Empanada Cultural del 17/5/2020 — Reborn d’Empanada Cultural: Color Out of Space, The Last of Us i After Life — reinvenció, mercat i dol

Panorama general del programa (Reborn)

• Els conductors celebren "un any més" i obren una reflexió editorial sobre la reinvenció: no és l’individu qui s’ha de reinventar constantment, sinó la societat.
• Crítica al discurs de "la llei del mercat" i a la paradoxa entre desacelerar i exigir reinvencions individuals.
• El programa torna en format "Temporada 2 — Reborn": continuïtat amb ajustos, però mateixa essència.

"Es la ley del mercado, toca reinventarse."

Cinema Malamente — Color Out of Space (2019)

Què és i d’on ve

• Adaptació lliure de Lovecraft dirigida per Richard Stanley; protagonitzada per Nicolas Cage; producció d’Elijah Wood (SpectreVision).
• Picaresca “trash” amb pretensions estètiques: magenta everywhere per encarnar un color indescriptible.

Trama i to

• Meteorit cau a la granja dels Gardner: paranoia, mutacions (alpaques incloses), i bogeria creixent.
• Barreja de horror còsmic amb recursos de sèrie B: dissolvències setanteres, jumpscares i humor involuntari.

Punts forts i febles

• -
• Visual: moments potents i ecos de Mandy i Cronenberg (nova carn).
• -
• Cage Mode: outbursts icònics; desequilibri de to amb la resta del cast.
• -
• Efectes: irregulars (gran encert en la fusió mare-fill; desastre en la mega-alpaca).
• -
• Guió: ideas sembrades que no es recullen (p. ex., la llet d’alpaca).

"Un somni que somia junts és una realitat" — frase melosa que il·lustra el to erràtic del guió.

Veredicte

• Vol i no pot: pretensions interessants, però to dispers i durada excessiva. Apta per entrar “in the mood” del trash contemporani.

Videojocs — The Last of Us (2013)

Context i estudi

• Naughty Dog domina cada generació Sony amb trilogies (Crash, Jak & Daxter, Uncharted) i culmina la PS3 amb The Last of Us.

Història i temes

• Vint anys després d’una pandèmia per cordyceps, Joel ha de escortar Ellie, immune, per un EUA col·lapsat.
• No és l’originalitat argumental, sinó l’execució emocional i la construcció de personatges.

Disseny i mecàniques

• -
• Acció en tercera persona amb realisme: inventari en temps real, recursos escassos i crafting.
• -
• Terror per so i tensió (els xacquejadores).
• -
• Música de Gustavo Santaolalla: austeritat emotiva, esperança mesurada.

Impacte i futur

• Aclamació crítica i comercial; remaster a PS4.
• Seqüela i sèrie d’HBO (Craig Mazin) en camí; polèmica sobre crunch i filtracions.
• Base semireal: el cordyceps existeix (en formigues), traslladat aquí a humans.

"La gran virtut és que et fa viure el trauma de Joel i legitima el seu egoisme final."

Sèries — After Life (Netflix, Ricky Gervais)

Marc i to

• Comèdia dramàtica sobre el dol, la vida després de la pèrdua i l’humanisme ferit de Gervais.
• Capítols curts (6x30’ per temporada): recomanació de consum pausat per evitar la reiteració.

Eixos temàtics

• -
• Dol sostingut vs. reiniciar la vida: no hi ha diés ex machina per a la tristesa.
• -
• Amor en múltiples formes: parella, família, amistat i animals (el gos Brandy com a àncora vital).
• -
• Nihilisme positivista: la vida val quan no la sobreactuem.

Personatges i debat

• -
• Secundaris memorables (la vídua del cementiri) i d’altres discordants (el psicòleg excessivament esperpèntic).
• -
• Dinàmiques laborals (Tambury Gazette) com a microcosmos de patetismes tendres.
• -
• Crítica: to edulcorat i repetitiu en arcs, finals que tornen a casella 1.

Capes culturals

• Obertura amb Bill Withers (Lovely Day); rescat musical del passat de Gervais amb Seona Dancing ("More to Lose").
• Comparacions: The Office, Derek, BoJack Horseman, i els monòlegs de Gervais (cara àcida vs. cara tendra).

"La sèrie és una teràpia: contempla la mort des de la vida i relativitza la ferida amb humor."

Idees clau destacades

• Reinventar-se: millor col·lectivament que no pas exigir-ho constantment a l’individu.
• Color Out of Space: estil i imatge ambiciosos, guió pobre; Cage, factor dèficit i espectacle.
• The Last of Us: orfebreria narrativa i emocional; jugabilitat al servei de la història.
• After Life: dol sense trampes, humor com a bàlsam, però amb certa reiteració.