Empanada Cultural del 16/2/2023 — Terror, llibertat d’expressió i memòria: Charlie Hebdo, Aldo Moro, Bataclan i tres viatges musicals

Visió general

Podcast d’Empanada Cultural centrat en les múltiples cares del terror: des de l’atemptat a Charlie Hebdo i el debat sobre la llibertat d’expressió, fins a la memòria de les víctimes de Bataclan al cinema, passant per una pinzellada prèvia sobre el segrest d’Aldo Moro i una tria musical que dialoga amb trauma, esclavitud i trance.

Punts clau

• Eix temàtic: el terror com a fenomen polièdric (religiós, d’Estat, mediàtic-cultural) i la seva representació en còmic, cinema i música.

• Idea força: la llibertat d’expressió i els seus límits, la memòria i el duel després de la violència, i com l’art articula teràpia i crítica.

"Una s’aixeca i lluita amb tots els mitjans com pot. Vaig intentar construir un dic de contenció dibuixant." (del còmic Seguir dibujando)

Còmics: Seguir dibujando (Coco) i el debat sobre la llibertat d’expressió

L’obra i el context

• Seguir dibujando (Dessiner encore), de Coco (Corinne Rey), supervivient de l’atac a Charlie Hebdo (2015). Un volum de 348 pàgines que combina traç senzill i esclats cromàtics amb un to entre satíric i terapèutic.

• Estructura quasi onírica, travessada per sessions de teràpia: trauma, culpa del supervivent i reconstrucció de la memòria.

• Repassa el “pre, durant i post” de l’atac i el fenomen “Je suis Charlie”, amb una crítica lúcida a les ambivalències mediàtiques sobre la llibertat d’expressió.

Llibertat d’expressió i casos a França i Espanya

• Casos espanyols emblemàtics de sàtira i censura:

- El Papus (1977): atemptat d’extrema dreta (Triple A) arran d’una portada. - El Jueves (2007): número requisat per la portada dels 2.500 € “per fill”; escissió posterior i naixement d’Orgullo y Satisfacción. - Mongolia vs Ortega Cano: judicis i multes per una portada satírica. - Televisió: gags i polèmiques a TV3 (Bricoheroes, Bestiari Il·lustrat, Zona Franca). - Clàssic document televisiu: Pepe Rubianes i l’onada de causes judicials arran de les seves declaracions.

• Tesi de fons: defensar l’humor i la sàtira com a eines crítiques, assumint el seu potencial d’ofensa i el dret a la resposta social i jurídica sense caure en censura prèvia.

Sèrie (breu): Esterno Notte (Marco Bellocchio) – Aldo Moro

• Recordatori de “Esterno Notte” (Filmin), sèrie sobre el segrest i assassinat d’Aldo Moro per les Brigades Roges, i els engranatges de la resposta d’Estat.
• Una mirada coral on la responsabilitat s’esquitxa entre actors polítics i parapolicials, i el “terror d’Estat” plana de fons.

Cinema: Un año, una noche (Isaki Lacuesta) – Bataclan, memòria i amor

De què va

• Adaptació del llibre Paz, amor y death metal (Ramón González). La pel·lícula segueix un any a la vida d’una parella després de sobreviure a Bataclan (2015): trauma, parella i identitat.

• Lacuesta (guió amb Isa Campo i Fran Araújo) opta per un relat sensorial: so, muntatge i imatge per recrear la hiperestèsia del TEPT, evitant el morbo visual i els “impactes” gràfics.

Com ho explica

• Doble punt de vista (Ramón i Céline) per mostrar memòries contradictòries i la fragilitat del record.
• Música de Raül Refree.
• Repartiment: Noémie Merlant i Nahuel Pérez Biscayart; aparicions de C. Tangana, Natalia de Molina i Enrico Aukë en un tram a l’Espanya natal d’ell.

Idees destacades

• La víctima no és un bloc homogeni: cada història és única i a vegades antagònica.
• Evitar “donar espai cinematogràfic” al botxí i posar el focus en la vivència íntima del després.

“Com mostres el terror sense mostrar el terrorista?” La pel·lícula respon amb so, muntatge i mirada interior.

Música: tres camins entre trauma, esclavatge i crepuscle

1) Ryan Treanor & Ocen James – Saccades (Nyege Nyege Tapes)

• Diàleg entre l’electrònica exploratòria de Ryan Treanor (fill de Mark Fell, SND) i el violí d’una corda d’Ocen James (Acoli, Uganda).
• Tècnica: modelatge físic d’un instrument inspirat en l’adungu (arpa arquejada) per sincronitzar-se amb el “rigi rigi” d’Ocen.
• Concepte “Saccades”: micro-moviments oculars com a metàfora de polirritmes i sincopes vertiginoses.
• Resultat: percussió ràpida, textures noves i incomoditat creativa que interpel·la l’oient.

2) Jako Maron – The Electro Maloya Experiments (Nyege Nyege Tapes)

• Des de l’Île de la Réunion: electrònica + maloya (cants i ritmes d’arrel esclava de plantacions de sucre, s. XVII).
• De la cerimònia ancestral a l’actualitat: misticisme, trance i protesta (amb episodis històrics de censura per associacions polítiques).
• Sintetitzadors modulars i caixes de ritmes per “mutar” el maloya i connectar passat i present.

3) Sam Gendel – Blueblue (Leaving Records)

• Jazz “left-field” amb electrònica i guitarres: 14 peces com a patrons de sashiko (bordat tradicional japonès).
• Gravació minimalista i íntima (cabana flotant a l’Oregon), que impregna el disc d’un batec orgànic.
• Estat d’ànim: nostàlgic, introspectiu; música que “existeix en un crepuscle permanent”.

Agenda i recomanacions

Estrenes i visionats

• Cinema: Ant-Man and the Wasp: Quantumania; The Banshees of Inisherin; Rheingold (Fatih Akin); Triangle of Sadness; Joyland.
• Sèries: The Last of Us (HBO) – notable adaptació d’un videojoc molt cinematogràfic, renovada per una 2a temporada.

Conclusions

• El programa traça un mapa del terror: del terror d’Estat a la violència gihadista, i del trauma individual a la censura cultural.
• L’art (còmic, cinema, música) emergeix com a espai de memòria, teràpia i resistència, obrint preguntes més que no pas tancant ferides.