Empanada Cultural

Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.

Horari d'emissió
Dissabte
14:00 - 16:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Sitges 2019: “El hoyo” triomfa; debat sobre la política dels premis; “Bacurau”, “Vivarium”, “Judy & Punch” i l’animació de “J’ai perdu mon corps”

Panorama general de Sitges 2019

  • Sitges manté la seva ànima de festival de gènere (terror/fantàstic), però obre focus a un cinema més ampli i contemporani del segle XXI.
  • Es remarca el “caos deliciós” del festival: moltíssima oferta, múltiples seccions (Oficial, Noves Visions, Òrbita, Panorama, Brigadoon…) i una atmosfera única a sala:

- Aplaudiments a la capçalera i als logos de productores; xiulades a les subvencions. - Identitat canalla i lliure de complexes, però cada cop més present la lectura social dels films i la política del palmarès.

"Sitges és un deliciós caos"

Palmarès i “El hoyo” (The Platform)

Per què és clau

  • Primera pel·lícula espanyola que guanya íntegrament el premi a Millor Pel·lícula a Sitges (des de 1994, quan va ser ex aequo).
  • Òpera prima de Galder Gaztelu-Urrutia; coproducció bascocatalana. També rep: Premi del Públic, Direcció Revelació i Millors Efectes Especials.

De què va (sense espòilers)

  • Distopia claustrofòbica: un “cub” vertical amb desenes de nivells, on una plataforma plena de menjar descendeix. Com més avall, menys en queda.
  • Temes clau: jerarquia, solidaritat, sàtira social i el camí de l’heroi.

Punts forts

  • Plantejament de món ràpid i clar, sense text expositiu.
  • Direcció sòlida i to èpic clàssic dins d’un marc bèl·lic i violent.
  • Interpretació central (Iván Massagué) i repartiment coral amb caràcter.

Referències i ecos

  • Cube (vertical), High-Rise (Ballard), Snowpiercer (Bong Joon-ho).
  • Running gag a sala:

"Òbvio"

Recepció

  • Consens majoritari: triomf justa i recomanadíssima; possible recorregut a Goya i, fins i tot, a premis internacionals.

“Bacurau”: Millor Direcció i recepció dividida

Premis i context

  • Millor Direcció (Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles), Gran Premi del Jurat, Premi de la Crítica i del Jurat Jove. Un palmarès molt acumulat.

De què va

  • Poble del Brasil àrid i fronterer que “desapareix del mapa”.
  • Transgènere: western de setge + sàtira política + violència pulp.
  • Udo Kier com a antagonista icònic.

Lectura i debat

  • Per uns, obra potent i simbòlica; per altres, pedant i massa dicotòmica.
  • Missatge polític sobre corporativització de la violència i resistència comunitària.
  • Recomanada a amants del gènere i a curiosos amb la pell poc fina.

Interpretacions i “Vivarium”

Premis

  • Millor Interpretació Femenina: Imogen Poots per “Vivarium”.

La pel·lícula

  • Dir. Lorcan Finnegan. Amb Jesse Eisenberg i Imogen Poots.
  • Parella jove visita una urbanització “perfecta” i queda atrapada en un laberint suburbà.
  • To de sàtira àcida, humor hieràtic, gran posada en escena (background de disseny gràfic del director).

Valoració

  • Molt efectiva i visualment poderosa; manté el to més que sumar girs a la segona meitat. Ideal per a sales; premi a Poots del tot merescut.

“Judy & Punch”: Millor Guió i revenja feminista

  • Dir. Mirrah Foulkes (òpera prima). Protagonitzada per Mia Wasikowska.
  • Fàbula medieval fosca sobre una parella de titellaires que deriva en violència masclista i venjança liderada per ella.
  • To gamberro, èpic i d’esperit de resistència; guió premiat amb encert.

Animació a competició: “J’ai perdu mon corps”

  • Dir. Jérémy Clapin (òpera prima). Guió amb Guillaume Laurant (Amélie).
  • Una mà escapada d’un laboratori busca el seu cos; en paral·lel, la vida d’un jove orfe a París.
  • Animació per a adults: lírica, poètica, emocional;
  • Premi a Millor Música a Sitges (per alguns, “premi de consolació” d’una obra que mereixia més).
  • Estrena: a Espanya el 15/11 i a Netflix global el 29/11.

Premis, política i distribució

La política del palmarès

  • Es debat com, alguns anys, els premis reflecteixen estratègies (ex.: donar visibilitat a òperes primes locals, o missatges socials del moment).
  • Tot i això, aquest any, “El hoyo” és vista com una decisió encertada més enllà de la política.

Arribada a sales i premis nacionals

  • “El hoyo”, “Vivarium” i “El faro” arriben a sales; Bacurau incerta.
  • “El hoyo”, clara candidata a Goya.

Plataformes

  • Netflix guanya presència com a finestra de films de festival; debat latent amb Cannes.

Frases a recordar

"Òbvio" "Sitges és un deliciós caos"

Què queda pendent

  • No s’arriba a comentar a fons: “El faro” (Eggers), “The Wild Goose Lake”, “Ad Ami” (Quentin Dupieux), “Dogs Don’t Wear Pants”, “The Long Walk”…
  • Avanç: proper programa dedicat al Noir.