precisament, va durar a això. 56 segons. El temps que es triga en anunciar-la, despertar-la a la massa i suspendre-la davant la mira d'incrédula de milers o més ben dit, de milions de persones. Tranquils, tranquil·les, no es preocupeu. El programa d'avui no se centrarà en la política. Ja ho vam fer en el seu dia coincidint amb les eleccions municipals. Avui el tema que abraçarem i que ens guiarà en aquesta nova empanada és l'expectativa. I qui diu expectativa diu resultat. Qui diu expectativa diu eufòria. Qui diu expectativa diu... ...dui. Fora bromes, com ja sabeu, les nostres empanades sempre busquen embutir-ho tot en un mateix programa. Política sí, però com a ingredient d'acompanyament. El platfort ve amb el cinema, el platfort ve amb els còmics, amb els videojocs, amb la música, el teatre, la pintura. Nosaltres, per sort, els locutors de l'empanada cultural de ràdio d'Esvern tenim una mica més de 56 segons. Nosaltres funcionem en minuts i ens trenquem el cap per cuinar-ho tot en aquest temps. Imagineu tota l'expectativa que pot sorgir d'això. Molta moltíssima, oi? Oi que sí? Però no es preocupeu, no us trenqueu el cap. Ja hi som nosaltres per fer-ho. El que sí m'agradaria abans d'iniciar aquesta nova empanada multicultural és posar sobre la taula un primer concepte, no per suspendre-l immediatament després, no patiu, sinó per desgranar-lo durant els pròxims minuts. Estic parlant del hype. Què vol dir hype? Que hi ha darrere les modes que apareixen i desapareixen? Que hi ha darrere la mirada d'eufòria que es converteix en retina plurosa de decepció? Per què abans era l'Òs i era joc de trons? Perquè abans ens vissevem al GTA San Andreas i fins fa poc el Red Dead Redemption 2. Per què abans les novel·letes de Harry Potter i després les de Crepuscolo? Perquè abans la saga Spider-Man i ara l'última novel·la gràfica premiada, El Saló del Còmic. Disculpeu, segueixo. Per què en el seu dia tots i totes a veure Star Wars i en el seu altre Marvel Studios? Bueno, podríem seguir, seguir. Però això, amics i amigues huyents, estàs cada dels nostres superlocutors que no estan aquí per respondre totes les preguntes, sinó totes les que ells mateixos puguin arribar a formular en... 60. No 56, no, no. Escolteu bé. 60. 60 minuts d'empanada cultural. Bona nit. Bon dia, Pol. I què tal? Editoria a la distància, buonbosi, a fet de les seves i no només amb el Carles, perquè tampoc tenim l'Adrià. Aquí estem dos. Avui ens hem apoderat el programa. Avui que sapiguem que només hi haurà un plat, un plat cuinat a 4 mans, que són molt lafoclents, unes delícies indescriptibles, ingredients inesperats, orgàsmica, cuina fusió. Avui què farem? Avui ens parlarem de l'E3. L'A3, la fira de videojocs electrònics. Aquesta setmana s'ha celebrat l'E3 a Los Angeles. L'Ei, que aquí és l'E3, l'Electronic Entertainment Expo, que és una fira que va ser creat el 95 per donar un espai als productors, i s'harangezat molt la reproducció de Marina Oає, que és un producte serAAAA en l' converting de 생각이. Estar d'aquí colonva d' advocates de l'Orlova de les videojocs. Avui que sambar уш trabalharan la primera presentació de la primera PlayStation, que és el que va suposar aquesta gran entrava a la porta gran a Sony, el que és la industrial videojoc. Però, precisament, aquest èxit ha fet que l'esperit de la E3 hagi anat mutant, hagi anat evolucionant. Sí, la primera, durant la primera dècada dels 2000, amb l'arribada massiva d'internet i la democratització del gaming, que va fer que la majoria d'assistents en aquests fila fossin bloggers i no professionals del sector. De fet, aquesta popularitat va fer arribar als 70.000 assistents i això va fer, evidentment, que pujessin el preu dels estants a nivells desorbitats, que molts minoristes i petites companyies que fins ara assistien a E3 ja no ho poguessin assumir. Així van ser digues pas a grans empreses, més preocupades en el màrqueting, que no en el públic general, i no crear sinerges en els membres del sector. Òbviament, això va portar una reacció que l'any 2007 i 2008 gairebé va matar el E3. Van limitar l'accés a només periodistes, a graditats i a minoristes. Van reduir l'espai disponible i el nombre de participants. Van canviar el nom de l'E3. Ara es deia E3 Media & Business Summit. I van abandonar-los a Angeles per anar a Santa Mònica. També van passar de dates de maig a Juliol, ja més entre l'estiu. El resultat? Doncs que per al 2008 la xifra d'espectadors va acabar a 105.000 persones, un total desastre. Clar, és que la baixa de baseig impressionant. Llavors la reacció ja va ser bastant immediata l'any següent, que van tornar a obrir aquestes portes a el públic general, tot i que la van limitar a 45.000 persones. Però el pas ja va ser bastant espectacular. Van tornar al lloc i a dates originals. I des de llavors ja l'E3 no ha parat de creixer i s'ha convertit claríssimament en el referent cultural anual per aquests gamers que de tot el món que busquen una mica, que s'està acoent. Però, com deien, la propereditat va anar mutant, el E3, i actualment en un món bastant hi perconnectat, que està consenvent buscar, ni filtrar ni informació, doncs l'utilitat de la Fira, doncs, bueno, en què ha quedat, no? Doncs l'ha entradit, perquè canals de YouTube, que amb la seva audiència arriben a diària més persones que a l'E3 en tota la seva setmana. També hi ha periodistes online que destapen exclusives i entrevistes més interessants que les que hi ha a l'E3. També tenim Twitter o Twitch, com a plataformes per anunciar-se, molt més eficients que les càssiques publicacions sobre videojocs que hi ha en paper i a la pròpia Fira. Tot això va fer que les empreses que es presentaven a l'E3 videsin ràpidament cap al marketing, cap als anuncis en comptes de la informació. S'ha convertit en un hype train, un tren de l'espectativa, o la generació, precisament d'espectatives desmesurades, és l'enorme. De fet, moltes empreses han decidit deixar d'assistir a l'E3, ja que els seus elevats costos per un resultat publicitari que poden aconseguir per altres mitjans de forma més econòmica doncs han deixat a la Fira bastant obsoleta. Nintendo ja no hi apareix com a tal, sinó que ofereix un directe que emet per internet en diferents moments de l'any, un d'ells l'E3, i presenta el seu ritme a les seves novetats. I aquest any, la pròpia Sony, que tant l'idea o l'E3, també ha decidit no participar, i també oferir directes al llarg de tot l'any. I també, no només ells, també Rockstar. Bueno, hi ha hagut unes quantes... Com a companyies que anaven de forma destacada, aquest any, realment, ha sigut l'E3 amb menys grans companyes. Això és curiós, eh? Això després ho traurem en tertúlia perquè... Bueno, crec que és bastant destacable, tot això. I ara mateix, l'E3, ja és més un d'aquests llocs on el que fan és es passen trails de projectes que potser encara tardaran bastant d'anys en arribar, o que encara no... O sigui, no en realitat no han passat per un aparador de productes reals, i que fins i tot hi ha lo que es diuen les falses promeses, no? És a dir, aquella frase de no deixis que una veritat t'espatlli una única historia, doncs aquí és on veiem que actualment l'E3 va més de generar aquest hype, que estem preparant avui, que estem presentant avui, que ha d'informar, potser, de forma honesta. I precisament, com hem de parlar d'aquest hype, crec que ja va ser l'hora de que fem un repàs dels moments més sonats del llarg de la història de l'E3. Comencem pel primer cas, d'acord? El primer cas que es va donar a la primera edició, del 1995. Mira, situem-nos a la dècada dels 90, on les console wars entre Nintendo i Sega dominaven el mercat. Sony ja havia avisat aquella enda que presentaria la nova i revolucionària console de 32 bits, amb capacitats 3D. Però aquell mateix matí, que es va donar a la primera edició que va donar a la primera edició, va donar a la primera edició que va donar a la primera edició, que va donar a la primera edició que va donar a la primera edició, que va donar a la primera edició que va donar a la primera edició, però aquell mateix matí, Sega havia anunciat, per sorpresa, el llançament immediat occident de la seva última console, la Sega Saturn, aquell mateix dia, per 399 dòlars. Pam! Sí, sí. Així ho van anunciar, que només estava disponible a Toys Saras, que era una cosa com... El tema és que van avançar el llançament per superar en 6 mesos el llançament de la PlayStation, que era molt esperada, i així menjar-se o intentar menjar-se el seu mercat. Llavors en situem a la tarda, en aquell mateix dia, de l'E3, i la pilòtera sobre la taulada de Sony. I a mitja presentació de la nova PlayStation, on es van donar algunes dades, però a mitja presentació vol dir 3-4 minuts d'entrada, van fer pujar inesperadament a un dels executius de Sony, Steve Rice, directiu, com deia, executiu, que puja a escenari, i només diu això. 299. Això sí que se consiste i directa. Sí, sí, ja ho heu sentit. Una simple frase. 299 dòlars, que amb això és el que anava a costar la PlayStation. Tot i sortir 6 mesos més tard, però amb aquests 100 dòlars d'estalvi, i amb millors prestacions, també s'ha de dir, la PlayStation i Sony van acabar guanyant aquella 3. El Harryp estava servit, però s'ha de dir que també els va sortir bé aquesta jugada, perquè es van arriscar molt. Sí, que podem dir que Steve Rice va guanyar la carrera. Va ser un moment molt espectacular. És el primer 3, és el primer console de Sony, i es van emportar el gat a l'aigua, si no ho sé, deixem-ho. El gat a l'aigua. També hem de dir que això no sempre ha sigut així. Bé, bé, bé. Aquesta cançó, que a la majoria se'n sona, no? A tema de Duken Nukem i aquesta cançó, bé, que jo sàpiga, aquesta cançó la van composar, que jo sàpiga, mega-def, però ja sé com van aquestes coses que hi ha... Almenys els de 3 de Reals, uns creadors de Duken Nukem, van demanar permís, que no com els de 3 de Reals, que els van demanar permís, que no com els de 3 de Reals, que els van demanar permís, que no com els de Duken Nukem, que van directament ripejar les cançons de metàlica i altres grups. Doncs mira, són la competència final metàlica, i no sé si són competència, Duken Nukem i Duken Nukem, en el sentit... Ho pretenien, sí. Llavors, un d'aquests també casos sonats és Duken Nukem. Perquè, bàsicament, és un joc que va començar a ser un d'aquests plataformes shooter-scroller. I el que farem avui, Ferran, és que, com que hi ha molt d'argot... Plataforma? Hi ha molt d'argot de videojoc, de diccionari instantàni. Digue-me. Un shooter-scroller, entenem que és una primera persona, però què és un escroller? No té per què ser una primera persona. Un shooter vol dir que el joc va de fotretiu. Pot ser una primera persona o una tercera. I un escroller? Un escroller, perquè ens entenguem, és un joc on la pantalla... El personatge va d'esquerra a dret, també, pot anar a Moniavall, però, bàsicament, a d'esquerra a dret, i la pantalla és molt voltant. Perquè la gent ho tingui clar, un supermari és un escroller. La majoria de jocs suposo que podíem trobar les recreatives. Sí, d'un jocs 2D acostumant a les scrollers. Tothi, que n'hi havia alguns que eren pantalla fixa, però un escroller és el que la pantalla es mou. Com un Mario. A principis del 90, sobre aquest joc, primer d'Aduquen Nugent, a plataforma shooter-scroller, però ja va ser el 96, amb Alduquen Nugent, ja 3D, de 3D Realms, que ja va adoptar aquesta primera persona que deia, un First Person Shooter, que seria el primer persona shooter, a l'estil d'un. Per això ho parlava, de veure si eren competències o no. Però també, sobretot, tenia aquest to gamberro, no? Que jo crec que es va guanyar el cor de tothom. Doncs l'esperadíssima següela d'aquest joc, que tothom estava allò en plan, havíem que ens proposa l'empresa, es va anunciar tan sols un any després, petenent i prometent aquest salgràfic i aquesta interactivitat enorme respecte a l'anterior. O sigui, realment va ser una d'aquestes promeses bastant importants. Totxa, totxa. Llavors, clar, també, havien adquirit, fins i llavors, el revolucionari motor, que es deia en aquell moment que era el Quake, el motor gràfic, que va macar la data d'estrena pel 98. Llavors, no sé si algú recorda que a finals del 90, en quant a motors gràfics, però, bueno, que ja va ser una mica d'aliada. Ja ho crec. Cada any que passava apareixia un nou motor, com ara l'Enreal, i els desenvolupadors de 3D Rims, el final que anàvem fent és... Bueno, anem aplaçant, anem condensant tots aquests nous motors. Allò de... Allò de park Moni, Moni... Sí, sí, sí, sí. Llavors, clar, anaven intentant adaptar aquests nous, aquests nous motors gràfics, per intentar fer del Token Nukem, que tingués algú de puta mare. Llavors, els jocs es van posposant del 99, després del 2000, 2001, i llavors, ja fins al 2006, silenci absolut. Sí que van presentar una demo així com jugable, una del convenció, i van anunciar que el joc, per fi, teòricament, sortiria al 2007. Però l'única cosa que es va arribar a veure, del joc, van ser una mena de teasers, amb les captures de pantalla, fins que al 2009, ja, directament, 3D Realms, va tancar. Bravo, bravo. Allà, a tope. Però llavors, al 2010, pam, bona notícia. Jirbok Software, creadors de Borderlands. També van participar en episodis de Half-Life, i van ajudar a Bungie amb Halo. Home, llavors era bona notícia. Doncs van adquirir la llicència de Token Nukem, i van anunciar que el joc sortiria, finalment, i suposadament, el 2011. Tot i que va anar enrederint-se, uns mesos, mesos, no? El joc va acabar sortint, doncs això, el 2011, i va ser una autèntica merda. Bravo. Merda. El joc no està optimitzat, respirar un disseny de nivells, pues, no, com anticuadíssim. Estaves jugant i tenies la sensació de que estava inacabat, i que les mecàniques i l'humor era una cosa d'una època... O sigui, segurament que era l'humor de l'època dels 90, que no havia evolucionat per res. L'hauria de dir que és transgressor, però és que directament és un mor inconscient. És a dir, perdonareu, però un dels exemples és que et trobes una noia sagrastada paral·liens d'una forma un tan sexual, que és bastant ofensiva. Sí, no gràcies. Ens pot agradar l'humor negre, però això, directament, és ser uns cazurros. I, res, doncs això, 13 anys després, d'aquest anunci d'Uken Nukem Forever, va arribar tard el seu propi final, que diríem, no? Corre, Jou! Corre, Snake! Vinga, això és metalguiar, òbviament. Entrenja a l'època moderna de l'E3, que és aquest 2000, on els trailers per a jocs s'havien convertit en les estrelles, hem de parlar de dos casos, dos casos totalment oposats. Primer, i aquesta és la música que estem escoltant, el trailer del 2000, del metalguiar 2, que presentava ja no només la nova seqüela d'un dels jocs més ben valorats de la història, sinó les possibilitats de la llavors imatient PlayStation 2. Era una carta de presentació tant de la seqüela com de la nova console. Quan la gent va veure aquell trailer, suposadament gameplay, o sigui, in-game, que estàs veient com es veuria el joc, ningú va creure que fos possible que una console amogués aquells gràfics amb models detallats, efectes, sobretot, efectes de pluja i partícules mai vistos, que és increïble l'efecte de pluja, entén real. I el joc, dos anys després, va demostrar que no només era possible, sinó que entraven en una època on l'alta fidelitat i els gràfics detallats seria la norma. Tot i que, i aquí és on entrem a l'altre cas contraposat, va acabar una miqueta amb tot plegat, aquest segon cas. Volent imitar l'efecte del metalguiar 2, va tenir la presentació de l'aplicador i tal. El 2005 Sony va presentar Killzone 2, com a bandera dels gràfics que podria portar la futura PlayStation 3, encara faltava un any i mig perquè sortís. El resultat és un trailer clarament espectacular, on les batalles continues, canvis d'escenari, destrucció mostrada a un nivell i a més en HD mai vist, eren remarcades per un text a sota que posava in-game footage, o sigui, suposadament, era un joc, que feia somiar als espectadors. Per què no s'hauríem de creure aquests espectadors? Total, ja havien après la lliçó amb el metalguiar de que la tecnologia estava avançant incommensurablement. Però els publicistes també havien après que, més mal, mala publicitat que cap publicitat. I efectivament, al final es tractava d'un vídeo pre-generat que mostrava més les cinemàtiques que la realitat dels motors gràfics de la consola. El joc va patir un gran downgrade, que aquest és un altre terme que haurem d'explicar. Downgrade vol dir quan baixes els standards, quan baixes la qualitat que t'han ensenyat. És a dir, el joc serà així i després ho has de baixar, perquè la màquina no ho pot molt. Vindries un gat per lliure, però des del punt de vista et benc sent i després et trobes un 40. Sí, és a dir, això. El tema és que va haver-hi un gran downgrade. Tu ho has de acabar, també. I, a part ser viable a la Play3, la gent va començar a desconfiar dels trailers in game. Bueno, i si parlem dels downgrades, i si parlem inclús dels glitchs, dels bugs, de tot això, la mare dels ous d'or podrits... Som-va, som-va. És Ubisoft, que és la companyia famosa, perquè els seus trailers, al final, acaben prometent el oro i el moro, com amb jocs, com Mass Inscrit, o Watch Dogs, in games, aquests que parlàvem. Tugut, to vitru, no?, el que seria... Massabons, massabons. O sigui, en realitat, estàs veient els trailers, i ara ja perquè potser estem acostumats, però... I, realment, el soufflé aquest, que intenten inflar, des de màrqueting, baixa... Però es tracta col·laboració. Quan s'estrenen els jocs, clar, al final... No deixa de ser, al final, quan arribes al client, al consumidor, pues, s'ho troba. Està molt bé, està molt bé. Això és que... És que, inclús, van patir denúncies de publicitat enganyosa amb el primer joc, no?, de Watch Dogs. I, a més ple, d'això que deien, de bugs, bugs que vindrien a ser els arroses com de codi o de programació. De codificació, sí, sí. Et trobaves amb coses que seran esperpèntiques. Potser algú ho ha vist, és allò que de sobte apareix un personatge, i sí, té els ulls molt macos, però és que només té ulls. És una perruca flotant a l'aire amb uns ulls, i dius, hòstia, on està la cara? Doncs, bueno, jo crec que amb això, ja, els que seguim Ubisoft, ja sabem una mica de quin pal van, de quin feu calça, no?, i que, a partir d'aquí... No, ja sabem què esperar. I, a part, la gent sí que va veure que aquesta cursa per la fidelitat gràfica no porta res, encara que s'hagués... o sigui, s'hagués a complir, o no?, ja que, en definitiva, els nous jocs que presentaven eren pràcticament tots un calc de lo que era la seva gran saga, no?, això ho parlàveu abans del tema de l'assassinscrit. L'assassinscrit al final, no?, i Ubisoft al final sí que comprava llicències, però... O sigui, Ubisoft, quan va tenir l'èxit amb l'assassinscrit, que, en detall, l'assassinscrit, en veritat, va començar com una seqüera del Prix of Persia. És una de les llicències que havia adquirit, a principis del 2000, Ubisoft, de les que havia fet una excel·lent trilogia amb l'Arena del Tiempo, i l'assassinscrit va començar com una seqüela, però van dir, ostres, no, podem fer una IP, IP, vol dir intelectual, però és una marca pròpia, que van voler fer això, una marca pròpia, i els va funcionar també que l'assassinscrit es va menjar, bàsicament, tota la resta de català d'Ubisoft. Sí, sí, llavors, clar, què passa? Que l'assinscrit va ser el cap, probablement, ho va petar més de les seves sagues, llavors tots els jocs emulaven, torres a escalar estil o per cur, descobrim apes, sistemes d'ajutament repetitius, a moltes moltíssimes missions secundàries pel simple fet que he cap de llargar. Sí, perquè el joc, per bo de dir que el joc en tardaràs 80 hores... Sí, clar, al final... Expansió del joc, però en un ancho no en largo, en el sentit de... I jo és la gent jo que aquí realment va prendre la gran lliçó, que és de què cal valorar en un vídeo. No crees Ubisoft, bàsicament. Bàsicament. I més promeses incomplertes. En aquest cas, el gran cas actual de Skype, que ha llegut, és el No Man's Sky. Joc d'exploració especial, Procedural. Procedural vol dir que es genera de forma automàtica amb algoritmes. On se ens van prometre un univers infinit, amb ecosistemas realistes i de variacions infinites, amb un gameplay de recolecció, negociació amb altres jugadors online, que mai va ser de la veritat. Bueno, siguem justos. Actualment, amb moltes expansions i DLCs, ho estan mitja aconseguint. Però és que... Dos anys després, o tres. Després ha fet mil parches, ja, mil forats, dones ben bé un producte amb millons de forats. No Man's Sky va ser un cas emblemàtic, perquè, a més, és una llàstima, perquè jo esperava aquest joc, i seguir, a més, era un creador que havia començat com a creador independent, i de sobte l'adquireix una gran companya, ara no me'n recordo quina era, perdó, i li diu, no, aquí tens el pressupost, llavors li van dir, ja has de publicitar el joc amb muerte, i el clar és que es va menjar el sol, i li van dir, tu surt, i digues coses, digues el que hi haurà el joc. I el tio va començar a dir això, no, l'univers és infinit, però existeix la possibilitat que et trobis amb un company. Clar, la gent els primers setmanes diu, és normal que no em trobis amb ningú, perquè és tan gran, però, clar, va passar un any i és que no està implementat el sistema online, un autèntic desastre. Hòstia, perquè això és que a mi em sembla de l'un més fraudulent, però mira, és del fire, fins i tot. No, no, és cert. Ostres, fire. Mira, però ja et diuen que deixarem per l'altre moment. Deixem-ho, deixem-ho. Bueno, però m'agradaria acabar amb un exemple de hype positiu. Fa dos anys, Sony va presentar per sorpresa, bueno, més que per sorpresa, és que no havia dit que estava llista per presentar-ho al No God of War, el remake barreribut, una següela de la gran saga de la PlayStation 2. Amb un trailer, bàsicament, on veia una secuencia, un nen viking que ningú identificava, que entrava a una cabana i on de sobte apareixia Kratos. Però el tema és que jo el que vull que escolteu és... és la reacció que va tenir la gent quan va veure aquest moment. Oh! Oh, no! És el nen? Shhh! Boi! A qui encara no s'ha vist a Kratos? It belongs to you now. What for? She taught you to hunt, yes? Yes, sir. Then show me what you know. I am hungry. Pels de punta, eh? Pels de punta. Feed us. Jo vaig veure aquest moment en directe i us ho juro, eh? Va ser uns pels de punta increïbles. El tema és que podem parlar de molts casos de hype increïble, eh, Pol? Molts, molts, molts. O sigui, en realitat, és que, clar, hi ha tantíssims moments del videojoc, sobretot que s'han inflat, a més no poder. Half-life... Half-life 3. Uf! Half-life 3! Jo no sé ni si és hype, però és una broma allà d'internet. És una mena de meme infinit que jo crec que s'ha publicat. Explica, explica. Si no, deixa de ser la sacuela supermega esperada de part de Valvet. Valvet, bé? Valvet, Valvet. Que mai es presenta. O sigui, de fet, és aquesta tercera part de... Com es deia el protagonista Gordon Freeman? Gordon Freeman. Una primera persona... Bueno, amb monstruïtos... Half-life, anem a situar-hi. Half-life, el joc del 97, 98, de Valvet, que va ser el seu primer joc. Valvet ara és un monstre en el món de la indústria, sobretot perquè és el creador i propietari d'estim. Valvet crea... Valvet crea Half-life, que tothom diu que és un shooter militar, a l'ús, amb un to sense ficció. A la gràcia del Half-life és que va ser l'immersive sim definitiu, i va canviar el panorama dels first-person-shooters, dels disparos de primera persona. Immersive sim, en el setit d'un simulador. D'immersive, és una mena de joc de rol. No és de rol en quan aquells elements que tens no són de rol, d'agafabilitats i tal, sinó que tu interactues. Aquesta és la gran paraula, la interacció amb la resta de personatges. Els NPC non-player-characters i personatges que tu no pots jugar, però que interactuen amb tu. Aquest va ser la gran aportació del Half-life. De fet, Half-life, el primer comença, que tu arribes a treballar. Ets un científic que arribes a treballar a Black Mesa, que és el recinte on s'estan fent investigacions estranyes, i tu pots parlar amb tots els personatges. Pots parlar amb tothom. Aquesta cançó serà divertida. Que m'has col·locat, eh? És un edit, això he dit. Esclar, és per parlar de Half-life. Doncs Half-life, per no allargar-nos més, va crear un avanç i un després. La seva seqüela també va generar un gran hype, el Half-life 2, que va complir en escreix perquè va introduir mecàniques sobretot de física en videojocs, que després tots els jocs van imitar. I després van recuperar també molt bé en portes. En porta, exacte, un altre joc. No es va generar hype perquè va ser una sorpresa inesperada. I el tema és que ells van fer Half-life 2, i després van fer Half-life 2. Episodi 1, Episodi 2, i van dir, i, en pròximament, Episodi 3. Aquest Episodi 3 és el gran tema. És la gran broma, perquè al final, sempre que es presenta alguna cosa des de Val o des d'estim, hi ha alguna mena de... Tothom busca. Autorreferència en el número 3. De fet, la gent sempre busca alguna HLE. Hòstia, això significa Half-life 3. És la broma infinita, però, bueno, seguint. Després va haver-hi un altre d'aquests casos, a més, sonats, desestrosos, alien, colon i almarins, que és que no incluïa aspectes del joc promesos, i que graficament va ser un dels d'en Greys, jo què, més greus. No, no, és molt bèstia. És molt bèstia perquè ensenyaven la intel·ligència artificial de l'alien, els efectes de llum, la cooperació amb els teus companys que no controlaves tu, i no hi ha res d'això. És més, sembla un joc de PlayStation 2. Bueno, després analitzarem algun dels jocs que s'han presentat a les 3 d'aquest any, perquè hi ha algú que inclús sembla una versió mòbil, quan t'estan prometent que hi entrarem. Després, en un altre cas, de Tisland, potser, que també traïles a base d'ideas equivocades, en el sentit de bases cinematogràfiques i tot, i de Tisland, després, el que ha arribat a ser, no? Un altre d'aquests jocs repetitius de Superviència Zombie, que ja crec que tenim bastant clar. O Tomb Raider, que tu, a més, que t'encanten, no? Sí. A Àngel of Darkness, el que vols proposar. Ah, sí, va ser el sal a PlayStation 2, del Tomb Raider, que tothom esperava com a Aigua de Major. I després, altra, això és com de Catana, o Driver 3, o Rage. Sí, digue'm-ho. De fet, perquè no entrem ja a Paul a parlar de l'actual E3, i mirem quins són els pròxims títols per les que podem generar hype, i espereu, potser és una bona edicció, que és una fatal, mala edicció. Yeah, EAI. A veure, comencem per ordre, perquè aquest any, EAI, Electronic Arts, ha fet una conferència prèvia, on ha presentat, entre altres, el FIFA 2020. A la línia, és que tampoc ho he dit. Si algú li agrada el FIFA, sincerament... Sí, hi ha moltes millores, però... Potser no n'hi ha tantes, però si estava bé l'anterior, serà una continuació, i si hi havia canvi, els ha hagut. És una bona sèquela, Ferran. A Apex Legends, una nova temporada, el MMO Battle Royale, que MMO vindria a ser un joc massiu molt lany. És molt jugador, jugant a l'hora amb uns objectius comuns o en contra. I, després, Sims 4, que jo sí que vaig estar veient aquest tros, i, bueno, en fi, Sim's 4, és que crec que és una part de la població que li agrada en aquest joc. No, és curiós, perquè Sim's diuen 4, però potser hi ha... Hi ha 120 Sim's. A més, inclús, allà també van anunciar... Sí, van anunciar una altra expansió, allà també de Hawaii, i no sé què és història. Però jo crec que si ens volem centrar en el que serà hype, l'any hem d'entrar. Star Wars, Jedi, Failing, Order, bueno, Déu n'hi ha del títol. Parlar de coses que fan hype sempre, pel·lícules. El final és el pa, que no deixes de vendre una idea. Star Wars, que és el paradigma de la cultura pop. On put de pop el programa. I per nosaltres tenim una redencilla amb els nostres companys. Avui direm pop moltes vegades. Pop, pop. Doncs... Què és, el nou joc aquest, l'aventura tercera persona... Com es diu el joc, perdona? Star Wars, Jedi, Failing, Failing, Order. Jedi, Failing, Order. Jedi, Jedi. Aquí també hi ha un debat, de Jedi, Jedi. Jedi, Jedi. Sempre hem dit Jedi, però... No, perquè abans no s'havien parlat. És veritat, ara hi ha el colonialisme. Ha passat el tercer de persona en comptes d'un First Person Shooter, o el primer que seria una persona, que era... La normal, sí, la normal. Està situat entre l'episodi 3 i 4 de les pel·lícules, on controles un supervivent de l'ordre 66. 2 de 66, perquè no sàpiga, és quan l'episodi 3 decideixen eliminar l'ordre Jedi. Se li diu Order 66, i això vol dir matar tots els Jedi. M'agrada molt, perquè jo estic cobrint Star Wars, com això, quan jo, Star Wars... Sabíeu que Paul... Fan fact. Sabíeu que Paul no havia vist Star Wars fins fa un parell d'anys? Home, sí, home, sí. El que passa és que no havia vist les noves, que això... Les noves, o les noves belles? No, no, les noves noves, les noves, tipus Rock One, l'episodi... Ah, i Pal·li, l'episodi 7. Llavors, aquest joc disposes d'un Android a la motxila, que ha de jugar amb gadgets i diverses coses. És un joc de plataformes i lluites amb sabre-sazers, obviament. Jo sí que he vist el vídeo, o sigui, el trailer, i a mi em va semblar que el que és la intel·ligència artificial dels anàmics era bastant lamentable, des del punt de vista que era un joc que semblava bastant fàcil. És probable que estiguis molt overpowered, dintre del joc que es coneixis de quan tens més poder que els dos anàmics. També hem de tenir en compte... A veure, no li falta gaire el joc per sortir, i no sé si això ho milloraran, o potser estàs veient el setting de Juego Fácil. Bueno, aquí també, perquè s'estrena el 15 de novembre, aquest any. De forma avançada, després de la resta de plataformes. Bé, passem ja a la conferència de Xbox, que ha sigut la gran conferència amb l'ocència de Sony. Xbox s'ha pigut a aprofitar el seu temps. Destacarem que han presentat més de 60 jocs, que són un futime de jocs. Entre ells, el colorit fesperson shooter Outer Worlds, que sembla una mena descendent dels Fallout. La seva aposta per combatarena multijogador Rollio Overwatch, que es diu Bleeding Edge. Combatarena multijogador, bàsicament, és tothom contra tothom, entre amics, jugant entre ells. També estan presentat el Gears 5, o sigui, la nova sequela de Gears of War. També un interessantíssim, Blade Witch. Em va sobtar, eh, que per què? Jo estava veient i dic, ostres, que és això, perquè sembla una mena de res inèvil mastrat amb Forbidden Siren. Perquè el joc tuves amb una càmera, i veus el que has estat fent i pots rebobinar-se. Si morts, pots tirar enrere en un punt de la gravació. El Forbidden Siren era un joc de la Play You, Play 2, que, bàsicament, tu veies... Tenies l'habilitat de veure els monstres que hi havia a la següent sala, i tu veies on estaven i tal. Era com d'estar ateja. És una mena d'aquest nou Blade Witch, basat en les pel·lícules, és una mena de...El projecte. Sí, exacte, és una mena de... Un joc de l'horror segur, amb aquest element de tornar enrere en els temps. A més, ens estan sortint molts, de primera persona, aquests, que et deixen anar al mitjanç. Sí, és que ara és una gran època per parlar del terror i l'horror. També ha empresitat un RPG d'acció de Dragon Ball. Jo ho jugui, perquè, vera, jo crec que aquest joc sembla parlar poquet, però jo crec que és un retorn al Tenkites. Sí, però si se n'ha parlat poquet, serà per alguna cosa, Pol. No ho sé, jo tinc fe. Jo tinc fe, perquè a mi... Han fet que una mesca entra al Budokai, de volar pel cel... A l'entorn. Sí, no sé. També han presentat el nou Ori, que és una saga preciosa, el retorn dels Battle Toads, dels anys 80-90, més aviat, i de Psychonauts, que és un retorn. Sí, un retorn de Psychonauts, i l'edició definitiva d'Age of Empires 2, que és un remaster... És perquè no fan el 4, ja, no? Perquè el final del 2 era la hòstia, i no fa falta fer més Age of Empires. Això després hi entrarem, perquè el tema dels rimecs, viguts i històries d'aquestes ja... Cal destacar que han presentat el projecte de Nova Consola, que ha sigut el gran anunci de Xbox com a tal. El que es diu projecte és Carlet, on pretén en quadriplicar el poder actual de la seva Xbox One, aspirant a 120 fotogrames per segon. Cross-platform, és a dir, tu podràs jugar si tens un Xbox en PC i, hipotèticament, en Playstation, amb jugadors de Playstation i tal. Portabilitat Streaming, que ha sigut un dels grans elements... Ha sigut el tema d'aquesta E3. I de tot això serà de cara al Nadal del 2020. Has destacat 3 cles candidats de Hype. El més clar, Cyberpunk 2077, de CD Projekt, que són els creadors de The Witcher. És una distupió cibernoir amb gent augmentada bionicament que està basada en la saga de Jocs de Taula inaugurada per Cyberpunk 2020. Jo no coneixia la saga. No sabia que existessin aquests Jocs de Taula. Però el que està clar és que és una edat bastant daurada pels Jocs de Taula. Té referències clares a Blade Runner i Ghost in the Shell, que és un joc de 10 eggs, que també és un joc d'això. Té una història curiosa de desenvolupament, perquè en principi sembla que anava a ser un open-world en tercera persona. I ara, tot i que no en visc gameplays com a tal, sembla que serà més un immersive sim, un joc en primera persona, com hem comentat abans. Aquest canvi és... Encara s'ha de veure un gameplay. L'estrena, han dit que serà el 16 de febrer de 2020, però, tant aviat, hauríem de veure alguna cosa més. Va ser això. A while back, the guys from CD Projekt Red approached me and asked me to be a part of their new project, Cyberpunk 2077. The feeling of being there, of walking the streets of the future is really going to be breathtaking. You're breathtaking! You're breathtaking! Bueno, esteu sentint el que va ser la gran sorpresa de la conferència, que és qui ha no rips. Creant rips sortirà el joc. Farà un personatge que es diu Johnny Silver, Silver Hunt o Silver Arm. El moment especial va ser aquest, que ell va sortir a presentar. Després de veure el trailer, va sortir a presentar, i va haver aquest gran moment de... Me quites el aliento. Si ara esteu a internet, veureu vist que ja no existeix Jesucrís. Ara ja és. Si algú viu sota les pedres i no sap qui és qui no rips, protagonista de Màtrix i de John Wick. I de Will Tate. I de Will Tate. Bé, doncs, Xbox, seguint... Elder Ring. Elder Ring, que jo crec que és per mi, també, la gran oferta d'aquest any de 3, que és el nou joc de From Software, que vam parlar aquí fa un parell de setmanes, jo crec. Una mica fan. A l'últim Sequiro. Doncs, From Software s'ha unit amb George R.R. Martin, creador de... No sé, de Canción de fuego y hielo. És a l'escriptor. Llavors, què passa? Fórmula Dark Souls. Probablement més elements de RPG. S'ha presentat el que era un teaser cinemàtic. No sé, no s'ha vist gameplay, no s'ha vist joc. Però encara no hi ha data, suposament durant el 2020, que serà més cap a mitjans finals. Sí, perquè, de fet, a mi és aquí, sempre ho diu, deixeu-me fer els jocs en pau. I aquí, jo romper una lanza a favor d'aquest home, perquè jo crec que és una de les persones que realment genera el hype just que s'ha de fer, perquè... És necessari. Si algú pot esperar que no et decepcioni, és ell. I, bueno, per acabar ja amb Xbox, Halo Infinite, que és el joc que farà de bandera d'aquesta nova projecte Scarlet de Xbox, que és un rebut espiritual de la saga, perquè, bàsicament, tornem a controlar el Masterchip després dels esdeveniments, és que ara no sé ni si és el Halo 3, o el Halo 2, en què ell va morir a l'espai. Tornem a controlar el Masterchip, té un nou motor gràfic, en el trailer, se suposa que tot el que es veu és in-game, i, a més, és de nova generació, i, òbviament, no tenim ni data ni per PC ni per Xbox. Ara toca el torn de Bethesda, que, bàsicament, el que ha fet és presentar molts updates, o sigui, molts actualitzacions, molts DLCs, molts expansions... S'ha de dir que Bethesda és com l'Areba d'ObiSoft, quan ha problemes amb els seus jocs, eh? Ha creat... Sí, és un deixeble, no? Ha creat l'acadèmia... Jo diria que ha superat el Maestro. No, jo diria que ha superat el Maestro. Jo diria que ha superat el Maestro. No, jo diria que ha superat el Maestro. Jo diria que ha superat el Maestro. Jo diria que ha superat el Maestro. Mare meva. Doncs, bueno, s'han creat això, noves actualitzacions per jocs i assistents, com Wastelanders, o aquest fallit Fallout 76, el Derscross Online i Rage 2. Després d'un any bastant plens d'errors d'aquests de canví de bugs, de glitches i tot això, les expectatives no complertes, comportaments empresarials bastant desonestos, han apel·lat bastant a la comunitat fan, tot i que, en realitat, és més que vam monetitzar aquest sistema de mods. A mi la conferència em va semblar molt hipòcrita. Bueno, doncs mira, que estem. I... Han presentat noves versions de mòbil, per exemple, d'Elder Scrolls Legends, d'Elder Scrolls Blades, i al retorn de smartphones de Commander King. Sí que han ramalcat bastant el futur de l'estrímic, que jo que és el tema d'aquest any. Fins i tot han presentat un software que es diu Orion, que permet optimitzar bastant el motor dels jocs, de tota mena... En comptes de presentar... En comptes de presentar un hardware, una màquina per fer streaming, han presentat un software que ajudarà aquestes màquines a fer streaming. Estrímic, bàsicament, és no necessites console. Estiguis on estiguis, podràs jugar el teu joc, perquè hi ha un servidor que està gestionant el teu joc. Doncs tres jocs així destacats per crear aquest hype que estem tractant avui. GhostWide Tokyo, que és dels creadors de Resident Evil i Evil Within, un survival horror, una supervivència de terror total en tercera persona, i en el vídeo vam poder veure que és gent que desapareix de cop a Tokyo, i apareixen fantasmes, monstres... Més com que queda la roba era aquesta mena, que col·lau entre cèl·lula i Thanos. Exacte. I el xasquido de Thanos. Sembla que ets una mena de ninja amb uns poders que pots dublegar, la realitat. Sí, que pots modificar-les. És que no sabies un gameplay, sabies una mena de concept. I, a més, que sense dades, trena. Un joc Wolfenstein, que ve per partida doble, un que és Cyber Pilot i l'altre, Young Blood, que el primer és un joc en realitat virtual, que surt al juliol d'aquest any. I ja. I el segon és una seqüela del joc del Wolfenstein, ambientada en els 80, aquest 80 d'alternatiu que sempre ha jugat Wolfenstein, amb els nazis com a bastant protagonistes, al qual, òbviament, la matarà. El d'univerts Wolfenstein sempre ha anat de que els nazis van guanyar a la guerra. Exacte. Llavors és el protagonista del Blastcovites, que ha desaparegut, el que tu sempre has anat portant en aquestes últimes seqüeles. I dos noies, que jo crec que són les seves filles, doncs, bueno, el busquen. I té l'opció d'un joc cooperatiu de dos jugadors i s'espera pel 26 de juliol d'aquest any, que, com a mi, em sembla un petit passo, no? Sí, pinta bastant bé. I per últim, Doom Eternal, de iD Software, Doom, que ja n'hem parlat, més la música que està sonant de fons. Tens més habilitats, tens més armes, tens més plataformes... Hi ha més modes de joc. Com, per exemple, el Battle Mode on pots triar si ser un dels dimonis o un Slayer, com acostuma a ser, i s'estrena el 22 de novembre d'aquesta. La Vata del Patio! Casi, eh? Això és la PC Gaming Show, que, bàsicament, no és un acompanyant, sí que ho és, és una mena de revista a publicació, on es centren tots els estrenes de títols per PC. És sempre molt més aclèctica que la resta, i es presenten no a tots això del sector del PC, des d'acompanyes o hardware, inclús es presenten cadires per jugar a ordinador. Normalment s'acaben de veure jocs més típics d'aquesta plataforma, com són els jocs d'estratègia, tens real, aventures gràfiques i els dungeon crawlers. Per exemple, anirem molt ràpid, perquè en va haver-hi molts, Starmancer, que és una mena de gestió de colònies espaials, el Moon of Madness, que és un Inversive Sim 2 Role molt lovecraft, i el Planet Zoo, que és un simulador de gestió d'uns ogres, no sé, algú ha jugat als Team Park, és una cosa bastant semblant. Mestinant. Però s'han de destacar 3 títols, va haver-hi molts, ja us ho dic, però s'han de destacar 3, que és, a més, els 3 apel·len a la nostàlgia absoluta. Són el Vampire de Masquerade Bloodlines 2, creat per Paradox, que és el retor de la franquícia després de 15 anys. És una franquícia que tampoc va funcionar molt bé del tot, tot i que la gent el recorda molt bé, que és un altre cop, un Inversive Sim d'acció, d'acció de Vampires, hi ha diferents famílies i grups de Vampires, i tu has de triar quin vol ser. Se l'espera per el primer trimestre del 2020, i el que s'ha vist, que és un trailer, bàsicament, sembla que està verd i bastant anticuat graficament. Després tenim, que ja es va anunciar l'any passat, el CEMUE 3, de ISnet. CEMUE era una saga de SEGA, que després el seu creador volia fer el tercer, s'ha independitzat, i ha creat això, va fer un creu fanning, que va tenir èxit, Kickstarter, va fer. L'anunciant que tira endavant és el que ha anunciat, és que el joc es farà, perquè hi havia molts dubtes, han millorat una miqueta els gràfics i animacions que es van veure l'any passat, que eren lamentables, però encara queda bastant fluj i millorable, i el que serà una constant és els problemes que tindrà aquesta producció, perquè de fet hi ha anunciat que el torna a retreçar. Se n'ha bastant aquest estiu, i ara diuen que s'estanarà el novembre. Jo us avanço que no. I per últim, un gran retorn per als que els agradi l'estratègia i el rol en general, que és el retorn del Baldur's Gate amb el Baldur's Gate 3, que l'adquirit ara, l'Arian Studios, va decidir el tio avui a aquesta franquícia per un nou joc. Està basat en la cinquena edició del manual de Dungeons & Dragons. Els que juguen a Dungeons & Dragons sabeu que vol dir això. Dragones i Madmona. No vull dir cinca manual. Ah, sí, bueno. És el retorn de la franquícia. Després de 20 anys, continua els events del joc anterior passat 100 anys. Sembla molt gore, cosa que sempre ha sigut el Baldur's Gate, però és un RPG en tota regla del que no se sap gaire cosa més. No té data i sembla que va per llarg, perquè quan li va presentar, va dir... Ja us ho diré. 2020 i fins i tot 2021. És curiós que, parlant d'Ubisoft, no s'estigui encallant la música, o s'estigui intimalament. Però Ubisoft, que ja ens l'ha encargat una mica, però s'ha de dir que aquest any han sortit una mica millor per a l'A3. M'agrada aquesta fama que té, no? M'ha fet un show bastant més variat, i han portat franquícies que hi ha t'esperes, però no s'ha dit res, precisament de l'escrip. No és tan més curiós. Ja fa uns anys que van decidir que anaven a fer una miqueta més en calma. S'han anunciat bastantes coses, com per exemple una col·laboració amb els creadors de... Olgweissani i Filadelfia. S'han dit bastantes coses. També una pel·lícula de Division a Netflix, de Division a Netflix, que potser està dins i a part de Division. És una cosa molt estranya. Però com van dir ells? Després, un sistema de subscripció també de PCIoplay Plus, que en 1499 hi ha disposes de tot el catalac antic que tenia Ubisoft. Això és interessant. I les properes estrenes està bastant... I que diuen que estarà disponible a partir del 2020 al Google Stadia, que també és un tema per a la que és bastant extensa, el Google Stadia. Després, diferents jocs, d'LFesper Riboncics, For Honor, Division 2... Bàsquetes coses. Després també una mena de Smash Bros amb personatges d'Ubisoft, que es diu Elite Squad, que també és una cosa bastant estranya. Una celebració dels 10 anys de Jazz Dents a Marell. Sí, de Baila, de Bailoteos, Jazz Dents 2020. I la introducció d'un nou e-sport basat en el roller derby de Roller Champions, que ja està disponible. Però jo crec que se'ns dubta del gran joc que han presentat, és Watch Dogs 3. Que a Watch Dogs 3, de fet, vam parlar de la setmana passada, a l'arran del tema... Que s'havia filtrat. El s'havia filtrat. Que és una distopia post-brexit amb diversos personatges, tot amb una història... Que cada personatge té la seva història, un backstory, i un estil de joc bastant propi. Amb aquest permadez, que què vol dir? Permadez és quan tu tens un personatge que sí mort, ja no el pots tu no utilitzar, que per això en aquest Watch Dogs introduixen el fet que tindràs diversos personatges que descombren la història del seu estil. Bueno, la veritat és que té bastant bona pinta. Ara veurem, perquè fins i tot el vídeo, quan el projectaven, tenia una certa... Sí, amb més curiós, perquè tenia el que es diu... Frame Drops, és a dir, caigudes de frames. CoiSoft sempre feia el contrari, et venia allà i després tenies el d'anglot. Aquí és com han posat la barra baix, no? El joc pot fallar. No, però la veritat és que té bastant bona pinta. Però, bueno, què ens seguim? Bueno, hem de dir que s'estrena el 6 de març del 2020, simplement. Ara toca parlar d'Escueranix, que, òbviament, ens ha portat una bona dosi de JRPGs, i RPGs del Japó, molt remakes, remasters, bares. Final Fantasy VIII, remaster. Final Fantasy Crystal Chronicles remaster. De la remnant remaster. Kingdom Hearts III, expansion. Final Fantasy XIV, online. Square Enix, remaster. Final Fantasy VIII és el nostre lema. En aquest cas, han especificat que el joc... Estic parlant de Final Fantasy VII, que va ser... La gent esperava tot i que ja no és una cosa nova. Han especificat que el joc ocuparà uns dos discos blorreis, i han ensenyat el sistema de joc, el sistema de lluita, que ara és més real-time action, és a dir, lluita és més en temps real, en com d'estar d'un rol per torns. Sí, com el Pokémon, que hi havia originalment... Exacte. Hem vist que hi ha l'especte de Tifa i Sephiroth, i sobretot han donat la data d'Estrena. 3 de març del 2020. Més aviat del que molta gent es pensava. Però l'Estrena que més ha destacat a marge d'aquesta, i que més hype generat, és el Marvel Avengers que ha presentat Juno en Cristal Dinàmix. Es tracta d'una història original. No té res a veure amb el MCU, amb l'univers cinematogràfic de Marvel. No són ni els actors, ni res d'això. Serà una aventura en tercera persona d'acció on podem controlar Iron Man, Hulk, Thor, Capità Amèrica i la Vida Negra. Tot i que asseguren que ens sorprendrem amb alguns personatges més. També han dit que hi haurà un moda online per quatre jugadors, i que tot el contingut del C, i això és important, serà gratuït. Hi haurà expansions, hi haurà personatges skins, i tot serà gratuït. I l'Estrena serà el 5 de maig del 2020. Però val a dir que és una mica així, eh? Sí. Bueno, i per acabar ja tenim Nintendo, la veterana de tot plegat, perquè a l'E3 ja fa uns quants anys. Però fa uns quants anys que Nintendo, el que fa és emetre un vídeo en comptes de fer una conferència com a tal, i aquest any ens ha dud molt el que deia estic en JRPGs, aquests jocs japonesos de rol, i s'acuela remakes de moltes de les seves antigues franquícies, remakes de Zelda, de la Game Boy, de l'IxAwakening. Un gran joc. Sí, un gran joc, i podem seguir, perquè n'hem après de moltíssim. Jo vull destacar que vas estar al Dark Crystal Age of Resistance Tactics, que està basat en la pel·lícula Dark Crystal Oscuro, que ara Netflix farà una sèrie. I no, realment, se'n van fer molt. Super Mario Maker 2, les olimpies del tòquio del 2020... L'aparició de Smash Bros que apareixen dos personatges de Dragon Quest, inclòs el Fly, de la sèrie de Fly, i el Banjo Kazooie. Però jo crec que se'ns dubta el que més ha destacat, és l'enunci que ja estan desenvolupament l'esperada seqüela del Zelda Breath of the Wild. Del que només s'ha vist un teaser, però la vida és que té molt bona pinta. Sembla que està mantenint el motor gràfic, i sobretot que el món ja creat i el motor de les físiques han optat per fer una aventura més linear, aprofitant el màxim els elements que ara tenen a la taula, a nivell narratiu, si realment, si segueixen la línia espectacular. No té data, però ja veureu que en els pròxims anys aquest serà el joc més esperat de part de Nintendo, per paternar així, el hype. Bé, d'aquí fins aquí el repàs, perquè, com veieu, n'hi ha part d'onar per vendre. De fet, ens queden... ens queden 9 minuts, i molt més que hem deixat molta cosa fora, som conscients. Està clar, com dèiem, que l'E3 forma part d'una roda ideada per generar expectatives i mantenir a la gent enganxada, mentre duren els desenvolupaments dels jocs. És inevitable veure com s'apela la nostàlgia, com es prometen coses que difícilment es compliran, però l'any reran l'efecte és el mateix. Bueno, però per sort, en realitat, és que des de fa uns anys hi ha una companyia que està fent de les seves, i les seves pretensions són totalment diferents a les altres companyes. Hi ha un punt crític paròdic, en si mateix, que venen a ser els Devolver Digital. Una productora que tant de vida és jocs, de les pel·lícules de les que podien dir seria bé. Sí, seria el fet. Boníssimes, eh? Tenen aquest grau d'autoconsciència, d'autoparòdia, dins de la indústria, i cada any, a l'E3, el que fan és presentar una conferència així com fake paròdia. És una paròdia de les altres conferències i altres del sector, on, si fa falta, maten el presentador. Perquè l'atenció, que és el que vam fer l'any passat, és el que vam fer d'aquest any, és el més pur estil·laixi robo-cop, l'han reviscut, no? És una recreció de la cena. És un curt, no? Sí, sí. I hem fet una recreació, han recreat l'E3 en el cap d'aquesta presentadora, i han presentat els jocs. En el seu cas, els jocs són el de menys. Tot s'ha de dir que hi ha jocs divertits. Hi ha jocs interessants. Hi ha un que es diu Fullmen, que és una mena de lemmings. És una cosa molt divertida, però... Tot i que tenen petites joves com el Hotline Miami o el Sirius Sam, que són coses que han sortit d'aquesta companyia. Per ells, no. No es tracta més de fer una punyent mirada cap al que fa al sector, amb les seves promeses buides, les gran diluïnties i esticulitzacions per tal de vendre fum, i, sobretot, el poc respecte que es mostra cap al consumidor i creador de videojocs. I, bueno, fins aquí, més o menys, a l'E3. Però clar, el hype està allà, i com a tema, ha portat cua. Perquè, Paul, hi ha entrant i en tertúlia. Amb el que ens queda, que ens queden 7 minuts. Hem pogut fer una mica de mini-tertúlies en algun moment. Sí, però... Mira, hem deixat jocs fora, a veure... Però hi ha alguns que cal la pena bastant destacar. Hem parlat de... Per no parlar del cyberpunk, a més, tampoc tenim molt a dir. És a dir, hi ha jocs... A veure si el trobo. També hem presentat molt el Borderlands 3. De fet, el Borderlands 3 ha aparegut a un futiment de companyia. Jo us diré un joc que no té res. Jo mai entenc quin és el gran... El joc és de jugar, és molt aquesta diversió fortna, i no que és el que s'està portant ara, però sí que és veritat que jo... Jo hi he jugat a l'1, només. A mi hi havia moments que em cansava molt. No, però molt repetit. Ja ho hem dit, mentre parlàvem, que un gran tema que hi ha hagut aquest any ha sigut el streaming. El fet que, en el futur, si Google l'estàdia, que ho vam comentar en un dia... Segona passada, potser de l'altre... O fa dues setmanes vam comentar que s'havia presentat, on tu tindràs un mando, i aquest mando és la console. No és que la console estigui al mando, sinó que apareix streaming en un servidor, però es podrà jugar sense necessitat de tan eficient... El hardware, no? De lo que sóc d'orra o una console. El que ensenyen és que tu pots enxufar el teu mòbil o pantalla. I tu jugaràs a nivell gràfic amb el que tu pagues de servei. De fet, Xbox, el que ha anunciat Juno al projecte Scarlet, és el projecte Cloud, que, bàsicament, és que la teva Xbox es pot convertir en un servidor, i tu la deixes en cesa casa i fa amb streaming el teu mòbil o el tu vulguis. És un futur del gaming, no? Perquè, al final, molta gent... Hi ha qui especula que l'any que ves presentaran les últimes consoles físiques. Sony, no ha estat en aquesta conferència. Tothom sap que està preparant la Placing. De fet, fa un mes va fer una mena de presentació, l'Estate of Play, que li diuen ells, on ja deien una mica les propietats de la seva console, que són bastant semblants de la Xbox Projecte Scarlet. Però, clar, té bastant de pinta que les consoles arribaran cap a aquest sistema streaming, perquè ara tot es porta al cloud. S'ha de veure, eh? Jo vull treure aquí un tema, ràpid, perquè sé que tenim poc temps, però que és fora de l'E3, i que potser ho veurem l'any que ve, Netflix. Netflix ha començat la carrera de no només de sèries i pel·lícules, que és el que estem acostumats de Netflix, és la carrera dels videojocs, i el primer anunciat que farà és el de Stranger Things. Que a plataformes així, que pot ser Netflix, que podria ser Amazon, tranquil·lament, entrin també en la cursa de, no dic només de 3, en el sentit global dels videojocs, que això què comportarà? Perquè, evidentment, Netflix no crearà una console. Netflix el que farà és un servei de streaming, com el que té ara. Llavors, clar, ara que nosaltres ens trobem amb un Google de l'Estate o amb un projecte cloud d'Xbox, què comporta que al final, com en el cine i en les sèries, que al final ens estem acostumats a ser la tele porcable que tenien sempre als Estats Units, ara mateix potser ja haurem de contractar per jugar a ser els videojocs, com fins ara, comparàvem a consoles, ara haurem de tenir mils serveis de streaming. Bueno, és que té una connexió internet espectacular. Uplay Plus, EA també té el seu propi, Xbox Play. De fet, és curiós perquè van comentar, em sembla que eren els dois soft, però quan tenies el Uplay Plus Platinum, podies tenir-ho tant a PC com a Mac, com a Xbox o Play, ara no me'n recordo. Clar, perquè si tu sumaves, la subscripció als 3 era molt més cara, però és el que estem dient. Si tu t'has suscrit a Netflix, a HBO, Amazon, Hulu, Vodafone... Clar, és el teu. Tot això al final també és hype, perquè el futur de les consoles no... Sí que està bastant clar, no hem variat tant. Segueixen existint cases, cada certe anys es redueixen, s'amplien. Per exemple, fa 3 anys, Nintendo sembla que està de morta, amb la Wii U, i en canvi va treure la Switch i ho està patant. Però molt. A més, és un concepte d'això molt interessant. Nintendo ha creat una consola que és tant per casa com per fora. La resta de consoles no tenen això. Sony ja va deixar de fer la seva PlayStation Portable. PSP. La següent, ara me'n recordo. La Vita. Perquè no els hi funcionava. I el hardware crea un software que ens permet fer street. Exacte. A veure, jo crec que ha estat molt farsita l'E3 de hype. I també així hem deixat molt de coses a fora. Hem deixat molt de coses a fora, però jo crec que... Bueno, s'anirà veient, perquè al final el que ha passat amb l'E3 és el que comentàvem al principi, s'ha deslocalitzat. Com a conferència, la gran... El gran evento de videojocs s'ha anat disolent, potser durant l'any, amb totes les filtracions, amb tot, és a dir, al final... Els mitjans de comunicació, les xarxes han acabat també filtrant, filtrant, interessadament o no, a nous jocs. Vull dir que al final no es deixa ser aquell esdeveniment a l'any, que, bueno, que mira, fas una cobertura, però durant l'any ja anem a saber. I, bueno, aquí, por, ens queda re, minut i mig. Que fem una agenda ràpida. Una agenda molt ràpida, teva. En cinema, doncs, confirmen la pel·li d'Anchardet, ja que parlem de videojocs. De cara al 2020, protagonitzarà ni més ni menys cada Tom Holland, és a dir, el nou Spider-Man. Perfecte, per fer aquesta pel·lícula, a 2020. Sí, s'haurà de veure. I estrenes al cinema, el pan de la guerra, una animació que van als Òscars, el biòpic... No, també s'estrena el biòpic de Tolkien. Sí. I largo viatge hacia la noche, d'aquest últim canç. Tó i estari 4, que, bueno, seguim amb la saga. El divendres 21, sí. I el mateix divendres 21, Godzilla King of Monsters. Jo tinc moltes ganes d'aquesta pel·lícula. Després de sèries a Netflix, a la setmana que ve, s'estrena la segona temporada de Dark, que és una gran sèrie alemana de censafixó que a mi em va sorprendre bastant i tinc ganes. I en còmics, el divendres 21, surt el còmic art de Spider-Verse, de la pel·lícula que hem parat algun cop d'animació de Spider-Man que va guanyar a l'Òscar. I ha sortit, de fet, el nou quadern d'estiu que publica cada any Blakibux, que és molt recomanable. I, bueno, fins aquí, l'agenda. Doncs, de fet, l'agenda i el programa, perquè es tenen 3 de segons. La setmana que ve, que ja és setmana pressa en Joan, el tema, crec, serà bastant inflamable. Sintonitzes, ràdio d'esper. La ràdio de Sant Just. Durant el vuit porc. La ràdio de Sant Just.