Empanada Cultural

Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.

Horari d'emissió
Dissabte
14:00 - 16:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

Terror Molins 2021, contracultura i palmarès; auge del cinema asiàtic; i Afganistan: 20 anys a través d’un documental

Visió general de l’episodi

Capítol centrat sobretot en el Festival de Terror de Molins de Rei 2021 (Terror Molins), amb una mirada a la seva temàtica anual —la contracultura—, la nova edició híbrida i un repàs del palmarès amb opinions crítiques. També hi ha una obertura que posa en context l’auge del cinema asiàtic a festivals internacionals i, en el tram final, un focus en el documental My Childhood, My Country: 20 Years in Afghanistan, que segueix 20 anys la vida d’un nen afganès.

Bloc 1 — Terror Molins 2021: contracultura, xifres i palmarès

Temàtica i esperit 2021: la contracultura

  • Definida (en paraules del director del festival, Javier Roeda) com els moviments, pràctiques i veus als marges de la cultura oficial.
  • El festival ho materialitza amb un fanzine temàtic, homenatges (p. ex. a Arrebato, de Zulueta) i connexions amb figures com Pere Portabella.

"La contracultura... moviments i persones que creen al marge del que seria la cultura oficial" — Javier Roeda

Format i rècords d’assistència

  • Edició presencial al 100% + mòdul online sense duplicar contingut: dos circuits complementaris.
  • Rècords: >6.000 assistents, +11% vs. 2019; 89 peces (llargs, docs, curts), 20 estrenes, 220 professionals, 80 convidats.
  • Sensació de comunitat i retrobament post-pandèmia.

Palmarès i crítiques

  • Millor pel·lícula: In the Earth (Ben Wheatley). Ecoterror atmosfèric en clau de recerca científica en plena pandèmia.
  • -
  • Fortaleses: personatges sòlids, bogeria progressiva i to de thriller eco; ecos d’Annihilation.
  • Direcció, guió i millor actriu: Coming Home in the Dark (James Ashcroft).
  • -
  • Thriller psicològic neozelandès amb segrest-road movie, passats traumàtics i subtext racial.
  • -
  • Punts forts: tensió sostinguda, interpretació de Daniel Gillies (Mandrake).
  • -
  • Límits: alguns flashbacks innecessaris que “sobreexpliquen”.
  • Millor fotografia: The Medium (Banjong Pisanthanakun, prod. Na Hong‑jin).
  • -
  • Valor fotogràfic: integració docu/ficció a l’inici.
  • -
  • Crítica dura al segment found footage: incoherències formals i deriva esperpèntica final.
  • -
  • Idea clau: proposta que hauria funcionat millor com a comèdia que no pas com a terror seriós.
  • Secció Being Different: Masking Threshold (proposta POV radical sobre un so constant obsessiu i experimentació domèstica).
  • -
  • “Tour de force” de diàleg intern i recerca compulsa.
  • Millor guió: Undergods (Chino Moya).
  • -
  • Estructura de nines russes: històries dins d’històries amb intrusos que desestabilitzen famílies i grups.
  • -
  • d’esperpent i comèdia negra, potència visual de videoclip i disseny de producció distingit.
  • Bloody Madness: The Sadnessgore extrem i virtuosisme d’efectes especials.
  • Millor curt: Sweet Mary, Where Did You Go — peça hipnòtica i gairebé sense diàleg, amb eco visual a Midsommar i aura de maledicció.

Produccions espanyoles destacades

  • Y todos arderán — valoració molt negativa: esperpent, diàlegs febles, deriva de paròdia involuntària (comparada amb el pitjor de 30 monedas).
  • La pasajera (Raúl Cerezo, Fernando González Gómez) — road movie de BlaBlaCar amb esperit Carpenter i passodobles sonant al caset; eficient, sense pretensions.
  • -
  • Origen real: anècdota amb una passatgera racista que va inspirar la premissa.

Bloc 2 — L’auge del cinema asiàtic i el rol dels festivals

Premis internacionals i onada asiàtica

  • Repassada fulminant a guardons: Cannes, Venècia, Berlinale, Sitges, San Sebastián.
  • Noms clau: Ryusuke Hamaguchi, Apichatpong Weerasethakul, i consolidació d’autories asiàtiques en circuits A.

Asian Film Festival Barcelona (AFFBCN)

  • Concebut com a mosaic de narratives locals (Menene Gras):
  • -
  • Descoberta de llocs, paisatges i identitats que altres mitjans no capten.
  • -
  • Accés anual a cimera i emergència del cinema asiàtic sense “obsessió” pel calendari d’estrenes.

Bloc 3 — Documental: Afganistan, 20 anys de vida filmada

My Childhood, My Country: 20 Years in Afghanistan (Phil Grabsky, Shoaib Sharifi)

  • Seguiment de 20 anys (de nen a adult) de Mir Hussein, des de les coves de Bamiyan (després de la destrucció dels Budes) fins a Kabul.
  • Eix temàtic: infància en guerra, desplaçament, pobresa i construcció d’un ofici (periodista/càmera) en un context d’atemptats i inestabilitat política.

"Si vols parlar d’un país, parla d’un individu" — el film encarna aquest principi amb Mir.

Narrativa, ètica i producció

  • Estructura “boyhood documental”: creixement real en pantalla que reflecteix el país en paral·lel.
  • Dilemes: la càmera que documenta també exposa; fer-se periodista a Kabul és risc vital.
  • Context i genealogia:
  • -
  • Precedents de Grabsky: The Boy who Plays on the Buddhas of Bamiyan (2007) i The Boy Mir (2011).
  • -
  • L’última peça compila, actualitza i co-dirigeix amb Shoaib Sharifi, clau per rodar in situ.

Idees clau

  • Contracultura com a brúixola curatorial: fanzine, homenatges i veus marginals.
  • Híbrid presencial-online que amplia públic i múscul professional.
  • Palmarès amb lectura crítica: quan el to i la forma (p. ex. found footage) no s’alineen, el resultat es ressent.
  • El cinema asiàtic segueix marcant ritme autoral i premis.
  • El documental com a memòria viva i espill d’un país, amb tensions ètiques inevitables.

Frases destacades

"Molins és la puresa del terror" — Daniel Byers (director del curt Penumbra)

"El found footage exigeix coherència formal; si cau, cau tota la proposta" — Sobre The Medium

"Quan t’estàs avorrint d’una història, Undergods et salta a la següent i la connecta" — Sobre l’estructura del film de Chino Moya

Seccions de l'episodi

Obertura i sintonia

Obertura i sintonia

0:00

• Presentació del programa i to desenfadat. • Crèdits i arrencada abans d’entrar en matèria.

Panorama de premis i auge del cinema asiàtic

Panorama de premis i auge del cinema asiàtic

1:30

• Repassada de guardons recents (Cannes i altres) i constatació: **l’autor asiàtic marca el pas**. • Pont cap al valor dels festivals com a finestres constants.

Avui: Molins i (també) ecos d’Asian

Avui: Molins i (també) ecos d’Asian

3:05

• Debat intern: **Terror Molins** és el plat fort del dia; l’Asian queda com a marc i referència. • Cortineta “Cinema” i entrada a la secció central.

L’spot, la temàtica anual i el nou format híbrid

L’spot, la temàtica anual i el nou format híbrid

4:32

• Comentari de l’**espot** (to líric) i de la **temàtica**. • **Presencial 100%** + **online** sense solapament: doble via de consum, ambient de **festa** i **retrobament**.

Què és la contracultura? (amb Javier Roeda)

Què és la contracultura? (amb Javier Roeda)

7:11

• Definició: **veus i pràctiques als marges** de la institucionalitat cultural. • Ecos al festival: **fanzine**, homenatge a *Arrebato*, menció a **Pere Portabella**. • Reflexió: quan la **contracultura** esdevé **cultura**.

Molins 2021 en xifres (rècords i múscul)

Molins 2021 en xifres (rècords i múscul)

10:31

• >6.000 assistents (+11% vs. 2019), **89 peces**, **20 estrenes**, **220 professionals**, **80 convidats**. • Sensació de **comunitat** reforçada i visibilitat internacional.

L’encontre amb Daniel Byers i l’ADN de Molins

L’encontre amb Daniel Byers i l’ADN de Molins

12:36

• Anècdota casual amb el director nord-americà de **Penumbra**. • Elogi a Molins: **“puresa del terror”** i caliu de públic; comparativa amb el paraigua “fantàstic” de Sitges.

Millor pel·lícula — In the Earth (Ben Wheatley)

Millor pel·lícula — In the Earth (Ben Wheatley)

16:10

• Thriller d’**ecoterror** en clau de recerca científica durant pandèmia. • **Punts forts**: personatges consistents, bogeria hipnòtica, ecos d’*Annihilation*. • Valoració global: **mereix el guardó**.

Direcció/Guió/Actriu — Coming Home in the Dark

Direcció/Guió/Actriu — Coming Home in the Dark

19:20

• **Road movie de segrest** amb trauma sistèmic i subtext **racial** (NZ). • **Tensió impecable** i gran **villania** (Daniel Gillies). • Retret menor: alguns **flashbacks** “sobreexpliquen” allò que el guió ja sosté.

Millor fotografia — The Medium (debats de forma i to)

Millor fotografia — The Medium (debats de forma i to)

23:08

• Pros: integració **docu/ficció** a l’inici; fotografia amb personalitat. • Contres: **found footage** incoherent (plano-contraplano impossible), **deriva esperpèntica**; millor com **comèdia** que com a terror pur. • Context: produïda per **Na Hong‑jin**.

Being Different — Masking Threshold (POV radical)

Being Different — Masking Threshold (POV radical)

27:13

• Proposta **en primera persona** i **diàleg intern** obsessiu sobre un “so constant”. • *Tour de force* sensorial que divideix: o **entrar** o **abandonar**.

Undergods — nines russes, guió premiat

Undergods — nines russes, guió premiat

29:25

• Estructura **matriosca** amb intrusos que desestabilitzen nuclis. • **Comèdia negra**, esperpent i potència **visual** de videoclip. • Entrevista a **Chino Moya**: 3 anys de desenvolupament; finançament majoritàriament UK; possible “robatori” de premis en altres apartats.

Bloody Madness i curt guanyador

Bloody Madness i curt guanyador

33:09

• **The Sadness**: **gore** desfermat, premi a **actor** i **FX**. • **Sweet Mary, Where Did You Go**: cort hipnòtic, **poder iconogràfic** i aura de **maledicció**.

Focus Espanya — Y todos arderán (crítica dura)

Focus Espanya — Y todos arderán (crítica dura)

34:13

• Valoració: **una de les pitjors del curs** (diàlegs i to), derivació d’*30 monedas* en la seva pitjor versió. • Desconnexió amb el to del festival; frustració a sala.

La pasajera — BlaBlaCar, Carpenter i passodobles

La pasajera — BlaBlaCar, Carpenter i passodobles

37:11

• Origen real (anècdota a BlaBlaCar) explicat pels directors **Raúl Cerezo** i **Fernando G. Gómez**. • **Eficàcia de gènere** sense pretensions; banda sonora **passodobles** al caset; ecos **Carpenter**. • Curadoria “Espanya cañí”: curts temàtics com a taloners.

Recordatori animació i transició a Afganistan

Recordatori animació i transició a Afganistan

41:51

• Retrobar *Les hirondelles de Kaboul* com a pont cap al **documental**. • Canvi de to: del terror a la **tragèdia real** contemporània.

My Childhood, My Country — marc i punt de partida

My Childhood, My Country — marc i punt de partida

43:16

• Destrucció dels **Budes de Bamiyan** i ocupació dels EUA com a context. • Elecció de **Mir Hussein** (nen) per **narrar el país via l’individu**. • Kabul: **pobresa crònica**, **atemptats** i vida quotidiana.

Tràiler i impacte

Tràiler i impacte

49:53

• Muntatge amb **eleccions**, **atacs suïcides** i **bombardejos**. • Preparació per a la crònica vital de Mir i la seva **vocació periodística**.

Mir, la càmera i el risc

Mir, la càmera i el risc

51:42

• Mir passa de nen a **càmera/periodista**: cobertura d’explosions i política. • **Ètica** i **perill**: la professió com a ascensor social i **exposició** al risc.

Genealogia del projecte i co-direcció local

Genealogia del projecte i co-direcció local

55:20

• Continuïtat de Grabsky: *Boy on the Buddhas…* (2007) i *The Boy Mir* (2011). • **Shoaib Sharifi**: mirada local i enregistrament **in situ** quan la tornada de Grabsky és difícil.

Reflexió final i acomiadament

Reflexió final i acomiadament

57:43

• El documental com a **memòria viva** i exercici de **responsabilitat**. • Tancament del capítol i comiat del programa.