Empanada Cultural del 6/10/2021 — Santes, papes i miracles: Jodorowsky (El Papa Terrible), Lourdes (Hausner), La Mercè i l’agenda Sitges
Crònica crítica de l’inici de La Mercè: vandalisme, protestes creuades al pregó i reflexió sobre la confusió entre festa i revolta. Avanç del menú del programa (santes, Lourdes i el papa).
Banter de retorn, salutacions i canals: Facebook, Twitter, Instagram, Spotify i YouTube. Marc general abans d’entrar en matèria.
Anàlisi del còmic sobre el Papa Juli II: poder, corrupció i sàtira; narració amb Maquiavel; dibuix de Teo (estil franco-belga). Context de Jodorowsky: provocació amb discurs, antecedents (Borgia) i deriva cap a l’univers d’El Incal arran del seu Dune frustrat.
Panoràmica del santuari com a destí massiu: souvenirs, ampolles d’aigua, relat de Bernadette i la institucionalització dels miracles (oficina i comitè mèdic). Punt de vista entre fascinació i escepticisme.
Sinopsi i lectura temàtica: Christine, la comunitat de malalts i voluntaris, hipocresia i esperança. Estil: plans fixos, to gèlid, humor cínic i tendresa. Repartiment (Sylvie Testud, Léa Seydoux), premis, i connexions amb “Little Joe”.
Repassat d’estrenes i el Festival de Sitges: línies de continuïtat amb els temes de l’episodi (fe, provocació, ficció especulativa). Cloenda de programa.
Panorama general
Episodi híbrid sobre religió, cultura pop i crítica social: del balanç agredolç de La Mercè i les protestes al carrer, a un viatge pel còmic provocador d’Alejandro Jodorowsky, i l’anàlisi cinematogràfica de “Lourdes” (2009) de Jessica Hausner. Tanca amb una agenda de novetats (Benedetta, Dune, Titane, Sitges) i una reflexió sobre la fe, la hipocresia i el poder de la ficció.
"Hablaremos de santas, de merced, Lourdes y el papa… de estas y de otras ficciones."
Editorial: La Mercè, focs i ficcions
El to crític d’arrencada
- Protestes i descontrol: entre botelloneros, vandalisme i tensions policials, l’inici de festa queda eclipsat.
- Pregó boicotejat: consignes creuades (contra desnonaments, prostitució, Cuba, conflictes laborals…) dilueixen el sentit del tret de sortida festiu.
- Idea clau: la festa vs. la revolta; quan es confonen, “comencem malament la festivitat”.
Còmics: El Papa Terrible (Alejandro Jodorowsky)
Context i premissa
- Jodorowsky (guió) i Teo (dibuix) signen un còmic d’aires franco-belgues, detallista i contundent.
- Premissa: el 1503, mort Alexandre VI; joc de trons papal amb el cardenal Giuliano della Rovere (futur Juli II) al centre.
- Llicències històriques admeses (anacronismes, personatges barrejats) al servei d’una sàtira política i religiosa.
Temes i to
- Poder, nepotisme i violència: maniobres fosques, guerra bruta i diplomàcia sense escrúpols.
- Erotisme i provocació: Jodorowsky força els límits per desmuntar hipocresies i sacsejar el lector; no gratuït, sinó discursiu i satíric.
- Contrapunt maquiavèl·lic: Maquiavel actua com a narrador i consciència que posa fre al “juliànic” excés del Papa.
Forma i autoria
- Dibuix vigorós i molt detallat (Teo), amb pànels amplis; canvi d’art en l’últim volum amb pèrdua de detall.
- Ecos de Milo Manara (erotisme com a motor narratiu) i ecos temàtics dels Borgia.
Jodorowsky expandit: de Dune al metacosmos del còmic
- De la Dune impossible (documental “Jodorowsky’s Dune”) a la gran saga en vinyetes: El Incal, Metabarons, Tecnopares…
- Influència transversal: dissenys i idees que ressonen en Star Wars o Alien (Giger), i que mostren el pas de Jodorowsky del cinema al còmic per llibertat creativa.
Lourdes (el lloc): fe, turisme i “miracles” certificats
Un santuari-parc temàtic?
- Descripció vivencial: entre devoció i economia de souvenirs (veles, medalles, ampolletes per aigua de la gruta de Masabielle).
- Bernadette Soubirous: pastora de 14 anys (1858), 18 aparicions marianes; l’aigua com a font guaridora.
Religió i “ciència”
- Existència d’una Oficina de Constatacions Mèdiques i un Comitè Mèdic Internacional de Lourdes.
- Punt crític: la religió abraça la ciència… o l’intenta abraçar?
Cinema: “Lourdes” (2009), de Jessica Hausner
Sinopsi i perspectiva
- Protagonista: Christine (Sylvie Testud), amb esclerosi múltiple, viatja a Lourdes cercant canvi i consol més que no pas fervor.
- Context coral: grups de malalts, voluntaris de l’Ordre de Malta, desig, gelosia i esperança en plans llargs i to gèlid.
"¿Cree que alguien que puede utilizar las piernas es necesariamente más feliz?"
Temes clau
- Hipocresia i doble moral dels fidels; la pel·lícula deixa millor parada l’Església (que gairebé no jutja) que la comunitat.
- Sutileza sobre el drama: sense lacrimogènia, dissecciona fragilitat, egoisme i necessitat d’acceptació.
- Equilibri de to: cinisme i humor fi, però també tendresa. Una construcció a foc lent que esclata emocionalment al final.
Interpretacions i premis
- Sylvie Testud, premi a Millor Actriu (Premis del Cinema Europeu, 2010): treball immens de mirada i matís.
- Repartiment: Léa Seydoux (infermera), Bruno Todeschini, Elina Löwensohn, entre d’altres.
- Guardons: FIPRESCI a Venècia, Millor Pel·lícula a Sevilla i Varsòvia, entre altres.
L’autora: Jessica Hausner
- Trajectòria: Lovely Rita (2001), Hotel (2004), Lourdes (2009), Little Joe (2019).
- Little Joe: mirall temàtic (sanació vs. acceptació), estètica prefiguradora de la pandèmia; més efectista que “Lourdes”, però parenta en posada en escena.
Agenda i estrenes
- Benedetta (Paul Verhoeven): monestir, provocació i mirada iconoclasta; en sintonia amb la línia “papes i santes” de l’episodi.
- Dune: comparativa entre Lynch (1984) i Villeneuve; ressò del projecte impossible de Jodorowsky i la seva empremta.
- Titane (Julia Ducournau): Palma d’Or a Cannes; pas per Sitges i estrena.
- Last Night in Soho (Edgar Wright): arribada imminent a cartellera.
- Sitges – Festival de Cinema: cobertura i expectatives del programa.
Idees força
- La fe com a comunitat: el poder de la religió es sosté en els seus fidels, amb les seves misèries i contradiccions.
- Provocació amb discurs (Jodorowsky): sàtira política i religiosa per posar miralls incòmodes.
- Cura vs. acceptació: “Lourdes” interroga què vol dir guarir, i a quin preu emocional.

