Empanada Cultural
Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.
Subscriu-te al podcast
Rescats, segrestos i escapades: Hierro (T2), Escape from New York i Spec Ops: The Line — Illes, accents i crítica política en clau pop
Idea general del programa
- Eix temàtic: rescats, segrestos i escapades travessant tres formats culturals: una sèrie (Hierro), una pel·lícula (Escape from New York) i un videojoc (Spec Ops: The Line).
- Obertura humorística: el segrest fictici de Pol per terraplanistes serveix de fil conductor per parlar de com “rescatem” companys, obres i idees.
- Tò i marcs: debat sobre illes, identitats, accents i ambients aïllats (El Hierro, Manhattan murallat, Dubai sota la sorra) com a metàfores d’aïllament i boira moral.
No és només un rescat: el punt de vista converteix el mateix relat en una fuga, una persecució o una crítica.
Gag inicial i context
- Pol apareix “segrestat” per terraplanistes, llegint unes condicions absurdes per al seu “rescat”.
- Crida a la solidaritat via Patreon i recordatori de xarxes. El gag marca el to: entre sàtira i joc metareferencial sobre el tema del dia.
Sèries — Hierro (Movistar+, T2)
Per què destaca
- Thriller policíac i drama amb l’illa d’El Hierro com a personatge central: paisatge, vent i mar integrats a la banda sonora i a la narrativa.
- Música: tema d’Elba Fernández (Mordem) i partitura de Xavi Fon i Yair Atá, amb textures naturals que evoquen el rugit del lloc.
No és que l’illa sigui un personatge més: és la protagonista real (Candela Peña).
Creadors, to i comparatives
- Germans Coira (Pepe, guió; Jorge, direcció). Producció de Movistar, factura alta, mirada orgànica i ritme pausat.
- S’inscriu en el moment floreixent del thriller espanyol (Sorigoyen, Raúl Arévalo, Alberto Rodríguez) però aposta més pel drama de personatges que no per la violència extrema.
Trama (sense spoilers clau)
- T1: assassinat en una comunitat tancada; duel entre la jutgessa Candela (Candela Peña) i l’empresari plataner Díaz (Darío Grandinetti) — enemics que acaben generant certa empatia.
- T2: custòdia de dues nenes entre una mare canària i un pare godo (Matías Varela), amb la desaparició d’una de les filles com a motor de suspens.
Interpretacions i llengua
- Protagonistes solvents (Peña i Grandinetti) i aparicions destacades com Antonia San Juan i Kimberly Tell. Secundaris irregulars (Matías Varela i alguns papers locals no sempre al nivell).
- Valor en l’ús de l’accent canari i de la diversitat lingüística: coherència idiosincràtica i immersió.
Producció i aïllament
- El rodatge de la T2 va viure la pandèmia en marxa; El Hierro, com a bombolla, permet reprendre filmació abans.
Veredicte
- T2 millor que T1: menys capítols (6) i ritme més tens; millor gestió del suspens i del to.
Cinema — Escape from New York (John Carpenter, 1981)
Sinopsi i univers
- Futur distòpic: Manhattan convertida en presó de màxima seguretat murallada. Anarquia hobbesiana a dins; l’exèrcit només perimetra.
- Un atemptat fa estavellar l’Air Force One: el president cau a la ciutat-presó. Només Snake Plissken (Kurt Russell) pot entrar… obligat per una bomba al coll i un rellotge a contrarellotge.
Clau d’autor
- Carpenter dirigeix i compon amb sintetitzadors pulsàtils (amb Alan Howard/Howarth): acció d’autor, minimalista i anarca, amb sàtira política.
- Influències: sèrie B (Roger Corman), Bronson (vigilantismo), westerns, i ADN que inspirarà Metal Gear (Kojima) en el disseny de personatge i ethos.
Producció i iconografia
- Rodada a St. Louis (Missouri) post-incendi per recrear una Nova York decrèpita; James Cameron fa matte paintings per skyline fals.
- Imaginari potent: Estàtua de la Llibertat en ruïnes, The Duke (Isaac Hayes) com a senyor de la ciutat, i un Manhattan que és símbol d’un Occident enfonsat.
Welcome to the human race.
Lectura temàtica
- Rescat o escapada? Depèn del punt de vista. La pel·li desmunta mites patriòtics i exposa misèries polítiques i del sistema amb ironia ferotge.
Videojocs — Spec Ops: The Line (2012)
El parany del gènere
- Sembla un shooter militar més (càmera espatlla, cobertures, granades), ambientat a una Dubai sepultada per dunes i tempestes de sorra.
- Funció: fer-te sentir còmode dins el tòpic… per estirar-te la catifa de sota els peus.
El cor de les tenebres
- Missió: rescatar el general John Conrad. Progressivament, el relat deriva cap a una relectura de Heart of Darkness (Joseph Conrad) i l’ombra d’Apocalypse Now.
- Boira moral: confusió de civils i soldats, ordres contradictòries i descens paranoic del protagonista que es reflecteix en el seu cos ferit.
Crítica al jugador i al complex militar
- El joc qüestiona l’obediencia cega i la dissonància ludonarrativa: plaer de la mecànica vs. horror de les conseqüències.
- Missatges en pantalla quan mors: recordatoris desmoralitzadors i irònics.
Si fossis més bona persona, no estaries aquí.
Els Estats Units no valen les morts civils… oi?
Per què importa
- Subverteix el maniqueisme del shooter i et fa responsable del que fas quan “només segueixes ordres”.
- Finals múltiples i un tancament que et deixa pensant — i incòmode — sobre el teu rol com a jugador.
Conclusions
- Tres visions del “rescat”: la sàtira (gag del segrest de Pol), la tensió humana i territorial (Hierro), la distopia política (Carpenter) i la crítica meta als jocs bèl·lics (Spec Ops).
- Fil comú: espais-límit (illa, ciutat-presó, ciutat-sorra) com a miralls de l’aïllament i de la fragilitat moral.
Seccions de l'episodi

Gag inicial: Pol “segrestat” per terraplanistes i marc temàtic del programa
• Obertura humorística amb Pol llegint "condicions" per al seu rescat. • Es fixa el tema del dia: **rescats, segrestos i escapades** com a eix transversal. • Tò satíric i autoconscient; s’insinua el fil polític-social del programa.

Xarxes, Patreon i crida a la “caixa de solidaritat”
• Recordatori de perfils (YouTube, Facebook, Twitter, Instagram, Spotify, iTunes). • Proposta de **Patreon** per “rescatar” en broma el Pol. • Transició cap al menú del dia.

Presentació del menú i arrencada formal de seccions
• Repartiment de temes: **sèries, cinema i videojocs**. • Anunci de les obres del dia: **Hierro (T2)**, **Escape from New York**, **Spec Ops: The Line**. • Enllaç del fil de **rescat** en cada peça.

Sèries: Hierro (T2, Movistar+) — Illa com a protagonista, accents i un segrest a la trama
### Punts principals • Música i atmosfera: tema d’Elba Fernández (Mordem) i partitura de Xavi Fon i Yair Atá; la **natura** (vent i mar) s’integra al so. • Creadors: **Pepe i Jorge Coira**; direcció i guió cohesionats. • T1: **assassinat** i duel Candela (jutgessa) vs. Díaz (empresari plataner). T2: **custòdia** i **desaparició** d’una nena. • **Accents canaris** i identitat local com a valor afegit. • **Interpretacions**: molt sòlids Candela Peña i Darío Grandinetti; **secundaris irregulars** (Matías Varela, alguns papers locals). Aparicions d’Antonia San Juan i Kimberly Tell. • **Pandèmia** en rodatge: El Hierro com a bombolla que facilita la continuïtat. • **Veredicte**: T2 més concisa (6 capítols), millor **tensió i suspens**; recomanada.

Cinema: Escape from New York (1981) — Distopia anarca, iconografia pop i crítica al sistema
### Punts principals • **Manhattan-presó** murallada; **Air Force One** abatuda; **Snake Plissken** entra obligat (bomba temporal) a **contrarellotge**. • Carpenter com a **autor total**: direcció + **sintetitzadors** (amb Alan Howard/Howarth). Acció minimalista, **irònica** i política. • Influències de **sèrie B**, vigilante movies i western; **influència directa** en Metal Gear (Kojima). • **Producció**: rodatge a **St. Louis** (post-incendi) i **matte painting** de **James Cameron** per a skyline. • Iconografia: **ruïnes d’Occident**, el **Duke** (Isaac Hayes), llibertat capolada. • Idea clau: **rescat vs. fuga** segons el punt de vista; denúncia de **misèries del sistema**.

Videojocs: Spec Ops: The Line (2012) — Subversió del shooter i boira moral a Dubai
### Punts principals • Arrenca com a **shooter militar** convencional per **subvertir expectatives**. • **Dubai** sepultada: dunes i tempestes com a metàfora de **confusió moral**. • Missió: rescatar **John Conrad** → **Heart of Darkness**/Apocalypse Now en clau interactiva. • **Dissonància ludonarrativa** i crítica al jugador/obedient: missatges meta quan mors. • **Finals múltiples**; qüestiona el plaer violent i el paper del jugador.

Comiat i agenda
• Tancament del format d’1 hora i pas a l’agenda. • Recordatori de **xarxes** i plataformes de l’Empanada Cultural. • Cloenda fins la setmana vinent.
Fins demà! Un programa cuinat per Perran Pujol Adriano Calero Carles Martínez A Ràdio d'Esvern Nois Recordeu la setmana passada Que vam fer broma I tot el que vulgueu sobre el tema dels terraplanistes Doncs m'han enganxat M'han enganxat, van venir a casa meva Em van traquejar Perquè sabeu que tenen Tenen molt de temps lliure Però bàsicament estic aquí tancat a un lloc no sé on És una mena d'amagatzem On crec que tenen coses Com fan les proves De si la terra és plana, rodona o el que sigui Crec que això és una mena de receptor de lásers Però no ho sé No ho sé Estic aquí pres Però pres literal Estic enganxat a una bola del món Que pesa dos tonelades No puc fer res Que metafòric, eh? Poesia Poesia total I res, m'han deixat aquest mòbil Perquè us llegeixi les peticions Que volen pel meu rescat Pel meu segrest I per tot plegat Per cert No policia No intenteu trobar-me Perquè crec que tenen un conveni amb el Val I tenen tota aquesta casa forrada de paper de plata O sigui, és totalment irrastreable Bé, em disposo a llegir el paper que m'han donat Sobre les peticions Aviam No posa res Ja sabeu que no saben escriure Però bé M'ho he pres de memòria Comencem amb Adriano Volen que facis una secció de menys de 20 minuts Ferran Que tiris música sense que se'n calli l'ordinador Carles Que deixis de fer Deixis? Sí Que deixis de fer Sancions Sancions? Hòstia, és que Incluso sense escriure Escriu malament Que deixis de fer sancions d'art Per justificar que portes a ta mare La pintora Vale I Pol Deixa de fer bromes de merda Peticions molt realistes Mira Chicos Si queréis ya me matáis Porque esto Si vamos al Al borde El fin del mundo Al borde Y me tiráis Porque ya Hola Pol Estás bien Está en Finisterre En el fin del mundo Exacto En el Cabo Dome A ver, a ver Yo creo que A Pol nos la está colando No, Pol está muerto Es un embusto Pol está muerto Que no nos engañen Démoslo por muerto Estas peticiones me parecen Más de su boca Sí He aprovechado la excusa Me parecen unas peticiones Porque todos sabemos Que Pol Hace las secciones Más largas De este programa Y que Carles Va a traer a su madre Sí o sí Peti que peti Saps que era una sorpresa Si són certes Aquestes peticions L'Adriano farà 20 minuts A mi se m'encallarà L'ordinador I portarà sa mare Pol Encantat d'haver-te conegut Perquè Ho tens complicat Diles Diles Si acaso Que no os compren Un ordenador Más Que no se encalle I ya está I jo igual Mira Acabo Bando menos Podríem fer un Patreon A part de tota Entonces O sea Pol Pol no va a venir ya más En este programa O cómo va Almenys aquesta semana Esta semana Pero donarás las condiciones Yo creo que l'han tirat Esto tiene más pinta Esto tiene pinta De restricciones Y de confinamientos Los tierraplanistas No serán los mismos Que salen por la tele A decir Lo que podemos O dejar de hacer Eso son Esto lo poderoso Pero això si el rescatan Porque si no el rescatan al Pol Home si las condiciones Son las que son Ya ho dic No saben cuándo Oye pues Yo creo que hoy Es un programa Precisamente para eso Para intentar entender Cómo rescatar A un compañero A un compañero De batallas En el Cabo de Finisterre Perdidos Y a partir de ahí Rescatar otras cosas Y nosotros Nosotros además Como no sabemos Pensar Sin referirnos A un discurso cinematográfico Fílmico en este caso También tuyo ¿No? Un videojuego O un libro Un cómic Vamos a ir ahí ¿No? A intentar encontrar El sentido De fet Mira Anem a recordar Les xarxes socials Molt ràpid Tenim Youtube Empanada Cultural Facebook Empanada Cultural Twitter Empanada Cultura Sense L I ens trobareu A Instagram Empanada Cultural I tots els podcasts A Spotify Que a passar També estem A iTunes Es veu És que aquí Anirem afegint I al Patreon És tot com el Facebook Oye que te he visto Que te he visto En una foto Que te han color Yo pero si no tengo Facebook No me jodáis I al Patreon Per pagar diners És a dir La caixa de solidaritat Per rescatar el pol No el sabem Així que De momento Mandarla Para empanada Que ya veremos Como utilizarla De manera sàvia Doncs avancem cap al menú del dia Som-hi Menú del dia ¿Qué comença avui? ¿Qué comença? ¿Qué comença? Quina Comenzo jo En una secció De menys de 20 minuts I además No sé si os habéis dado cuenta Pero yo últimamente Estoy en plan No una de cal y una de arena No, no, no Una de cine Y una de serie Sí, es verdad Llevo exactamente Lo estaba mirando Seis putas semanas así Yo en cambio era Peliserie, peliserie Una de arte y una de arte Ya, ya, ya Pero hoy me parece que no Hoy me parece que Yo vengo con serie Carlas después los picas Vienes con cine O sea Y así como la semana pasada Venía con nuevo orden Ahora me voy a las series Y me voy a Movistar A la serie Hierro Que hace muy poquito Que acaban de estrenar La segunda temporada Y además Otro paralelismo Porque si me voy a una serie Me acuerdo que la última vez Que trajo una serie Fue ¿Cuál? Los Darling Antidisturbios Era antes Después los Darling De Isla Este hombre Es de Isla en Isla Exacto Ahora me vuelvo a ir a una isla Que en este caso queda claro Si la serie se llama Hierro ¿A dónde nos vamos? Oye Pues el Hierro Una isla canaria Yo me voy a otra isla És Manhattan Hòstia És Manhattan Porque os traigo Avui Os porto una de les grans pel·lícules Del cinema contemporani d'acció Aquest 1997 Rescat en Nueva York De John Carpenter De la primera etapa Abans que dones el salt Al mainstream En aquest sentit El que estic fent Valga el títol És rescatar Un cinema d'autor Més independent Menys mainstream Como nos gusta el jueguecito Porque es que es tan safata El tema d'aquesta empanada Doncs mira Fent aquests jocs de paraules Baratos que fem Jo rescato videojocs Que fa ja tres programes Que no portem I que no porto Jo Secció I us porto un joc Que parla d'un rescat De què ja ho veurem Que es diu Spec Ops The Line És un videojoc d'acció de 2012 Ja anirem veient Perquè Si veieu imatges Que a tu Adriana T'agrada buscar-ne Diràs Però si això és un joc normal De la vida Però ja ho veureu Ja ho veureu És que la vida És un rescat continuo Doncs alguna cosa més que afegir Bueno que en el fondo Yo no he especificado Por qué nadie les traigo el hierro Porque a la hora de la verdad Vosotros traéis un rescate literal A ver Hierro es una serie policiaca Es un thriller Que evidentemente ¿Qué podemos encontrar en los thrillers? Pues muchos Asesinatos Personas perdidas Que tienen que encontrar Secuestros Y de hecho hay un secuestro En esta segunda temporada Doncs mira Comences tú de fet Així que ens ho expliques Eh Vamos con ello Vamos ya Series Pues como acabamos de decir Hace apenas unos minutos ¿No? Vamos con series En esta primera sección Y lo hacemos precisamente Como lo hace esta serie Como lo hace Hierro Que durante tres viernes Como mínimo Ahora faltan aún tres más Nos ha estado dando la bienvenida Con esta intro musical Que todos estamos escuchando Eh Pero en el fondo Ya la pudimos escuchar Esta intro musical Porque no han cambiado Para la segunda temporada Es la intro musical Que precede siempre Todos los capítulos de Hierro La primera temporada Tenía ocho capítulos Que disfrutamos hace un par de añitos Y ahora llevamos Como decía Por el tercero De seis capítulos totales Que tendrá esta segunda temporada Por cierto Lo que escuchamos Es parte O obra De Elba Fernández Una artista gallega Mordem Bastante jovencita Exacto Mordem Es que yo conocía Mordem Ya verás que me dirán Sí, los de Mordor Mordem No, Morden El grupo musical se llama Morden La artista que está detrás Es Elba Fernández Que a su vez Compone también La banda sonora De esta pedazo de serie A mí no sé Qué os parece a vosotros Pero tiene un puntito Evanescence ¿No? Sí Y yo detesto Evanescence Que lo sepáis Es que claro Has estado muy enrera Has quitado 20 años Exacto Estía muy enrere A mí me recuerda El grupo que feia Las canciones del Death Stranding Aquell videojoc Ah, ¿dónde nos sortirá el nombre? El Polo está segrestado Y no nos puede dar No nos puede dar No sé qué rogar Pero al final Es una música Que la entiendes mucho En su idiosincrasia En el fondo Al final No deja de ser Un artista gallega Que habla de su amor Por el invierno De su amor Por los parajes grises Esto no es lo que vamos a encontrar En el hierro Pero sí una naturaleza Muy explosiva Muy barroca En ese sentido Y yo creo que sabe Conjugar muy bien En esta primera canción musical Que podría sonar En los 40 principales Con el resto de la banda sonora Que va por otros derroteros De hecho el compositor Es Xavi Fon Es un Yair Atá Que vive en Galicia también Curiosamente De hecho los creadores De esta serie Son También gallegos Los Coira Pepe Coira Y Jorge Coira Guionista y director Este tándem Este tándem de hermanos Los Coira Bros Los Coira Bros El director Conocido De muchísimas series El guionista no tanto Pero la verdad Que yo he de decir Que esta serie Si algo tiene bueno Aparte de la manera En la que se plantea La narrativa Y sobre todo la isla Es el guion Pero como os decía Esta canción que estamos escuchando Bueno Es ciertamente vocadora Para iniciar la serie Pero no os preocupéis Que la banda sonora De la serie Va por otros derroteros Como os decía Intenta buscar continuamente Esa idea De que la isla Al final Es otro personaje Y que hay que intentar Entender Ese testimonio De la isla Musicalmente hablando Evidentemente Por eso los compositores Intentan expresar Pues el rugido El lamento Del viento Del mar Es que ve que han jugado Con... No en esta canción Que estamos escuchando En el resto de la banda sonora Que nos acompañará Con muchísimos sonidos De la propia naturaleza De lugar Exacto Wild Rour Que también buscaban El rugido Una terra Que ha sigut destruida En aquest caso Es el hierro Que es una terra Que es más durada Que potser sembla Coño Es que estamos hablando De una isla Que precisamente ahora Se está dando a conocer Se ve que está llegando Turismo Sobre todo después De la primera temporada Pero es la isla Que llegaba El que las Canarias Les permitien Y sí De hecho es algo Que iba a contar Más adelante Pero se roda La primera temporada En 2019 Empiezan a rodar La segunda temporada Sin problemas pandémicos Pero les cae la pandemia En pleno rodaje Tienen que parar Pero al final No tardan tanto Como otras series En volver a reactivar Los rodajes ¿Por qué? Porque al final El hierro Tienen una situación Más burbuja Y de hecho Es un poco A lo que juega La propia serie Hablarnos de la isla Como esa metáfora Del aislamiento De un paraje desconocido Inaccesible muchas veces Ya no solo Desde la perspectiva física Sino desde la perspectiva emocional Pero vamos a ir llegando Vamos a ir llegando A ese terreno Yo no sé vosotros Si evidentemente Ahora ya tengo claro Que habéis oído hablar De la serie Pero si habíais oído hablar Previamente Antes de que os lo propusiera A verla A verla sí Alguna imagen sí Pero precisamente Em sembla que vas ser Tú vas dir La primera temporada Es bastante fluixota Y llavors ya vaig passar De veurela Pero visualmente Em sembla preciosa Voy dir que es como Mola vocadora Es puten Y al final No nos engañemos Movistar Que está detrás En la producción Hostia Tiene mucha pasta Y se encarga De que si no lo tenías Claro si lo vas a ver La acabas viendo Después encima Te pones a leer críticas Y aparece tu amigo Adriano Hablándote de la serie Y acabas viéndola Estamos hablando De una serie española De bastante calidad Pero que quizás No tenga parangón Comparación Con otras series De mayor A mi no me ha sacado No me ha levantado Del sofá Pero es una serie Que se deja ver Que se deja disfrutar Y que además aporta Aporta en esa línea Del thriller español Como os decía Claro auténticas joyas Y quizás por eso Estamos en esa Como en esa expectativa No es tarde para la ira No es una película Como tarde para la ira No es que Dios no perdone No tiene ese aspecto Del thriller desgarrador Aquí apuesta casi más Y se nota un poco Por la canción Por un drama Y después el componente Más claro Que yo le hemos mencionado Que es posiblemente Uno de los primeros Que se rueda En el hierro ¿Qué querías comentar? No, no Digo que Añadiendo a todo esto Que estás diciendo Pero que parece Como que complementa En ese momento De gran efervescencia De producciones Ya sea a través De las series Como Vistar O sea a través De películas Hablas de thriller Pienso en Sorgoyen En Albert Rodríguez ¡Hostia que bueno! Pienso en Lo que has dicho tú Tarde para la ira De Raúl Arevalo Es decir Hostia es un momento Floreciente Para ese thriller español Y ahí está Hierro Para complementar Todo esto Y yo creo que está Carlas Y no te sentarás Defraudado Pero quizás Es menos ambicioso Y quizás En la manera de narrar Mira ahora estamos Ya en una de las bandas Sonoras De las canciones De la isla Que está siempre de fondo En toda la narrativa Y en todo el trabajo actoral Y que ya te descubre Un poco el ritmo De la serie Es una serie Que ya te digo Que intenta adaptarse Al propio ritmo De la isla ¿No? Está ya orgánico ¿No? Muy orgánico Muy orgánico Pero como os decía Y además lo has mencionado tú Y me ha hecho mucha gracia Si juega al thriller Es inevitable Que te vayas Que no es un thriller Al uso ¿No? Porque se sorgoyen Pero es normal Que te vas a antidisturbios Y no solo lo digo yo Lo dice la misma Candela Peña Que es la protagonista De esta serie Que dice Estoy ahí luchando En Movistar Con antidisturbios No me lo saquéis No me lo saquéis Ya sabéis Lo campechana que es esta señora Y lo buena actriz que es Puedo gustar más o menos Pero a mí me parece Que da bastante la talla Como actriz Sí Es un portentó Y yo creo que Es un poco Lo que está Con lo que juega ¿No? Esta serie Juega con un elenco actoral potente Sobre todo en lo que son Los protagónicos Estamos hablando de Candela Peña por un lado Y de Darío Grandinetti El mítico actor Secundario Protagónico Porque lo hemos visto En cantidad de películas Obras de teatro Argentino evidentemente Yo lo conocí La primera vez que lo vi En el fondo No que me tomara un café con él Sino la primera vez que lo vi En una película Fue con el lado oscuro del corazón De la cual os tengo reservadas Algunos Algunos Extractos sonoros Que son una maravilla Y después Lo que hablábamos La isla Y la banda sonora ¿No? Pero vamos a lo importante ¿De qué va la isla? ¿De qué va la serie? Exactamente Pues va de Candela Va de Candela Hablando de Candela Peña Hablando de De la propia Candela Porque en el fondo Es Candela Peña La actriz Candela Montes La jueza Que es la protagonista Que llega a la isla Trasladada Desde la península Es decir Es peninsular Y llega Y no sabes muy bien Porque lleva rebotada Esta tía tiene un carácter Muy fuerte Lleva muy rebotada Y no sabes muy bien Si va castigada A la isla Además es una madre soltera Que tiene un hijo enfermo Y que evidentemente Dedicándole tantas horas Del día al trabajo Está obligada A delegarlo En un cuidador o cuidadora En este caso Una cuidadora Que aparece también En las dos temporadas De la serie Y para colmo Cuando llega a la isla Lo que le recibe Es un asesinato sorprendente Para un lugar Como ese Como el que veníamos Intentando invocar Pero escuchemos a Candela Como decía Hablando de Candela Bueno Lo que me gustaría Que no hubiera en Candela Peña Actriz Es el enfado Que tiene esta mujer Comparto un poco La sensación De que a veces A mí Las cosas me acaban saliendo Pero me cuestan Eso sí que lo comparto Con ella Y lo único Que yo he necesitado La actriz Mucha fuerza Para darle vida A esa mujer Con ese tomate encima Y con esa guerra Y con esa reivindicación Y con Esas son las cosas Que yo tengo sí Tengo no Tengo sí Tengo no Me encanta Esa naturalidad Que tiene ese esparpajo Yo desde la película Princesas Que la llevo siguiendo Y todos la llevamos siguiendo Pero sobre todo ese Ese animal escénico Y también animal real Es que antes decía Muy buena actriz Pero es que cuando yo Escoltan las declas Es una señora Qué campestre Bueno Al final Esas yo creo Que es también su gracia Muchas veces Cuando vemos a Candela Es ese perfil de actriz Que no sé Se acaba de separar De su propia personalidad Muchas veces Pasa con El gran star system Que acabas viendo Al propio actor Desarrollando Una serie de Labores O de emociones En la película Y esto es un poco Lo que a ella le define Tú has recordado princesas Pero yo me voy mucho más atrás Me voy a la primera peli De Candela Peña O sea Candela Peña es Días Contados Tío Un peliculón Días Contados No lo recordáis Días Contados La película vasca Un thriller Es uno de los mejores Hace 20 años Esa peli Sí es con Femme No, no, no Es una maravilla Porque pensaba que vosotros Lo tendríais muy claro Lo de Días Contados Pero es un peliculón Pero es un peliculón De Imanol Uribe Del año 94 Que hablaba del conflicto Del terrorismo de ETA Y que tenía a Carmelo Gómez Que para mí no era El mejor actor del mundo Pero que tenía a Carmelo Gómez En un protagónico Una pasada de película Y yo la descubrí ahí A Candela Peña Pero evidentemente Ahora que tenemos Hace muy poco Ha sacado la peli De Iziar Boyain La boda de Rosa O las bodas de Rosa Las bodas Las bodas de Rosa Pero bueno Si la serie empezaba Con ese asesinato Que os comentaba Presentando a Candela Peña Como la jueza Que llega rebotada De la península Y se tiene que adaptar A una isla desconocida Perdida La isla más occidental Ya lo he dicho Y encima se encuentra Al sospechoso Por excelencia Que en este caso Es al personaje Que da vida Darío Grandinetti Ese sospechoso Que es el enemigo Claro de Candela A lo largo de toda La primera serie Pero que acaba Cobrando un matiz Simpático Y casi de enemigo amigo La empatía Sí porque al final No dejan de ser Dos tipos Que representan eso Tan conocido como es El orden y la aventura Se complementan muy bien En esa Joker y Batman Totalmente Y además Pero además están Muy unidos Como pretendería el Joker Que es que Díaz Que es el personaje A quien interpreta Darío Grandinetti Es un empresario Con una situación Bastante turbia Es un empresario De plátanos Ya sabéis Las extensiones De plátanos Que hay en Canarias Pero que evidentemente Cuando tú te dedicas Al comercio exterior ¿A qué te puedes dedicar también? La droga está por ahí Planeando A la fariña Pero con otro acento Y lo que tiene él Para ofrecerle No es que sea fariña A Candela Lo que tiene él Para ofrecerle a Candela Es un testimonio De alguien Que siendo peninsular De siendo godo Porque los canarios Al menos en esa zona A los peninsulares Llaman godos Y esto además Descubre algo Y una realidad Y brevemente os lo explico Como si fueran bárbaros Exacto No Bueno Tú lo verías Desde la perspectiva Del godo Pero también del conquistador Sí, sí No, no Hablan claramente De los godos Del siglo V En España Pero que eran en el fondo Conquistadores Y que en esas islas En esa época Lo que teníamos Eran tribus verbers Es decir El origen del canario Se podría Bueno Los guanches Y todo esto Que creo que son No son de hierro Pero que son Todo el tema del idioma Que hay por ahí La mezcolanza idiomática Es inevitable Y que la aborigen canaria Ya no debo existir Ellos debo digan Que ahora es reutilizador Sí, hablan de De esa esencia verbera No, hablan de esa esencia verbera Los aborigenes Los aborigenes Los aborigenes Los aborigen canarios Con las cabras No, francamente Muchacho, muchacho Lo que pasa es que yo creo que eso Ya no tiene mucho que ver Con los verber Que eran de carácter árabe Y en el fondo Pensar que ellos Aún siguen viviendo Esa realidad Del de la península Que viene a joder Al final un godo No seríamos ni tú Ni Ferran ni yo Que iríamos con mucho respeto A la isla Sino un godo ¿Quién es? Pues es un tío Que es prepotente Que va allí Y que seguramente Díaz Sí fue un godo Cuando llegó Pero ha sabido adaptarse Y ahora le puedo ofrecer Unas claves Unas tips Como diríamos en inglés Para que Candela Se mueva con más gracia Por la isla Y al final consiga lo que le interesa Que es en la primera temporada Descubrir Quién es el asesino Y después veremos En la segunda Que es la parte que conecta Con la temática de hoy Descubrir dónde está Esta niña que ha desaparecido Enseguida os cuento Pero estos dos personajes Estos dos protagónicos Se mueven precisamente Entre la otra realidad Esos personajes variopintos Isleños de pura cepa Que por lo general Junto a los parajes áridos Que vamos viendo Y ese mar Y el viento Evocado por la música Pues lo que acaban de enfatizar Es ese contraste Entre la península Ya no a nivel Imperial Por así decirlo O a nivel de conquistas No, no Un contraste ya físico Claro Y cultural Claramente Me llama la atención Cuando hablas de ese paisaje árido Recuerdo una película española También Que de algún modo Le destaca Un momentito En una película Que es Los abrazos rotos De Pedro Almodóvar Cuando se ve esa obra De César Manrique Es el lanzarote Esto es lanzarote Exacto Y te diría que la idea árida También esa idea árida Y de ese arte contemporáneo Canarias, ¿no? En medio de ese El fin del mundo Exactamente Esa herencia volcánica Hay algo muy marciano Yo creo Mucho En ese paisaje Paseando o conduciendo por Canarias Tienes esa sensación Pero a diferencia de lanzarote O incluso te diría que Evidentemente Tenerife Gran Canaria Hostia Las tres islas del occidente Que estamos hablando De La Palma Gomera Y Hierro Esas tres islas Son una auténtica locura Primero porque están Bastante separadas De la tierra continental Y después porque son Tres islitas Relativamente pequeñas Que dependen de Tenerife Es decir La provincia en ese caso Sería Tenerife Y ellas se compiten A ver cuál es La que capta más turismo Pero realmente La que captaba más turismo Era la Gomera Por su cercanía con Tenerife Se puede ir en barco De hecho Hay una película ahora De uno de los rumanos Por excelencia Del nuevo cine rumano Cornelio Purumbiu Que habla del grito canario De cómo se pueden llegar A comunicar a través De un grito muy particular Que solo conocen Las gentes de esas tierras Por los pájaros Exacto Para relacionarse Con los pájaros Y después Está precisamente La Palma Que es la isla bonita Es la que se dice Que Madonna Cuando cantaba La isla bonita Se refería a la palma Pero no la de Mallorca No No era palma Y no fastidies Comparar la palma Con palma de Mallorca De hecho Hierro Era la que no tenía Como una connotación muy clara Porque era la que estaba Más despegada De esa realidad canaria En cuanto a Geográficamente hablando Y ahora como os decía Está ahí en efervescencia Tanto es así Tanto es así Que ellos ruedan La primera temporada Cuando les hablan De rodar una segunda temporada Lo dice Grandinete Y he oído varias declaraciones Donde todo el mundo Casi que firma Estamos hablando De que muchas veces Entre una primera y segunda temporada Quizás el elenco actoral No Pero la ficha artística Sí que puede llegar a cambiar Y parece ser que Se lo pasaron también Estuvieron tan a gusto rodando Aunque se pueda vivir Un cierto mal rollo En este thriller En cuanto a la acción Y la narrativa Todo el equipo Se decidió a quedar Los que no podían No podían Evidentemente Y ahí es cuando Les acontece Esa pandemia Que hablábamos Pero aún así No ha podido con ellos Y han sacado adelante Pero ¿Qué os parece Si oímos más bien A la propia Candela Hablando de Exacto Sí Hablando de Hierro Vamos Estuve cuatro meses Viviendo en la isla Yo soy herreña O sea Hierro se escribió Para poder rodar En la isla de El Hierro No es que sea un personaje más Es que es la verdadera Protagonista de la serie Hay gente del equipo Que lo llevó peor Yo lo llevé Fantásticamente bien O sea Yo llegué a ese sitio Y sentí que había Encontrado mi sitio Claro Y además Es muy importante Entender esto Ella se adapta No, no Exacto Es importante Porque no nos está diciendo Que ha ido al Corfu De los Darrell Bucólico Donde además Los Darrell jugaban A algo que es imposible Que es que trasladaban Su hogar A la propia isla Y hacían que los griegos Se adaptaran a su tono british No, esto no pasa en El Hierro En El Hierro Las cosas son muy distintas El Hierro manda Y eres tú Quien te tienes que adaptar Ya seas un Turbio empresario platanero Ya seas una jueza Con mucho prestigio Tú tienes que llegar ahí Y adaptarse Y mientras la primera En la primera temporada Hablaba de ese asesinato Y de cómo el asesino Se escondía en una isla Y eran incapaz De encontrarlo durante meses De hecho La Candela O sea La Candela del personaje Le daba la sensación De que le estaban Continuamente engañando O sea Es decir Los directores y guionistas Consiguen trasladar La esencia de la isla Al cruedo ¿Me entiendes? A asesinados en los postres Una idea de ¿Quién narices ha matado Este tío? ¿Eso por qué? Porque la isla está Es un aislamiento total Es una casa Tancada Es la habitación Tancada El judonín Lo que llaman El judonín De Christie La cena de los acusados Pero llevada al gran espacio Y en cambio En la segunda temporada Ya Candela se ha adaptado Ya como dice Yo ya soy una herreña Y también el personaje Y el personaje ya se ha adaptado Ya no es Quien recibe consejos de Díaz Es quien se los da A las otras personas Que llegan ¿No? Y en cambio Ya la isla No es un lugar Donde esconderse Es un lugar Del que te pueden raptar Es un lugar Del que te quieres En el cual te quieres quedar Porque de que va El argumento De la segunda temporada Claramente Y rápidamente Candela está lidiando Con una pareja Que tiene dos niñas Y que están luchando Por la custodia Estamos hablando De una canaria Y de un actor Que de nuevo Representa lo desconocido Representa lo peninsular El extranjero El invasor Y además ¿Sabéis quién es? Es el actor de Narcos ¿Os acordáis de Narcos? La parte del cartel de Cali El de seguridad Que era un tío Que tenía un español Muy particular ¿Os acordáis bien De ese tío o no? No recuerdo el nombre Se llama Matías Varela ¿Vale? Matías Varela Es un tío de padres españoles Pero criado en los países escandinavos Creo que en Dinamarca Y el tío hablaba De cómo él ha estado acostumbrando A lidiar con esa imagen Del inmigrante Que por mucho que tú Hayas nacido y crecido En los países nórdicos A veces es difícil lidiar Con esa mirada De superioridad Del norte a sur ¿No? Al final También tiene una apariencia Muy muy latina ¿No? Y es un tío Que al final Donde ha acabado destacando Como actor Es en producciones hispanas Bueno, si digo Cada día toda la vida Es en un inmigrante Nórdic Árabe A España Que no es el subpaís Pero puedo pasar por un latino Y me hacen ser El inmigrante de hierro Bueno, en hierro Es el cabrón En hierro es el godo Este sí que encarna El inmigrante Y es quien se quiere llevar A las dos niñas Que están viviendo con la madre En el hierro Y se las quiere llevar Porque tiene pasta Y en la península Todo está solucionado Le acompaña más a la abogada Que es una actriz Para mí muy floja Que es Aina Clotet A ti te parece floja Me parece flojísima Es la catalana Aina Clotet Que hemos visto En muchísimos lugares Pero La goda local Bueno, no Ella es muy prudente Su papel es de abogada Y tal Y está siempre Ahí en paralelo Con Matías Varelas Y es precisamente Una de las niñas En esta lucha Que hay Con la abogada Ay, perdona Con la jueza por el medio Con Candela por el medio Que desaparece la niña Y nos deja un poco en bilo En plan ¿Qué va a pasar? Encontraremos a la niña Seguramente Los que ya estéis viendo la serie Veréis que va a ir cogiendo Otros derroteros Pero que siempre Está la idea del suspense Y de la intriga Acompañándonos Y acompañándonos Estos personajes tan fuertes Además como ves Una idea de deseo de rescate A ver si llega o no llega Ese rescate Exacto Y haremos una cosa Muy extraña Pero que quería que fuera así Porque al final Estamos hablando de una serie Que ya tiene dos temporadas Y que ha ofrecido Diferentes realidades argumentales Pero sí en cambio Un único tono Que es el que he intentado definir ¿Y ha mejorado la segunda Respecto a la primera? De hecho vamos a escuchar El trailer Y después Y a partir de eso Acabamos de cerrar la sección Y valorar si es mejor o no Perfecto Hola Candela ¿Te importa que hablemos un momento? Si no es de la custodia De las niñas Encantada Diez Es usted un imán Para las complicaciones ¿Qué está pasando papá? Vine a ver si los convenzo De que no me maten Vamos a hablar ¿Con quién tienes que hablar? Las niñas no están aquí Anda ya Dile que nos vamos Me las voy a llevar Y voy a hacer Que se olvide de ti No me rete ¿A qué viene todo esto? Una de las niñas Ha desaparecido Tranquilito Alguien quiere matarla Necesito que capte Bueno Primero de todo Ya veis que los acentos Cambian contínuamente Por eso también quería Que el tráiler Llegará más tarde Una vez hubiéramos Intentado valorar Cuáles al menos Son los personajes principales Pero habéis escuchado Que el acento El acento canario Está bienvenido Está presente Y es algo que era inevitable Ahora me preguntaría ¿Cómo no iba a estar bienvenido A ser sobre el hierro? Sí que es veritat Que antigamente S'hagués revisat molt això Pero últimamente Para que lo entendieran Sembla que sé Que s'està acceptant Més la diversitat Al menos lingüística D'aquest país Bueno Sobretot No tan amb el català Pero sí amb els accents De cada país No y sobretot Si desde aquí Se reclama Que el catalán Se respete Y yo soy el primero Que lo hago Aunque después Duble más caso Exacto Esto es como L'inclusion rider Que decía Frances McDormand Pero llevado a los acentos Y ahora está muy claro Ahora lo que quieren Es que los acentos suenen Y que además La idiosincrasia Que quieren presentar Quiere apoyada por los acentos Lo que estamos escuchando Por ejemplo Es la Exacto Criberlite Que es una de las actrices Secundarias De hecho es la hija de Díaz De hecho en la primera temporada Es la novia Del hombre Del chico al que matan Y es un personaje Bastante importante Me parece Su interpretación Justa Floja Es que como cantante Lo hace bastante mejor Te puede gustar O no el arambí Pero está ahí Lo que vengo a decir Es que han rescatado Toda una serie de artistas Del lugar Grandes actores y actrices Pero también Vinculados a otros estilos Artísticos como puedan ser La música En el caso de Kimberly Tell Pero es que aparece Antonia San Juan ¿Te parece Antonia San Juan? Antonia San Juan Mi tierra de mala malísima Que justo Trabajaba con Almodóvar Pero le pedía No, no Hace de mala malísima Y que creo que salía en el hoyo En el hoyo tiene un papel Reservado Sí Y después Por ejemplo Hay actrices De la zona Menos conocidas Como Tania Santana Que me ha gustado rescatar Una declaración En la que decía Trabajar con Candela Peña Y Grandinetti Es una masterclass constante Y eso es lo que yo Le encuentro a la serie Y con esto acabaremos Que falla Que deja tan arriba El listón Actores como Grandinetti O Candela Peña El espacio La música Tiene una factura Tan impecable Que el trabajo De unos actores secundarios Deja Incluso te diría Que el Matías Varela No está al nivel Puede haber salido en Narcos Y puede tener un empaque Para hacer de cabronazo godo Pero no está al nivel No está al nivel Bueno Señores Os recomiendo En parte Que veáis Hierro Como mínimo Aquellos que ya habéis hecho El... Dius que la segunda Millor que la primera Para mí mucho más Para mí mucho más A mí me quedé eco De que me vas dir Es que no Y que tiene que ver Con el hecho De que han reducido La temporada En seis capítulos Que l'han apretat Y entonces La sensación de intriga Y suspense Está mejor manejada Sin lugar a dudas Porque yo recuerdo Que tant tú Como el Pol En la primera Vau dir No sé qué pasa Amb els actors Que no funcionen A la primera Y ahora me dius Que potser L'havia apretat el guió L'havia... Yo creo que le han dado Importancia A lo que realmente la tenía Y no se han perdido En cuestiones Que quizás eran más superficiales Que no nos pueden comentar A futuro Justet, justet Rescates el Pol Vamos Vamos Anem a la secció De pel·lícules De cinema Vamos allá Que no siguis tu Que sigui l'altra Relevo Cinema Clar Pensem en rescatar Rescatar Ara estàvem comentant Rescatar Si se va rescatar O no Esa niña de hierro De esa segunda temporada Del hierro Però clar Si pensem en rescatar A un nivell més ampli No sé No sé vosaltres Però a mi el que em ve al cap És la crisi Als bancs A la praxis política El rescat A Pablo Hassel Igual Algú podria pensar En rescatar-lo En qualsevol cas Pensem en el rescat Com a conseqüència D'haver fet malament Les coses En un nivell polític A un nivell financer A un nivell econòmic Però el que no se'ns acudiria mai Mai És rescatar els culpables D'aquesta tota la gent En malament Aquests polítics Els que lideren Però el cinema contemporani Ens ha ensenyat Que si algun polític Havia de salvar-se I havia de ser rescatat Ja ho feien ells mateixos Com el Harrison Ford De l'Air Force One O el Bill Pullman De Independence Day No? Pistola en ristre O es buscaven El catxes de turno Com el Channing Tatum De Salto al Poder Aquest cine traix Una mica Però clar Avui parlem d'una pel·lícula Que no ens parla precisament D'un rescat patriòtic Tampoc parlem d'un film On el protagonista És el Salvador Noble Aquells set samurais D'Akira Kurosawa Que salvaven Perquè havia de salvar Perquè era el noble O els de Spielberg De salvar el soldador Ryan Avui parlem D'un altre tipus De rescat Més que un acte d'oroïcitat Parlem d'obligació Més que un acte de fe Parlem d'una imposició De govern Ja no es tracta D'arriscar la vida Per un futur millor Sinó salvar el cul I fugir de l'infern I és que Per molt que la pel·lícula La John Carpenter Arribés a les sales espanyoles Ara fa prop de 40 anys Amb el títol de Rescate En Nueva York És important recordar Totalment Que el títol original És 1997 Escape From New York 1988 The crime rate In the United States Rises 400% 1991 The United States Police Force Is formed 1997 New York City Is a walled Maximum security prison John Carpenter's Escape From New York The ultimate Adventure of escape And survival Aviam No me he puesto cachondo Aviam Saps què passa? Saps també Con lo que està sonando Exacte Primer que Això és John Carpenter És un dels meus directors preferits Però s'ha de dir Aquests tràilers dels 80 Que són un anuncio M'encanten És la resenya Que trobes Amb mena la vella Però explica molt bé Quin és el tema Ciutat, presó I s'ha de rescatar algú Allà dintre o què? Sí Sí, sí I amb aquests crits Que estàvem sentint Que no eren d'aquests carrers Que estàvem veient aquests dies per Barcelona Però bé podrien ser-ho Aquest punt de Estem fars ja Sí Bueno, una mica fars I ocupem la ciutat Estàs dient que El Manhattan de l'època O el que ells imaginen En un futuro distópico No? Perquè és una sèrie Oi, perdona És una pel·lícula Ara ho l'explico Ah, per favor És a dir És a dir Traslada't I traslladem-nos tots El punt de vista dels espectadors Primer de tot dels espectadors Que van anar al cine A veure aquesta pel·li L'any 1981 I que com estàvem escoltant En aquest tràiler Tan xulo Tan de videoclip Tan de l'època Ens està situant En un 1988 Quan Clar T'ho imagina't La gent allà al 81 Quan estava començant L'era Reagan I li estan parlant De 7 anys 7 anys Llavors, clar En aquests primers minuts De la pel·lícula Carpenter ens posa en situació I ens ubica En aquest 1988 Molt pròxim A través d'una veu en off I unes imatges topogràfiques De Nova York I ens està dient Com recordàvem al tràiler Que la tassa de criminalitat Ha augmentat al 400% Una mica com a la França del col·lapso D'aquesta sèrie Que recordàvem l'altre dia No oblidem Que la pel·lícula és del 81 Segurament la pel·lícula és del 80 Però em dóna a mi Que Carpenter la té la idea al 70 Com era la Nova York Del 70 Exactament Aquesta violència setentera Que ell ha mamat Ha mamat Ah, exactament Però per què la va viure, clar I llavors Ens estem ubicant una mica Com en un futur distòpic Que vindria després d'això I tu deies Manhattan Isla, no? Què pinta aquí? Clar Ens està en aquesta pel·lícula Manhattan Encara avui El nucli financer mundial S'ha convertit en L'única presó De màxima seguretat De tot el país Ojo a la ironia Sí S'anomena Liberty Island Clar També escoltem En aquesta veu en off Quan comença la pel·lícula Que s'ha construït un mur de més de 15 metres Que perimetre Que està envoltant tot Manhattan De la costa de New Jersey A la costa de Brooklyn Aquesta pel·lícula és l'avió Trump segura Aquesta pel·lícula és la que cogia Trump Per al muro de Mèxico Exactament És a dir, fàcilment podem pensar En una situació molt present És una pel·lícula Passats aquests 40 anys Segueix molt vigent Molt vigent L'exèrcit ha acampat al voltant D'aquest Manhattan No hi ha cap tipus de vigilància Dins de Manhattan Que és una presó És una ciutat presó És una anarquia Que queda cerrada Si se maten Pues se maten I en aquesta anarquia Impera la llei del més fort És a dir, hi ha un Hi ha líders L'Homo L'Hopi Ara no em surt L'Hopi L'Hombre és un logo Per a l'Hombre Ah, L'Hopus, sí És a dir, de Hobbes Hobbes aquí està molt present Clar, l'única norma clara És que qui entra no surt A partir d'aquí Ja ens situem En un present a la pel·lícula Que és aquest 1997 Que està al títol de l'obra I ja ens situem en un context On de sobte sorgeix Una situació improbable I una missió impossible La situació improbable És que uns terroristes Han segrestat l'Air Force One I volen provocar Un 11S Avant la letra Estreient l'avió Contra Nova York Per assassinar El president dels Estats Units Interpretat per Donald Plissons Però aquest aconsegueix sortir Disparat de l'avió En una càpsula I va parar En el vell mig de Manhattan La missió impossible Té a veure Amb un escollit Les Nate Pilsen Interpretat Per aquest Kurt Russell Que és un personatge Que d'alguna manera L'actor fetich Ja és una icona pop Estamos hablando Una icona pop L'aroi xuleta Estètica de Root Boy Porta el parche pirat a l'ull De fet si em permets És que fixa't Si el personatge és important La jaqueta de curda desgastada Que és Snake Pliskin el nom Exactament Snake Pliskin Inspira Això que veureu a càmera Inspira això Que és els Metal Gear El Big Boss Diguéssim Ja també porta el parche Visualment és el mateix Ho deixarem aquí Perdona Ja no sabia Tenia que meterlos Tenia que meterlos Has dit que arrasse Espera't Que te tengo un Metal Gear Perquè el personatge És no icònic No, lo següent Té en compte eh Adri La importància que tiene esto Perquè clar Estem parlant d'un personatge Que ha inspirat Moltíssimes pel·licos En general Al cine de Carpentar Ha inspirat molt Però com està dient el Ferran Aquest videojoc De Konami I de Hideo Kojima Va inspirar El gran protagonista De la saga Metal Gear Però no només físicament Sinó de caràcter Que ara ens descriuràs M'imagino el personatge Exactament Tornant Com deia Aquest carrasel De rescate En Nueva York Ja passem-li a dir Escape from New York Important Si us plau Perquè és un rescat Que ell no ha triat Que ell no vol fer Que li ha estat imposat Ell és l'únic capaç De rescatar aquest president Dels Estats Units I per obligació Ho fa Perquè li han posat Un dispositiu Que li han clavat el coi I li han dit Xaval Como no nos traigues El presidente Esto te explotará A las 24 horas En aquest encranc Esa idea Que no puede parar Exactament Hi ha una idea atlètica Una mica D'aquest heroi De l'action movie Que no para Que no para Que no para Per trobar aquest president I que no pots dir L'excusa de descansar un poco No és que no puedes I poder-lo trobar D'aquesta ciutat Per això De Manhattan En aquest sentit Podríem parlar D'una pel·lícula Bastant Bueno, bastant no Directament a contrarrellotge En la línia western De solo ante el peligro De Fred Zinemann El remake De solo ante el peligro Atmosfera cero De Peter Hayams Amb aquest John Connery I un frenético De Polanski Ahir També entraria Clar que sí Però els referents Diguéssim Que ell mateix El propi John Carpenter Ha reconegut Són la sèrie B Diguéssim De Roger Corman I sobretot Arran d'aquesta pel·lícula El Charles Bronson Del justiciero de la ciudad Aquesta violència callejera De los que se toman En la justicia I van un poco En los límites Entre l'heroi Que es bien y male L'heroi intransigent Que no mostra humanitat Perquè está per sobre d'això Que es Fred Perquè la vida L'ha hecho así Ell Pliskin És un heroi Reluctant És un heroi Que li diuen Sí, tú eras El mejor soldado Y por eso lo vas a hacer Diu Ya, pero yo ya lo he dejado Dice No, no Bomba Tienes que serlo Dice Ah, vaya Contra mierda Ya estaba afuera M'han vuelto a meter dentro I tornant una mica A aquesta història Que us estava explicant Ell, l'Ivan Cliff Aquest alcaide Alcaide Hawk De Manhattan Li encumana La missió Li diu Tio Tu ens has de treure Aquest president Però crida molt l'atenció Que en aquesta presó De Manhattan Que està tota Perimetrada On no pots entrar I si entres no surts La manera En la que ell accedirà És a través de la torre Del World Trade Center Com si fos Com si la única forma D'accedir A aquesta ciutat perduda Fos precisament El nucli Del sistema financer Un sistema financer Una taula de controls Del món capitalista Que ja no existeix És una Nova York buida És una Nova York Apocalíptica Post-apocalíptica Com un cementiri Ple de mort I destrucció I que ens resitua El protagonista Com un punt d'unió Entre dos estadis De realitat El poder militar D'aquest estat I l'econòmic L'Ivan Cliff L'alcalde Hawk I les clavegueres De l'estat La ciutat moderna Majestuosa Que tots coneixem Aquesta postal Que ja no existeix I que està governada Per un nou rei The Duke Interpretat per Isaac Hayes Que d'acord als carrers Amb caps tallats Pels carrers I la seva mà dreta Que és aquest punqui Amb dents de tauró Que camina com un lluitador D'arts marcials Una nit de combat Interpretat per Frank Doubleday Amb aquests cabells rossos Que s'enfilen Com si fos un supergarrer Una mica D'altra banda D'altra banda Acompanyar Carousel En aquest Anem a rescatar Anem a Anem a escapar-nos Anem a buscar Més que rescatar No m'agrada Parlar de rescatar Anem a buscar aquest president I a treure'l d'aquí Qui acompanya Carousel En aquest viatge Suïcida Doncs evidentment Tenim a Adrienne Barbó Aquesta sexy Adrienne Barbó I que és la dona De Carpenter En aquest moment Exactament Exactament I ja havia treballat A la niebla I a un molt jove Harry Dean Stanton També tenim El taxista Un joven Que apareix aquí M'estan entrant Moltes ganes És una pel·li Que no he vist I m'estan entrant Moltes ganes De veure Li han passat els anys Però li han passat els anys Formalment Perquè és una pel·lícula Bueno, és John Carpenter John Carpenter No té vergonya D'utilitzar els efectes La música més modern Que pot fer en aquell moment Clar, any 81 Les coses digitals Que hi ha Fan una mica de ricilla Però clar Quedeu-vos amb el concepte De tot el que està explicant el Carles Perquè és una pel·lícula Molt interessant Molt, molt, molt I que va marcar Una generació Aquesta gent que anava al videoclub Als 80 I als 90 I curiosament Recuperant això Que dèiem de Harry Dean Stanton Que aquí està molt jove També tenim Un Ernst Bornein Molt vell Molt Vieja glòria Llavors d'alguna manera Jo crec que està combinant Una mica Aquests dos Generacions Exacte Uns actors secundaris De viejas glòries Com aquest Bornein Que havia treballat En Peckinpà Els westerns Crepusculars De Peckinpà I aquest Harry Dean Stanton També secundari També bastant allunyat Del mainstream Que aquí està molt jove Que combina aquests dos mons I aquestes dos generacions S'ha de dir una cosa Que també recupera actors Que estan de moda Ara L'Ivan Cliff Potser ja li havia passat El gran auge De los westerns Però encara era un actor Reconegut I Carousel Era actor Disney I es reconverteix No sé si és amb aquesta pel·lícula Però es reconverteix Gràcies a Carpenter El Carousel Que coneixem Re lanza su carrera És una especie de De trevolta De trevolta Per a Tarantino I fins al punt De que tornarà a treballar amb ell A la cossa Exacte Per ser el remake Golpe a la Pequena Xina Exactament Maravillosa I ja esteu veient Aquests referents De Sèrie B De Ciència Afició Evidentemente Tot això que està molt present A la filmografia de Carpenter El espectador debe entender Que es como lo que estabais comentando Es un traslado A una realidad ochentera Dentro de la forma En la que se producía En este tipo de películas Exactament És a dir No podemos compararla Però dintre de la seva època És molt moderna Perquè és una pel·lícula Que podríem tatxar d'independent És una pel·lícula De baix pressupost És una pel·lícula I ara ho comentarem Aquest Carpenter Que encara no havia donat el salt A la gran indústria Amb la cosa És aquest Carpenter De salto a la comissaria Del Distrito Trefe De la niebla D'aquesta pel·lícula És el que diria El Carpenter más puro Exactament Això sí que ho rescatem Aquest sí que és El cinema d'autor Que convé rescatar Però curiosament Sobretot avui en dia Perquè el cinema d'acció Està molt desprestigiat I quasi que s'arrepenteix És a dir S'ha sent culpable Quasi de ser cinema d'acció És un cinema d'acció Molt sorollós I Carpenter D'alguna manera Rescata I convé rescatar Aquest cinema ara Perquè ens dona Aquest cinema d'autor D'acció Molt simple Però molt efectiu Al mateix temps I també amb aquest punt Anarca Aquest punt revolucionari Com podem veure En aquesta pel·lícula Aquest punt d'estilització Que després s'ha repetit A la societat dels 80 I alhora Una sofisticació Que no s'havia vist Exactament Estàvem dient Aquest Manhattan Entre Gratacels On a la portada Si podem mostrar En algun moment La portada De la pel·lícula Aquest cap De l'estàtua de la llibertat Sobre els carrers Que està tombat És a dir Aquesta idea Aquests símbols d'Occident Ja no existeixen Trenca els mites Exactament I aquest Occident Que està enfonsat És un Occident en ruïnes Doncs és en aquests carrers Bruts, cremats Plens de deixalles On convé escoltar una mica Què diu John Carpenter Sobre aquesta Nova York Que va reconstruir D'una forma Força Ingeniosa Escape from New York Was born of two things One was me seeing Death Wish With Charles Bronson And the second thing Was a novel By Harry Harrison Science fiction writer Where There's this Planet that exists That has It's incredibly dangerous So who are you Going to send in there You send in The baddest guy In the universe Kurt Russell Got to play This badass Which is hilarious And we got to play around With New York jokes Because I'm not a big fan Of New York I just thought It sucked there Really sucked Aquesta entrevista Que té amb Robert Rodriguez Que podeu veure a Youtube I on diu Nova York És una merda Exacto Ho està dient No és el Nova York de postal Que Woody Allen El que dèiem d'aquella Nova York dels 70 Que la droga havia destrossat I que els governs hiperliberals Havien dit Exacte I que funciona molt bé Per aquesta distopia sòrdida Com a curiositat Per què he posat aquest fragment Doncs perquè hi ha una curiositat Molt interessant D'acord al rodatge D'aquesta pel·lícula Que evidentment No es va gravar a Nova York Sinó a la ciutat de Sant Lluís A l'estat de Missouri Poc després d'un gran incendi Que va arrasar edificis I va dir No lo toqueis No lo toqueis No lo toqueis I ademà es tenia la llibertat De poder gravar en aquests llocs Amb total llibertat I crea un set A la seva mesura Una Nova York futurista Decrèpita i ruïnosa I nova anècdota Queda Per la posteridad El fet Que en aquest Sant Lluís Decrèpit I ruïnós Aquest skyline De Nova York Falsejat A dalt Que es veu en alguns moments On veiem aquest carrasel corrent Tota l'estona Que sembla que va corrent I no para En aquest contrarrellotge Qui es va ocupar D'aquest skyline Falsejat de Nova York Aquest matte painting Sobre Sant Lluís Doncs James Cameron Un molt jove James Cameron Amb la famosa tècnica Aquesta artesana D'efectes espacials Que consisteix a Pintura sobre vidre Doncs bé Anem a seguir ja Però ja per tancar una mica Aquesta secció Anem a pujar una mica Aquesta banda sonora Ferran Que per ser John Carpenter Ve cada dos per tres A fer concerts I no us els podeu perdre Aquí és on anem Aquí és on anem Aquí és on anem Aquí és on anem Nois Parlar de Carpenter Com estem escoltant ara És parlar No només d'un director D'un guionista Si no també d'un compositor És un cinema d'acció Marcadament d'autor Que trobem a faltar força Avui en dia Parlar de Carpenter És rescatar Un entreteniment De qualitat Que s'identifica Principalment Per aquesta música Amb sintetitzadors pulsàtils Que estem escoltant Dissenyada amb el suport D'Alan Howard I com tu molt bé deies Adri Les entrades Vuelen El primer dia I l'exemple clar És el concert Dos concerts El primer el que va donar Recentment fa tres anys A l'Auditori d'Almelia Del Festival de Sitges I l'altre el Primavera Saona El 2016 On també va sortir On vaig estar jo Cody Carpenter El i su cachorro Ahí tocando sintetizadores I aquest Carpenter Aixecant el símbol Rockero Amb els seus bigotis blancs Aixecant I aquest punt rockero que té Llavors doncs ja ho veieu Amb això ja podem concloure Una mica aquest 1997 Rescate en Nueva York O com hem dit Escape from New York Que s'adequa molt més En aquest programa Cinema d'autor Cinema de sintetitzador De violència i acció I amb un punt anarca I per això és important Parlar d'aquest Carpenter Tan gamberro I tan irònic Que d'alguna manera Amb aquesta pel·lícula Destapa les misèries polítiques I del sistema Des del punt de vista Del marginal Aquest antierói Les incongruències Que interpreta Carpenter En aquest Snake Pliskin Pliskin No me quedo Con el hecho De que un rescate Y una escapatoria Son exactamente lo mismo Todo depende Del punto de vista Y de donde te encuentres Totalmente Son dos caras De una misma moneda La realidad La realidad de escape Que la realidad de rescate Por eso cambia Exacto A ell li diuen Vas a rescatar Y un cop está Diu El que tienes Escapar Me tengo que ir De claro O frases tan bones Como tienes que ir A rescatar El presidente I él dice ¿El presidente de qué? Si ya no hay país Para presidir En aquest sentit Aquest punt anarca Del cinema d'acció Que tan seria bo Que els directors d'acció I les directores d'acció Poguessin rescatar Avui en ara Ara li s'hable Sí, sí És que és important Tanquem ja Amb una frase Que ja no només resumeix El que és Snake Plisken Sinó també Tota la filmografia De Carpenter Welcome to the human race Videojocs Tancarem aquest programa Sobre rescats i segrestos Amb un videojoc Que precisament Ens parla d'això D'un rescat militar En una ciutat En guerra S'assembla bastant El que estàvem parlant ara Spec Ops The Line Spec Ops The Line És un videojoc de 2012 De Jager Development I 2K O sigui 2K Games I va sortir per PC Playstation 3 I Xbox 360 Es tracta d'un shooter militar Tiros O sigui Un joc militar En tercera persona Descarrega l'adrenalina Exacte Que es posa en tercera persona I posa èmfasi En les tàctiques d'equip Tu vas amb dos companys Tu controles el capità Martin Walker I amb ell dones ordres A aquests dos companys d'equip A l'hora d'enfrontar-te A els enemics que apareixin Així d'entrada Sembla un mes D'aquests shooters militars tàctics Que van inundar la generació De la primera i segona dècada El 2020, no?, aquests Call of Duty Aquests Battlefields, no? Viciar la bona, eh? Sí, sí De fet, totes les decisions Tan artístiques com jugables Dels desenvolupadors Semblen voler fer exactament això Una mena de calc estereotípic del gènere Ho ambienten a Dubai Una Dubai inventada, tot sigui dit Aquesta ciutat tan moderna Enmig d'un desert Així poden recordar-nos També aquesta falera Antislamista I guerra del terror Contra el terror Que els yanquis ens van marcar foc En el nostre subconscient I que hem vist mil cops repicades Precisament a tots aquests jocs Als Call of Duty Battlefields Inclús la saga Speck of the Line Que ja ve d'abans També anava en aquesta línia Però alhora Hi ha una ciutat espectacular Moderna Atrapada entre les dunes Recordant també així El terror domèstic I urbà El xoc de cultures Que tant li interessa Aquesta màquina de guerra americana Queda bastant clara I també les seves mecàniques Un tant arcaiques Ja en el moment en què va sortir el joc Semblen destinades a aquest calc I no ho equívoc Del que parlàvem Hi ha cobertures semi-automàtiques Càmera sobrada espatlla Arma curta i llarga Granades I comandaments d'ordres molt simples La veritat us he de dir És que Speck of the Line Resulta tan familiar Com intrascendent A nivell jugable Però llavors Un moment Ferran Aviam Escolta'm Escolta'm Dit tot això Què fa llavors d'Speck of the Line Un joc digne De portar Empanada cultural Òbviament Sabeu que jo sempre us porto Que interessant Estem molt rockeros Ja veuràs Ja veuràs M'hi tenia ells que haver avisat I és que el joc El joc utilitza aquest terreny tradicional Manit i repetit fins a la societat Per fer-te sentir còmode Com a jugador Perquè tu vas despistat I us ho estimen un joc com aquests que jugo I després Bàsicament El que fa és T'estirar l'estora De sota els peus d'una tacada Argumentalment També comença Com milers d'històries Promilitaristes Inclús Ho hem vist això Rescater Nova York Que també sembla que comença I que ho riscota el president I després Va cap a una altra banda Molt més irònic El nostre equip va al rescat Del general llegendari desaparegut A Dubai Mentre lluitava contra la insurgència reaccionària Però i si us dic Que el nom d'aquest general Que hem de rescatar És John Conrad Potser ja us comença A veure cap on anem Vaja Tornem un moment a la ciutat de Dubai Que se'ns presenta Arrasada Per grans dunes de sorra Per grans tempestes De fets de sorra En teoria El govern local Va demanar l'evacuació de la població Però una part d'aquestes Va aixecar en armes Aprofitant el moment Per fer un cop d'estat I el general Conrad Va anar allà Amb la seva divisió Per voluntat pròpia Amb ganes de donar un cop de mà O això És el que creien d'entrada Missatges pels altaveus Escenes que ens trobem I diàlegs que sentim Ens fan veure Que res del que passa allà dintre Es correspon amb la versió oficial Que s'ha donat bona Al món exterior De fet Acabem trobant Membres de la divisió de Conrad I no és que precisament Ens rebin Amb els braços oberts Els nostres protagonistes Sospiten D'un acte d'insurrecció D'una part d'aquesta divisió I segueixen avançant Per intentar trobar Aquest llegendari general Amb l'esperança Que pugui donar Alguna mena d'explicació A la situació Però els embolics Continuen Els embolics Es van fent Cada cop més grossos Ja cap al trajecte Coneixerem altres membres Que també s'han infiltrat A la ciutat Que resulten ser membres De la CIA Que els expliquen Als nostres personatges Que Conrad Ha perdut el control I s'ha alçat en armes Per reclamar la ciutat Per si mateix I jo crec que ara Ja ho teniu bastant clar De què estem parlant Òbviament aquest joc Sota l'aparença De xúter propagandístic En realitat amaga Una relectura Del celebrat llibre Al cor de l'estenebre De Josep Conrad I adaptat Com sabeu A la nostra estimada pel·lícula Apocalips No, Adriana Bueno, nos cuenta exactamente Lo que no hemos visto Lo que necesitábamos saber Antes de llegar Con A ver a nuestro Lo querido Brando No, estamos Tengo la sensación Por lo que contabas en el juego Que nos hace vivir Us he resumit tot Perquè tu ho vas descobrint A poc a poc Però tampoc us he explicat tot Ja ho veureu Perquè encara hi ha més cosetes Amagades en aquesta revisió Del que és clarament Una inspiració En el llibre I és un molt bon complement A tot això I aquesta pel·li Aquests anys 70 Ja no estem tornant, Ferran Aquests anys 70 Tant d'inestabilitat política A veure, el joc està ambientat En una mena de 2020 Però no sé l'any Però vull dir Que és futurista actual Allò que diguéssim És una realitat Alternativa una miqueta Més tecnològica Podríem dir Ja et dic Nosaltres seguim Descobrir aquesta veritat Que inicialment Creiem que tenim clara S'ha d'anar a rescatar El bueno d'un soldat O el bueno d'un general Però a poc a poc Se'ns desdibuixa I a més aquesta veritat Canvia de bàndol Constantment I ens portarà a fer actes Que després seran llegits De formes bastant diferents De quan vam decidir fer-los Seguim ordres Som soldats Això és cert Però quines ordres seguim? I amb això el joc Fa una deconstrucció Ja no només del gènere Si no Del món dels videojocs Que feia molts anys Que no vèiem Durant molts moments Grans tempestes de sorra Ens esborronen la vista Confonent la ciutat I l'horitzó Confonent civils Amb soldats I soldats amb civils La metàfora s'accentua Un cop ens fixem En com el nostre personatge Va demacrant-se Va obtenir ferides Sang A mesura que avancem més I a més cometem Més actes De dubtosa racionalitat Ja no diré ètica Si no és racionalitat El descens a la paranoia Aumenta a cada pas A cada revelació Fins que ja no podem fiar-nos Que les nostres decisions Com a jugador Barres soldats S'hagin pres en base A una realitat distingible No us desvetllaré Ja us ho deia Al gran gir final I de fet no us desvetllaré Al final Perquè de fet n'hi ha quatre I prou pistes He donat ja De cap on pot tirar tot això Però aquest fet De posar en perspectiva La presa de decisions En base a ordres Resulta un lúcid comentari Ja no del món militar O del directament social Sinó com deia Del món dels videojocs Clarament et convida A complir missions Destrueix aquest assentament Assassina el suposat segrestador Llança un atac a fòsfor A una base De soldats rebels Que com a jugador Acostumat a creure I empoderat I a creure que tens la raó Dius Eh, pues vale Que hay que hacer esto Pues lo hago, no? I després Quan el joc Et demostra Que la guerra és lletja Que disfrutes De complir Amb efectivitat Aquestes ordres Que et permeten avançar És quan Entens que ets un autòmata Aquesta disyuntiva De jugador Com a empoderat Barres jugador Com a marioneta Ja la vam explorar No sé si ho recordes Adrià No perquè va anar molt ràpid Amb el Bioshock Aquesta saga de Raptor Que era distòpica també En el seu dia I també hi ha hagut molts jocs Que han tractat aquest tema Però mai havia resultat Tan punyent Ni tan incòmoda Com a Spec Ops The Line Cert és que utilitza La limitació De la programació Per fer veure Que no hi ha una altra opció No? I et diuen Ah, és que com a jugador Podria saber Tomar una altra decisió No, realment no Si no el joc no avança Però vaja Utilitza'm en aquesta direcció De fer-te pensar En quan comences a fixar-se En els petits detalls Com per exemple El menú Ja sona l'himne americà Del Jimi Hendrix Aquest himne distorsionat Desencantat De No es todo oro Lo que reluce O la bandera mateixa Que apareix girada Molt sovint La bandera americana O sigui, la crítica Al país A la nació Al sistema És evident És a dir S'amaga Darrere d'un aparent Shooter propagandístic És tota una crítica El fet que cada cop Que morts A més En comptes de sortir Un consell típic Dels videojocs Has mort O intenta curar-te Antes de no sé què El típic consell El que et posa Són frases desmoralitzants Com per exemple Si fossis més bona persona No estaries aquí O Els Estats Units No valen les morts civils Però això no és real Oi? Que no t'importa? Aquesta hamburguesa Amb patates de McDonald's Tan prototípica Que dèiem al principi Aquest joc Que sembla tan evident Que amaga ingredients Per replantejar-te El que menges Per què ho menges I per què d'aquesta forma Bàsicament Et segresten Amb l'olor familiar D'un entreteniment banal I maniqueu I piques Perquè ets dèbil I un cop a dins Et fan reflexionar Sobre per què aquesta forma D'entreteniment Ha arribat al punt De ser tan estàndard I els horrors Que realment amaga Tenir aquest procedir Per la vida És la part del rescat Que et fa Intentar fer el joc Aquesta frase Jo me'n recordo jugar-lo I la frase Si fossis més bona persona No estaries aquí Clar, es tradueix Si no et molès matar penya O creure't que mates penya No estaries jugant aquest joc És com Uuuuh, tío Ara mismo me hace gracia Porque me recuerda El programa de la semana pasada Que hablábamos de Haneke Y de cómo él De alguna manera Te hace morder El placer de la sangre Para después decirte Ah, mal No lo hace como Tarantino Que te permite reírte Hasta el final Pero a la vez También hay una idea Como la que podíamos ver En Black Mirror Con aquellos tipos Que eran auténticos Auténticas víctimas De la guerra Ah, els soldats Exacto Aquell episodio Bastant fluixet Perquè es perdía molt La metáfora Amb un tema de adicció Em sembla que Perquè era com una guerra virtual Que en realitat era real Que és una miqueta Juego de dentro Pero bueno Lo que quería decir así brevemente Es que simplemente Y esto también conectaba Un poco con esas crítiques Que se hace a veces Cuando hay violencia Se critica la violencia Pero es que si no te la hacen sentir Si no te la hacen sufrir No te puedes volver crítico Entonces es interesante Que te hagan matar Para dar-te cuenta De oye, mira lo que estás haciendo Pero aún así Te alimenta también Esa idea Porque al final No deja de ser un videojuego Això és el que et dic Que el que se li critica més És el fet de Sí, sí, vols dir tot això Però m'has obligat És molt mala Però luego matar És divertidíssim És la dissonància A la narrativa que parlàvem Però aquest joc És tan exagerat Quan t'ho fa fer Que funciona una miqueta millor Però és la crítica Que li pots fer Que al cap i a la fi També ho ha fet Clar, saps? Escolta, ens queda un minutet Anem a fer la despedida De programa d'una hora Per la ràdio I després continuem amb l'agenda Format una hora, format dos Doncs ens teniu a xarxes socials A Facebook Empanada Cultural Twitter Empanada Cultura Sense L Instagram Empanada Cultural Trobareu a Youtube Empanada Cultural I Spotify Empanada Cultural Aquí deixem a l'agenda d'Esbert Vinga, fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve Fins la setmana que ve