i tenia purament màxar, però appareixiaіasing白 jutge. Té pa섯 i tan comensac romantic cometsat ...m'ho faré. Prefereu els pites que aquí comença l'empatx, l'embefada. El gran pastí, la vacanal radiofònica. Aquí comença empanada puntual. Un programa cuinat per... ...Pol Degler, ...parran pujós, Adrián Mucalero, a Ràdio Das Bern. ...m'ho faré. Hoy parece que una vez más la empanada huele a cine. Y sabe a cine también. Porque estamos a unas horas, siempre que nos escuchen en directo, de la gran velada nocturna del mes de febrero. Con perdón del carnaval, claro está. A la expectativa de una noche de premios y una lluvia de estrellas. En la tan anunciada gala de los Premios Óscars 2020. A las 5 de la tarde en el EIN y a las 2 de la mañana en San Justas Bern. Pero ya sea al oeste del Atlántico o desde este lado del charco, a la luz del día o embellecidos por la oscuridad, todos esperan y esperamos. Unos para hablar de cine y tal vez poder ganar la queniela. O dormirse pensando en ella. Pero la gran mayoría para contemplar las estrellas. Eso sí, las de millabajo. Parece que los cuerpos celestes han dejado de importarnos y ahora preferimos las estrellas de alfombra roja. Las que brillan en la noche con peinados de moda y cuerpos cincelados. Y siguen brillando gracias al trabajo de diseñadores varios. O simplemente al mencionarlos. Aunque nadie lo diría, actrices y actores también viven deprestado. Pero sea como sea, siguen brillando. Es lo que tiene el negocio cinematográfico. Sin embargo, si lo analizamos con detenimiento y así aquí en la Tierra, como en el cielo, la motivación es la misma y el resultado también. Porque quien mira busca y quien busca obtiene, en este caso, una suerte de sentimientos encontrados. La luz es mágica. D'Affau y Pattinson lo saben. La luz ciega y empequeñece. Y paradójicamente esperanza sobre la existencia de una realidad mejor. Y sí, aquí y allí, en el dolbicíater de Los Ángeles y en el techo nocturno que protege este bendito mundo. Bonita contradicción, ¿verdad? Aún hay más. La paradoja es infinita. Porque miramos al presente, pero vemos el pasado. La gloria de unos personajes que dejaron de existir y la de un firmamento que tampoco está ahí. Aunque viajen a la velocidad de la luz y todavía perduren en nuestra mirada. Pero si vamos a hablar de cine, hagámoslo con propiedad. Tomemos a Fellini d'exemple, y a marcó de demostración. Porque muchos recordarán cómo el pueblo de Borgo espera. Y no frente a la alfombra roja, no, sino en barcas, para ver cruzar en alta mar al Gran Transatlántico Rex. Mientras la noche acontece, Aurario reflexiona sobre la grandeza del universo y se cuestiona. Como ven constructor sobre los cimientos del firmamento. Fellini relega el cielo estrellado al fuera de campo y el espectador lo dibuja en su imaginación. La noche avanza y el sueño con ella. Y como si de un espejismo se tratase, aparece el gran buque entre la espesa niebla. Écola! Anuncia un niño al son de la sirena. El pueblo se levanta para celebrar su magnificencia, entre vítores i exclamaciones. Como la de un ciego acordeonista, que pregunta repetidas veces cómo es la nave y cómo es. Fellini nos muestra que es tan sorprendente como el firmamento. Una nave gigantesca, salpicada de numerosas y minúsculas luces, que sin ser cués por celestes, provocan en el espectador la misma sensación de ensuñación y de irrealidad. Como las estrellas de alfombra roja. Porque el transatlático Rex también es un evidente artificio. Una falsedad que niega per ser la existencia de una realidad mejor. Aunque el pueblo, también ficticio de borbo, sueñe con ella. Y nosotros, frente al dolbiciater, también. Aunque viajen a la velocidad de la luz i todavía perduren en nuestra mirada. And the Oscar to the best actor is... Adriana Cabello! I el milloso para la materia de la barca. No esteu d'acord amb la meva mètica, el meu lisma? Totalment d'acord. I crec que és una de les editorials més llargues, però més maques. Bona feina la setmana passada, nois. Veig que aconseguim posar una miqueta. Una mica a l'ordre. Avui tornem a l'irisme, a la poètica, i la poètica ja sabeu. Perquè avui és un programa especial pre-Òscars. Perquè, òbviament, aquesta nit, quan s'han els Òscars amb el que no arribem a temps, podrem comentar-ho. Aquí hi ha un altre tema, si us plau, no fem un post-Òscars. No, ja estic fins als nassos de l'Adriano i la... Jo estic fins als nassos del Ferran, però estic fins als nassos del cinema i dels festivals. I, a més, si us fixeu, m'han tocat totes les putes editorials dels festivals. Que consti que a mi m'agrada el cinema, els premis. Ja heu vist amb el meu to una mica... Hi havia molt de l'irisme, però hi havia molt de crítica. Però jo trobo que tot és un puto artífici, evident. El que no és un artífici són les nostres xarxes socials. No! Xarxes socials, Facebook en penada cultural, Instagram en penada cultural, Twitter en penada cultura, Senseela, i tots els podcasts els podeu trobar a MixCloud, SoundCloud i Vox. Que, per cert, està quasi actualitzat. Vinga, avancem, anem per feina. Hola, hola, hola! Veig que el Carles té contacte amb la Wineth Paltrow. Té una informació d'ella que jo no en sabia. Home, és una xica molt natural. No has vist el documental de Netflix? Es quanta amb el push. El Harry Pussy, que diu el Carles. Bueno, en Carles, no. Sí, sisplau, no confonguem. Aquesta nit nosaltres anirem a casa Carles i aparentment de bubossi a veure'ls. No sí que en rebrà, no? Intentarem agafar alguna reacció aquesta nit. És una noia màgica, on tothom dormirà. Carles, el primer. Carles, el primer? Bumbossi veurà del programa. Jo crec que serà això. Bumbossi li dirà qui ha guanyat. El dia següent es pugui fer una visita per un programa de ràdio d'aquests com... No se'n recordeu? Un any que el Carles va sovar a Saco. Tota la puta programa dels Oscars sovint s'aixeca al final. I li havien de talalar i jo, home, li han quedat a dormir. I al moment que guanya molt l'aire, jo vaig dir que acabin de saltar els dos i no. No podés ser. Va despertar. Com si ho hagués vist tot. I el millor de tot això és que el dia següent s'estava passejant per una ràdio, amb una propietat, un coneixement. Qualsevol diria que el tio portava 44 hores sense dormir. Això ens falla, perquè no està. És el de tertulia definitiu. I això ens ha de fer una ràdio. I això és una ràdio d'aquests comandats. Aquí estem, Gala dels Oscars de 2020. 2020. Que treballeu a nivell de Gala? Vam entrar amb els premis. No hi ha presentador? Jo ho he dit. Falsetat a la Gala. Una cosa que fa pal. A mi concretament és perquè és el dia de l'Oscar. El final és una data d'aquestes de col·legues. De canç o hem tots, i passem la nit. Em refereixo a que el final és una d'aquestes nits. Però el que és la Gala, cada cop s'ha anat a la baixa. Jo crec que per això també ells han anat renunciant a imatges com el presentador, que se suposa que ha de generar això. Un ritme i directament... Sempre hi haurà queixes. De qui presenta, qui deixa de presentar. Encara que no presenti ningú, hi ha queixes. Tornem a tenir un altre any la queixa feminista de noia directora nominades a millor pel·lícula. Noia prou representació de color. Pàntir. Jo en aquí, i aquí ja sí que potser agafo a algun amic, o una amiga, jo trobo que la discriminació positiva, per exemple, ha fet molt de mal a festivals com la Berlinale. Jo recordo un any a la Berlinale, que sí que és cert que hi havia molt de cinema dirigit per dones, i era interessant poder veure tota aquella varietat també, però evidentment que... Em sembla que hi havia 11 pel·lícules presentades per dones, van guanyar 10. I moltes eren lamentables. L'argument sempre és la maritocràcia. Si la pel·lícula ho mereix, dona igual. És que no és una tema... Aquí tenim mojercites a millor pel·lícula. Però jo us diria que mojercites no em sembla, ni de lluny, una possible millor pel·lícula. Jo crec que és quota, però total. Amb 7 pel·lícules, quan tothom i tots els ullens ho entenguin, totes les nominacions són per 5, menys la millor pel·lícula, que són, en aquest cas, 9. Moltes pel·lícules. Menys la directora, que són 4. No, la directora són 5. Sament des, Quentin Tarantino, Tot Phillips, Martin Escorsesi, i Bon Joong. Ah, clar, Bon Joong. Esclar, és que ja... Escriu'ns que és que din a casa, no? Jo que seré nou en això, perquè jo he vist alguna gala d'Oscars, però espuràdicament. Què m'espera? Quantes hores m'esperen per començar? Suposo que la gala com a tal comença les dues de la matinada, d'aquí, d'aquí, de Sant Just Desvern, però en el fons, que voldria dir les 5 de la tarda de Los Angeles, però en el fons, a partir de les 3, l'alfombra la Catifa Vermella, ja s'està plenent, de petites estrelles. Sí, la Catifa Vermella és l'únic americà que et puguis tirar de la cara. Això és opi, és evident. Però després, el que és la gala, des que no hi ha presentador, sí que és veritat que es va més per feina. Depèn del número musical, també, l'any passat, l'any passat era obvi amb tot el tema de la nación estrella, la Idi Gaga, guanyant el premi, també, però aquest any he llegit avui que és Gisela cantant Frozen. Vull dir que jo no sé què pot passar. Com com, la nostra Gisela. La nostra Gisela d'Espanya se'n va allà a cantar. Sí, sí, però en Espanyol... En Espanyol? No ho sé la veritat, he llegit el titular. La cançó de Frozen està cantada per la Gisela? De la pel·lícula, no. Us diré una cosa que encara potser us sorprèn més, és que la pel·lícula Frozen 2, la música dels crèdits, sabeu qui la canta en Espanyol? Illumina-nos. David Bisbal. Sort que no l'hem enviat allà, com hem enviat l'Antonio. I sort que aquesta cançó no te l'has baixat. No, m'he baixat. Si comencem ja una mica, perquè hi ha molta teca. Passem primer a la secció més esperada. Les nominacions més esperades són millor pel·lícula, d'acord? Exacte. Doncs, com dèiem, tenim nou pel·lícules. No és una indirecta el que suena. Sí, que no. El senyor Ferran, els més enteros en el molt cinematogràfic, aniran veient com sota cada apartat, cada nominació, pel·lícula, director, actor, actriu, etc. I aniran sonant diverses bandes... De la meva elecció, sí. Exacte, jo trobo que tu Ferran ja s'imposa d'alguna manera la que creus que serà millor pel·lícula. Exacte, comencem. No, 1917, de San Mendes. El irlandès, de Irishman, de Martin Scorsese. Joker, de Todd Phillips. Mujercitas, de Greta Kerwick. Era si una vez en Hollywood, de Quentin Tarantino, d'Imitos, la gran sorpresa coreana, de Bong Joong-ho. I després tenim tres pel·lícules, que jo trobo que estan de conya, que són Lemans, 66, de James Mangol, història d'un matrimoni de Noah Bamback, i, bueno, potser aquesta no tan... Jo, jo, Ràbit, de Taika Waititi. He mencionat aquestes tres en molts llocs, perquè no tenen el nivell que jo trobo de les altres. A mi em sembla exagerant nou pel·lícula. Sempre ha sigut així, no? Quan hi ha esnominacions de millor pel·lícula, són moltes més que la resta. Jo em penso, i així ho he posat amb la banda sonora, que en 1917... No les he vist totes, també ho he de dir, però 1917 és una pel·lícula... No crec que marqui una abans i un després amb certes coses, però que té un pols i una consistència. A part, té moltes coses, i ja sí que ho entén després més en profunditat. És el global, el final. Quan l'exercici és una millor pel·lícula... Jo ho teniu molt clar, és a dir, quan veieu aquestes 9 nominacions, diuen, oi? Parlaran 1917. Però sí que és un dels anys amb molt de nivell. També és material positiu, que em fa trontullar, perquè com hem parlat amb el pols, moltes vegades diem la que guanyarà, la que voldríem que guanyés. És com una doble quiniela. Que gent tingui molt clar que moltes vegades diem que parlarem de pel·lícules, que potser... Per voler, voldria paràsitos. Això és molt important que ho diguis. Per voler, voldria paràsitos, però crec que serà... Sí, que tu creus que guanyarà 1917, perquè s'ho mereix, però que paràsitos també hi podria estar. Hi ha pel·lícules que estan a varios llocs, i paràsitos en concret, estan en una altra secció que crec que se l'emportarà de carrer. Això és com l'any passat amb Roma. Que Roma també estava internacional. I de cara a què voldria no entengui? Quan parlem de pel·lícules de protecció internacional, com pot ser Roma o Mexicana... O Dolòric Lòria. Però tenim la sort que Dolòric Lòria està només a pel·lícules. Només, eh? I té millor que tot, també nominat. Avui dic com a pel·lícula, com a pel·lícula no està millor. Com a pel·lícula, si que es dona el cas en aquest any, que paràsitos de Món Junjo està com a millor pel·lícula convencional i com a millor pel·lícula de caire internacional. Comvencional. Que m'entens, la millor pel·lícula. Coronavirus free. Jo estic amb el Ferran de 1917, però quan la vaig veure, vaig dir que això era un overhaul, com una pel·lícula completa. Jo crec que pot guanyar tranquil·lament. Para, si tothom... Potser ho podem comentar ja, que la gent que ha sortit ha fet un leak, una fuga d'informació dels Òscars, que ells mateixos van publicar una mena de quiniela, que segons ells era per convidar la gent a fer la seva pròpia quiniela. Però aquest comentari és a posteriori. A part que són els propis Òscars que estan fent una quiniela. Això també és una mica estrall. Llavors hi ha una quiniela que, en part, hi ha molts dels premis que s'ho torgen directament amb aquesta quiniela, que podrien ser perfectament. No és massa subjectiu. Hi ha coses que són molt objectius. Premis tècnics, després ho mirarem, premis tècnics, premis d'actuació. Però allà donen per guanyador parasite. Això sí que és una gran sorpresa. Jo, que aquí, com a mínim, pot ballar. Però no ens enganyem últimament, els anys que hem viscut dels Òscars. Els premis de pel·lícula són sorprenents. Jo dels més sorprenents, per mi, i sobretot últimament, és molt light. Va ser... A mi m'agradava molt light, però no per guanyar. Però va guanyar l'any passat. Roma, finalment o no? Quina és la guanya de l'any passat? No, l'any passat... Vosaltres tenéis portat i jo no tengo manos. Mirar-lo vosotros, hombre. Sí que recordo com cada any ha hagut aquest punt de sorpresa i aquest punt de sorpresa remonta, com tu dius, a Moonlight, amb l'Alan. Això també va ser estrany. Jo tenia el tema d'una pel·lícula que guanyava de manera estranya, i per això he dit Roma, però bé, de Green Book, amb aquest sentit també va generar molta sorpresa. Com Moonlight, amb el seu moment, i et diria com a Spotlight, amb el seu moment. Aquesta sí que va ser una pel·lícula, em va semblar que estava bé, però no va guanyar els Òscars. I, a més, venint d'una pel·lícula sud-americana que era el Club, que també ha tractat un tema molt semblant, que ha vist allà directament des del sector clasiàstic, des del sector periodístic. Sí, parlàvem del Club l'altre dia, que era la de Pablo la Reín, parlàvem d'Emma, perquè, en un connecti, aquestes dues pel·lícules, m'atèix directe. Però no tornem a millor pel·lícula. Teníem que 1917 sembla la clara favorita. Tot i que, en aquesta quinela, ha sortit para-side com a possible opció. Jo he de dir com al Ferran, que trobo que 1917 és una pel·lícula molt completa, i que no seria estrany que guanyés, però que també m'agradaria que aquesta quinela no fos tan falsa, o que no fos realment una broma, i que guanyés para-side. Però això ja, a mi m'agradaria veure-ho ja des del punt de vista d'un punt d'inflexió. També com que els Òscars guanyin... Deixen de... bueno, sí, que deixen de fer-se... De mirar cap a casa, i que puguin mirar també. Jo crec que sí, i potser sí que és veritat que ja s'ha intentat altres cops pel·lícules estrangeres. Aquí tenim el que és també d'Almodóvar. Però des del punt de vista de que... També és veritat que a pare s'ha fet una campanya brutal de Carles Òscars. O sigui, des del moment que guanya Can, jo crec que ja ho van començar la carrera de nominar actor, de nominar director i de dominar pel·lícules. A nivell europeu ha tingut una segona vida, perquè, pare, tu, quan va ser a Can, no? És a dir, estem parlant de maig. Fa un any, sí, fa un any. I aquí a Espanya va arribar a fer relativament poc, perquè va ser l'octubre, si no m'equivoco, i encara està, perquè si és veritat que ara tots els cinemes estan traient les pel·lícules... Això és un exclusiu que li pot passar a una pel·lícula, perquè de fons ho mateix, que veig com Jojo Ràbit, que s'acaba d'estrenar aquí, l'estigui nominada, que sembla que són aquelles pel·lícules per a un plicoota, de les últimes, no t'agraden d'una pel·lícula del gener de l'any passat, sinó que agafen les pel·lícules que s'hi definen l'any i les acaben ficant. Però és molt important recordar que els permís a millor pel·lícula pel que suposa, per a mi aquella pel·lícula, és a dir, Moonlight, la cuota de tota la població negra d'estats Units, tenim ara, no?, d'alguna manera... A més, compadim, perdona, però és que Moonlight, amb aquesta referència que dius de les cuotes, o de, simplement, què narra la pel·lícula, és molt interessant que guanyés a l'Alan, perquè en l'Alan és la pel·li de Blanquitos. Totalment. Totalment. O sigui, no és Green Book, que Green Book és la pel·li, l'Alan, des del punt de vista jazz, i del món de la música i tot això, però des del punt de vista... Del patiment. No ho recomereu, però de no ho recupera aquest discurs, una mica més moralista, més de raça de gènere, no? M'entens, en un sentit, jo crec que no pot guanyar. És a dir, jo crec que em sembla una pel·lícula bastant, bastant ben parida, però sé que no guanyarà a millor pel·lícula, perquè no tinc un discurs darrere que sigui políticament correcte i que, a sobre, també... És que és curiós, perquè no m'ha arribat a analitzar mai Joker, del que tenim curiósament visions enfrontades, en Polio, no totalment enfrontades, perquè els dos ens va agradar la pel·lícula, però Joker és el que acabes de dir. És una pel·lícula que sembla que tingui un missatge, hi ha molta gent que l'entén així, però no entrem a analitzar-la. Però jo no crec que guanyés el Joker. Joker, de totes maneres, també seria un punt d'inflexió que guanyés una pel·li d'una atació d'un còmic, també et diré, que també seria una cosa, però no crec que se la llumin en aquest sentit. L'any passat, l'Àntir, al final, va estar millor pel·lícula, va estar nominada millor pel·lícula. L'any passat va ser com una broma. És que comencem pel que volíem fer una secció pròpia, del favorit del públic, o algo així. Era com el més viral, era com la pel·lícula que havia... M'ha repercussió, el tema és que comencen a introduir-se pel·lícules de superherois que no vol dir de superherois. Al final, parlem de blockbuster pel omitero, que apareguin a millor pel·lícula, com podria estar, no actualment, però Star Wars mai va estar nominada millor pel·lícula. Vam premiar la trilogia, cosa que m'estranya d'una altra pel·lícula. S'ha acabat una gran saga de 10 anys i no està nominada encara que sigui de forma simbòlica a millor pel·lícula. Estic parlant de vengadores. Però millor pel·lícula. Ja no em trobareu. Quan van posar els diners dels anillos, que em sembla molt millor pel·lícula, que a qualsevol de vengador és la trilogia original, van posar-la de forma simbòlica i va guanyar el pel·lícula a millor pel·lícula. No vull dir aquestes coses. Però si s'adoneu i tornant amb el que deien dels permís de millor pel·lícula, osti, 1917 no només és complerta, sinó que a sobre té un discurs de superació, d'uns xavals, no? Que és un camí a la perdició, d'alguna manera. Sí, sí. Però que no desvolarem finals, però vull dir que hi ha un ímpot, no? Hi ha una pulsió, hi ha una passió, i tot això ens permet reflexionar sobre la guerra, sobre el nostre passat. Hi ha tot un discurs positiu de bones intencions. Cosa que trontolla una mica més, amb joquers, amb irigements, amb l'edat humana... Era ser una vez, també, en part. Són pel·lícules que funcionen molt bé, però que el discurs que contenen no és tan moralista, com d'un 1917, o una crítica tan ben parida i tan necessària com la de paràsitos. Paràsitos, si realment ells vulguessin, canviar de paradigma seria una pel·lícula a premia. Això ens comportaria que, si premien millor pel·lícula, paràsitos li donen dolor i glòria a millor pel·lícula estranyera, i tots ens suïcidem. Però ja que estem amb millor pel·lícula, ja hem parlat bastant dels directors que hi ha en darrere, perquè no anem això, amb millor director. Qui hi ha darrere del 1967? No hi ha aquest que sona, eh? Ah, és que us anava a dir... Aquí, llavors, tu creus que això farran molt... Jo us faig spoilers en el moment en què sona la cançó del que jo penso. Però primer, diguem els nominats de millor director, que precisament en 1917, a Raderà, té a Sant Mendes, enorme Sant Mendes, tots ha de dir. També tenim a Martín Escorsese, per D'Aïdisman, tots Philips, per The Joker, Bong Joong-ho, per Parasite i Tarantino, per Once Upon a Time. I Escorsese, tocant aquesta armònica o el que sigui, què és? Exacte, aquí farran ens torna a dir... La meva aposta és D'Aïdisman. No, però m'encanta perquè parles amb la música i és collonut. Ell clarament diu que D'Aïdisman guanyarà. Jo, amb aquí, tinc molts dubtes. Escorsese va guanyar amb... Hòstia, no em sortirà el títol de la pel·lícula, però va guanyar... De Departat? Exacte. Millor pel·lícula, millor direcció... Infiltrados. Infiltrados. D'alguna manera, ell ja complert. Els Òscars han complert amb ell. No amb Tarantino, per exemple, que mai he guanyat un Òscar com a millor director. Aquest va ser el meu dubte, a l'hora de votar. I es parla molt d'això, de que puc ser Quentin Tarantino aquesta vegada, perquè si no recordo malament, de si que s'ha portat Òscar a la direcció, però a la direcció no veïn. Què va fer a American Beauty? Va guanyar millor pel·lícula. Però potser no direcció, no? Ara no me'n recordo. Sé que la caràctula d'American Beauty del DVD posa la pel·lícula de 8, co, de 7... No sé el número. Sí, recordo que es van portar molts premis, per a prima, de Sant Mendes. Sí, no era la prima, quasi. Llavors, què passa? Jo trobo que tant com a millor pel·lícula, a millor director tindríem Sant Mendes, com una possible. I això ho discutim ara seguida, però jo com un possible guanyador, a Sant Mendes, millor direcció. I de nou m'agradaria, pel treball que ha fet, que en Bon Junho fos realment el guanyador a millor direcció. I si fem cas de la Quinella, que tenim que guanyar Sant Mendes. Jo aposto per Sant Mendes, però crec que de la mateixa manera que dic millor pel·lícula, és que haver dirigit aquesta pel·lícula... Saps aquestes pel·lícules que tu l'estàs veient, o quan acabes de veure i dius, com això ho ha fet una persona? Jo crec que també en aquest premi inclou molt bé que el premi a direcció és una forma d'haver quadrat tots els departaments, i aquesta pel·lícula tots els departaments estan filats al mínim detall. O sigui, música... El que jo crec és que, en aspectes tècnics, a 1917 potser aquí s'endurà més. So, so... I ara en disseny de so, fotografia... Aquí podem entrar... Montatge, muntatge... Això ho parlarem més tard. Però que em refereixo a que és una pel·lícula que està molt ben feta i tot està molt ben dirigida. Inclusió diria abans, canviaria, i diria, bueno, potser millor pel·lícula... Pots guanyar unes altres, no? Però la feina que ha fet ell amb aquesta pel·lícula és impecable. I no trobes que paracitos a nivell direcció, també? És que jo crec que paracitos... Totes dues orquestres... Abans li donaries força a sé que paracitos. Sí? Tu què dius, Ferran? Ara, jo, com que millor pel·lícula, veig a 1917, per el que ha dit el Pol, com que, overall, amb tots els departaments brillen, a l'hora de marcar un director... Ningú pot negar que l'Irlandès és una de les grans pel·lícules de Scorsese. I precisament Scorsese va guanyar l'Òscar una pel·lícula no tan plena. És molt bona pel·lícula, però no és ni de lluny. És una miqueta del que dius, abans, s'ho devien. Llavors, si podem entrar, si hi ha altres directors que li deuen o no... Per això, per exemple, em fa recordar, farà tres anys, crec, que era el Renacido, i li donen el dicàprio, que no és el seu gran paper. De fet, li haurien d'haver donat el logo. Però era un deute. Llavors, són aquests quatre també imposades. Pots tenir un deute amb el Scorsese, perquè quan va fer ja... De part, ja era gran, però el dicàprio té moltes pel·lícules, per endavant, sense anar més lluny, una que està nominada. Ara arribarem al millor actor, però dicàprio... I una mica estranya, aquestes coses que fan els Òscars, i com que la sensació que tinc sempre és que els Òscars compensen, doncs si nomines a una millor pel·lícula i s'adones, com jo penso, a 1907, compensaràs amb el millor director. Si no veiem sempre que millor pel·lícula i millor director... No acostumen. I també com guanyen més d'una vegada millors directors. Sí, això sí. Moltes vegades diem no, no poden repetir, i poden tornar a repetir perfectament amb millor director. I sumareixeria, vull dir, que Martí Nescos és l'irlandès, ha fet un treball collonut. Però estic molt d'acord amb vosaltres, amb què sa ment de segurament s'emportarà el premi. I ja que estàvem parlant d'actuacions, us sembla si anem a millor actor. Perquè es tornen a repetir molts títols. Pel·lícules nominades amb millor director, també tenen la seva cota actor o actriu... Sí, mira, ho tinc aquí, ho tinc aquí. Joker reponsen nominacions com a ració total, eh? 1617 té 10 nominacions, eres una vez 10, també, i Scorsese, també, amb l'irlandès, té 10. A partir d'aquí ja és Mujercita 6, Historia de matrimonio 6, Parasite 6... Perdó, un ideó, que Joker és la pel·lícula que més nominacions tens, i jo tinc la sensació que serà possiblement la gran partadora i jo també ho penso, això. Doncs jo ho penso que serà Scorsese, tot el bé. En el sentit que té 10 nominacions, i no l'estem tampoc desprefant... No és preferida a tots. El que considero que inclús és millor que millor pel·lícula. Jo considero que el premi és millor director. Com a director, evidentment. Com a cram líder del projecte, no t'he donat la pel·lícula, perquè hi ha moltes pel·lícules que potser és millor actor, però si té el Gordo que és millor pel·lícula i director, ja s'ho estàs guionitzant. També hi ha la teoria eterna. Si guanyes guió original, guanyes pel·lícula. No t'han adaptat, perquè molts cops l'adaptat no ha portat millor pel·lícula, però... Crec que portem uns quants anys guanyant el doblete... A Minyarritu, no? A Minyarritu, què estàs dient, Berman? Berman m'ha guanyat guió i pel·lícula, no? Crec que Green Book va guanyar l'any passat, va guanyar el doblete guió pel·lícula, Mulla i Taram a Traveria confirmar, però... Si passes aquest any, si tenim en compte que hem parlat de pel·lícula, i aquí jo tenim paràsits d'una altra vegada, paràsits d'una altra vegada eras una vez en Hollywood, història d'un matrimonio de no-abombag, que l'hem mencionat en millor pel·lícula, però no en millor direcció, perquè no-abombag no està nominat, i després aquí en tenim puñales por la espalda. Estan interessant, però com refan el típic tòpic... Però l'han rebesat, no? Però refan el típic tòpic del que estem acostumats de Gata Cristi, del que fan és... Et diuen quasi des de l'inici què ha passat, qui és la culpable? Això és la Fletcher, no? És la Fletcher, exacte. No, però aviam, també està 1917. Vosaltres comentàvem al programa que veu estar parlant de 1917, que és una pel·lícula que fins i tot traient-li la part tècnica, funcionaria les mil meravelles. Jo crec que és una pel·lícula que deu molt a la seva forma, i precisament és la pel·lícula que és per la forma que té, no pel guió. Jo qui sí que aquí... No estic d'acord en el sentit de que jo no li donaria guió a 1917. Jo tampoc. Jo no estic d'acord amb la nominació, en el sentit que abans hauria nominat un altre pel·lícul, no et dic que tinguis un mal guió, simplement dic que té altres coses millors, com per estar nominat per un altre cop, com que són d'aquestes grans pel·lis que s'endú en 10 o 11 nominacions, que al final les has d'anar dividint per cada secció. Jo tinc clar, eh, el millor guió original és para-situ. Sí, jo per la resta... Jo, per la resta, tinc història. Història de matrimonio, perquè és la saga... És molt potent, a mi m'encanta. Però trobo que el treball electoral allà és possiblement el que més destacaria. També. És una pel·lícula de poca pretensió formal, tot i que està molt, molt, molt dins. És el Marqués Marceta...Exacte. Sí, que és un gran... I és un tio que ve del mà amb el cor, d'uns tipus de cinema molt índic. Hosti, que finalment es veu amb un entorn molt més comercial. De fet, la seva dona, que és la Greta Kerwig, tots dos han treballat molt. Jo diria que, inclús, per això ens portaria una altra història, història de matrimonio pot veure molt de la seva experiència personal, a la primera parella de la Jennifer Jason Lee o amb l'actual, que és la Greta Kerwig, però sembla que ells ho saben fer, perquè no s'han separat i tots dos estan nominats, com a mínim, en una qüestió de direcció. Havíem dit que anàvem en actors, hem anat aquí jo, que em sembla correctíssim, perquè així també... Doncs anem a actors, no? Exacte. Vinga, va. Aquí em sembla que ho tenim d'acord. Totalment. Un altre spoiler dels meus. Però aquí crec que som tots tres que no tenim cap dubte... A la de tres. Una, dos, tres. Joaquim Fenix. Joaquim Fenix, jo no cal dir-ho. Joaquim Fenix si em porta. Segur, el premi millor actor. Jo quer estar on està la pel·lícula per ell. Considereu, eh? Considereu. Perquè la fotografia, per molt que em sembla que està nominada, sí. És molt bona fotografia. És molt bona fotografia. Per mi és massa... Com es diu això? Massa derivativa. Què vols dir amb derivativa, Ferran? És una pel·lícula que té els seus referents molt clars. Aquesta és la crítica barra anàlisi que feia amb el dia que sortíem del cinema Pol. Clar, si tu has vist els referents que té, és una pel·lícula que no et sorprèn més allà de l'actuació d'ell. És a dir, El rei de la comèdia, Taxi Driver mateix... Té tots aquests referents visuals, narratius també, però és una pel·lícula que faci a coses estrafalàries, narrativament parlant. Llavors, considero que és una pel·lícula que s'ha lavat molt per ell. Perquè és que ella està immensa. Però, ojo aquí una cosa, que és que no hem d'oblidar que ve d'un còmic, que ve d'un joker, que ve d'un batman. I per dir-ho així, estem parlant d'una pel·lícula que... Hòstia, té molta presència musical, té molta presència de fotografia. D'una persona posada que té una presència actoral, no? Però té una presència al disseny d'assò, els moviments de tot, la càmera, el personal de Jossi, té una idea global, com 1917, però des d'un punt de vista molt... És una pel·li d'autor de superhéroes, però és una senyora... És una pel·li d'autor. Però el tu recordes, perquè vam anar als junts al cinema, l'Ogan. Allò és una pel·li d'autor de superhéroes, això és una pel·li... Però no és un superhéroe des del punt de vista que no té supermúes. No ho és, no ho és, no ho és. Però que em refereixo de que l'Ogan... No, però no una va crítica per aquí, em refereixo de que a mi... La pel·lícula està molt ben feta, però no és... No sé, a mi, si em trobes el Joaquim Fèlix, òbviament, és que trobo el Joaquim Fèlix de aquesta pel·lícula, però és ella el que recordo. Jo considero que en Joker, al marge de lo que podamos creer, que moltes vegades és el contrari, partir de una saga fantàstica, tan conocida, tan opinada... D'un personatge en més que d'una saga. De un personatge, al final, más que ayudar, jo crec que és com a esos pares, no? És com a esa eterna discusión, i ara que recordemos, que desgraciadamente, pero era inevitable, que a nosotros queríamos que Douglas ha muerto... De alguna manera, tener un Quirk Douglas como padre puedes pensar, bueno, pues mira, consigues que seas Michael Douglas sin problema. Bueno, coca broma, tienes la sombra continuamente sobre tu presencia, que te hace de alguna manera tener que demostrar mucho más. Entonces, yo creo que Joker, al marge de que pueda tener un impulso inicial, porque la gente va querer ir a ver esta nueva pel·lícula y esta nueva manera de ver el mundo fantástico de Joker, a la vez, también, lo que provoca es mucha más necesidad o mucha más... Tiene que demostrar que realmente vale la pena para poder serigir como un nuevo concepto, como un nuevo discurso, y eso es algo que yo creo que realmente consigue, y no lo consigue sólo Fénix, por su nueva manera de enfrentar este personaje fantástico. Jo crec que sí. Que el que fa que el Joker aconsegueixi trencar aquesta barrera és una adaptación que això, per exemple, l'OGA, no ho aconsegueix de la mateixa manera, de superherois que té unes garras, que és invencible i que tal, i el Joker, no, t'està tractant un personatge que, en veritat, superpoders, no té, és a dir, està tractant un personatge que no deixa ser una mena de reflexa psicològic dels nostres temps, per dir-ho d'alguna manera, en tot i que ja entraríem en detalls. Jo crec que ho aconsegueix perquè Joaquim Fénix s'ho pren molt en sèrio. No fa un manera... És que no hi ha nada que no se tome muy enseño. Però pensa una cosa que tenen en comú l'Ogan, que va estar nominant el Miogi Adoptat, i el Joker és que els personatges que tenim en ment, de l'imaginar i col·lectiu, estan en un moment de hores baixes, de màxima macarració... Crepuscular. Això els Oscar agrada molt, perquè quan entrem en temes d'actuació, Judi, si tot aquestes pel·lícules... Però és curiós que diu crepuscular, perquè és crepuscular sense ser crepuscular. És crepuscular i és original. És in-doctor, és l'incident in-doctor. Jo trobo que... que no, eh? El Joker té un pes molt important basat en el seu actor, i això ho veurem de seguida amb els seus premis, però la pel·lícula funciona molt bé en paral·lel. Finalment, és una comunió. A tot això no hem dit quins són els altres, perquè tenim tant... Dicaprio. Dicaprio n'erasi una vez en Hollywood. Hi ha dos que a mi em sembla flipant, que ja ho han comentat moscops. Antonio Banderas. Antonio Banderas. En Dolor i Gloria. És el representant de color, no? Sí, de color. Bueno, és el que veia, no? Història de Matrimonio és una pel·lícula que, si en algo se debe su potencia a la parte de la dirección, es en la actuación, en la ficha artística. Yo, de hecho, como auténtico competidor de Joaquim Fénix, en Mejor Actor, a que me vas al último. En serio? Han pensat que era broma, hostia, que deius, perquè aquest és l'altre que jo dic. Ah, sí? La pel·lícula està bé, però és una pel·lícula normal. No, estem parlant de la pel·lícula, l'actuació. I les actuacions també. No us agrada? El més emocional, més... Ja està. Em sembla que és correcte. I a mi és un actor que m'encanta, però... A mi em sembla una actuació correcta. Fa trampa, perquè genèticament és un clon del papa. Exacte. Amb això potser és que estic passant la meva opinió positiva. Que estem parlant de Joaquim Pryce a los dos papes. I a mi, que la vaig veure, a més, és un altre d'aquestes pel·lícules Netflix als Oscars. Aquest sí que és el gran guanyador, Netflix. Sí, això sí que és veritat. Però hi ha molta pel·lícula de Netflix. El marge és que s'emporti Netflix a triomfàtia. Però parlàvem, l'altre dia, com que hi ha molta pel·lícula de Netflix, que hi podria tindre un espai, i si no el té, com, per exemple, en Catgames... James. Ara, James, perdona. Ara estàvem parlant de quina pel·lícula... Jo sóc d'Olemai, canseu un pel·lícul on, també. Hi ha tot un món cinematogràfic de Netflix que no hi té cabuda. El final, l'escola dels Oscars és pasta. Despromocions per arribar als Oscars, les campanyes que fan és pasta Netflix, i s'hi posarà per totes les pel·lis que té, i haurà tirat per les més obvies. Jo no crec que no hagi posat el propi Netflix, sinó que jo crec que hi ha un punt. D'Olemai podria haver sigut l'any de D'Olemai. Des d'algun punt de vista, també, racial, explota molt el tema de l'explotació... I és un molt millor que el de Black Panther. I és un retorn d'un actor en un registre diferent. I en Catgames, també, perquè a Dan Sandler... Exacte. Si a D'Olemai és el retorn d'un Eddie Murphy, que el tenim molt present, no sempre, que tenim molt present en unes comedies, no tant en Barrue com a Dan Sandler en les ses comedies, però, òbviament, són el retorn de dos actors amb graus diferents, però que han recuperat dos directors. En el cas de... Unos hermanos, no? Però des del punt de vista de que s'ha recuperat dos figures que tothom tenia, com què fa aquí? Què pots fer en aquesta pel·lícula? Jo crec que en Catgames crec que la recomanem. Sí, però ja anirà de la cara l'any que ve, no? No entra a la carrera. S'ha estat aquest any a Netflix, com a mínim, aquí, a Espanya. Les dues pel·lícules haurien d'entrar a aquests Oscars. Això és allà, sí. Teniu en compte els minuts que els havíem dedicat a Millo Acto? Com a mínim, això? Millo actriu. Quina música hauré posat? No, no. No, no. No és una espòlia perquè no l'he vist, és una versió. El Saor Sirron en què jo... Si fos una insinuació et diria que estic totalment... En contra. La meva opció és perquè és la única que em sembla que igualment comparant, sense saber... És que la Johansson ha historias del matrimoni. També us diria que és Carles Johansson, una història d'un matí més seducta de la vida. Jo hi vaig veure a Judi i us diré que realment ho recomano 100%. Aquesta pel·lícula tampoc us diré, és una grandíssima pel·lícula, però és ella. Què passa? A mi... És una mica joker, no?, amb el sentit que Joaquim Fénix segons Ferran... És joquen des del punt de vista de com té la cara, aquesta senyora. Vull dir que estem parlant d'una pel·lícula que segons Ferran i segons moltes persones. Es deu principalment elector principal. Amb Judi tenim el mateix actriu, no? Per exemple, recordem que l'any passat vam tenir a Nacion Estrella, ella heu de pensar que René Zellweger fa el paper de Judi Garland, com el podia fer Bradley Cooper, és a dir, un artista amb decadència, el que passa és que és una decadència molt justificada, qui conegui o no la història. No us diré res, perquè si no la coneixeu de Judi Garland, en el sentit decadent, aneu a veure la pel·lícula i us l'explica molt, eh? I et pava molt, no?, et pava bastant, veritat? Bueno, i... o sigui... És que no, no puc fer esport. Hi ha un moment que diu... Aquesta senyora es devia fotre una pastilles i barbitúrics durant tota la vida en substitució al menjar, per exemple. També és una tia que estava molt als ossos, per certes coses, no per ella mateixa en concret, però, bueno, a parlar molt de la seva edicció al públic, també, a la representació, però és una pel·lícula que és ella, i jo crec que té un doble mèrit, el tema té una molt bona actuació, perquè el doble mèrit és que intenta actuar tenint tot aquest bòtox a la cara. De veritat, us dic en conya, però de veritat, i jo estava allà en la pel·lícula i dic que aquesta senyora, amb totes les operacions que s'ha fet i el que transmet. M'estàs parlant de la René. És que recordem les nominades. Ara que hem dit a l'Adrià, no hi apostem per Scarlett Johansson, no? Entenc, el por ha apostat per René Zellweger. T'adonem a Cynthia Eribo, per Harriet, jo no l'he vist, però també em sembla que s'ha dit que es sorgi Ronan de mojercites, que l'Adrià no... I Charlize Teron per Escándalo, que no s'estrena. No s'estrena, ara, no s'estrena. Espanya crec que s'estrena que cap de sa mà. Això no l'ha pogut veure, però us dic una cosa, jo dic que les carrers Johansson, perquè és de les pel·lícules que he vist, que em sembla que ha fet un millor treball, i està nominada, però també tenint en compte una mica la trajectòria de les cards, però, ojo, perquè no és un biòpic com a mi, que em va semblar flagrante de que li donessin, o sigui, em va semblar a la hòstia, a Bohemian Rhapsody, com actor, en el sentit del Remy Mago, com es deia, Rodi Mali. El Mr. Robot. No, però des d'un punt de vista que no té res a veure amb el biòpic, com ho podem trobar, Dolmai, també, que és un biòpic, però no per res. És una història que atreuen la història real, i et queda una bona pel·lícula igualment, i Judy és així, que és una història de la decadència, és de... de... de... de bottom, no? Allò, està al puto pou, encara hi ha més por. És el desasterar tirant de bo, o què? És que té un rotllo, té un rotllo, ja, si la veieu, ja m'ho diuen. Què voleu fer, nois? Voleu mirar els actors de repartiment, ja que som aquí? I tant. Doncs anem als de repartiment, Adriano. Continua, continua. Doncs a veure, què passa? Què passa? Que millor actriu secundària i millor acto secundari, per exemple, aquí tenim acto secundari, que totes les veus últimament estan dient, com Brad Pitt, més Paula Macabas de Diro, que venia de guanyar també el... Tu què creus que dius? Brad Pitt era una vez en Hollywood, però jo crec que després de veure que són Brad Pitt, era una vez en Hollywood, Jo peixi, el irlandès, el pachino, el irlandès, també, i després tenim una altra vegada el papa, no? El Feli Hopkins, de los dos papas, i Tom Hanks, en un amigo extraordinario. Jo, després d'haver vist aquestes pel·lícules, menys la de Tom Hanks, puc dir que collons, tio, el pachino, jo també, el pachino, jo també. De fet, em sembla el millor de la pel·lícula en diferència, a mi. Sí, a nivell actoral, sí, sense dubte. Però aquí tornem a estar amb el que hem dit al principi. Jo voto 100% per al pachino, però jo crec que li donaran a Brad Pitt. Dei-m'ho, d'en Téa! Dei-m'ho, d'en Téa! A Brad Pitt, home... Sí, fa un paper simpàtic, però d'aquí actua... Però pensem una cosa, i ara farem la part tècnica de los Òscar. La carrera que portem de premis, René Selveger, Porta Guanyats, Globus D'Or, BAFTAs, tot el que se l'he posat al davant, i Brad Pitt, també. Allà, allà, però... Això, a mi, jo t'ho juro, amb foto de la màgica, sí, amb foto de la màgica. És a dir, a Brad Pitt ningú no discutirà que és un actor brutal, però possiblement, amb aquest paper, no afa un nivell o una magnitud que us pugui de fer. Aquí estem d'acord amb els 3, que és el pachino. El pachino. El que passa és que jo s'hagués de fer una quinila... Si m'hagués jugat a la pasta, jo posaria Brad Pitt. Amb la quinila que farem avui a la nit, Brad Pitt, també. Hem de posar a pasta la quinila. Tinc un sopar a les 3 de la matinada, que no... Vinga, com ja està on? Anem amb les noies, amb les noies... Els nens, eh, sí, i ara sí que no s'ha buscat ja de programa, eh? El millor actriu de repartiment. Jo he posat... Dic les noies. Cati Bates, Richard Jowell, que m'han dit, jo no l'he vist, però m'han dit que fa un paperot de l'Òstia. La de la pel·lícula de Clint Eastwood, no? Exacte. Laura Dern, històries d'un matrimoni, o l'advocada. És Carles Johansson, un altre cop, a Jojo Ràbit. Florence Puck, la noia de Midsommar, amb ujercites. Florence Puff. I Margot Robbie, a Escán de los Orques, no l'han posat. Margot Robbie a Best of Prey, tu, perquè ja només faltaria... Però encara no entra, això. No, encara no entra. La meva opció és Laura Dern. Jo també. Totalment. Totalment tot i que us diria que trobo que... de les noves actrius, o de... No, evidentment, però dels nous papers i dels nous personatges que estan pujant, hòstia, la Florence... A mi la Florence m'encanta més... M'encanta més, ara, ferà... És personatge Marvel, ara. És la germana de la viuda negra, és Carles Johansson, precisament. Ja s'ha perdut, m'ha caigut. Però trobo que la Florence Puff és un actriu a un nivell superior, però també trobo que la Laura Dern, hòstia, fa un paperàs. Jo crec que això... jo crec que està bastant encantat que guanyarà la Laura Dern, perquè més són aquestes pel·lícules de històries d'un matrimoni, que és d'aquestes pel·lícules que tenen certes escenes, que són per a la història. I per a la història. El discurs que fa sobre els matrimonis, sobre els homes... I la Laura Dern, en concret, és, com li dono això, un darling. És una preferida de... La Laura Dern, per exemple, i ho vam comentar aquí, de les de Mujercites... Hòstia, trobo que és molt fàcil. Però no la n'ha nominat per Mujercites. I que, de fet, moltes vegades, i ho torno a dir, ho he dit aquí... Hòstia, el treball electoral és una cosa que va en comunió de nou amb la direcció, i per això trobo que segurament la direcció d'actors de tots Philips a Joker, hòstia, té molt a veure també, tot i que sabem que el Joaquim Fèlix ja treballa sol, trobo que és una comunió. I sempre serà així, no? Direcció, actor o direcció i actri. I què passa? Que la Laura Dern, segurament, està molt millor aprofitada pel Nova Humba que per la Greta Kerwig. I segurament, el paper que fa la Laura Dern a històries d'un matrimonio, és molt més proper. I amb això he acabat, també, Ferran. Què passa? Que, possiblement, història d'un matrimonio no guanyarà millor actor, l'Adam Driver no guanyarà. Possiblement, tampoc guanyarà l'Esquerra i Johansson, perquè s'ho emportarà la d'Ajudi, que ho hem dit. I, clar, és una pel·lícula que deu molt el treball art actual. Hòstia, com a mínim que s'emporti millor actor. Com a compensació, això que deia, però té lògica. Perquè això també sempre navega. No, hi exportem 47 minuts, que està bé. I hem fet les categories principals. Igualment, anem a tractar una miqueta, alguna categoria que vulgueu així, ràpid, d'acord? Canvió de música i avancem. Parásitos, eh? Había de sonar. Había de sonar. Està clar, en la categoria de mejor película internacional, aquí en tenemos. Tenemos Parásitos, Corea del Sur, Dolor y Gloria, esa película que me suena de un tal tío... ¿Cómo se llama? Al Modóvar, ¿no? Los miserables, película francesa, Corpus Christi, película polonesa, i Honyland de Macedonia. El otro día hablábamos de la filmografía de Macedonia. No, a través de... del personaje... Petruña. Petruña. Bueno, ¿qué opináis aquí? Lo hemos dicho varias veces, Dolor y Gloria. Ah, vale, perdona, perdona. Se me ha posado el gengoia, perdoneu. Estás sonado, estás sonado, Parásitos, yo creo que... Aquí está cantadís. Precisamente, yo creo que no guanyará a Miliopalícula. És que em semblaria molt estrany. És que si guanyes Miliopalícula, com collons no hauria de guanyar l'altre. És que si llegués una película internacional, que és millor que Parásitos, hauria d'estar a Miliopalícula. És que és la que estas coses que no entenc. No, però sí que és cert que podria veure una pel·lícula internacional que fos molt millor que una pel·lícula d'Estats Units. Sí, però... Jo crec que no pot passar, eh. Però llavors guanya-li els dos. Jo trobo que estigui nominada a tots dos espais. Ja és un premi. Sí, una pel·lícula curada. És un reconeixement brutal i just, a més. Jo tinc por que si guanyés, tal com diu la Quinella del Soscas, o aquest... Aquest lict de Parasite... Hosti, llavors hauríem de menjar de l'Origlòria, perquè l'Uyena ha de saber que les dues favorites són Parasite de Corea del Sur, i es parla també, per algunes veus, de color i glòria. Perquè agrada molt el mod d'obra, a Estats Units, no? El folto era espanyol, no suposo. Això seria la comandada aquesta nit, eh. Hi ha una pel·lícula que ens ha agradat molt a tots tres, que hem vist, que està nominada en una categoria, que és Millor Fotografia, que no crec que ningú l'estem donant un premi. Millor Fotografia tenint nominada... Va ser amb premis tècnics. Millor Fotografia tenint Marislandès, un altre cop, el Joker, un altre cop, 1907, una altra cop... Era ser una vez en Hollywood. Un altre cop, i el Faro. Jo crec que només té una nominació, només aquí. Exacte. El Faro està en Mejor Fotografia. És una pel·lícula que els treguen la flipat. Jo no li crec que li donguin el premi a Millor Fotografia. Jo aposto un altre cop per 1917, perquè la fotografia no és només la imatge, sinó com es mola, a càmera. I 1917... Fotografia, moviment... En canvi, l'Adrià no comentaves abans... Jo torno a dir que a mi... Possiblement passa això, que quan hi ha un permís tan obvís, sempre busques la contrapartida. Jo tinc molt clar que a 1967 és una pel·lícula que arrasarà. Però sempre busco la contrapartida. I trobo que la contrapartida de Jarin Blazke, que és com es diu el director de fotografia del Faro, és acollonant. Clar, sí que és cert que és una fotografia que sembla... A veure, la fotografia cinematogràfica és en moviment, però sí que apela molt més a la fotografia fixa. És a dir, el treball fotogràfic del House és un treball fotogràfic del passat. I 1967, tot i que apela en un moment de la guerra, precisament, de l'any que diu el seu títol, hosti, té una dinàmica molt més moderna. Sí, però a nivell general, a mi, per exemple, el Faro, que m'encanta... M'agrada... Em sembla que em sorprèn més, a nivell sonor, que és molt curiós que no estigui nominada, perquè em sembla que no està nominada, millor so. No ho està, i és una pel·lícula que, a nivell sonor, impacta molt més que... visualment impacta, perquè no estem acostumats a veure pel·lícules amb l'enquí negre, i més amb aquests contrastos i aquest ràdio 4.3 operasiu. Però jo crec que se'l va a emportar a 1917. Jo també, jo trobo que millor fotografia se l'emportarà a 1917, però què tenim, què tenim? No, és que te n'ha de dir que tenim moltes seccions, però el Pol ens ha portat una sorpresa avui, i ens queden aquests 9 minuts de programa, jo tiraria cap allà, d'acord? No, però jo crec que hem parlat de coses que s'han quedat fora. Hem parlat d'Olemite, hem parlat de Diamante en Bruto, a l'Àfrica de l'Eixòf, i ens oblidem unes coses que no arriben a l'Oscar, què és? The Golden Raspberry! Els Ratsies! Més ganes, el pol, de treure això de mà. És més d'un programa. Hòstia, no, ràpidament, ràpidament, els Ratsies, el peor del cine. Sempre estem comentant els Òscar, que és el millor, suposadament, menys de l'origlòria, però aquest cop que podia haver estat justament representat d'Espanya, els Ratsies no ho està. Però sí que ho està a pel·lícules com Rambo, Godzilla, que crec que tu et volies veure. Perdona, Godzilla, quina l'última? La King of Monsters? Està nominada. No pot ser. Bueno, estem parlant també de Hellboy, que a Hellboy és la crítica baixada, també. Més que hi ha hagut una censura. M'agrada una de les nominacions que és Adam Sandler a Diamant en Bruto, però per què? És el premio de la redenció. És com, em sap greu... És l'únic premio. Perquè trobo que fa un pamaràs. Per això t'ho dic. Però la gran nominada, i jo crec que la gran guanyadora, serà i és Katz. Ostres, i tant, el desastre de Katz. Jo no l'he vist. Jo hi ha el dia 1 que vaig anar al trailer, perquè me'l van impusar al cine. Em va semblar una aberració brutal. Recordeu que ha fet un pas molt hòstia, Katz, que jo crec que és dels grans passos, que és de passar d'estar gran nominada als Òscar en el sentit de... Música, l'adaptació. El que parlen del director és que és un director... El director dels miserables. Del discursor del rei. Estan parlant d'un directorazo, amb tot actors molt bons, amb el tema musical, de fotografia. Era una pel·lícula que ells mateixos volien. Era una aposta. Era la seva aposta. Era la seva aposta pels Òscar. Hi han passat els ratsis, però els ratsis... És que és això. Supernominats. O paral·lel, o just immediatament després. Ara no me'n recordo exactament, però per aquí. Home, Katz és malascudíssim. I... Espera, que estic amb la flauteta. Sí, és plàutri, jo que esteu a l'esquadra. Pueden tornar si voleu. Jo crec que sí. De fet, ja que estem amb aquest to musical així, perquè no ens il·lumines una miqueta, Ferran. Has anat parlant de les pel·lis d'aquesta manera tan simbòlica, de les pel·lis guanyadores arreglarà la seva música, però després, evidentment, els Òscars hi han premis musicals, no? Hi ha millor cançó? Hi ha banda sonora que la fèiem ràpid, mentre sona titànic, que va ser guanyadora, per cert. Tot on. La millor banda sonora, Joker, Mujercites, Històries del Matrimoni, 1907, i Star Wars... Perquè és a la terra nominat John Williams, que no hi ha manera de... Ja s'ha d'haver donat, o sigui... Ja està. Jo, un altre cop, 1907, perquè el moment vangala, que és la cançó que hem posat al principi, em sembla espectacular. Totalment. També, però la banda sonora de Joker també... És molt bona. És molt bona. Però és que 1917, d'aquest component emocional, que ara parlem abans, és que la flauta... Gràcies, flauta! Sembla els meus galls, tio. Però bueno... 1917 és Thomas Newman, perquè la penya, com a mínim, sàpiga qui s'emportaria el premi, i Joker, hòstia, un nom impronunciable, Hildur Gwona, d'Otridge. Després, clar, tenim el desplat, el mític Alexander desplat de Mujercites, i a John Williams, com has dit, l'Escenso, que és una pel·lícula que possiblement no crida l'atenció. És molt mínima, sí. Però és en Randy Newman, el que hi ha darrere. Bueno, jo crec que estem d'acord, no?, que a 1917 hem pogut ser molt interessants, i que Joker també... I anem a veure... La quina era aquesta que va filtrar? Joker. Van de sola a Joker. Ah, van dir Joker, hòstia. I cançó, si voleu passar ràpidament, era Toy Story 4, si no recordo malament, sí. De cançó original, que, bàsicament, és cançons cantadetes, no? Tenim Toy Story 4, com diu el Paul, I can let you throw yourself away. Tenim Rocket Man, I'm gonna love me again, va ser una versió de... Em sembla que és una cançó original. Em sembla que no és ni una versió... No ho sé, perquè tampoc... Sí, això són millors cançó. No sóc molt seguidor del Don John, llavors no sé si és una cançó que ell va deixar el Tintero fa anys, o que ha fet ell nova i tal. Després tenim un amor increverentable, I'm Standing With You, Into the Unknown, de Frozen 2, que és la cançó que dius que la Josef va vindre a actuar, cosa que no entenc. És un mandat que aquí jo no crec... He escoltat totes, perquè només he vist Toy Story 4 d'aquestes, i l'única que em sembla més o menys decent, a nivell d'ahuïda, és la següent. Sí, l'únic que és tolerable, no? I la resta... Bé, deixem un espai. No, jo trobo que aquesta potser és la cançó que jo em tornaria a ficar a l'espot i faig, o... Està parlant de Stand Up de Harriet, clarament. I, de fet, està cantada per la mateixa actriu. Sí, això sembla. Era una de les actrius nominades. Us en recordeu? L'hem mencionat molt al principi, però la Cynthia Eribo és una possible... És una nominada millor actriu. Jo el que no sé és perquè no han nominat la cançó que canta Adam Driver. Al final, perquè em sembla que no és una cançó. No, no, que és prou va. És una cançó de text nova. Ens queden tres minutets. Sí, sisplau. De vegades deixem premis, que sembla que siguin com d'una menor categoria... Osti, premia millor animació. Jo crec que guanyarà claus. Jo crec que guanyarà claus. Perquè d'alguna forma és una manera de no premiar... Però sí Disney. Promiar un èxtil Disney. Aquest és el vostre moment i no sou conscients de l'Ori Gloria. És el vostre moment... Tira cap a casa. No, però no per això. Jo no ho vaig saber fins fa res. Està mi cuerpo. Jo perdo un món cop. Estem parlant d'un altre nivell, és a dir... I després, el que se s'ha de comentar en abans pol. Claus, jo no diré que no és una bona pel·lícula. Perdona, no havia vist que estava d'on estàs. T'ho he histori-4. T'ho he histori-4. Mr. Link, l'origen perdido. Com entrenarà a tu dragó? Està bé, però no és ni d'alluny igual que les altres. I després, estàs dos. Claus i jo perdo un món cop. O d'on està mi cuerpo, colega. És una pel·lícula de caire infantil. Sí. És una pel·lícula de caire infantil. I que jo trobo que també és una pel·lícula amb una responsabilitat molt gran. És a dir, si és de caire infantil, per què continuem parlant d'aquestes dicotomies... Perquè és ex Disney. Moralistes, els bons i els dolents. Per exemple, que soc pare ja, jo no vull que el meu fill amb aquest món, on hi ha bons i dolents. Perquè jo trobo que tots som bons i dolents. Monta els teus Òscars del Raval. Però de totes maneres, això és un debat que podríem fer ja per acabar. Però és un debat que podríem fer, que és aquesta divisió que hauríem de fer ja. Els Òscars, que és animació per a adults i animació infantil. No dic animació per a adults com gent tall, si no. Però que em refereixo de que abans ho comentàvem Adrià, de l'any aquell que a mi em va semblar a la hòstia, que estigués competint Inside Out amb una pel·lícula com Anomalisa. Anomalisa es mereixia l'Òscar d'animació, però com pots competir contra l'Inside Out? És que és impossible. És una pel·lícula amb la mateixa situació, no? Així veus un bon cor, claus, anem a veure. Són les dues favorites, te'n recordes de qui li donaven? A claus. Jo crec que a claus, sincerament. Sí, sí, sí, ho afirmo. És una molt bona pel·lícula, l'animació és excel·lent. Territme, és una pel·lícula molt cometa. No havia vist que estava d'on està el meu cuerpo i tinc aquests adultes, però jo crec que li donaran a claus. Últimament, Adrià, no tens aquí l'últim moment per trobar una secció ràpida. Simplement, quan hem parlat dels premis tècnics, només hem mencionat això i fotografia, però també està muntatge, evidentment, i segurament també em penseu que guanyarà 1.917. Bueno, jo he posat paràsitos. Jo tinc paràsitos. Ara molta gent pensarà que perquè és una pel·lícula que se'ls posa amb un pla secuència, no hi ha una idea de muntatge. Hi ha una idea de muntatge intern al pla, no? Però, bueno, sí, segurament és el que tu dius. Ens veiem aquesta nit, nois, a Casal Carles. I la setmana que ve, això ja... Jo no hi seria la setmana que ve. Per variar, últimament. Ferran i Carles estan muntant d'un programa perfecte. Ens veiem la setmana que ve, nois, vinga. Adéu. ...