T'heu anat del manufacture. Ho he fet amb commemoració de tots els chevras ici i a tants stårats, com la de Maratpro, en festes Preactly. Prefereu espit dez que aquí comença l'empatx, l'ambafada. El gran festí, El gran pastí, la vacanal radiofònica. Aquí comença empanada puntual. Un programa cuinat per... Paul Degler, Perran Pujol, Adrián Mocallero, el ràdio d'Esvern. El otoño se nos va. Y las fiestas navideñas están a la vuelta de la esquina. De hecho, están ya en la esquina. Junto a los abarrotados comercios, algunos más que otros, y las terrazas que permiten un breve descanso en la jornada consumista. Y las luces, que recorren travesías y atraviesan recorridos, acompañando al transehunte en su dura realidad, iluminando a la cuarta de la cuarta de la cuarta de la cuarta. O se trata de un mensaje lumínico subliminal que nos incita a comprar. Tan meticulosamente estudiado como aquellos estímulos que perciben l'udópata frente a la máquina de juegos de azar. Sí, las conocidas traga perras. Aunque con este apodo de azar poco, ¿verdad? Todo parece indicar que sí. Quétis, worítis. Que el primer día de luces es el primer día de la cuarta de la cuarta. Sí, quétis, worítis. Que el primer día de luces navideñas, coincida con la apertura comercial durante los festivos del mes de diciembre, lo acaba de confirmar. Y uno se pregunta, ¿no era el domingo el día del señor? ¿Qué es lo que estamos celebrando entonces? Ah, no, que ya no somos cristianos. Lo nuestro es puro capitalismo amparado en la tradición. Y para no sentirnos tan mal, se lo dedicamos a Dios y hablamos de la problemática medioambiental con cierto estupor. Reciclamos, no aceptamos bolsas de plástico, que ya llevamos la nuestra, tiramos de bici, moto eléctrica o transporte público y, mientras tanto, seguimos comprando. Que hay que reciclar. Nos dicen que hagamos un uso responsable de los suministros, justificando con ello las elevadas tarifas. Pero las luces, las luces que no falten. Ni la Greta Thunberg en las noticias. Esto es lo que somos, pura contradicción. Y tanto es así que, mientras pronuncio estas líneas, no puedo evitar recordar una anuncia en la televisión que me invita a comprar hamburguesas vegetales que saben a carne. Me invitan, me obligan, me insisten, como si los vegetarianos quisieran eso precisamente. Ustedes también lo escucharán si no lo han hecho ya y pensarán con tradición o estupidez. Desgraciadamente, yo diría que ambas. Tal vez por eso soy yo quien abre esta empanada cultural que ni huele a carne ni sabe a vegetal, o era el resto. En fin, hoy 15 de diciembre, la empanada más jugona, jugable y juguetona. Virtual, interactiva, immersiva, tecnológica. Es decir, la empanada más desconocida para un servidor. La empanada Game Awards. Bueno, bon dia a tothom. El món desconegut de l'Adriano. Avui l'Adriano no és amb nosaltres, però ens ha fet aquesta. Per això mateix, no està, l'expulsem. Passàvem a fer assassines. Exacte, estem recuperant el nostre temps. Per un dia a l'any que passa això. No com els Òscars, que són els Òscars. Can, València i altres programes. Avui ens dedicarem al Pol i jo, que estem aquí solets. Us parlarem de l'aconteixement que hi ha hagut aquesta setmana, que és el Game Awards. I, de fet, anem per parts. Fem una mena de menú del dia, tot i que l'altemàtica sempre és la mateixa. Que per això ens han eliminat les xarxes? No, no, no, ens n'hem oblidat. Hem de recordar, com sempre, les xarxes, Facebook empenada cultural, Instagram empenada cultural, Twitter empenada cultural, sense l'L. I el MixCloud empenada... Ep, Ep, que tenim SoundCloud. És veritat, tenim SoundCloud. Ens hem fet per fi el... Podríem dir més seriós SoundCloud, tot i que el MixCloud també. Però perquè el paguem. A partir de que el paguem. Hem decidit que per fi us deixarem baixar els nostres podcasts, que fins ara no podíem amb el MixCloud. I els advocats han dit que el baixin. Doncs SoundCloud empenada cultural i trobareu els podcasts. A més, ara es poden descarregar. Però anem amb el menú del dia... Game Awards, per fi. És cap d'any, quan es fan aquestes coses. I els Oscars són al febrer, no? Vindria a ser la... Els Game Awards són... Els Oscars són l'antesala dels Game Awards, això. Doncs us farem un repàs de la història dels Game Awards, perquè no són tan... no són tan lunges, com pugui semblar. I també us parlem del Palmarès, d'aquest any. I les presentacions de novetats. Sí, farem una mica de presentació i tertulia. Jo crec que també és una edició d'aquest any dels Game Awards, que hi ha unes coses a comentar. Ha d'haver-ho a parlar, sí. Vídeos Jocs. Despegamos, eh, Fernando. Doncs mira, els Game Awards són una gala anual que organitza el periodista de videojocs, a veure si ho pronuncio bé. Jeff Kingly. G-O-F-G-O-F-G-O-F-E-F-G-E-F-G-E-F-G-E-F-Q-I-G-L-I. I que s'inicia a cap allà el 2014. Per això deia que no són tan antics, com pugui semblar, on es prenen els millors jocs de l'any que acabem de passar, que pretenen a més ser els Oscars del món dels videojocs. Que per cert, 2014, la primera edició, però des de quan... Això no ho sé si ho sabem, però des de quan es considera el Nou Verde? És que no... Mira, l'altre dia discutia amb l'Adrià, que avui no hi és, i si ho dic malament no em podrà corregir, que ho vas buscant. Perquè li molesta que els videojocs siguin al Nou Verde. Ah, vaja. El Nou Verde, segons em va estar explicant... Ara potser m'equivoquen, són els còmics o alguna cosa. Estan compartits, els Ases estan compartits. Sí, són aquestes coses. No és l'únic. És que crec que encara no han fet aquest pas, si tu busques a YouTube, si tu busques articles a internet, on hi ha gent que defensa aquesta art en el món dels videojocs, encara hi ha la discussió. És com que no està sentat que sigui així. Però de totes maneres, el Game Awards no només és la celebració dels jocs, també s'hi presenten novetats i futurs títols del sector. I el que us comentaven no són bastant d'actuals, són del 2014, perquè en veritat són els areus dels anteriors premis de videojocs. Els videogame awards que feia Spike TV entre el 2003 i el 2012. Però clar, no es pot parlar del Game Awards sense explicar qui és aquest tal Jeff. És complicat, eh? Jeff Kigli. Jeff Kigli. És un periodista canadè nascut al 1979, que tampoc és tan gran, i va introduir-se en el sector amb només 14 anys, a l'any 94, com a redactor del Cibermània 94 de la cadena TVS. Cibermània 94. Va ser els primers premis de videojocs televisats on es nota l'intent d'imitar els Òscars pel fet de ser presentats per gent com Leslie Nielsen, William Shatner o Will Arnett, i la que presentava aquests els periodistes i tot eren aquests, no eren periodistes anactors. I després ho comentarem, però veies les cares dels assistents i hi havia encara famoses que també ho hauria amb els Òscars. Exacte, això perdem després. Aquesta germano cinema i videojocs... Ho veurem aquí, eh? I què passa després? I per ser la recepció d'aquest Cibermània 94 va ser desestrossa. Perquè, clar, al final tenen gent que no és del sector parlant sobre videojocs, que va ser un escut, no? Que, per cert, qui va guanyar va ser Dum i el títol del premi era Millor Joc en general. Així. Overall Best Game. Saps? Gran títol, eh? Però, bueno, a aquest jove Jove Kieckli va entendre perfectament per què va ser un fracàs, per quins van ser els errors, i tenia en ment ja de tant jovenet com hauria de ser una gala de premis que realment celebrés els videojocs. Però primer va anar a haver de passar uns anys, on ell feia entrevistes i revius a publicacions com la Gamespot, i va tenir la teva capacitat d'entrar entre bambalines i parlar de com s'estaven creant jocs. Tenia maneres d'arribar als creadors. Era un tio que tenia una ment molt incisiva a l'hora de fer-ho. Reivindicar, no? Al final, darrere, tot producte artístic sempre hi ha... De fet. I sempre s'ha de donar molt bombo al cinema o a la sèrie, no? I, de fet, ja en l'època amb internet va crear el famós Game Trailer TV, que era un lloc on molta comunitat gamer anava a buscar les novetats i tal, i va fer diversos documentals molt celebrats sobre videojocs, i el 2006, Spike TV, aquests que organitzaven ja, des del 2003, els vídeo Game Awards, se li van apropar amb la proposta que els presentés. I ell va acceptar. Va passar 6 anys, ell va fer 6 anys, i al setè, el 2013, Spike TV va decidir canviar el nom dels premis, i dir-l'hi, com que és de VGA, dir-les VGX Awards. Aquesta X representava com el futur, no? Perquè volien centrar-se més en les futures estrenes i no tant en els jocs de l'any anterior. No sé què s'hagués impassat a la pornografia. No, no. Com a moment, no. Bueno, tot. Hi hauria bé categoria. Els Òscar tenen categoria cinema per adults? No. Total, que va ressaltar un fiasco, perquè no s'estaven entregant premis, es donaven molt més pes a la publicitat. I s'assemblava massa... Això és massa als Òscar, llavors. Sí, clar. S'assemblava massa a l'E3, i tampoc es donava la talla, perquè les estrenes ja s'havien donat a l'E3. Recordem que vam fer un programa que era electrònic. Entertainment Expo. Que són els presentes no les... Exacte. Allò va fer que Jeff i Expectiví partessin peres, i a més Expectiví va decidir que no continuaria fent els premis directament i que anulava les gales. I Jeff va dir, eh, aquí hi ha un buit. Jo sóc un ego. Exacte, i jo tinc aquí contacte, parlarem amb els meus amics, parlarem amb el meu amic de Sony, amb el Superman de Mas de Nintendo, amb el de Microsoft, i no muntem el nostre propi... Que sí, no. No muntem el nostre... Propi Games, els nostres fórtials. Propi Games Awards. I aquí van néixer els Game Awards del 2014. El gran canvi va ser que el no dependre d'una cadena de televisió, una vegades de metre a la gala, ell va dir, doncs anem a xarxes socials, tio, que estem aquí, 2014, i no podem fer... El públic és molt superior si ho fem a YouTube, per exemple, a Facebook, que és on van començar. A dia d'avui, sembla que ell comentava que ho van retransmetre els online diferents. Tu ets, m'imagino... Molt tic-toc, fins i tot fins a quin punt estan els... Però estem als nivells de... Per exemple, el que es va fer el dijous passat, els Game Awards, estem als nivells de petjament per aquestes finals, que es veuen de League of Legends o d'Overwatch... Sí, segurament, perquè tots els que estan jugant a League of Legends estaran esperant a veure si guanyes. Clar, això fa que l'audiència es multipliqui per milions. A part de l'experiència que tenen, jo, els formats de gales de premis, va fer veure que el que havia de fer, el gran aportació que li podia fer, era aportar jugadors a la gala. És a dir, ara els gamers són més importants de mai, no? És que l'espectador... L'espectador potser poc. És passiu. Això és una cosa que em conten molts cops. Carles, si ens estàs escoltant, sé que és la cosa eterna que tenim, però, tio, el cinema és un acte passiu. Sí. A priori, és actiu. A més, que els gamers es facin més de la pel·lícula de la gala, l'espectador ha de ser molt important, depèn del quimitalguia. Ho haurem d'estratgar. Ho arribarem... Tot el que va decidir portar gamers com a part tronqual del show, youtubers, tuiters, esportistes i esport, delit, i altres celebritats de la ciberesfera gamer, que es tenen una presència molt gran en aquesta gala. Doncs, gràcies a aquest augment de públic, ja fa aconseguir assegurar la participació i l'implicació de... I, a més, a contrapartida, el que fan és que ens fiem de tu, Jeff, i et portarem estrenes, et portarem exclusives, i li paguen. Ell ho financia a través de les empreses. Aquest és el gran punt de controvèrcia. Aquest accés que la bona feina que ha fet Jeff durant els anys li ha donat a creadors i desenvolupadors fa que molts acusin a Jeff d'enllitar-se amb la indústria. Per tant, no els criticaré perquè, al final, m'estan ajudant. D'haver perdut aquesta independència i de sovint afavorir els grans per poder treure en exclusives. Ja ho comentarem, si vols, d'en Tartulia, que és el cas d'Hideo Kojima, és un més clàssic. De fet, el dets-trending que vam treure abans, hi ha un personatge supersecundari que et trobes, que és ell apareix, ell apareix, ell apareix, és un dels personatges d'aquests que et fa una encàrrec durant el sol. Sí, perquè vaig llegir, no? Hòstia, aquí, controvèrcia, no? Sí. Bé, no ha passat. Ja, quan arribem al Palmarés, ho comentem. En resum, que els Game Awards surgeixen d'una iniciativa privada d'una sola persona, això s'ha de reconèixer, d'un periodista que ha fet una feina molt lluable per aconseguir això, i que amb l'ajut d'això de grans empreses i grans titans, celebren els jocs de l'any passat i aprofiten per obriboca de l'any que ve. Com deien, pretenen ser els Òscars dels videojocs i, realment, la importància que han agafat fa que així sembli. Però els Òscars no ho fan, això, eh? El que vendrà? No, com a clar, perquè es considera... És que és curiós. Lo dels trailers, en el món dels videojocs, tenen aquest pes no comercial, sinó que el hype forma part dels videojocs, no? Sí, però ja sinem aquí. N'hem parlat amb molts cops, no? Que el trailer depèn de una cosa que després la pel·lícula no és, que hem parlat aquí... Amb els jocs és una mica més greu. Clar, és greu, des de la punta de vista que s'ha diferenciat el que es diu, no? In-engine i in-game, no? Sí, exacte. El que són les cinemàtiques, és a dir, tu el que veuràs visualment quan sigui com cine, per dir-ho així, i després el que jugues, no? Llavors, aquí sí que són fails... Sí, s'ha de vigilar molt. Però el que volia dir és això, que es semblen els Òscars, però s'ha de tenir en compte que a diferència que... a diferència dels Òscars, que tenen una acadèmia cinematogràfica, l'americana, la radera, aquí no hi ha una acadèmia com a tal, la radera. De fet, no existeix una acadèmia dels videojocs. És un institut. És central, no? Has tractat d'un jurat d'un jurador d'iguales, no? Que dirien en pla... Bueno, este va decidir si que es decideixen fer votacions a llarg de l'any per intentar fer-ho equitatiu, però al final són periodistes, jugadors i alguns desenvolupadors que ja fan el fet de jurat. De fet, si busques un barem més acadèmic, una cosa que realment fossin més els Òscars, hauríem de tenir en compte el que es diuen Game Developers Choice Awards, els GDCA, que sí que són otorgats, també, normalment, per membre selectes entre associacions de desenvolupadors. Coses que sí que han tingut un barem més professional, podríem dir. Però, vaja, al final el que destaca és el Game Awards, així que... del que parlarem és del Game Awards. Si no, li presentem a l'Adriano propostes durant l'any de tots els premis que es van donant, perquè també s'han donat alienes, s'han donat molts, li presentem i que cada dos setmanes fem un especial. Ara fem si et sembla bé, Paul, i ho ens anem tornant. Anem a recordar els últims cinc anys de Game Awards, per què et dic? Han sigut cinc anys. Bueno, doncs, 2014. Música de 2014. Bé, doncs, de 2014, reveneixó és Spider-Man, de Play 4, de l'any passat. Perfecte, o sigui, encaixa perfectament. Doncs, el Axis Theatre de Las Vegas, on va sortir el guanyador, Dragon Age Inquisition, i destaca la presentació del primer gameplay del cel de Breath of the Wild. Va ser el gran presentació del gameplay, perquè s'havia vist algun trailer, i aquí va ser el primer cop que hi hagi una certa trampa en presentar a lo gran de un joc i després el cap d'uns anys que guanyi. Sóc el passar, perquè el de Death Stranding, per exemple, també va passar. De fet, passem al 2015, on es trasllada el Microsoft Theater de Los Angeles, on s'ha quedat des de llavors, i el premi del millor joc de l'any va ser per The Witcher 3, de Wild Hunt. Es van remamorar els llavors recentment desapergut Saturgo Iwata, el director de Nintendo Japó, i es va donar les perpèntiques del veto de Kojima per part d'Ekonami. Si vols recordar una miqueta com va ser això, que després del Metal Gear 5, Konami li va dir a Kojima, no, tu fora... I va ser la millor decisió, eh? Li van burrar el nom directament del joc, i van prohibir, perquè el Metal Gear 5 anava a guanyar premis en aquest any, i li van prohibir assistir a la vent. I el Jeff, que és molt amic, de fet, havia participat en promocions amb Kojima, del Metal Gear 5, inclús del Death Stranding, que avui en parlarem. No, és que aquí hi ha l'enllitar-se, ja... Exacte, d'aquí són bé l'enllitar-se. I per cert, el The Witcher 3 també una mica de ràbia és actualitat, perquè ara es trena Netflix, la sèrie. Exacte, ja en parlarem a l'hora de la llenda, però sí, que exacte. Que després, al final, la translació aquesta de videojoc a cinema o sèrie, es va donant. Llavors després, en 2016 es va premiar Overwatch, que crec que també és un d'aquests grans jocs. Sembla que sigui d'ara, però ja t'ho senyes. I és allà on ja, justament agafant el que deies, Jeff i Kojima, doncs ja s'ha agafat de la mà i d'altres coses, com per... En aquest cas, per entregar-li el premi al icon del sector i dedicar-li una gran part a anunciar aquest Death Stranding, que en parlarem avui, en parlarem. Sí, de fet, el 2017 va ser l'any, com m'has comentat abans, de Zelda, Breath of the Wild. Va aparèixer aquell joc que havien anunciat dos anys, tres anys abans, i es va ensenyar la presentació d'un nou teaser del joc de From Software, un nou joc. Que fes endavant, sabríem que és Sekiro. Sekiro. I es va donar el mític moment de factiosques de Josef Ferres, que era el creador de Brothers Tales of Tucson. Tenia el sou i no sé per què no... Bé, bàsicament és molt simple, era factiosca. I al final, com que feien la compartida ja... A veure, al final, la indústria dels videojocs ha anat creixent molt. Després en parlarem, també, d'un amic als números, perquè ara mateix supera i bastant el món de la música i el món dels cinemes junts en quant a diners. I són tot gent presenciant tot això. Però el que va passar és que, bueno, el que estem fent aquí una mica en conya també, però estem fent de comparar-ho amb els Oscars, aquí va dir que collons, nosaltres som independents. Sí, però el tema, l'important és que Josef Ferres, aquest fares, el director d'Awayout, que és aquell joc cooperatiu dels amics que afugien d'una persona i el Brothers Tales of Tucson també era una història de dos germans, que cada personatge controlava un altre, aquest tio havia treballat al món del cinema i no va tenir èxit. I llavors se'n va anar al món dels videojocs i va aconseguir guanyar un premi aquí, és quan ell diu factiosques, que són uns elitistes, que aquí consideren que la comunitat gamer és més propera. Bé, va per aquí també, no ho sé, va per aquí el tema de Kojima també, però a més li diu sempre el director de cinema frustrat, el director que estèndien de metalgear, de més trending. Hi ha molta gent, clar, els videojocs van començar en el seu moment, eren baratos de fer, si tu s'havies programat s'havies fet un videojoc. I molta gent que no obtenia la capacitat de reunir diners o de reunir un equip per poder crear una història amb un cinema, ho feia a través d'un videojoc. I així va començar a Kojima, per exemple, i clar, a la mesura que la tecnologia puja, que els videojocs comencen a guanyar diners i que els videojocs poden fer coses que no... Farem una pel·lícula, tot i que les pel·lícules cada cop són més videojocs a vegades, han aconseguit aquest estatus on no els hi fa falta en el cinema, però hi ha molt director de videojocs que en veritat voldria, o hagués volgut ser directe. Jo el que no sé si se li oufer o inclússia i ho ha rebutjat perquè vés a saber què faria ella el cinema, o sigui, seria algo bastant heavy metal, eh? No sé si en el bon el m'han sentit, em refereixo. Jo crec que a l'irlandès seria una pel·lícula curta, al costat d'un opening de Kojima. I aquí arribem a l'any 2018, l'any passat, on tot i al retorn de God of War, que es va endur el premi millor joc, el gran triomfador, va ser el Red Dead Redemption 2 amb quatre premis. També cal destacar que es van triplicar les audíències per internet, el que parlàvem abans. L'any passat es van veure 30 milions de persones, es van veure a la gala, i a més es va donar el gran anunci del Super Smash Bros. I últimament, aquest any, ha participat. Tot el final és una gran família, però família italiana, eh? És una mica màfia, eh? De fet, en general, veiem que els jocs a catrien són bastant encertats, que sembla que els suprenen bastant en sèrio. Tot i aquestes crítiques que li podem fer intenten ser bastant justos. Però al llarg dels anys s'han anat veient cosetes, com aquesta relació tan estreta entre Jeff i alguns personatges com Kojima, fa Rufal Nas, quan es presenten les nominacions i els premis. I sí, com hem escoltat l'àudio que no he pogut llançar, m'encanta perquè tu segueixes llegint el guió. Però no penses. Es comparen constantment el tema d'això, que sempre hi ha aquesta comparació amb els Oscars. I també s'ha de dir que cada any que passa, sembla que Jeff comença a caure en els mateixos arrots que ell criticava d'aquells vídeo Game Awards, o el Cibermania 94, perquè està portant grups de música que actuen, molt sovint no tenen gaire a veure amb el que està passant a l'escenari. Com Green Day, vols dir? Perquè aquest any ha sigut Green Day. Després ho comentarem. Aquest any ha sigut una mica diferent. Entrevistes actors que no han participat a cap joc, els personatges de fora del sector que venen. Però anirem veient com va la cosa, perquè, en veritat, hem tingut aquest any dijous, com ha dit el Pol, a la matinada, m'ha acceptat, va ser divendres a la matinada, vam tenir Game Awards 2019, i hauríem d'anar a veure què ha passat. Bé, ens anem al Japó faudal. Tot i cap al guió podria ser Àfrica, perquè tu us posa d'aquí Shekiro, com si fos el marido, el marido. La pila de la bicicleta. El marido de piquet. Bueno, Shekiro, el marido de la bicicleta. El marido de la bicicleta. La bicicleta de la bicicleta. La bicicleta de la bicicleta. La bicicleta de la bicicleta. Bueno, Shekiro, dos premis, aquí entre el marido. El guanyador d'Àrit, el millor joc. El millor joc, Shekiro. No, Shekiro, o sigui, Sekiro s'endú el Gotti, que es diu, per aviat, Game of the Year, el joc de l'any. A mi em va sorprendre bastant. A mi em flipa, de fet, recordem que el vam portar. Sí, vam parlar aquí de fer un software, i tu sembla que ho acabava de sortir? Sí, feia, realment, poc va sortir, i va... I és un joc, és l'últim que ha entrat, que és aquells videojocs dels quals vam parlar, que no pares de morir-te, bàsicament. Els ultradifícils. Els ultradifícils, i que... Sí, però que és curiós, que guanyi... Bueno, a mi em sorprèn. Estan competint en jocs de talla, i no dic detall de pasta ni de joabilitat, però, hòstia, amb un kojima, que és un de trending, que és el que estem comentant. Si vols, recordem el que competia com a Game of the Year. Sí, sí, sí. Jogava contra el control, un joc relativament... No desconegut, no, però que no és ni de lluny, un triple A, podríem dir, de test trending. Que potser és la gran... Era la gran aposta. Sobretot perquè era un joc molt esperat, molt gelpejat. I molt diferent, també, molt bé. Jo crec que per això potser no ha acabat guanyat. Després Super Smash Bros i Ultimate. Què, bueno... Podia haver-lo guanyat si la resta de jocs no tinguessin res a portar, perquè sempre són bons jocs. Resident Evil 2, el remake, que jo apostava bastant per ell, perquè crec que amb aquesta onada que estem, ja parlem de tertúria de remakes i ributs, i de nostàlgia, bàsicament, crec que és de les coses més encertades que hi ha hagut. I, bueno, de fet, també parlarem del Crash, Team Racing. Sí, però fins a quin punt un remake, és a dir, va bé, Resident Evil 2, l'any passat va guanyar God of War, que no deixa ser un ribut d'una saga que ja existia. Se li va valorar el fet que canvies de gènere, de que fes un canvi de comenant els jocs anteriors. Resident Evil 2 també és molt continuista, però també ha fet una aportació a una saga que estava bastant estancada, tot i que el tu ha jugat anterior. Resident Evil 7, que és el de raïtat virtual, en primera persona, ja és un gran canvi. No sé si es va guanyar algun premi quan... Això ho podem mirar després. A més, tenim aquí la llista d'anys anteriors, i l'últim que ja competia era la Outer Worlds, la Fallout Royale Cartoon. Sí, és un rollo entre Borderlands i... Jo crec que molts descartàvem el Sekiro, per començar, a mi em sembla bé que hagi guanyat. A mi em sembla perfecte, a més a mi que em flipa l'estudi, i el Miyazaki que és el creador. Jo no apostava gens per ell, perquè és un joc que va sortir al gener, al febrer. I aquí està la gran competició. Escolta, estem parlant que si Sekiro s'hauria vendut, o sigui, si mereix aquest premi, o Dead Stranding, quan Dead Stranding va sortir una setmana abans de les nominacions. Això s'estava molt pensat. Aquí, aquí està, perquè jo vaig flipar, aquest joc ha de ser per l'any que ve. Mira, ara que parles de Dead Stranding, què ha guanyat, Dead Stranding? Perquè no ha guanyat el premi, el millor joc de l'any. No, però ha guanyat... Ha guanyat tres premis. Millor Direcció, que jo crec que aquí és inagable. Kojima és un bon director de videojoc, això no es pot negar. Els jocs molt llargs, molt estrans, però això és el seu valor i, a més, els dirigeix com ningú. Millor Van de Sonora, els escoltarem una mica de Van de Sonora al fons, que val molt l'apè, no? I millor acting per... Mines Mikkelsen. Perquè en el joc apareixen Mines Mikkelsen, Morman Riddos, el Guillermo del Toro, Jeff Kingley... Apareixen, llavors, sí que hi ha una sèrie d'actors... Una cosa que li agradaria l'Adriano, que surt el director de Drive. Ah, The Wind and Rave? Sí, sí que ho surten bastants. És el que no para de fer like amb els bits, no? El Kojima té molt aquest rotllo, a part de molt Japo-Kawaii raro, perquè hi ha moments així molt còmics, és que també ha introduït el tema del multijogador, però sense ser massiu. Tu crees com que tu, la idea del joc, és crear un nou món... Obrir camí una altra cosa. Em refereixo a crear als Estats Units un altre cop, perquè és el món. I tu el pots crear a casa teva, però per dir-ho així, el món es va construint sobre la marxa gràcies a altres jugadors que també estan a la teva xarxa. És que no els veus. Si has de creuar un riu i col·loques una escala, aquesta escala s'ha de trobar un altre jugador i al revés també passa. És molt interessant, perquè al final la reconstrucció és realista, i aquí també era un punt bastant a favor, que potser li hem donat més la direcció. El concepte del joc, ja ho hem parlat, algun dia potser podríem parlar de Death Stranding, només en concret, perquè és un joc amarell. Jo no apostava per Death Stranding, sinó per la relació tòxica. No és per això, no pel joc. I el joc en sí, això comentava abans d'entrar, el Seguiro és un joc. Seguiro, sisplau. Seguiro. El Seguiro té un punt de jugabilitat molt superior. Però són jocs super diferents. Home, sí que és veritat que una de les coses que hem valorat és venir d'on ve Seguiro, que és de la productora de la companyia, que sempre ha fet uns videojocs molt semblants en quant a movilitat del personatge és a dir, són molt estàtics, però feines pot saltar aquí, clar, a qui ens hi ha la truita d'una forma brutal, que ja pots fer per curt, a partir d'un braç extensible. En caps ja han mantingut la dificultat, i sobretot en canvi, la idea de joc d'abans en el Dark Souls, per exemple, era molt ataca i escudo, i aquí és un joc de samurai, però que són tempos. O sigui, t'has de prendre memòria. És que precisament per això crec que el Seguiro el descartava molts pel fet que quedava molt lluny en relació dels jocs que han sortit, especialment en unes setmanes abans dels premis surts de Destranding, però tampoc hem d'oblidar això From Software a fet, Dark Souls, Dark Souls II, Lotborn, 3. Són tots jocs celebradíssims, que la crítica i el públic ha deixat molt bé. També és una manera de pagar homenatge a una companyia que potser hauria d'haver guanyat en algun moment el millor joc. Però bueno, després tenim una altra sorpresa, que és Disco Elysium. És un joc índic, que és el joc que més premis s'ha endut aquest any. Millor narrativa, que es competeixes contra Destranding. Que aquí vindria a ser guió? Sí, la manera d'explicar el guió. És a dir, com el gameplay és el que es diu la dissonància de la narrativa entre aquí i dintre. La dissonància de la narrativa és el que el joc... Quan no en caixa, diguéssim. Quan és dissonant és perquè no en caixa, però és el que t'explica el joc i com es juga. Si tu està jugant un joc de pacifisme i el joc va de fotre tiros, hi ha una dissonància aquí. No sé què sigui, aposta que algun dia, si vols, parlarem del... Delain, no? Delain, que és el joc que... Mira això directament a la cara. Disco Elysium ha guanyat. Millor narrativa, millor joc de rol, millor índi i millor estudi índi. És que han sortit emocionadíssims d'aquí. Quan veus els gameplays, no penses que és un joc... És una mena de joc. Visualment és isomètric. És un joc isomètric. Tu veus com des d'una cantonada, diguéssim. I els personatges, clar, és un joc de rol. Potser com eren els antics, de Fallout abans de ser com en primera persona, els Fallout eren així o els Diablo. Jo veig més un Diablo. Però visualment, perquè després, per el que he entès amb els gameplays que visc, funciona més com un... Ara no sortirà el nom. Tu portes un personatge i parles i desenvolupes habilitats. I sobretot em sembla que és relacions, també. No ho sé, no el conec. Òbviament, el Polio i jo ens hem quedat amb ganes de provar-lo. Sí, sí, totalment. No és casualitat que guanyi... Pots guanyar millor estudi índi i millor índi. Pots guanyar tot i que hi havia un gran competidor, que nosaltres ens sap greu que no hagi acabat així. Però que hagi guanyat millor narrativa en front de jocs com The Destranding vol dir que realment aquest joc valveu estar en la pena. Tenim League of Legends, que guanya 3 premis. Millor i esport, millor equip i esport, i millor aven... i esport, que al final es aconsegueix guanyar un premi. Desmarxem totalment. Ara ens en guanyaré la Mila Esfera i esport. Òbviament és la que dona més diners en el món dels videojocs. Bueno, a veure si comencem ara entre en League of Legends, amb Apex i en Fortnite, que són bàsicament els jocs més massius, probablement que hi ha ara mateix... Els sols deuen donar més diners, que potser... Marveu sol. I per últim així, que hagi guanyat varios premis, tenim Fire Emblem Houses, que n'ha guanyat dos, el millor joc d'estratègia i el bot del públic. Aquest és un bot, que al final... Qui vota? Qui juga aquests jocs? Si és un joc MMO massiu, és un públic massiu. Però volem destacar un joc, oi, Pol? Volem destacar un joc que ens fa bastanta il·lusió, que almenys hagi guanyat un premi, tot i que no sigui el que nosaltres creiem. Ho he jugat a la demo. Ah, vale, que és el Gris. A mi em parla fa poquet de Blasphemous com a producte espanyol de qualitat, que més fa res els premis d'Espanya. Ara me'n recordo com has dit, els fan en games, no? No, fan en games, no. Bé, després jo buscaré. Però que es vandu Blasphemous a millor joc espanyol. Ara aquí, Gris, s'endú... que s'endú el joc d'impacte. El joc amb més, amb millor impacte. El tema és un joc que tracta alguna temàtica en concret i l'atracta bé. El joc de Gris és un joc que tracta sobre la depressió i consideren que aquest joc ha sigut el joc amb més impacte. S'enfrontava, aviam si ara tothom ho parqui, perquè per entendre a quina mena de jocs estem parlant, el trobo tu, aquí, a Concrete Jenny, que no el conec, kind words, que és un joc d'escriure cartes amb el món virtual que arriba al món real. És un joc de Un i a la gent, Life is Strange 2, que és la continuació d'un joc i l'altre estorn de pressió i el Sea of Solitude, que acostuma a tractar la depressió. Tots els jocs independents, perquè el Celeste també, que és un dels guanyadors de l'any passat, independents, també, tractava de la depressió. Ara, el vehicle, si vols, com que després parlem d'UR, podem parlar del vehicle de com els videojocs poden aportar. Precisament això és el que s'està apostant molt últimament, que els jocs aportin algo més que simplement passar-ho bé i matar, i fotre tiros. Com l'emoció pot arribar, igual que el cinema, ho fem a través de les paraules i de l'hàcting i de la il·luminació, els videojocs, això ho tenen també, perquè més tenen la interactivitat i l'acció que estàs fent. De fet, el detest Tranding també, tant que el podem criticar per ser un walking simulator o un globo simulator. El crític és tu, perdona, perquè tinc molta gent redera. El detest Tranding també té aquest punt contemplatiu i que et fa el que està passant o el que passarà o el que t'estan proposant fer durant el joc. Aquesta aspecte psicològic, els videojocs el tenen i crec, personalment, i per això deia amb el mitjà interactiu o passivo i comparació al cinema, pot aportar molt més la meva opinió. Però avancem, perquè tampoc és que ara, després, ja penseu que hi ha 29 categories. Que no les direm, eh? Volem destacar, per exemple, el millor joc d'acció, perquè ens fa bastant il·lusió si ha guanyat Devil May Cry. Devil May Cry 5 i també volem destacar, perquè ens ha fet molta gràcia, que és que el millor joc d'esports i carreres... Que competina en Fórmula U, en FIFA... Ha sigut Crash Team Racing Night of Youth. O sigui, el remake del Crash Team Racer. És un joc, és un joc, una catedral, però és curiós, eh? I això, més o menys, ha sigut... Si vols destacar alguna cosa més, pot, però... No, bueno, destacaria, inclús, de Devil May Cry, no? Era el parell aquell de bojos, no? És que no s'ho creien, no s'ho creien. Bueno, mira, destacarem un, perquè jo sempre el recomano, i tu que ara fa poc has adquirit l'UBR, de la Playstation, el PSUBR, el Beat Saber... Però això sí que m'ha extrañat, perquè dic que al final és una interacció... Sí, és que el Beat Saber, perquè no el conegui, és un joc de UBR, te's la posaves ulleres, i tu portes a cada mà un estic clar, és el DDR de tota la vida, el Dance Revolution, però amb espases, uns cubos amb unes fleixes, veuen cap a tu i tu els has de trencar en aquella direcció, el ritme de la música. Jo l'he jugat, i em sembla el millor, per aprendre a fer, a assimilar el UBR. És que vaig estar investigant que hi havia de retat virtual, i hi havia poqueta cosa que veies que realment estigués exprimint, o sigui, un recidènevi, que em sembla molt natural, de vista immersiu, és un escape room de terror total, però l'única veia era el superhot, que era aquell, també. Sí, és que al final, el gímic, el truco de l'UBR, encara no estem amb la tecnologia, de fet, mareja molt, no sé si el Resid Enèvil, jo no l'he jugat, perquè em sembla que té dos maneres de jugar-se, que és amb sals, és a dir, que el teu personatge no camini, sinó que tu marquis un punt i es faci un desplaçament per sals, o que el camini... El tema és... Mira, tornem a treure la paraula dissonància, la dissonància visual amb el que estàs fent amb el personatge i el que veus als ulls, i el que realment fa el teu cos és molt bèstia. Si el teu personatge camina, el personatge és molt, però a casa teva no t'estàs movent, el marege és considerable, s'està desenvolupant tecnologies on pitidos, d'aquests infresons que afectin a l'aigua interna, que és el nostre equilibri, o aquests flipats que foten cintes, saps? És una bona manera de primar tots aquests gamers que mengem massas ganchitos, saps? I més o menys, això han sigut els premis, i segiro, segiro, segiro, guanyador, just guanyador, creieu? Just sorprenent, però just guanyador, Death Stranding ha guanyat els premis que havia de guanyar, excepte el de direcció estava claríssim, i la banda sonora tòtica, les bandes sonores dels videojocs últimament, el que estem escoltant de fons és segiro, però ara, mira, de fet, fem el canvi i posem ja la Death Stranding de fons. Però veus, abans et comentava el de Caphead, perquè Caphead, com a jo que sí que no, que em dius que va guanyar independent, o així, doncs, Caphead, que és un joc que està fet des del punt de vista de l'animació dels anys 20, dels anys 30, d'aquests de Disney, típic tòpic, clàssic, amb una música de Charleston i de coses molt boges, de swing. Hòstia, jo et m'extreia que això no... perquè la banda sonora més que dura com 3 hores tota junta. És a dir, que no és, a fer, no sé, 40 cançons. A més, és un únic compositor, tot el tio, saps? Sí, sí, sí. Ara estic veient de guanyadors de l'any passat. No, però Charleston... No és de l'any passat, Caphead. És de fa dos anys, potser. Estic mirant el debut. Sí, mira, 2017, perdó. Millor direcció artística, òbviament, per allò que acabes de comentar. I... Millor direcció artística i millor joc independent i millor estudi independent. 3 premis. Però veus, la música era molt bona. I aquí m'extranya que no es pugues endur un premis. Perquè aquí guanyarà aquell any, la música, tu veig que en seguida... Sí, veig que sí, molt ràpid, millor música. En seguida van de sonar Nier Automata. És que el Nier... És del mateix any. El 2015 va ser un any... 2017, 2017, perdona, va ser un any molt bèstia de jocs, eh? Legend of Zelda, Legend of the Wild. A testar els indistents del What Remains of Edith Finch, és que hi ha una serie, Caphead, Hellblade, que per cert... T'agafo el guà, així avancem. Sí, perquè ara ja passem a uns anuncis, no? Passem anuncis, Pol. Vale, doncs, com hem dit abans, a diferència dels Òscar, que és una cosa que no fa, és anunciar lo siguiente que vendrà, no? I el primer que van anunciar, o dels primers, era el Xenoa, el Hellblade 2, que és un joc que, de fet, me'l va recomanar a tu, crec, a l'U. Perquè tracta la paranoia, l'esquizofrènia. És un joc que més recomanen jugar-lo amb cascos, perquè diuen que el tractament de sentiveus dintre teu, i de com t'enganya el teu apropiament, el joc ho aporta molt. Per això et deia... Estava estant relacionat amb el que deies abans de la immersió, és a dir, de com transmetre, a vegades, sempre agafar un tema com la de presió, o temes difícils. Al final, sempre un personatge necessita conflicte, però en aquest cas, sí que és veritat que el conflicte d'aquesta noia era bastant heavy. I, a més, està situat en una cosa com, gairebé, diria God of War, és una cosa com bastant fantàstica. És una mèdia de món, una va dir viking, però no exactament viking, però sí que és molt així, premadiaval, com aquesta època, encara premadiaval, amb molta tribu, molta secta, molt pagat, tot plegat, i ple de runes i tal. I el teu personatge, jo te'l vaig recomanar per dos raons. Primer per això, i segon, perquè em flipa que aquell joc sigui considerat un individuès. Des d'un punt de vista de que són una sèrie de desenvolupadors de ninja-teori, que són els que fan el bayoneta. I aquests jocs... Vaig decidir agafar-me una petita porció i fer-me una mena de mini-estudi, i és un joc d'un pressupost baixet, no me'n recordo quin és, però la qualitat és molt bona. La qualitat és molt bèstia. Potser és un joc curt, perquè també ho té això. I ara han anunciat, com dius tu, la segona part, que a més es diu saga Hellblade. Començaran a fer una saga. Això és el que em preocupa una miqueta. El que s'ha vist, que posa que és un in-engine, que no té perquè ser el joc, però que és el motor que moure el joc, és molt espectacular. En general, tot el que s'ha vist que vindrà és molt espectacular, menys quan ha sortit Vin Diesel. Això ho podem dir, no? Sí, mira, el gran convidat sorpresa de la nit ha sigut Vin Diesel, que ha sortit amb Michel Rodríguez. Com sabeu, són els dos protagonistes de la... Bueno, la Michel Rodríguez, spoiler, bueno, spoiler, per si algun connecta molt tard, el Paul Walker, per si algun connecta molts anys. El tema és que han sortit a escenari per anunciar el joc. De fet, han sortit a anunciar el joc. O sigui, que faran un joc. Ells han presentat el premi a millor joc. A millor joc. El Vin Diesel, allà on el veieu, ha donat el premi a millor joc. Però han sortit a presentar el primer joc de Fast & Furious. I quan ha sortit el trailer, era horrible. Sí, és que sembla... De fet, jo hi he hagut un moment que patia, això que deies de Paul Walker, que dic... Ai, ai, ai, ai, ai... Que ens faran un Peter Cushing... No, això seria massa. Però sí que és veritat que això ho comentàvem, quan ho hem vist, farran el tema de que Knitford Speed va fer el seu salt a la gran pantalla, com a cagàvia de jocs, i va picar, i va fer el salt el 8 i va caure, i va fer un so que posàvem després. A veure, el joc... Tu has dit, potser és de mòbil... Bueno, sí, posava, posava que era de Play 4. Deia, Play 4. Però potser el salt de Fast & Furious cap al viajó potser també es fot una... Bueno, però ja només per això és bastant cuta, potser com el par més. Bueno, és una saga que funciona, si fossin un bon joc. Però bueno, per un joc que sí que és molt esperat i que s'ha pogut tornar a veure i aquest cop més extents, ha sigut Ghost of Tsushima. És que millor amb els japonès té un problema. Ghost of Tsushima, que és de Suckerpunch, d'estudios, que és els creadors de l'Infamous, tota la saga d'Infamous a Play 4. Sortirà l'estiu al 20. El que s'ha vist és paraciós. És una mena de Shakiro, precisament, de Shakiro. Hi ha un parell que són bastant Shakiro. L'altre és el Naraka Blade Point, que és directament Shakiro, però que és una mujer. Sí, però tal qual, es veuen en el que van passar i jo em pensava que això és el DLC, és l'extensió per fi del Shakiro. I després hem tingut dos notícies bastant bomba, una més explícita i l'altra que dona per pensar, que és de sobte han presentat un anunci de Xbox, de tots els jocs de l'Xbox, i la gent diu que farà una mena de col·lecció de jocs d'Xbox, fins que de sobte ha sortit una mena de parell vertical, amb el logo d'Xbox, i efectivament estaven presentant la nova Xbox, aquell projecte Scarlett que vam parlar de més, ja té nom, es diu Xbox Series X, es triple X, i que sortirà el Nadal del 2020, o sigui que ja tenim aquí la nova generació, i en conseqüència això s'ha anunciat un joc que es diu Godfall, que és el primer joc que veiem confirmat per PlaySync, i posa que també serà el de tardor del 2020. Però això serà un detall. No s'ha anunciat la PlaySync, la PlaySync no sabem quan sortirà, però sabem que hi ha un joc que sortirà el Nadal i el de tardor. Potser no hi ha console, però hi ha un joc. Exacte. És un joc que a més l'han definit com un Looter Slasher. Hem creat un gènere nou. A tu que t'encanta dir noms d'aquests així de gènere. Looter és un sacallador, un recollector sacallador, i Slasher és de Matamata. De derby Mike Cry. Looter Slasher és qualsevol joc que Slasher és en Looter. No ho sé, era una mena cinemàtica que allà sí que posava Game Game, però beta. Llavors no acaba de... És molt espectacular. El poli sembla molt espectacular. A mi no m'ha matat gaire, però que sabíem que tenim Xbox Series X i PlayStation 5, encara que la PlayStation 5 és el que deduïm per aquest joc, a partir del Nadal de l'any que ve. Alguna cosa més, Pol? Bueno, hi ha el Dungeons & Dragons Dark Aliens, que sortirà la tardor de 2020. Alguna nova... Un seguiment d'aquesta saga que recupera. Sí, de fer des de la guerra del Bargles Gate. Sí, recupera. El Ruined King, què és això? El Ruined King és de LOL, de League of Legends. Ara hem començat a fer una sèrie de jocs que es diu una història de League of Legends. Primer hem presentat el Ruined King, que és més en la línia de League of Legends, més un MMO, i després hi ha el que tu, en veritat, tenies sobrenllat que és el Convergence. El Convergence, que també és una història de League of Legends, i que té un rotllo molt guapo esteticament esposat tu aquí. Un rotllo molt guapo, això ho has posat tu. Però està ben escrit. No, perquè el rotllo va rotllo. Calta una T, rotllo. Xequiro. Bueno, però de totes maneres, un dels jocs que ha sortit així d'estrena allà, que sortirà algun dia, algun dia, perquè ha dit que l'han tornat a retreçar, que és Ori. Ah, és veritat. I aquest joc és... Hòstia, a mi em sembla important. L'han retreçat un bon mes, el març. El març és un bon mes. És el meu aniversari, el poder regalar. Doncs mira. Sí, clar. Però m'has deixat fatal. No, no, no. Jo t'he dit que em sembla que és un joc preciós, però aquesta mena de Metroidvènies amb acció... Per clar, tots aquests jocs tenen aquest moviment de com de... Fiu! Com es diu això, el... Una cometida, no? Sí. Són jocs molt frenètics. I la informació de pantalla ha de ser molt clara. I l'Ori arriba a un punt de sobrecarrega estètica, que dic, uf! És clar? Aquestes sobrecarregues... Prefereixo una cosa tan simplificada com el Hollow Knight, per exemple. Però a mi el primer Ori em va encantar. I, a més, és un joc molt emocional. Ja et dic, me'l pots regalar, si vols. M'hauràs de regalar la Play 4 primer, perquè la que tinc l'hauré de tornar del meu amic. O Ferran, demà. Ahir era el meu aniversari. Ja, ja ho sé. I t'he regalat el guió. Per això no s'ho anomenem. Superbien escrit, Ferran, gràcies. Bueno, fins aquí, no? Jo crec que els avançaments... Sí, sí, vols de... Bueno, han donat dades de coses, no? Per exemple... Bueno, mira, sí, hem de dir un. L'hem de dir que, si no, els de Nintendo se'ns enfadaran. Un trailer divertidíssim, que per fi ha desbalat el No More Heroes 3 a la Switch. Ah, sí, això està molt bé. Aquest està molt bé. I, bueno, personalment, a mi em fa il·lusió que torni Wolf Among Us, a Manusí a segona part, que és el retor de Telltale, després del descalabro que van tenir fa un any, sembla que s'han restructurat. I, bueno... El descalabro, veràs. Mira, i si voleu... Si vas així com a empresa... I si voleu, i per passar ja a tertúlia de forma definitiva, un joc que ens ha criat atenció estèticament, que és Sons of the Forest, que és un... Jo he descrit que un creepy ballerina survaiva del horror. Perquè és molt raro. O sigui, el trailer, el que veieu, és com una mena de càmera que s'apropa a un cos de dones, que el sé com diu, de nit, no? En un bosc, sí. En un bosc, i de cop aquest cos comença a ballar, però ballar... En plan modern, no? En plan modern no vull dir dansa moderna d'aquesta que no entenc. I d'allà baix li surt una tercera cama. I després una altra. I després un quart braç. Bon dia. Què braç? És un survival horror en primera persona. Sembla que serà d'aquest rotllo diable, però no superavident. Potser és un arreu del Silent Hill. És que no han posat molta informació. Hi ha hagut bastantes presentacions. Ara no les tinc contades, però em sembla que han arribat a presentar com 60 coses. Teniu vídeos per internet on els el resumeixen. Nosaltres ho hem dit les que més ens interessa. Passem a tertúlia final, el pol que ens queda... Mira, tenim 13 minuts, encara. No sé què farem. Adrià, no aprengueu, home. Bueno, clar que guanyador, no? Aquí no hi ha tertúlia possible, que és el guanyador Sekiro. És a dir, ideac. No com es deia? Ideaca Miyazaki. Ideaki Miyazaki. I, bàsicament, Kojima... s'ha quedat al borde. Roberto! Roberto! Que això és una xorrada pel que hagi jugat el Sekiro, que és bàsicament un dels personatges, un dels jefes, que és superabsorda. A més, la batalla. Quan cau per un penya-segat, per dir-ho així, crida Roberto. És que m'he cridat una altra cosa, però em sembla que digui Roberto. Tu el subtitula, Roberto. Sí, sí, sí. Home, sí, sí. Jo el vaig jugar amb japonès. Sí, claro. Jo no he jugat amb japonès, si ho hagués jugat japonès, és molt bé. Jo és Roberto, eh? Sí que dius Roberto, sí, sí. Bueno, que al final Kojima ha sigut superat per... bueno, segurament l'altre gran autor dels videojocs ara mateix, i de fa anys, també. Sí, bueno, un dels grans auteurs. Auteurs d'aquest senyor Miyazaki, que no confondre amb el Miyazaki del cine. No, no, jo que no. Te voy a poner una cosa de Miyazaki. No, no, perquè és molt més d'arc, no? Però, bueno, que en aquest sentit, jo crec que sí que sumaré, a veure, jo soc un fan total de Sekiro, i tot això, però sí que és veritat que allò que dèiem de l'Overall, de tot el conjunt, potser sí, però és que, clar, un desestrending que també té de tot, és a dir, Sekiro, jo no el tinc en ment, com que, per exemple, d'estar aquí molt, m'agrada, però la música, tampoc destaca una presència dels protes en el sentit com el Mats Mikkelsen, òbviament. Clar, no ho sé, jo... El guió està bé, però a mi m'agrada molt més, dels trends. No ens enganyem. Sekiro, que ha guanyat, ha guanyat millor joc i millor joc d'adentura d'acció. S'han centrat molt en el gameplay, jo crec. Sí, sí, totalment, totalment. És un joc que estava una mica oblidat, i no t'aganyaré, eh? El que m'agrada molt és de treure-se aquest estigma de Kojima, el meu amigo Kojima, fer un juego en el que jo salgo, potser... La ètica periodística, aquí, potser... No ho sé, no ho sé. Però sí que és veritat que això, que el Sekiro, jo crec que també és un d'aquests jocs que es diu, no?, que pots tornar a jugar sempre, i això sí que ho té molt al Miyazaki. És un tio que fa jocs que, a més, és el típic tipus de joc que quan l'acabes a dir-ho en el instant, però més difícil, jo és que la sempre és i torna, i torna, i torna. Hem comentat també, és que a mi em sembla flipant-lo del crash, que hagi guanyat a FIFA, per exemple, em sembla flipant. Món Germà, la història de persona a Món Germà, que ha sigut sempre de... gran turisme, forces, jocs de simulació, de FIFAs, inclús, vale. Eh... Ell podria jugar hores, ell feia aquelles copes de 24 hores del gran turisme, però el joc que després d'hivern hi ha d'haver hagut jugar i, a més, el multijogador del crash, estres, ha sigut un remake, ja parlarem de temes remakes i tot això, molt ben fet. O, després m'ho han farat, però anem dient després, però... No, no, això és un luxe. T'ho has trobat a faltar un joc, em sembla, oi, que guanyi? El Catana. Hòstia, el Catana. O sigui, mira, si fem una retrospectiva, l'any passat, jo crec que el Celeste, que és un joc independent, va estar nominat... S'hi va guanyar els premis que ha guanyat també el disco L'Iseum aquest, que és el millor, crec, eh. Era millor joc independent i millor companyia, diria, eh, però va estar nominat a millor joc de l'any. I aquest any, que no estigui un Catana 0, que té una molt bona retrospectiva, un molt bon joc, molt bona música, a més a tot molt, aquest rotllo així, més... I sobretot, la història és brutal. O sigui, que un joc així, a més, com va passar amb el Celeste, d'aquests que són de pixel, pràcticament, no ho esperais. Retro, no? Sí, retro, retro. Tinc una història tan... A més, complexa. O sigui, que a més, és molt interessant, i té un sistema de joc també que va tornar enrere, és com una mena de... com si fos un VHS. A més, l'estètica ja té, no? O sigui, com de bé, aquesta. Hòstia, jo crec que es mareixia estar de millor joc. Aquí és un alba extrafalta que passa, que tampoc ha guanyat. Tampoc ha guanyat a la seva categoria. Bueno, aquestes coses passen, també s'ha de valorar, ja ho havíem de veure, no? Abans hem trobat el tema de videjoc versus cinema, que hem sigut bastant excesos i... Ja ho hem dit, exacte, és una llàstima. Però això, de fet, tu comentes aquí que cada cop són més narratius els jocs, això és el que t'estava explicant abans, que hi ha molt director de cinema frustrat, o molta gent que volia guanavi, que sempre diem, que acaba d'aquí, i, clar, la tecnologia, cada cop els hi permet, fins al punt de que ara són els actors els que venen els jocs. Això és molt guai, això és el que et deia de que a la gala, clar, tu et veus, el mat... Bueno, el mat no hi era, que a més no l'ha recollit. Dos cojones, això. No sé quina hora ha recollit, però l'han dit. Ah, no, perquè l'han dit allà de peu, allò que no s'ho tenia escenari. Però hi havia actors, o sigui, hi havia gent del mundillo del cinema, i cada cop els veiem més. Vull dir, hem vist rotoscòpies, no? L'hem vist l'Lmpeig, a la... El Vientusouls? El Vientusouls, hem vist... Bueno, ara el deits Trending P, a saco de noms, i els cars que ho anaves... Sí, i Guillermo del Toro, sí. S'inclusora el Conan o Brian, aquí. O sigui, el còmic és que, clar, surto... No, no, i tu, a l'hora, Edward Wright, els... I Edward Wright, els credits? Els credits, però jo no recordo haver-lo vist. Has de tornar a jugar al volt. Has de tornar a fer-ho. Però veus, això és el que em preferia. El Seguiro jugaria 300.000 cops, de fet, ho estic fent per un altre cop. Fins al... U2 i potser el 3 els tornaria a jugar, però, hòstia, els altres em costaria una mica més. Vull dir que hi ha aquests rotllos, saps? Això sí que m'ho prenc gairebé com depèn de quines pel·lis, saps? L'experimentat i ja està. Es deia Fun & Serious. Fun & Serious, que és on va guanyar Blasphemous. Blasphemous. El millor joc indie i el millor joc espanyol. Després tu també m'has posat aquí que et sorprèn això de l'individu com anomenat. Bueno, em sorprèn, des del punt de vista, que els videojocs sempre és una cosa com... A vegades com el cinema, també, molt massiu d'aquí, però és que aquí, clar, el cinema no pots nominar a un espectador. No. I aquí entra el tema de la interacció. Sí, és el tema de la influència, també, perquè tenen el millor creador de contingut en referència a continguts sobre videojocs, que suposo que és una manera que té la indústria. Bueno, et trobo i li mandes. De dir-li, ei, parleu sobre nosaltres, que nosaltres parlem de vosaltres, i és aquesta nova època la que vivim de influencers i de tot plegat. Diferències amb l'any passat de Premis. A casa meva em deies una cosa bastant curiosa, que és si haguessin lluitat God of War i Sekiro, clar, per separat, és a dir, Sekiro, God of War, i per separat, Red Dead Redemption, i Dead Stranding. Els dos guanyadors, els dos guanyadors i els dos cangant cada segons. Jo aquí, per exemple, entre Red Dead i Dead Stranding, jo, personalment, ja ho saps, que em quedaria en Dead Stranding i em quedaria amb l'úgits bancs sinó al costat de Red Dead. Hòstia, però jo penso que... Jo soc molt percentable. Jo no he pogut amb el Red Dead 2, i mira que a mi el primer, i que va ser guanyador de millor joc a l'any 2010, el primer, i és un dels meus jocs preferits, però amb el 2 m'he pogut. Però, per exemple, entre God of War i Sekiro, hòstia, aquí... Jo triaré Sekiro, però perquè mi molt a molt més, però segurament triaré a més God of War. Clar, però són jocs molt diferents, són semblants en quant a l'aventura, si no pots comparar un Sekiro amb un Dead Stranding, és possible, o sigui, no pots. I, a més, inclús dins del món tancat que Sekiro, que no és un monòver com Red Dead o Dead Stranding, hi ha tanta llibertat de moviments que arriba a ser bastant, bastant ampli al mapa. Vull dir que això és una cosa bastant curiosa, però seria curiosa veure com competirien això. No sé si es podria fer algun mashup, si algú fes un mashup a internet de bots, estaria interessant, eh, de veure? Mira, abans hi ha un joc, quan hem parlat de novetats, que més que el joc, la novetat és qui al fa, que es diu New World, que és una MMO fantàstic, molt fosca i de diferents èpoques, que les notícies estan, que és Amazon. Amazon entra a la distribució creació, no ho han especificat gaire, i és un joc, és aquell tràiler que hem vist d'una illa, on hi ha una pedra, que tothom que la toca es converteix en mala persona. Bueno, és com el anillo dels senyores anillos, no? És la Piedra de Te Fiti de Moana. És clar, hauràs de tornar la Piedra amb de rock Johnson i veïn dissent, també. Llavors, clar, és com entren aquestes empreses, Google i la Mestadia, que ha sigut una mica fracàs tot i que durant la gala han tingut unes promes on anaven dies les gondats que suposament hauria de tenir. Aquestes... Netflix... Netflix també deia... Jo Netflix em pensava que, que ja ho sàpiga, però no n'està, en els Game Awards, però em pensava que no en seria en alguna cosa. A mi m'agradaria que fos entrar en el terreny dels videojocs i, sobretot, amb 3 things. Sí, però potser el que pretén Netflix és el que ha fet amb el cinema, de... Jo hauré mis juegos, hauré mi consola... I hauré mis premios. Compro un cine, osti. No ho sé, mira, queden tres minutets, una miqueta menys. Ha sigut llarg, hem intentat fer-ho explicant, entral. De cara a l'any que ve, Paul, tens alguna sugerència de joc que podria haver-hi? N'hi ha un concretament, que jo crec que hauria d'entrar, que és, I am Jesus Christ. Sí, sisplau, busqueu-lo, si no el penjarem. Li vaig passar el Paul fa un parell d'altres de dies, un simulador de Jesucrits que em pensava que era un joc. No, no, que és tan estim, que és un joc que existeix. I em va fer pensar en aquella època, en els 8 bits, quan era molt fàcil programar, com la comunitat cristiana, que tant en contra estava d'aquestos jocs que per mi eren els nostres joves, es van dir, oi, i si fem el nostre joc per educar a aquests joves. Hi ha jocs de l'Arca de Noè, no sé què, el Maria Magdalena, que eren ripejos del Mario, dels jocs així, i ja estàvem bé, va ser clar, la demàtica era la que era. I si ara hi ha un ressorgi d'això, perquè ara hi ha eines per crear jocs de forma bastant fàcil, i bueno, l'any que ve segur que veurem, Cyberpunk, i tu creus que veurem Elden Ring, el nou joc de From Software? O sigui, el guanyador d'aquest any, de Sekiro, el Miyazaki, fa nou joc, i que es diu Elden Ring, que de fet s'estrena amb RR Martin, a priori. I diuen que sortirà a finals d'any, o sigui, de fet, diuen, literalment, el 30 de desembre de 2008, però clar, això ja no entra. Entrem en l'últim minut i mig de programa, fem una agenda ràpideta, perquè no es tenen dues coses apuntades, que es s'estrena el dia 19 de Jaws Star Wars, l'últim, l'episode nou, The Rise of Skywalker, i de sèries tenim The Witcher a Netflix, el dia 20. I, bàsicament, la gent de tenim això, i si us recordem, què serà socials, aquestes coses que fem sempre? Bueno, jo anava a dir que, ja que deies Vod Star Wars, el que sí que veurem l'any que ve als Game of Wars, és el nou de la Jedi, no? De Fallen, no, de Fallen Jedi. De Fallen Order, però per què no entraven aquest any? Jo crec que no. Jo crec que no el veurem, perquè va sortir abans que el detestà, en dic diria. Ja, però bueno, aquí potser és bona la relació. Doncs recordem sèries socials, Facebook empanada cultural, Instagram empanada cultural, Twitter empanada cultura, sense ella, i us recordem que ara, a part de MixCloud, tenim SoundCloud, on podeu allà descarregar tots els podcasts, aquest inclòs, i el de la setmana que ve, si és que en fem. Sí.