Empanada Cultural del 13/10/2019 — Sitges 2019: “El hoyo” triomfa; debat sobre la política dels premis; “Bacurau”, “Vivarium”, “Judy & Punch” i l’animació de “J’ai perdu mon corps”

Panorama general de Sitges 2019

• Sitges manté la seva ànima de festival de gènere (terror/fantàstic), però obre focus a un cinema més ampli i contemporani del segle XXI.
• Es remarca el “caos deliciós” del festival: moltíssima oferta, múltiples seccions (Oficial, Noves Visions, Òrbita, Panorama, Brigadoon…) i una atmosfera única a sala:

- Aplaudiments a la capçalera i als logos de productores; xiulades a les subvencions. - Identitat canalla i lliure de complexes, però cada cop més present la lectura social dels films i la política del palmarès.

"Sitges és un deliciós caos"

Palmarès i “El hoyo” (The Platform)

Per què és clau

• Primera pel·lícula espanyola que guanya íntegrament el premi a Millor Pel·lícula a Sitges (des de 1994, quan va ser ex aequo).
• Òpera prima de Galder Gaztelu-Urrutia; coproducció bascocatalana. També rep: Premi del Públic, Direcció Revelació i Millors Efectes Especials.

De què va (sense espòilers)

• Distopia claustrofòbica: un “cub” vertical amb desenes de nivells, on una plataforma plena de menjar descendeix. Com més avall, menys en queda.
• Temes clau: jerarquia, solidaritat, sàtira social i el camí de l’heroi.

Punts forts

• Plantejament de món ràpid i clar, sense text expositiu.
• Direcció sòlida i to èpic clàssic dins d’un marc bèl·lic i violent.
• Interpretació central (Iván Massagué) i repartiment coral amb caràcter.

Referències i ecos

• Cube (vertical), High-Rise (Ballard), Snowpiercer (Bong Joon-ho).
• Running gag a sala:

"Òbvio"

Recepció

• Consens majoritari: triomf justa i recomanadíssima; possible recorregut a Goya i, fins i tot, a premis internacionals.

“Bacurau”: Millor Direcció i recepció dividida

Premis i context

• Millor Direcció (Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles), Gran Premi del Jurat, Premi de la Crítica i del Jurat Jove. Un palmarès molt acumulat.

De què va

• Poble del Brasil àrid i fronterer que “desapareix del mapa”.
• Transgènere: western de setge + sàtira política + violència pulp.
• Udo Kier com a antagonista icònic.

Lectura i debat

• Per uns, obra potent i simbòlica; per altres, pedant i massa dicotòmica.
• Missatge polític sobre corporativització de la violència i resistència comunitària.
• Recomanada a amants del gènere i a curiosos amb la pell poc fina.

Interpretacions i “Vivarium”

Premis

• Millor Interpretació Femenina: Imogen Poots per “Vivarium”.

La pel·lícula

• Dir. Lorcan Finnegan. Amb Jesse Eisenberg i Imogen Poots.
• Parella jove visita una urbanització “perfecta” i queda atrapada en un laberint suburbà.
• To de sàtira àcida, humor hieràtic, gran posada en escena (background de disseny gràfic del director).

Valoració

• Molt efectiva i visualment poderosa; manté el to més que sumar girs a la segona meitat. Ideal per a sales; premi a Poots del tot merescut.

“Judy & Punch”: Millor Guió i revenja feminista

• Dir. Mirrah Foulkes (òpera prima). Protagonitzada per Mia Wasikowska.
• Fàbula medieval fosca sobre una parella de titellaires que deriva en violència masclista i venjança liderada per ella.
• To gamberro, èpic i d’esperit de resistència; guió premiat amb encert.

Animació a competició: “J’ai perdu mon corps”

• Dir. Jérémy Clapin (òpera prima). Guió amb Guillaume Laurant (Amélie).
• Una mà escapada d’un laboratori busca el seu cos; en paral·lel, la vida d’un jove orfe a París.
• Animació per a adults: lírica, poètica, emocional;
• Premi a Millor Música a Sitges (per alguns, “premi de consolació” d’una obra que mereixia més).
• Estrena: a Espanya el 15/11 i a Netflix global el 29/11.

Premis, política i distribució

La política del palmarès

• Es debat com, alguns anys, els premis reflecteixen estratègies (ex.: donar visibilitat a òperes primes locals, o missatges socials del moment).
• Tot i això, aquest any, “El hoyo” és vista com una decisió encertada més enllà de la política.

Arribada a sales i premis nacionals

• “El hoyo”, “Vivarium” i “El faro” arriben a sales; Bacurau incerta.
• “El hoyo”, clara candidata a Goya.

Plataformes

• Netflix guanya presència com a finestra de films de festival; debat latent amb Cannes.

Frases a recordar

"Òbvio" "Sitges és un deliciós caos"

Què queda pendent

• No s’arriba a comentar a fons: “El faro” (Eggers), “The Wild Goose Lake”, “Ad Ami” (Quentin Dupieux), “Dogs Don’t Wear Pants”, “The Long Walk”…
• Avanç: proper programa dedicat al Noir.