Tenet de Nolan: palíndroms i temps invertits; “El pequeño libro de la Black Music” i agenda de cinema, sèries i videojocs

L'embaix, l'embafada, el gran festí, L'Avacanal Radiofònica, aquí comença Empanada Cultural, un programa cuinat per Paul Wigler, Ferran Pujol, Adriano Calero, Carles Martínez. I fins aquí el programa d'avui. Moltes gràcies per acompanyar-nos i fins la pròxima. Espera, no, no, no, espera. Fins la pròxima, no. Fins ara, fins ara mateix, que estem començant el programa. Llavors, espera, aviam que m'aclari, això és una mica confús, perquè començo el programa, comencem el programa, com si ens estiguéssim acomiadant. Per què iniciar? Com si estiguéssim tancant. La primera resposta és fàcil, Carles, què t'has fumat abans de venir? La segona té a veure amb el sentit de les coses. Quin sentit té encetar aquest darrer gazpacho cultural? Acomiaden un estiu que no ha estat ben bé estiu, com aquella primavera que comentava el company Adriano ara fa uns mesos i que tampoc va ser ben bé primavera. Els mesos passen, passen i passen al ritme de Time, de Hans Zimmer, que estem escoltant ara mateix, però la Covid tant li fa que sigui primavera, que sigui estiu o que sigui tardor. Les estacions arriben i s'acaben com si no les haguéssim gaudit del tot. O millor encara, tot s'acaba com si no hagués començat. Però, estimats oients, espectadors, espectadores, anem un pas més enllà. Penseu en dues línies paral·leles que avancen fins a l'infinit. La primera es mou cap endavant, la segona es mou cap enrere. Com diria el cineasta Montehelman, una carretera asfaltada en dues direccions. El primer carril ens el sabem tots. Les coses van cap endavant, els gols entren a porteria, els trens arriben a l'estació de ciutat i Dorothy fa saltirons alegrement pel camí de Rajoles-Grogues, direcció al màgic Mondoz. Fins aquí tot correcte. En el segon carril, en canvi, el gir de manivela va cap enrere. La pilota es mou de la xarxa a la bota, l'ou trencat es reconstrueix i torna a la nevera. Dorothy recula els passos avançats sense por a caure a terra. Quin embolic, tot plegat. Bé, els personatges de Jean Cocteau, inclús, surten l'habitant de l'aigua completament secs i Michael Jackson, en fi, Michael Jackson diguem que es limita a caminar amb normalitat. Però què passa si unim aquests dos camins, aquest endavant i aquest enrere, aquestes dues direccions? Què passa si fem el hacker i ens carreguem aquest esquema binari? El més probable és que ens haguem fumat alguna cosa o que haguem anat a veure Tenet, el nou blockbuster de Christopher Nolan. Una pel·lícula amb un títol de palíndrom. És a dir, que sona igual si el llegim del dret o del revés. Tenet, una pel·lícula obsessionada en donar coherència a un món d'allò més confús, com aquest editorial. Un món d'allò més absurd, com una autopista on les senyals de trànsit no ajuden a circular amb comoditat, sinó tot el contrari, a provocar accidents. Accidents greus. Així de confús. Així d'absurd. Com una pista de futbol on una pilota entra per l'esquadra d'una porteria, però simultàniament a l'altra banda del camp un porter atura un altre. O una ciutat on els ciutadans surten de casa traient-se la mascareta i d'altres entren dins de casa mentre se la posen? Així d'absurd. O encara diria més, un setembre on els nens i les nenes arriben a l'escola amb les mans a les moxilletes, però a l'altra banda del pati els mateixos nens abracen els seus familiars que els han vingut a buscar. Així d'absurd. Passat i futur, el va ser i el serà, tot barrejat en una mateixa manida per refrescar l'esperit i l'estiu. O com li vulgueu dir. Bé, i potser que ho deixem aquí, que ens desinfectem per anar-sima vegada amb gel d'hidroalcohòlic i ens donem la mà per acomiadar o per saludar. Tant sabat. Reivindiquem el present com el que és, com el que sempre ha estat. El punt d'unió entre l'abans i el després. com una pinça que arreplega passat i futur sobre un mateix estenedor. Quantes metàfores. Bé, i molt estrany tot plegant, no? Com esteu veient. Però no patiu. Ei, no patiu, espectadors i espectadores. Uients, ja hem arribat. Atents i atentes. Girem la manibel. Espera, espera, espera. Què està passant? O el que és el mateix. Fins aquí l'editorial. Fotem-li canya a aquest gazpacho cultural. Ostres, Carla. Però, no, no. Estoy aquí tot el rato pensando. Ponte el micro en la cara, Adriano. Estoy tot el rato pensando. La pillat com cara, com el karaoke. ¿Cómo narices me haces poesia? Miguel Bosé. Le veo en un puntito rapero, eh. Le veo en un puntito rapero. Te veo en un puntito rapero moviendo brazos, pero a la vez muy poético, ¿no? A la vez, ¿cómo era eso de... Com si no hagués començat mai, ¿no? Esa es la sensación que he tenido con Tenet, un poco yo. Ara lo veremos. Sí, sí. Què tal, no? És a mi, Carles, ben tornat, eh. Gràcies. Ben tornat, Carles. Però, bueno, això és ara sí, ¿no? Cada cop t'haurem de dir ben tornat, perquè sempre... Ara el mantenim o no, el nom a la careta? Clar, clar, clar. Perquè si no, ho haurem de fer enrere, eh, també. No ho haurem de tirar enrere. Pensa't que... Un Carles que està i no està. ¿No? De Rodinger. Esto sí que lo vamos a... Pero no liemos al personal, sí, sí, porque los que hayan visto Tenet lo tienen claro. Los que no hayan visto Tenet puede que estén un poquitito perdidos. Sí, de fet, us recordo a les xarxes socials i anem a parlar d'aquest tema que està sonant bastant, que és Tenet. Recordem xarxes socials, tenim YouTube, Empanada Cultural, Facebook, Empanada Cultural, Twitter, Empanada Cultura, sense L, Instagram, Empanada Cultural i tots els podcasts els trobareu a Soundcloud. I, nois, anem al menú del dia, perquè avui és senzillet, però... I ja veies que ja tenia ganes, no?, de empezar a discursar al respecto. Ja t'he vist, Adriano, un poquitó. Sí, sí, un poquitó. Sí, vinga, anem-hi. Menú del dia. Ole! Vinga, anem-hi. Mira, la Carmen Amaya aquí que está bailando con nosotros, los tarantos de foto. Tots conectados. Bueno, pues ya lo he dicho, ¿no? Yo vengo a hablar de Tenet. L'hem vist tots. Sí. S'ha de dir que l'hem vist tots. Espero que los oyentes y espectadores también l'hayan visto. Sí, perquè farem bastants spoilers. Si no, passeu directamente al minut 53, que probablement es como menso yo. Pero que tampoco se preocupe mucho. Porque en el fondo, a ver, que no se preocupen mucho los oyentes y espectadores, porque al final es fácil hablar de Tenet sin descubrir mucho, sin descubrir nada relevante en el proceso. No es necesario decir que todos mueren al final para que la peña entienda. Porque entonces mueren al principio. Ah, eso es. Pero a ver, ¿qué le pasa a Tenetet? Es decir, evidentemente no voy a hacer, como siempre, agenda-sección. Pero simplemente ya plantear algo que creo que es muy importante, porque uno de los grandes problemas de Tenet para mí ha sido el hype que han creado. Para mí ha sido la expectativa. Pues que es la gran peli que s'ha estrenat post-pandemia. Pero claro, viene de ahí, ¿no? No viene solo de las pretensiones de Nolan, que también, sino de ese estreno que tenía que salvar el verano del cinematográfico. Sí, se le ha posat un pes a las esquenas. Él también es normal que existiera, ¿eh? Que ella ha demanat, ¿eh? Sí, ella ho busca, això. Es muy normal que si tú has rabat de una peli... Pero has dit, Adriano, que no vas a fer secció durante la... Exacto. Es simplemente que la peña tenga en cuenta que vale la pena hablar de Tenet y traerla aquí como plato fuerte del programa, pero que tampoco el personal vaya pensando que está ante una obra maestra. Porque es que, simplemente, habéis visto cómo han presentado el libro que tiene que acompañar, porque Tenet es una peli que es tan compleja, parece ser, que tienes, que sí, como esos filósofos que no entiendes, ¿no? Como l'art, como l'art moderno, ¿no? Algo del estilo. Es como una peli Ikea, ¿no? Que vean el seu manual d'instrucción. Hostia, esto lo he leído por ahí y es muy potente, esa idea. Los secretos de Tenet se llama el libro y la presentación inicial es de la mano de Christopher Nolan llega un thriller de espionaje que te volará a la cabeza, tan original que el público estará reconstruyendo el puzzle durante años. Bueno, no se preocupen, el puzzle lo vamos a reconstruir aquí en media horita, si mucho. No hay pa' tant. Exacto. Es veritat que generarà molta, molta, molta moviment dins el fandom dels fans que començaran a treure teories, ja ho veureu. Jo crec que esta peli d'Aparrato. Encara que no us sembla, aquest programa no serà un monogràfic de tenet. Sí, hi ha el plat fort i després hi ha el plat dèbil. No, home, no. No, home, no. Com que he dit el plat fort. Sí que és veritat que seríem amb la línia protagonistes de color negre. De rasa negra. Com la taula que m'heu posat aquí de taula infantil. És el negro de grupo, ¿no? Tot el món de la sa. El final del bus. Doncs jo avui us porto un còmic, una secció de còmic i de música i tractarem el còmic La Pequena, esperem un moment que és un títol una mica llarg, a veure si... El Pequeño Libro... El gran golpe en la Pequena Xina. Exacte. El Pequeño Libro... En Carl Russell. Uah, peliculón. Lies dies, parlant. El Pequeño Libro de la Black Music, que té tinta de ser un nom una mica irònic, no? Pequeño? Sí, clar, després ho veurem, però és un llibre que abarca des del 45 fins al 2000, diria, 15. Cinema i còmic i música, perquè, en veritat, és bastant musical. No, i és molt potent perquè el Pol sempre ens porta un còmic que, en el fons, no és un còmic. Exacte. És una bíblia d'algú, en concret. Ja sabeu que a les meves accions és l'excusa per fer un programa musical. Exacte. De fet, la dada s'entacada. Fa tanta trampa el Pol amb les seves accions com l'Adrià amb els menús del dia. Sí, perquè portem ja 5 binoms de mano del dia. Avancem, avancem, que anem per llarg. Va acelerando esto ya, ¿no? Sí, esto empieza a acelerar un poquito, un poquito a poco. Bueno, pues, empezamos con Tenet, o seguimos con Tenet, y con Gorenson, Ludwig Gorenson. Gran compositor sueco. Gran compositor. Solo vull dir una cosa. Ho estava trobant a falta, eh, tot això. Sí, ¿no? Venga, pero... Espera't fins al final. No ho grafis, no ho grafis. Lluvig Gorenson. ¿Quién és este senador? ¿Quién és este buen hombre? Pues un compositor sueco que firma la banda sonora de Tenet, evidentemente, y que ya lo estamos escuchando. Ya podéis ver que és tan movidita como la película. De hecho, hay una gran simbiosis audiovisual, por así decirlo. ¿Espero? Vale, sí, sí, dale un poco de cancha, pero supongo que en breve rebajaremos revoluciones, ¿no? Porque yo cuando lo vi por primera vez, esta banda sonora, cuando la vi al margen, al margen de la película, no sabía si estaba ante una banda sonora o ante el sonar, ¿no? El festival, sí, sí. Creo que nos ha pasado a todos. Pero bueno, supongo que es lo que te pasa cuando tu compositor es Hans Zimmer y se lo sortean y le ofrecen hacer la banda sonora de Dune, porque es lo que estaba haciendo este buen hombre, la banda sonora de Dune para Denis Villeneuve, mientras Christopher Nolan estaba buscando a otro compositor. ¿A quién buscaba? Al final encontró a Ludwig Gurensson, un compositor bastante más joven que Zimmer y seguramente más fiestero. Pero oye, con mucho éxito, no, no, con mucho éxito, ¿de quién estamos hablando? De un tío que tiene solo 35 tacos, bueno, el martes cumple 36. Hasta que me la van a sonilluns, ¿eh? Sí, sí, pero seguramente es el gran martes, así que felicidades, Gurensson, que nos está escuchando y nos estás viendo, compártenos. Esto... Y bueno, ¿y qué le avala este buen hombre, aparte de su procedencia y su fiesta? Pues le avalan bandas sonoras como The Mandalorian, The Creed, las dos partes, Venom... Oye, y poca broma, ¿eh? Tiene un Oscar y un Grammy por la misma banda sonora. En este caso, una película bastante fallida, pero que desgraciadamente hemos vuelto a escuchar y por un motivo algo triste, ¿no? Bastante triste, un drama. Estamos yo hablando de Black Panther. Ara, no te voy a defender yo Black Panther, perquè precisament a mi no em va agradar, però fallida no va ser. No, fallida a nivell comercial, no. Però fallida a nivell producte, depèn de la escena com a pel·lícula. Depèn a qui li preguntis, hi ha hagut molta gent que l'ha elevat molt. Penseu una cosa, els Oscars s'estava plantejant fer aquella secció de la pel·lícula més viral era algo així, per Black Panther, ¿eh? I li no han anat a donar directament. Bueno, però ja veus que si jo critico a Tenet, no os imaginéis. Pel Farhan i per mi el drama va ser Black Panther, ja. Sí, sí, sí. No em sorprèn, eh, que els Oscars anessin a premiar una cosa així, perquè... Vale, la pel·lícula va ser drama, ¿no? Les decisions mai són encertades. Bueno, pero dejemos bandas sonoras aparte y volvamos a Tenet y a Nolan, porque está claro que Tenet es muy Nolan y evidentemente Nolan es demasiado Nolan. Un tío al que le gusta muchísimo complicar las cosas y no siempre son complicadas. Es decir, muchas veces las hace complicadas cuando no lo son. La sensación que yo tengo cuando me enfrento a Tenet, ¿no? A pesar de lo que nos digan, Tenet tiene un argumento bastante sencillo. Totalmente. Otra cosa es que a Nolan le gusta embutir, lo podríamos llamar a Christopher. A Christopher Nolan, allá de la plana de Vic, fa butifarras, tío. Las Patec. Y claro, te mete en la body movie con el cine de espías, ciencia ficción, tercera guerra mundial, apocalipsis. Y no, no, ey, pero hay momento para la sensibilidad, para esa amistad ahí potente con frases. Pero un momento, eh. Es una butifarra como que le está saliendo la carne por los costados. Carla, Carla, apropa tal mío. Es una butifarra como que le está saliendo la carne por los costados, ¿no? Exacto, ya para colmo, ¿no? Pero que ahora la digo, pues marcha atrás. El vivimos en un mundo crepuscular de Walt Whitman, ¿no? Esta frase que acompaña la película. Oye, no, evidentemente que hay pequeñas joyitas, vamos a intentar rescatarlas, pero simplemente que el personal entienda que estamos enfrentados a una especie de Bond, se podría llamar. De hecho, os voy a comentar un poquitito el argumento, ¿no? Estamos hablando de un protagonista que no tiene nombre. Esto ya es una pista. Es un protagonista. Es un protagonista. Es un protagonista. Muy buen término esto. Y a la vez se podría llamar, si se llamara de alguna manera, Bond, James Bond. Trabaja para la CIA, aunque él nunca lo confirma. Y como no le tiene miedo a la muerte, como nosotros cuatro, pues el tío se dedica a salvar el mundo. En su tiempo libre y en el tiempo laboral. Y así se ve inmerso en una red de espionaje internacional. Con el villano ruso por excelencia, Andrei Sator. Hablaremos de él un poquito más adelante. ¿Y esto qué le permite? Pues ir de lugar en lugar. Entre Estonia, Italia, la India, Dinamarca, Noruega, el Reino Unido, Estados Unidos. Y por cierto, un falso Vietnam, que está rodado en la costa malfitana, está rodado en Nápoles. Pero sí, hay un momento para ese Vietnam bucólico. Y como no podría ser de otro modo, si tenemos saltos espaciales, saltos a través del mundo, también tenemos saltos en el tiempo. Porque esa es la clave de TENET. El tiempo. Bueno, en TENET y en el cine de NOLA en general. Obsesión. Pero es que ese es para mí el gran problema. Que aquí no alcanza la maestría de origen. Es decir, es evidente que el tiempo, estos movimientos entre tiempo y espacio son su sello. Pero para mí no tiene ni la maestría de origen, ni de interestelar, o ya ni hablemos de memento. Que para mí es clave. Yo de hecho, sin ningún tipo de aprendizaje de diálogo, me di cuenta el otro día que he visto todas las putas pelis de Nolan. Sin quererlo un poco, ¿eh? Esto el otro día lo decían en la radio. No te das cuenta de que te gusta Nolan hasta que te dicen cuántas pelis tiene Nolan. Y dicen que las he visto todas. Y que hayas visto la película de alguien no significa que seas fan, pero si al final te han gustado más o menos todas, oye, este tío te gusta. Yo diría que es uno de los directores. A ver, he consumido muchas filmografías, pero de Nolan las he visto absolutamente todas. A ver, son películas de vento, ¿no? Y toda la marketing que portan enrere, y cuando se estrena una peli de Nolan es difícil no haberla visto. Pero eso ve arran de origen. Eso ve arran de origen. Home, yo creo que desde los Batmans y a la cosa... Amb el Batman sí, pero origen es la caldiferencia. perquè a Batman la gent deia Nolan es el director de Batman, fins que la gent va a dir, hòstia, origen. Llavors, molta gent va a redescobrir, perquè jo, per exemple, no havia vist Memento. O Following. Sí que havia vist El Prestigio sense saber què era de Nolan. Clar, però El Prestigio era d'abans de la trilogia. Sí, és l'anterior. No, no, o sea, hasta el mig. Hasta el mig. Nolan hace Following, Memento. De Memento se pasa Insomnio, la de Pachino en Alaska. Policíaco, buenísimo. Y ahí ya le ofrecen el primer Batman. Batman Begins. Hace el primer Batman y entonces sigue con Prestige. Y ya a partir de ahí creo que vuelve otro Batman, etc, etc, ¿no? Pero volviendo un poco al origen de esta filmografía, es lo que yo os decía cuando me enfrenté a Memento, que fue la primera peli que vi de él, empecé a entender el tiempo como algo no lineal, ¿no? La mirada más simplona sobre el tiempo es esa mirada lineal. Esa idea de fractura, ¿no? Pero claro, el tiempo al final, si lo asumes como tal, es algo mucho más caótico. Es una cuestión primordial repartida siempre en numerosas capas. Y ya no hablo de pasado, presente y futuro. No, pasados, presentes, futuros, en plural, que se tocan, se superponen y avanzan en múltiples direcciones. Esa es un poco la idea, el pozo que me dejó Memento y que no he encontrado aquí. Porque, paradójicamente, Tenet es precisamente lo que hablaba. Es parte de esa mirada más simplona del tiempo que sí, que barre, que tiene esa aportación, ¿no? Que rebobina o adelanta, o las dos cosas a la vez, y a veces a nivel visual alucinas. Pero simplemente sorprende. Para mí no trasciende. No hay una idea de trascendencia. Si vols, si vols t'ho comento. Sí, toda la razón. És el fet que... Sí, no, de hecho, ¿qué opináis vosotros? Porque para mí no deja de... O sea, no pasa del espectáculo de feria, ¿no? Exacto. Para mí es la pel·lícula, em sembla que ja t'ho vaig comentar al cinema, que menys corte de Nolan. I sobretot arran dels personatges. Per això, per un moment, perquè el tema és... Estàs parlant de la premissa del temps. Ell ha utilitzat el temps, i és veritat que com l'ha utilitzat aquí, no ho havíem vist abans, relativament. Qui jugui videojocs ho ha vist algun cop. Sí. Prince of Persia. Exacto. Però, o Braid, que és el que indica també funcionava així, però que el tema és que no l'aprofita del tot. Perquè tu veus a Inception, que no parla tant del temps, parla del temps dintre dels somnis i la... Diguéssim, el fet de com es pot prolongar el temps dintre d'una sensació. O un planeta. I va més enllà, exacte. I entre estèl·lar o té amb el fet de la ralentització del temps pel tema relativitat i tal. En canvi, aquí, és com que Nolan enseguida va veure l'atractiu que podia ser visualment el fet de jugar endavant i endarrere. Sobretot, hauria de trobar una manera de gravar-ho així, d'una forma espectacular. Sí, una cosa que s'ha... de veure i això, quan surti, crec que tothom ho ha de mirar. És el making of. El making of d'aquesta pel·lícula ha de ser espectacular. Però, per acabar, perdona, és això de que ell... Estic amb tu que em dóna la sensació que es va quedar molt ràpid amb el fet d'això és suficient per fer l'espectacle. I ho és, eh? És un espectacle. Però després et poses a mirar això que deies, que hi ha un llibre que ho expliqui. Qui no ho entengui, ho sento, que torni a primària, perquè tampoc és tan complicat, eh? No, sí, perdó, eh? Qui no l'entengui. Però tampoc ara ens posem les medalles. És a dir, jo... Tampoc ens posem les medalles. És a dir, jo crec que sí que és una pel·li confosa que busca confondre... Ah, exacte. ...també a una gent que li encanta que la confongui. Exacte, aquest és el tema. Que al Nolan li encanta amagar-te. Perquè a la primera vegada pel·li, el Nolan està amagant les normes molt senzilles que té en realitat aquest vídeo. Però sí que hem d'admetre i ser honestos en això que és una pel·li confosa que busca ser confosa. Sí, no? És cierto, i a més és el problema. És cierto, a la gente le gusta... O sea, a los fans de Nolan le gusta que le compliquen las cosas. És un poco la gracia. Algo que quería aportar en relación a lo que comentabas, y es cierto, y seguramente ese making of tiene que ser alucinante, es cierto que Tenet, a pesar de lo que uno esperaría, tiene muy pocos planos retocados digitalmente. Sí. De hecho, miras un poco análisis de otras películas suyas, y El caballero oscuro tenía 650 planos retocados. Se supone que tenía pocos. Origen tenía 500. Y estamos hablando de que Tenet, que aparentemente la vería en esa línea, tiene 280 planos. O sea, realmente es un tío que ha estado haciendo una toma normal y otra con los actores, haciendo la misma trayectoria al revés o hacia atrás, y al final, al verlo, esa realidad no digitalizada, le da una fisicidad bastante potente. Chicos, un detall, és a dir, Nolan es caracteritza dins les noves autories, que estem parlant, ojo amb això que vaig a dir, és un mainstream que se les da d'autor o que és autor hasta cierto punto, no tant es caracteritza per estar present en els rodatges de la segona unitat. La segona unitat és la que s'ocupa de totes les escenes d'acció. Cuando a Nolan le toca ponerse el traje de buzo, Nolan se pone el traje de buzo. Cuando le toca estar en una escena con coches, tal, no digo que esté conduciendo, evidentemente, pero sí que es un tío que está present. Pero sí que estaba al barco de Dunkerque. Clar, llavors això fa que ell encara pugui mimar tot això. Tot i així, us diré, les escenes d'acció, jo crec que aquest tio encara no ha parit escenes d'acció on tu vegis clarament el que està passant, segueix sent un tio molt confós. Té la tendència a la fragmentació, perquè a nivell tècnic, Nolan és segurament el director en actiu més potent. Des d'un punt de vista tècnic, de com afrontar... Ara bé, a l'hora de muntar li agrada tant la frenesí, inclús amb les bandes sonores es nota. Això em sembla que t'ho vaig dir, Adriano, que és com un vers que te matxaca para que te entres en un frenesí consumista y te lo consumas. Bueno, a mí esto siempre me recuerda a la técnica de los tres segundos del montaje hollywoodiense, ¿no? Exacto. Que aquí no está, es decir, no le pone en práctica, pero sabéis a lo que me refiero, ¿no? Sí, sí, sí. Para que el espectador esté continuamente leyendo información visual, tres segundos, cambio de plano, tres segundos, cambio de plano. Y yo veía esta película que no te permite pensar, ¿no? Siéntelo, no pienses, no intentes entenderlo, siéntelo. Eso es lo que le dice un personaje al protagonista de Ténes, que nos lo está diciendo a nosotros. Evidentemente, me está diciendo, no os compliquéis, porque quizás os dais cuenta que no es para tanto sentirlo. No te lo dice en plan, confía en mí, esto dice, confía en mí, que si te lo pones a pensar, en realidad no soy tan listo como parento. Es que, que no estén matando, ¿no? Ens ha agradat la peli relativamente. Voy soltando estas pequeñas coñitas. ¿A ti le he agradat més a mí? Sí, a tu te flipas, por favor. A mí me ha agradat, yo me lo he pasado pipa, y es una de estas pelis, a ver, no deixa de ser una peli d'acció, això està clar, però sí que és veritat que, i ja us ho comentava abans, que jo crec que Nolan sempre troba el punt d'innovar o d'oferir alguna cosa com a mínim diferent a el que ja t'esperes d'ell, ja no d'altres directors, perquè al final, tu, abans ho comparàvem, o es pot arribar a comparar amb el Villeneuve, des del punt de vista, ara farà di un i a veure què te'l surt di un, però, hòstia, Villeneuve, amb totes les pel·lícules que ha fet, també té aquest rotllo, també que podríem dir allò d'autoria, que si no sé què, però té un rotllo... Una autoria comercial, no? Una autoria comercial. És una marca molt xula. Nolan, sabem perfectament que té una obsessió amb el temps, i amb el patràs, pel·làntec... Tu saps que hi haurà algú del temps, això ho saps. Sí, però aquí, jo ja sabia, jo no havia vist res, no havia llegit cap sinopsi, i vaig anar i vaig pensar, hi haurà algú del temps, està claríssim, però quan m'ho ha presentat vaig dir, ole... Tu l'hi vas comprar. Jo l'hi vaig comprar, i a més, com que vaig entrar, i jo entenc que la gent no acabi d'entrar, potser, però jo, a l'entrar a la pel·lícula, m'ho vaig passar a piba. Aquí el que veig és el que us deia, el tema de l'expectativa que ha generat, i que potser tu no t'esperaves tant, i per això vaig entrar en el joc. Jo m'esperava molt, m'esperava molt més, i clar, això em va decepcionar. Però què dic? És que, perdona, jo crec que el que a l'Adrià no estàs intentant és rebaixar-li una mica l'expectativa a la gent, perquè potser la disfrutarà més. Sí, segurament la disfrutaràs mucho més. I alguna cosa que, además, mira, de hecho voy a recuperar unes palabras suyas, que lo dejan en un buen lugar, perquè resulta que, per a Nolan, la primera pel·li que vio en el cine fue la de La espia que m'amó, de Roger Moore. De Roger Moore. No és muy buena, eh? Bueno, pues parece ser que és la primera que el vio i le encantó. I així en Kelly té molt cariño. Exacto, va por aquí. No sé que estàs bien, Carles, per què no parles al micro. Entonces, el cotiu... Esto sí que te copia en la pràctica. El tío comentaba... Al Carles le ha posat un micro d'aquells de boca. Yo creo. El tío comentaba que hace poco le havia volto a hablar con, a ver, con sus peques, con los niños, y que le devolvió ese visionado, pues, cuando su padre y él tenía 7 años y vio la peli, y bueno, él dice exactamente. De aquella experiencia recuerdo que te habría la posibilidad de aparecer en cualquier parte del mundo. Y esto está conectado con Tenet. En el fondo, llevo durante gran parte de mi carrera tratando de recuperar esa sensación para el público que provocan los viajes, o sea, que provocan las películas viejas de espías. Puro escapismo. Entonces, con esta película lo ha hecho. Está caro. Está carísimo. Pero por eso digo que es la película más guida de Nolan, perquè jo crec que Nolan, sent un tío tan calculado, perquè Nolan és un tío que algú ha arribat a dir d'ell que és el científic del cine. Que és com que lo veu més que com un art, que ho veu com un art, ho veu també com una ciència. Aquesta és la peli potser més pensada de Nolan des de la mecànica. I des de l'escapismo que el promo. Exacte, clar, buscant aquest escapismo amb, diguéssim, formulaic, mentre que pel·lícules comparades d'ell mateix, Origen o Interstellar, que em semblen les pel·lícules amb més cor que té Origen, per mi és, és que em sap greu dir Origen, però clar, Inception, és la pel·lícula amb més cor per mi, involuntàriament, en canvi, a Interstellar, és una pel·lícula que va de l'amor, i que ho va buscar i ho aconsegueix. Però també n'hi ha grans dosis de emoción. En canvi, en aquesta pel·lícula ho podem dir... És una pel·lícula bastant freda, és molt espira. Aquí el espectáculo está por encima de los sentimientos. Exacte, esto claramente es. Però val a dir que és veritat que cada pel·li de les seves com fins ara hi ha una escena, que és d'aquestes, que dius, passarà... Sí, i la busca molt. Quina és? Quina és? No, no, però detén et... Mira, el truco final, les xisteres, les xisteres repetides, Interstellar, les onades. No, no, Interstellar és quan ell veu el pas del temps. Quan està veient la seva filla. Però jo parlo que ell busca com certa poètica... Però no et dic coses visuals, no et dic espectacularitat. Però també és important senyalar que ells busca com... Que dins tota la paranoia i la palla mental que s'està fent hi ha moments on busca un treball de posada en escena però que veus que està molt calculat. Incluso els moments on hi hauria d'haver una calma està tot calculat. De hecho, ara que hablabas de esa base casi científica, te diría, muy calculada, tú en un momento me hablaste y me comentabas cómo la película era deudora, de una inscripción clásica, de una cuestión... Claro, es decir, aquí hay un tema, ¿vale? Perquè recuperant tot el que s'ha comentat i el que ha dicho Pol de... A veure, al final l'estem veient... Jo per moments pots pensar... Estem veient com un Michael Mann, una pel·lícula més de... Bueno, vamos a hacer acción por un tubo. Jo aquí sí que puc arribar-lo a comprar més. Però el que tu estàs dient, que crec que és molt interessant, i va per la via negativa cap a Tenete, lo digo, falten moments de pausa en aquesta pel·li, ¿vale? És a dir, partim que la idea del temps lineal i del temps invertit en un mateix present està molt bé, però jo... Bueno, i tu pensa el que vulguis. Jo crec que això mereix una major tranquil·litat narrativa, una contemplació més gran, un treball de posada en escena que respiri més. Però i com està tan emborratxat de ritme, fa que evidentment això es limiti a una gaviota que se posa i va hacia atrás. Llavors, què dic? No estic dient. No, és que Nolan faci de Jean Cocteau, utilitza un efecte de temps cap enrere i busque una transcendència, però, hosti, un blockbuster com Tenet ho podia haver tingut perfectament. Però te la recuperaré, eh? Jo sí que hi ha una... Hay un plano en la pel·lícula, que comentaré més tard, que sí que té esa poètica, però, claro, és que són quatre contados, ¿no? Son quatre contados. Lo estan capsulando. No nos perdamos, no us obliden, com comença aquesta pel·lícula. Lo que has dicho és muy interesante, Adri, que és a què remite, perquè ahí sí que durant la pel·lícula hi ha moltes indicacions cap a un objecte molt clau. De hecho, Tenet, ¿no? Tenet, lo comentabas en la editorial. Tenet, sí, un palíndromo. Es un palíndromo, exacto. Se puede leer igual hacia adelante que hacia atrás. El tema es que aquesta paraula clau està present en un objecte que es diu el cuadrado de Sator. És una paraula clau... Un objecte real, del món real. És un objecte real que es diu el cuadrado de Sator. Llavors... Que ahí, Andrei Sator. Ah, exactament. Que en un moment he comentat que el villano russo... Els que estigueu a YouTube ho podreu veure en pantalla i els que no, doncs jo què sé, ho compartirem a xarxes socials, segurement. Jo crec. Vaig ho fem, Ferran, tio. Ja, però... Per això he dit jo que creu. Aquest objecte, el quadrat de Sator, que està molt present en diferents llocs d'Europa, s'ha trobat en yacimientos en català, com és per allà estar... Yaciments. Yaciments. Yaciments arqueològics i en ermites, monasteris, llocs sagrats... Hi ha, a les ruïnes de Pompeia, hi ha quadrados de Sator. A la Pompeu Fabra. En una antiga ciutat marcat d'Inglaterra que es diu Siren Cister. Oh! Siren Cister. Oh my God! Sator Cister. Sator Square. O sea, que lo tenemos en el campo religioso. En Santiago de Compostela. En Santiago de Sator. En el campo religioso. Quadrados de Sator. O sea, lo tenemos en el campo religioso y lo tenemos en la Roma clásica. Por lo tanto, es aparentemente una inscripción que ha ido pasando, ¿no? Sí. I t'has deixat... I ara lo tenemos en Tenet. En el fantástico de Tenet. Carles, t'has deixat Molins de Rei. Que al revés és... I Lluís de Rei. Perquè l'any passat, i això ho haurías de saber, va anar una pel·lícula que es diu Saitl. Sí o no? Que el protagonista, que era como una mena de... Sí, sí. Y que era como una mena de... Timoni. Es deia Sator. Sator. Pues no tenia ni idea. Bueno, el tema no es... De hecho, explícanos. Porque, claro, hablamos de Tenet como palabra crucial de esa inscripción. Hablamos de Sator como el nombre que da nombre a ese cuadrado. Exacto. Porque, en el fondo, cuando hablamos de esa inscripción, no decimos el cuadrado de Tenet, decimos el cuadrado de Sator. Por lo tanto, tenemos dos palabras, dos vocablos latín, ¿no? Sí, exacto. Es del latín. Sí, sí. Muy importantes. pero en el fondo es un cuadrado. Claro, ¿qué nos falta? Las otras palabras que complementan ese cuadrado de cinco palabras son arepo, ópera y rotas. Por órdenes, arepo, Tenet, ópera... No, Sator, arepo, Tenet, ópera y rotas. Clar, ahora, aquestes paraules... I això què vol dir, ¿no? Bailan en mi cabeza. El tema es que, totes, si us recordeu, en major o menor mesura, a la pel·lícula Tenet estan presentes, a través del personatge de Kenneth Branagh, que és més notori, però també hi ha petits detalls. Una sala, sense rebalar res, pels que no hagin vist la pel·lícula... Si no l'han vist ja... Bueno, però si hi ha una sala rotas. Sí. La sala, com que imponen... La sala 1 de la Pompeu Fabra, la sala rotas. Clar, són petits detalls que tot remet a aquest quadrado de Sator. El tema, nois, és que, doneu-vos a compte, Sator i Arepo, que ocupen la part superior del quadrat, tites al revés, són rotas i ópera. El mateix al revés. Que són a la part inferior del quadrat. Están a la part inferior del quadrat. Es un palíndromo visual que tiene sentido en tanto que ves los cinco vocablos. Y el único que no requiere del resto es tenet. Exacto. El tema es que tenet las agrupa y conecta a todas porque tenet está vertical y horizontal. Una forma de cruz. Y es pronuncia igual comendir, es un palíndrom. Llevas a xó, ¿qué vol dir? ¿Y qué significan? Porque aquí lo importante es, vale, tenemos este... Hay una idea como de agrupación lingüística, ¿no? Sator, Arepo, Tenet, ópera, rotas. ¿Qué significa? Lo más importante, ¿qué es tenet? Porque yo siempre digo... Tenet es la palabra, la milla palabra de apalabrados. La tenet es mantener, guiar, tenet es como que abre espacios, guiar, crear. Exacto. Es como la palabra dogmática que te abre el mundo, que te guía. Yo soy un tenet, ¿no? Señores, la empanada cultural somos un tenet. Tenet turístico, ¿eh? Empanada cultural es un tenet, o sea, somos creadores, somos una guía, más medallas, más medallas. Porque el significado total somos un sator. El tema Adriano aquí és que no existe, ja que decías lo de las interpretaciones, perquè aquestes cinc paraules dices, bueno, ¿y qué volen dir? Vale, tenet vol dir això i la resta. Bueno, no existeix un consens entre els experts, ¿sí? Són vàries les interpretacions que els semàntics han donat. El que està clar és que... Ja tinc, com hem apuntat... Ferran, mete la caña, tío. El tema és, hi ha una interpretació que diu, aquestes cinc paraules, què volen dir? El sembrador Arepo, el Arepo de toda la vida... Es que Arepo es un nom, el que feia de les putifarras que ha dit l'Adri és l'Arepo, que està amb la seva gran llodat. Cristófol Arepo. Arepo es el que se supone que ha pintado la rèplica del cuadro de Goy. El espanyol, en la pel·lícula. El sembrador Arepo guía con destreza las ruedas. ¿Per què? Perquè roto, de la paraula rotas, en llatí, significa roda o rodar. Gira. Però hi ha altres experts que interpreten el cuadrat de Sator com el creador, autor de totes les coses, manté amb destreza les seves pròpies obres. Que aquí, yo creo, Adri, se ve como una interpretación como más religiosa, más ascendente. Totalmente. Esto que hablábamos al principio, de cómo su origen clásico deviene religioso en la Edad Media y está claro que, por ejemplo, esa idea de obras que responde a rotas, que tú mencionabas que es un círculo, hace una rueda, puede ser un sol, es la gran obra de Dios. Exacto. El sembrador, al final, una persona que siembra es alguien que crea, que da vida. Entonces sí que es fácil trasladar a la realidad religiosa esta inscripción. Lo que a mí me pasa, y es lo que seguramente le estará pasando a los oyentes y espectadores. Vale, ok, ya lo hemos entendido, qué guay cuando lo ves, además cuando lo ves y es como, hostia, mira, conecta tal. Pero es un poco como la película. Parece un sudoku de palabras. Exacto. El tío te dice, mirad mi película, que he hecho... Es un trilero. Al Christopher Nolan es un trilero. Claro, ahora que comentaba Ferran, es que esto lo hemos visto muchas veces, esta especie de cuadrados mágicos tipo criptograma, los hemos visto de manera numérica, como comentabas en los sudokus, o en la Sagrada Família, por ejemplo, la façana de la vació. No hi ha un programa que no surti la Sagrada Família. No, no, però tornant al que ha dit dels números, és interessant perquè els quadrats màgics, perquè tot això d'on ve, el quadrat de Sator, què és? És un quadrat màgic. Quan penseu en un quadrat màgic, pensem en números. No penso en el d'Arbó. Nois, a la Sagrada Família n'hi ha un, hi ha tablilles d'on veus a la Xina Oriental del segle XIII, hi ha quadrats amb números, però què vol dir un quadrat màgic? que això és una cosa que encara no hem explicat. Un quadrat màgic és un quadrat que està format per 9 o 16 números on la suma de files, columnes i diagonals és sempre la mateixa. Un quadrat de 9 números, la suma, depenent dels que posis, és 15, ho miris per un, ho miris. Llavors, la gràcia del quadrat de Sator és la variant semàntica que ofereix occidentalment, perquè són paraules en llatí. Clar, si us hi fixeu, tu veus un quadrat de números i dius, ah, vale, clar, perquè aquest número i aquest fas operacions. Clar, són combinacions sumatòries. de 3, no?, que és l'edat de Jesus Christ. Exactament. El tema és que el quadrat de Sator, el C, paraules llatines, és molt més crític, és molt més misteriós que amb els números, no?, és a dir, hi ha una part com més, com més oscurita, no?, Algo a descobrir. Clar, muy interesante lo que has dicho, Adriano, de la Sagrada Família, el que està a la Sagrada Família, que és el que va treballar a Subirax, que està a la façana de la passió, al costat de la traïció d'ajudes. El tema és que, jo la interpretació que faig una mica d'aquests quadrats màgics i a DQ en general, és que són com uns easter eggs del món de l'art, no?, són com huevos de pascua que tu en una obra els veus i dius, coño, i això què significa? Clar, ja, per exemple... És com el LOL, no?, de hecho he visto bastantes imanes con el criptograma de la façana de la passió, eh? Hay muchos, no? Vale, clar, sí que és verdad que hasta cierto punto, fins a ser, hòstia, és brutal com canvio el català al castellà, no? Eres un crack, venga, ingleso. No, no digo para bien, digo que este me estoy haciendo un lío, però el cas aquí és que hi ha un molt conegut que és de melancolia, de durero, que és un gravat i hi ha molts elements simbòlics, veieu aquesta espècie d'àngel, pensador, que remet una mica el rodent, aquest pensador de rodent, aquesta idea de melancol. Això també te va tocar ponerlo, eh, Ferran? El que li tocarà és anar pujant i baixant els volums del Carles, crec. No, no, jo el deixo cap a ti. Bueno, no sé. Si no se'l sé, pues no. Jo tiro milles. Muy interesante lo que nos ha explicado porque sí que es cierto que la película se siente deudora de esa complejidad, pero al final no es tal, al final no es tal. Al final una vez lo descifras te das cuenta de que es algo vacuo. Y volviendo un poco a lo que planteaba del potencial, que sí que existe, evidentemente, no lo vamos a olvidar, y por ejemplo hay un plano que para mí es alucinante, que es cuando ves como el edificio es destruido y recreado a la vez. Eso es bueno. Y claro, no estamos hablando solo de que hayáis una virtuosidad visual, porque consigues que al unísono y en un mismo plano, hostia, todo quede destruido y reconstruido a la vez. Aquí la gracia es el simbolismo que hay detrás y nuestra memoria colectiva al final, porque cuántas veces hemos recordado dos edificios derrumbarse. ¿Cuáles eran? ¿Cuáles eran? ¿Cuáles eran? A la última empanada ven parla. Claro, si tuviéramos la oportunidad de reconstruirlos, si tuviéramos la oportunidad de hacer este truco de Nolan, la vida tendría un sentido diferente. Y eso es algo que Nolan ha tenido en cuenta y en ese sentido es muy potente, porque el tío te está diciendo no es Dios quien te da y te quita. es claramente el humano quien construye y quien destruye. A la vez, quien destruye y quien construye. Controlar el tiempo es controlar el mundo. Y esto de hecho lo dicen, quien controla el tiempo controla el mundo. Sí, pero tornando a la película en sí y a los spoilers, curioso que se li poden buscar moltes fallos, porque yo recordo que em preguntabas, se suposa que per viatjar en el temps, per viatjar en el temps, quan entren en aquest dispositiu que els permet anar cap enrere, han de portar un dispositiu a la boca per poder respirar, perquè com que tot s'inverteix no poden respirar l'oxigen i tal, clar, tu pots anar a buscar a veure si en algun moment no l'han atrencat les seves pròpies normes, que és bastant probable, però ja et dic, són unes normes que no són tan complicades i quan després et dones compte que la pel·lícula és circular, òbviament, veig un dels grans problemes que és, aquesta pel·lícula té un antagonista que és el Sator, el protagonitzat fet per el Brennach, però no és el que ha provocat la situació, el que ha provocat la situació és una persona que ha enviat uns algoritmes uns algoritmes, però el tema és que després també descobreixes que no era tan difícil, que qui ha enviat aquests agents que són capaços de viatjar en el temps per ajudar el protagonista és ell mateix al futur. De hecho, ara que estabas haciendo esto, Ferran, ¿qué os parece si, y vamos acabando también el tema de Tenet, si valoramos un poquito el tema de la ficha artística, perquè al final ya hemos dejado claro que el protagonista no tiene nombre, pero se lo ponemos nosotros es John David Washington, que es el hijo de Denzel Washington, que ya lo vimos en la peli de Cuckoo's Clan és boníssim aquell paper. Sí, pero es tan hierático aquí como lo era allí y es un tío que no funciona, no seduce, no seduce para nada. Es una mica difícil. Exacte, que comparat amb els altres protagonistes que ha tingut Nolan en les seves pel·lícules que porten molt de cor al seu espai, o un DiCaprio o un McConaughey, aquest, que jo no dubto que ho fa molt bé i el personatge que fa d'un James Bond fred, el fa bé, però és que tampoc són petits. Pero de nuevo su secundario se lo come. Y en este caso un secundario que seguramente ningú s'espera. Mucha Peña aún estará en plan Robert Pattinson. ¿Qué va a hacer de Batman? Uy, chicos, mirar el faro y ver cómo no desentona entre un William Dafoe que es un crack. És a dir, Pattinson cada vez... És lo millor de la película. Sí, la veritat es que... Para mí Pattinson le da un carisma y le da precisamente ese sentimiento que le falta a la película. L'única escena emocional que té la película és de Pattinson, que és una justificació de la seva relació en el temps. Mira, és l'única cosa que no desballarem, si voleu. Però és l'escena on tota la película és freda, l'acció et va portant i tal, i aquell moment és el moment de punxadeta en el cor que Nola normalment et dona més sovint. I què en penseu d'en Kenneth Branagh? L'Andreï Sator és un villano de tòpico però incluso siendo un... Kenneth Branagh s'ho passa superbé a Kenneth Branagh fent aquest personatge. És un tio que porta molt cine a les esquenes Kenneth Branagh. Llavors, quan et fa això... Mucho Shakespeare també, i s'ho passa molt bé i és aterrador en certs moments i quan pretens ser una miqueta empàtic perquè és aquesta moda que ja no va de fer els villanos on tenen una justícia... Perquè hi ha gent que pot dir... Bueno, Nola no ho fa bastant, eh? Sí, però hi ha gent que pot dir que aquest tio té una mica de raó, no? amb el que està dient de perquè vol... És el Thanos. És el Thanos, exacte. No, però saps què em recordava? També de Nola, Bane, que Bane, de Batman, Bane també fa un discurs de... El capitalisme ens l'estem... S'està carregant... El héroe fascista por excel·lència. De hecho, ara que habláis de Batman, hosti, no hemos nombrado a Michael Caine. Bueno, de hecho Michael Caine ha aparecido en las últimas ocho películas de Nola. Sí, sí, sí. Y en esta hace un pequeño cameo... Divertidísimo, divertidísimo. De hecho, hace que John David Washington parezca mejor también. Esa secuencia con... Bueno, en el prota mola mucho. Es el diarac. Mola mucho. Y ya con la que no puedo... Tú no puedes. Y ahí tengo un problema es con la fémina, la mujer de la película. Esa especie de relación amorosa latente entre el prota y ella que es la Elizabeth de Vicky, que además es un personaje totalmente robado d'una sèrie que és Night Manager, que no sé si l'havéis visto. Home, jo t'he de dir que ella funciona... Fa el mateix paper. Jo dic que ella funciona dintre del que ha de fer. És veritat que és molt estrany i en aquest sentit jo no tinc cap queixa. Tenir un personatge que normalment s'hagués assignat des d'un punt de vista de càsting visual... Clar, és una dona molt alta, per qui no la tingui ubicada... Molt bé, molt. És una antiga mona. I a més amb un coll... És de model. És de model. La de Beatles. La de Beatles. És una de guardades de la Galaxia 2, és la Ganesha la que està pintada de dourat i serà, per cert, la Diana de Gales a la sèrie de The Crown de Netflix, d'això, que li enganxa bastant el paper. Sí, sí, li pega. És veritat que és una actriu tan alta, més que Naturana, que és bastant baixet i que sorprèn una miqueta, però jo crec que ho fa bastant bé la pel·lícula. A mi em va agradar, eh, el superpre. Però no queda... Jo no puc amb ella, tio. Jo no veig un capítol. Estem tots d'acord que potser amb tot l'elenco potser el més fruix i justament és el protagonista. Sí, sí, sí. L'intra de tot al callar. Esos dos que són com els protes. Però l'intra de tot al callar. Sí, sí, sí. Y bueno, jo simplement per acabar, recordar pel·lis como 1917 de Sam Mendes, que además, sí, Sam Mendes tiene sus propios bonds. És cuestión de esperar, eh. Jo estic convencido de que en algun moment no l'han harà un bond. I de los mejores, eh. O sea, Skyfall i Spectre es tan... Alucinante. Se los curró. ¿Y qué hizo? Lo anterior que tenemos de Sam Mendes, que és alucinante, és 1917. Sí. Muchísimo sentimiento. Y con tiempos detenidos como aquel momento lírico, poético, en forma de música, que és alucinante. Entonces, eso és lo que yo le encuentro a faltar en esta peli, que además, ya lo tenías en situaciones... O sea, esa idea de la reflexión que tiene también siempre Nolan sobre la causa y el efecto, y aquí lo invierte, ¿no? Entonces, es como efecto-causa. Sí, sí. Hostia, lo habíamos visto en Irreversible, donde el morbo parecía siempre la violación, pero ahí había una reconstrucción de lo que suponía. Hay un tratamiento brutal que es muy currado, que el tío... pero la revela mucho a una reflexión y que Nolan ya va como eso que decía, hacer put y farras. Oye, pero yo os diré una cosa. No pienses, tú tira e intenta interpretar. Tú tira, tete. Yo em posaré las gafas de agafar pasta de SCAC, de estudiante de SCAC. Ojo. Porque a mí em feia gràcia que tú, pel grup, Carles comentabas, que hay un curmatratge espanyol de la SCAC, la ruta natural, de los cojones... Y que ruta natural, dite al revés, ¿cómo es? La ruta natural. No sabía ni es que es eso. En Kurt hi ha una pel·lícula, però això és l'agafar pasta, hi ha una pel·lícula, jo què sé, dels 60, txecoslovaca, que es diu Happy End, que és una pel·lícula que es reinventa perquè és una pel·lícula absolutament normal en el sentit de història, tu l'has vist, no? Sí, l'has vist. Clar, la història, tota la història d'una mena d'home, un marit, amb el matrimoni i això, però va cap enrere, però literal cap enrere. I la narració no, el que va fent és reconstruir, és a dir, a una escena que estan menjant un dinar que han anat a casa d'uns amics, diu, no nos gustó mucho, és clar, s'està tarint de la boca, no, no estava muy bien cocinado, però després també hi ha el nacimiento de su mujer, que és quan la mata. Clar, és que hi ha... Això és molt ruta natural, això és molt ruta natural. Sí, però estem parlant de propostes que cuidan molt més la paraestètica, poètica, busquen una transcendència i en una pel·lícula com tenen, tot se queda encapsulat en parèntesis. És que de fet, tot això que dius, a la pausa que li trobem a faltar al mateix Nolan te la pot demostrar en una pel·lícula que és frenètica com és la de Dunkerque. A Dunkerque no l'han sap fer-te la pausa per fer-te després això. L'emoció, a Origen, Interstellar, qualsevol pel·lícula, la té. Llavors, al final, sí, la premissa, això que dius tu, que tot ha semblat, és veritat que cada pel·lícula intenta tractar el temps d'una manera diferent, dilatar-lo, expandir-lo, en aquest cas, revertir-lo, són invertidos, que és molt infortunada la paraula per la connotació que té històricament i és veritat que això ho té, però, en canvi, em sembla, la pel·lícula menys, és a dir, molt ràpid es va convèncer la idea, és el que he dit al principi, molt ràpid és, això és espectacular. Habrà que leer el libro, però val a dir que, jo pel que he llegit, és una història que portava 20 anys durant voltes. Això ho diuen tots els directors. De hecho, en Memento, això ho ha dit, en Memento ya vemos. Es que yo creo que va en pitjora, perquè vos es como, hòstia, per lo que ataca a Memento. És un moment de Memento que es ve el disparo y la pistola. Ese trabajo, que es el meme que está circulando, sí que es cierto que ya lo tenía planteado en Memento. Sí que es cierto que hay cosas que revolveran. Pero a veces de girar tanto sobre tu propia realidad, lo único que acabas haciendo es hacer una caricatura de ti mismo. Es que ya ha pasado a muchos actores sobre su trabajo y también le puedes pasar a un director. Pero yo considero que dicho todo lo que hemos dicho, podríamos pasar al momento Blackspotation, pero además, además con ganas de acabar esta sección, a lo grande. La ruta natural, palíndromo. Tenet, palíndromo. Me gusta mucho lo que está diciendo la vez. Palíndromo, Tenet. La ruta natural también. ¿Qué más? Vale, o sea, ahora ya entra. Vamos aquí, Tenet. Sin miedo, sin miedo. Palíndromos divertits. A ver. Comencem light. Somos o no somos. ¿Por qué le das tantos giros? Somos o no somos. Somos. No, pero ahora nos ponemos mejores. Dávale arroz a la zorra el abad. Ese está muy bien, ¿eh? Es brutal. Dávale arroz a la zorra el abad. Simplemente para que os hagáis planeando películes que pueden salir de ahí. La mejor de todas es A la gorda drogala. Esta es la próxima película. Hem arribat a la secció Pocolló de Panagos. Però llàstima que siguin tan destroyer i tan old school, ¿no? Perquè això ara mateix és com Oh, oh, a la gorda drogala. A la gorda. A la gorda. A la gorda. A la gorda. A la gorda. A la gorda. A la gorda. A la gorda. A la gorda. I que l'haga Nolan. I que l'haga Nolan. Jo veig que és la secció que estem desperdiçant preciosos megabytes d'internet de Sant Claudi a YouTube, eh? Us demanem disculpes. La pay molt fina. No, no. Ara, per acabar, som millenials. Per acabar, última paraula. La recomanem o no? Sí. Com a espectacle d'acció, a lo Michael Mann, jo sí, però... M'és igual, no m'ho expliques. Sí o no? És que no et puc donar una resposta perquè no crec que el sis pugui resumir a sí o no. Jo la recomiendo. Jo considero que és de les... És que dir més fluixes, és la menys potent per mi de Nolan. la segueixo dient. Nolan, òbviament, està molt per sobre de moltes propostes que ens podem trobar al cinema. No ara, que n'hi ha poquetes i les que n'hi ha... S'ha de veure. Jo la recomiendo. S'ha de veure. Però totalment. La recomiendo con todos los fallos que d'alguna manera s'han planteat aquí. Doncs avancem cap a la secció del Pol, que és més musical, que és l'última secció de l'empanada gazpacho, eh? Bueno, això mai s'ha... Sí, no, ja t'ho digo jo, sí. Fem coincidir els temps... Jo l'ho presentau, sí. Si fem coincidir els temps, ja veurem. Ferran, tanca l'aixeta, ja. Toma, separador per 40 minuts. Només va molt bé que hi hagi aquest separador perquè avui hi han dit que portem un còmic, però també portem música. Llavors és un híbrid. No sabria si tirar còmics, si tirar música... Sí, no, millor que no fem caretes. Sí, sí, sí. Però a més, comencem en silenci perquè hem de fer un aviso a los oyentes, a los espectadores, a lo que sigui, que és una secció que pot ser censurada i no per la temàtica, no perquè estiguem als Estats Units i parlem de negres, sinó perquè estem parlant de música i ara estem a YouTube. Sí. YouTube té una historieta amb la música que no agrada massa. Una cosa ja és que no ens tregui la pasta i l'altra és que em tregui la veu. Que això no ho permetrem. No, de fet, avui si et sembla bé, Pol, el que faré és desconnectar aquest cable d'aquí que és el canal esquerre. Que és per on escolta YouTube. Que és per on escolta YouTube. Desconnectem això, llavors jo podré tenir la veu neta per si a casa YouTube diu no. aquesta cançó no te la dejo poner, pues posarem la secció del Pol que dirà les cançons i no sonarà. Però vaja, ho posaré altres. Doncs això, us porto el còmic, un còmic, un llibre que es diu El pequeño libro de la Black Music que és de dos autors que són Boris i Bruno que com us sona potser no són massa afroamericanos. Boris, Boris i Seguirre. No hi ha més Bruno amb l'Aliérez i òbviament. Com el Bruno Gans. De fet, són dos autors blancs. De fet, ells mateixos diuen Blanquets fent un llibre de negres. Això ho diuen ells? No ho diuen ells? No ho diuen ells? Que no el còmic Blanquets. Que no és Blanquets que l'estic veient des d'aquí? Perquè estem a casa del Carles. Bueno, un altre dia ho comentarem el tema de la cama trencada del Carles. però... Això és abrir un melón, eh? Estem parlant d'un còmic que de fet es va editar, va sortir el 2016, però és ara, justament fa un parell de mesos, post-confinament, que ja és dir que ja comencin a sortir ja cosetes que estaven allà en el tintero, per norma còmics. I és un d'aquests còmics amb molt d'humor, un còmic que parla... Imagineu, la Black Music. O sigui, la música negra, com ho condenses, és un còmic que tampoc és molt gruixut. i de fet, ells mateixos ja comencen a dir, no?, de, hòstia, és pequeño libro. O sigui, realment, intentarem abarcar-ho, ells ho abarquen del 45 al 2015, ells diuen del blues a Beyoncé. Si imagineu. 70 anys. Sí que és veritat que s'entren en música produïda als Estats Units i sobretot música popular. Que què vol dir això, Carles? Música? Pop. Pop. Pop. Pop en el sentit del que anem tenint. Això ja m'ha matat. Tu a mi em dius del blues a Beyoncé i em mates. Saps? O sigui, te gusta una Beyoncé morenita. A veure. No, no, no. Ja, però jo no considero Beyoncé música negra. Saps? No, però és música de negros. De la Black Music. No, no, no. Però val a dir, Adriano, que el còmic, Adriano, que tu seas negre i hagas música, quiere decir que haces música negra? Ara entrarem, ara entrarem. Ara veuràs perquè, Adriano. El tema és el pequeño libro, Adriano. Jo tinc 15 minuts, o sigui que imagina't si ells amb un llibre hem comprimit 70 anys d'història i jo ho he de fer amb 15 viruts, ho intentarem. Ho faràs? És molt tenet això, eh? Comprimir, comprimir. Si el Carles ens ho permet, ho farà per aquí també. Però bueno, és un còmic que té moltes divisions, és a dir, cada pàgina és un any, o sigui, imagineu que tampoc són tantíssimes pàgines, són pàgines dobles que ja posarem en imatge. que... Ah, sí? Sí, perquè no el tenim aquí físicament, el còmic. No, no, no. És visualment, hi ha algunes tires còmiques, però us heu d'imaginar alguna cosa molt infogràfic, o sigui, alguna cosa supervisual, o sigui, realment, la maquetació és espectacular. I comencem per l'inici. Hem dit que comença el 45, però sí que és veritat que el 43 és el primer que s'escolta aquest terme rock and roll, que el coneixem fins ara, de la mà de Rosetta Thrapp, que sí que és veritat que és aquell nom que ja començava a sonar com a música negra. En aquell moment es deia la race music, la música racial, molt maco tot. Però és el 1945 que ja es defineix per primer cop aquest rock and roll, com aquell punk que definien els mitjans de comunicació, amb Caldònia. Hey, boy. Hey, boy. Hey, what you doing, man? Hey, what you going to do? That ain't the piece we supposed to play. Come on. Well, I guess I'm going to get on here. Come on. S'han dejat el jazz, ¿eh, por eso? Esta peña. Yo soy crítico ya, ¿eh? O sea, acaban con Beyoncé y se dejan el jazz hablando de música negra. Están confedidos, ¿eh? Yo te lo dejaré, Adriano. Ya verás. ¿Dónde está el libro? ¿Vamos a quemarlo? De fet, ja és un còmic que té molt d'humor i això també se li agraeix a un còmic que és històric. Penseu que si és una pàgina per cada any és que tots són dades, ¿no? I al final li has de donar un toc còmic, també. Lo contrario a Tene en ese sentido, es decir, ¿no? Condensa mucha información pero se hace ligero. Sí, sí, sí, totalment. Hem escoltat aquest principi de... Penseu que ja era l'època del yo, d'aquesta expressió com el que després seria aquest ei, ei tu, que seria el oi, després brianic. Estic imaginant algú molt suat i amb el ritme sortint-li per les orelles. O també era l'època que pintaven els blancs de negre, el canto de rejars... Griffith, allò queda com una taca d'història al cine. Algun dia haurem de fer allò del naciment d'una nació amb totes aquestes merdetes del Gugus Clan. I després, aquesta música negra el que va fent és anar guanyant terreny a les llistes d'èxit. O sigui, estem parlant de groups com o Joe Liggins o que va estar... O sigui, una cançó com The Honey Dripper va estar 18 setmanes en cartell en èxit. Realment, és d'aquesta... O sigui, és una cosa que no s'havia vist mai, òbviament, en música negra. O també hi ha el gran Nat King Cole i la Ruta 66. Hem sentit tantes vegades de formes tan diferents aquestes cançons. Per què? Perquè després va estar versionada per Rolling Stones, The Page Mode... O sigui, ja anirem escoltant cançons que ja veurem les apropiacions. Com els blanquets fan. Vem per aquí, ven per aquí. Llavors, a partir d'aquí, creació de moltíssims segells, sobretot aquests als finals dels 40. El Landing Records, King Records, o sigui, són aquests segells que van començar a agafar aquesta marea, aquesta massa de cantants negres, de músics negres que començaran a sortir a les llistes, que realment es començaran a desvincular a tot això, potser que era més, tot i que òbviament hi havia racisme. Recordeu Green Book? També són aquelles èpoques, no?, de la pel·lícula aquella, del libretto i tot això. jo sempre me'n recordo, perdona, jo sempre me'n recordo de Oh Brother, Where Are Doe, saps? Que també hi ha aquell put que s'està buscant la música negra i ells acaben anant a una emisora on el tío és sec i llavors li diuen no, no, és el Diablo Blanco i és el tío negre. No t'acord? No t'acord? Sí, sí, sí. Un personatge emblemàtic secundari dels Coens són molt... Un tío racista que te cagas i dices que estoy buscando el sonido que hacen esos sucios pero que no sea un sucio. Dice, ¿te veis a uno? Sí, sí, es el Diablo Blanco i és un chico negre. És molt bèstia. Doncs clar, aquest racisme acaba metafòricament al 48 quan el periodista Jerry Bexler, com seria a TV3, Jerry Bexler, fa entrar en raó al món i proposa canviar el tema de Raze Music a Rhythm and Blues. Imagineu, fins llavors era Raze Music. Que segueix tenint una R i afegeixen la B de Black per si acaso, no? Raze Black. Para que s'hi confunda. I en aquest mateix any i sota aquest context és Wynonna Harris que llença el seu més èxit God Rockin' Tonight. I què us sona tan bé? Vaja, té marxa. És que l'Elvis, aquí ja comencem aquest rock and roll. DJ Diggler, DJ Diggler. Què us he dit? Jo un dia... Com ho fas? Un dia amb el còmic? En el còmic tu et vas ficar en la musiqueta? Sí. No en tot. D'aquí ja dic que és un còmic curt de llegir perquè al final vas mirant però és llarg si vols entrar. Si vols anar... Clar, la gràcia és aquest còmic acompanyar-lo de l'ordinador o del que sigui la taula i anar posant la música. El millor lloc per llegir-lo quin seria aquest llibre? El millor lloc de dir... El marula. A prop d'una quina música. El marula. El marula i anar-los punxant. El marula. Millor discoteca de Barcelona o de les millors. Sí, sí, sí. Doncs que dèiem, aquesta cançó després l'agafaria Elvis Presley al 54. Llavors, sí que és veritat que la música negra a poc a poc segueix agafant terreny i ja acabant aquesta dècada dels 40 es planta a cara de tothom John Lee Hooker per mostrar un riff que jo crec que el teniu present a tot arreu. Aviam. Estem parlant a finals dels 40, eh? Sí, sí. Qualsevol diria que és un altre grup, no? Exacte. No és a la ZZ Top. Ui, sí. Això que suena en Terminator. Clar, l'han fet ZZ Top, Canet Hit, o sigui, tot de grups posteriors és el mateix. És exactament el mateix. És el Boogie Chilin. Sí. Què l'has leído? Bé, doncs el 53 ja estàvem parlant molt de la presència masculina en les llistes d'èxit però també és veritat que la presència femenina torna a estar al top amb Big Mama Thornton que és una cantant de la talla de Fats Domino en el sentit literal i metafòricament però que ens porta a aquest temazo que jo crec que també el coneixereu. You ain't nothing but a home Amb un altre ritme però sí. Bueno, més bluesero. En el fet és... Portento de voz. No et sabria dir quines millor perquè són tan diferents. Focham a anar més a aquesta, sí. Elvis també. Elvis. Elvis. Elvis. The King. Aquí ja comencem entre andades, si voleu. De fake. De blancos i negros. Elvis va aconseguir 5 milions de còpies venudes. És pitjor que el rei Joan Carles. Què passa? No patiu que hi ha un retorn a aquesta pobra dona. Va pagar royalties. Va pagar royalties. Va pagar 500 dòlars cosa que va fer que aquesta dona morís pobra i sense pena. I glòria. S'ha de comptar amb la inflació. cap d'allò de 500 euros. Clar, ara mateix és veritat. Serien 2.000 euros. Clar. Llavors, què passa? Que ens comencem adonada que els blancs durant tota la història de la black music ens hem anat apropiant per la butxaca. Ara ens anem al museu. Tu, que tens els ulls blaus i ets rosa. Ah, és veritat, clar. Jo perquè soc l'àrio de l'equipo. Tengo sangre cubana, hombre. Però sí, penseu això. Penseu Elvis, Jerry Lewis. I sí que és veritat que en aquest temps llavors els negros sí que és veritat que estaven molt encabits en aquest ritme en blues, en el soul o estils com el duop, no? Sí. Però per sort, el 1956 un gran, gran, gran cantant negre va rebentar el mercat i sobretot el públic. I és el que seria el pioner d'aquests anomenats Screaming Lords. Aquests que criden. Aquests que criden. Aquests és el rei del vodú, de les veus misterioses i esbojarrades. A més, és una cançó molt fosca que va estar prohibida en moltíssimes ràdios i és Screaming Jay Hawkins i el seu I put a spell on you. Bonitant. És molt divertida aquesta cançó. Està, m'encanta. M'encanta. Perquè també és molt teatral, no? Exacte. Tu tens la imatge al cap de l'estona. O sigui, el teniu present al foc. És que a més estic segur que se n'estaven fotent precisament del rotllo vodú. Sí. No de la seva cultura, sinó de com la veien els blanquets que sabia que escoltarien la cançó. No sé, potser... De fet, es veu que quan va... Això ho explica el llibre, que quan van anar a gravar aquesta cançó la van gravar un cop i van dir «Mmm, li falta alguna cosa». i es van començar a pimplar whisky o alguna cosa així i llavors va sortir el tio i va... S'assorreu i hip-hop quan entrava en els sistemes i tot. I llavors, què passa? Hi ha una història que no està en aquest còmic però un dia la portarem perquè jo crec que un dia farem, ja ho dic, podríem fer una secció de música i... Radio 3, ja ho tenim. No, no, no. Però de vodú i de coses així perquè hi ha molt... Música fosca. Música fosca. Música fosca. Música fosca. Música fosca. En tot de negra. Ara estabas parlant d'això. Estabas parlant de l'Español i m'estava venint al cap de l'estona imatges del corazón de l'àngel, no? Oh, mi colón. Però estàs parlant de cine, obvio. Pues le dice hacer un programa musical. No, él. Musical. Yo hago mi parque. Secció, secció. Volia dir secció musical. Perquè hi ha una història que aquí és que a Jay Hawkins es veu que hi ha un objecte podríem dir-li Hollywood per dir com la gran... Que és un objecte que va passar de mans a mans. És un objecte com d'un mono de fusta. Ah, ja sé quina història és. I és una història ja ho explicaré més endavant però va influir com si estigués posseïdo en aquesta pel·lícula i en aquesta cançó Aquest objecte és el que inspira la mà de tres dits de los Simpsons que és a mano de los tres deseos Aquest objecte que va inspirar això. Doncs mira, tu portaràs els Simpsons. No, jo portaré Monkey Island perquè Monkey Island també està aquest objecte. Doncs mira, en aquest sentit sí que és veritat que penseu que la música voldú no es portava gaire i sobretot quan en aquesta època la música sobretot la negra era molt religiosa i posar el voldú pel mig doncs era bastant xungo però bueno que als anys 60 i ja estem en aquesta dècada afloren els grups liderats sobretot per noies com les Marvelets i el seu Mr. Postman Aquesta és la meva època preferida A pesar de dir és la teva època No, casi però no I després les Suprems no les de Monsters aquesta ho haurem d'esperar una miqueta més o les Ronets i el seu Be My Baby Be My Baby A més això això ens toca de prop perquè hi ha un grup català bueno hi havia un grup català que era de Pepper Potts de tres noies catalanes bueno musicalment entenc que sí jo crec que ja no estan jo fa molts anys que les vaig veure o sigui estan i no estan al mateix temps ja hi tornem les Piping les Piping Piptoms doncs bueno estem parlant dels 60 sí que és veritat que estava liderat pels Beatles això està claríssim els 60 però com que són blanquitos en este programa no entran s'ha acabat fora llavors sí que a finals de la dècada del 60 penseu això estic fent uns salts brutals òbviament el llibre abarca moltíssim però bueno va donant peces o sigui fa entrant en la dècada del 60 any rere any cada any cada any són dos pàgines imagineu un llibre esquerra i dreta cada dos pàgines és un any llavors imagineu la primera plana la que queda a l'esquerra és el gran hit és a dir allà hi ha com una portada de vinil tot dibuixat no us imagineu un collage i a partir d'aquí anècdotes de lo hit d'aquell any i a l'altra banda mini historietes que van explicant el cantant inclús el naixement de tal el que passa que nace Beyoncé exacte imagina't jo entenc que als 40 hi ha un potencial o als 50 però només està amb dues pàgines i potser se'n va als 2000 que hi ha una merda de música i tu torna a fer i tu torna a fer no et pensis no et pensis hi ha coses molt interessants a l'actualitat que potser se'n van però és això a finals de la dècada del 60 al 68 un tal Hendrix o altres com Sly i su família de piedra d'estone es desmarquen de tots aquests sons superclassicorros i innoven totalment agafant aquesta siculelia mota anglesa britànica i barrejant-la amb aquest sol més mogut aquí ja comencem entrant marula total això ja és més teu aquí ja comencem aquí la tralla però ja que estem moguts canviem ràpidament qui hauria d'entrar a l'estudi si estem així de moguts i això et la deixem un rato puto amo del fà ai ai ai oi et demostra els seus moviments els seus jo crec que Carles jo té que demostrar-nos lo bien que vaina fan aquí Carles al revés vaya com la gent a discoteques d'aquestes de hecho a mi me has dejado impactado cuando me has dicho la penya camina normal como en un walk pues digo pero muy cansados como arrastrándose por la vida además tú no has visto que y que Michael Jackson tiene un walk para detrás y para adelante claro es verdad ahí he forzado un poco la máquina como un Michael Jackson que camina normal que es un Michael Jackson que no pot caminar normal un Michael Jackson no perquè està mort desliza està mort i viu recordem que un Michael Jackson que deixa de viure en el munt de TN i el que també està així és el senyor espera no m'ho fas és això James Brown no home no no m'ha de James Brown que estem a James Brown per què Sex Machine ho sabeu aquesta història no a ver Sex Machine és perquè aquest tio es va criar en bordel ell era el Sex Machine en cases de barrets és una maquinària produïda és una màquina de sexe però a part d'això era una màquina de follar vull dir les coses però primer va venir ser nen va prendre primer va venir ser nen i estar en cases de barrets però aquest és un altre que fardar aquest és un altre Nolan que arriba ja dient vas a flipar con el peliculón que tengo fa el mateix amb el sexe el tio havia de ser perquè fardar sempre és millor fer com un amic que tinc que sempre va dir jo la tengo jo sé que tu és muy mal amante probablement d'aquí va sortir el once you go black you never go by el James Brown bueno a partir d'aquesta època hi ha diversió total de tota aquesta comunitat negra als Estats Units estem parlant recordeu música americana afroamericana bàsicament va venir aquesta mítica frase de it's because I'm black eso es porque soy negro i després d'aquest young gifted I'm black de Nina Simone que Nina Simone curiosament també ha sonat indirectament perquè va agafar aquest i la va fer ella una va ser superxula aquest punt faig enda però no faig enda faig enda bé de dir soy negro i aquí estoy yo Miles Davis ho tenia molt fins al punt que feia concerts d'esquenes al públic com dient després de tant racisme jo nois heu vingut a veure'm però no us donaré la cara per una qüestió que m'hi pica en un país que sempre ens ha estat donant pel cul això també ho feia Stevie Wonder però perquè no hi veia s'equivocava se l'havien de girar no però francament ara que estàs dient això clar i ens podríem perdre precisament amb el còmic que em vas deixar Pol que és acollonant entendre com un tio de bona família neix perquè Miles Davis era un tio de molt bona família i ell i ell se suposava que havia de tindre tots els drets no de l'home negre o de l'home blanc sinó de l'home ric però com que era negre no els tenia a sobre era provenia d'un lloc on hi havia moltíssim racisme llavors clar entenc que la seva carrera va estar marcada la seva vida en general va estar marcada per això i moltes vegades és això precisament el que et fa dir jo soc negre i potser als vostres ulls no agrada això però soc el puto am i Carles quin era el programa de tele per ser el puto am o si eres del soul i del funky és el soul train tio aquells passadissos és l'època clar estem parlant d'aquella època dels mítics passes que us animo a buscar vídeos del soul train del passillo que inclús s'havia arribat a fer el marula també de Barcelona i que la gent amb parella anava ballant jo a nivell de ball tinc molt la imatge que l'he d'explicar que és el de l'electric bugaloo és com el popping que és el robot però em sembla que m'està avançant el temps no, però dic està bé dir-ho la imatge d'uns nens uns nens negres amb guants blancs fent a la wave que és una imatge molt icònica el niño de la calle negro bailando y dándolo todo Fever Movimiento que sale por todos los orificios del cuerpo Adriano ara que ha marxat l'Adriano parlem de cinema perquè al final d'aquesta dècada també acaba arribant aquest cinema que és el dit el Black Explotation arriba Shaft a Blankenstein o arriba aquest temazo que va sortir a Superfly que és Curtis Mayfield i aquí ja aquí ja venen aquests recordeu el cotxe aquell si heu jugat al GTA que era el vudu el vudu com era el cafè el cafè xit el cafè si ho vas a fer un cafè les molles exacte exacte inclús i mira si quina amalgama quina empanada cultural en aquests pocs minuts que tinc que ens anem al còmic i en aquesta època que va aparèixer parlant va aparèixer un superheroi de Marvel que era Power Man que qui era? Luke Cage Luke Cage que bueno el primer superheroi de còmic purament que no era ni un secundari ni un com va ser això ni un sidekick la sèrie és baradà jo no l'he vist la sèrie no ni fun i fa a mi no i no és perquè sigui negre és perquè és un fluixeta però a mi no no perquè si has what the fuck però què passa estem si estem als 70 estem en una època de pantalons acampanats de boles de cristalito de festes antològiques al Marula no perquè no existia però quasi a les pistes de ball que toca ara nois doncs això està claríssim Adriano te lo estás perdiendo te estamos esperando eh ponte los cascos y baila ponte los cascos y baila el hijo pródigo el hijo pródigo ha vuelto no puede ser fins que l'Adriano no balla i no continua és a dir Chic amb Le Frick és curiós perquè és curiós perquè aquesta cançó aquesta cançó que es diu Le Frick s'havia de dir Fuck off o sigui en plan ha tobat pel culo s'havia de dir sí perquè quan anaven a gravar a l'Estudio 54 al Chic al grup anaven a gravar no els van deixar entrar van a ver històries que a més heu de pensar que és la cuna de la música disco de la música sobre tot negre a l'Estudio 54 i no els van deixar entrar i van dir pues farem una cançó i suposo que després van dir bueno bueno potser potser no és el millor li direm que està molt bé perquè també es van agafar a la tele perquè em sembla que graven la cançó tal com fan la cançó en seguida fan el vídeo famós que els veus ballant això passava molt amb el Soul Train Soul Train el que feia era convidar autors nous o no amb el grup i feien aquesta mena alguns els feien en directe que es nota un mogollón com si fos el de Bonnie M que es nota un mogollón que és playback que el tio es va tirant i va cantant com el Carles que està al programa i no m'he d'habituar no estic entrenant però una coseta una coseta hables de los milivanili una música negra aquí era un webfum com un perquè és que hablava de playback i el que fa playback crec que existe que bueno un detall només sense avançar res però aquest punt de Facó jo veig com una anticipació del hip hop que vindrà d'estudiar sense avançar res i aquest punt Jeta i de planta canà és molt hip hop perquè el hip hop té una base que és claríssimament funky això està claríssim i és que passa que aquesta època em va molt bé que m'agafies això te cojo el guante no perquè hagis llegit el meu guió però què passa que aquesta època quan ja venien el xic la música disc i tot això aquests 70-80 late arriben a aquestes bases funky entrem en un terreny de la lírica de batalla és a dir del rhythm and poetry és a dir rhythm and poetry rap i aquí el Carles d'aquí podríem seguir parlant de la historieta que fem per càpsules que és la historieta de la cama del Carles tiran d'este tema o no? tiran d'este tema en el cómic o no? sí com a tema ràpers ràpers de light ràpers de light però vosaltres sabéis que precisamente este tema és com la puesta en escena comercial de alguna cosa que ja s'estava vivint en la sala i de hecho va muy bien que vengues de Lefrig que en el fondo tiene este rollo funky de sala de disco y sí que es cierto que se estaban creando estas dos capas de música negra mucho más moderna una en plan en plan cueva underground más callejera penseu una cosa penseu una cosa això ja és vendria a ser otro tema però seguia amb música negra però no als Estats Units sinó a Jamaica el moviment dance que el moviment son system dels 60 i tot això aquí estem més tard clar era gent que agafava dab plates que eren al final les bases soles i cantaven a sobre això ja podria ser els MCs és que eren els MCs clar és que aquesta el que ha dit que aquest documental de Netflix Hip Hop Evolution ho explica molt bé com que hi ha molta gent que renega dalt de Rappers Delight perquè és com els tres que estaven por ahí dijeron ei con esto lo vamos a petar però hi havia gent que suportava currant de punta letra i sempre han renegat que els orígens de Hip Hop no és aquest Rappers Delight però ells mateixos no han dit mai que són els primers que ho fan ells són els primers que ho graven i ho fan punt però després també hi ha ojo hi ha com piques jo els informo hi ha aquests piques de qui és el primero també hi ha aquell pique que és el Curtis Blow que va fer de breaks que inclús aquesta pròpia cançó aquesta pròpia cançó ja parla ell mateix ja diu ei que no estic cantant estic parlant sobre una base la pròpia cançó ho diu és que un MC els breaks què són els breaks són aquestes bases el beat que a les festes es repeteixen allà surt el ball aquest ball en bucle però un mestre de cerimònia és un MC al final era qui parlava i presentava les cançons el que passa és que estàs allà amb la cançó amb el ritme i involuntàriament i vas baixant a Michael Jackson i et poses a tu però entiendo que això ha generat un gran odio en otra serie de músicos perquè al final estos tíos eren els tres elegidos eren els Bucket Street Boys de la época exactament sí, sí lo he visto en cantidad de documentales eran tres odiados porque estaban habían sacado cantidad de las rimas que se movían en la calle las habían reciclado les habían puesto pasta habían grabado el videoclip y adelante cuando realmente ¿sabéis cuál es el tema que origina el rap como tal? es el de Grandmaster Flash y The Fortis Five que es The Message ese es el primer tema de hip hop eso es una biblia lo que acabas de decir es como una biblia para mucha gente que quiere el hip hop que le gusta lo que acababan de ver lo otro es Aserge ese es el Aserge es la Aserge pero esta anécdota que también coneix molta gente el Diego de la esquina el de Grandmaster sí que es veritat pero es muy más funky disco que eso porque es lo que os decía hay estas dos líneas una de retórica y otra que bebe del funky veig que haurem de fer un programa especial de rap això está en todas las disciplinas una cosa molt més producta molt més comercial y después una cosa molt més underground que han d'arribar que han d'arribar a Billion Cic quiere llegar a Billion Cic pensa que avui estem parlant de la pequeña historia de la black music no estamos hablando del rap qué ironía qué ironía llavors què passa als 80 i també part dels 90 també aquest rap que era potser més gangsta compartia estadio amb Michael Jackson claro Michael Jackson caminando hacia adelante y hacia atrás y para los lados y ahora bajo tierra y ahora bajo tierra entonces el thriller que no posaré que no posaré es comenta no posaré no posaré thriller es comenta que es aquel el gran porque pondréis Billy Jean no posaré un rep perquè no ens ensurin no posaré un Michael Jackson porque ese seguro que baja que se levanta de su tumba haciendo el ese que hacía sabes de ponerse así es flotando en el aire otra versión del mood el videoclip es torna real a més Michael Jackson tampoc en vull parlar no només perquè també és com molt enorme perquè és blanc llavors això no ho vull parlar no perdona és blanc i és negre al mateix temps ja hem parlat prou de tenet és negre blanc o no què passa Michael Jackson nois nois ostres això que és l'últim a veure que me pierdo tios a veure Michael Jackson que no poden algú més vengut de l'història thriller òbviament videoclip dels més cars també però què passa si parlem del rei del pop també hauríem de parlar del príncipe no prince ostres i no prince bastos ara hem anat una mica a baix però ara tornarem a pujar ràpidament penseu una cosa que a partir d'aquesta cançó és quan es comencen a posar allò de explicit lyrics és curiós és curiós que sigui a partir d'aquí a veure sí que és veritat que Prince és conegut i reconegut per ser un eròtic erótico festivo en les seves lletres i sí que és veritat que el que també era bastant explícit era òbviament les jetes del rap de tot el moviment hip hop i segurament un dels grans d'aquest gangsta i de tot això era Public Enemy que va rebentar-ho a nivell de barri i d'extraradi i de tot això seria ritòrica hip hop com a revolució fem música fem revolució bring the noise i sí que és veritat que era una època que Reagan i Bush eren aquests que s'encarregaven de no donar una merda d'ajuda social sobretot aquests joves negres que al final estaven al seu barri que veien tota aquesta merda política i social i tot i al final acabaven fent aquestes cançons protesta que arribaven curiosament a tot arreu que havien de quedar-se en el barri el que serien de les mixtapes te paso tal te paso cual i a més quina és la banda sonora clau amb Public Enemy de quin director Spike Lee ah bueno claro Public Enemy és la gran banda sonora de les primeres pel·lícules hem de tornar al cine bueno ojo veig grandes pel·lis hi ha gent que no li agraden a mi em flipen com a qual era tapa escúchame escúchame escúchame como era ah no me sale el título el restaurante la de el videoclip de Puig de Tempo dos dí joder vive como quieras no haz lo que debas haz lo que debas haz lo que debas son o sea las primeras pel·lícules es clave o sea sale él el mismo como personaje y son unas películas no no no no no ho busques no ho busques me ha preguntado hay un peso hay un peso de secundarios muy potente yo yo os lo digo de veritat aquest programa está siendo un pel·l espectador y el caos total bueno claro pero es abstracta es una empanada no es un gazpacho cultural no som nosaltres sou vosaltres que heu tornat de vacances i estu fresc sigui confusió pura com a tenet bueno nois seguim parlant d'aquest rap ja que com que ens estem solapant parlant molt ràpid seguim parlant de rap i sí que apareixen aquests que de fet ja són molt coetanis alguns quasi nostres sí que és el Tordré i Ice Cube i amb el seu gangster rap que era aquest niggas without without no without no without without con equitud sí imagines que fots sense el tindus sí puja puja puja això ja és més de nostre bueno nostre vull dir que això ja ens toca més això ja arriba molt això quan eres el melote d'alcohol escoltaves això sense entendre la lletra perquè aquí a Espanya no sabíem anglès fins a l'any 2001 Espanya no sabíem anglès rincu aquí es converteix en producte de consum el hip hop ja és producte de consum i una cosa són bandes de porque tú me ha dicho esto yo lo he dicho lo otro de macarras pican-se entre ellos d'això fem un producte no però de fet això és el que es diu és hip hop guapo però per això és el tema del gangster rap perquè ja no és aquest bueno ho és o no és aquí també depèn de qui t'ho facis que es fotien a tiros entre ells sí van acabar mira el chupac va acabar mort no tot el chupac va acabar mort eren aquests dos hi ha històries el que eren i el que es venia en el còmic aquest expliquen expliquen la història dels tiroteos que si ara jo quan surto a l'estudi si ara jo quan entro al cotxe que si ara jo sobrevisc als tiroteos però després el que raciós de tot això també és veure com ells als 90 el que deien era veritat és a dir les seves lletres representaven una veritat que existia als carrers i clar els 2000 a mi fa gràcia quan veig aquests tios de menció de piscineta i molta pasta parlant de gangsta però és el seu passat el talk viene de eso es su pasado pero se ha dedicat sempre en rapajat sobre nos pegamos a tiros y a hostias porque es injusto pero cuando tenga pasta me compré un carro pero un macarra un macarra de barrio que quiere quiere esto las cadenas el tatuaje la gorra la chica el coche en ese sentido es honesta la música pero la lástima es que ya no lo son más ya pero lo que ellos han sido la Adriana Volumont corrupta vola en Nueva York del Sol quiero coherencia quiero coherencia pues si son coherentes pero cuando tenga pasta este mundo no es coherente ahora ya ahora no hablan de comprarse la vida en sí no es coherente ahora no hablan de comprarse una casa ahora ya la tienen per cert Street Otta Compton la peli de Gary Gray que us va agradar la veu veure deixa de buscar coses alguna falca més a la meva secció la veu veure o no és un peliculón bueno nois a partir d'aquesta cançó explica'l i no perquè sigui a partir d'aquesta cançó sinó a partir d'aquesta època també arriba a popularitzar-se tot el que és de negros que es deia abans que eren aquestes sèries tipus El principio de Ler òbviament són coses que ens toquen més aquí les coses de casa d'Steve Urkel a partir d'aquí arriben aquests superquatenis que és Snoop Dogg Tupac Notorious Bic que ja ens hem carregat aquí Carles no? Notorious Bic i ja has dit que s'ha morit sí clar perquè acabem pagant-se de tiros no no és que és un drama però és que era això la seva vida era això morir era picar-se i expressar-ho a través de la música expressar el pique a través de la música i el bo que és el que deies tu Adriano el bo és que els 2000 comença aquest trap aquesta música re veure inicialment amb la Pongang d'aquí els nais de Barcelona sinó aquest trap que era més embrutat era més digues digues hauríem d'haver fet un tàndem que em toquen toques coses que em toquen ahir la fibra però que que està heredat el trap ara és una herència de tot allò no ho han viscut que es creuen que ho han viscut molts traperos estem d'acord amb això o no? m'està parlant el Mílio? el cunyat que tenim al programa? Carles Martínez bueno nois us he dit que aquest còmic és molt extens toca molts anys hem arribat no hem arribat malauradament fins a Beyoncé no m'agrada però on es queda perquè arriba el 2000 el que sí que faré és acabar amb un gran això sí que estarem tots d'acord amb un gran del rap que és amb el que acaba el còmic val a dir amb aquesta cançó amb un premi Pulitzer l'amo del rap i del flow en la meva opinió d'ara mateix també i és un geni absolutament de nostres temps que és Kendrick Lamar i aquí ja en se'n surten segur no tenia ni puta idea que et diu Pulitzer però no ho sabia tampoc i d'aquell Pulitzer de què? és periodista? de la rima no no no perquè Pulitzer es veu que va fer alguna mena això va ser l'any passat a l'última edició que van fer crec li van donar un Pulitzer però el tema és per quina cançó que l'estaria bé saber de quina cançó la teva trajectòria bueno potser ho veurem una trajectòria avui nois doncs aquest era el còmic un còmic superinteressant amb mil curiositats d'aquestes coses que al final és com aquesta wikipèdia de la música negra i que us recomano totalment a més amb una edició espectacular que ha fet Norma Comics o sigui que endavant a buscar-lo es nota que has hagut d'apretar però clar és un llibre que convida a llegir-te a una pàgina i anar-te a escoltar unes quantes consonetes i no anar aquí a saco i amb un Carles que et passi d'anar-ho fent de hecho se llama Damm és Premio Pulitzer de la Música sobre el tema Damm és com si va bé veure coses està pendent també perquè aquí l'empanada la anem fent entre tots hem escoltat el cant llegamos a todo me gusta Kendrick Lamar però no diria Paul que és el de hecho és cierto que estàbamos llegando a los 2000 i jo ja hacía guau, los 2000 fatal a partir de los 2000 la música negra no però hi ha un disco que és 2001 Eminem no, que és Doctor Dre no, no, claro pues si l'ha nombrat que és no, no, no no ha nombrat el disco en concreto que és una maravilla si ha de nombrar tots els discos no, porque és un reciclaje de los 90 con nuevas bases y con nuevos arreglos pero es una maravilla sí que es cierto que el 2000 o llegamos al milenio con mucho potencial en ese tipo de música y temas temas Kenan Meca el tema de Meca es un hip hop con unas partes como misteriosas medio arábiga es que no lo sabéis pero estamos en la segunda parte del cómic que es del 2015 lo que este fue es la tercera sección en panorama cultural tindré una secció que es dirà en panorama cultural extra com a Radio 3 que hi haurà el Carles Sol parlant home no espero que m'ajudeu que això ho fem entre tots pues crec que ve algo que no ho hem fet entre tots sí ja ve algo ve algo i és parlant de rap parlant de tot això i de que bueno evidentment sempre se puede decir más però ara ho fem des d'aquí ara fem hip hop des de casa des de la proximitat però amb blancs o amb negres bueno jo crec que també pot ser les dues coses del mateix temps no no és negra és blanc com i sol és d'aquí de Barcelona de tota la vida és de la terra organitzem-nos et sembla bé si posem el que hem preparat jo no he preparat res a mi m'ha arribat un vídeo d'un personatge doncs sí un vídeo d'un personatge importa si posem aquest vídeo d'aquest personatge que és un rap de la casa està segur jo estic molt segur in the house hi ha temes vosaltres el voleu veure hi ha temes pot ser que estigui una mica desfassadet en quant a continguts sí bueno bueno anem vinga va el posem anem a escoltar ja ho veieu Milio Vibes diu així això sóc el ganat i ha convidat a aquest programa donat el bon tiberi si ets de cuina catalana apats d'alta gama ben mudat o amb pijama emmorzar dinar o sopar per mi tot això una xincama ojo però això no és el que això vinc a explicar aquí somba tanta la coseta que podríem dir de mi aguanteu-vos el pipí que això tinc rima per rato o a porta amb café xato que això com em va dir gris molta gent em coneix com el Milio veí del poble nou de Barcelona que et deixava vingut Illo client de Mercadona urbaneta i amb minyona això és rap que fa patxoca i no pot de Mercadillo Illo però el que a mi m'agrada a mi és el Barça sense el meu carnet sóc un comparsa el meu número de soci és el 271 i el que em nou tinc una grada on no hi falta mai ningú lo vostre és el cinema i la vinyeta novel·la teatre i videoxocs de maquineta un diumenge toca còmic dibuixat per un francès i el següent una pel·lícula una parla polonès aquest és el flau de l'empanada i aquest rotllo intel·lectual sempre agrada Adrià Poli Ferran sou el trio cultureta però no em sabeu dir quants gols va per cagar i és que m'endieta la Xena em pregunta però Milio a tu què et passa fa 10 anys que no llegeix ni un llibre ha d'estar per casa jo contesto amb un somriure i la mira de tranquil·la au bueno em faci riure l'intel·lecte de la motxilla els museus i la novel·la són coseta pa marica el de Port és el que em flipa des que aixuga becanica quan jo veig que més hi pica la pilota a Puerto Rico se'n fot la cara vermella com si fos una tulipa vols fer el favor em diu la dona sopant dolor no me'ls toquis que està jugant el més gran el meu Barça és passió una passió que viu bramant i els blaugrana són colors que ja m'estan excitant i tant yeah yeah yeah mil ibaix mil ibaix espera que la torre ho enganxar viu així resument jo només vull que sapigueu eu eu que tan molt bé que l'empanada de cine i sèrie parleu però ojo ojo no me sigueu que li fardeu que futbol també és cultura no me'lmenys tingueu i diré una última cosa per deixar el tema sancat no ho penseu per un moment que sóc un home limitat que en tarrero de negoci això estic molt ben valorat vosaltres sou d'agafar pasta això de merendero o l'ESA de Montserrat at at mil ibaix vosaltres sou d'agafar pasta i això de merendero a o l'ESA de Montserrat pues vaya una coseta una coseta que ho hem preparat aquí a merendero amb el senyor Ferran tots d'aquí senyors està molt jove el mil ibaix el trobo molt jove sí veritat que el rap rejuveneix a la gent el rap al forn i otra i o sea acabas de ser feliz a mucha penya sí sí en serio Messi vuelve Messi vuelve això me posaré més trist que content perquè clar o sea finalmente Messi se queda no se pira aquest va ser el problema el que ha dit a partir de la pelicula de Ténet la mare del Ténet quan eres i Ténet que clar Messi t'ho imagina que ve se'n va i es queda al mateix temps quina paradoxa quina tenedoxa doncs aquí tenim el Miliu que és el senyor o sea que Miliu viene a hablar de fútbol vamos a añadir esto es cultura y para Miliu la cultura es el fútbol ¿verdad? los museos normalmente tingueu los museos son pa maricas has dicho y que están llenos de botijos ahí había cuatro botijos en el piso de arriba el fútbol per mi el que em fa més gran el fútbol el Barça el més gran ¿y el museo del Barça entonces qué? oye qué pueden hacer la excepción y después anar a guinar al museo del jamón por favor portemos al señor ahí al nano y después al marandero Miliu y sección de fútbol inmediato yo la punzoritsu si cal la punzoritsu molt bé doncs anem després d'això anem a l'agenda vols dir? sí i tant si us plau som-hi som-hi i tu si fes cou ai Déu meu Carles es torna hola acaba el Miliu molt bona per cert sí boníssim felicitats a que hagi fet el vídeo perquè encara tu està tan xulo felicitats a que hagi fet i entén rècord doncs tenim cinema Adriano encara que no us sembli tenim, tenim, tenim molt de cinema i mira us parlaré de tres pelis però no us parlaré les mencionaré diré els seus títols d'una banda tenim Antebellum que de hecho Antebellum és una peli que manejava muy bien todo lo que se ha cocido hoy en estampa en el gazpacho empanada Viajes en el tiempo no, Viajes en el tiempo Tema Tenet y después La raza negra sí pero no puedo decir mucho porque es lo típico que hay carencias la estrenan este fin de semana no, miento la estrenan este miércoles miércoles día 2 quien dirige se está poniendo de moda esto de hacer estrenos en los miércoles como en Francia es raro en Francia estrenan los miércoles quien dirige hostia, es una ópera prima de dos directores dos directores que si queréis os lo busco pero realmente no no tienen un pasado para que digamos ok es un debut y son los únicos que estrenan no después tenemos para mí un peliculón es una película de Singapur algo especial algo especial funciona en la liga en la que tú nos hablas en la de que siempre hacemos aquí una aportación de culturetas barata no, no, no no te confusas ahora no soy el milio ahora no yo estoy muy en contra con todo lo que ha dicho ah vale es que aquí salía eres bipolar no cabrón no, no que yo soy el Carles yo no soy el milio ahora no soy el milio ahora lo digo en serio se ha pasado a tres poblas a aquel tío muy vagamente no, no no tú no me ha convidado no tú no me ha convidado y después tenemos un acuerdo original o An Amour Flux que es un peliculón francés esto sí que lo he podido ver es una maravilla dos padres que se separan pero tienen niños entonces deciden crear un espacio donde puedan vivir los dos aún separados pero compartiendo los hijos es decir la habitación troncal que une los dos apartamentos es donde viven los niños uno abre la puerta la habitación de los padres otra vez una maravilla entonces aparte eso que son las estrenas de la boda si aneba a serio bueno si aneba a serio o no depen com ho miris ja s'ha estrenat el 28 d'agost que no ho vam dir a l'último d'això una cosa que a mi em va fer molta gràcia perquè jo no sabia que s'estava fent que és Billy Ted Face the Music que és la tercera part d'aquelles pel·lícules de Billy Ted i el viaje increíble de Billy Ted i Bogus Journey que són aquells dos nanos que són el Kino Rips de Superjove i el Alex Winters que viatjaven al temps en una cabina telefònica no us en recordeu d'això? que hi havia una sèrie de dibuixos a la TV3 que era Billy Ted no? ostres doncs s'ha estrenat i es veu que han mantingut 29 anys després l'esperit de les pel·lícules que és un esperit totalment juvenil totalment desenfadat i bon rollista i clar hi ha molta gent que l'ha anat a veure i diu és que ho agraeixes després de tot això i que vuelve Kino Rips sí, són els mateixos actors protagonistes l'únic que no ha tornat és el Josh Carling el monologuista que feia del seu jefe per dir-ho així que els assessoraven en els viatges en el temps clar, és mort i no l'ha pogut portar però sí, sí mateix càsting mateix director de la segona pel·lícula i és una cosa que es pot veure sota demanda no està als cinemes sinó sota demanda està Amazon està Yahoo està diverses és que hi ha bastantes pel·lis que van directe exacte de fet totes les pel·lícules que jo he portat avui que són per exemple el 4 de setembre molant aquesta pel·lícula que ja ho hem augurat Disney Plus ha dit que estarà sota demanda em sembla que aquí costarà uns 21 euros per veure-la no, no, per quedar-te-la és que hi ha moltíssima discussió sí, clar el tema és que tu te la quedes o sigui, han volgut fer estàs comprant com el DVD que et gastaria 15, 20 el que sigui i que l'experiència que al final com que saben que aquestes pel·lícules les veus en família bueno, han fet una pirula diuen tu la pagues però no se't caduca llavors no la pots asseure no desapareix mai el català això a PTV Penseu que aquesta pel·lícula potser d'aquí sis mesos entrarà dintre el catàleg de Disney Plus per simple subscripció és possible però bueno és el primer cop que Disney ha apostat per això i una cosa si els hi funciona espereu-vos que hi hagi moltes pel·lícules que s'estrenin la mateixa se ha planteat així i se ve que han funcionat moltíssim hay mucha discusión al respecto Trolls 2 la pel·lícula de Trolls 2 s'estrenó en los cines justo antes y justo durante el confinamiento pero aprovecharon y la sacaron allí y tuvo un excitazo que te cagues y ojo perquè Trolls 2 és l'única pel·lícula d'animació que s'ha estrenat d'aquí als Òscar i Onward Onward també va quedar com penjada tiene que tener ese puntito familiar donde los padres dicen total son cuatro entradas en el cine veintiuno me supone menos dinero exacte després també el 4 perquè tot es fa el 4 pel que veig el 4 de setembre a Netflix es trena una pel·li que té bona pinta el 4 és viernes es diu I'm thinking offending things esto per terminar les coses em sembla que les diuen en castellà i té molt bona pinta perquè també té algun component de viatge en el temps és a dir curiós està de moda perquè Vilentet viatges en el temps està de moda Antebellum i aquesta i després el cap de setmana aquest justament del 4 i el 5 i a més barrient d'opacassa hi ha un festival que és el Fango Fest d'Emposta un festival d'aquests que agrada d'aquests de tralls de gore de sèrie B i de coses així que a part estem competint Ferrer i jo amb un curt no contra sinó a junts bueno ojo potser sí que estem competint ah sí pel tratament potser que el tratament està que és molt de terror doncs hi ha això el Fango Fest en Posta i després en sèries torna una gran sèrie i un gran còmic estem també 4 de setembre The Boys que ja vam parlar una miqueta la volíem haver parlat més potser el dia de la violència perquè és òbviament la temporada 2 de The Boys a Prime Video d'Amazon la primera temporada és brutal és una molt bona adaptació del còmic tu el tens aquí que volguis abans a casa que l'adaptació és brutal no és una bona adaptació però és una bona sèrie és una bona adaptació no és una bona translació aquí ho deixo tenim clar que la segona és esperadíssima és la sèrie de més èxit és la sèrie més èxit d'Amazon i és la que estan esperant i el 10 de setembre i això ho comento perquè s'ha de dir no perquè estigui d'acord s'estrena a Netflix Memòries de Idun que és una adaptació anime és un anime fet a Espanya de les novel·les de la saga juvenil de Laura Gallego jo no conec la saga i el que passa és que hi ha hagut una polèmica jo la rescato sobretot per aquesta polèmica que és que els dobladors de la sèrie no són dobladors professionals són actors que seran molt bons actors però que a l'hora de pronunciar no ho saben hi ha hagut tot un folló hi ha hagut una mena de vaga un intent de boicot hi ha hagut un blanco haciendo de negro és el primer cop que s'ha d'acabar la música de la gent vas d'acabar la gent però sempre recorda el resplandor el resplandor que drama van acabar doblant el Saura i qui més era sí perquè allà va haver-hi una huelta va haver-hi una vaga tu veus el resplandor de Kubrick doblat al castellà i se't cauen a terra se diu que és el pitjor de la història del cinema espanyol i molt ràpid ja a videojocs tenim dues estrenes suposadament molt esperades però que també poden portar bastanta decepció perquè primer el 4 de setembre ja et dic tot és el 4 Marvel Avengers que és el joc que jo he vist i per Play 4 Xbox One i PC i té mala pinta tot s'ha de dir hi ha més molta microtransacció i el remake del Tony Hawk però sí que té mala pinta sí, sí, sí jo tinc gaires de veure la banda sonora del remake la banda sonora clar la banda sonora del Tony Hawk que era aquell joc de skate ens va alimentar tots d'Office Spring de Green Day d'aquests grups anava a dir punk però bueno Skate Punk exacte i segurament tinc un retorn de tot això més coses que potser ens descobreixen ara és que me recorda el Filo de l'Avismo de Kristen Slater sobre l'esquate no l'he vist? és la peli? no que emparc hòstia trashing trashing patinar o morir de l'86 exacte era muy ese rotllo aquesta peli això era el rotllo edgy també hi ha molta gent de la tàctica de la botiga de skate aquí a Barcelona que són són veterans de l'esquete de tota la vida i aquesta peli la tenen com a... els va alimentar perquè és el que els va alimentar òbviament doncs arribem ja a aquest final d'aquest superprolongat gazpacho final que sí que és final Adrià no? el pròxim programa que fem ja serà temporada regular que segurament encara fem vídeo perquè estem encara pendents de si tornem o no tornem a la ràdio perquè amb tot això encara no ho sabem i segurament vinga va que ho hem prometre i ho hem de complir hem de presentar aquesta és casa el Carles per cert hem de presentar a casa teva farem la pròxima casa meva sí? va vinga us espero ja t'emportes ja tots els micres i veieu el Carles en el futuro i en el pasado fots una tirolina una tirolina aquí fora i l'envies a vall doncs abans de despedir-nos recordem un altre cop xarxes socials tenim Youtube Empanada Cultural Facebook Empanada Cultural Twitter Empanada Cultura sense L Instagram Empanada Cultural i SoundCloud tots els podcasts els podeu trobar doncs nois donem per acabat aquest estiu i ens veurem dues setmanes encara no s'acaba els gazpachos sí però el verano no s'acaba és que jo crec que no ni com'en sat això és verda i l'ha dit la editorial ni la primavera ara ara ara ara ara ara ara ara ara que devuelvan la primavera que ens devuelvan el verano aquí yo he pagado lo que decías tú yo he pagado sabes que tic yo he pagado por los micros y ya está venga venga a la puta pack off no era ha ha ha ha jo % jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo jo