Empanada Cultural del 29/12/2019

Música Prefereu els pites que aquí comença l'empatx, l'embefada. El graf estil, la vacanal radiofònica. Aquí comença empanada puntual. Un programa cuinat per... Paul Degler. Per Rampujol. Adriana Calero. Ràdio d'Esber. Benvinguts a les campanades de Ràdio Televisión San Justo. Un programa especial per celebrar el final de 2019. Un especial ple de top 5, top 10, top 15, tot el que faci falta. És a dir, un programa digne de ràdios generalistes. On fer llistes, on ple més que crear, no ho ha contingut. I com a bons millons seguirem el codi ètic de TV3 si serem políticament correctes. Així que si esperàveu un empanar cultural on poder corregir un bon goreta o que Hitler no va fer res dolent, aquest no és el vostre programa. Haureu d'esperar? Sí. Sí. Hi ha moltes festes passant Nadal quan tot torna a la normalitat. Quan tothom torna a la realitat. Els dàl·lics d'odi, el cunyadisme diari, els sensibloïdes que no entren ni l'onies, ni que entenen d'humor negre. Però avui no n'enginenes. Avui alegria i el boroto i més val. Perquè tot el que poguéssim dir avui seria utilitzat a la nostra contra. Perquè encara que sigui Nadal, ni la fiscalia ni la maroteca descansen. I com a bons butxins, decapitarem aquest 2019 amb una última empanada d'aquest tall. Empanada que, per cert, bateu en contra de la voluntat dels meus companys com la nostra campanada cultural. Però això va, això està brutal. Jo vull tornar a escoltar això. Vull tornar a escoltar això, sisplau. Play, vull anar a l'altra vegada. La maroteca, la maroteca. La maroteca, menys mal de la maroteca, perquè podrem tornar a escoltar i tant de bons ho posin allà davant del jutge. Doncs aquí estem a la última empanada de l'any que m'ha dit el poll. La campanada de l'any. 2020, xavals. Estem a les portes. Aquest és el 15, 16, en veritat, d'aquesta temporada, més 9 de l'anterior, més 3. M'hi llevo 3. M'hi llevo 3, 4, 5, 6. Portem uns 4. Sabeu que em van dir, perdona Adrià, que ens enrotllem molt a la intra i que després no es vénen les prises del programa. I creuen que és per això? De fet, pensava que la intra no es faltava un poc agracament o alguna cosa. On som avui, Adrià? Avui estic a casa meva. Estic a casa meva. Havies vist alguna vegada el 7e vídeo? He escutxat. Estic molt content de que Paul, que han venido a visitarme sobre esta mesa robusta. Una taula, mira. Bien montada, ¿eh? Se oirán algunos picoteos. Durante el programa. Bueno, sí, estamos en mi casa y de momento bien. Molt bé, perfecto. Se va a trasladar aquí. El Liberto s'està comportant molt bé. És un altre tema. Cuando pensáis en el 2020 y valoráis y veis la fecha de nacimiento. Igual si es el sobrino o el hijo. Pot ser el rei, el II b musiciannista... satisfy吃 la fecha ma idea. No és que nascen els milèions o no, l' certains 1230. Aquest no és USD. Van venir enhorries que no farien el partit. �這邊 de la część Lionel? Facebook en penada cultural, Instagram en penada cultural, Twitter en penada cultural, sense l'E, com sempre, no ha canviat. I els podcasts es podeu trobar a SoundCloud, MixCloud, i estem actualitzant a l'Ivox poc a poc. No sé per què, però ho estem fent així. Som gent de poc a poc i bona lletra. Vinga, avançem cap al programa, que... que està molt enlloc. Que llapa, és un... MENU DEL DÍA Doncs, bueno, jo, com us podeu imaginar, avui vinc de parlar del top 5 dels videojocs. Sí, dels 5 millors videojocs d'aquest any. Els únic 5 que he jugat a la meva vida. El Diano, perdona, des que estem a casa teva, te amorras el micro que no veia estupido. Bueno, va, una mica de distància, sisplau senyors, eh? Bueno, què ens portes?Tots pel·lícules, senyal, pel·lícules. Parlem una miqueta del top 5 de... El que considero el top 5 sempre serà molt difícil. Sobretot perquè vas veient tant de cinema, que amb aquesta gran empanada cultural, i quan vas a sitges, que veus 30 pel·lícules... I quan arribo al moment de dir, quines són les millors pel·lícules que visc? D'una banda que també em sembla una mica convocat. No sé, vull dir, això dona joc, que pugui es discutir, les limites estan molt bé, però francament, parlem de 5 pel·lícules que trobo molt bones. Farem un ordre, evidentment, però ni molt... o sigui, no penseu que són les únicas bones pel·lícules d'aquest any. Estaria bé que hi hagués alguns sitges de videojocs. En el sentit que vas una setmana i jugues a 30 jocs. Això existeix.Bueno, això és la meva. Festival de cine i videojuegos de Ferran. Doncs el Ferran, que no farà avui videojocs, o sorpresa... No, avui parlaré jo de... faig un repàs de les sèries, faré... No un top 5, faré 5 top 5s. Molt bé, 5 top 5s de sèries d'aquest últim any, tot i tot. Això sona a Dead Don't Die. A Dead Don't Die. El 9-9-N, no? Hi ha tota una mena de jocs. I sona, que és una secció que el sofà del que és el Ferran, està dient-ho, Dios, és que ha vist molta cosa. Ara estic justificant tot el... Dejant-me jubilar, tu sofà seguiré jubilar, ja. Doncs tocaré, sí. Us parlo de videojocs, el farem el top, no només el top, sinó també coses que han anat passant a l'any, que val la pena d'estar cap. 5 curiosidades, també. Sí, un poco más, pero sí. Doncs vinga, a davant començaràs tu, Adrià, no? CINEMA Bueno, bueno, bueno... Com no l'hem dit al principi de l'est, no ho he de dir. O més al resum de l'any. Seria en 5, en este caso. A ver, los días que vendrán. Los días que vendrán es la película que yo considero que estaría ubicada entre esas 5 grandes películas y si le tenemos cada un orden, pospongamos la en la quinta. Pero esto es una cuestión intercambiable. ¿Por qué considero que los días que vendrán es una gran película? De hecho, veréis, como en mi selección, lo que sí que he intentado es barrer un poquito para casa, en otros contextos también para Netflix, que lo hemos hecho muchísimo para Estados Unidos, es decir, intentar todas películas de animación, películas de ficción, aquellas que tienen un tono documental, y ésta precisamente, los días que vendrán, es la película, a mí me parece, que tiene esa carga, ¿no? Entre ficción y documental. De hecho, no sé si la recuerdan los oyentes, a los días que vendrán o los días que vendrán, van a volver a oír hablar de ella no sólo por nosotros, sino porque está nominada a los que ha oído. De hecho, creo que con la hija de un ladrón, estará que aparece el tandem Eduard Fernández y su hija... La hija y la Greta Fernández. El otro día, ostia. Greta Zumber. Buenísima, la dictota... No, ésta es la demògena. Del Jair... ¿Habéis visto la...? Sí, entonces son seis, ¿eh? Pero el otro día... pero no la están el top. Están el menos cero, ¿eh? Entonces, ¿qué pasa? Que curiosidad. ¿Sabéis que un día el Jair se le ocurrió hacer una broma en el Twitter? Oye, alguien me puede decir... Greta Fernández está siempre enfadada y la gente bueno un poco... Que tiene un espaz pergero, no sé qué. Y entonces la gente se confundió con la Tumber, exacte. Lo ha dicho Paul en la editorial. La gente tiene la piel muy fina. Y más y ahora. Y esto es lo que conecta con... No tanto lo de la piel fina, sino las sensibilidades que ahora están de moda, que muchas veces las películas responden a esas sensibilidades. No creo que los días que vendrán sea ese tipo de película, porque, bueno, la masternidad, la paternidad está siempre ahí. Tampoc es posa en un jardí, en aquesta pel·lícula. Potser sí que s'hi posa més en l'anterior, a la que era la del Bote, no com es de ella, aquella. Tu dius que viatja a Londres o a Tierra Firme. Tierra Firme. Aquesta, potser, entra... Sí, però aquí potser és a la Juga. I també hi ha una idea de busca de paternidad, no? Totalment, bueno, com la primera, també. No, de primera no, perdona. El 10.000 quilòmetres que estem parlant de Carles Marqués-Marcet. És la trilogia que ha fet. Cuando tu hermano tenga un hijo, tu película va a ser mononcle. Mononcle. Estàs con la paternidad, luego estás con la oncle. La tengo, la tengo. Buenísimo. ¿Qué más tenemos, Adrián? No, no, no. ¡Que frisa! Datsi. Simplemente aclararon un par de cuestiones en relación a los días que vendrán. Ya lo has comentado, Carles Marqués-Marcet. Una gran trilogía de ficción, que he jugado mucho sobre la idea de la pareja. En 10.000 quilòmetres hablaba de la distancia. En Tierra Firme, que no l'he vist, sí que... Pero he leído sobre ella, habla de ese triángulo amoroso. Y la idea de que parte de ese triángulo amoroso, una pareja, quiere abordar la idea de la paternidad en este caso, ¿no? Porque si no recuerdo mal, es una pareja... Sí, entre una parella de dones. L'ésbica, exacte. Y, obviamente, Bartagé, que es el Bartagé. No es la trilogía de Tierra. Exacto. Y la última, los días que vendrán, esta película que está tan nominada a los premios Gaudí, junto a la de Fernández, es una película a borda y que es que le viene de cara, Marqués-Marcet. No sé si lo recordáis. La de Tierra Firme, y le llega la noticia... O de un embarazo. Porque también hay una cercanía. Una amistad, como comentábamos antes, el otro día en el especial del irlandés, cuando la familia de ficción ya ha trascendido los límites y ya es una familia fuera del rodaje. Y parece ser que, como decías, David Berdagé y Marqués-Marcet están muy oneados. Allá arriba pongo la bala y... ¿Qué vas a hacer, papi? Y luego pongo el ojo. Ha sido un poco en plan. ¿Qué vas a hacer, papi? Hacemos una pelitio. Y, bueno, les ha salido muy bien. Les ha salido muy bien. La siguiente película para satisfacer a Ferran, que se pone impaciente y nos quiere hablar de sus series, es difícil, es difícil continuar. Pero ya que estamos en el contexto pareja, en el contexto emocional, vemos otra película mucho más reciente, porque los días que vendrán nos remite, a pesar de los premios que se va a llevar en breve, nos remite al pasado. Y, en cambio, Netflix hace muy poquito. Van Bac nos ha regalado una gran joya cinematográfica. Creo de los presentes aquí... La hemos visto todos. Historia de un matrimonio. Una pedazo de obra, es decir. La verdad es... Extensa, unas dos editas y pico, pero lo que nos están acostumbrando en los cineastas. Que habla, a pesar de que en el trailer tenemos la sensación de que todo va a ir en positivo, porque el trailer está muy bien parido. De hecho, hay dos trailers. Los actores protagonistas son Adam Driver, que hace poco hemos podido ver de malo en Star Wars. Bueno, no es igual. No digo nada, porque yo de eso no domino. Ni de los videojuegos y Star Wars van en el mismo pack, para mí. Entonces, el tema... Com ho dius? La cultura pop fuera ese amigo. Escalera... No habéis vistolo. Y el cine de superhéroes es igual. De hecho, se ha sumado un tercero de los directores a poner... Bueno, como tengo bastante claro que vas a decir que la mejor pila del año ha sido... No, de los vengadores. ¡Estoy aquí tranquilo! De hecho, no habéis visto los comentarios de Scorsese, de Coppola. Ya no recuerdo el tercer director que sale a cargarse Marvel... Bueno, Spielberg fue el que le empezó antes que dijo que era una moda. Que esto pasaría en el 2010. Pero se han embalentonado. No tiene trabajo. ¿Habéis visto la broma que le he hecho la hija a la Scorsese? Sí, sí. Bueno, expliquemos uno. Para los que no lo sepan, la hija, como Scorsese, ha de apareir las películas de superhéroe, no al nivel de Coppola, que dijo que directamente era un despropósito de una miseria, él simplemente dijo que eso no era cine, que era entretenimiento circense, ¿no? Pues la hija... La hija que no sabía ni de su existencia, porque estos marugeos siempre los tengo al lado, salvo para la pel·li y os comentaré la historia del matrimonio. La hija le ha regalado todo envuelto, ¿no? En papel. En papel de Marvel. Los regalitos que la he hecho en Navidad al Papi. Es la historia de un matrimonio, ¿no? Los trailers que os decía presentan a los dos personajes protagonistas, como os decías, una pareja, en este caso, Scarlett Johansson y Adam Driver, i aparentemente, cuando te estás enfrentando a la película, tienes que pasar una historia superpositiva, porque el trailer en lo que se basa es en decir lo que le gusta de Adam Driver, el personaje de ficción al que le presenta. El principio de la película, las cartas. Y el Adam Driver habla en positivo también de aquello que le gusta del personaje de ficción de Scarlett Johansson. Claro, estos son los trailers. Estás cerca a la película y en los primeros cinco minutos te ofrecen esos trailers, ya encajados, dentro de la ficción. Para, y aquí no les cubro nada, porque los 10 minutos el espectador ya se habrá dado cuenta de que lo que están es entre un terapeuta que les ha pedido, que reflexiones sobre aquello positivo que recuerdan de cada uno del conjuguet. Es historia de un matrimonio, en realidad, es historia de un divorcio. Pues está muy bien, pero es una historia de amor a partir de la ruptura. Exacto. El reencuentro con esa persona que... Yo creo que la ruptura siempre establece una frase lapidària que es típica, que es que dos conocidos... o dos conocidos que son muy desconocidos, que acaban siendo muy desconocidos. Porque ese mismo roce les acerca y al final les distancia. Y esto es algo que también, como bien planteáis, les permite en la película recuperar esa confianza, esa cercanía. Porque es todo lo contrario. Lo que se ha abierto es un abismo entre ellos que es curioso porque la película no responde tanto al roce emocional. Responde mucho a las ambiciones laborales. A la situación cotidiana, por el tipo de híveda que hemos llevado, hay una serie de cosas que yo he dejado fuera. Claro, pero son las cuestiones laborales. Y hay algo que parecería que Baumbach va a hacer un discurso sobre el género. Y no, a ver, yo entiendo que al final su punto de vista es masculino, en tanto que él siempre bebe de sus propias vivencias para expresar sus películas. Y, bueno, sin descubrir mucho, está claro que la Scarlett Johansson, en todo ese tiempo que ha compartido con el Adam Driver, como director de teatro y ella como actriz, ha visto como su voz que podría igual alcanzar otras cotas dentro de la misma dirección o otros aspectos de la creación, se ha visto silenciada y totalmente arrinconada la interpretación, cuando ella quizás se vería con el talento para estar a otro nivel. Adam Driver ha vivido de manera gena todo eso, pensando que estaba todo bien en casa. Y después también está la cuestión situacional, ¿no?, Los Ángeles Nueva York. Todo esto, si miráis un poquitito, y por eso decía lo del Marugeo, que he dejado en algunas cuestiones, pero no en este caso, si miráis un poquitito de información, Baumbach, y quizás ya lo sabéis, Baumbach ha sido un tandem creativo los últimos años con Greta Gerwig, que su actual pareja, exacto. I Greta Gerwig es una mujer que, a diferencia de Scarlett Johansson, no parece haber sido silenciada porque, todo lo contrario, la tenemos ahora muy presente, de hecho, otra de las grandes películas, lo que es su rumorea. Otra de las grandes películas es precisamente la de Mujercitas, que la hemos nombrado, la de Baumbach. La vimos hace un poquito en Netflix, y ahí sigue, y la de Mujercitas se ha estrenado justo en el día de Navidad, el 25, una nueva versión, ¿no? Entonces, está claro que lo que plantea en la película, puede que lo vivieran, puede que lo sufrien, pero lo han sabido solucionar, a diferencia de lo que puede haber... La terapia, la terapia, si guste la pel·lícula. Totalmente, porque si hemos visto que películas anteriores como la de Francesca, ostia, estàs molt anterior, eh? Sí, pero Francesca es dirección de Baumbach, no Francesca. No, no, no, Francesca. Eso es lo que le dice tu mujer, ¿no? Un Francesca. Entonces, la pel·lícula es una... N'ha colat. Cognitzen Gerwig con Baumbach, dirige Baumbach. Después hay una... se mete una pel·lícula que es Mientras seamos jóvenes, con el Benes Tiller y la Nomi Watts, que es buenísima, a mí me encantó, hacía un gusto, y era Adam Driver, que habla un poco del conflicto generacional. Sí, pero ostia, no la recuerdo, no la recuerdo mucho, pero creo que la deja a medias, fíjate. En serio? Creo que la deja a medias. Yo es una pel·lícula con la que vuelvo a conectar, que me parece que sigue mareja, a veces, el típico humor... ¿Esa dice que la dirige? Sólo Baumbach. A ver, siempre dirige Baumbach en las últimas películas y en su filmografía, pero a veces ha guionizado con Greta Gerwig. Greta Gerwig ha aparecido en la de Francesca, pero también ha aparecido en la posterior de mientras seamos jóvenes. Que ahora no recuerdo exactamente el título, pero que vuelve a abordar el personaje de una outsider. Porque, al final, Greta Gerwig, con esa gran altura que tiene, como actriz, muchas veces, juega lo histriónico, ¿no? A una elegancia aparente, que se rompe enseguida en situaciones ridículas o de conflicto. Y eso es algo que han aprovechado mucho en las películas que han hecho de manera conjunta. Y quizás, por eso, yo he acabado despegando. Yo considero que las pel·lis que ha dirigido sólo Baumbach están mucho mejor logradas que las que ha cogeonizado con Greta Gerwig. Pero vamos a ver cómo responde el futuro. Y entre él y en ese caso es cuando llego a mojercitas y acabo de confirmar que, aunque, evidentemente, Greta Gerwig parece ser una buena creadora, hay muchas cuestiones positivas, le falta algo. Tu les vies, eh, mojercitas? Sí, yo he visto y a mojercitas. Y para mí es una película a la que le falta algo. Está en esta especie de top... No digas que le faltan hombres, ¿eh? Bueno, de hecho, vamos a abordar la idea del hombre. La idea del hombre, por ejemplo, la que tengo yo más presente de mojercitas, es la del 94, con Buenona Ryder, y ahí el que hacía de Loggy, de Lory, que es el personaje adinerado, que está ahí siempre me doreando, bueno, enamorado de yo, pero me doreando a todas las hermanas, era Christian Beren. Hostia. A ver, a gustos colores, ¿no? Y yo he de decir que a mi timo, Tess Chalamet, no me parece aún ni la mitad de bueno que ya era Christian Beren en esa época, también hemos de recordar. A pesar de que de Chalamet también es un actor que ha empezado muy joven, sí, y es que a Christian Beren teníamos con Spielberg en el nacimiento del sol, ¿no? A mí me alucinó la actuación de un chaval, Cristian Beren, yo creo que es su mejor actuación, junto con American Psycho, se te pone. O sea, me sale el imperio del sol naciente, pero ahora no recuerdo. El imperio del sol. El imperio del sol. Es que justo coincide con la de Bertoliche, con la del último emperador en la época, que hay una especie de acercamiento al mundo asiático. Entonces, bueno, vayan a verla, porque es una película a la que hay que volver, es decir, es una obra a la que hay que volver a modo de cine, hay mil revisiones, pero considero que Gertwig no ha sabido aportar mucho a esta nueva película. L'has de más, más de lo que ya había, y que yo esperaba mucho más, esperaba una reflexión propia del siglo XXI, propia también del momento que vivimos de empoderamiento de la mujer, y, claro, no es lo mismo en la época en la que se escribió la obra, del 1868, siglo XIX, que abordara esta película de nuevo en el 2019. Creo que tendría que aportar más y os digo, ¿sabes lo que aporta? Que la protagonista es la Saorcy Ronan, así que no es ninguna morena a la que nos tenían acostumbrado siempre en las obras desde Hebburn hasta Buenos Aires, es más el alter ego de la propia Greta Gerwig. De hecho, no la veo tan potente a Saorcy Ronan, le va mucho mejor un papel como el de Lady Bird, también en dirección de Greta Gerwig, en el cual es una niña perdida que se está intentando encontrar, aquí se tiene que imponer, aquí se la yo, con la yo sé fin, con ese carácter tan fuerte, y yo no lo veo, no lo veo por ningún lado, como os decía el Timotecha, también lo veo flojo, y a la que veo muy floja. La Marilyn Strieb? No, la Marilyn Strieb está enorme. No puede evitarlo. Sí, no, no, no, no, no, no. Está... wow. La que es muy floja en esta película es la Laura D'Ern. La Laura D'Ern, hace de madre. La Laura D'Ern, hace el papel de la Susan Sarandon en el 1994. La Laura D'Ern la acabamos de ver en historia más triunfada, pero un papelazo. De hecho, tiene el monólogo. Pero yo creo que es un papel que le va mucho mejor, que la de madre, coraje, con esa fortaleza noble. La veo muy floja, muy floja. Puede funcionar, la Laura D'Ern, como madre, coraje, lo que... No, pero no tiene ese punto. No me sorprende. L'última... A ver si me dais una rachita. Una rachita bastante buena. El Quinalis en Lom, a part de... Mítica de... La Júacic Park. De Júacic Park, no? Això és l'Adayán. L'Adayán, de la Nova Twin Peaks. Sí, sí, sí. És que és la cafada advocada, la cafada advocada a Scarlett Johansson a Històries de Matrimona. Exacte, si nadie no... En Història de Matrimona hi ha una recuperación de Carla Nalda, como abogado, el señor Mayor de Santa Nalda, el rey Lliota, el abogado, el abogado, el cabrón. Yo dije que este tío se engorda un mucho. He operado muchísimo el de uno de los nuestros, ¿vale? Que tiene una bozarron, ¿eh? Y... Sí, m'ho seguim, pero dilo, dilo, por favor, Ferran. Que... Andévan, andévan. Venga, venga, la segunda, la segunda pel·lí... Bueno, no estamos ni en la segunda, estamos de la cuerda. La tercera, vamos a pasar muy rápida porque la hemos dedicado dos... De hecho, voy a hacer coincidir dos películas en el tercer puesto. Son dos películas que no podemos olvidar. Una es... The Irishman. Sí, pero es que están ahí, están a la par. Además, son dos películas que abordan la historia cada una de una manera diferente, ¿no? Mientras escorcese con The Irishman, lo que pretén es precisamente entender un vacío, un vacío de conocimiento y llevar su al terreno que él domina, el terreno de mafia, pero también hablando de una especie de mafia ya que el muscular, algo que no habíamos visto en su cine, tenemos a un tarantino que está abordando a abordar la historia, pero precisamente para hacer lo que es cambiar la suma. O sea, que no se empata The Irishman con What's Up Ones. What's Up Ones. Com que no hi haurà tertúlia, ho deixo anar. Jo no estic d'acord. No tu no estàs d'acord, gens. Tu trobes que un és molt més superior, ara. Jo us vaig dir en el seu moment, no em va desagradar el tarantino, però... Però no, hòstia, però comparar amb The Irishman, hòstia. Hòstia, són dos supergrans produccions. Això no t'ho desconeix, que són grans produccions. O sigui, que aborden el pas del temps dintre de les seves realitats de com. Però em sembla, inclusivem com és tarantino, normalment. Em sembla molt més malavada i molt més aconseguit els diàlegs que són el que tenen en comú. Escòrces, eh, que tarantino, però bueno... Jo considero que amb les filmografies són pel·lícules cumbri. Però és una qüestió molt personal. Jo considero que The Irishman para escorcese és lo que, mismo que supone, What's Up Ones Time, para tarantino. Una especie de glòria. No ho sé, no ho sé. En un caso, estamos ante un septagenario y en el otro, estamos en un tío relativamente joven, ¿no? Un tío que lleva 20 años intentando hacer su última película. Sí, también para hacer la última. Bueno, pasemos y llegamos a la segunda película y a la primera, que estos sí son dos auténticas joyas. No sé si lanzaràs del tiró. Lanzamos primero la canción y a ver qué pasa. A ver si alguien se acuerda. Hoy podríamos haber hecho la prueba, porque evidentemente Ferran, que está en todo, se ha preocupado de que todos mis comentarios van acompañados de la película adecuada. Entonces, ahora, esta película... Piano, que remite a un compositor asiático... Yo sé cuál es, pero vaya. En Game, ¿no? Parasite, señores. Parasite. Pel·lículon. Pel·lículon, aunque Paul vuelve a estar en desacuerdo. Me está mirando con cara de... A mi me agrada, home, para un segundo. ¿Tú estés que no están ordenadas o sí? Lo que vengo a decir es que un top-five no puede reflejar. Però parasite, jo te la comparava perquè... A part que surten del mateix festival, que és Can, d'aquest últim any, és que també estaven competint a altres llocs, perquè és la de retrato d'una mujer en llames i a mi se... Que són pel·lícules molt, molt, molt diferents, però... Estic d'acord en què retrato de una mujer en llames. Jo ja t'ho vaig dir, que a mi em semblava més interessant no que hagués guanyat guió, que hagués retrat, que hagués guanyat direcció, i que saps, o sigui, que s'hauria de ser invertit. Sí, sí, invertit, sí. Ostí, parasite tiene un potencial en el lenguaje cinematográfico, que es acojonante, ¿no? Sí, sí, no, a veure, es una muy buena pel·lícula. Combina muy bien historia, es una muy buena pel·lícula. Es una muy buena pel·lícula. Trabajo espacial y que también es una perígula que es como transgénero, esta idea de que transita el humor negro, el suspense, el thriller... És algo que maneja muy bien. Parasite ha sido la pel·lícula que ha recomanat aquesta temporada, aquesta empanada cultural, l'hem vist de tots, i a tots ens va encantar. A mi, per exemple, em sorprèn... que haigis col·locat, once upon a time, empatada en tercer lloc, quan tu et va agradar moltíssim, recordo. Jo, si me tuviera que poner muy, muy en plan estrito, si tuviera que sacar de la tercera posición a una de las dos, sacaría a once. No sé si en este caso también el tiempo juega siempre a favor de las últimas, lo veníamos comentando, como estos top, muchas veces, los haces y los haces con las películas del final del año. ¿Por qué? Porque son las que tienen más recientes y sobre todo las que te han impactado pasionalmente, no? Porque la razón es una cosa, pero después de las pasiones, lo tienes mucho más vivo. Yo, francamente, considero que son grandes pel·lis. Parasite, la veo un poctito por encima, y quizás yo también, porque tengo una tendencia a mirar más hacia el este que hacia el oeste. Al final aquí también hay una cuestión de gustos personales, tipo Buñonjo, cine coreano, que además que traslata, no? Rompe fronteras y cada vez más está más presente en Cannes. També es probable que tu t'agradi més Parasite, perquè, com a mínim, nosaltres dos, Alfarran i jo, estan cine oriental com tu, segurament, des del punt de vista que tu has vist, entre quants és la merda o les coses no tan bones, i quan surt una, que és el que acaba arribant aquí, també. Potser perquè és més fàcil empatitzar amb aquest tipus de gent, perquè no ens podem... Empatitzes més que un oriental i que... A través d'haver vist-ho mucho su cine. Ah, vale, vale, vale. Perquè jo recordo, o sea, hablar de pel·lícules coreanas, de cine coreano, i la gent ha de responderme, ui, pero son muy histrónicos, muy sobreactuados. Y en el fondo es... No, no, es que es un pueblo que quizás se comporta así. Pues es la fuerza de la costumbre, que es decir, que como es mucho así... Exacto, exacto. Y bueno, y en el último oposición, el top one... ¿Qué película tenemos? Es una pel·lí que tiene que entrar con música sí o sí, pero ya no para que la gente lo entenda, porque la música nos tiene que... vamos, que contaminar y que elevar... Es una mala línea. De hecho, esto es premio a mejor banda sonora en sitges, pero es que vamos... Y ahora, aquí, a enumerar los premios que se ha llevado, je perdut mon cop, ¿dónde está mi cuerpo? Pel·lículo. Para mí, para mí, sin lugar a dudas, la mejor. Y ahí sí que puedo marcar una diferencia. Tenía ciertos problemas... És curiós, és curiós. Tampoc fa tant que ens coneixem Adriano, però una pel·lícula d'animació, una millor pel·lícula... Jo no sé si seria la meva pel·lícula, la millor pel·lícula de l'any, però de les millors amb diferència, amb diferència. Me la vas recomanar després de sitges i és brutal. No, no, no, no. No te puedes generar expectativas, porque después siempre... Bueno, bueno, tampoco es para tanto, ¿eh? Bueno, sóc tan així, ¿eh? Però, realment, aquesta t'he pintat de campotagana. La banda sonora, com dius. A mi em van pintar molt bé, recordo, seguint l'animació a Your Name i Your Name a mi em vas amb la màquina. No, però Your Name, para nada, sigue el mismo camino. És a dir, l'animación de Your Name puede ser muy elaborada, responde más a estas grandes producciones japonesas, recordaría más al trabajo de Hayao Miyazaki, en cierto modo, però... Hòstia, que ens venen a buscar. Que ens venen a buscar. De recordar que aquests aldrános estan al Raval, que ha com tot xavemes a jo, que m'he segur de la boca. N'has caigut amb esa editorial poll. Ara, tot és per antes, ¿eh? Policía! Policía! Bueno, ¿qué pasa con Shepardumonkop? Donde está mi cuerpo, que para aquellos que no hayan visto y se estén ya dejando... de alguna manera influenciar por nuestra pasión, la pueden ver en Netflix, junto a The Irishman, y Secreto de un Madrimonio, que ahí están, y no se marcharán al menos de momento. Es una maravilla, y además también es una muestra de que el cine de animación ya no está encajado en el cine de animación, el cine de animación, y ha trascendido las fronteras. Antes comentábamos, como... Hosti, la de Buñuel, ¿no? Que en el Averinto de las Tortugas. Buñuel en el Averinto de las Tortugas es una película que se estuvo valorando para ir a Óscars, y al final, ¿quién se va? Pues el señor Avalor. Que no ha estado nunca por allí. Que se merece una oportunidad. Ya he abierto las puertas del cine español al mundo, no se lo vamos a negar, pero que deje paso precisamente a ese mundo nuevo. Y entonces Salvador Simo Busson, que es el que está detrás de Buñuel en la Averinto de las Tortugas, podría haber visitado Óscar. Pero lo que vengo a decir, y ya para acabar, es que J. Pérez Dumontcó es una gran película, porque sabe abordar una historia que perfectamente habría encajado en la ficción con personas reales, con la profundidad, con la reflexión... Algo ácida, ¿no? Y algo amarga sobre la vida y el destino, sobre muchas veces, sobre lo inevitable también. Para matizar un poquitito sobre lo que habla, no hay una idea al principio de la película, y es que el niño, un niño protagonista que después lo veremos más adolescent, y finalmente, de preadulto, quiere cazar una mosca, ¿no? Y el padre le dice... Bueno, le dice, ¿cómo cazar una mosca? Y dice, ¿no vayas a dónde está? ¿Ves a dónde crees que va a ir? La idea de la anticipación. Y eso conecta con un final, que aunque no descubre nada... Es que no poden parlar negaire. Sí, pues una vez muy profunda, con muchas ideas simbólicas, estaríamos hablando de la sagrada familia del cine, ¿vale? Algo que en apariencia tiene una lectura, pero que si entras en ella, puedes encontrar mucho más. Y todo esto, acompañado de una estética bastante bien trabajada, y una música envolvente, que da una sensación ya casi al final de hipnótica. Y no desconectas de ese hipnosis porque dura 80 minutos. No hay un momento de que decaiga la pel·li. La pel·li es un continuo. Jo no sé si estic de cor o no amb el top 5 que has fet, però se'n dubta totes les pel·lícules que has dit. S'han de veure. I aquesta última, en concret, aneu a Netflix i veieu-la i de debò. Volem volver a veure-la. Avancem o què? Avancem cap a Series. S-E-D-J... S-E-D-J... S-E-D-J... La música que anava a posar... Era per un altre moment, però ho faré per l'ordinador meu que aquesta nit desapareixerà. Fobritita... Ja et valc, cabron, perquè em falles, ara. Sí, perquè s'acaba la... Sí, perquè s'acaba la... S-E-D-J... S-E-D-J... S-E-D-J... S-E-D-J...! S-E-D-J... És que s'acaba l'any i és l'ubsolensia programada. És com el sofà. Li està arreglamant un canvi de vida. No és sofà. Ahàlit~! No és sofà. En realitat, aquests violents havien de sonar perquè vull començar amb un in-memòria. Perquè aquest any precisament s'han acabat unes grans series, aquestes merkades. Algunes ho han fet per la porta gran, altres una notant gran, però fem un repàs d'aquestes cinc primeres series, que d'aquest Topsync,огnés secn acabar aquest 2019. I la primera és a veure si no falla l'ordinador. Sisplau. ¡Tada, tada, tada! Una però, però teníem aixecar-lo. De fet, haurem de canviar la música perquè s'ha acabat aquesta sèrie. I, a més, no només ha acabat, sinó que bastant decepcionant. Ja vam parlar una miqueta. Jo l'altre dia, i seré molt brevet, li comentava precisament a l'aixec. I per ser-hi, eh? Me pareja, digo... Osti, és de la sèrie que, quan la estava consumiendo, tenia ese punto de conexión total y de necesidad y de ansip y de querer saber más. Y ahora, en perspectiva, no sé si ves por el final. No sé si es por el final tan lamentable o porque, en el fondo, también responde a un tipo de serio, de cine muy comercial. Lo veo como... no sé, como... como si no fuera tan low quality. Sí, es sincero, es un poquito como... bueno, sí. Se ha quedado con... ya, vale. Pero no sé si es por el cierre o porque yo ahora, alejado de esa contaminación filmica, lo veo con otra manera. També es a dir que va ser una mort lenta, no fue al final. Ya portábamos unas temporadetas baixando, es ahí, en ese sentido. Però, mira, igualment, la segona és gran. Volies dir alguna cosa? No, no, que volia dir que he vist la sèrie, no l'he vist. Seguireu, no? Se fan la sèrie de... fa com un passant. Una precoela. No està cert, encara, que s'haig de fer. De fet, els dos directors, els 8, 9, aquest, o com ha dit, anaven a fer la nova trilogia d'Estar Wars, que l'han renunciat a ella, potser és per la sèrie aquesta, però no ho sé, la veritat. Avancem, la segona sèrie que ha acabat aquest any, i aquesta, ha acabat com d'humana, és... Silicon Valley. Silicon Valley, que més el pol i jo l'hem seguida... És un pedací. És una sèrie que, sense fer soroll, és una de les sèries més consistentes i que millor ha tancat les seves temporades. Prenc nota. A més, t'he de dir una cosa, una curiositat, Adriano, que et farà molta gràcia, que és que els personatges s'assemblen al pol i la seva trupe de mics. En serio, en serio. Això ho va descobrir el Ferran, i ho veus en perspectiva de dius, oh, dius mío. Sí, sí, el pol és igual, mira, mira, mira, ara tens la foto. Busqueu Silicon Valley, el protagonista, és el pol... Hola. No és que sigui el pol, és que és su... hermano pet... Jo, el que triomfo, en Silicon Valley. Exacte. Silicon Valley, ja us dic, és una sèrie... I pol, dona'm la raó, eh, si vols. A mi m'ha encantat. És una de les sèries que m'ha fet pena que acabés, perquè és una de les sèries que... S'ha fet tant de soroll com, potser, el seu alter ego, no el ter ego, però que també tractava temes semblants entre cometes i de grans masses, que era Big Ban Theory. Des del punt de vista més frik i d'ordinadors i tot, que la Silicon Valley és, sense arribar a ser una sitcom, perquè no ho és, és en el setit més cinematogràfic, però... És una recomanació, recomanació, però 100% de debò, eh, en Silicon Valley, no us la perdeu. I la següent és una sèrie... bueno, a veure si algú la reconeix. No sé si el piano diu... Pare, cedit. No, això és transparent. Transparent la sèrie sobre el pare que decideix que és trans, és a dir, que arribar a la conclusió que ha de fer altra... Com es diu això? El pas. El pas que va ser una dona, no? És una sèrie que té 5 temporades i un musical. És a dir, acaba amb un musical, és una grata sorpresa per al tractament que fa precisament del tema. És de mem, m'agrada molt. Ha sigut lamentablement molt marcada per el gran escàndol del Jeffrey Tambor, que els seus companys de repartiment van dir que els maltractava molt, que era molt abusó, que els cridava, que els insultava. Ah, sí? I aquí tothom, aquí era? El transparent, el transparent. Hòstia, elector. El Jeffrey Tambor. El protagonista de fet, la sèrie recenteix molt, perquè el van fotre fora, la sèrie recenteix molt. És veritat que el personatge de la mare és un personatge tragicòmic molt, molt potent. De fet, el musical tira per aquí, perquè està pertent que ella sempre havia volgut tenir... volia, havia volgut ser vedet, no? A més, va desinflar molt quan va desaparèixer. És una llàstima, perquè transparent les tres primeres temporades, a mi em van resultar espectacular. Sí, a més, les vaig veure del tirón, perquè... convida. I abans, el Pol ja ens estava parlant d'una altra sèrie, que, a més, també ha acabat, que és... El Pol ho diu la cançó, jo ho diu la cançó... La sèrie és bona. Tampoc. Tampoc és... no. Vic van Ceori. Vic van Ceori té 12 temporades. Va començar el 2007. Ara que començem una dècada, estava començant una dècada anterior. Jo n'hi do. Però estàs segur que totes aquestes sèries han lligat al seu final? Sí, a veure. Vic van Ceori té un spin-off, que és Sheldon i Sheldon. El Young Sheldon, que és un dels seus protagonistes, de nen, però no compta. És la sèrie com que va ser a reba de Friends, tothom diu que és la nova Friends, però, a més, deien que, contenint aquest punt ner, que els agradava als friquis, ho sento. És una sèrie molt poc profunda, molt superficial, i que utilitza la cultura aquí no per rendir-li homenatge, sinó per fer xistes a través d'elles. A vegades és bastant això. Jo fa temps que la vaig deixar de seguir, sincerament. Realment, si busqueu alguna cosa més enllà de Vic van Ceori, Silicon Valley, totalment. I, a més, una sèrie que va començar el mateix moment, que va durar molt menys. És molt més petita, que és I.T. Kraut. Tu busques dos trupers de nerds, vés-te'n a I.T. Kraut, veuràs bastant més realitat que no a Vic van. Abans que m'ha mencionat la de Friends, feia que fa molt poquet que mor la compositora de la cançora de Friends. Doncs no ho sabia. Molt poquet, molt poquet. Em queda una sèrie més d'aquestes que s'han anat aquest any, i aquesta... eh, aviam. Bueno, potser aquí no l'heu vist cap dels dos. No, però vaig començar, però... Orange is the new black, que és la sèrie emblema de Netflix. Va ser la primera sèrie amb gran seguiment d'original de Netflix. És una sèrie que produïa només Netflix. I, escolta, és una sèrie que enganxa, eh. A mi em va engatxar molt ràpid. No he vist una sèrie que jo no he vist, però sí que és cert que l'heu oído nombrar 1.000 veces, que, además, cuando estuvimos hablando de... de la muñeca rusa. Ah, sí, exacte, la Taixa de Lyon. Sorgeja allà. No és que ella sigui... Ha fet més coses, no? No, és un treball molt curat. El que hi ha Orange is the new black. S'ha de dir que les dues últimes temporades de Orange han sigut més fluixetes, però jo, si alguna cosa li he de dir, aquesta sèrie és que té uns cliffhangers finals de temporada de la hòstia. La situació del canvi de status quo constant entre temporada, que potser això és el que ha fallat més a les dues últimes temporades. I aquestes són les 5 sèries principals, han acabat moltes més, i aquestes són les 5 sèries principals que han acabat aquest any. I ara anem al... Però no passa res, perquè això és un operà, això és un operà, això és un operà. De fet, ara anem a les 5 sèries que han començat. Molt bé. I que jo, personalment, aquí vull deixar clar, jo, personalment, m'han agradat. 5 a 1, si no, començarem per la primera, d'acord? Bueno, s'ha de dir que molt poca gent, segons els indústries d'audiència, reconeixen aquesta cançó, que és Years and Years, de Xeveu. És una sèrie britànica, de fet, és de la BBC2, que és una sèrie britànica, que ens parla de... per mi és la millor sèrie de l'any. O sigui, la que més m'ha sorprès. Ens parla d'un món futur, però amb una veritat bastant actual, on tot se'n va a la merda, bàsicament, des del canvi climàtic, possibles guerres, nuclées, tòxics... És espectacular, és Black Mirror, que ja sabem tots que ha mort, té una areva que és llars en llers tòtica, no sé com està el tema d'una segona temporada. Però no és minissèria, no? Exacte. És una minissèria tan... és una minissèria, eh? El que passa que té potencial per poder ser. Black Mirror també podria ser una minissèria, i al final són, com li diuen això, sèries antològiques, no? Hi ha una continuïtat, a diferència de Black Mirror, que comparteix en un tema. Exacte, exacte. Que hi ha una continuïtat argumental, sí. De fet, tracta la història d'una família, això que en diuen guers en guers és, els anys van passant per una família en concret en aquesta situació d'aquest món estrany. A l'episodi pilot és espectacular. A mi feia temps que no sap què hi anar. De fet, qui diu que passen 15 anys del primer a l'últim capítol, que són 6 capítols. O sigui, se'n van caure els collons a terra amb l'episodi pilot. Després, la sèrie flujaixeu una mica, eh? Però jo us les recomano, i a més, aquesta banda sonora és espectacular. Et posa els pèls de puntes. Però alguna gent dirà la millor sèrie de... Sí, Emma Thompson, sur. El càsting és... Ara no el recordo, però és un càsting de puta mare. El que sí que la gent dirà, però no hi havia una sèrie aquest any, que és la que realment va petar-ho, Xernòbil. Jo la poso en el número 2. És una sèrie, també, a HBO. És la gran revelació. Si algú dels uïns ens escolta i em vol deixar una clau d'Aqbeo, estaré encantat per mi. Jo no tinc aqbeo infinita. Hi havia moltes de sèries d'Aqbeo, no? És que aqbeo s'ha de vi. És la gran cadena, és la sempre, és la més antiga sopra. Tant d'això ho ve d'aquí. Cuado de tronos, és aqbeo. De Weyher? De Weyher és aqbeo, sí, cert. Però hi ha Big Little Lies, també. Hi ha la d'Euphoria... Tornem a Xernòbil, que el guió, l'actuació, la narrativa d'aquesta sèrie és excel·lent. Jo, personalment, em vaig sentir malalt, amb nàuseas de radiació de com estaven narrant això. És espectacular, no us la podeu creure. Aquesta també és una minissèrie, no? Sí, de fet s'acaba, perquè són... Aquesta l'havies fixat. L'hauria d'haver ficat a la secció anterior i en aquesta, a la vegada. Sí, clar, és que això passa i comença, no? Després, tercera millor sèrie, aquesta l'hem vist tots, Múnia Carrosa, Netflix. No tant perquè sigui una sèrie... Escolta, voler, sinó perquè té una aposta molt autoral i molt ben parida. És una aposta de la neta xelion. I, escolta, ens van cantar tots aquí en penada, no? I a més, el vam parlar. La tinc molt fresca. I em sembla que el pol... Em sembla un error que la volguin continuar, oi? Jo crec que hauríem d'haver acabat. Però anem a veure què puc no porten. És com el de Fleabag, en el fons, no? Potser sortirà avui aquest nom. Exacte, en sortirà més tard. I Fleabag és també una sèrie que dona ascensió, que està tancada la primera temporada i no la segona, no? És una sèrie que tant porto endón d'Amazon, o sigui, de secho o de sacer, no? És una sèrie d'animació en rotoscòpia. Potser us sonarà l'estètica la de... Escanernarli. Com has de dir, una mirada en l'escur... No ho van recordar, jo escarregant-li. Una mirada en l'escurir, la de... Sí, que també té la sèrie que està endón, protagonitzada per Bob Odenkirk, el que era el saúl. Ara passa Amazon, eh? Ara estem en Amazon. I la rosa Salazar, que és la noia que ha fet el Alita, que ha fet el Bob Odenkirk. I per favor. Que no soc molt grandes, no? Sí, sí, exacte. La temàtica és molt metafísica, parla sobre el més enllà i la multidimensionalitat. El tractament que em fa és molt interessant. I com a última sèrie estrenada aquest any, que em sembla de les millors, que a més és molt recent, és Watchmen. HBO també vol. És això, és molt recent. És la bona continuació del còmic, no tant la pel·lícula. De fet, és més en la línia de l'amor pretenia amb el còmic. A més, precisament, lín de love és el guionista. Ho ha aconseguit molt bé. Reflexar aquesta contradicció de personatges que es posen màscars per defensar al món i fer-ho bé. I encara d'algunes fora, també, volia mencionar que depois, a Amazon, està molt bé. Ja que no hi hagi ser el còmic, pues... Gutoumens, adaptació del llibre de Neil Gaiman, també està molt bé. Amazon. I How they see us, com no es ven, a Netflix, que és el drama dels nois que van acusant. Haigut un topo, xotiu, eh? Sí, sí, sí, però... Tu has compartit el número 3. Però, bueno, ara passarem... Igual que hi ha algunes que ho han fet molt bé, passarem a les que ho han fet molt, molt malament. De fet, sabeu que això ho veurà escorcer, sí? Ah, sí? El videoclip de... En panada cultural. Això és gravació d'Escorcer, sí. Estan parant de les 80, no? Si no m'equivoco. A principis, diria, dels 80. I era un dels vídeos que em flipava, que després va sortir la paròdia amb el tio molt gran. El tio... El pat. Com es deia? El tio que sempre feia les paròdies, aquell que era com Rojo Indi. Però aquesta paròdia, com es diu? Ah, sí, el Werdal. Werdal, exacte. Ha infat molt. La primera sèrie que m'ha decepcionat aquest any, i és una llàstima, perquè jo l'esperava... Perquè és per ser de la mateixa il·lustradora de Bojack, l'Elisa Hanwell, és Tuka Anberti, a Netflix. La història d'una tocant i un par d'al. No? Vol ser molt feminista, i ho és en ses moments. És una llàstima, perquè té... Sempre han d'animació, no? Sí. Té un plantejament bastant interessant, però al final cau molt en l'estridència d'un dels personatges, i, de fet, està cancel·lada, ja. Ja n'hi existes. La segona sèrie que m'ha decepcionat és recent. És The Witcher, també, a Netflix. No ho veig. El top 5 aquest és tot a Netflix. Això vol dir que... El top 5 positiu, Amazon, HBO... Exacte. Sí, aquesta i una altra. I veig que ara que el top negatiu és... el top negatiu és Netflix. Això vol dir alguna cosa? Això vol dir alguna cosa? Que el cinem bé, però la sèrie és no, no? Bé, abans era el cinema amb la desastre a Netflix. Doncs The Witcher no és una mala adaptació, de fet, dels llibres ni del videojoc de fet. I és una adaptació. Però temes assessors temporals, hi ha una geopolítica que no t'expliquen... És una sèrie complicada, i és una llàstima, perquè hi ha moments... A mi m'han dit que el CGI no està gairebé no utilitzat, o mai hem fet... N'hi ha moments que sí i moments que no. Hi ha moments que no l'he vist, la sèrie encara, la tinc pendent, però m'han dit un moment concret de unes apunyalades, que són fatals. Jo recordo més el moment del track. Però és veritat que hi ha moments que no estem parlant, no? Sí, sí, però els efectes especials digitals... De fet, li fa molt de mal, de The Witcher, que l'hagin comparat amb 4 tronos, perquè no s'assemblen. No s'assemblen i la gent s'està buscant això, no ho trobarà. Com a tercera sèrie que m'ha decepcionat més, i aquesta ja no és nova, sinó que té... Sèries és Stranger Things, la tercera temporada. No hem tant parlat de ser temporadans, sinó perquè és una sèrie que veig clarament que està de baixada, i repetint-se si mateixa. De fet, en aquesta temporada, el que menys m'ha agradat, és que han hagut de fer... Han desfet l'arc d'un personatge, del hooper, del... Perquè ja havia solucionat els seus problemes d'aurir-se la gent i de tenir confiança amb la gent. I ho repeteixen. Arribada del... o sigui... És una patillada el parquet de la tercera. Però jo et diré que, com a temporada, em m'ha agradat més que la segona. A mi, eh? És més simpàtica, en el sentit, és més vuitantes. És més jugadnera que la segona, que la segona s'emprenia massa sèrie. Però aquest moment de tirar-me enrere un dels seus protagonistes, que és el hooper, el policia... A mi em va dir, estresca, quan una sèrie fa això, a mi em sembla que està molt de cap a veiguda. Ja veurem amb la quarta, però vaja. Parlem de quarta. Quarta és la sèrie que més ha d'haver decepcionat, i aquí estarem tots d'acord. Black Mirror. Sí. Bueno, sí. Ja hem de parlar. Analitzarem-ho amb propiedat, que realment tenia... Dejava molt que deia. L'hem d'anaricat a un programa tarantino, també. Ah, i com a pinxa, eh? Doncs no ens allarquem amb Black Mirror, que sabem que fa temps que va perdonar. Si t'hi queden, a la gàrquina. No, no, no. Però que vagin a la empanada, número... Exacte. I l'última sèrie que m'ha decepcionat aquest any, perquè l'esperava, sincerament, és Umbrella Academy. A Netflix, també. Té moments, però la història que planteja no és tan especial, com es pensa, i els personatges no són prou interessants. No tenen prou empac. Però, bueno, s'ha de dir que surt un ximpancé major d'home. Això és la de superherois? Sí, és la que surt l'LmPage. Per això l'esperava. Després també mencionaré molt ràpid 13 razones, que és una altra sèrie que està caiguda, i The End of the Fucking World, que és una sèrie que el polc considera mica la segona temporada. Sí, sí. Van parlar, també. Ha parlat del còmic. I la primera, encara... El còmic acaba i la sèrie continua i la continua. I és el tipic cas on continuen de mala manera, no? Però, bueno, ara em tocarà recomanar-vos cinc sèries, que no tenen per què ser noves, eh? I aquesta música... Les són les cinc sèries que tu consideres el top-five positiu de les sèries. Però no del any, si no són sèries que aún estan en actiu, que estan en actiu i que podeu veure, ja, perquè no quedem-nos en les donetes. Primera, i aquesta, que ho ensedirem, Bojack Hortsman a Netflix, la sèrie d'emocions. Per totalment. Quasi que podria estar més en la llista d'inmemòria, a la pausa de la... De la cisena temporada, sí, de la... Cisena, sí, diré que és cisena, eh? Han fet la meitat de l'última temporada i ara farà la segona, però quasi podria estar en memòria. És un sobervi retrat de la depresió, de la cultura... Sí, sí, sí. Bojack, s'ha de veure. Jo no l'he vist, però hi ha gent... Perquè tracta el tema de Hollywood, al final, és una vieja glòria dels que, dels 70, d'aquestes sèries de... Sí, sí, té un rotllo, però és molt millor. Sí, toquen, toquen. I l'actor és millor que el de Capri. Bueno, ojo... La veu, Willar Nets, se l'ocurra que t'hi cagues, eh? Hi surt el nostre best friend forever, que és l'Arompol. El Arompol ha fet... Què ha de fer, l'Arompol? És el Joe, eh, Joe? És molt raro, perquè quan tu l'has sentit per primera vegada dius, qui és aquest paio? I quan veus que és l'Arompol, dius, hòsties! Ja el veus allà, a l'estudia de dublatge, perquè és una animació. I dius... I el projecte és visualment, eh? Bitch! Segona sèrie que us recomano, i aquesta és molt personal meva, Derry Girls a Netflix. És una joia irlandesa que anar a les desventures d'un grup de noies normals, o sigui, unes noies de barri, durant l'època de l'ira a Irlanda. M'encanten els accents que tenen, perquè són clarament irlandesos, i l'humor que entreuen de situacions xungues, però xungues, l'estic parlant de l'ira, eh? Estic parlant de tantats terroristes... Derry Girls, de debò. Si suposa que tot succeix als anys 90, no? Sí, és brutal, eh? De debò, són temporades molt curtes, de 6 episodis em sembla cada una, i 20 minuts cada episodi. Te la pots veure una tarda, i és espectacular. Tercera sèrie que us recomano, i aquesta t'he de recomandar moltes vegades, Paul Glow, a Netflix també. Us recomano, aquestes primers són de Netflix, perquè també és el que jo més consumeixo, perquè Glow és una altra joia que passa sense pena, ni glòria, i es mereix molt més. Les dues primeres temporades, a mi em van resultar immenses. El retrat d'una dona que no troba feina, que no troba parella, que pots dir que ja estem davant del drama... Ostres, tal com ho porta, ni l'humor, que rasca és l'Ali Sombrí, la protagonista? A més, és una... La recordareu de Mad Men, no? Que no l'Ali Sombrí, l'Arson, no? No, l'Ali Sombrí. També s'ha de dir que la tercera, que és l'última temporada que hi ha hagut aquest any, ha sigut una mica més fluixeta, però de debò, que és una sèrie que heu de descobrir. Quarta sèrie que recomano, American Gods, Amazon. Boníssima, boníssima, boníssima. Hi ha qui ha dit que aquesta segona temporada, que és l'Aquest 2019, ha baixat al nivell, i aquí ho diu, a mi no m'ho sembla, a mi m'ha semblat inclús millor que la primera. És una sèrie que sí, és molt crítica, perquè és una sèrie no que dona per suposat que sabràs tot el tema de la mitologia grega amb Egipcia... És una adaptació de Nilkheim, per cert, d'una novel·la. Sí, sí, sí. Però vull dir que no és que ho doni per suposat, el que passa és que és una sèrie que jo crec que juga molt amb aquest... inclús misticisme, no? És molt onírica, també. És molt onírica i superven gravada. A més, a la forma de gravar, si algú d'aquí ha vist sèries com Utopia o així són sèries, que tu les veus i dius que això és d'American Gods. És una passada. De fet, hi ha una notícia dolenta, que hem sentit fa poc, que ens han despatxat a un dels nostres personatges més interessants, que és l'Anansi, que és l'Aranya. Sí. Ja t'explicarem el drama algun dia darrere d'això. I última sèrie que recomano, aquesta és molt petitona, d'HBO, State of the Union. És un descobriment molt especial, perquè és un seting molt petit amb grans interpretacions de la... Ai, en un sortirà el nom. La noia és la de Gone Girl, de la cafada de dona de Ben Affleck... Sí, la Rosa Montpike. I el noi és el roi de... Ai, t'hi creu, que tampoc en sortirà el nom, ara. Sí, és un desastre per això. Però té uns diàlegs brutals. Bàsicament, el seting és una parella que està anant a... Hi ha un indie, no? Gidendra Ray. Serà un segundari, molt segundari. La sèrie, resplico Adriano, la sèrie, són una parella que està anant a teràpia matrimonial. La sèrie és les converses que tenen al bar mentre esperen per entrar. Molt bo. I és això, la sèrie. Abans m'ho comentava i em venia el cap de coffee en cíguer. Que al final són converses de bar. M'encanta aquesta idea de lo previo. Moltes vegades és el meu del desempeño, que t'hi ubica justo en el estado anterior. A més, la gràcia és que ell no vol anar a teràpia, i ella sí, i en canvi, la conversa l'estan tenint just abans de teràpia. És que nunca delante del teràpia. Juguen amb el nom aquest de State of the Union, l'Unió entre ells o el Estado de la Nación, que és d'això d'això d'això d'això d'això. State of the Union és com està el país aquesta. Si està lidiant d'un conficto entre dos conjuntos, no apareixen entre dos realitats molt opostes. I és britànic, i una és prou èxit, l'altra no. I llavors es donen... Vale. Aquí agafarà filmes, quan van agafar dates i van fer cites aquí, potser agafen aquesta i fan de l'espectri. Perquè hi ha realitat totalment contrapuesta, la tenim en el Reino Unido, però la tenim entre Europa i en els Estats Units. I per acabar, recomanacions molt ràpides, Big Little Lights HBO. Ah, sí? Claro, tío. Un director. Doncs això deia que a dos mansions més ràpides, Big Little Lights HBO, que també porta bastants premis acumulats, i Dark a Netflix, a mi és una sèrie que... Segona temporada, no? Segona temporada, molta gent diu que més fluixa, però a mi m'ha seguit agradant bastant. Però avancem, ja acabeu. No hi estic allargant bastant. Ja avui serà un especial d'hora i pico, eh? Perquè és un minut total. En aviat, tot durarà més. En aviat, tot durarà més. Perfectament. Fem aquest top 5. Va tal de dir quadrià, no? És top 5 sèries que no he vist. Ole, ole, ole, ole. Primera, euforia a HBO. No l'he vist. Tinc moltes ganes, però... Tinc moltes ganes que t'agradaria veure. I molta gent diu que no l'has dit, perquè no l'he vist. No puc usar una sèrie que no l'he vist. Aquí hi ha vacios legals, perquè hem de fer un top 5. No fer un 6 tops. Jo ho veig al revés perquè vaig pensar com a calpòles que van anglès moltes vegades. M'agradaria dir-vos top 10, perquè l'havíem liat. Per cert, això m'ha passat a mi amb Joker. No he parlat de Joker, que és una pel·lícula molt hablada. Però què? No he tingut l'oportunitat de veure-ho. Segurament, si l'havia vist, estaria en el top 5. Doncs euforia és això, que tinc moltes ganes, però fa com d'estiu. T'has bastant al d'estiu, de fet. Perquè és una sèrie que em dona la sensació que és molt de suar. És molt de suar, és molt sensual. Té aquest rotllo de suar la cancel·lada. I ara com que fa una mica de fred. Número 2, les m'han surat abans. Piki Blinders. Jo estoy en ello.No l'he vist. Què passa? Li tinc moltes ganes. Piki Blinders és la típica sèrie que no solo... como bien sabes. La tiene a todo el mundo enganchado por la narrativa, por el lenguaje cinematográfico. Si no, vamos a... Es Murphy. Silian Murphy con su magnetismo. Y sobretodo el trabajo estético que hay detrás. Porque hasta el hermano mayor, ¿no? Que hace más bien de corgado, coca y no, mano. Que pierde la... Que se anima muy rápido a pelearse. Es un tío que también, aunque lo veas en una fotografía, y no sea muy atractivo, cuando ya lo ves con esos trajes, la armilla, la boina... No, hasta uno se enamora de todos estos tipos. Tiene un puntito para que nos entendamos vikings. Es decir, cuando viking salió, no solo se hablaba de la posibilidad o el potencial que tenía, sino de todo el lenguaje octoral que había detrás y de esa nueva estética que habían creado. Dilo claramente. Hace mucho tiempo que las mujeres mandan con el mando a distancia y si el chico que sale les interesa... Bueno, porque de alguna manera también es algo que se ve en mujercitas. En mujercitas... No se planteaba a nadie publicar una novel·la si en la época. Pero una de las aportaciones de esta obra, que ahora no recuerdo si estaba en el resto también, es que cuando el editor está rechazando el proyecto de mujercitas, porque no lo ve viable, sus hijas le han robado. Los primeros capítulos lo dicen. ¿Cómo acaba esta historia? Entonces se da cuenta de que tiene entre sus manos un gran potencial económico. Però ara que deies això, Ferranda, de si domina la figura masculina o el que sigui, ha passat això a un witcher, i ha llegit moltes crítiques amb el poble. El prota és que, joder... Vull dir, potser algun pare es pensa que hi ha un videojuego, o pot veure el seu fill de... no. Hi ha més pits que a jugar de tronos. Ah, sí. I si alguna noia li agrada el Henry Cavill, que és el protagonista de The Witcher, va tomant-se un banyo, amb esponja. És una sèrie bastant numeròtica. Eh... està bé. Aquella sèrie romana, amb molta postproducció... Roma, no? No, no, no. Es parta de los Partacus. He morido del protagonista. Avancem. La tercera sèrie que no he vist és de Mandalorian, a Disney+. I no l'he vist per una simple raó. No s'ha estrenat d'Espanya. Pirates, que són uns pirates. Si l'heu vist, us l'heu descarregat. Baby Yoda, que veis de Mandalorian... Baby Yoda, que veis de Mandalorian, hasta que les trenen. Si us plau, una mica de calma. Quarta sèrie que no visc. Fleabag, d'Amazon. No has vist Fleabag. Que tothom en parla d'Aliceas. Algú l'ha vist? Sí, mira, de les 4 que has mencionado ya, Piki Blanders, me parece una maravilla. Voy por la segunda temporada. Feebag, que es precisamente... bueno, no sé si lo sabéis. Fleabag viene de una obra de teatro. Estaba planteada como una única temporada, una miniserie de seis capítulos muy breves. Hosti, i de repente te encuentras ante un potencial. Sobretot, de nuevo, lo mismo que mencionaba sobre otro actor, el magnetismo de esta típica, que no solo es la actriz, sino que es la creadora, es la agresista... No, no, els premis que s'estan duenen espectacular. La segunda temporada la firmó con un contrato de 50 millones sobre Amazon. Es decir, triunfo tanto su primera temporada, que le ofrecieron lo que querían para la segunda. Y de hecho, ahora es una tía que está detrás de otra sèrie, que ahora no recuerdo el nombre, y guionizando, o ha guionizado, la última película de James Bond. Doncs no lo sabíais. Es la única mujer en la historia de James Bond que ha participado en el guión. Fleeback, crec que serà la... Ella sí, es un referente del mitú del empoderamiento y de las capacidades creativas que no responden a la gente. ¿Y lo dices tú, que soy un hombre? Eso, macho. Y mira, para que se quede claro... Frank Underwood aquí, pica en taula. I última sèrie que no he vist, i amb això acabo... Ai... To all, to die young. No, este no mientas. Arèndepold, disculpoma, que abans m'ha dit que ha començat 4 cops. 4 cops, i els 4 cops m'he dormit a la mateixa escena, i no és perquè, de fet, la primera escena em sembla brutal. Però no hi ha manera, és superi gravi. Bueno, perquè està plantejada en un tono en el que ja no vivim. És a dir, el segle XX... El que hablàvem la setmana passada. El que parlàvem la setmana passada. Tendria que ser com... te tenies que descobrir... o sigui, com vols recuperar l'actitud que no té quan va a un museo, de contemplació, de reflexió continua... Però adoptar aquesta actitud frente a la televisió. Però jo crec que aquesta sèrie... hi haurà algú que haurà agafat els capítols i haurà retallat els espais en blanc, que hi ha en el mig sense diàleg, i hauran fet capítols a pitjor hora. Però és difícil, perquè els mismos diàlegs, moltes vegades i fins i tot amb situacions, no tan profundes... Hi ha que acelerar-la, hi ha que pedir-la a Netflix, que no compre... Exacte. Doncs amb això, mira, ens va bé, no?, que parlem de... Tu vols, Dijon, perquè surt el Kojima. Precisament, tornant al favor de Winding Rem. Sí, al Kojima, que vam parlar fa poc, amb el Dead's Trending, vam sortir en una escena tallant un dit amb la Catana. Ens dirà bé això per passar ja a la part de Pol. Hòstia, portem una hora. Molt bé, Pol. Bueno, lo que está claro es que todos aquellos que tengan ganas de descubrir una nueva serie, que no sepan que seguir viendo en cuanto a Netflix, HBO, Amazon, han dado con el programa. Sí, hoy sí. Anem als videojocs, vinga. Videojocs. No me digas, Pol, que tu també en tienes un top-top-five... No, no ho he anat. És que no podíem acabar l'any sense posar aquesta obra d'art. Un altre cop. Per què? Perquè ens introdueix, justament, per un copencem, que són el tema de Nintendo, de consoles, bàsicament. No sé, ha sigut un any, jo crec, també, de noves invencions. Bé, venim d'un E3, venim també d'uns Game Awards, però a l'E3 es van ja començar a presentar cosetes i en els Game Awards també. Jo crec que és l'any, no sé si és l'any, això ho comentàvem abans, no sé si és l'any de l'estriming en els videojocs, però sí que és veritat que Google, amb el seu Google Stadia, el que ha aconseguit és deslocalitzar el videojoc. És a dir, tu pot jugar en qualsevol plataforma, a priori, des d'un mòbil a la tele, a l'ordinador, a un vulguis, connectant a un servidor extern, és a dir, tu estàs jugant a casa teva i hi ha un servidor a Barcelona que està reproduint un joc, que és el que tu estàs jugant. Què vol dir? Que tu pots jugar en qualsevol lloc perquè no necessites el que es diu, el hardware. És a dir, no necessites una gran tercera de so, de vídeo. Llavors, què passa? Han inventat jo que he conec una cosa que... Encara és bastant utòpica, no? És que per això et dic que això et deia jo abans que no crec que sigui aquest l'any de l'estriming. És el naixement de l'estriming, però igual que podries dir el 2014 o el 2013, era el naixement de l'UBR, no era l'any de l'UBR. L'UBR va ser el 17, i 8 amb l'estrena del Resident Evil 7, però és a dir, que va ser el primer joc que va triomfar amb Uber. Però està bé, perquè el de l'Estadia que planteja Google és una reinvenció de les consoles. Al final ja no és una console, al final és un servei. I al final, com a servei, hi haurà algun moment que veurem... Capítols, mans, matatots. Netflix entrenen i, de fet, ja s'està parlant, perquè tu, en el moment que tu pagues 3, 5 euros al mes per una subscripció compartida de Netflix, si potser si pagues 2 euros més tens una subscripció a Videojocs, com la que estan dient, que és Stranger Things, que potser és el primer gran joc que va a Netflix. Però això és fora de la Xina, que quedi molt clar. No, no, perquè no habéis visto lo que ha pasado en China. En China están gamificando el servo en ciudadano. No, i que han aplicado una especie de toque de queda... Eso? ...para la práctica de videojuegos. Ah, eso no lo sabéis. Desde las 10 de la noche hasta las 8 de la mañana no se puede jugar al videojuego. Eso es lo mejor hacer con el niño rato. Es porque se ve que hay muchos adictos a videojuegos en China, y bueno, ya sabemos que precisamente no es una democracia, entonces lo que están buscando es limitar el juego y, de alguna manera, dinamitar esa obsesión. Ja que dius això, mira, aquest any el que ha passat és Blizzard, que és una de les grans companyies de videojocs, a part de la cagada que va fer l'any passat amb el tema, l'anunci del diable, que al final... Sí, sí, trobarem un nou diable, i tothom pensava... Diable és una... tu saps què és això? És una gran saga de juegos de rock. És una gran saga de fa molts anys de... De què vamos a sacar de nuevo diable, a feia com 20. A feia com 15 o 16 anys que no sortia un xoc. Vamos a sacar diable, y todo el mundo... La gran promesa, la gran promesa. La gran promesa i l'anunci per mòbil. Para mòbil i la gent... Són desastres, són desastres. Aquest any també s'han posat les botes, justament amb això que dius de China, que a China es va... Uou o World of War, que era molt bona cosa. Al Dota, o algun d'aquestes. No, perquè dota, no. El que va fer és que quan sortia l'entrevistat, l'entrevistat online, el guanyador, era de Hong Kong, crec que era el noi, i va començar a dir que ha aprofitat el directe, i que hi ha millons de gent mirant, va dir que el nostre estat, que ens censura, que no sé què... Jo, allà a Blizzard, va dir... Et, que estàs en un món de videojuego, aquí no hi ha política. Plau-se, plau-se, saps? En un moment que podies aprofitar, perquè està mena llibertat. No tens el que estàs dient ara del toque de queda. És el gran mercat, China, i a les companyies d'Adiós. I li interessa tocar-los al naso. Perquè, clar, a China, al final és... Doncs aquest jugo no va entrar. Sí, però el que jo m'he plantejat és que, si després que s'ha aplicat el toque de queda, durant 1 o 2 anys, els jugadors chinos seguiran... No, hi ha una competència on hi ha un arrasal. A lo millor, el Raval d'aquí un temps, hauràs d'aprendre a Mandarin. No, el barrio chino torna. El gracioso del barrio chino es que nunca ha habido chinos. No, no, es curioso. Y así para que la sección de Pol aún dure más. Yo no tengo problema. Yo tampoco. El barrio chino viene de San Francisco. El primer barrio ocupado, de alguna manera, con mucha población extranjera, es la población china que migra. Y en este caso lo hacen por el oeste, por el pacífic, a San Francisco. Y parece ser que eso es un barrio que acaba derivando en ciertos conflictos. Entonces, el barrio chino también es una manera, ya, en el presente, de hablar de barrios con comunidades extranjeras, donde se malvive, hay pobreza, porque al final el conflicto no es racio, el conflicto es económico. Y este era un barrio chino en antaño. Volviendo al cine, Chinatown. No es diu Chinatown, porque sea de chinos. Es porque hay un homer de caldeo. Exacte. Bueno, mira, i si seguim amb el tema, ja que dèiem de Google, hem dit també que Netflix algun buen entrarà. En aquest Últim Gage Awards, que més vam flipar, quan ho vam veure l'anunci Ferran, es trenen el primer joc d'Amazon. Amazon entra al terreny dels jocs. Allò que deies de Futuron, ja és present. El Futuron ja està aquí, ja llego. I, a més, també, en el mateix E3, en els Game Awards, es va anunciar també el primer joc que no la consola, el primer joc de la PlayStation 5, que dius, tenim joc, però no tenim consola. Això que marca és que el 2020 serà l'any del canvi de generació de consoles. A mi em sembla que és de 2013, amb la Xbox One. El Master System i la Drive. I ara, és clar. Mektron! I ara, ja, però ja, que renevar, dius. Que, per cert, també es va anunciar la nova Xbox, que és un Xbox Series X. Xbox Series X, ja he tractat triple X, ja. No, que és un toxo, és una torta. Bueno, a mi m'agrada, eh? A mi, a mi, personalment. Sembla normalet, eh? Normalet. Però ara no s'està posant cafè, ja. Ja t'estic adormint, eh? Un momento, videojuegos. I també, ja que he comentat amb l'E3, és el primer 3 sense Sony, que això també és una gran... Sí, sí, és important. Ara he preguntat, eh? És el primer sense Sony, i també és el primer Game Awards sense Konami, amb Kojima Sol. Perquè això també s'hauria... No, l'any passat, amb Kojima ja no hi era. Bueno, però no hi era. Però no va presentar res, va presentar només el d'això. Interessant. Doncs és això, el primer 3 sense Sony, però moltes novetats, com per exemple, el moment de que va sortir qui no rips a anunciar les noves novetats de Cyberpunk 2077, que serà potser el gran joc de l'encabé, i va passar això. The feeling of being there, of walking the streets of the future, is really going to be breathtaking. You're breathtaking! You're breathtaking! You're breathtaking! Té quin gran moment, no? És un dels grups fosos. Te quiero, hijo tu y yo. Tu tombolo, filla, ara, de mateix, de qui no rips. Abans em comentaves que ha sortit ja, que ha anunciat la figureta. Dos figures, dos figures de qui no rips. El del personatge que farà ell. Jo et dic que no tinc por perquè crec que serà un joc mínimament interessant, però és d'aquests jocs que estan fent un bombo, des de fa la tira de temps, que si podràs fer això, o que si... O sigui, estem generant el mateix bombo que recorda anar al cinema a més quadrant suïcidar. Suposo que no arribarà a aquest nivell. Jo ja t'he dit, amb algun cop en privat, que cyberpunk em fa una mica de mala espina. És un joc que pot quedar una mica... Em perdó. Sí? Doncs s'haurà de veure. I ara, si passem amb els jocs-nous que hi ha hagut aquest any, així com a top... Clar. És de... de la Adriano. Estaves entrant en una altra dimensió, no? Sí, sí. Bueno, estem entrant. En el que diríem també aquest any ha sigut la batalla d'Egos. Aquesta música és de l'últim videojoc d'Ideocojima, el de Dead Stranding, i la batalla d'Egos ha sigut clarament en els últims Game Awards, amb el seu... no rival, però sí que té aquesta batalla d'Egos d'auto en el videojoc que és el senyor Nilles. Sí, perquè el Kojima està clar que té ego. 5 anys. 5 anys. Sí, ja ve, no? El Kojima està clar que té ego perquè es fiquen ells mateix els seus jocs. Sí, bueno. Perquè és actor. No, no, no. És actor que m'agraden. Però no, i a més, allò d'Ajideo Kojima per tot arreu. Conami, el gran tard que li va tirar a Kojima, va ser treure el seu nom de la portada. Pensaron cómo le podemos hacer daño, quitemos el nombre de la portada. Cuando lo han despachado, van dir, eso es lo que más le va a joder. Ho he de pensar, que és un videojoc que tant com comença com quan acaba... El de Dead Stranding, parles? El de Dead Stranding, bueno, també podríem dir, el metalgear... Sí, dels crèdits. Els crèdits són de cinema. És a dir, els crèdits són absolutament el directe tan... I tot té una... a part de que són videojocs totalment cinematogràfics, o sigui, són videojocs... I també faran camís el que em va tirar enrere del metalgear 4, que és un joc que té, et podria dir, la meitat del joc és que és cinemàtic. Més, més, més. Més del joc que és cinemàtic, què passa? Un videojoc, això ho heu comentat molts cops, un videojoc... Òbviament tu pots combinar qualsevol peça artística allà dins, no? Si cinema, si el que vulguis, però és interacció. I si no hi ha... i si la interacció... O sigui, si el cinema passa per sobre de la interacció, aquí hi ha un problema. Dead Stranding, jo...No segons Kojima. No segons Kojima, no. A tu deies que fa poc els Game Awards, que potser seria un desastre tenir-lo, i com a director real de cinema, perquè serien pel·lis... Jo et vaig dir que si Kojima fes pel·lícules... No, no, no, no. És manipulades. No, no, és que si Kojima hi fes una pel·li, és que, o sigui, serien pel·lícules cortes. Bueno, però ara és sergiado. Seria com la sèrie de Nikolaus Vinterreb, de tu o to de jo. Seria una sèrie de pel·lícules cortes. Encaixant molt bé Wind & Ramp i Kojima, en quant a pretensions, que no ha allò que aconsegueixen. Evidentment, Wind & Ramp és expert en fer cinema. Kojima en sap, no ens enganyem, sap fer. Sí, sí, sí. Però ve d'aquesta cultura japonesa, on ell intenta imitar l'occidental en quant a subtilesa, però no pot evitar fer-ho. Un director de cinema japonès, que fos un reflexa de la possibilitat cinematogràfica d'en Kojima? No, perquè no en conec tants, però el Kojima té aquesta cosa de buscar aquestes subtileses a occidental, però no pot evitar fer el que fan els japonesos, que s'ha de senyalar les coses. És tan subtil com es diu això, no evident, sinó explícit. Has vist una escena que et sembla brutal, que dius, wow, entes tot, que és simbòlic... Ha de ser un personatge que diu, perquè, és clar, això és el que significa... Atirar cadets Trending, escura en salut d'això. Això no és tan a saco com podríem veure el Metal Gear, a tota la saga, aquest. Jo crec que ha apuntat molt bé. És un dels jocs de l'any, òbviament. Que no és tan ego com ell, òbviament, però és un autor, i és un peaz del to, que és el saig de Miyasaki, que hem dit abans, que és el guanyador d'aquest any dels Game Awards, que és amb Sekiro, que això ho compta. Ah, sí, Sekiro és de Miyasaki.Sí, sí, és l'especial que vam fer de... de... de Nietzsche, diguéssim. Coromso, Coromso. Exacte, i vam parlar dels seus jocs, els Souls i tot això, llavors és el seu any, són els dos, eh? Dependent si guanyen o no premis. És curiós això de l'ego, perquè és el que dius tu. Kojima és ego per ell, mentre Miyasaki és ego per els seus seguidors. Ell és autor, està clarament. Però mai ha volgut posar-se per allà... És un tio que no costuma tampoc aparèixer, fer-los de premsa. És un tio molt tímid, sí. Vaig aguantar, fa dos anys, quan vam presentar Sekiro, va quedar com un joc bastant mínim, és a dir, una presentació que no sabia ni què era aquest joc. I de cop va sortir collons, és el joc de l'any, eh? Però és un... no acaba de fer... No, suposo, per voluntat pròpia, no acaba de fer aquest bon bu, que acaben fent tots aquests jocs com el que hem dit al Quiano Ribs, que al final són espectacle, i el propi espectacle a presentar-ho ja ho és. És com un... De hecho, he estado comentando algo sobre la autoría, que en ambos casos, para de ser tanto Kojima como Miyasaki, podrían ser referentes de esa autoría, pero no nos engañemos. La autoría es necesaria y el marcar paquete en el cine, en los videojuegos, en la literatura, muchas veces también lo es. Cuando vemos un cuadro, por lo general, sonemos ver la firma que muchas veces en el cine también se ha discutido. Hasta qué punto hay un autor detrás de algo, y esto lo hablamos en el programa de autor, hasta qué punto, cuando hay un equipo tan extenso, se puede considerar una autoría. Claro, gente como Nicolás Bindirep se ha preocupado muchísimo de que decía que normalmente denota cierta inseguridad. Es decir, cuando tú me estabas hablando de lo de Comaniaco que pueda ser Kojima y a la vez me dices que después, en su manera de narrar, es muy evidente, muy explícito, eso responde a una inseguridad también, porque las cosas han quedado claras para que insistir. No es mi teoría, pero... Jo que no lo conozco, la polla. M'agrada molt perquè la sèrie que està a tu volto de Yong de Ren comença amb un hashtag que diu... És veritat! Bueno, perquè ell ha encontrado su kanji. O sigui, ell està explicitada a través de... Un hashtag amb pantalla gegant... N-U-L-D-R, N-U-L-D-R, Nicolás Bindirep. Bueno, en fi... El mateix E3 que parlàvem de Front Software i de Miyazaki es va estrenar el nou joc que es trenaran. No se sap quan. Jo crec que serà a finals finalíssims de l'NKB, que és el Den Ring. Aquest any hi ha hagut molt jocs top. Jo començaria amb els independents. Jo crec que sempre són els que, a vegades, hi ha racobetes, no se'ls dona tant, però aquest any hi ha hagut coses bastant guapes. Una... Vam fer una espacial. Vaig fer-lo jo. És que una hora... No és una espacial. No és un Tarantino, em sap greu. Adriano, però és Blasphemous. A ell, si recordeu... Aquell joc que era, de quasi, podríem dir, mitologia religiosa... Espanyola, sí, sí. Perfectament, aquest joc. A més, era una mescla. Ens ho parlàvem a casa teva, Ferran. Una mescla molt de Metroid, de Castlevania, però amb una entitat pròpia, que jo crec que els posen al top d'aquest any. De fet, és curiós que no hagi rebut més premis internacionals. Va guanyar els IGN d'Espanya. I ara sí que és veritat que, amb arran de certs premis que els hem donat, han decidit, si és que no ho havíem fet abans, per han decidir fer un DLC, una continuació o una extensió del videojoc. Després tenim Catanacero, que és un joc que algun cop hem comentat en el programa. Te'l recomanes molt. A mi m'agrada molt. És dels devolver digital que sona. Això és seu? És que és molt online. Ells produeixen, sempre, perquè després tenen miniaquips dintre que van fer-los. A la passada no vull dir res en quant a història, perquè la història val molt l'apèndez d'aquest estil cel·lesta, que aquest també n'hem partit algun cop. Són jocs de pressiós. En el sentit de pressiós, no perquè t'ho juguis i t'agafa de pressió, que també podries, eh? Exactament t'agafa de pressió i jugues, et diverteixes, de vosaltres te les comptes que portes dos setmanes jugant, tornes a la pressió i tornes a jugar. Però són jocs que la història, a priori, que tu veus la jugabilitat i que deien que eren sprites, que són jocs a base a píxel. Dos D, però amb un sistema joc molt interessant, també, molt bèstia. Però que la història és una passada. De fet, també té un rotllo a un joc que hem cometat bastants cops, que és el Hollow Knight, que tots també es pot trobar... crec que també ha Play 4, però sobretot els cils. I el Hollow Knight també n'han anunciat de cara, no crec que quedi més, o un o dos mesos, una altra extensió, un DLC d'aquests. Després d'un que m'has criticat, diguéssim, el que estàs diuen, però no, perquè és My Friend Pedro. No, vull dir, no sé si algú consideraria un dels millors indis. Tampoc et dic que ja... Però com a forma és de... My Friend Pedro ja no m'és la portada. És un Peter? No, no, és Ben Pedro, perquè portes un Maxport. És un platan, no? És un platan. És un platan, sí. Però representa que és latino o és una creació... Ah, mira, jo que... Los americanos vienen de España. O sea, de lo que soy, España, o del bajo, de los hispanos. Aquest sí que és de Devolver, però de Devolver Digital, que això ho vam comentant en el E3, que són els que sempre fan els anunciis molt bojos, fan curmatrats. Són els experts de trol. El següent és Baba Isiu, que tu sí que t'agrada molt. Baba Isiu és un joc molt especial. A més que és un joc d'aquests de metallanguatges, és a dir, és un joc de putles. És de programació, és com el Pony Island, que també t'agrada molt. Ui, ui, és molt millor, Baba Isiu. Però Baba Isiu és un d'aquests jocs... L'expressió que hi ha americana que es diu Think Out Of The Box, si pensa més enllà del que et donen, diguéssim, aquest joc és l'expert. Funciona a base de verbs, perquè ens entenguem. Baba Isiu, són 3 paraules. Baba Isiu significa que el personatge que tu, el jugador, mou, és Baba. Però durant el joc tu pots modificar les paraules com... Tri, suro a l'abra, no? Tri, isiu, i llavors tu comences a controlar l'abra. Has de morir una paret i dius, ostres, com moc la paret, no? Llavors hi ha una frase que posa... Wall is closed, i flotant per allà hi ha una paraula que posa open. Pots arrossegar l'open fins a... Wall is open. Hi ha un sistema... T'he volgut pintar. És una bogeria de joc. Hi ha un sistema de programació. De fet, aquest joc neix com un intent d'ensenyar programació nens. Doncs imagina't. Ah, no ho sabia, això. I el vas a que es torna molt boig, i els nivells, i les coses que es poden arribar a crear. Jo, aquests dos últims, My Friend, Pedro i Baba Isiu, jo no he pogut jugar i no puc opinar en quina jugabilitat, realment, com a vídeos i gameplays... Home, jo crec que són com a mínim entretinguts. I l'últim que tanca aquesta secció d'independents, que jo crec que és el joc, entre cometes, el joc de l'any en qualsevol Espanya, que és Gris, no confondre amb el que van fer TV3. El que TV3, com va... Gris va, es van dur un premi en els Game Awards americans. El més el de major impacte. Llavors, quan van fer l'anunci, clar, si no, no surten vídeos i jocs a TV3. Gris com el color Adriano, que veig com estàs buscant, no facis com a TV3. Gris com el color, exacte, no facis l'error que va fer TV3, que per anunciar el vídeo-joc de Gris, van buscar Gris de la pel·li, però no, però del vídeo-joc de la pel·li. Perquè hi ha un vídeo-joc lamentable de Gris, la pel·lícula. Que estigui una animació... Això de Gris em sonava perquè em sembla que ho vas comentar a la vegada que les fem, com una producció local com a Espanya. Sí, exacte, sí. A veure, Gris, sí que fa un parell de dies vaig poder jugar ja per fi, i sincerament és un joc més enllà de l'estètic, o sigui, és un joc molt fet a partir de l'aquarella, i a més que parla també de la presió i de la solitud. El que passa és que sí que és veritat des d'aquests jocs que potser et jugues una estona i ja has agafat l'ascència, a part que és un joc que et parles en dos tardes, tampoc hi ha massa més. O sigui, que és un joc que és el que diríem per totes les edats, o sigui, és un d'aquests jocs bastant senzills de fer pudles, és més l'estètica, o sigui, és una estètica que no costuma ser molt normal veure un vídeo-joc amb aquarell, no? I, a més, això potser és el joc per posar aquest any a Espanya, en el mapa del vídeo-joc. Si posin els Oscas allò de què enviàmos, què enviàmos? Però no pas millor que a Blasphemous. Jo crec que el Poli agrada la nacionalitat. Per res. Això ho comentàvem abans. Blasphemous s'assembla molt a molts jocs des d'un punt de vista visual per ser pixelar, que no gris que té aquest punt d'aquarella, però... Però és que és la tècnica, igualment. A mi em sembla igualment joable parlar i jugar, que a Blasphemous a mi em sembla que tot el que han pogut agafar en quan a la religió d'aquí, que més des de fora es veu bastant exòtic, perquè des de fora, si tu veus un personatge amb un capirot, et ve el copucs. Bueno, és que, de fet, jo crec que Estats Units tenen molt en compte que el capirot és a Espanya, també, que no és copucs clar només sinó que a Espanya, perquè, de fet, hi ha molts còmics que, quan volen ubicar alguna cosa a Espanya, si això passa a pel·lícules, a l'emissió, és impossible. A Espanya on van les processions de setmana santa en Sevilla? Sí, mira, els Moty Python amb el... No, però no té la càrrega de negativitat que pot arribar a tenir, no? Bé, els nostres amics del que... Jo crec que a punt d'agradar molt Blasphemous, des del punt de vista que és un exotisme, però terrorífic. Bueno, clar, és un imaginari boig. És el que parlàvem amb l'Otreda, que t'alegra de l'Adrià no a mitjòmars. És molt fàcil criticar una religió que no és la teva. En canvi, els americans els hi pot sorprendre. I parlo dels americans, perquè al final són els que donen aquests premis, els que parlen més de videojocs. Els hi pot sorprendre molt veure la seva iconografia religiosa a l'extrem espanyol molt exagerat, òbviament. Però ells fins i tot poden arribar a pensar, hòstia. Tu comentaven que veieu un youtuber que el va analitzar i deia... Amèrica, deia, hòstia, els espanyols, espero que no visqueu encara amb aquesta mena d'imatge constat, però no ens enganyem, eh, que en el nostre país encara... Ai, què dic, que viviu, sí. Tots els mitjans de les parets molts tenen la sang regalimant. No són aquests crits estilitzats. El Rococo i el Barroca Espanyà va donar molt fort, eh. I així que tenim aquest punt gore a la nostra cultura. Doncs si passem en els jocs, ja, de gran talla, no? Els que es diuen els triple A. Tu també n'has venido con un top variado, eh. Ui, això ho faré superràpid, perquè el que m'interessa és el top final. No, a veure, trobem dos jocs que, a més, són els dos jocs que ara, si puc, començaré a jugar, que són Control i Star Wars, jedi, Folenorder, que aquests jocs són dos jocs que han sorprès bastant, sobretot per les seves dinàmiques de... El Control és una mesc lenta, aquests jocs que trobem de Màtrix i Max Payne, que són aquests jocs que era bé de... De interacció amb l'entorn i de càmeres lentes, no? I el Folenorder de Star Wars... Arriba a tenir un punt gaire bé de... Bueno, no sé si ho és, de món obert. No, no, és més aventura. Però és bastant gran, no, el mapa. Sí, perquè ara els jocs són molt grans, és més un xàrdet, diguéssim, que no, és un joc en tercera, una aventura. Té molt bona pinta, eh, jo la veritat és que... Jo crec que et agradarà més, et sorprendrà més Control que Star Wars. Ah, no, això segur, eh, però potser un bon joc. Daze Gone, que és un videojoc que acaben vendre molt bé a l'inici, després no sé si ha quedat així mig de zombies, que era massiu, no? És un genèric... Mira, avui ja estava veient un vídeo que em parlava, que deia, Daze Gone, sí, és un joc genèric de matazombis de hordes, però que ho fa tot molt bé. No és menta res, sinó que millora. Llavors, si t'agrada el gènere, suposo que és un gran joc. I després, Outer Worlds, que va ser un d'aquests jocs que ho ha patat bastant, i després el Xemnue, que és Xemnue 3, que tu també estàs comprat a l'1 i el 2 als antics. Sí, però... Més que res, és la bogeria que ha sigut aquest any de que ells van crear el micromassanatge per tirar el joc endavant. El que va passar és que un cop ja la gent havia posat pasta, concretament els de PC, no els de console, que havien posat els diners, els hi van dir... Perdoneu, eh? Això ho vam explicar. Ei, que... Que no estarà estirat. Que no lliga, eh? Que no lliga, que es pagarà, però el tindràs al cap de temps. I a l'Epic Store, a més. Això va ser un desastre, a tot un d'aquestes preses de pèl, que al final... Jo i la comunicat Gamer no se li pot fer això, perquè justament són els que estan... És molt vangetiva, és. A part que el joc s'ha de dir... Molt vengativos. A part de la comunitat Gamer, no. Bueno, però Gamer eres vengativo, entonces, no? Com a Gamer, online, no, perquè jo no en jugo gens, online. Però jo jugo molt. És un joc que era molt esperat, que a part de patir aquesta controvèrcia sobre el diners que demanaven al Kickstarter, era aconseguir-los molt ràpid, i tot el que es veia d'avançada feia... És una espècie de Fire, però... No, no, no, no. Fire seria el videojue de T. Això seria Fire. Ah, vale, que sí, han hablado que han hecho un videojue de... No, no, no, això ho sé. És el que hizo que se rompiera la industria del videojue. Bueno, Atari, concretament, va ser la rebentada total. I seguint així, ha entornat... Diguéssim, aquesta mena de remaster, reboots, o com vulguem dir-li, com Resident Evil... Ha sigut un any de bons reboots. Dei de reboots de remasters, perdó. Resident Evil 2, Medievil, que tot i així el joc... Però Crash, Crash Team, Nitro, Fuel, el Crash Team Racing, Profil, gran remake. Han seguit les sages, com el David Mike Reich, que també és un joc que ha estat per allà, en els Game Awards i el Wilderland 3. O sigui, entrem en secció gairebé més familiar, o més notic infantil, perquè tampoc... Viu que he traspassat ja aquesta barrera, no? Que podem trobar el nou Kingdom Hearts, que tu deies... Una decepció. Kingdom Hearts 3, decepció. Sí, el Logis Mansion 3, que això sí que... Es vol que ho està patant. El Super Mario Maker, el Crash Team Racing... En concret, un que tu hi has jugat molt, Ferran, que és el Mario Kart a la versió mòbil. Que t'has de dir que a mi m'agrada jugar-lo, perquè jo sóc dels que no ens gasten ni un duro jugant als jocs de mòbil, però és un caig grave, és un sac a quartos de cuidar-ho, perquè, com siguis mínimament adicta, ah, ho, necessito aquest cotxe, necessito aquesta actualització, i no em puc esperar 24 hores acumular les monedes que et donen gratuïtament, pots pagar-ho. Així ho més febre que el Pokémon Go, en el seu moment? No, no, no, no. De fet, a mi em sorprèn que l'hagis posat, perquè tampoc ha sigut la gran arribada. De fet, ara estan en proves amb el modo multijogador, perquè tot això no és multijogador, és a dir, jugues online contra ghost, o sigui, contra pilots fantàstics, m'ho diguéssim, que existeixen, però... Això quan la gent es ventarà es va enfadar, no? Sí, perquè, clar, dius, com fos un joc així, no és... No és multijogador real, no? Però jo trobo que està molt ben adaptat per jugar-lo amb un ritme, l'Adrien està veient en vida. A més, un joc gratuït amb això que té un sistema de grind, o sigui, d'haver de proves a base de jugar, a jugar, a acumular, que si ho pagues, òbviament, tu estalvies, però, si no... Clar, sí, sí, sí. I per acabar, abans, justament del top 5, jo crec que ha sigut... simplement destacar que ha sigut un any de molt bons jocs, i això tot per la red de virtual, que això ho comentaves tu, Ferran, també és un gran any de red de virtual. Sí. També és un any de més immersió, no?, d'ajustament tenir més en compte aquest jugador. O sigui, tota aquesta comunitat gamer cada cop és més... és més passant. És un procés de creació. Es busca la interacció de l'usuari cada cop més. Tot i que, bueno, ja parlarem. I jo crec que ve, sí, que vindran bastant jocs, bastant potents. L'any que ve, jo crec que seran més grans que aquests, sí. I no tant per els que sabem, sinó per molts que es descobriran. Llavors, si jo hagués de fer un top 5, són jocs a més que hi hem comentat per començar a buscar. Que no és... no és descobrir... L'Adrien dice com és tot brinco. Ara m'hi arrebèndo, jo. Vull dir, definitivament, quina hauria de jugar a ell. Sekiro, òbviament. Sí, el teu profe. Ted's Trending, són els dos que hem comentat bastant. Blasphemus també l'hem comentat bastant. A què t'ha quedat tan a cero que ha comentat? L'has presentat avui? Com a joc interpandè. Com a joc de pressió, no? Blasphemus també és bastant de pressió. Tot són bastant de pressió. Crear el perfil del gamer és un tio depressiu. És eso de... consuelo de... consuelo de mucho. El cine també és un consuelo de... Al final, el cine també ho és, la literatura, bueno... El primer que ha tancat el top 5 és una remasterització que s'ha fet. Ara, ara, aquí. Això és trampa. Això és trampa, és la trilogia del Dark Souls. Són jocs de fa anys, però que ara s'han remasteritzat. Això és el que està voliant amb Resident Evil 2, no? Amb Medieval, no? Però no ha sigut una remasterització tan bèstia com Resident Evil 2. S'ha fet una remasterització guai, però... És que hi ha el remake que ha sigut el Resident Evil. La veritat, ha sigut un remake que és tornar a fer el joc amb una cosa nova, i al cap d'un remaster és agafar el que ja existeixi i millorar-lo. Pujar una mica, bàsicament, és posar-ho als estandes d'avui, però no canviant el joc. El Resident Evil 2 està canviat, és un tot nou, diguéssim. Això és una trampa, què he fet, el Dark Souls. No, no, no, perquè hi ha un joc... Hi ha un joc que no hi he jugat, però que em genera molta curiositat. A més, guapatat, a muerte, per tot arreu, saben quins tipus de jocs és, que és el... Entitle Go Goose Game. Un joc del Gansol? Sí, un nombre. És un joc que, si el busques, ja no fliparàs, per què estem parlant d'això. És el nivell del que sí fem, el de... I am Jesus Christ, l'any que ve. Però és un joc que... A més, és curiós que el Janéus parla d'una pel·lícula, que vaig poder veure fa molt de temps, però que s'estrena. El títol és d'en Gansol. El Lago. El Lago del Gansol salvaje. No te'n res a veure. No te'n res a veure. Es diria un gant, un simulador de Gansol, bàsicament. És un joc que és una bogeria. No direm res, busqueu-lo, perquè val la pena, ni que sí, veure de què... M'encanta la presentació. És un videojuego de rompe, de rompe sigiloso. Sí, és tot un gant. És un gant. Bàsicament et donen càrrecs d'entrada. Róbal i la clau, aquesta senyora. La senyora, t'està vagint. És molt divertit. I ho ha patat a internet, com diu el pol. Doncs, escolta, jo em tornaré a un gamer. Al final, amb vosaltres, ho comencin de recomanar un joc, Ferran. Si l'haguessin de recomanar un joc, quina hauria de ser? Perquè comenci una mica així. Però és difícil, és un joc difícil. Què m'estais? Mira, un dia el portarà valorant. És tan fàcil com Adriano. Si l'haguessis de recomanar una pel·lícula, algú que mai ha vist una pel·lícula, no li recomanaries tant. El padrino, tío. Ui, pues yo estoy tan colgado que igual si lo haría. Creo que mi hermano le puso irreversible con 10 años. Algo así, alguna locura de éstas. Si vas de aquest pal, si vas de aquest pal... No, i mi padre me volía hacer una alemana expresionista cuando tenía cinco. És un joc per a l'Adriano, perquè l'Adriano entengui... Ara ha de combinar diverses coses, perquè ha d'entendre... Per què és divertit jugar? I per què em sembla que té més enllà un joc? No, però, a l'hora, algú que combineix cinema, perquè també... Tinc una certa profunditat, no? És que tu un coneixes i saps quin joc sempre recomano a gent que no juga. El portal. Però li falta la cinemàtica. Sí, li falta la cinemàtica i el grau de control és un... El plàstic fèmuls és interessant, des del punt de vista que hi ha molt poca cinemàtica, que hi ha molts altres vídeos, però és interessant, des del punt de vista, de l'autòcton, oi? Com ho deia, allò, el punt local. El punt local, aquí. I bé, el de Katana Zero també té bona pinta. Estàs escullant jocs difícils, però, bueno... Ja és l'altre nivell. És que el meu top 5 són jocs difícils. Bueno, bueno, bueno... Bona nit, ens tornarem a veure, ens tornareu a escoçar... El 2020, no? Hem fet una especial d'hora i mitja passades, nois. Uf! Va, molt bé, molt bé. Tirem el medi bonit amb mas o què? Que m'estic plantejant, m'he replantejant amb el mi top 5. Sí, agafem... Agafem una cerveseta, si vols, Adrià, no? I tant que sí. Recordem certes socials, ja per acabar. Tenim Facebook, empenada cultura, Instagram, empenada cultural... Perdó, Facebook, empenada cultural. Sí, exacte. Ara l'equitaran elles i l'hi podran, elles. Twitter, empenada cultura, aquest cop sense l'L, i els podcasts a MixCloud, SoundCloud i Evox que els estem pujant. Sí, això no ho escoltareu, a part de la donada. Exacte. Doncs res, dos capítols. Doncs molt bon any a tothom, ens veiem l'any que ve. I fins la Popera, clar que sí. Ens veiem l'any que ve. Ens escoltem l'any que ve. Fins l'any que ve. Gràcies.