Es prega l'atenció de tots els ulleres. Això no és un simulacre. Repetim, no és un simulacre. Les autoritats sanitàries ens demanen que romanguem tancats i confinats a casa mentre duri la crisi pel coronavirus. Mentre tota aquesta bogeria duri, els empanats canviem els pitets per mascaretes, els empatxos per por desmesurada i en lloc de vacanals fem videoconferències a dojo. El que vindrà a continuació no és la vostra típica empana de cultural. El que esteu a punt de sentir és epidèmia cultural. Ultimament no teniu la sensació de ja vi, de que moltes coses del passat acaben tornant i no només perquè en veus tornarem a sortir al carrer. El tot dic, no només a fer esport o amb els fills, que aquí no sé si s'aplicaria jo de tornarem a sortir, tornarem a vencer. Això ja suposo que es veurà. Bueno, hi ha part, alguns tornen a la feina, alguns mai hem deixat de currar, però vaja, entrenem en matèria cultural que és el que ens interessa en aquest programa. Perquè també tornen sèries, com ara PartsGround Recreation, o inclús Càmera Café, que encara que siguin només uns retrobaments, bueno, ja diu bastant. I en videojocs, com vam veure el samapassada, també tornen, sagues com Resident Evil, Final Fantasy, Zelda... I en cinema Disney torna a apostar pels seus clàssics, i no para de fer remakes. I en comico, gran notícia, torna el víbora. Potser ens haurem de replantejar tornar a entrevistar el victor del jueves, perquè en tornem a parlar. Tornar, tornar, tornar, tornar. El que sí que encara tornem a fer és empanada, confinada. On avui torna a faltar l'Adriano, però entren cares noves. Bé, veus noves. I mireu si tot torna que he tornat a fer una editorial com la de l'Irlandès. Perquè, com diria el nostre amic Freeadriq Nietzsche, de la Terra Torne, no ens en lliurarem mai. ...back in the U.S., back in the U.S., back in the U.S. is all... ...well, the great girls really love me out, they leave the best behind... ...and my most grown girls make me sing and shout... ...that George was always on my mind... Hola, hola, hola, hola, què tal? Hola, què passa? Veig que tens ganes com de tornar a parlar de... ...la setmana que ve farem un anyet, i ara, abans això, ...tornem a començar des del principi. No sé si les ganes estan tant a tornar a l'URS, ...que és com el que ha de dir a la cançó. Exacte. Tu saps que jo sempre, eh? Però ara aquest sentit... Ara que Coré està així, potser és un bon moment... ...per intentar tornar a fotre-li canya el tema. No ho hem aconseguit, no, al final, no ho hem aconseguit. Escolta, has dit que tenim una nova veu al programa? Sí, tenim una nova veu. De fet, és una nova veu... ...a l'adriàno, que ha de ser insustituïble, òbviament. És un adriàno que li han crescut els pelos, per exemple. Els pelos. Els pelos. Els pelos. Melena, l'Àrgan. No és l'adriàno, baixa. No és l'adriàno, no. És a veure, a casa. A veure, a casa. Hola, nois, què tal? Hola, bé, bé, goda. Moltes gràcies per convidar-me... ...i per donar-me aquesta opció a parlar d'un tema... ...que crec que és molt, molt interessant... ...que ens afecta a tots en el nostre dia a dia. Ostres, el coronavirus, ja l'hem parlat prou vegades, eh? No, no, no és el coronavirus. És pitjor. És l'Ocuki, en sumàxima, esplendor. Avui ens has vingut a parlar de l'Ocuki. Sí, de l'Ocuki és el poder de l'Ocuki, que és un llibre... ...que vaig caure pres a d'ell, quan vaig anar a veure... ...l'exposició de gameplay, precisament. Aquella exposició que vam fer una entrevista... ...que salió, perquè no puc anar a veure-nos a la calla. El programa maldito, sí, sí. Ostres, i bé, què ets pots dir de tu? Què fas, qui ets, d'on vens, on vas? Que t'he de dir de mi, Farran. És que, clar, a veure-ho momentosa. Això és un programa de variedades, de personalitats. Sí, és una tronista o que com... Exacte. D'una pareix, la vea. Realment sóc una persona que s'ho heu trobat pel carrer... ...una intenció de parlar sobre aquest tema... ...que no tenia cap mitjà on fer-ho... ...i va dir, col·lat aquí i aquí estic. Clar, perquè viene por la audiencia, ja ho saps, Farran. Però ara, en sèrio, bé, a tu, aquest dediques... ...perque a mi em consta que ets il·lustradora. Bueno, a veure, jo, realment, la meva professió... ...és l'interiorisme, jo sóc interiorista... ...i és pel que he estudiat, però sempre he tingut... ...una inquietud molt gran per l'estètica... ...i per la il·lustració, i per aquestes aparences... ...tant estranyes que trobem a tot arreu. I lo cookie no és exactament una cosa, canviem de fineixi... ...perque no m'agrada, ni tinc coses cookies a casa... ...però sí que crec que filosòficament... ...influeix en la nostra societat. Molt bé, doncs abans que tu parlis de lo cookie... ...jo avui us parlaré, precisament, com diu el Pol, tot torna... ...d'una cosa que ja vam parlar la setmana passada... ...que és un remake que va quedar bastant a l'aire... ...que és el Final Fantasy. No parlaré del remake en sí, parlaré del joc original... ...ambés m'entrem al remake... ...i, a més, va de puta mare perquè està lligat... ...empresament amb això de lo cookies. Sí, en certa forma sí, pel que he pogut veure... ...té moltes connotacions cookies i molts trets cookies. No crec que sigui cookie a la seva plenitud... ...perque no crec que ho sigui... ...però sí que té moltes característiques... ...del que podríem dir que és cookie. Tots miraràs... No, no, que anava a dir com que tot torna... ...i que tornem a dir xarxes socials... ...perque crec que no les he dit jo. Exacte, no hi ha manera, no preneu. Mireu que us ho dic, podeu guanyar... ...tens el paraditorial si feu les xarxes socials... ...però no preneu, doncs la recordem ràpid... ...xarxes socials tenim Facebook, empanada cultural... ...Twitter, empanada cultura, Senseela... ...Instagram, empanada cultural... ...i els podcasts, aquest inclòs, quan l'acabem... ...estireu a MixCloud, SoundCloud i Evox. I bé, doncs bé, et dius que potser... ...no és tan plenitud del cookie, però fem una cosa... ...quem primer la meva accessora a Final Fantasy VII... ...i després la comentem. Molt bé. Exactament, som-hi. Vídeos Jocs Amb pol, té raó. Tot torna, i de fet, la setmal passada... ...ja ens va portar un gran retorn... ...amb el remix de Resident Evil 2 i Resident Evil 3. I com tot torna, i més ara que, malgrat ens fem il·lusions... ...del contrari, seguim confinats, les nostres petites obsessions... ...tornen en un bucle constant i inalodible. I és que ja sabeu que jo tinc cert toc... ...imobsessió en la numerologia dels nostres programes. I aquest d'avui, el marge de metres al 3 de maig... ...és a dir, el 3 del 5, que és una anagrama del 5 del 3... ...que és el meu aniversari, com ben segur, no heu oblidat... ...també resulta que és la nostra setena epidèmia cultural. Llavors, m'esclan aquest número 7... ...amb el fet que avui hem portat la nostra minència... ...per parlar de l'O cookie, i que en pol va parlar... ...la setmana passada del remix, doncs em veig obligat... ...en pos de la meva celebritat mental... ...a parlar del set més cookie... ...que en pol no va donar espai la setmana passada. Vamos, que avui parlarem de Final Fantasy VII. En tecedents, Final Fantasy VII és, òbviament, la setena entrega... ...de la saga de JRPGs de Square, que ara es diu Square Enix... ...i va ser el seu debut a PlayStation 1 l'any 1997. Com que la trama de Final Fantasy VII és com el sexto sentit... ...del món dels videojocs, en el sentit que tothom... ...en conèixer el gran gir, que tots estiguin morts... ...des del principi, doncs no penso perdre ni un moment... ...avisant de spoilers. El joc ens narra les aventures de Claude, un mercenari... ...exmembre de les forces armades del govern soldado, ...quant soneja l'afecció ecotarrorista avalanxa, ...en l'intent d'aturar l'explotació de la corrent vital del planeta... ...com a recurs d'energetic per part de Shinra, ...una corporació privada sense escróbuls. Durant el viatge, Claude conèixerà nous aliats, ...retrobarà vells amics i descobrirà... ...que el que recorda del seu passat no és del tot cert. I si Cephirot, mític guerrer de soldado, donat per morts... ...és en realitat el gran enemic del joc... ...i resulta ser un experiment clon derivat... ...de la vida extraterrestre genova. Pretenim bucar la màgia en meteoro... ...i provoca una gran farida al món... ...perque aquest utilitzi la corrent vital... ...per intentar senar-se si mateix. I ell vol aprofitar per quedar-se a tot aquest poder, ...convertint-se així en una mena de Déu. I la nostra missió, per tant, serà impedir-ho. I a Eris, una noia del teu grup d'aliats, ...resulta que acaba sent l'última dels ancians, ...que eren protectors ancestrals de la corrent vital... ...i mort amb mans de Cephirot, ...en el que es deveu un dels grans moments... ...més coneguts de la història dels videojocs. Però tot això és boxpòpoli, ...i avui no hem vingut a parlar d'això, no, no, no. Avui volem analitzar la cultura cookie... ...i a feina el fantasí, encara que sembli mentida, ...aquesta té un gran grau d'importància. I és que, primer de tot, ...no s'ha de menys tenir el significat cultural... ...de feina el fantasí en diverses barteres. Per una part, va ser el primer gran... ...blockbuster del món dels videojocs, ...on es va vendre la història tant o més que el joc en sí. De fet, la campanya publicitària va girar... ...entorn a aquesta èpica que no es podia narrar... ...a les sales de cine i que era necessari viure-la, ...o sigui, jugar-la, per poder encabir-la i entendre-la. Per tant, els videojocs van començar a ser... ...considerats alguna cosa més que simples matamarcianitos. Per altra banda, va ser el gran aterrament... ...del gènere JRPG, és a dir, joc de rol japonès, ...a la cultura occidental i a la resta del món. No és que aquest gènere no tingués certa... ...acceptació amb anterioritat, ...però, en feina el fantasy VII, ...la seva popularitat va arribar a quatre mai vistes. El gènere no neix amb ell. De fet, com diu clarament el títol, ...la tenen a part d'una de moltes altres... ...sagues de videojocs JRPG. Però sí que, amb aquest, el gènere va deixar... ...de ser només un èxit absolut a la seva terra metal. I, per últim, i no menys important, ...vaja-ho de també a l'acceptació de la cultura anime, ...manga, kawaii, japonès, en definitiva, ...a les vides del món occidental. Fa unes setmanes van parlar de que Bola de Drac... ...va ser el màxim exponent d'aquest gust... ...i acceptació cap a la cultura nipona. Però s'ha d'admetre que feina el fantasy VII... ...va a forma part d'aquesta onada de conquesta... ...amb la mateixa força. I és aquí on vull fer l'incís, ...sobre com va fer més fàcil... ...d'empassar aquesta píldora d'extranyesa... ...i bizarrisme que, si analitzem fredament, ...realment és el món que ens planteja el joc. Perquè ara estem molt acostumats... ...a les excentricitats d'un manga com... ...O les sortides de tot d'un anime com... ...Xinxan, o a les bogeries d'un joc... ...com Kingdom Hearts HD 2.8 Final Chapter Prologue. I no, no m'he inventat el nom, ...però no ho estàvem tant, en aquells mitjans dels 90. Tot i que alguna cosa ja n'havien vist, ...sobretot a través de pel·lícules com... ...Aquíra o la ja esmentada Bola de Drac. Però aquestes plantejaven arcàtips més occidentalitzats... ...com la distopia cyberpunk o el viatge de l'heroi clàssic. Mentre que fein el fantasy VII, ...la idiosincresia japonesa hi brilla en tota la seva esplendor. Més que la tecnologia i màgia. Personatges tan greus i seriosos... ...com un clon sobrehumà amb un crisi d'identitat, ...però amb el poder de destruir el planeta com és sèfirot. A l'hora que un personatge que és un peluix de gat... ...autoconscient que cabalga sobre un robot gegant moguri, ...que no pregunteu el que és, és una mena d'os blanc, ...però que en realitat està controlat a distància... ...per un membre disident de Xindra. I invocacions amb remegicències de diverses cultes diferents, ...conceptes místics com les ànimes, destí, corrent vital... ...tot això amb complots polítics, megacorporacions, terrorisme... ...i, ah, un triangle amorós. Qualsevol guionista occidental... ...consideria això una bogeria destinada... ...a l'accés de guió i fracàs tonal. Però al Japó això era el pa de cada dia. I, d'alguna manera, feina el fantasisset... ...va triomfar, ho va aconseguir. Tots vam acceptar i fins i tot declarar... ...a aquell batiborrillo d'història... ...com una de les millors mai explicades. Com va ser això? Doncs jo tinc una teòria... ...i, habent rejogat el joc aquesta setmana passada, ...he pogut posar la prova. No és la història... ...que per molts giros i elements que fegeixi... ...està força trillada. I, de fet, ja ho estava el 1997. El mateix feina al fantasissis, l'anterior... ...ja n'havia explicat a una d'assemblant. Tampoc són els personatges... ...que, si bé són simpàtics... ...i, malgrat la traducció pèssima... ...que vam rebre aquí a Espanya, estan força ben definits... ...en realitat tampoc tenen cap component... ...diferencial de personatges... ...que haguem vist mil vegades abans. Ni el set en com succeix la història és la clau. Aquesta Midgard inicial, que és una mescla de totes les ciutats... ...siberpancs que hagueu vist abans. Ni el seu mapa del món amb pobles clarament inspirats... ...en viles budistes, reserves índies... ...ou platges caribenyes. Ni tan sols és el seu punt... ...ni ueig medioambientalista que afronta. Que era, a part, molt típic dels 90. El que fa que, realment, tot això... ...que m'esclata hauria de derivar en un caos mental... ...espectacular, és l'estil kawaii... ...que adopta per la seva presentació. Aviam, segurament la veia després ens pugui... ...fer 5 cèntims de forma més correcta i extensa... ...però entenguem una simplificació... ...de què significa kawaii. Kawaii vol dir cookie, vol dir adorable, vol dir tendre. Perquè pots explicar com un grup de coterroristes... ...decideixen fer explotar un generador d'energia macro... ...a aquesta energia vital, però si resulta que aquests han de ser els bons... ...millor que tinguin un aspecte a rialler... ...amb els ulls ben grossos i proporcions còmiques... ...i unes animacions exagerades. La píldora, com deia, així entra millor. I amb els enemics, 3 quarts del mateix. Els turcos, que són una unitat d'espionatge de Xindra... ...ens persegueixen durant tot el joc. Però gràcies als seus aspectes i maniarismes... ...els tolarem i trobem fins i tot simpàtics... ...quan hauríem de tenir-los un odi i d'espressi absolut. I què dir del gran malote, sèfiro. Que d'acord, li podem adjudicar una hora de misteri... ...i ser un molón nivell over 9000. Però tot i així ens han matat a eris. La nostra estimada a eris. Però, mira... És un endrógin ben plantat amb un passat tumultuós... ...i és un incompres amb uns ulls de gat abandonat. El que vaig és que, òbviament, quan érem nens... ...hi vam jugar al final fantasy 7... ...a través d'aquest aspecte kawai... ...que ens empenya la tendresa i ha dit allò de... ...o, me lo puedo quedar... Doncs vam abraçar un joc amb una història... ...que realment ens acabaria fent pensar coses... ...que d'una altra manera... ...haguéssim considerat avorrides o sesudes. Si vinguessin de cara... ...intentaríem rebutjar amb totes les nostres forces. Gràcies a aquest kawai, molts que només volien jugar un joc... ... ens vam veure atrapats a experimentar una història... ...que sí, tot i que té els seus punts fluixos... ...i amb perspectiva maniqueus... ...no deixa de ser una història... ...interessant i que fa reflexionar. I ara, durant aquesta rejugada que li he fet el joc... ...amb 33 anys, doncs com... ...que tot això ho veig... ...i no puc deixar de pensar... ...coim malabancolant al seu dia. Tirites amb caretes de getets... ...o les campanyes de vacunació... ...anunciades per personatges de la meva infància... ...o, fins i tot, les mascotes dels Jocs Olímpics... ...que ens volen atreure a disfrutar... ...del que realment són una mena de Juegos de l'Hambre... ...on posem a competir humans per divisions en un mapa... ...per declarar una mena de jamonia metafòrica... ...d'un sobre els altres. Ai, ai, ai, que se m'estan al laflapa. Millor, millor que ho vagi deixant aquí... ...ja que estic entrant ja en territori... ...que ha enretat control a més la nostra convidada d'avui... ...i, a més, encara no he parlat del remake. A veure, fem-ho ràpid. En realitat no he jugat encara el remake... ...però si n'he vist molts gameplays... ...en la història. I us preguntareu, però no és la mateixa història... ...si és el remake del Final Fantasy VII original. A veure, que jo me l'he destripada... ...perque sóc així, però tampoc vull entrar en detalls... ...per als que preferissin ser verses a l'entrari... ...que el joc és molt recent encara. Ja ho vaig comentar durant la tertudia de la setmana passada... ...sobre els remakes de Resident Evil. Considero que, per el que he pogut veure fins ara... ...aquest remake de Final Fantasy VII... ...ha resultat-se un encert. És veritat que era molt esperat... ...però per altra banda, tenia por de que fos... ...l'actualització gràfica i llestos. Però, com dic, no és l'imita aquesta actualització gràfica. I tampoc és l'imita ser una actualització... ...d'un sistema de joc que, ja us dic, ...havent jugat aquesta setmana... ...realment estava desfasat. No, s'han centrat en el que va fer el joc especial... ...en un bon principi. Han refet la història. S'acril·legi, cridaran molts. I, en part, els entenc, però siguem honestos. Per què tornar a explicar fil per randa... ...la mateixa història? El que va fer gran el Final Fantasy VII original... ...és coneguda que era aquella història. I, simplement, refei gràfica i jugablement el joc... ...hauria provocat queixes a la direcció posada. Que us hi jogueu? Considero que aquesta primera part del remake... ...perquè, sí, només és la primera part... ...de les tres parts que té el primer CD... ...dels tres CDs que té el joc original. Ha plantat la llavor per a que aquest remake... ...puguis de venir una cosa original. Aportant coses noves al lore, que és un lore que ja està prou expandit... ...amb sequeles i spin-offs que s'havien fet. I ara, enfronta la història original... ...i sense restriccions de la nostàlgia. Coi, si de fet... ...fins i tot han sacrificat l'estil kawai... ...que comentàrem abans, ara és ultra realista. Sí, encara hi ha algun element aquí i per allà... ...però ara, amb un món que ja accepta l'accentricitat... ...i perd dramatisme japonès com una cosa més... ...ens podem permetre aquest luxe... ...de no hi per kawaiitzar el contingut. I no sé, a mi personalment... ...crec que si s'ha de fer un remake... ...que es faci així. Ja veurem com són la resta de parts d'aquest remake... ...i, per llavors, que segurament sigui el 2030... ...que ja en parlarem. Només espero que no seguim confinats. O és que havia oblidat que encara estem confinats. Hòstia, parlant avui t'has posat... ...de debò total, eh? Els números ens parlen. No sé, però saps que la meva obsessió és aquesta. És molt bo, eh? La relació que has trobat... ...amb els 5 del 3, els altres del 5. És interessant. És important recordar-li la gent quan em pot enviar regals. Sí, exacte. Amb direcció a la palma o s'enxús d'esvern. Això ja veurem. Sí, avió-los a la ràdio, perquè hi ha tota una muntanya... ...de coses esperant per entrar encara. No, però és curiós el tema del set. No, només pel número, eh? En referèixer al final del fantasy set... És curiós que sempre és el mític. I ara, el set... O sigui, hi ha set anterior, realment? Sí, sí, sí, hi ha set anterior. Hi ha un detall que potser per això et sona. El món occidental... ... vam passar del 3 al 7. Val... La gent que havia jugat el final del fantasy 3... De sobte li van dir el següent, és el 7. Jo dic, un moment. Perquè realment el final del fantasy 3... ...que es va jugar a Occident... ...era el final del fantasy 6 de Japó. El primer i el segon, i em sembla que el tercer... No, el primer i el segon no van arribar... ...a fer-se Occident, perquè eren jocs... ...exageradament de rol pur. De fet, no hi havia ni personatges a nivell... ...argumental, no? Eres un caballero, un mago, una ladrona, en el que fos. I aquests jocs no van arribar mai aquí. Clar, a més, em sembla curiós perquè ara just... ...començant maig, estan fent ofertes... ...a totes les plataformes de videojocs... ...però concretament jo parlo de la Playstation 4... ...i hi ha una secció que no sé si tu ho has vist... ...o he llegit algun lloc... ...de que és la oferta... ...de que és la oferta de jocs de Japó. I entre ells, a part de tot la From Software... ...i de tot... ...i comences a passar-se. Hi ha com les pagines de Google... ...que a la segona o la tercera sèrie són coses xungues. Doncs aquí també hi ha la segona tercera pàgina... ...a partir d'aquí són totes aquestes jocs. Ja no saps què és. Exacte, d'aquestes coses de JRPG... ...que deies tu, d'aquests jocs de rol japonesos... ...que són superxungos i superlaros... ...i que només veus les imatges i dius... ...que colles això, saps? I us, està ple de jocs així? És que el Final Fantasy, com a saga en general... ...podríem dir que també el Dragon Quest... ...són els jocs occidentalitzats. Allò que l'Adrià no sempre ens explica, no? De que els directors coreans... ...o el Korosawa que ens arriba aquí... ...clar que els valorem més que altres directors... ...perquè tenen un codi més occidentalitzat i tal... ...i els Final Fantasy tenen aquest punt d'èpica europea... ...es sobretot els primers... ...que eren molt caballeros, dragones... ...i tot això... ...i en canvi, a partir del set... ...fan el sal cap al ciberpuc... ...perque el set és ciberpuc directament... ...que també és una cosa molt occidental... ...tot i que ja pot, té molt a dir... ...del ciberpac, té xurro... ...tot el tema de... Tot el tema nuclear, de quira i tot... Exacte, llavors... ...els finals funcionen, han funcionat... ...i haguessin funcionat molt sempre... ...perque hi havia molt de l'esperit d'Angels & Dragons... ...per dir-ho d'alguna manera... ...que és una cosa purament occidental... ...i per això ho va tenir molt més fàcil... ...que altres sagues, tot i que aquí també... ...ja ho dic, no era... ...ja hi havia cert èxit dels jocs de rol... ...japonesos a Occident... ...però el bump que va suposar... ...final set és indiscutible. I en cierta manera... ...puede ser que aquest èxit... ...que tuvo final fantasy 7... ...t'havies d'haver, també... ...con que és el primer on tenen una representació... ...en tres dimensions de la saga, vull dir. Aviam, s'ha d'entendre... ...com era el món dels videojocs als 90... ...i tot i que hi havia jocs brutals... ...per les consoles de 2D, de 16 bits... ...clar, el saga 3D va ser un canvi. I també va fer... ...que les consoles començessin a considerar... ...sa cosa de gent adulta. La Play va ser la console que es venia... ...si la Nintendo era per nens... ...la Sega era per a los macarrilles... ...la Nintendo era per a los adultos. Llavors, el saga 3D... ...ho feia com un molt atractiu. Per dir-ho d'alguna manera... ...era com passar de tenir un telèfon... ...i el final, de fet... ...els de Square... ...tenia molt clar... ...que el saga 3D... ...havia de convertir-se també en el joc... ...més gran que haguéssim fet mai. I temàticament el joc pretén tenir temes. No diré adults, però sí més seriosos... ...que no són potser molt aptes per nens... ...i... ...però, en canvi, també havien de vendre... ...i el públic potencial... ...principalment de les consoles són nens... ...i per això l'aspecte que li acaben donant el joc. El escolta no està infantilitzat, però tampoc... ...m'hi ha d'expir. No sé si l'heu patit algun cop... ...la traducció de Final Fantasy VII, però... M'he necessitat de parlar, però... Sí, sí, crec que... Per què ara què comentes? Ferran, a quin públic exactament és a dir? Mai entés ben bé a quina edat... ...estava dirigit al Final Fantasy VII. La saga, en general, perquè... ...clar, a vegades pot semblar una mica infantil... ...per una altra banda, és el que comentes... ...té una temàtica i una història... ...ostres, que per un nen no és fàcil de seguir. No és només si la temàtica... ...en si era apte o no apte... ...és el sistema del joc, perquè en bogus o no... ...són jocs d'estratègia, són jocs que has de calcular... ...has d'estar mirant aquest atac, funciona millor que un altre i tal... ...mots nens es frustrarien jugant a aquest joc... Sí... ...per pel simple fet de lo difícil que podria arribar a ser. També dic una cosa, jugar-lo aquesta setmana... ...ha estat fent altres coses mentre el jugava... ...perquè és que era com... ...ja saps com funciona en tots els truques... ...és molt arcaic en aquest sentit. Però el target que buscava... ...que era entre el noi que està començant... ...o està acabant primària... ...i abans de que comença la universitat. Diguéssim, entre els 11 fins als 18 anys... ...és el target objectiu. Però clar, era en una consola... ...que havia aconseguit ampliar el target fins als 25... ...fins la gent universitària... ...i que més tampoc aquests que tenien ja 25 anys... ...que potser havien començat a jugar jocs amb el Mario... ...s'estan trobant davant del primer joc... ...que té una història tan llarga, és que estem parlant... ...de 3-3. Va ser un joc que la mitjana de temps de joc... ...era en 90 hores. Són jocs pensats... ...perque els juguin nens. Sí, però no estan tan dissenyats... ...com per que sigui així. De fet, el gènere del Japó... ...no està considerat només per nens, és el gènere... ...és el gènere dels adults... ...és el gènere del joc. Sí, exacte. I el que tu dius de la complicació... ...jo recordo jugar de molt niña... ...con 9 anys o algo así... ...el final fantasy táctics... ...de aquests molt abans... ...i recordo que no entendia... ...absolutament de nada, para mirar muy complicado... ...de más mayor lo retomé... ...y me lo pasé genial jugando. Clar, és que els sistemes de joc... ...això és com... bueno, mira, aquí tenim el pol... ...per demostrar-ho... ...a mi de petit em van intentar ensenyar escacs... ...no em vaig aprendre, després no vaig mostrar interès... ...en tota la meva vida i no n'he après mai... ...però en canvi, un nen de softel i fa clic al cervell... ...i es converteix en el pol digler... ...i a fer concursos de escacs durant el confinament. Però vull dir que els sistemes de jocs... ...no són senzills, no és l'RPG... ...simplificat que era Pokémon... ...perquè Pokémon era l'RPG per menys. Però final fantasy era suficientment complicat... ...però sense arribar a ser el joc... ...més complicat de la història... ...que podia atreure els que busquessin... ...una miqueta més de profunditat en els sistemes... ...però és que sobretot... ...i per això ho resalto tant a la secció... ...és la història... ...que és el llarg que és... ...lo complicat dels gis que té... ...i les emocions, perquè és un joc que hi havia... ...i ja us dic... ...se li veuen les trampes ara, 23 anys després... ...però és un joc que feia sentir molt... ...i que tothom en parlava. Clar, però a més amb això que estàs dient... ...d'aquests 23 anys de separació... ...el remake, això d'alguna forma... ...has explicat que hi ha certs canvis... ...que dintre el que cap... ...tocar una cosa intocable com aquestes vegades... ...de un joc tan mític, doncs és complicat... ...però no sé si fins a quin punt... ...aquestes coses s'arreglen. Aquesta repetició, aquesta mena de... ...joc que pot ser una mica... ...previsible? Home, és que jo crec que una manera... ...una cosa que es van preguntar... ...esquwer que em van decidir... ...refer el remake, el remake s'ha estat demanant... ...des que es va presentar una demo tècnica de la Play3... ...es va demostrar tècnicament com era... ...amb una mena de remake del final set... ...i la gent va dir, hòstia, que està en camí... ...i esquwer va dir, home, no ho estava... ...m'estan igual farem. I llavors... ...era com un projecte malaït, ...que no s'ha fèiem mai... ...perquè crec que... ...i això ho ha dit el director, que és el mateix... ...dels Kingdom Hearts, que això d'entrada pot ser... ...un gran problema, perquè... ...i coregui la saga de Kingdom Hearts sap... ...que és un especialista en liar-se. Es va fer la pregunta... ...com fas un remake... ...de un joc que va ser tan emotiu i sorpresiu... ...quand tothom ja coneix aquest joc? Perquè a més li ha quedat la gent, és la història... ...i llavors ho van afrontar... ...com dient, hem de fer un joc... ...que els que ja l'han jugat... ...es puguin sorprendre tant com els que el juguin... ...per primera vegada. Això porta certs errors, per exemple... ...si considero que és bastant important... ...coneix el lore... ...de final fantasy 7, dut d'una altra manera... ...havia jugat a l'original per poder disfrutar... ...plenament del remake. Però el remake funciona si no ho has fet. Sí que és veritat que és un joc... ...i és més... ...per això deia que alguns diuen sacrilegi... ...cambia coses clau. És molt fàcil opinar ara... ...que tu coneixes la història sencera... ...original, però no coneixes la història sencera... ...del remake, només hem vist la primera part. És molt fàcil opinar ara... ...d'hòstia, s'ho han carregat... ...no ho saps, no ho saps cap on va. Aquest és el problema i ho parlàvem... ...ho parlàvem fa uns dies, no?, parlàvem fa uns programes... ...lo de que la gent necessita respostes... ...i necessita que li assegurin les coses. És un remake, no és un remake, és un re-think. És una revisió. Clar, pot ser por, jo ho entenc. I es pot fer molt malament, perquè això també ha passat. Sí, sí, sí. Clar, jo anava a dir que... ...qui vulgui jugar aquest remake, tot sí. Juguem l'original també per fer aquesta compartida... ...però si us plau, no mireu la pel·li d'animació. Perquè jo recordo d'anar al cine... I ara jo era petit, recordo i... Però estàs parlant de la pel·li... ...de Spirit Poison? Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. És una temàtica que es va intentar semblar a la saga... ...i va ser com... És que per començar... ...que no té res a veure amb el final fantasy 7. És a dir, cada final fantasy és propi. Vull dir, són universos separats, no? La pel·lícula és un univers propi, no és la mateixa que el set. Simplement que agafen elements... ...la final fantasy entre espíritus... ...i tal, així com ciència... ...i misticisme tot junt. Però clar, jo pensava que estàs parlant de la pel·li... ...de l'animació que vam fer no al cinemes. Fa en el fantasy 7 Children... ...que és la continua a ser directa del joc... ...que es va fer el 2017. És Canon directe. Exacte, és Canon. Llavors, clar, la pel·lícula... ...de Spirit Poison... ...no és Between, sinó Whithin. L'espirit que hi ha... ...que n'è la vita... ...no ens enganyarem, és un pet de pel·li. És un pet de pel·li desastre. Van voler... ...utilitzar-la com a primera pel·lícula... ...que podien existir actors digitals... ...perquè es va parlar molt de la protagonista... ...com si hagués de ser un actriu... ...que treballava en aquesta pel·li... ...i que potser la veuríem en un altre pel·li... ...després, com si el personatge fos... ...vistint de l'actriu. Però que és aquest estil... ...com la pel·lícula que hicieron de Dragon Ball... ...esa tanca esposa... ...que tuvo tan poco éxito... ...no recordará cómo se llamaba... ...que Goku era una especie adolescente... Sí, Dragon Ball Evolution. Sí, sí, sí. No, perquè Dragon Ball Evolution... ...són personatges reals... ...i feta partget que no tenia res a veure amb Dragon Ball... ...simplement havien comprat la licència. Això són Square, és que més és fort. Square funda la seva pròpia productora... ...de cinema d'animació... ...per fer aquesta pel·li... ...es fot una hòstia i la tanca. Ells mateixos, de fet, és un dels guionistes... ...de tots els final fantasy, és qui fa el guió. El que passa és que com que és un risc... ...de pensar en el mercat internacional... ...hi fan una pel·li que de final fantasy té molt poquet. Però molt poquet vol dir que és una pel·li... ...de sense ficció més. Per molt l'alarre tècnic que fos en el seu moment... ...estava destinat a quedar desfasat en seguida. I, a fet, és això. Si tu la veus ara ja ho vam comentar... ...la gent té cares de cartró. No, les emocions no transmeten... ...al part de que el guió sigui fluix... ...però sobretot que estem parlant de final fantasy... ...és una pel·li gris, gris... Sí, sí, sí. És un desastre. Però, en canvi, aquesta d'Advent Children... ...és com va evolucionar l'hora del final fantasy 7... ...al cap de la gent. No té res a veure el final fantasy 7 original... ...amb tot el que s'ha desenvolupat després. Perquè tothom pensa que els personatges... ...emo superdeprimits i tal... ...és molt típic del final fantasy... ...i molta gent diu que el claute és així, no? El claute en el joc original no ho és. Té el seu problema, perquè... ...i aquesta paraula t'agrada tu... ...és un tio que té anagnòries, sí? Un tio amb una malaltia rara... ...de gossanos, no? Anagnòries, és un tio... ...que no recorda qui és... ...tot i que està convençut de saber-ho. Llavors, a mesura, clar, la gent això... ...l'hi va fer pensar molt a les crisis d'identitat... ...qui sóc jo, que faig en aquest món... ...però ell, com a personatge, no és un emo deprimit. Ha sigut després amb les representacions... ...que s'han fet, no? Clar, la diferència entre canon... ...i fan fiction... ...és que el canon l'han fet als mateixos... ...i no ha facilitat el tema, però a vegades... ...molt canon de Final Fantasy... ...ha semblat fan fiction. Una cosa que s'ha d'anar a comentar, Ferran... ...m'ha fet que sé... ...és que, clar, jo no he jugat als Final Fantasy... ...en general, conec la història, no he jugat... ...he vist jugar molt, quan era petit, amb amics... ...i això, però m'ha fet creixer que aquest personatge... ...fé firot, no el que deies? Ser firot, sí. Ser firot. Que vindria a ser com una mena de doctor manjat... ...en fantasioso, no sé fins quin punt... ...en fa gràcia, perquè, clar, ja que parlem... ...també, aquest programa així, en base... ...a l'Oquí o l'Ua... ...coses així, com boniques i això... ...i que comentaves també, que feien el fantasy... ...dins del que acaba, ho és, una mica així, també. Clar, després també hi ha aquests dolents... ...que són els típics arrodonits... ...de... ...i divertidos, com del Sónico... ...o del Mario, del Crash... ...que hi ha aquest rotllo, també, que al final també... ...no sé fins quin punt no vull fer servir aquesta paraula... ...que ja sé que no es vendita, però... ...que fins quin punt s'infantilitza una cosa així. No, aviam, el Cephirot... ...no està infantilitzat en el joc. Ara, la raó... ...de que fa en el fantasy tingui aquest espectacle guai... ...que són personatges amb el cacros, amb els ulls... ...molt grossos, amb pantinats molt extravegants... ...amb les extremitats exagerades... ...en veritat, la raó és tècnica, eh? Perquè el joc, en veritat, quan entres en modo batalla... ...dies-hi, quan ets al joc és diferència... ...entre quan entres tu camines pel món... ...fins que arribes a una baralla, llavors entres a un lloc diferent... ...es intenta ser més realista... ...i després ja podríem parlar també de les cinemàtiques... ...que també tenen l'estil realista. El joc va optar per aquest model kawai... ...per un tema tècnic. No era el primer joc en 3D que feien Square... ...era el primer cop que... ...i no ho sabíem fer d'una altra manera... ...i van decidir portar-ho cap aquí... ...i alhora van pensar així també és més fàcil... ...perque, aviam, els fantasy enteriors... ...que eren més prits, amb dibuixos 2D... ...també tenien aquest aspecte de cap gross... ...que no podien estar dibuixant... ...amb les teles tan petitones que hi havia abans... ...i amb els pixels que et permetia fer una Super Nintendo... ...una Nintendo... ...no podien dibuixar personatges super elaborats... ...i castiguéssim molt ben animats, llavors feien simplificacions... ...en una mena d'emoticons... ...és que al final tu el que tenies eren les emoticones... ...de la seva cara per representar les emocions... ...i eren molt exagerats... ...i molt com ens podem imaginar... ...quand un personatge com el doctor Slum... ...passa d'estar sèrio... ...està fent conya... ...i es fa una cosa semblant... ...que passa que al final feien el fantasista... ...està explicant una història molt dura... ...i ho està fent amb aquestes caretes... ...i llavors és com... ...ai, el to és raro... ...tot i que al final tu et convences... ...i entres... ...i ja està... ...i veus això del Sèfiro... ...el Sèfiro està tractat amb molta serietat... ...no té cap moment còmic... ...ell... ...com el que deies... ...del Eggman... ...o del Robotnik... ...del Sonic... ...però en canvi sí que és veritat... ...i ho han d'accederadament... ...que semblen el doctor Malik... ...perdi alguna d'Austin Powers... Sí, però el que comentaves de Sèfiro... ...lo que... ...a lo mejor no se muestran... ...en ningún momento como algo así alegre... ...con esa connotación... ...pero sí que tiene cierta dualidad... ...porque es lo que decías antes... ...tiene como una crisis... ...pero al final unas intenciones de destrucción... ...eso es lo que lo hace realmente Kaguay... ...es decir, Final Fantasy... ...no es Kaguay por la estética que tiene... ...que al final es una estética... ...comentaves antes... ...es más bien manga o más bien anime... ...es realmente Kaguay... ...por lo que decías en tu intervención... ...que al final... ...es un juego con una estética... ...pues eso... ...Kaguay... ...por decirlo Kuki... ...pero con unas intenciones... ...y una historia... ...y unas referencias... ...pues a mitología... ...una mezcla de escenarios... ...todo eso... ...toda esa dicotomía... ...esa mezcla... ...es lo que lo hace Kaguay... ...però això suposo que ja teníem una altra secció... ...perque ho expliquis més... ...ens podem imaginar... ...com ha decidit narrar... ...oxident... ...una història fantasiosa... ...com el senyor dels anells... ...i teníem des de la versió de... ...la versió de Bansky... ...o Bansky... ...o Bansky... ...com es diu el dibuixant... ...no el grafitero... ...el dibuixant de tota la vida... ...que fa aquella versió tan fosca... ...amb rotoscòpia i tal... ...o inclús Peter Jackson... ...que és un tio que ve del cinema gore... ...i en canvi estic segur... ...que tu... ...i demanes... ...és que esteu a existir... ...és que Millazaki... ...com faria Millazaki... ...una versió dels senyors dels anells? També la faria Kaguay... ...la faria amable als ulls... ...per explicar-te una història... ...que seria igualment dura... ...que seria igualment tràgica... Depèn de qui Millazaki és... ...Ferran, si és el de... ...François Huero... ...si és el de... Això també. Això també. Sí, al final d'una estètica... ...puc convertir una història... ...en algo kuki o en algo kaguay. Sí, claro, aunque el origen no lo sea. Sí, però també és més amable fer-ho d'aquesta manera. Potser, tonalment, d'entrada sembla dissonant. A mi sempre m'havia passat... ...jo no he sigut... ...molt seguidor del manga... ...o de l'anime, precisament per això... ...perque m'estan intentant explicar... ...històries que em poden semblar interessants... ...però ho estan fent empallassades... ...per dir-ho d'una manera visual... ...que d'entrada... ...potser per cult... ...per pararencia cultural... ...jo no necessito... ...però sí que és veritat... ...que al final es consumeixen més. Perquè quants animes hem vist... ...que tu, sense saber de què van, dius... ...això són dos noies d'institut... ...i ja veus tu, de típica història... ...i després descobreixes que és utena... ...i que són... ...i que són històries lèzmiques... ...assesinats... ...i coses rares. Sí, i al final... ...a lo mejor no es muy amante... ...de este tipo de cosas... ...que al final he seguido una historia... ...sin interactuar con ella... ...pero luego vemos ejemplos en los videojuegos... ...com decías antes... ...Pokemon, el estilo de Kirby, Mario... ...Pakman, Donkey Kong... ...incluso que el villano acabó teniendo... ...su propio videojuego... ...o incluso Zelda... ...que juego tiene una intención... ...y tiene unos enemigos... ...y tiene, pues eso, toda una mitología detrás... ...pero nunca veremos sangre en un Zelda... ...nunca veremos esos rasgos... ...tan de violencia... ...y al final... Sí, però amaguen, eh... ...amaguen cosa perquè el Zelda... ...els Zelda, precisament... ...jo recordo moments més traumàtics... ...amb el Zelda, sense haver vist sang... ...com dius tu, sense haver vist coses explícites... ...però que són estranyes, no? Ja recordo el... ...el Zelda, The Lockerine of Time... ...quant anaves a les catacombes... ...i et trobaves uns mostres... ...que sotafeien un crèdit, quedaves paralitzat... ...i s'apropaven a tu, poc a poc... ...que sí, tu analitzaves el dibuix... ...i el dibuix era cookie... ...però... ...tot el que estava passant... ...en aquell moment era atarrador... Totalment, i a més... ...aquesta estètica també ajuda... ...a que els pares, quan els demanàvem... ...a aquest tipus de jocs... ... ens els compressin... ...sense mirar-se ben bé la història... ...i després... ...descorreixin que els teus fills... ...que jo tenia des d'haver empatit el Metal Gear... ...que també era un joc de dos, tres... ...no li ho has trobat... No, però... ...no era cookie... Metal Gear... ...no... Metal Gear no és cookie... No... Mira, fem una cosa... ...perque estem ja començant a entrar... ...i crec que la teva secció... ...expliques molt millor... ...tot aquesta idea de cookie... ...tot aquesta història de cookie... ...i jo tiraria endavant. Bueno, intentarem. Vinga, doncs... La cultura. Primera de tot... ...quiero haceros una pregunta. ¿Qué tienen en común? Hello Kitty, las neveras retro, Trump, Pikachu y el ejército de Japón. ¿Podemos pensar... ...que es que el señor que los creo... ...estaba puesto de opio? Pues no. Lo que tienen en común... ...es que podemos ver en ellos... ...rasgos de lo cookie. O incluso podemos decir... ...que son cookies en su plenitud. Y he podido sacar estas conclusiones... ...después de leer el libro... ...El poder de lo cookie... ...de Simon Lee. Del editorial Alfa de Kai. Traducción de Albert Fuentes. Y empecemos por el principio... ...con una nota... ...que está exactamente... ...al final del libro. Que nos dice... ...lo cookie es una corriente estética... ...aparentemente frívola... ...a la que debemos acudir... ...con la máxima seriedad. Pero ¿qué es lo cookie? ¿Por qué tenemos que tomarnos... ...lo como algo serio? Pero vamos a entrar en materia. Simon May ha escrito un libro... ...entero donde describe... ...qué es lo cookie. Pero para que no tengáis que... ...poneros a buscar en internet... ...cosas cookies... ...ni qué es lo cookie. Y los señores de Google... ...no piensen que somos... ...todos juventuras de 14 años. Vamos a dar unos cuantos ejemplos... ...de elementos cookies... ...y qué características tienen. ¿Qué es lo cookie? Lo cookie es algo... ...que a la vez es inocente y astuto... ...como por ejemplo Mickey Mouse. Es algo infantil y adulto... ...como por ejemplo Yoda y E.T. ¿Cuántos años tenían? Es un poco incierto. Es masculino y femenino... ...como por ejemplo Bambi... ...que no sabíamos si era... ...un cerbatillo o una cerbatilla. Es a la vez de Fímero y Eterno. Como por ejemplo los fantasmas... ...de la película de animación... ...mi vecino Totoro. Es bueno y malo... ...como por ejemplo un caza japonés... ...con una pegatina... ...de un personaje adorable... ...Caguay. Es hogareño y ajeno... ...como por ejemplo una nevera... ...como comentábamos antes... ...con ese aire retro... ...las formas redondeadas. Eso es tonospastel. Es a la vez armonía y disonancia... ...como la foto icónica... ...de Kim Jong-un... ...el padre de Kim Jong-un... ...de el que hablaremos un poquito más tarde. Es a la vez necesidad de autosuficiencia... ...como por ejemplo Calimero... ...que parecía muy débil... ...pero siempre se salía... ...de todos los hembrollos... ...en los que se metía. Y es a la vez hermoso y repugnante... ...como el icono clásico ya... ...de la caca de WhatsApp. Si nos fijamos... ...el cuquismo está lleno de contradicciones... ...y eso es precisamente... ...lo que nos atrae de él... ...y no sólo las contradicciones... ...sino la falta de respuestas... ...es una condición... ...a la que no estamos acostumbrados... ...y menos con Shang-Google en nuestras manos. I esta es precisamente... ...la característica... ...que podemos ver en Trump. Esa incerteza... ...esa... ...esa duda... ...y esa falta de respuestas. El pelo de Trump es suyo... ...crees sus mentiras... ...se lava la cara a consumo de zanahoria... ...y sobretodo... ...como puede entrar en una rueda de prensa... ...con una enorme sonrisa... ...a decir barbaridades... ...volver a sonreir... ...llamándonos con esa gesticulación... ...decir una barbaridad más grande... ...y continuar así... ...en una rueda de hamster infinita. Seguramente no sea algo intencionado... ...esta característica cookie de Trump... ...pero puede ser uno de los rasgos... ...que más atrae... ...tanto a detractores como partidarios. Pero Trump no es el único... ...que tiene ciertas características cookies... ...como comentaba antes... ...en los ejemplos... ...Kim Jong-il... ...también tiene ciertos rasgos... ...sobretodo... ...no él... ...sino la imagen que tenemos de él... ...Kim Jong-il era un dictador... ...obviamente no es cookie... ...pero esa imagen... ...que vendió el partido... ...como unista coreano de él... ...sí que tiene ciertos rasgos cookies... ...en esa imagen... ...vemos a un hombre con rasgos femeninos... ...vemos a un señor con un cardado de señora... ...com el de nuestra tia de Calatayud... ...con unos ojos que sonríen... ...pero que si lo estapamos debajo... ...aparece una sonrisa totalmente impostada... ...en el fondo lo que vemos es la imagen... ...de un dictador fraternal... ...incluso puede llegar a parecernos tiernos... ...otro rasgo que tienen en común... ...Trami, Kim Jong-il... ...es que tienen un toque de siniestro... ...los siniestro en mayúsculas... ...los siniestro como el primo... ...lo cookie dentro del mundo del terror... ...aquello terrorífico que nos atrae... ...com, por ejemplo, los gremlins... ...el muñeco Chucky... ...el mundo de la bola de cristal... ...o en cierta manera también los teleñecos... ...aunque el mayor exponente de lo cookie... ...como limpieza de imagen es Japón... 1, 2... Després de la Segunda Guerra Mundial... ...i per avorar un poc esa imagen... ...militarizada que tenía al país... ...donde otros tiraron por el arrepentimiento... ...y la culpa Japón tomó la estética... ...de lo kawai. Podemos decir un poco para el que no lo sepa... ...que el kawai es como la traducción... ...al japonés, para entendernos. Lo que hicieron es coger esta estética... ...para suavizar ese aspecto... ...y hacer desaparecer la fama... ...que Japón tenía de país agresivo y amenazador. Se valieron una estética... ...en cierto modo infantil, dulce... ...una imagen amable... ...también muchas referencias... ...a la mitología japonesa... ...llena de personajes indefinidos... ...sobre todo dentro de los dibujos animados... ...y de los mangas. Fue algo totalmente progresivo. Tuvo su auge en los años 70... ...y realmente ha durado hasta nuestros días... ...y no está sólo en Japón... ...está totalmente extendido por todo el mundo. Lo kawai... ...lo que les permite es tener libertad... ...les permite mostrarse desvalidos... ...y al mismo tiempo alegres... ...ser transparentes llevando máscaras... ...ser armoníosos siendo bastante estrafalarios... ...y eso podemos verlo en ciertas vestimentas... ...de tribus urbanos japonesas... ...pero no sólo atañan los jóvenes... ...los adultos también ven... ...toda su vida rodeada de objetos cotidianos... ...llenos de estética kawai o estética kuki... ...como fiambreras con ojitos... ...trenes con pegatinas de personajes fantásticos... ...con estética kawai... ...cartelería oficial del estado con esta imagen... ...bolígrafos, chaquetas, camisetas... ...zapatillas de estar por casa... ...incluso helicópteros antitanque... ...existen buscarlos... ...existen helicópteros antitanques con estas pegatinas... ...en definitiva los ciudadanos japoneses... ...se han valido de esta estética kawai... ...para mostrarse al mundo y entre ellos... ...comos sujetos amables... ...pero el estado también ha entendido perfectamente... ...la influencia de lo kawai en el día a día... ...y la ha tomado como propia. Por otro lado, el poder de lo kuki... ...nos intenta persuadir del error de pensar... ...que lo kuki o lo kawai... ...es solo un reflejo del infantilismo de nuestra sociedad... ...del culto al niño que tenemos ahora tan arraigado... ...pero que si nos paramos a mirar... ...es una idea muy reciente... ...hace 50 años había muchísima explotación infantil... ...y sigue existiendo... ...y en cierta forma es así... ...lo kuki o lo kawai tiene ese punto infantil... ...pero no lo infantil como algo dulce... ...o un sinónimo de protección... ...o de algo que tengamos que cuidar... ...sino la visión de la infancia... ...como algo no puramente inocente... ...sino algo oscuro y luminoso a la vez... ...lleno de dudas y de temores... ...pero a la vez de verdades... ...como algo complejo... ...lleno de contradicciones... ...feo como un bebé que se acaba de vomitar encima... ...pero bonito como una cara pequeña... ...pues con los ojos muy grandes... ...cruel como estrujar una rana... ...en las manos... ...o dulce como llorar al verla... ...espachurrada o escachada... ...com diría mi sobrina... ...en nuestra mano... ...de forma como lo fue en nuestra época de pubertad... ...o inmaculado como un niño durmiendo... ...la siesta en un campo de amapolas. Lo cooking definitiva... ...es aquello que manteniendo una estética... ...de proporciones desfasadas... ...formas redondeadas... ...aparencia dulce, actitud sumisa... ...un poco alejado de la realidad... ...con formas humanas... ...a la vez nos parece estético... ...nos parece tangible... ...agradable, autosuficiente... ...en cierta forma inhumano... ...pero a la vez real... ...también un poco protector... ...nos acerca a nosotros mismos y a los demás... ...pero siendo objetos y actitudes... ...alejadas de lo que creemos como propio. En conclusión... ...lo cooking nos atrae... ...porque nos permite dejar de lado... ...la exigencia social contemporánea... ...de definirnos y definir todo... ...de saber lo que somos y lo que hacemos... ...nos permite sentir dudas... ...plantearnos preguntas... ...sin necesidad de encontrar respuestas... ...nos deja autónomos... ...para no tener que decidir... ...entre blanco y negro... ...nos deja hacer nosotros... ...sin ser nosotros... ...y ser otras personas diferentes... ...sin necesidad de saber quién son... ...lo cooking... ...nos hace a nuestra manera libres... ...fuera de cánones o margens... ...y aunque puede jugar en nuestra contra... ...y hacer de nosotros unos consumidores... ...compulsivos de objetos cookies... ...de ropa cookie, de imágenes cookies... ...o incluso tolerarlo intolerable... ...debajo de un escaparate... ...con una estética cookie... ...actuar de una forma... ...un poquito más cookie... ...haría de este mundo... ...un planeta lleno de diversidad... ...y lleno de pensamiento... ...un pensamiento lleno de preguntas... ...sin ningún tipo de respuesta. Vale, vale, vale... Això és el que jo deia... ...aquesta intent que hi ha vegades... ...de considerar que el cookie és només infantilisme... ...quan en veritat s'utilitza per explicar-te coses... ...d'una altra manera. Exactament. És a dir, l'infantilisme... ...és un escurs al cap i a la fi... ...i també el que fa és recollir... ...una mica aquest instint de protecció... ...que tenim envers... ...pues el que tu deies a la teva intervenció... ...aquests animals amb molts grans... ...caps grans, cossos petits... ...al final és inevitable... ...que tinguem aquest instint... ...però no busca només aquesta intenció... ...que és el que tindrien les coses dolces... ...és a dir, les coses dolces. Una cosa que és dolce... ...sólo té aquesta estètica i ja està... ...per entendernos... ...no sé com dir-vos... ...un nenuco... ...és simplement dolce... ...per sí mismo, no tiene ninguna... ...no tanto ninguna intención... ...sino ninguna expectativa... ...como sí mismo... ...como sujeto me refiero. Sí, suposo que... ...aquesta... ...jo no sé on vaig llegir fa temps... ...que els ulls grans ens recorden els bebès... ...i que els bebès apelen absolutament... ...a tota la humanitat... ...si té mínimament cor, no? Per dir-ho d'alguna manera... ...tots reaccionem-nos al llant d'un bebè... ...que es diu... ...encara que alguns reaccionem d'una manera... ...una mica violenta... ...a un dilei... ...de 30 anys. Sí, digues-hi. Però que és aquest tema... ...que si tu... ...li poses ulls grossos i expressius... ...una cosa... ...li prestes més atenció emocional... ...que a veure... ...és que m'estic imaginant... ...la típica motocicleta... ...motero de carretera... ...que s'hi ha tatuat una noia... ...molt realista... ...amb els pits mitja l'aire... ...i amb la seva cara... ...i els seus tacons... ...però el mateix... ...al mateix tio... ...també porta... ...arredera un dibuix... ...d'un diable... ...però un cap gros... ...amb els ulls grossos... ...i la gent potser recordarà... ...més aquell diable... ...que no la noia... ...que serà l'enésima xica... ...que ha vist-ho de calendari... ...que estic posant un exemple... ...però que és... ...però al final pot ser que una persona tan dura... ...com un motero... ...també li agraden aquestes coses... ...però que al final... ...tothom té emocions i sentiments... ...i suposo... ...que al final ella està transmetent la idea... ...de... ...soy un diable... ...però con un diablillo... ...soy un diable... ...però con un funco... ...de diable... ...que los funcos... ...son una representación muy fuerte... ...de lo cuqui de nuestra sociedad... ...y de la sociedad de consumo... ...sobretot... ...i el que deies, Farrand, ...este diablito... ...yo creo que... ...a todos nos viene a la cabeza... ...en lo cuqui, porque representa exactamente eso... ...es la maldad personificada... ...dentro del cuerpo... ...de algo tierno y algo... ...es decir... ...no sé si seria tanto lo cuqui... ...como algo siniestro... ...bueno, supongo... ...si no tuvies esos ojos grandes... ...y fuese algo más realista... ...no una representación tan iconográfica... ...sino algo más figurativo... ...seguramente nos parecería algo siniestro... ...ese mismo diablo... És el que acaba de comentar el pol dels funcos... ...i hi ha molta gent que considera... ...que tenir un termàul diper realista a casa... ...és agressiu... ...fins i tot és antiestètic... ...però en canvi el funco els sembla bé... ...perquè és amable... ...perquè... Expliquem una cosa... Farrand, expliquem què és això el funco, perquè... Bueno, que creo que funco... ...es la màxima expressió... ...es decir, ...quando cogemos... ...todos los personajes... ...que a gente desde los 10... ...hasta los 45 años para entendernos... ...que pueden ser representativos de su vida... ...de su infancia, de su adolescencia... ...o de su vida actual... ...les ponemos una cabeza muy grande cuadrada... ...un cuerpo muy pequeño... ...y a todos les ponemos los mismos ojos... ...a la vez de lo que creamos... ...es una repetición que los hace muy familiares... ...y a la vez muy identificativos... ...porque es ese personaje al que nosotros evocamos... ...al que nosotros estamos poniendo sentimientos y emociones... Clar, clar, de fet... ...en bell cap llavors les versions que fa Lego... ...en pel·lícula... ...Lego Batman o Lego... ...o Star Wars o... ...saps? O sigui, hi ha un punt també d'aquesta traducció... ...no sé si és cookie... ...perque també és veritat que és una mica més aresta... ...no? No ho sabria dir, o sigui, és entre mig, potser. Tot això, i corratgeix-me bé, si m'equivoco... ...al final respon molt a la nostàlgia, no? Respon molt a una idea... ...que és segura per tu... ...i que l'utilitzen... ...aquesta idea segura de... ...postivuixos d'animats, de pel·lícules antigues... ...de joguines antigues... ...i li fas el tractament de joguina... ...que és el tractament kawai, el tractament de amabilitat... ...aquest concepte dol, que pot ser una mica aresta... ...has d'haver més senzill, no? Jo per això comentava-lo a les tirites o a les injeccions. Clar. O abans parlàvem amb la vea... ...del Japó, això és unipresent. Els policies estan representats... ...de forma kawai constantment. Lo cookie en el fondo... ...lo que pretende es ser... ...es una erosion entre las fronteras... ...de la infancia y la adulted... ...y eso nos viene muy bien porque... ...al final cada vez estamos tendiendo a tener vidas... ...más estructuradas y nos gusta tener un control... ...sobre nuestro día a día... ...y nos gusta tener responsabilidades y ser eficientes... ...bueno, es que al final es lo que nos pide nuestra sociedad... ...de responder siempre... ...y lo que comentaba también en la intervención... ...tener siempre respuestas a todo... ...poder definir todo... ...tener siempre soluciones y resolutivos... ...siempre tener esa capacidad... ...y este tipo de elementos cookies... ...com un funco o cualquier cosa... ...al final es lo que rompe esas barreras... ...y lo que nos ayuda... ...a suavizar de alguna forma... ...ese día a día... ...ese diálogo es el que nosotros buscamos... ...en los objetos cookies... ...y un poco sí que tiene que ver... ...ya no tanto con la nostalgia... ...o con lo retro... ...o con lo antiguo de cada uno... ...sino con el hogar... ...es decir, el origen de lo cookie como término... ...tiene que ver sobre todo con la industrialización... ...y con el hecho de hacer del hogar... ...sobretot el crecimiento y los hogares de clase media... ...unas zonas... ...món tanto femeninas también... ...feminizadas más bien... ...y sobre todo organizadas... ...entorro al consumo... ...y al consumo de mercancías... ...y al hecho de poder interactuar entre ellas... ...de una forma cómoda... ...de una forma amable... ...es decir, no es lo mismo... ...tener que coger un coche... ...y darle vueltas con una malivela... ...para poderlo encender... ...y poderlo poner en marcha... ...com a apretar un botó... ...com ho fem ara... ...y poder arrancar el coche... ...esa capacitat... ...i esa facilitación... ...de la conducta con los objetos... ...forma parte también de lo cookie. Clar, però el cotxe... ...aquest que ha presentat l'Ilon Musk... ...és que sembla una patata mal tallada... ...al cotxe del Homer... ...al cotxe del Homer. És un cookie, eh? En realitat, Tesla és una empresa cookie... ...vamos totalmente... ...lo ves igual que lo ves Google... ...o lo ves Apple. I suposo que ara que estàs parlant d'això... ...tot això respon molt el disseny... ...t'hi sento interiorista... ...o ho deus tenir supermamat... ...que és com... ...integrar tecnologies... ...o avançaments... ...a la comoditat de la nostra vida... ...fer, la tecnologia bàsicament... ...més humana... ...ha posat aquest exemple de la malivela... ...dels cotxes antics... ...és la mateixa exemple que posava jo... ...quandèia que els jocs abans... ...en pixels arribaven fins on arribaven... ...la tecnologia permet... ...que les coses es torni més... ...humanes... ...i si la tendència ha sigut... ...fugir... ...de... ...de la mecanització... ...la manivela del cotxe cap al botó... ...és perquè al final el botó és més amable... ...potser, que per les persones que no la manivela... ...cara ho sí, totalmente. I aquest... ...per això a vegades es confon... ...cookie amb infantil, no? Perquè sí que és veritat... ...i això és una pregunta que... ...mira, te la faré... ...de debò... ...no hi ha un punt... ...de infantilització de la societat... ...per molt que es vulgui fer... ...com una mena de... ...discosports moderna... ...això és infantil... ...però és irònic... ...però no es queda també... ...al calat... ...al calat d'eternoadolescente... ...que ara ja és eternoinfante. A veure... ...però pot ser que en cierta forma... ...sí que sea de... ...así... ...és decir, el cookie sí que és infantil... ...bueno, quiero decir... ...la influencia del cookie en nosotros... ...en cierta forma es infantil... ...pero es lo que comentaba un poco... ...lo infantil yo creo que... ...por esas... ...por esas dicotomías... ...y esas contradicciones... ...a ver... ...no creo que si tú no supieses... ...que ese funco que tienes en casa... ...es Batman... ...lo tuvieses... ...porque simplemente sería dulce... ...me explico... ...entonces no tendía ningún atractivo para ti... ...la gracia que tiene ese funco... ...o tantas... ...o tantas cosas... ...es que... ...para nosotros tienen una importancia... ...y un peso que puede ser a lo mejor nostálgico... ...por supuesto... Però això és molt meta... ...el sentit és molt meta... ...de este funco no me gusta porque sea un funco... ...me gusta porque es Batman... Exacte... ...es que es totalmente eso... ...claro, es que es así... Aquí sóc tinc el meu dubte... ...fins a quin punt podem desmentir... ...que el cookie no forma part... ...de la infantilització de la cultura... ...però no ho estic dient d'una forma negativa... ...sí no... ...o curament negativa... ...sí no que... ...habiam... ...perque... ...hem estat parlant aquí... ...de programes de coses més aviat lletjotes... ...el Palmar de Troia... ...amb tot el seu imaginari visual... ...i ara abans tu ens parlaves de l'Hogar... ...veu haver-hi una època... ...que els Hogar és almenys aquí a Espanya... ...la decoració del hogar... ...de l'Hogar, de la llar... Sí, de la llar... ...era... ...el Cristo... ...el Gernica... ...si eres proper... ...el Franco... ...i aquestes coses... ...que estèticament visualment... ...no eren atractives... ...eren agressives... ...el Crist és la cosa més agressiva... ...que sempre s'ha fet molt... ...a aquest xiste... ...si el Crist ho vajar ara... ...i diuen... ...te adora a tothom i baixes... ...i el que es troba és... ...la imatge de quan va morir... ...dius, cabrons... ...i dius... ...podríem recordar-me en més bons moments... ...cabrones... O sigui, es veus el quisto de Borja... ...com es deia aquell, no? El Xeomo de Borja... El Xeomo de Borja... La idea aquesta... ...que has comentat... ...la feminització... ...de l'estètica... ...a part de que no entraré... ...perque... ...hi hagi posat el projecte... ...en aquest programa... ...de si això és més femení o no... ...com a mínim accepto... ...el discurs de que s'havia associat... ...les coses maques i agradables... ...cap a la feminitat sempre. Això no... ...no ho podem posar en dubte. És a dir, el tio havia de ser dur... ...i la dona no havia de ser amable. Si ho veiem així, doncs sí, és feminització. Però també jo crec que respon molt... ...i això l'Adrià... ...no em sembla que ho ha comentat... ...algun programa també... ...no infantilització de la cultura... ...però sí... ...al fet de que el nen... ...ha guanyat un rol... ...en els últims 50 anys... ...en el paper de la vida de la gent... ...que no tenia antigament. Abans el món era pels adults... ...i els nens eren... ...esperar que creixin, quan creixin... ...seran persones. Exacte. Perquè abans es treballava... ...i per això també l'imaginari... ...de les cases era... ...el del petit, el de l'esforç, el del treball... ...i ara en canvi... ...com que el nen... ...tothom s'entrava a la nostra societat... ...aparentment... ...perque després... ...podríem fer un altre programa sobre... ...la conciliació laboral i familiar... ...els nens ara tenen un pes, no? És la frase de los Simpsons, un altre cop. És que no vamos a pensar en los niños. Em pensa que eren niños, niños, futuro, futuro. També, també. No, però que el tema aquest... ...con que el nen agafa un rol tan central... ...hem de fer les cases amables pels nens. A veure, realment... ...con lo que te refieres a los niños... ...sí que es cierto... ...que es algo súper reciente... ...la veneración del niño. Y es una cosa que he comentado... ...y que creo que es una de las premisas básicas... ...para hablar de lo cookie... ...y explicar que lo cookie no es exactamente eso. Perquè al final ha cogit el món infantil... ...un pes important... ...perque se ha querido a alguna forma cuidar, no? Proteger antes nacía un niño... ...y era un número más, era una pieza de mano de obra más. Ara nece un niño y lo que queremos es cuidarlo... ...para que crezca y sea un adulto... ...válido para la sociedad. Respecte a lo que te refieres del hogar... ...sí que és cert que... ...les vertientes del interiorismo... ...han ido un poco a mano... ...de lo que en teoría las mujeres... ...que eran las que estábamos en casa nos gustaban. Pero no van en paralelo con lo cookie... ...es decir, lo cookie tiene un origen... ...sobretot un boom, una explosión... ...después de la Segunda Guerra Mundial... ...pero si vemos las vertientes del interiorismo... ...que han ido evolucionando... ...esta segunda mitad del siglo XX... ...no eran precisamente cookies. Es decir, por ejemplo, la psicodelia... ...que creo que algún día lo comentasteis... ...la psicodelia como rama del interiorismo... ...no es precisamente cookie. Y hoy en día... ...sí que estamos intentando adaptar nuestros hogares... ...para que sean más cómodos... ...pero yo no creo que lo estemos haciendo... ...como algo infantil. Es decir, no aplicamos la domótica a nuestras casas... ...porque seamos unos críos... ...que no entendemos cómo funciona... ...no sé, una persiana... ...sino porque la interacción con nuestro hogar... ...sea más sencilla... ...y más cómoda, es más sencillo... ...siempre pretar un botón y bajar una persiana... ...que es tirar de una cuerda... ...y bajarla o subirla... ...y es un hecho de comodidad... ...y sobretot de decir... ...ostres, es que soy capaz de controlar... ...un mecanismo complejo... ...con simplemente un interruptor... ...eso nos da poder. Entenc, eh? Entenc aquest desviament... ...de el cookie de post segona guerra mundial... ...de, escolta, venim d'un món... ...tal com el que venim... ...de violència... ...y de pressió absoluta... ...i hem d'intentar solitzar-lo... ...perquè també hi ha una necessitat humana aquí... ...del món no té per què ser patiment, no? Això el comentava aquest canvi... ...de què es posen al centre, no? I durant molts anys a la història humana... ...semla que s'havia posat en el centre... ...això, a la duresa... ...a l'ai que sobrevivir... ...i clar, per primer cop a la història... ...després de la segona guerra mundial... ...inclus un país perdador com Japó... ...com havia acabat perquè Japó... ...acabava amb un trauma... ...és molt paradoxal... ...és paradoxal, però a l'hora... ...és superentendible i superclarificador... ...com és que Japó t'endeix cap aquí... ...necessiten aquesta amabilitat... ...necessiten aquesta calma... ...i no vol dir que es hagin infantilitzat... ...de fet, potser és tot el contrari... ...depèn com ho pensis... ...són molt conscients... ...de les necessitats socials... ...i molts conscients... ...de la necessitat psicològica del país... ...clar, i lo cuqui en el fondo... ...és autosuficiente... ...i no són los únicos que lo hacen... ...si nos fijamos... ...y lo comentábamos... ...Mickey Mouse... ...también sufrió esta evolución... ...ya no tanto como hacia un personaje amable... ...sino un personaje respetable... ...un personaje que dé un ejemplo de conducta... ...a la sociedad Mickey Mouse... ...tiene un animación... ...en sus orígenes... ...en las que estruja un pato... ...para que sea una bocina... ...le da golpes con unos bastoncitos... ...a los dientes de una vaca... ...para que sonen como un xilófono... ...de todo eso... Deixeu-s'ho al Steamboat Pillar... ...el primer curso del Mickey. Exacte, todo esto se suaviza... ...para que Mickey Mouse... ...passe ser un icono... ...es más... ...a nivel de dibujo... ...también se suavizan sus facciones... ...antes tenía la nariz mucho más apuntada... ...los ojos más pequeños... ...y cualquiera de los oyentes puede buscar... ...la evolución de Mickey Mouse... ...y se ve el santo sobre todo... ...a partir de la animación de fantasía... ...ahí vemos un cambio... ...ahí Mickey Mouse... ...lo que está recibiendo es un castigo... ...en la película de fantasía... ...en la animación de fantasía... ...y eso es un punto de inflexión... ...para crear ese personaje... ...tan iconográfico... ...y tan representatiu... ...para toda la sociedad americana. Bueno, estadounidense, perdón. Clar, Ferran, amb tot això... ...a mi em fa gràcia que hem parlat... ...a l'inici del tema de tornar... ...de que tot torna. A mi m'agradaria agafar... ...com si fessin un joc... ...com a l'1, 2, 3... ...respon de travet... ...i jo ho vaig llançant... ...coses com que estem parlant... ...al Mickey Mouse... ...estem llançant coses... ...i tu ve ens has de dir... ...si és cookie o no lo és, por favor. Bueno, a veure, lo diré també... ...en respecto a mi criterio. Em sembla perfecte. Una cosa que està molt, molt d'actualitat. Baby Yoda. Baby Yoda és totalment cookie. Yoda ja era cookie. Baby Yoda és... ...el màximo soble de lo cookie. És Yoda elevado al cubo de lo cookie. Si ja dic... Espera, espera, espera. Derivada. Jordi Pujol. Jordi Pujol és bastant cookie... ...también en su comportamiento... ...porque si te paras a pensar... ...se mostraba como amable... ...pero es que le pasaba un poco... ...com King John Hill. No sabe siempre la sensación... ...de que Jordi Pujol és un poco señora. Sí, sí, era calvo... ...pero donaba la sensación de que anava cardat. Sí, era... ...com la seva senyora. Sí, un poquito, sí. Però jo, en referència... Mira, agafo el guà... ...d'això de Corea... ...amb el tema dels cardats. Falete. Falete. Desde mi punto de vista... ...es un personaje cookie. Per mi sí que és. Perquè... ...realment... ...està totalment empoderat. O sigui... ...és un personatge amb poder... ...però a la vegada... ...té... ...t'ho veus? I és amable, és dolç, és lliure... ...i... ...també... ...viue como un poco de ese mundo de farándula... ...que nos parece tan... ...no sé, tan superficial, ¿no? Pero cuando lo escuchas cantar... ...hay que reconocer... ...que tiene un bozarro, nuestro señor. Vale, després... Sí, jo dic. Sí, sí, sí. Hola, bebes. Hola, bebes. Para mí no es nada cookie. Para mí sería un poco kitsch. Es decir, pretencioso. Lo cookie no tiene una intención por sí mismo. Lo cookie... ...es decir, no tiene una intención... ...perdonacia a nosotros como espectadores. Tiene una intención por sí mismo. Es decir, tiene poder. Quiere conseguir ciertas cosas, ¿no? Tiene como una voluntad. Hola, bebes. Tiene una intención. Y yo no voy a participar en darle pie... ...a que tenga valores e intención. Clar, clar. A més, el tema del kitsch... ...i el cookie, no? És la frontera. És aquesta frontera, sí. És la fina línia, no? Abans et comentava el tema... ...del tema dels drag queens, no? I sobretot aquestes passareles i aquests shows... ...tipó del Ropol, no? I tot això, que és com tot... ...com molt exagerat... ...i aquestes parruques blaves... ...i aquests morros gegants... ...i tot és com un astrafalari... ...que jo entenc més que és kitsch que no cookie. Claro, y tiene que ver un poco con lo que... ...lo kitsch tiene que ver un poco con lo que decía también... ...respeto a esta decoración... ...de las casas tan oscuras, tan toscas... ...esta iconografía religiosa, no? Que nos ha rodeado tanto... ...de estas imágenes de comunión. Realmente todo este mundo... Però és que el cap de fit... Perdó, eh? Perdó. És que, a més, en el cas de les drag queens... ...transsexuals, transvestits... ...que no hem de mesclar-ho, però bueno... ...perque ens entenguem... ...la seva reivindicació és una altra. Ells ja voldrien ser cookies de forma natural... ...però durant molts anys se'ls van fotre la cara. Ells estan en una altra reivindicació... ...són tan agresius a vegades, visualment. Perquè és aquí, aquí, aquí, aquí, ja que no m'havies mirat... ...mi vaig saber, saps? Perquè també la seva reivindicació... ...va en un altre sentit. I un poco acolitzando lo que decía antes... ...pretenden tener una reivindicación... ...es decir, pretenden hacer... ...normal lo que para mucha gente... ...no es normal desgraciadamente... ...y eso les hace ser kitsch. Además, siempre hay un estilo detrás, ¿no? Siempre aspiras a ser... No sé què m'ho he de dir, la duquesa de Alba. O pretendo ser, pues no sé, como una bibliotecària de la biblioteca de Navarris. O quiero ser... Es decir, siempre hay una intención detrás. Lo cookie no tiene una intención. Es decir... Homa, home, sí que la té, sí que la té. Però potser no és...Aquí a nosaltres és el espectador. Potser no és tan cridanera o tan in your face, perquè repeteixo, en el cas que estàvem parlant de drag queens i tot, hi ha una reivindicació també de... Decís que no soy normal, pues vais a ver lo poco normal que soy. Mentre es que lo cookie... Potser quan dius que no tiene intención, t'refereixes que el cookie es disfressa de normalitat. Moltes vegades intenta fer una cosa que potser... Perquè al final és molt mainstream, també. A ver, no necesariamente. Sí que es cierto que hay cosas cookies que son kitsch. Pero no todo lo kitsches, cookie. Esa es la diferencia. Això sí, això sí que estic d'acord. La cuestión. Ahí está la semejante y la discordancia. Jo potser diria així, per intentar processar tot el que has anat comentant, que el cookie al final és un estat d'ànim. És a dir, el cookie és com et sents tu davant d'una cosa que té una intenció doble... Ho dic perquè potser estem confonent a la gent. No ho sé, potser no, potser sóc jo, que està confonent. Jo entiendo que es un concepto bastante complejo de entender y es lo que realmente me trajo más de este libro. Es decir, cómo identificar y cómo hacer una tesina entera sobre un término así que es tan confuso, porque yo, así de claro os lo digo, he leído un libro entero y aún sigo teniendo ciertas dudas. Me explico. Es complejo. Aquest és el tema, Camí. Per una part estic molt d'acord, però per altra, tot el fet de la contradicció no crec que defineixi el cookie, sinó que dintre del cookie existeix una contradicció. És que és el que tu comentaves. No parco una cosa així amb una tradició automàtica en cookie. No, no, no, per descomptat, que no. Però és el que tu comentaves abans. És a dir, aquesta interacció està resposa per part de nosaltres, és el que les fa cookies. No és el que les fa cookies, sinó que en certa manera és així, perquè el cookie, al final, és consum. I es basa en la relació i en la necessitat que generen certs objectes respecte a nosaltres o que ens generen, millor dit. Com un exemple clar, les mascotes que molts tenim a les nostres homes, jo, per exemple, tinc un hamster, que molts li diuen rata, però és un hamster, la mascota és una cosa cookie. I us explicaré perquè les mascotes, en el fons, representen aquesta lluita entre una cosa fort, perquè sabem que són... Bé, són els nostres animaris i sabem que és el que té. Exacte, però aleshores són dolces, sí. D'alguna manera, moltes vegades són torpes, no ho sé, el hamster es posa a trepar per la jaula i el pèixer es cae. Doncs a mi em fa gràcia, però a la vegada veo que pot fer-los. És a dir, té la suficient força per fer-ho. I a la vegada ens resulta certament curatiu, és a dir, però a la vegada discreto, no sé, passejar al nostre perro, convivir amb ell i més aquests dies que estem tots confinats, no és una interacció amb les mascotes, ens dona certs o ciegues. La mascota, en si, és un element cookie. I hi ha una altra cosa que em sembla molt curiós respecte a les mascotes també. Al final, les mascotes també són icons de certs exercicis. I comencem per l'endemà. Els militaris d'estats Units, el seu animal icònic és la mula. El emblema nacional de Inglaterra és un bulldog. I, per favor, no ens podem oblidar de la nostra cabra de la legió. Al final, què tenen de fort, aquests animals? Pues eso, ese potencial y ese punto dulce y, a la vez, esa fuerza, ¿no? Aquest que estàs trencant el concepte cookie que té la gent al cap, perquè no crec que molta gent... Bueno, potser uns dos milions d'Espanyols con las últimas elecciones van putada color versi, però ningú diria que la cabra de la legión es cookie. No, pero como mascota, me refiero ya, no tanto. És igual. De la misma manera, en Japón, por ejemplo, hubo un terremoto en 2016, que se recordaríeu, un terremoto muy fuerte, 6,2 grados. Bueno, fue algo muy fuerte para el país. Pues Japón generó una mascota inventada, que se llamaba Kumamon, que también me parece muy gracioso el nombre en sí mismo, sobre todo para nosotros. Y Kumamon visitó un centro donde estaba gente... Esa que tos negra, ¿no? Exactament, sí, es uno muy entrañable. Exacto, muy kawai, es totalmente kawai, ¿no? Pues ¿qué hicieron? Lo presentaron ante esta gente como a un superviviente de este terremoto, como una persona... o sea, como una persona... Ha salido alguien y se ha transformado en esto de residuos. Pero no solo eso, los periódicos se hicieron eco de ello, hubo noticias, salió en televisión, es decir, esta mascota ayudó y fomentó esa necesidad que tenía esa gente de sentir un poco de aire y de futuro, ¿no?, y de esperanza. Pues también las mascotas hacen eso, sean inventadas, o sean mascotas reales, o sean, pues, es la cabra de la legión. Al final ese símbolo que nos unifica un poco a todos y son, de cierta forma, un poco democráticos, ¿no? Clar, a més, tornant amb el tema que deia Andaluda a Corea, ara mateix, amb tot allotjant un mital, ha aparegut un nou personatge en el escenari que jo crec que és una simbològia total de kawaii, que és la germana, no?, que una imatge que sortia que arriba de la taula a una reunió amb la torrada a la boca. Sí, bueno, están haciendo de ella y están intentando hacer de ella un personaje kawaii, claramente, pero lo está haciendo occidente, no lo está haciendo Corea. O sea, lo estamos haciendo nosotros, que somos así. Però si Corea és intel·ligent li funcionarà, perquè és una cara bastant més amable que aquests tres recordetes que hi ha hagut de la saga, saps? De l'avi, el pare, i ara el fill... Sí, los faletes coreanos. Exacte, de... Però, a canvi, la filla, la germana, té aquest aspecte més amable, ja només pel simple fet de ser una dona, no?, és que imagina't que una de les grans leaders del món acabi sent a Corea, saps? Ostres, però mira, ja portem un bon ràto de programa, no sé si pot, encara tens alguna comparativa d'aquestes teves o alguna cosa més. No, no, no, però dic que... Hòstia, a mi em sembla que no sé quan portem si una hora i pitjor o una hora i quart, i què sé. Però parlada el terme, quasi cookie, com que perdoni i per molt més, aquest llibre a mi em sembla superinteressant, el que comentes. Lo es, lo es, y la verdad es que es muy interesante ver las reflexiones que tienes, sobre todo, y ya no tanto por el término, sino por toda la influencia y todo lo que supone, y tanto como lo describe. No sé, espero poder haber os aclarado un poco el término y recomendaros a todos leerlo, porque la verdad es muy interesante. No sé, ens dubta la reflexió sobre aquesta mena de fenomen que tenim al món, on les coses que passen són greus, perquè cada cop són més greus, de primera manera, on estem ara, però existeixen aquestes eines que analitzades, que són el cookie, com podem transmetre aquesta idea de món, que en el que vivim, que no deixa de ser tu, però d'una forma, potser, més amable, no? Sí, això és exactament... El cookie confinamiento. Eh, sí. El cuquinament. El cuquinamiento, va, el cuquinamento. No fem broma d'un Covid i cookie. No, bueno... El Covid, sí que era molt coi. Oi, oi, oi, el Covid sí que va ser un emblema molt xungo que va sortir d'un moment dolent, abans d'allò. Però super cookie. Bé, no nois, doncs, si us sembla bé, ho deixem aquí, que ja hem estat una borsa molt bona estona. Bé, moltes gràcies per venir al programa. Estàs convidada de ser pràctics. Gràcies, Òscar. D'acord? I, bueno, pol, la setmana que ve fallem un anyet. Ja, per fi. Moltes felicitats. I tornada a l'Adrià, no? I tant que sí, que s'ha estat treballant molt el programa. Doncs ens veiem la setmana que ve. Recordem-nos les socials, que això, doncs, oblidem. Quins ocellets més macos que sonen per casa teva. Doncs un ocell se'n va volant, com una empanada cultural. I recordem que tenim Facebook, empanada cultural, Twitter, empanada cultural, SNL, Instagram, empanada cultural i els podcasts, aquest inclòs, a Evox, SoundCloud i MixCloud. Vinga, nois, ens veiem la setmana que ve. Adeu!
Empanada Cultural
Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.