Empanada Cultural del 20/10/2021 — Sitges 2021: Lamb s’endú el palmarès; Nitram, ex aequo polèmics; Mona Lisa, The Innocents, Silent Night i el neo-noir de Limbo

Context i to general

"Tristesa: aquell que no ha pogut anar al Festival de Sitges."

• El programa arrenca amb un to humorístic i autoirònic: en Pol admet la seva "tristesa" per no haver pogut assistir a Sitges 2021, mentre l’Adrià i en Carles hi han fet marató de cinema (fins a 37 pel·lícules).
• Es remarca la dificultat logística del festival (entrades voladores, estar connectat constantment).
• Es planteja la cobertura centrada en el palmarès, però amb mirada crítica: no tot el que guanya és el que més recomanen.
• Queixa recurrent: excés d’ex aequo en les interpretacions; s’hi demana més decisió i menys repartiment de premis.
• Leitmotiv de l’edició: l’home llop (aullits i referències sonores a projeccions), símbol que impregna la imatge del festival.

La gran guanyadora: Lamb (Valdimar Jóhannsson)

Per què destaca

• Premi a Millor Pel·lícula; també Citizen Kane a direcció revelació i Millor Actriu per Noomi Rapace.
• Conte rural islandès de to costumista i fantàstic: maternitat, dol i natura com a gran força moral.
• Toca el “folk horror” amb ecos de western, stop motion de Švankmajer i ressons lynchians (sense dependre del “gran gir final”).
• Tractament visual pausat i simbòlic; el paisatge i les “nits blanques” alimenten l’ambigüitat mitològica.

Idees clau

• Maternitat i possessió: la protecció parental versus el dret i l’ordre de la gran mare natura.
• Ecoterror subtil: la natura es revela quan es traspassa un límit moral.
• Impacte emocional sostingut més que no pas efectista.

Direcció i interpretacions: Nitram (Justin Kurzel) i el debat ex aequo amb Luzifer

Nitram (Millor Direcció + Millor Actor)

• Justin Kurzel guanya Millor Direcció; Caleb Landry Jones rep Millor Actor (doblet que ja havia brillat a Cannes).
• Drama psicològic sobre el tiroteig de Port Arthur (1996) a Tasmània: mirada incòmoda i humana al “monstre”.
• Temes: facilitat d’accés a armes, responsabilitats difuses (família, societat, sistema), i la línia fràgil entre immaduresa emocional i violència.
• Estil: Kurzel evita pontificar; suggereix causes i responsabilitats sense sentar càtedra, apostant per una empatia crítica que inquieta.

Luzifer (Peter Brunner) i els ex aequo

• Ex aequo a Millor Actor per Franz Rogowski i Millor Actriu per Susanne Jensen (producció d’Ulrich Seidl).
• Vida eremítica en entorn alpí: interpretacions físiques, salvatges i torturades que alguns defensen com a més meritòries d’un premi únic.
• Debat: el palmarès lluiria més amb decisions fermes que no pas compartint tants guardons.

"Si un palmarès té sentit és perquè es prenen decisions fermes, fins i tot arriscades."

Menció especial: The Innocents (Eskil Vogt)

• Menció Especial del Jurat.
• Infantesa i telequinesi en un entorn residencial noruec: jocs entre nens que esdevenen moralment ambigus i perillosos.
• Mirada des dels patis i el bosc, lluny dels adults: fascinació i por davant poders no controlats.
• Continuïtat autoral d’Eskil Vogt (guionista de Thelma): identitat, adolescència, poder i responsabilitat.

Música i inauguració: Mona Lisa and the Blood Moon (Ana Lily Amirpour)

• Premi a Millor Música i pel·lícula d’inauguració.
• Nocturnitat, neó i electrònica: una “playlist” impecable que estructura escenes i personatges (la música com a eix de composició).
• Fable pulp de llibertat amb poders telequinètics sota una “lluna de sang”; microcosmos de la nit entre outsiders (Jong-seo Jun, Kate Hudson, Ed Skrein).
• Festiva, híbrida i lliure: aventura, humor negre i violència estilitzada.

Guió i Premi del Públic: Silent Night (Camille Griffin)

• Guanya Millor Guió i el Premi del Públic.
• Sopar de Nadal en una vigília apocalíptica (núvol tòxic): comèdia negra íntima, d’esperit pandèmic i mirada familiar.
• Sàtira social: una app governamental que recomana eutanàsia; el nen (Roman Griffin Davis) encarna l’escepticisme lúcid envers el relat oficial.
• Guió àgil, coral i amb idees potents sobre informació, por i decisió moral.

Diversió cafre: The Trip (Tommy Wirkola)

• Segona més votada pel públic.
• Parella en crisi que va a una cabana per… matar-se mútuament i cobrar l’assegurança; l’aparició de fugitius ho descontrola tot.
• Comèdia negra molt efectiva: ritme, girs i química (Noomi Rapace i Aksel Hennie).

Mirada asiàtica i fotografia: Limbo (Soi Cheang)

• Millor Fotografia (Cheng Siu-Keung).
• Neo-noir hongkonguès en blanc i negre digital: ciutat-escorxador de deixalles i misèria; persecucions i posada en escena magistrals.
• Policial brutal i expressionista des d’una modernitat sòrdida; Gordon Lam colossal.
• Connexions Focus Asia i ecos socials prolongats amb Hand Rolled Cigarette (postimperi britànic, exmilitars, supervivència i migracions).

Jurat, seccions i apunts de festival

• Jurat secció oficial: Alaska, Antonio Trasorras, Luna María Lidón, Joaquín Reyes i Alia Bassi (entre d’altres).
• Brigadoon (menys cobert pels conductors) i queixa sobre la poca visibilitat dels curtmetratges (malgrat Meliès d’Argent i d’Or).
• Referències internes i crònica de l’ambient Sitges (aullits, goril·la, música dels “Tres Porquets”).
• Dards a TV3 per simplificacions en el seu minireportatge de seccions.

Altres títols i cloenda

• Esment a "Last Night in Soho" (Edgar Wright): recepció dividida, estrena imminent.
• Es recorden festivals Terror Molins i Cardoterror com a segones oportunitats per veure títols destacats de Sitges.
• Tancament amb to de comunitat, humor i promesa de més cobertura al calendari de tardor.

Conceptes clau

• Ex aequo: polèmica sobre el repartiment de premis interpretatius.
• Telequinesi i infantesa: poder, responsabilitat i moralitat.
• Ecoterror i folk horror: la natura com a força restitutiva i el camp com a espai liminal.
• Neo-noir digital: ciutat, deixalla, cos i destí en el thriller hongkonguès.
• Humanitzar el monstre: cinema que interroga causes i responsabilitats socials més que no pas jutjar en bloc.