Empanada Cultural del 17/5/2020 — Reborn d’Empanada Cultural: Color Out of Space, The Last of Us i After Life — reinvenció, mercat i dol
Reflexió sobre el pas del temps, l’aniversari del programa i la fal·làcia de la reinvenció obligatòria. Crítica al discurs de "reinventar-se" impulsat pel mercat i a la desigualtat que genera. Es proposa la reinvenció social i cuidar el futur des del present.
Benvinguda, to irònic amb la fi de l’epidèmia (Doctor Bombosi), meta-broma sobre "radio3-ització" i definició del mode Reborn (continuació de T2). Recordatori de xarxes i avanç del menú del dia: Color Out of Space, The Last of Us i After Life.
Anàlisi del film de Richard Stanley: influència lovecraftiana, estil visual potent i desequilibri de to. Nicolas Cage, motor d’excessos; moments encertats de body horror vs. VFX fallits (mega-alpaca). Guió erràtic, gag involuntari i durada llarga. Context Sitges i connexió amb Mandy/SpectreVision.
Trajectòria de Naughty Dog i ubicació de TLoU com a fita tècnica/emocional. Trama de Joel i Ellie; mecàniques realistes, tensió per so, escassetat de recursos. Banda sonora de Santaolalla. Seqüela i sèrie d’HBO (Craig Mazin), polèmiques (crunch, filtracions). Base científica del cordyceps en formigues.
Ricky Gervais combina cinisme i tendresa en una comèdia dramàtica sobre el dol. Virtuts: mirada honesta, personatges secundaris (vídua del cementiri), música (Bill Withers), i ecos del passat musical de Gervais. Limitacions: reiteració, to de vegades edulcorat, finals que resetejen l’arc. Recomanat en dosis curtes.
Reclam de participació a xarxes (Facebook, Twitter, Instagram) i plataformes (SoundCloud, Mixcloud, iVoox). Desig de retorn a l’estudi i comiat fins la setmana vinent.
Panorama general del programa (Reborn)
- Els conductors celebren "un any més" i obren una reflexió editorial sobre la reinvenció: no és l’individu qui s’ha de reinventar constantment, sinó la societat.
- Crítica al discurs de "la llei del mercat" i a la paradoxa entre desacelerar i exigir reinvencions individuals.
- El programa torna en format "Temporada 2 — Reborn": continuïtat amb ajustos, però mateixa essència.
"Es la ley del mercado, toca reinventarse."
Cinema Malamente — Color Out of Space (2019)
Què és i d’on ve
- Adaptació lliure de Lovecraft dirigida per Richard Stanley; protagonitzada per Nicolas Cage; producció d’Elijah Wood (SpectreVision).
- Picaresca “trash” amb pretensions estètiques: magenta everywhere per encarnar un color indescriptible.
Trama i to
- Meteorit cau a la granja dels Gardner: paranoia, mutacions (alpaques incloses), i bogeria creixent.
- Barreja de horror còsmic amb recursos de sèrie B: dissolvències setanteres, jumpscares i humor involuntari.
Punts forts i febles
- -
- Visual: moments potents i ecos de Mandy i Cronenberg (nova carn).
- -
- Cage Mode: outbursts icònics; desequilibri de to amb la resta del cast.
- -
- Efectes: irregulars (gran encert en la fusió mare-fill; desastre en la mega-alpaca).
- -
- Guió: ideas sembrades que no es recullen (p. ex., la llet d’alpaca).
"Un somni que somia junts és una realitat" — frase melosa que il·lustra el to erràtic del guió.
Veredicte
- Vol i no pot: pretensions interessants, però to dispers i durada excessiva. Apta per entrar “in the mood” del trash contemporani.
Videojocs — The Last of Us (2013)
Context i estudi
- Naughty Dog domina cada generació Sony amb trilogies (Crash, Jak & Daxter, Uncharted) i culmina la PS3 amb The Last of Us.
Història i temes
- Vint anys després d’una pandèmia per cordyceps, Joel ha de escortar Ellie, immune, per un EUA col·lapsat.
- No és l’originalitat argumental, sinó l’execució emocional i la construcció de personatges.
Disseny i mecàniques
- -
- Acció en tercera persona amb realisme: inventari en temps real, recursos escassos i crafting.
- -
- Terror per so i tensió (els xacquejadores).
- -
- Música de Gustavo Santaolalla: austeritat emotiva, esperança mesurada.
Impacte i futur
- Aclamació crítica i comercial; remaster a PS4.
- Seqüela i sèrie d’HBO (Craig Mazin) en camí; polèmica sobre crunch i filtracions.
- Base semireal: el cordyceps existeix (en formigues), traslladat aquí a humans.
"La gran virtut és que et fa viure el trauma de Joel i legitima el seu egoisme final."
Sèries — After Life (Netflix, Ricky Gervais)
Marc i to
- Comèdia dramàtica sobre el dol, la vida després de la pèrdua i l’humanisme ferit de Gervais.
- Capítols curts (6x30’ per temporada): recomanació de consum pausat per evitar la reiteració.
Eixos temàtics
- -
- Dol sostingut vs. reiniciar la vida: no hi ha diés ex machina per a la tristesa.
- -
- Amor en múltiples formes: parella, família, amistat i animals (el gos Brandy com a àncora vital).
- -
- Nihilisme positivista: la vida val quan no la sobreactuem.
Personatges i debat
- -
- Secundaris memorables (la vídua del cementiri) i d’altres discordants (el psicòleg excessivament esperpèntic).
- -
- Dinàmiques laborals (Tambury Gazette) com a microcosmos de patetismes tendres.
- -
- Crítica: to edulcorat i repetitiu en arcs, finals que tornen a casella 1.
Capes culturals
- Obertura amb Bill Withers (Lovely Day); rescat musical del passat de Gervais amb Seona Dancing ("More to Lose").
- Comparacions: The Office, Derek, BoJack Horseman, i els monòlegs de Gervais (cara àcida vs. cara tendra).
"La sèrie és una teràpia: contempla la mort des de la vida i relativitza la ferida amb humor."
Idees clau destacades
- Reinventar-se: millor col·lectivament que no pas exigir-ho constantment a l’individu.
- Color Out of Space: estil i imatge ambiciosos, guió pobre; Cage, factor dèficit i espectacle.
- The Last of Us: orfebreria narrativa i emocional; jugabilitat al servei de la història.
- After Life: dol sense trampes, humor com a bàlsam, però amb certa reiteració.

