Empanada Cultural del 19/10/2020 — Sitges 2020 entre restriccions: Possessor triomfa; La Nube, La Vampira de Barcelona i Mandíbulas destaquen; ‘Horrorscope’ s’endú el Brigadún

Visió general del programa

Especial Sitges 2020 en clau crítica i festiva, en un any marcat per les restriccions COVID i un festival híbrid que gairebé es veu truncat al final. El programa repassa el palmarès, destaca títols clau i celebra el Premi Brigadún per al curt del propi equip, Horrorscope (Pol Dígler).

Sitges 2020 torna a abraçar el terror de gènere més pur, sense renunciar al fantàstic i a l’autoria.

Notícia destacada: Premi Brigadún per a ‘Horrorscope’ (Pol Dígler)

• Què és: Curt guanyador del Premi Brigadún (trofeu Paul Naschy).
• Clau creativa: Paròdia dels estereotips del terror, venut com a peça seriosa per jugar amb les expectatives.
• To i lectura: És comèdia, no terror, però juga (i desmunta) codis del gènere.
• Producció i recorregut: Més d’un any i mig en circuits, 50 premis acumulats. Aviat es farà públic.
• Consell per creators:

> Presenta el teu curt a Sitges les primeres setmanes d’obertura de convocatòria; al final “ja ho tenen tot tancat”.

Paul Naschy, l’ànima del Brigadún

• Recordatori del mític home llop castís; trajectòria prolífica i icona del fantaterror ibèric.

Curtmetratges destacats

• -
• Selecció oficial: peça de 30’ “llarg-breu” amb estructura de llarg (experiència notable).
• -
• Rutina: La Prohibición (8’): animació en stop-motion plastilina, denúncia de manipulació mediàtica i poder.
• -
• Dardar (Pablo Urkijo) – Méliès d’Argent: terror mut, B/N alt contrast i molt gra; experiència sensorial de sala.

Palmarès i grans títols

Possessor (Brandon Cronenberg) – Millor Pel·lícula i Millor Direcció

• Terror + ciència-ficció amb segell Cronenberg, de les propostes més “de gènere” del Sitges d’enguany.
• Debat sobre la ombra del pare i la recepció crítica; interès reafirmat després d’Antiviral.
• -
• Punts forts: immersió sensorial, distopia corporal, identitat i violència executiva.

La Nube (La Nuée) – Premi Especial del Jurat + Millor Actriu (Suliane Brahim)

• Sinopsi: mare soltera salva la granja criant saltamartins comestibles; neix una obsessió que esdevé metàfora emocional.
• Gènere: thriller fantàstic amb subtext social (proteïna barata, sostenibilitat).
• Lectura: la “plaga” com a projector d’emocions i conflictes familiars.

Mosquito State – Millors Efectes Especials

• Paral·lelism entre la “picada” de l’amor i la plaga de mosquits a casa del protagonista.
• Producció polonesa–US; presència de Charlotte Vega (criada a Sitges).
• -
• Punts forts: Efectes i textura de ciència-ficció inquietant.

La vampira de Barcelona – Premi del Públic

• Recupera la llegenda negra d’Enriqueta Martí amb atreviment visual: escenaris en plató, joc de color/B&N i teatralitat buscada.
• Crítica social punyent a media, policia i burgesia; repartiment solvent amb direcció d’actors discutida (percepció TV-movie en moments).
• Clau: humanitzar el mite i revisar el relat des del present.

Mandíbulas (Quentin Dupieux) – Millor Interpretació Masculina (dúo protagonista)

• Comèdia absurda 100% Dupieux (aka Mr. Oizo): univers minimalista, gag icònic del “toro”, i una gran mosca que cita el fantàstic dels 50.
• Reacció del públic: entusiasme i frases fetitxe; candidata oficiosa a premi gran si Sitges no hagués volgut subratllar tant el terror de gènere.

Baby (Juanma Bajo Ulloa) – Premi a la Música

• Cinema mut postmodern: sense diàlegs, música i so com a guia total.
• Tema: maternitat en crisi, tràfic de nadons, via melodrama fosc.
• Repartiment femení destacable (Natalia Tena, Harriet Sansom Harris, Charo López...).

The Dark and the Wicked (Brian Bertino) – Millor Fotografia + Menció a l’Actriu

• Debat obert a la taula: per a uns, atmosfera i disseny sonor exemplars; per a altres, clixés del gènere massa previsibles.
• Recomanable si t’hi abandones a l’ambient; comparada amb Come True (Anthony Scott Burns) com a alternativa visual sensorial de primer nivell.

Comrade Draculich – Millor Guió

• Comèdia vampírica húngara als anys 70 (època comunista) amb to cínic/cool i sàtira política; humor de to local però enginyós.

De Sitges a Terror Molins (recomanacions)

• Reprogramacions destacades:
• -
• Come True (Anthony Scott Burns) – hipnòtica i sensorial.
• -
• Honeydew – Amèrica profunda a l’òrbita de Matanza de Texas (debut; amb Sawyer Spielberg).
• -
• Península – seqüela de Train to Busan (per completistes).
• -
• Fried Barry (Sud-àfrica) – proposta de culte potencial.
• -
• My Heart Can’t Beat Unless You Tell It To – guanyadora a Novas Visions (millor pel·lícula i direcció), revisió intimista del mite vampíric.
• Tema del festival: La natura es revela (desastres, clima).
• Llibre (Hermenaute): La natura es revela – amb capítol de l’Adriano.

Context i balanç final

• Restriccions 2020: tancaments, aforaments i festival híbrid; ambient descafeïnat però bon nivell de cine.
• Sitges 2020 ha fet gir cap al terror més genèric, sense oblidar autoria i híbrids.

Idees clau

• -
• Possessor lidera el palmarès i simbolitza el retorn al gènere.
• -
• La Nube i Mosquito State articulen metàfores ecològiques/emocionals amb força visual.
• -
• La Vampira de Barcelona divideix pel to actoral però impacta visualment i en el subtext social.
• -
• Dupieux (Mandíbulas) connecta plegats amb el públic; Baby arrisca amb el mut contemporani.
• -
• Celebració de la creació local amb el Brigadún per Horrorscope.