Empanada Cultural del 6/10/2021 — Santes, papes i miracles: Jodorowsky (El Papa Terrible), Lourdes (Hausner), La Mercè i l’agenda Sitges

Panorama general

Episodi híbrid sobre religió, cultura pop i crítica social: del balanç agredolç de La Mercè i les protestes al carrer, a un viatge pel còmic provocador d’Alejandro Jodorowsky, i l’anàlisi cinematogràfica de “Lourdes” (2009) de Jessica Hausner. Tanca amb una agenda de novetats (Benedetta, Dune, Titane, Sitges) i una reflexió sobre la fe, la hipocresia i el poder de la ficció.

"Hablaremos de santas, de merced, Lourdes y el papa… de estas y de otras ficciones."

Editorial: La Mercè, focs i ficcions

El to crític d’arrencada

• Protestes i descontrol: entre botelloneros, vandalisme i tensions policials, l’inici de festa queda eclipsat.

• Pregó boicotejat: consignes creuades (contra desnonaments, prostitució, Cuba, conflictes laborals…) dilueixen el sentit del tret de sortida festiu.

• Idea clau: la festa vs. la revolta; quan es confonen, “comencem malament la festivitat”.

Còmics: El Papa Terrible (Alejandro Jodorowsky)

Context i premissa

• Jodorowsky (guió) i Teo (dibuix) signen un còmic d’aires franco-belgues, detallista i contundent.

• Premissa: el 1503, mort Alexandre VI; joc de trons papal amb el cardenal Giuliano della Rovere (futur Juli II) al centre.

• Llicències històriques admeses (anacronismes, personatges barrejats) al servei d’una sàtira política i religiosa.

Temes i to

• Poder, nepotisme i violència: maniobres fosques, guerra bruta i diplomàcia sense escrúpols.

• Erotisme i provocació: Jodorowsky força els límits per desmuntar hipocresies i sacsejar el lector; no gratuït, sinó discursiu i satíric.

• Contrapunt maquiavèl·lic: Maquiavel actua com a narrador i consciència que posa fre al “juliànic” excés del Papa.

Forma i autoria

• Dibuix vigorós i molt detallat (Teo), amb pànels amplis; canvi d’art en l’últim volum amb pèrdua de detall.

• Ecos de Milo Manara (erotisme com a motor narratiu) i ecos temàtics dels Borgia.

Jodorowsky expandit: de Dune al metacosmos del còmic

• De la Dune impossible (documental “Jodorowsky’s Dune”) a la gran saga en vinyetes: El Incal, Metabarons, Tecnopares…

• Influència transversal: dissenys i idees que ressonen en Star Wars o Alien (Giger), i que mostren el pas de Jodorowsky del cinema al còmic per llibertat creativa.

Lourdes (el lloc): fe, turisme i “miracles” certificats

Un santuari-parc temàtic?

• Descripció vivencial: entre devoció i economia de souvenirs (veles, medalles, ampolletes per aigua de la gruta de Masabielle).

• Bernadette Soubirous: pastora de 14 anys (1858), 18 aparicions marianes; l’aigua com a font guaridora.

Religió i “ciència”

• Existència d’una Oficina de Constatacions Mèdiques i un Comitè Mèdic Internacional de Lourdes.

• Punt crític: la religió abraça la ciència… o l’intenta abraçar?

Cinema: “Lourdes” (2009), de Jessica Hausner

Sinopsi i perspectiva

• Protagonista: Christine (Sylvie Testud), amb esclerosi múltiple, viatja a Lourdes cercant canvi i consol més que no pas fervor.

• Context coral: grups de malalts, voluntaris de l’Ordre de Malta, desig, gelosia i esperança en plans llargs i to gèlid.

"¿Cree que alguien que puede utilizar las piernas es necesariamente más feliz?"

Temes clau

• Hipocresia i doble moral dels fidels; la pel·lícula deixa millor parada l’Església (que gairebé no jutja) que la comunitat.

• Sutileza sobre el drama: sense lacrimogènia, dissecciona fragilitat, egoisme i necessitat d’acceptació.

• Equilibri de to: cinisme i humor fi, però també tendresa. Una construcció a foc lent que esclata emocionalment al final.

Interpretacions i premis

• Sylvie Testud, premi a Millor Actriu (Premis del Cinema Europeu, 2010): treball immens de mirada i matís.

• Repartiment: Léa Seydoux (infermera), Bruno Todeschini, Elina Löwensohn, entre d’altres.

• Guardons: FIPRESCI a Venècia, Millor Pel·lícula a Sevilla i Varsòvia, entre altres.

L’autora: Jessica Hausner

• Trajectòria: Lovely Rita (2001), Hotel (2004), Lourdes (2009), Little Joe (2019).

• Little Joe: mirall temàtic (sanació vs. acceptació), estètica prefiguradora de la pandèmia; més efectista que “Lourdes”, però parenta en posada en escena.

Agenda i estrenes

• Benedetta (Paul Verhoeven): monestir, provocació i mirada iconoclasta; en sintonia amb la línia “papes i santes” de l’episodi.

• Dune: comparativa entre Lynch (1984) i Villeneuve; ressò del projecte impossible de Jodorowsky i la seva empremta.

• Titane (Julia Ducournau): Palma d’Or a Cannes; pas per Sitges i estrena.

• Last Night in Soho (Edgar Wright): arribada imminent a cartellera.

• Sitges – Festival de Cinema: cobertura i expectatives del programa.

Idees força

• La fe com a comunitat: el poder de la religió es sosté en els seus fidels, amb les seves misèries i contradiccions.

• Provocació amb discurs (Jodorowsky): sàtira política i religiosa per posar miralls incòmodes.

• Cura vs. acceptació: “Lourdes” interroga què vol dir guarir, i a quin preu emocional.