Top 2022: RRR, Holy Spider i Joyland; Aeterna Noctis; Brilló; Mr. Prolapso; Primal; i vinils d’Emeka Ogbo, Tom Skinner i Bitchin Bajas

Sous-titrage Société Radio-Canada Un programa cuinat per... Paul Dibler Adriano Canero I Edgar Moreno A Ràdio d'Esperm El primer programa de l'any Hola, què tal? Hola, hola, hola Benvingut, 2023 O no? Ja veurem Ja veurem, que hi ha qui diu que estem més a prop de la gent de 2030 Però no és primers de gener Ja ens ha donat temps A descartar les idees Aquelles de deixar de fumar Perquè és inviable A donar-nos que amb l'apuntar-se als gimnals no n'hi ha prou Que s'hi ha d'anar tan bé En lloc de demanar-se un parell de globos Com segurament ja hem fet I allò de l'idioma que havíem d'estudiar què? Per què? Si no tenim pasta per viatjar Ja em perdonareu, eh? Per aquesta intro tan hater Però és que, com que no vam fer programa per Nadal No vaig tenir l'oportunitat de posar-me gring I mira, aprofito ara Dit això Esperem de tot cor i molt sincerament Que hagueu engegat a top Amb les piles carregades I amb un horitzó lluminós Perquè sí, Renoi Que ens ho mereixem Cada dia I no només ara Vale, ara m'he passat compensant I m'he posat coi De res, tu Que l'editorial avui Corteta que n'hem carregats Que aquí a l'empanada I tornem O millor dit, seguim Enrotllant-nos com persianes I cunyadejant Per fer greix que xerinola Mentre mirem de difondre les coses que ens agraden una miqueta I que volem que us agradin a vosaltres també Els tres seguidors que tenim Total, que tot canvia Però com deia el mestre Com deia el pare de tothom La vida sigue igual Què l'has fet junts, aquesta o què? Estan en patrocini Julio Iglesias aquest any Clar que sí Clar que sí El tento te la pinta de que sea un roadnit, ¿no? Perfecte, aquesta editorial No, no, no Yo no te irras a ver No, no No, no, no Al tallatro Ancala de arriba Estaba ahí, estaba ahí Está viniendo Está viniendo Se vienen cositas He de decir que Nada de esto me representa, ¿eh? Es decir, no, no, no Yo sigo aprendiendo idiomas Julio, ¿no? Esto, por supuesto Pero sigo aprendiendo idiomas Sigo yendo al gimnasio Pasa que es que sigo en el 2022 Yo no me he dado cuenta Ni que estamos en el 2023 No es un propósito, ya lo hacía No, ya lo hacía, tío Es un tío constante Tenim, això sí Tenim un propósito aquest any Que es posar un cuernom a la llista, ¿no? Sí, porque es verdad De intro Estaba afuera Algo que ha faltado Es decir, éramos tres señoros Y llegó la abuela, ¿no? Llegó el abuelo O sea, cuatro señoros ahora Claro que sí A tope, pero es verdad Reivindicalo, joder Reclama El abuelo joven Bueno, no, no Uy, de momento no se me ha quitado ese permiso Pero, ojo, ojo Fai Vique de pipiolos Realmente, mira Los oyentes muy interesados en cuchicheos y marujeos Más que en cultura No, claro Del 92, ambos, ¿no? No, 90 Tots del 90 A la 90 Vem parlar que era el 90 90 Tu també, 90 Jo soc dels petits del 90 Jo soc gairebé del 91 Si tu ets de desembre, no Jo soc 14 de desembre del 90 Jo, clar, jo soc de gener Ah, qué cabrón Ah, qué cabrón Sí que sí que sí que te pequeño Súper gran, súper viejo Hijo de puta Jo pensaba que t'havien sacado No, no, no Ah, no, perdón por lo de hijo de puta Que estoy viendo una mierda de serie Que se llama Machos Alfa Hola, hola L'has aguantat? Jo no vaig passar el segon valor Estoy en ello Y hay un tío como que se conciencia mucho Como te deman Del vocabulario inclusivo, ¿no? Y, joder, al final me lo voy a creer Voy a utilizar solo este tipo de insultos, ¿no? Joder, me cago en la hostia Vale, vale De este tipo También un altre propósito que este año Es no insultar a gordos Sí Bueno Porque han tingut un ¿Pero nosotros cuándo lo hemos hecho? No, no, no No lo hemos hecho Han tingut un toque Pero un toque no de tensió Sino, hey, que estamos aquí Hola No lo veíamos viendo Cuéntame más Un saludo a activismo Més que re Vem fer la secció De Autodefensa La serie de Filmin Cierto, cierto Tengo que ver un mensaje Desde aquí un saludo Al equipo ¿Cómo es diu? Activismo gordo uruguay Exacto Vem tenir un mensaje Dien Uy, esta serie no es Esa que Se machaca, se mata Y se insulta a un gordo Claro, pero en la serie Ya lo dejan claro ¿Qué es más importante? ¿El feminismo o el amazonas? Yo incluía una tercera pregunta O la gordofobia O los gordos Claro Pero Autodefensa no está por eso, ¿verdad? No ¿Y nosotros? Bueno, vendemos empanadas Yo no sé Claro, sí Pues después de nuevo Los queremos Los queremos Bueno, desde aquí un saludo A los gordos de Uruguay A todo Dios, joder Vamos allá, ¿no? Vamos allá Sí, para que Julio Julio se acaba Sí, sí, Julio Bueno, no, no, no se acaba Si dura como Papuchi Ah, exacto ¿Sigue vivo este tío? ¡Pupoy! ¡Pupoy! Yo creo que No, yo creo que Papuchi Papuchi no Es que es tema un legacy Sí, sí, sí Heavy metal Los veteranos Recordamos aquello de una caña y un café Y todas esas historias Alfonso Arús, etcétera, etcétera Vamos Vamos Vamos a las redes Menú de día Exacto, sí, lo de las redes también Pero un menú de día compartido, ¿no? Sí, sí, sí Un pica-pica Eso es un equipo de verdad Ens podreu trobar a Facebook Empanada Cultural Twitter Empanada Cultura Sense L Instagram Empanada Cultural Tots els podcasts A Spotify I els videocasts A YouTube Menú del día Avui portem bastanta tralla Per això també hem dit lo dels gordos Però Portem bastant de menjar Pol, pol, pol No, no, no Però hem dit que no faríem A veure Però a veure A veure, que són homes No les gordes Les gordes no les tocamos Sabeu allò que Te recordes aquell programa El programa que vam fer Especial Cunhaos De humor negro Que era Que no humor de negros Vam fer humor negre Que vam dir Al final l'humor Estic fotent el jardín Això s'enfonsa Que vam dir L'humor negre també visibilitza Te'n rius d'una cosa Però també visibilitza Que nosaltres Estamos aquí Bueno, va Totalmente Jo ho estic passant fatal Ara mateix Que ho sàpiga La suor de Janel La ronxa d'ansiedad Por hombre y por gordo Todo por negro Adriano Representante de los calbófobos D'esto no se habla D'esto no se habla D'esto no se habla Comencem Primer Estem de tops Avui fan com una mena Resumen de 2022 Un poco tarde Estamos en un nivel Muy elevado Exacto Yo vengo con un top de cine Pero que nadie Que nadie se confunda Es decir El top ya lo hemos ido Dosificando A lo largo del año Porque somos gente Que busca la rabiosa actualidad Y cuando las películas Ni siquiera habían llegado Porque muchas de las que Comentamos el año pasado No se habían ni rodado No, no, ni siquiera No había ni preproducción No, no, no Yo ya lo sabía Ya me entendéis Es decir Películas que se van a ir estrenando Poco a poco Que ya las comentábamos En el 2022 Nosotros que nos movemos En el ambiente de festival Y que tenemos información Vamos Rabiosactualidad Como decíamos Pues vengo con tres películas Pero que deberían sumarse A ese top ya Regalado Y comentado En programas anteriores Estem parlant De que avui farem Micro, mini Small sections Por favor Vale, pues seguim Jo vaig amb un altre top Pero en comptes de fer un top 3 He volgut fer un top 1 De cada cosa que he anat portant De videojocs Còmics Llibres Però un top 1 Una mica underground És a dir D'aquests tops Que per algo Si no No l'hem portat Durant l'any Però d'aquestes obres Que potser han quedat una mica Entre cometes En l'anonimat Com a mínim A certs nivells Llavors anem a veure Quines són aquestes 3 obres En diferents camps Per destacar una mica Aquest 2022 És que estan de follites Sí, sí, una mica Jo una mica igual que el Pol Jo he portat Jo és que això dels tops Ho porto fatal Llavors he tirat de subjectivitat I he pensat A veure Què és el que m'ha fet Algo a la panxa Durant aquest any 2022 I les 3 primeres coses Que m'han vingut al cap Són les que he portat avui Que a més a més Em serveixen també Per fer aquesta militància De parlem una miqueta Perquè són 3 coses Que porto De les quals Crec que se n'hauria d'haver parlat més O les hauria de conèixer més Sí, és reivindicació Sí, sí, yo también Bien reivindicando Me vais a hacer sentir mal Porque tú, joder, Marcos Tú vienes ya directamente Tu sección en sí misma Está pensada Para rescatar Eso lo puedo decir Bichin bajas Straight, auta, encarts ¿Cómo, cómo? Hoy los ha traído Straight, auta Para que veáis Que no All Diggler on Fire 2023 Es decir No es que nos traiga vinilos Que después escuchan Van Cam Y él no tiene ni Vamos, ni pincha disco Ni nada No, no Hoy ya nos lo demuestra Nos traes 3 vinilos El próximo día Conectamos ya directamente En tu casa Con el vinilo ahí sonando Está bien, eh Si no vengo Si enseñas tú Yo en verdad Quería hacer un anti-top ¿Sabes? Anti-top Las peores Como concepto No, porque dentro del anti-top A veces tienes cosas Muy interesantes ¿Sabes? Claro Pero como A ver O sea, no un anti-top De ratzis De cosas que no te han gustado ¿O no? Un diente de fecho Un diente de fecho Sí, sí Porque el top Té como un punt Que te ha que agradar ¿No? Pero claro Cuando alguna cosa No te agrada Sí, sí, sí Yo esta semana Puc tachar dos De anti-top Que yo En una semana de diferencia He visto Avatar Y he visto la piedad O sea Hostia Por mí es como La niña del día A ver Parecen las antípodas Pero no Las meteríamos en ese saco Sí, sí Pero ahí yo no creo Bueno, igual con la piedad Te saldrá algún iluminado Tipo Carlos Martínez y tal Que te dirán que no Que hay muchas cosas a rescatar Y lo que hay que rescatar Es el fuego El fuego ¿No? La gasolina El mechero Y al director Y ponerlos muy cerquita Entre el azul y el pastel Ya veremos En privado Os pasaré un vídeo del director Con unas declaraciones tremendas De intelectual Ah, bueno Hostia Que suenen aquí Pues comencem Comencem Anem cap a cinema A ver a que Quines microsexions Ens porta Hasta luego Nos vamos al cine Cinema Empezamos la primera sección De cine del año Del año 2023 Y me hace gracia Y me hace gracia No puedo parar de reírme Ya por el nivel Con el que hemos entrado En el programa Pero sobre todo Porque Paul No es consciente Y ha repetido varias veces Ya lo de Pero microsecciones ¿Verdad Adriano? Pero o sea Sobre todo breves ¿No? Algo conciso No voy a enumerar Los títulos de la película Solo De hecho No te preocupes Que con la primera peli Entro con más ganas Quizás me extiendo Pero no No te preocupes Que no va a ser El patrón Para los dos siguientes Y de hecho Como comentaba ya ¿No? En el menú del día Estamos Bueno, lo hemos comentado todos Estamos empezando este programa Presente Pero mirando al pasado Un pasado Ciertamente inmediato En algunos casos De hecho Pasado Presente Futuro ¿No? Un poco como la vida misma Como esas capitas de cebolla Que siempre dialogan Va a ser también un poco El tono Y el enfoque De esta sección Así un poco como A lo Fernando Trueba ¿No? Con un ojo puesto En el presente Otro en el pasado El primer vídeo del año cancelado Y el tercer ojo En el futuro En el pasado De hecho Como soy un tipo muy equilibrado Os presento Literalmente Tres películas Una que se estrenó en el 2022 Y que no tuve la oportunidad De comentar aquí Pasado ¿No? Evidente Otra que se acaba de estrenar Hace cuestión de días Presente Y una que se va a estrenar En cuestión de semanas Obviamente Pues que top 22 Más raro No Porque es que en el fondo Lo hemos comentado ¿No? ¿Cuántas películas? De hecho nunca acabo de entender muy bien Porque la gente corre a hacer tops A final ¿No? De año Cuando hay cantidad de películas Que nos van a llegar ¿No? En enero En febrero De hecho de alguna manera Marca los Oscars ¿No? De la sensación Que tienen que entrar antes De los Oscars Sobre todo estos estrenos Y muchos que nos llegan después O más importante Los Gaudí Obvio Los Gaudí Que por cierto Estarán escuchando ¿Qué diumenja? ¿Qué diumenja? ¿Qué chategueteros? O sea Nos ponemos a hablar de cine del pasado Cuando podríamos estar defendiendo Nuestras propuestas De De Es verdad En fet espacial Alcarrás Que estén Es que son lo único Que estén Que no la en fet ¿Qué estamos haciendo? Un Alcarrás Asbestas Bueno Ya no vamos por la microcrítica ¿Eh? Tres secciones No Tres películas Perdón Estás en la intro Pasado Presente Y futuro Tres peliculones Que como ya decía Se suman a peliculones Que aquí hemos comentado Y no puedo evitar Volverlos a mencionar En este caso sí Los títulos ¿Cuál sería mi top realmente? Hostia Pues sería Asbestas Un peliculón Que comentamos Sutilmente a raíz Del ¿No? Del Festival de Cine de Sitges Ya venía de San Sebastián Return to Das La ganadora del Festival de Cine Asiático De Barcelona ¿No? Dirección de Lee Ruijun Peliculón para mí Close Lucas Don De hecho muchos de estos títulos Van a seguir sonando Porque son Parte de esta preselección De los Oscars De Cine Internacional Close Cine Belga Lucas Don Francófono Mantícora Carlos Bermud Que por cierto Creo que es para los Goya Que está nominado Como Mejor Director No como Mejor Película Sino como Mejor Dirección O Pacifixion Que de estas películas Que no se ha comido un rosco No se ha comido un rosco Pero yo creo que en Francia Porque es nuestra Esa francia francesa Le abandonan la premia A la crítica Exacto Al Berserra Al Berserra Que ya es más francés Que catalán ¿Por qué comento esto? Porque intento barrer para casa Que si no habéis podido escuchar Estas secciones Recuperarlas Recuperarlas Y hacer subir un poquitito ¿No? El nivel de este programa Que tenemos que mirar Que luego ya llegará el cómic Que ya veremos Que sangraremos por la nariz Y bueno Dicho todo esto Ahora sí Hablemos con propiedad Pero con la música adecuada Por favor Uriol Para presentar La primera película De este top Del 2023-2022 Por favor Ese movimiento de hombros Yo quiero un movimiento de hombros Porque no Yo no vengo a rescatar Lo que no se ha visto Lo que ha quedado En una mirada periférica En el rinconcito No, no, no Yo estoy tirando De un blockbuster hoy De un auténtico blockbuster Algo inaudito en mí ¿No? Sí, sí Bueno, no sé Digo yo Vamos Sí, sí, sí Porque sí Porque esta música ya no Que nos invita A una triple pirueta mortal ¿No? Un salto musical Que nos está llevando Nosotros conscientes A la India A la India Concretamente a Nueva Delhi A Nueva Delhi De los años 20 Del siglo pasado Y lo hacemos gracias A una película Que se llama Triple R R, R, R, R Rise, Roll, Revolt ¿No? Es decir Alzarse Rogir Revolución Veníais hoy un poco No, no Reivindicativos también Sí Pues ahí tenemos más R Y es que es gracioso además Porque esto de la triple R También encaja En los nombres Los nombres reales Del director Raja Mowgli Y de los dos actores Protagonistas Que se llaman Rama Rao Y Ram Charan Pero bueno En la peli No tiran de R Son, bueno, sí Uno En la peli son Bim y Raju Dos revolucionarios Que realmente existieron Son dos revolucionarios Legendarios Que lucharon Contra los colonizadores Británicos De ahí lo de En principio del siglo XX 1920 Me encantaría que fos un biopic Real Y que seguessin La locura que es Aquesta peli Exacto Que es pasada de veridad Veo que Paul Sabe de que estoy hablando Sí, sí, sí No sé si es vuestro caso No tenéis ni idea No, todavía no Bien, pues sigamos un poquitito Porque como os decía Estos dos protagonistas Son dos revolucionarios Uno Argumentalmente En la historia de la película Lucha desde Desde fuera Es decir Parte de una tribu marginada ¿No? Donde Cantidad De componistas De esa tribu Son asesinados Y finalmente Una niña raptada Y lo que hará Bim En este caso El protagonista De esta tribu Es viajar a Delhi Para rescatarla ¿No? Y en su travesía Se cruza Con Rama Raju Que es el otro protagonista Que también está luchando No somos conscientes Pero lo hace desde dentro ¿No? Porque en el fondo No deja de ser Un oficial del RAG Así que aparentemente Estos dos enemigos Un oficial del RAG Que de hecho Tiene como encargo ¿No? Perseguir Y detener Al otro protagonista A Bim Y también se escribe con R Eso es Es que aquí parece Que la India La India y el R Se llevan muy bien Como nosotros Con las Zetas Y las Jotas Pero la cuestión Es que Estos dos tipos Más que actores Y os lo voy a decir Son como acróbatas Guerreros Bailarines O sea es decir Cuando uno piensa En un blockbuster Siempre piensan En el típico actor Que después está en producción Eligiendo los planos Donde queda mejor Donde se ha visto mejor Su rostro O sea no creo que sea el caso O sea la grandilocuencia Y la pompa Que tiene esta película Está ahí Es evidente Pero por otro lado Hay que reconocer El trabajo de unos tíos Que van más allá Es un poco como el Tom Cruise ¿No? De Misión Imposible Que tuve la oportunidad De verlas Sí pero yo a Tom Cruise No lo he visto bailando Volando Evidentemente hay mucho efecto Yo voto desde ya Por ver a Tom Cruise En Bollywood Bueno Lo que se está comentando Es que alguno de estos tíos Acabará en Hollywood O ma De hecho Lo mínimo Me estoy anticipando Me estoy anticipando Me estoy anticipando Me vas a irmos a la llego Ya lo sé Ya lo sé Bueno de hecho Es una peli que pegó muy fuerte Cuando fue estrenada en Netflix Aquí la desgracia Es que nosotros No la hemos podido ver En pantalla grande Cuando es claramente Una película Para ver en cine De ahí también que la rescate Que parezca aparentemente Una peli simplemente comercial Y que le vea yo un valor también Porque vuelve a ser cine En mayúsculas Es la gran hipérbole del cine Pero aquí Nos la tuvimos que comer O nos la podemos seguir comiendo Porque está ahí En Netflix Y ahora Ha vuelto a estar Un poquitito en noticias No sé si recordáis Los Globos de Oro Sí, sí ¿Y qué pasó en Los Globos de Oro? ¿Recordáis? Bueno Pues que Los Globos de Oro La mejor canción Original Es la primera vez Que se la llevó A un país asiático Y en este caso Se la llevó La mejor canción Es Nacho Nacho O Natu Natu Así que Ni Lady Gaga Ni Rihanna Señores Este año Ya en el 2023 El Globos de Oro Fue para el compositor indio Que era Bani Que era Bani Y es que Ya solo cuando escuchas La canción De la que estoy hablando Que ellos hablaron Yo no me la escucho ahora Y am canso Por la coreografía Que la acompaña Es que Ya la ves O sea La ves y la escuchas Igual escuchándola Te cansas más Solo Pero cuando la ves Hay una suerte también De empatía visual Y de enganche Todo Y lo poco verosímil Que es realmente ¿No? De hecho ¿Qué os parece si la escuchamos? Los que puedan Que vean el vídeo también Porque es una maravilla Dura cinco minutos Acabaré hablando Sobre ella Pero al menos Los primeros segundos Que suenen ¿No sabes Dessy Nach? ¿Qué es Dessy Nach? Una maravilla Una maravilla señores Nacho Nacho O Natu Natu Tengo que contaros aquí Que mi hijo Acabó escuchando Esta canción de fondo Y se quedó flipado Se quedó flipado Con la canción Y con el vídeo Mi hijo de tres años Y entonces me pedía Papa Nacho Nacho Claro Al final Acabas agotadito De la canción Ya te lo digo Se la puse un par de veces Y dije No, no Ya la han sacado De mercado no existe No existe No, no, no Ha caducado sesión De hecho un día Le puse la versión Telugu Natu Natu Y me decía No, pero esta no es Es el mismo videoclip Es la misma coreografía Son los mismos tíos Que como Paul mostraba No paran de sonreír La sonrisa es Mientras sudan Y bailan y saltan Pero Nacho Nacho Nacho Nacho Perdón Es hindi Y Natu Natu Es Telugu Bueno, no sé Si estáis muy familiarizados Con la India Y sus 22 lenguas oficiales Cuidado 22 afabetos diferentes ¿No? Porque tiene tela el tema De hecho Este vídeo Solo la secuencia 115 millones De visualizaciones En Telugu Natu Natu 226 millones De visualizaciones En hindi Poca broma ¿Eh? Poca broma Claro Es cierto que Joder Es que la India Ahí cree 1400 millones De habitantes Un poquito más 1408 Y cuando te pones A mirar la India Por población Acojonante ¿Eh? Porque hay poblaciones Como Kerala O yo que sé Karnataka Departamentos ¿No? Que podrían ser comparados A comunidades autónomas Aquí Que tienen mayor población Solo estas regiones Que muchos de los países Superpoblados de Europa O incluso de Sudamérica ¿No? Ahí han erradicado la gordofobia Ahí está claro Ahí está clarísimo Es la única manera De sobrevivir en ese país De ahí que también Sea muy comprensible Que esta peli Sea Esté tan Tan saturada ¿No? Porque es que la India Funciona así Funciona así Es decir Que gane el más fuerte Es una peli Excesiva Excesiva Literalmente De tot D'acció De música Pero en el bon sentit Porque Estem parlant De tres horas Bueno Yo leí por ahí Y me hizo muchísima gracia Que era como un encuentro Entre John Woo Y el cine de superhéroes Y es tal cual Porque estos dos tipos Los presentan Como dos superhéroes Dos superhéroes Que se dan de hostias Que bailan Que cantan Estoy bastante de acuerdo Con esa comparativa Y de hecho La sensación que he tenido Ante la película Es ante Como si fuera una buena peli De artes marciales Que sabes que no te la crees Que es pura fantasía Que es puro delirio Pero al menos yo Por cierta debilidad Que tengo hacia el género La acabo disfrutando muchísimo No, no, no Súper entretenguda ¿Tú qué te pareció? A mí me ha agradado O sea, sí que es veritada Que Fa vertigar Veure una peli India de tres horas Pero es que clar La primera secuència Ja es loquísima O sigui, sembla Perquè us feu la idea I crec que tu ho hauràs vist És una mica Aquest rotllo Kung Fury Oh, home O sea, aquestes locures O sea, de persona Sí, Shauling Soccer Saps aquesta gent Salgo del cotxe Em pujo sobre el cotxe En marxa Disparo Hago un brinco Allò de la suspensió De la credibilitat Però dame mi marda I dame más I dame es porno Aquesta peli és Cada 10 minuts Passa algo Loquísimo O sea, pero De dir Lo siguiente La seguida una escena ¿Qué serà? I sempre et sorprèn Es molt És a dir Es molt anada És molt com Irreverent també En molts moments De dir Però Si ahora Sí, sí És una Explosiones Ahí como Locas Sobre dos estímulos Sí, sí, sí Totalmente Però no ens top Es decir Diríamos que esa teoría Tan hollywoodense Del montaje Donde el plano Tiene que durar 3 segundos Y así Tiene a tu cerebro Trabajando continuamente Porque tu ojo No para de leer Y eso es lo que hace Que incluso una película absurda Te retenga continuamente Aquí Más que hacerlo Por cuestiones de montaje Se ofrece a través De Primero Del presupuesto Totalmente desorbitado Que tiene esta película Sí, sí Los efectos están muy efectos Con unos efectos acojonantes Pero bien hecho Es decir Al final estamos ante Un cine de superhéroes ¿No? A la India Que está pensado para gustar Pero que a la vez también Rompe con muchos de los esquemas Que serían bien vistos ¿No? Como por ejemplo Acabar armando a la población Es decir Hay un momento Que lo que se dedican los héroes No esa No, tranquilos No os metáis en esto No, no, no Tomad armas Hijos míos Vamos contra el imperio británico Ese imperio Que nunca veía Que nunca veía la noche Porque amanecía Y en Asia Con todas las colonias Y en Norteamérica No Yo creo que como recomanación es Mireu la primera escena Que es como un poco Resident Evil En medio de la nada Del desert Una base D'aquestes militars Y como No? Es como Intentan entrar Toda la resistencia Y en los típicos polis Los militares ahí Como en plan Mierda Que son millones ¿Sabes? Nosotros somos cinco Y el prota Que es como un Madelman Es como un confiuri ¿Sabes? Allá Pues si supereu aquesta Y os mola Aquesta escena Flipareu Yo creo que tenéis A mi me leo banud ya Cine patriótico Está clarísimo Pero claro Que sea patriótico Indio En contra de un imperio británico Está justificado De nuevo hablamos Como una suerte de minoría Minoría de 1.408 millones de habitantes Pero minoría En cuanto a cuestiones de poder ¿No? Majoría silenciosa Sí Bueno Estamos trident ¿No? Para que expliqueu Sí Mol, mol, mol Esta era la broma El tema es que No es políticamente correcta Y está muy claro No voy a entrar En si es mejor o peor Pero está claro Que podían haberla mandado De hecho Era una de las grandes candidatas Para los Oscars Como ¿No? Representando a la India Y no va La que va Es la de Pam Nalin El director Pam Nalin Que ha hecho una suerte de Cinema Paradiso Versión India Que se llama La última película No sé si la habéis visto Es muy buena peli Y esta es la que han propuesto Y está en la preselección De las 14 pelis Pero Esto nos demuestra Que todo Y el enfoque comercial Que tiene la película Toca ciertos temas Que ya no son tan buen revistas Nos Nos toca muy de cerca esto Porque Vestas no fue Sí Y fue Alcarrás Ya no vamos a entrar En condiciones de calidad Cinematográfica Pero joder Está claro que Alcarrás Es más amigable Es una película más amable Y Asbestas no lo es Y todos sabemos aquí Yo creo Apostaríamos A que si hubiera ido Asbestas Sí que estaría en esa preselección Clasificada seguro Y yo me apostaría Una oliva A que lo ganaba Sí, sí Mención canción original Lo he comentado Globos de Oro Mejor director En el Círculo de Críticos De Nueva York Mejor música En la Asociación de Críticos De Los Ángeles Y en el Critic Choice Award Mejor película De habla en inglesa Y mejor canción Veremos La crítica la adora Sí, la crítica la adora Todo y ser lo que es Y de estos superhéroes De estos superhéroes Aceptables Ciertamente aceptables Nos vamos a un superhéroe Que Hostia puta Realmente asusta Da mucha pena Casi asco Diría yo Así que Por favor Uriol Mi querido Uriol Que nos acompañe Una música Que ya nos Demuestra Que está En las antípodas Del tono De la película Que veníamos comentando Estamos hablando De una película Aparentemente iraní Porque Su director es iraní Pero no Es una película De producción danesa Porque Alia Basi Que es su director Alia Basi Es un director Afincado en Dinamarca Por cierto Película que también Ha estado seleccionada En esa preselección De 14 pelis Para los Oscars internacionales Y eso sí Representando a Dinamarca Todo y que tiene Un background Toda la película Transcurre En Irán En la ciudad santa De Masham Y es una película Que nos habla De un superhéroe O sea Es decir Entender la metáfora Un superhéroe Nunca lo será para nosotras Pero lo ha sido Para cierto sector De la población iraní Un superhéroe Que se cargó Vamos a dejar de decir esto Un antihéroe Exacto Sí, pero para allí Para allí era un héroe Pero allí era un héroe Que se cargó A 16 prostitutas En Irán Es una película Que maneja un tono Superdiferente Porque Toda esa pompa Y colorido Del que hablábamos Aquí se traduce En suciedad En algo grotesco En nocturnidad Es una película Que maneja muy bien Lo que evoca Lo que evoca la noche Esos pecados oscuros De la noche Y donde se encuentran De manera regular Un asesino Que va en moto Y ciertas prostitutas Que estén haciendo Su profesión O que están ejerciendo Su profesión En la calle Parecerá ahora Que en la sección Me meto en el En el terreno De los spoilers Pero bueno De nuevo Como decía Netflix La historia es el spoiler Porque estos son hechos Que ocurrieron en Irán En el 2001 Y la película Lo que nos hace Es recuperar Todos esos sucesos Pero lo hace de manera Muy brillante Porque aparentemente Inicialmente Estamos ante un thriller De un asesino en serie Que he leído por ahí De un crítico que me encanta Seri Sánchez Que le recordaba A los Slash Al cine Slash De los años 80 Por esa suciedad Por esa Por esa violencia Y esa agresividad visual Y esa cercanía Que yo os digo Que un tío curtido en cine Como somos nosotros Tíos curtidos en cine O sea Estaba viendo la película Y realmente estaba Muy alterado No solo por los crímenes Que comete Sino por cómo son narrados Esos crímenes Sí, pero la violencia Es física En el sentit de Es una peli Muy violenta Pero que no es En el sentit No veurás una gota No, no De hecho es súper interesante Hay un detalle Más que Nos hablan de una suciedad Y de una sociedad moral Que cobra vida En una sociedad En plano En la composición Y hay elipsis majestuosas Porque es cierto que Aunque sí vemos Muchos de esos asesinatos Después siempre hay una elipsis Una elipsis en la que Ya aparece el tío Cargando un bulto Lo sorprendente Es que este tío Se pudo cargar Dieciséis personas Dieciséis mujeres Con una impunidad total Como dice Paul Y que después de matarlas Las subía Como un bulto En la moto Como una manta En la moto Y se las llevaba ahí A tirarlas por ahí Lo curioso es que pudiera Cometer esos dieciséis asesinatos Y que de alguna manera Uno entiende Porque gracias a esa impunidad Que él va viviendo Se acaba Se acaba creyendo Que él realmente es un superhéroe Que va a salvar Y que va a recuperar Y con todo superhéroe Recordemos la frase Que de Spiderman Dejen paso Que es un héroe Pues es aquel rollo La gente también veía A un punca Digo Sí, la estupidez Nos están ayudando A limpiar las calles Todo superpoder Conlleva una gran responsabilidad Y de hecho Lo que os comentaba Tenemos este discurso De thriller Sobre asesino en serie Que acaba Que acaba Deviniendo Una suerte De película de denuncia Una película claramente política Tendremos espacios Para Entornos judiciales Resoluciones judiciales Pero aquí El personaje más interesante Al menos Desde mi punto de vista Además de Del director Que ha sabido conjugar Estas dos realidades Es también la actriz La actriz Que hace de periodista Que al final Es la persona Que realmente Se encarga De De detener A este cabronazo O sea Solo gracias a ella El sistema iraní Judicial Puede sumar Una detención Tan necesaria Porque en un primer momento Lo que había Era una impunidad Y un caos Es decir Una falta de interés Aparente Después de ver la película Pero sobre todo También una ineficiencia policial Para detener A este asesino Y al final Es una periodista Que también Existió Que aquí hace Bueno Aquí está interpretada Por Zar Amir Ebrahimi Y ha sido Una interpretación Premiada Tanto en Cannes Una película Que tuvo premio en Cannes A Mejor Actriz Y en el Festival de Sevilla Y ella como periodista Acaba de alguna manera Infiltrándose En un entorno De la prostitución Para poder Conseguirlo Y que lo enjuicien Nos quiero descubrir más Porque a pesar De que argumentalmente Parece que ya se ha presentado todo La película aún Guarda ciertos giros finales Y sobre todo Lo importante Ver esa impunidad Y recuperar la denuncia Tan necesaria Aún en día Seguramente Porque esto es una película Del año 2001 Pero seguramente Si volviéramos A poner el ojo La película está ahora Pero la historia Es del 2001 Exacto Los hechos ocurrieron En el año 2001 En Irán Pero la película Es de la actualidad 2022 Estrenada Este fin de semana De hecho Si no me equivoco O el fin de semana anterior Y como decía Película que dará que hablar Porque no solo está nominada Mejor película extranjera En los Spirit Independent Spirit Sino también En la preselección De los Oscars Y yo Apuesto por una posible Nominación final No sé tú No, no, no Està bé O sigui Perquè us feu la idea Qui hagi vist la sèrie Damer Saps? La del assassí caníbal Que s'ha fet ara Molt famós Que li han donat El Globus d'Or a ell I el Evans No? El... Sí El Evans No? Bueno La sèrie aquesta Que és de l'assassí mític El Jeffrey Dahmer O com has dit Pronunci Saps que era un caníbal Americà Milwaukee Bueno Sabeu la sèrie aquesta Que s'ha ficat molt famosa Hombre, claro, por favor Bueno, no, no No sé, l'actor es el que Yo que soy Marbelita De prova Ah, vale L'actor es el que hacía Del hermano Bueno, i és l'actor Que sempre feia Els American Horror Stories Sí Vale? Luke Evans Luke Evans Luke Evans Doncs És un to molt semblant És un to molt fosc El que passa és que Està centrat més en la periodista Tot i que són històries paral·leles En aquest cas és la periodista i l'assassí Allà està molt més encarat a l'assassí I com el van El procés judicial i això Però aquí Ostia, jo crec que és molt recomanable O sigui, la pel·li Et quedes enganxadíssima Sí, com decíamos, no? Thriller Que se torna en pel·lícula judicial Però en esta primera etapa Dos realidades en montatge alterno Una donde vemos a un bello padre de familia Sí Que se comporta de manera genial A ella me ha agradat molt Ell també Tots dos Tots dos em semblan brutals Tots dos em semblan brutals Y ella, ¿no? En su investigación periodística No hemos puesto el tràiler Yo creo que podemos ponerlo un poquitito Para que veáis imágenes Y pasamos a la tercera película Y última de esta sección De estas microsecciones ¿Verdad? ¿Verdad? ¿Verdad? ¿Verdad? ¿Verdad? ¿Verdad? ¿Verdad? ¿Verdad? ¿Verdad? ¿Verdad? ¿Verdad? ¿Verdad? Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! ! Fins demà! ! ! Fins demà! Fins demà! ! ! ? Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ejerciendo una profesión como diseñadora de interiores pero no, está en casa, cocinando cuidando de los niños que ella ya sí tiene en comparación con el otro matrimonio el del hijo joven, que en este caso llevan muy poquito casados, aún no tienen hijos y aquí hay una cierta variación también nos está hablando de una sociedad posiblemente en cambio, o que debería cambiar, una variación ¿por qué? porque el hijo joven es mucho más afeminado que el mayor es el auténtico protagonista de esta película uno de ellos, que no deja de ser un triángulo amoroso, así que los otros dos personajes femeninos son muy importantes también pero el hijo menor es alguien que no tiene trabajo, colabora en las faenas de la casa con su cuya y en paralelo tiene a su mujer que sí que está trabajando como maquilladora asesora de imagen así empieza la película y con una secuencia bastante brillante donde nos muestran la necesidad de matar un cordero a la usanza pakistaní el carnicero no contesta pues oye, venga, sacar el cuchillo que lo hacemos nosotros ya vendrá el carnicero más tarde a despiezar y ya regalaremos las las diferentes piezas a toda la familia el tema es que cuando van a cometer ese asesinato el del cordero el hijo menor no puede y quien lo acaba llevando a cabo es su mujer ya nos están presentando dos roles de manera un poco estereotipada contrarios a lo que se espera de ellos en esa sociedad de ella se espera que esté en casa ayudando y de él se espera que trabaje por lo tanto hay una presión familiar para que eso cambie y cambia, cambia muy al principio de la película a él le surge la oportunidad de trabajar en un teatro pero oye un teatro que allí lo denominan un teatro erótico el teatro erótico que lo único que tiene son bailes sensuales y entre los bailarines hay una persona trans entonces ese es el y hay una persona trans que compite y aquí los de Uruguay van a estar contentos con una mujer de cierto tamaño una mujer horonda que de hecho tiene la aceptación de todo el teatro el amor y el deseo de todos los parroquianos y en cambio la trans que demuestra tener mucho valor y muchas capacidades en el mundo del baile está siempre luchando contra ese estigma que de alguna manera le persigue el protagonista de esta película este varón joven acaba trabajando allí aunque dice en casa que lo hace como gerente del teatro acaba trabajando allí como bailarín y esa cercanía que acontece entre él como bailarín aprendiendo de su profesora la chica trans es una maravilla surge una relación emocional profesional tan bien narrada que de alguna manera acabamos entendiendo acabamos entendiéndola pero es curioso cuando en el fondo hostia está de alguna manera cometiendo una suerte de no de crimen pero es una decisión muy poco adecuada porque en casa ha conseguido gracias a su trabajo que su mujer deje el trabajo que llevaba a cabo como maquilladora y esté en casa cocinando entonces aquí surge un triángulo amoroso donde hay tres roles muy diferenciados un hijo que posiblemente preferiría ser un homosexual liberado una trans que tiene que luchar continuamente contra el peso de una sociedad machista y evidentemente su mujer en casa que también tiene que luchar contra la misma sociedad machista pero los tres son tres personas infelices que continuamente tienen que luchar contra lo que se espera de ellos y lo que no pueden de alguna manera ser hay una idea del ser de la esencia muy bien narrada como os decía a través de ese formato cuadrado pero sobre todo a través de unos trabajos visuales que van hacia tonos fosforitas sabe jugar muy bien con las luces proyectar esas luces como un mundo de fantasía que sueñan continuamente y que ciertamente nunca llegará para mí es un peliculón es un peliculón en su manera de retratar la sociedad pakistaní actual y es un peliculón en la manera en la que ilvana estos roles emocionales pero que si algún momento pierde es con las pretensiones dramáticas del final porque parece que parta de una comedia romántica para irse al drama más contundente acabamos con el trailer y lo siento amigos míos os dejo hoy el programa me voy para casa ya que la mención chao cargadita chau Gràcies. El persa mal, pero el urdu bien, ¿no? Sí, eso sí. El urdu lo lleváis mejor, ¿no? Urdu y Punjabi. Fantástico. Esta está en el cine también. Esta la estrenan en una semana. No, perdona, el 10 de febrero, en dos semanas. El 10 de febrero y de nuevo, preseleccionada película internacional para los Oscars, ¿no? Hostia, yo creo que es la primera vez que veo una película pakistaní, creo, y una película pakistaní de este nivel. Pero no soy el único en este programa, me han dicho, ¿eh? Sí, hay otras voces. Joder. Bueno, comencem amb un piano de muerte, perquè a part dels 30 minuts de muerte que ha vingut... Oh, y de vida, y de vida. No, ha sigut perquè... Per què? Perquè avui comencem amb aquest top 3 que hem dit, que no és aquest top 3 de videojoc, sinó que comencem amb videojoc, després farem llibre, després còmic, però bàsicament el videojoc que portem és a Eterna Noctis, on tu representes el rei de la foscor, ¿no? I aquest piano. A més, és molt curiós, perquè és un piano que pot ser molts cops diegètic, que es diuen al cine. L'extra-diegètic és que sona, simplement com una banda sonada, i diegètic és que hi ha algú tocant-ho, ¿no? Llavors hi ha moments del videojoc que inclús... Te dejan tocar el piano. Oh! Pots improvisar, pots... Sí, sí, sí, és una cosa curiosa, sobretot venint del joc que és, no? O sigui, Eterna Noctis és un videojoc on, ja hem dit, rei de la foscor, tu encarnes el malo a priori, no? On tu has perdut el teu regne i l'has de recuperar contra qui? Contra la llum, no? Per dir-ho així. Llavors la llum no deixa de ser algú que potser en su dictadura de la luz no és tan bo, no? Potser. Però típic joc del que hem comentat bastants cops com a gènere, que és el Metroidvania, d'acord? És a dir, aquesta combinació, sempre ho repeteixo, però per si acaso... No, per a mi és molt necessari. Metroid i Castlevania fan Metroidvania, que són dos estils de jocs que estan sortint, a més els últims anys estan sortint molts jocs de l'estil, 2D, d'acord? Aquest de Lau, d'acord, Adrià? De Lau. Ah, va, això sí, això sí, això sí. Què vol dir Metroidvania pels perduts? És un joc que sempre hi ha el que se'n diu el backtracking, que vol dir tornar enrere, és a dir, tu avances fins a un punt que no pots més, perquè et falta alguna habilitat. Jo sempre has de revisitar el joc, les teves passes, no? Fins a trobar un camí paral·lel per anar trobant aquestes habilitats, és a dir, és un joc que no és lineal, d'acord? És a dir, no és a pinyon fijo, pa, pa, pa, anem fent tota la història, no? La història, com acostuma a ser en aquest tipus de jocs, és una cosa paral·lela, és a dir, anirà seguint una història, però normalment és bastant mínima, però el interessant d'aquest joc és que s'ha encurrat molt. S'ha encurrat molt una història que, la veritat, absorbeix bastant, no és només llum contra la foscor, sinó no potser tan elaborat com Hades, aquell joc que vam portar, però tenen bastanta correlació perquè, per exemple, els actors de doblatge són una passada en aquest joc, l'Eterna Noctis, és un joc molt gran, són 16 àrees, jo trobo que crec que és el joc més gran de l'estil Metroidvania que he jugat mai. Hi ha, en quant a disseny, hi ha més de 100 enemics diferents, i el més guai, que destaco els enemics, per què? Perquè està dibuixat a mà. Tot el videojoc, si el busqueu posarem imatges, però si vosaltres el busqueu, veureu que tot el que jugueu, el que toqueu allà, està animat fotograma a fotograma, digitalment, artesanalment no hi ha una forma de 3D que vagi fent. Això jo crec que, de moment, és un pro de destacar-lo, aquest videojoc, però és que, a més, ja us dic, cinemàtiques n'hi ha molt poquetes, però el que són són molt aquest rotllo anime, o sigui, com molt japonès, les locucions... I és un poco cookie, eh? Lo estoy viendo y está ahí en el... Sí, no, no és tan cookie com el Hollow Knight que quan vam fer Ambient. Ah, me'n recordo. El Hollow Knight aquell, que també té... Allò és un metroidvania, també, allò és molt més cookie, tot i que també és un joc molt fosc, però aquí... És fosc, sí, però jo no veig tant el cuquismo... En té, eh? Té moments, eh? però és un joc bastant més fosc, que té dissenyos hechos en plan Gaudí. Ha tirat del trencadís de Gaudí. Sí, sí, sí. Té trencadís, sí, sí. Perquè, clar, hi ha molts moments d'església, no? No us imagineu com un altre joc que vam portar fa bastantes temporades, el Blasphemous, aquell joc... que era molt la combinació de la iglésia, de la Inquisició, no? Aquí sí que hi haurà molts apartats, òbviament, no bíblics, però sí d'església i tot, no? I estem parlant d'un videojoc que és això, Aeternoctis, de la companyia Aeternum Game Studios, i aquí ve el tema, que a més és un videojoc que se n'ha parlat relativament poc, jo crec, per lo que és, que és que els seus creadors es diuen Hugo Gómez i Fernando Sánchez. Hòstia! És a dir... Tancar-se! Panyol, eh? Tot, tot, tot, panyol! Tot, panyol! Això és de Talavera de la Reina Toledo, l'estudi. I clar, quan tu veus les magnituds, a vegades, dels videojocs, veus un videojoc com aquest que, en el que és el nitxo dels que juguem a aquest tipus de joc de Metrovivénia, és un joc que tothom s'ha quedat com molt pillat de dir, hòstia, com ha sortit de la nada d'un videojoc així, de la mateixa manera que es parlava de Blasphemous, no? Som Blasphemous un pedazo de joc que la gent el té com. Uau! És com una reinterpretació d'aquest videojoc, d'aquest estil. Llavors, ells dos, com vaig estar mirant entrevistes i això, i una frase que em va fer gràcia, que parlant del seu propi joc, que diu, hay retos coreanos, en nuestro juego, hay retos coreanos, como digo yo, retos que muy poca gente va a ser capaz de superar. Tocarà morir. O sigui, òbviament estem parlant d'un d'aquests jocs com Hollow Knight, com Blasphemous, com Celeste, com aquests jocs que m'agrada comentant durant els anys, complicaos. D'aquests d'habilitat. Ara morir i mucho. Habilitat. És un d'aquests, no patiu, que també hi ha diferents graus de dificultat, hi ha la típica dificultat més o menys senzilleta com per anar jugant, hi ha la normal, que és l'entremig, i la heavy metal, i quan us el passeu, no patiu, que hi haurà una heavy heavy metal. Llavors, en quant a estil, hem comentat això, la forma de jugar és molt fluïda, o sigui, és un joc que és frenètic, és superxulo, o sigui, et dona aquella capacitat que quan acabes de jugar penses, hòstia, vull més, o sigui, quan tornes als típics jocs que no són tan així, et dius, hòstia, és com slow motion, no? I llavors, t'enganxa molt també per aquest estil. I si us va a la marxa d'aquests jocs, és molt xulo perquè a internet, a la seva web, el de la companyia, tenen reptes. Llavors, tenen reptes de tipus, passa't el joc en menys de cinc hores, que és el que seria un speedrun, que es diu, passa't el joc amb zero muertes, que dius, és el típic joc que moriràs un muntó, doncs hi ha gent, ja li comencen a posar els noms d'usuaris del que ho han fet, doncs encara n'hi ha que no estan, o sigui, que qui s'animi a fer-ho... Això mola molt, això mola, hi ha un repte que aquest és el que ningú el té, que és zero hits, o sigui, no t'han tocat, no és que no hagis mort, és que no t'han dado, o sigui, me parece ya como un reto enfermo, saps? Em sembla molt heavy. Llavors, re, per tant, aquest videojoc té un joc molt semblant a un altre estil, no és el Metroidvania que dèiem, és un altre que es diu Rogue Light, que us explota el cerebro hi ha tants conceptes, però Rogue Light és allò de les... Hades és un Rogue Light. Tio, se nota que eres d'altra generació, me cago de la puta, està semblant... No, no, no, però tenen un joc que es diu... Sembla que es ghosting, tío. Sí, sí. Al final acabarem publicant el diccionari d'Empanada, no? És que tiro más d'urdo i persa, com he dit. Exacte, exacte, que és muy... Una modernidad... Sí, sí, però tenen un joc molt semblant a el que dèiem d'Hades, que són aquestes mazmorres, és a dir, que tu cada cop que mors i comences el joc de nou, t'has quedat certes habilitats, però el joc és completament diferent, és a dir, tu quan entres a la primera sala és diferent a l'anterior, o sigui, l'anterior cop que has entrat a la primera sala, no? Llavors tenen aquest joc Suma Eterna i fa molt poquet han estrenat, han anunciat que faran la segona part d'Eterna Noctis i jo, la veritat, li tinc unes ganes, vamos. Jo, Pol, tío, estoy leyendo una cosa, me podría poner las gafas de pase i hacer ver que lo digo yo, pero no, lo que dicen aquí es que lo peor del juego es que tiene un frame rate variable, esto me vas a explicar qué es, que tiene los tiempos de carga, ah, los tiempos de carga se hacen pesados y que tiene algunos fallos de diseño que empañan la experiencia, ¿no? Jo aquí no li trobo tant amb tot això que diu, perquè jo també he jugat a la Play, els frame rate és como los frames. Flamirate. Són els frames, és a dir, els fotogrames per segon que tu experimentes. En el videojoc acostuma a ser, i més quan ja estem a nivells de Play 5 i ordinadors supertotxos, la gent el que busca és un mínim de 50-60 fotogrames. Hi ha jocs que corren a 120 fotogrames per segon, que són els de disparos, perquè tu estiguis constantment tot enfocat i tal, no? En aquest joc, la veritat és que jo tampoc no li demano a aquest tipus de jocs 2D un frame rate de 120. Quines plataformes està? Està per ordinador, per Switch, per Play, i no sé si per Xbox, suposo que sí. Sí, sí, sí. Ja us lo digo yo, mira, que soy un entendidor. Nintendo Switch, PC, PS4, Xbox One. Ja ho he dit tot. Vale. És que... Destacar, l'únic que sí que l'han destacat és els premis que hi ha espanyols de 3D Juegos a millor joc espanyol. així com no va anar ni als Game Awards, no hi ha hagut gaire reguelo i m'estranya perquè és un joc que la veritat ha creat una base de fans bastant bèstia. D'això, ens anem a una altra base de fans bastant diferent que és el llibre. Ens anem al llibre Brilló, que aquest sí que l'he portat a mi. I brilla. I brilla. El llibre Brilló, ¿vale? És un llibre que sí que és veritat que és de 2020, però no patiu que la traducció ha arribat a 2022. Ah, no, no, no. Ha arribat al 2022. És com les pelis Serrodó hace dos anys però ha llegat l'hora, tío. Doncs és un llibre de l'amada Raven Leilani. Leilani. Leila. És la Leila. I la traducció que a més m'ha semblat que està molt ben traduït per Laura Ibáñez i publicat pels grans Blackie Books. Que això ja és marca, o sigui, si hi ha alguna cosa publicada a Blackie Books és que, normalment, són coses molt bones. L'empresa de Blackie Books la veus sempre que voy a Montserrat, no? Cuando voy de guía a Montserrat. Vas por la... En serio, ¿no l'has visto? No. Vas por la... L'autovía. No, por la 2, perdona. Vas por la 2 en paralelo al Llobregat i estan ahí. Ah, hòstia, no ho sabia. No puta idea. Hòstia, però està al costat a casa meva, això. Vamos, vinga. Vaja, vaja, vaja, vaja. Hauré d'anar a fer... Brilli, brilli. Què és això de brilli, brilli? Exacte. Doncs Raven és la... De fet, ella ja havia publicat a moltes revistes, o sigui, com a... És que, a més, és molt jove. O sigui, estem parlant que té 20 i alguna cosa, aquesta escriptora. Ja des de jove havia publicat a The Yale Review, bueno, jo què sé, a The Cut, New England Review, o sigui, a diferents publicacions. i brillo, i això és el interessant, és el seu debut. O sigui, això és el primer que ha fet a nivell de novel·la i és una passada perquè és, vaja, debut. O sigui, aquí no estic dient que sigui una cosa underground en el sentit de, bueno, no ha tingut repercussió. No ha tingut. El que passa és que arriba ara aquí a Espanya i jo crec que no s'ha conegut massa. Premis Kirkus for Fiction, Center for Fiction Nobel, National Books Critics Circle. Bueno, és que té mogollon de premis a nivell americà i anglès, vale? Però, es considera, aquí hi viene, el debut més brillant de l'any i és el llibre preferit de Barack Obama. O game. De Barack Obama. ¿Vale? O sigui, del 2022 és el preferido, ¿vale? O sigui, que sea una escritora afroamericana no tiene nada que ver, chicos, eh? Aquí entra també. A part de ser afroamericana, joven, en una Amèrica... Pensava que no vas a dir hot. hot. També. Però, però, a més, vinculada a certs, ara veureu per què, a certa white trash americana, no? O sigui, el que se'n diu aquest concepte del white trash és la gent blanca benestant, de les casites aparegades, no? aquesta típica americana. Però quan diuen white trash moltes vegades el que estan parlant és d'aquesta... Collons, que també hi ha una realitat blanca de gent... Sí, jo crec que tira més pensada. La casa del redneck del sud, de què sé, el trendogami entreprimor... el Dave Chappelle sempre parla d'aquests white trash. Vale. De com ell va créixer en un lloc que els jonquis eren els blancs. Vale, vale, vale. Sempre... Bueno, doncs no volia dir això. No, doncs nada, canviamos. Vale, no, no, però llavors, té bastant a veure, en algun sentit, a autodefensa, i no perquè salgan gordos, sinó perquè es parla molt, es fa molta apologia de com és ara actualment, com és ser jove, entre cometes, ¿no? Claro, això, lo que tu sabes, que no sé... Claro, yo que soy el joven... Es que he de decir... Desde hace 10 años soy el joven... 26 de agosto de 1990, eh? Sí, sí, sí, ella es més gran... Ella es més gran que tu, eh? Es més gran que jo. Dos mesos. Ah, clar, clar, però és una novela brillo amb... es nota que hi ha tintes autobiogràfiques, i sobretot és un mix de... Jo crec que hi ha no temes, sinó grans... d'aquells tòtems, no?, de temes que és generació mil·lènia, per això es deia el tema d'autodefensa, sexe, el desig, la raça i les classes socials, però és que no només són aquests els temes potser principals de la novel·la, sinó que hi ha grans debats, perquè el més interessant és que tu que deies, no?, afroamericana i tot, jove, hi ha grans incoherències que també trobem a autodefensa, és a dir, quan les dues noies blanquetes de classe bien, més o menys, saps, allò que se'n surten a la vida, i que surten molt... Econòmicament. Sí. Sempre hi ha aquesta dualitat teva de, vale, però jo soc feminista, però alhora, si jo vull fer això, això és antifeminisme, no?, doncs ella s'ho planteja de llibertat sexual, no?, i personal versus sugar dadis, per exemple, que aquí és el gran tema del llibre, ara entrarem a saber de què va aquest llibre, lluita racial contra discriminació positiva. Per què aquests dos grans temes, no?, llibertat sexual i lluita racial, doncs perquè la protagonista és una dona negra de 23 anys, que és artista, en realitat, dibuixa, però ella està com tancada a una mena de feina que és coordinadora, sí, a una editorial, però és coordinadora de llibres infantils, i allà doncs està bastant estancada, sap perfectament que està ocupant aquell lloc com a discriminació positiva i la va aprofitar, és a dir, no tenim una negra joven, doncs, ben té, com un rotllo així, llavors aquí també entren molts debats que ella mateixa genera durant el llibre, en plan, jo, Rosa Parks, què diria sobre, saps?, aquest rotllo així, però, què passa, la fan fora de la feina, més que nada perquè s'ha ido la gama con todo el mundo, con també un dels jefecitos, llavors per històries a la que van xutant, llavors, ella amb tot aquest background també sexual, se saca, per dir-ho d'alguna forma, un amant, però dona la casualitat o buscat, això és el que anireu veient durant el llibre, que és un sugar daddy, entenguem, sugar daddy com aquella persona gran, normalment, o sigui, un amant, amb diferència de... què fas de moviment? Ah, vale! Basta-la, basta, sí, sí. Sí, sí, exacte, què te costea la vida, que te manté, exacte, que et manté, no? En el seu cas, el curiós és que aquesta mena d'amant sugar daddy és, a part d'un home més gran, òbviament, d'uns 50, blanc, és blanc, és blanc, està casat, matrimoni obert, però, amb una filla negra. Grande! Puede quedar altada, òbviament, però, lo interessant de tot és el giro del llibre, és quan ella es queda al carrer, es queda vivint en un pis de merda de cucaratxes i és com hi ha un rescate d'aquest home, tot i que ella no ho vol, no? Aquestes contradiccions de no, no, jo vull ser una dona independent i no vull dependre d'un home blanc en gran, no? i tot això, sinó que acaba d'una forma molt boja anant a conviure a la mateixa casa del matrimoni. Aquest és el gran detonant. Què vol dir? Anar-te'n a viure en el white neighborhood, no? O sigui, aquell veïnat blanc de problemes de blancs i tu, com a dona negra, jove, amb aspiracions d'artista i a sobre com a amb ganes de menjar-te el món, però alhora moltes inseguretats. Recordo molt aquell còmic, el manga que vam portar fa poquet de mi experiencia lésbica desviant-la con la soledad, vale? Recordo molt taula, o sigui, piedras en mi tejado non-stop. O sigui, és un llibre de tota l'estona és que jo soc tot això, però alhora és com, uf, però és que no lo valgo, no? Potser. Llavors és un llibre que va i bé té molt aquest estil d'altres autores sobretot que hem portat com la Lucía Bascaran o la... o la... o la... no sé fins quin punt també relacionar-lo amb les madres, no?, per exemple, saps? Aquest... o sigui, una narració molt crua, molt directa, vale? O sigui, sobretot, i sobretot, sobretot sense sermons perquè aquí rep tothom, rep ella mateixa, rep inclús els moviments feministes, els moviments d'alliberació racial i tot perquè, clar, tothom té incongruències, no? Tothom té... És una gran contradicció, no? És una gran paradoja. És superinteressant. Per tant, que aquest llibre estan fent una adaptació HBO Max. No se sap encara del tot si és una adaptació directament del llibre, si és una adaptació de la seva vida, ja es veurà, si és una sèrie, si és una pel·li, no se sap, vale? Però això, segurament, ho tornarem a veure dintre de poc. Brilló. Brilló. És curiós perquè a nivell generacional, això que deies de la relació amb autodefensa, em sembla que està sorgint com un moviment d'autocuestionament, no? De dir, tinc uns principis molt ferms, tinc un ideari molt clar, però jo mateix no sé si sé jugar amb les cartes que m'ha repartit aquest joc, no? I em poso en dubte tot el que estic jo predicant perquè no em crec a mi mateix. Sí, sí. sembla que semblen algo generacional. Bueno, és que todo desequilibrio, todo desequilibrio para equilibrarse, primero se va a desequilibrar en la otra dirección. Sí, sí. Y ese desequilibrio actual es evidente, junto a un desequilibrio a un pasado, es decir, vivimos una etapa de dos desequilibrios, vamos a ver cuando nos llega la balanza, no? Exacte. La balanza ara no ve, perquè ve, us porto un desequilibrat absolut del còmic. Ve, ve, m'agrada, m'agrada. Que ja només el nom del còmic ja és una mica, ja juga a favor d'aquest desequilibri perquè és Sácamelo Todo las tires completas de Mr. Prolapso. Ja no m'acordava. Sácamelo Todo. Sácamelo Todo. Llavors, ja a la portada, ja anirem posant tires còmiques, però és un còmic dels més irreverents que he llegit aquest 2022, de la malla de Guillermo Lizarán. De fet, és un còmic, és un webcòmic, és a dir, es va anar publicant a Twitter tires i tires i tires i tires fins que l'ha recopilat en un còmic físic, diguéssim, una gran trillada. És d'aquests còmics, de veritat, que són tires, és a dir, les vas llegint perquè aparentment no hi ha correlació, tot i que hi ha bromes recurrents que van entrant, sortint i això. Sí, que el delirio s'hi ha de la mà en alguns moments. Però el delirio, anem posant la imatge, si voleu, jo us vaig passar un mail amb tires, però és, de veritat, o sigui, absolutament pertorbador, humor mega absurd, d'acord? O sigui, a més, aquestes històries que mai saps com acaba perquè sempre són quatre o sis vinyetes de locura absoluta, exactament, la tira en si, però sí que et fa riure amb la O, d'allò que... Sí, exacte. Però n'hi ha guanyat. Està ple de jocs de paraules, del que se'n diuen els running gags, aquests gags que es van repetint. Paròdies no ens topa, que això sí que ho té a tota la cultura pop possible des de la sèrie del que 3, que vèiem de Gàrgoles o, jo què sé, a Doraimons, a pel·lis, o sigui, El Padrino, o qualsevol cosa del que és cultura pop, allà està. Això és producte espanyol, també, no? Això és espanyol, sí, sí, sí. Aquí es flipant contínuament com foten amb el tema, jo què sé, en comptes del Ronald McDonald, és conya el McMones. Sí, sí. Està tot mal escrit. Tot mal. Hamburguesa. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. De fet, veureu paròdies de Star Wars, Pokémon, Blade Runner, Twin Peaks, Disney, de totes les formes, o sigui, és... Dragon Ball, si està així, hi ha com una gratuïtat contínua, que no sabés muy bien si està pensada i és una... És la gran fumada. o és la gran fumada. O sigui, de fet, quan aquest còmic el vaig trobar a Madrid, el vaig comprar i me'l vaig llegir allà mateix i em va agradar tant perquè només no parava de fer fotos a les tires perquè dius això m'ho he de guardar. I n'anàs passant i dic és que no tindria tota una paret empaparada amb aquestes basures i li vaig escriure, li vaig escriure al tio per Instagram i li dic és que has creat un còmic loquíssim i el tio allà oh, què dices? El tio com no creient-se que té lectores. Té mola. Sí, sí, i jo sí, sí, tio. Llavors, o sigui, molt cachondo i sobretot li vaig dir una cosa que és que sembla un còmic de nou concepte del diccionari de empanada que és el shitpost. El shitpost, si esteu més o menys entrats a el que és el món d'internet i dels memes, els memes del shitpost és agafar qualsevol merda i publicar-la. O sigui, fer un meme però a base de mierda. Mierda... No li vol caganer, no? No, no, no, però és com jugar a l'absurd extrem, d'un tema. Llavors, clar, el shitpost és això còmic. O sigui, em sembla com a concepte de còmic és una cosa molt irreverent i molt, et diria, molt anticomercial. Per això també destaquem aquestes coses que són aparentment molt anticomercials. Perquè les llestes dius, això ho veu algú, o sigui, jo, no sé, li ensenyo a saber aquí i em diu, però aquest senyor ha tingut un derrame o què li ha passat? És molt gran. és molt bon. Tot raide, soy l'arma frota. No, no, és que hi ha tira, a més si en tires el de coco, ja la posarem, però la de coco o que surt el Lacoste, és que, Paco Roca, és que hi ha un punt i a més surt i surt el Mr. Creepy rotllo de màgia. És que hi ha coses. Però a més a més és perquè sí, perquè patata, o sigui, sembla una palla, el que dius del shitpost, una palla mental vomitada. Sí, sí, sí. I esto lo publico si te gusta bien o si no, és mi mierda. I el que s'ha valorat és que s'ha publicat. O sigui, no és un webcòmic que està en Twitter, sinó que hi ha algú que li ha publicat això, no? I això és supercuriós i amb això ja tinguem, ja, còmic, el Macintosh. Locura total. Bueno, a veure, anem per feira perquè quedan dos seccions i portem una hora de programa. Ah, i se quejava. Mentido. Jo crec que anem d'an... Però, per favor, démosle una pausa solemne donde pueda encajar. Eso, que vamos a obraos de tiempo, va. Cinema. Jo també començo amb un piano. Este també és el piano del videojuego, ¿no? Sí. tu lo podes decir, del freestyle. Espera, espera, espera. Escolta, escolta. Escolta, escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Escolta. Què us dona això? Tristor, alegria, poc, inspiració. Musical de Hollywood, no sé. Mira, doncs no vas gaire desencaminat perquè és una pel·lícula, jo espero que em digueu que l'heu vist tots, sisplau, perquè qui no hagi vist aquesta pel·li l'ha de veure el més aviat possible. De fet, ara està filmant i no sé si corria un rumor que l'havien de tornar a projectar perquè no va arribar on havia d'haver arribat. és l'última pel·lícula del Rodrigo Cortés. Ah, amigo. Love Gets the Room. Jo la vaig veure perquè un pesau no para de dir-me l'has de veure. Ja sé qui sé, aquest pesat devia ser. Jo la vaig veure tres cops al cinema. 1942, a Varsovia, amb un gueto de Polònia, estan els jueus confinats, perquè no es pot dir que estan tancats, estan confinats, estan molt apretats amb un gueto molt estret i amb els carrerons d'aquell gueto, doncs, simplement del fred la gent va morint pel carrer. La pel·lícula comença amb un pla seqüència meravellós de 12 minuts que et fa acompanyar la protagonista com entra des del gueto, passeja, vigila que no l'atropelli, el tramvia, entra per les bambolines, per la barra darrere d'un teatre, es vesteix, es maquilla i tal i surt a escena. Sí, sí, no són els 12 minuts de 10.000 quilòmetres, que és una casa. No, no. No ho sé. És com los hijos de los hombres, un poco. és un pla seqüència que es pabello, que es tremendo. És una pel·lícula... Entra en escena i entramos con ella. I entramos con ella i llavors ja està allà el pla seqüència, anem al frontal i la veiem fent l'actuació, que és una actuació real, a més a més, perquè és una obra de teatre que en aquest teatre, el Teatre Fèmina, del director de Varsovia, aquesta obra es va escriure i es va representar en 1942. El que passa és que els textos no han arribat i el Rodrigo Cortés ha recuperat el que ha pogut. Hi havia lletres de cançons, hi havia lletres de textos i entre això ha fet una mena de muntatge de l'obra sencera. La pel·li no és l'obra. L'obra la veiem com a segon terme perquè al final hi ha un exercici molt metalingüístic, anem veient molt, aquí hi ha una gran feina de direcció d'actors, ara parlarem de disseny de producció i altres coses, però els actors veiem aquesta mena d'esquizofrènia que tenen els actors quan treballen, que les escenes més colpidores que tenim en la pel·lícula, sobretot ja des del principi, quasi des del començament, és que estan tenint converses molt fosques, molt profundes, molt denses, a bambalines, perquè hi ha un d'ells que ha planejat que quan s'acabi la funció fugiran perquè té una mena de salvoconducto i l'altre no vol marxar i es barallen i t'estimo, jo no t'estimo, i d'acord de volta oia que te toca i entran i somriure a Profident a dar-lo tot, canta, ballar, tornen a sortir i seguim. Mientras això és així o no? Toda la pel·lícula és així. No, no, tu, tu, tu. Ah, bueno, no sé, això són coses que quedan entre bambalines. ¿Existen conversacions filosòficas? Existen, existen. No es passa això de llegir una editorial i que te vayes rient, no? Sí. Esto no passa. El tema és aquest, és a dir, hi ha un gran treball actual, hi ha un càsting molt ben triat amb actors excel·lents en, de fet, en gairebé totes les disciplines perquè canten, ballen, interpreten, interpreten teatre, interpreten cinema perquè no ens oblidem que estem veient una pel·lícula però l'obra de teatre també la veiem. De fet, la pel·lícula passa en temps real. És a dir, el temps que dura la pel·lícula és el temps que dura l'obra de teatre i les cançons, per exemple, es van gravar en directe i es va aprofitar el so directe de la gravació. No hi ha un playback, no hi ha una edició de so, no hi ha un muntatge. és a dir que Rodríguez Hortés va fer un càsting molt ben pensat, va ser intensiu i va buscar excel·lència a tots els nivells. I és una, o sigui, tot i que la producció és espanyola, no? Sí, sí, sí, de fet s'ha rodat gran. O sigui, van rodar a Berlí tres dies. La resta es va rodar a Terrassa, al parc d'audiovisual, es va rodar al Masnou, el que és el teatre, és el casino del Masnou, que és on van fer tot el gruix del rodatge i després hi ha unes escenes també que són a la part del darrere, que hi ha un carreró on també discuteixen quan estan descansant i surten a fumar, que també es va rodar aquí, a Catalunya. És a dir, tota la pel·lícula és, a més a més, en un quart us de TV3, amb l'Aisec, és una producció espanyola, el que passa que està rodada en anglès. És, en sèrio, jo sé que a vegades, i el Pol em coneix, soc molt pesat quan una cosa crec que val la pena, em va passar també amb les vestes, si no l'heu vist, l'heu de veure. Sí, sí, no val molt la pena. És, a més a més, jo no soc molt fan de Rodrigo d'Ortès, en general, trobo que és un tio que en sap molt de cinema i té una cal·ligrafia cinematogràfica molt virtuosa, però no he sigut mai gaire fan. Ara entenc, amb aquesta pel·lícula, aquesta pel·li la va fer, ell ho va dir amb unes declaracions, quan estava ja fins als collons de les injerències de les majors. Va dir, vull fer la meva pel·lícula amb el meu pressupost, amb els meus amics i amb l'equip que jo decida. Per mi se l'ha tret. O sigui, això és un... clar, és que no pararia de fer-li la rosca. No sé què més explicar-vos de la pel·li per no allargar-me. A més, és nuestra competència, perquè aquest tio té un podcast que se llama Totopoderoso. Sí, sí, sí. Que, a més, és un tio que da gust oírlo hablar de cine. Sí, però, hostia, ese... Bueno, vamos a dejarlo ahí. El programa me cuesta, me cuesta, és un programa que me cuesta. El domina que te cagas, me encanta cuando abre la boca, pero, en general, el programa i el tono me cuesta un poquitito. Bueno, és per públicos. Sí, obvio. Evidentment, com totes les pel·lis del Rodrigo Cortés, la banda sonora és del Víctor Reyes, que, insisteixo, torna a fer un altre treballaço enorme, perquè si sentim les cançons, les cançons se les han composat de zero. Tenien fragments de lletra i han inventat totes les cançons. Ja estan sentant de fons, em sembla que han canviat a la segona, o si vols posar la de Yiddish. És, de fet, la pel·lícula de què tracta, perquè m'estic enrotllant i ja veig que està mirant el reloj el pol. La pel·lícula és la primera història d'amor que roda el Rodrigo Cortés. I, a més a més, és el primer musical que roda el Rodrigo Cortés. I se les ha acabat en tots els aspectos. És una història d'amor sobre una noia de tot el que estem parlant sempre de l'equip d'aquest teatre, que és aquella perseverància dels jueus de dir estem amb la merda, vivim amb la desesperació, amb el terror, però tenim l'obligació moral o la responsabilitat com a artistes de fer-li la gent que tingui la vida una mica més fàcil i més agradable. Penseu que és un teatre que la gent allà no pot aplaudir perquè si es treuen els guants se'ls congelen les mans. Llavors, la seva manera d'aplaudir és picant de veus a terra. Llavors, ells ho donen tot i ho veus, que estan donant-ho tot i tenim com dos plans de realitat, un a darrere, bambalines, quan parlen entre ells planificant o tenint desamors i un altre quan tenim a l'escenari. Però és que, a més a més, anem més enllà perquè donem un altre gir i entra també el thriller i el suspens i la intriga quan es colen els nazis a la representació de l'obra. Hi ha una escena que aquesta sí que no vull fer-vos espòilers que ja sabeu que a mi m'és igual els espòilers però s'ha de veure perquè ria-te tu de l'ande de covardes bastardos de la por que fotia aquell nazi simpàtic. Hi ha un personatge també que és el nazi que entra a dir a veure què passa aquí que esparallitza la funció però ell insisteix en que segueixi i s'asseu a mirar a primera fila que genera una tensió sense... Sembla, que és allò, és el difícil, sembla que sense fer res genera una tensió castellisme al cul-la-prata de veure com acabar això. O sigui, no és el nazi de Alfred Cacrema que, aunque a ti te gustó... A mi m'agradar, m'agradar. Pero és molt histriónico, molt exagerat. Entiendo que aquest personatge del que parles encaja molt bé en una pelicula de corte realista. Sí, sí, absolutament... Porque todo el que parece una comedia musical o que se mueve en el teatro... Eso és el que veis en el escenario, que és lo que ellos, és lo que digo, de la responsabilitat artística de alegrarle la vida a la gent perquè estem vivint en la mierda. Això és el que veis en el escenario. De fet, quan com espectador estàs viendo el espectacle, que divertit. Que guai. És una comedia musical, realment. Però no, és un drama, no? No, és com un documental ficcionado de la vida real d'aquesta gente que hacía... Jo us la recomano al 100%. He fet una mica de trampa. Estàvem parlant del tot, del 2022. No es va estrenar el 2022, no es va rodar el 2022. Es va estrenar el 3 de desembre del 2022. Ai, del 2021, perdó. Ara, jo la vaig veure al gener. O sigui, com que és el meu top... Pues ja us la traigo ara, perquè com que us estava dient que ho portava coses que m'havien movit a la tripa, aquesta peli, realment el moment que el dia que tingueu una mica de ganes de veure una cosa sensible a tendre, miraola, perquè és preciosa. De hecho, és una peli que parece que corrieron a estrenarla antes de acabar el año perquè participó després en los Goya con el Buen Patrón, en los Feroz també, però és aquesta pelicula que estava en el Año del Buen Patrón, és a dir, el anya pasada. Jo crec que entre esas coses hi ha hagut moltes pelicules chules, espanyoles, i això hizo que passés un poc més desapercibida, que és el que a mi me parece injusto perquè crec que és una pelicula que té que estar en lo más alto del panorama. Junto a Asbestas, no? Sí, sí, a esa altura. Y Cinco Logitos, El Carras, y los más pelis. El cine espanyol está a tope. És un peliculón. I menció especial a l'actriu protagonista, per favor, una noia de 25 anys, la Carla Rugar, que és una actriu danesa. Els actors són... La pel·lícula està feta amb anglès, però els actors són anglesos, n'hi ha irlandesos, italians, catalans, danesos... Quan dèiem que havia fet un càsting, se lo ha currado, i a més a més ell insistia molt en que volia que fossin actors molt bons, però absolutament desconeguts. No tan coneguts. Perquè la figura de l'actor o la cara que coneixes no et fes fugir del que estaves veient i ho ha aconseguit completament. Me mola la frase que acompaña el títol, ¿no? El amor en su lugar y su frase En el gueto no hay sitio para historias de amor. I para Gorto, toma ya. Algo no os tiene que dejar de hacer. Qué anticlimático va a reventar la costa. Té poca comida en el gueto que tú. Bueno, sí, llegado ya el nazi. A més a més és això, futs dels clitxés i dels estereotips, perquè no és allò el nazi elegante, rico, bien puesto, no, no. És que estigui de que cap secció s'escapi de la mansió espacial. Que el tema de hoy no son los tops. Claro. Hauré de posar un marcador a baix de la pantalleta cada cop que hi hagi una faltada i una pichada. A més feina d'edició, no, por favor. Bueno, y de cine-teatro, porque en el fondo no deja de ser. Sí, sí, es cine-teatro o cine que habla del teatro o teatro explicado mediante cine. Saltem al teatre. Anem a fer teatre. Teatre de Bernat. I vull parlar-vos d'una cosa que a més a més aquí no m'he fet esqueleta ni res perquè us parlaré de tal com ragi d'una obra d'aquelles que diem, a vegades parlem no de... en cinema ens passa, parlem del blockbuster, del mainstream, de l'indie, de l'off. O sigui, un altre cop reivindicar l'off. Hi ha teatres petites com la Sala Pangolín, per exemple, on s'hi fan obres molt xules, molt maces i molt... Com la teva. Me suena, eh? Me suena. La Carré Bailet, no? Esto no es Autobombo, jo no estoy ahí. Carré Bailet, una obra de Picasso, o puede ser? Això ja pasó, ja pasó, ja pasó. Vinc a parlar-vos d'una altra obra que també porta un temps allà, porta allà uns mesos. És, us dic, és un monòleg i diu, ai, no, jo no quiero ver stand-up. És que no és stand-up, no és un monòleg de comèdia del típic que si li han escrit un guión i ha salido allí a hacer chistes, no. És una senyora gran, comencem per aquí, d'acord? És una senyora gran, andalusa, que puja a les golfes de casa seva a posar una mica d'ordre i, d'alguna volta, mentre es va endreçant, surt una figura d'una verge i, com que la senyora està avorrida, mentre es endreça, comença a parlar amb ella i li explica la seva història, la història de la seva vida. Tots coneixem, és probable que no ho haguem viscut, però per generació o per familiars, tots coneixem la història de l'àvia o la besàvia andalusa que va emigrar per buscar-se la feina que va venir a Catalunya o que se'n va anar a Alemanya. Van per aquí els tiros. Bien. Dius, és un tema potser que s'ha tocat molt, que vés a veure-la, perquè aquesta, ara parlaré de l'actriu i del text del Fèlix Arzog, perquè també són una meravella. És una història que potser percebuda dius, crec que no m'interessa perquè ja la conec o l'he viscut a la família o l'he sentit moltes vegades, però quan estàs allà i estàs veient aquesta senyora explicar la seva història, et puges a la seva esquena, ets la seva motxilla i l'estàs acompanyant i fas un viatge emocional de res, una hora i cinc, crec que dura, una hora i cinc, una hora i deu, que passes des de vergonya, des de riure, culpa, t'enfades, et poses trist, és, de fet, tornem a insistir en allò, avui, mira, no sé, no sé si intercanviar els roles, tu has de saber la de superhéroes i jo estic parlant de tendresa i emocions i és un viatge en el qual et fa, sense que t'ho demani ella, et fa participar i acabes entrant en el seu personatge, és, us dic, una hora i deu, es diu, no us ho he dit del títol, de perres i criades, ella us explicarà la història, de perres i criades, de Marta Fons, no? Marta Fons és l'actriu, és l'actriu, que és una actriu que a més a més és, jo, ja ho he sentit algun cop, que algú ho ha mencions alguna vegada, no s'entén que aquesta tia no sigui famosa, que no la conegui més gent. En los comentarios que hay sobre la obra lo que hacen es rescatar este nombre, Marta Fons. Ahora mateix, aquesta dona, la Marta, està fent sis obras de teatro a l'hora. I dos, por cierto, porque acabo de verlo, dos en el terrado, Salir del terrado, mola el terrado, no? Porque hay una obra que se llama De perres i criades, és que la presentas i després Salir del terrado, que és la otra obra en la que ella participa protagonitzant, con Xavi Miralles. Xavi Miralles, exactament. I, además, està fent una casa de Bernard d'Alba en la sala Arts i està fent el no et bastessis per sopar i està fent esta... O sigui, és una mujer que és curranta com ella sona. I la casa de Bernal la també, en la sala Pangolí. Ah, pues mira, eso es nuevo, solo en los movidores. Ah, no, perdón, el Teatro a Barcelona, Salars, tens tota la gana. Salars, vale. Doncs és una actriu, ja et dic, de 60, de 60 anys, vale, Grasona, que té una veritat i una tripa, quan dic tripa no ho vull dir pensa, vull dir entranya, vull dir budells, que fa que no puguis evitar, no, o sigui, és entrar en escena i absorbeix el foco, o sigui, absorbeix la mirada. I després hi ha un text molt delicat descrit pel Fèlix Arzoc, que també és actor, però també és dramaturg, i que està molt afinadet, fugint de l'estereotip, parlant de coses que no perquè siguin segudes poden tornar-nos a sonar noves quan les sentim, i la combinació de les dues coses, de com aquest text del Fèlix es posa amb la boca de la Marta, fa que fins que no s'acaba la gran, no vols marxar d'allà. Doncs nirem, nirem, i veig que està el febrer, no? Sí, sí, segueix, segueix. Bueno, ja, però entenc que la sala Pangolí va combinant també molt, no? No, però ja porta estable programada, des de fa uns mesos. I ara estava mirant quan anar-la a veure, de veritat ho dic, i estava veient que, ah, no, és veritat, el que està dient aquí és que està fins a, de moment, fins al febrer. programada fins al febrer de moment. Sí, però això és perquè Atrapa-lo va renovant cada setmana que va posant les entrades a la venda, però en principi segueix. Vale, divendres, no? Els divendres, els divendres a les 6 i mitja. A les 6 i mitja. Exacte. I per acabar, passem del teatre, hem fet cinema-teatre i anem a les sèries. Vale? Ara sí que me pongo un poquito, no superhéroe, però sí que me pongo un poquito... Ah, hosti! Un poquito còmic. Una sèrie d'animació, per adults. Com era? Com era aquesta? Hòstia, mira que moltes vegades que la vols portar, eh? Primal, Primal, de Gendy Tartatorski. Coneixeu Gendy Tartatorski? És el que va fer Samurai Jack, Lavatorio Dexter, Hotel Transilvania... O sigui, és algú que veus un fotograma i pots associar-ho bastant a ell. Té una estètica, un disseny de personatges que és molt reconeixible. Animació 2D, que és allò, Adriano, que és plano, que és planito, bé, bé, és somètrico, vale? I la història és per adults, eh? Això és una producció d'Adult Swim, que és aquella ascició que va fer als anys 2000, a principis dels 2000, la de la Cartoon Network, que es van inventar aquelles sèries tant d'estraleres i van començar a absorbir també sèries caigudes d'NTV, com els BBC and Bad, Head i companyia, amb banda sonora de Tyler Rage, por favor, empie a todo el mundo. És la història de la llança, Spear, l'original, que és un home primitiu, un home de les cavernes, i The Fang, L'Ullal, que és un tiranosaur rex, que es diu així perquè té un ullal que li és sobredimensionat, que li sobressurt molt. La sèrie comença que per un costat a la llança i per un altre costat a l'ullal, un dinosauri més gran que el tiranosaur rex els mata la família per separat. I es troben en el camí i deixen fer equip per destruir aquest monstre que els ha matat els dos i a partir d'aquí tot comença, això és el primer capítol, no és spoiler, que per cert és un capítol desolador a nivell emocional també, hoy estoy blandito, hoy vamos a acabar llorando. Acaba el capítol que després d'unir forces decideixen que no hi ha res a fer a la vida, que el món s'acaba, que ja no els queda res pel que lluita i es fan rodamons, ja deixen anar viatjant pel món lluitant per sobreviure perquè la natura salvatge és implacable i aquí no hi ha ni bons ni dolents, ni héroes ni villanos, aquí l'únic que hi ha és una cadena alimentícia. A partir d'aquí comença la sèrie, us he explicat el capítol 1. La sèrie té unes animacions, té una paleta de colors, té una banda sonora que jo ja us dic la primera temporada la van estrenar el 2021 durant la pandèmia van penjar 5 capítols de cop i després en van penjar 5 més els vaig veure del tirón i aquesta sí que entra, no he hecho trampes perquè la segona temporada l'han estrenat ara el setembre del 2022. HBO, no? I això? HBO. S'ha acabat, eh? Són dues temporades de 20 minuts, de 10 capítols 20 capítols de 20 minuts. La tinc massa pendent aquesta. És d'aquelles que quan us deia allò de hòstia, són coses que potser s'haurien de conèixer es mereixen ser més conegudes del que són he sentit això de hòstia, aquesta la tinc pendent tantes vegades a Estats Units ho ha patat, eh? Té 5 hemis i la sonora i animació i els anis però aquí sembla com que no sé si per aquesta HBO no sé si és una de les plataformes més feta a servir però sembla com que no es coneix gaire. Bé, entenc també potència visual pel que he vist aquí, no? Mentre estàs xerrant però no hi ha diàlegs? No hi ha diàlegs ni un sol diàleg en tota la sèrie tot són crits rugidos rotures no es talla un pèl a veure ser adulta no vol dir que sigui gore però clar la vida salvatge és això salvatge és a dir hi ha sang hi ha trencaments d'ossos hi ha coses que les veuen i no es tallen un pèl i no ho dissimulen amb dibuixos animats hauria de ser menys menys agressiu no és pitjor és pitjor perquè és una cosa que una imatge bucòlica amb una paleta de colors molt bonica d'aquí volta se s'espatlla amb la socarroneria que fa servir el Tartakovsky exacte Gennady Tartakovsky Tartakovsky el greu és si en la llunyania i dius és el fill d'en Tartakovsky el fill d'en Tartakovsky sí, sí, sí així de lluny amb dislexia és Tartosky Gennady Tartakovsky Tartakovsky Gendi ah Gendi Gendi fa molt el contrast això ara estàvem parlant de la violència fa molt juga molt i això si ho vas veient és recurrent un contrast molt exagerat entre violència i bellesa com la vida misma sí, de fet és això com la vida misma i en la vida salvaje no hi ha finales felices no estic parlant del final de la sèrie estic parlant de situacions que succeeixen que quan passen coses pot ser que solucionin bé o solucionin malament aquests tios són uns rodamons i ho seran sempre i van patint i van carregant cada cop més ferides i més cicatrius a la motxilla molt interessant però que sàpigues Marcos que això va per tu o sigui el que ha dit és no hi ha finales felices vamos a verlo como tu nombre no ha salido hoy en el programa ya hemos dicho ostia, a las 6 hay que cortar hay que cortar esto no puede ser esto no puede ser entonces nada oye, nos gusta mucho tu compañía gracias por venir nada, has traído estos tres vinilos oye, mirar los títulos mirar los títulos y para acá dale, dale corre, corre por favor pausa solemne música, acción oye, menos mal que es breve esta carrera sí, voy a tener que hacer una sección glitch minimal alemana espláyate espláyate jingles necesitamos nadie tiene que ir a un concierto nadie, nadie no, Paul siempre puedes que vengan ellos despedirte en directo no, no despedirte en directo sí y me traes tú y lo editas tú yo te lo hago no te preocupes vale, va empezamos con yo he hecho un top de tres artistas y empezamos con el tercero que es Emeca Ogbo vamos a escuchar un poquito es un disco que tiene un título muy curioso porque son las coordenadas del lugar donde se hizo ¿vale? Emeca Ogbo Emeca Ogbo es 6 grados es muy vendible 6 grados 30 minutos 33,72 segundos al norte y luego la otra coordenada son las dos coordenadas donde se hizo el disco grande sí, es la portada y el disco también tiene que fuerte por coordenadas no me muevo bien aún como guía guay pero esto está en Lagos ¿vale? y es un disco de Ambien con raíces DAP ¿vale? que está basado en grabaciones de campo que hizo Emeca Ogbo durante varios años ah coño que Emeca Ogbo es el músico yo estaba pensando que era la villa que se ubicaba cerca de estas coordenadas por favor la Meca Lagos Lagos Lagos es la ciudad la segunda ciudad más poblada de África es que me iba para Portugal si me dices Lagos si he mirado datos mira tiene 13 millones de habitantes esto costaba en 2015 y es la segunda de todo el continente de África o sea es la ciudad más poblada en Nigeria sí, en Nigeria entonces lo interesante de este disco es el enfoque para mi gusto que tiene hiper específico porque es un disco que tiene como base estas grabaciones de campo creaciones de campo muy curradas con buen material y a mi en la escucha me ha resultado super cautivadora y envolvente es un disco que te mete de lleno en la ciudad vale recientemente vi una revista que Ogbo sacó y decía lo siguiente dice puedes aprender mucho simplemente cerrando los ojos y concentrándote en los sonidos la energía de la ciudad se obtiene en las estaciones de autobuses y los mercados porque la masa pasa por estos lugares todos los días y es lo que este disco pretende hacer es decir sumergirte de lleno en lagos es interesante esto que comentas porque me recuerda a un DJ super conocido que es Paul Kalbrenner que en el mítico disco que era de Berlin Calling que es cuando se hizo famoso también por ser actor de esa película él jugaba con el sonido del metro de Berlín y realmente era hipnótico y era hipnótico porque ya estás familiarizado con ello incluso antes de haberlo escuchado totalmente cierto tiene este toque que es o sea te sumerge porque es ambient y luego hay mucha grabación de campo y claro de alguna manera te hace conectar con cosas que tú has vivido pero no exactamente lo mismo y eso que en Lagos en Lagos no hemos estado pero a mí otra cosa que me hizo mucha gracia este disco es que me recordaba alguna sensación que he tenido porque además se oyen atascos de hecho la portada del disco no lo tengo aquí este sí que todavía me tiene que llegar pero es un juego visual como de un atasco de taxis y me hacía recordar esas situaciones que a veces estás en un puto atasco de esos de mierda y entras con una película que dices hostia que no se acaba nunca es el día de la furia como era yo el día de furia o te pones a componer directamente si estás en un atasco o si estás a un bus al posar que está cansado y dices como bien grabar nota de audio o eso o si un día has tenido un día muy tranquilo de chill vamos a joderlo pues te vas a casa a joderlo es que hoy no he pasado por Barcelona no sé que ha pasado pues te lo pones y un poco a ver yo estoy haciendo la broma pero conecté con esta idea y lo bueno es que es ambient con grabaciones de campo pero durante el disco vas viendo que tiene momentos más dense momentos dab como este tema que tiene y luego más tribal también y es un poco lo que expone Ogbo en este disco a ver por favor puedes repetir que es muy importante para mi tribal dance y qué más y dab con ámbien y el otro campo bueno el dab el dab lo llevas tú por lo de reggae y el sky y todas esas cositas a mi no m'agrada massa el dab no això de morrar-me els altaveus no pero en cambio esto sí que me está motivando no porque el dab al final el dab es como un es como un es como un rever constante de tots els baixos més no possibles no el dab es això de aquí surt el dabstep també tot això és de no però clar aquí és molt més això que dius tu molt bien és molt envolvent i ambiental és molt envolvent ho has dit molt bé el dab té aquest rotllo de tot està reverberat al final al final arribes en un tipus de caos que és el caos envolvent ambient també al dab li deien que com més baixos i més tal més vibració per això la gent s'apropava molt als altaveus dels sound systems perquè li vibrava el cos llavors al final és una música que t'entra aquí hi ha tota la tradició rastafari i tot allò que és com que el cos viu la música a un ritme és a dir la vibració no és per l'oïda és directament per tot arreu i això estaria Marcos en la idea de anti-top en alguna posición particular no anti-top aquí no és amable és amable és amable la escuta és amable sí que és verdad que el penúltimo corte perquè té 8 són 9 minuts de grabació de campo i els vam a escoltar tots no? puntos o sea adiós és directamente lagos no hi ha nada de música és només la idea de escucharlo és escucharlo entero i submergir-te poco a poco en esa ciudad a través de la sensació d'un sonidista de cine que va al lugar és un white track és un white track i bueno para mi és interesante interesante també perquè comparat amb el anterior disco notas que a nivell de producció està suena muy moderno en Eka Ogbo ha mejorado jo el otro dia me quedé con la curiositat que vas parlar quants prints té aquest tú saps? aquest és una bona pregunta no ho he mirat però no crec que pasi de mil sí yo diria que sí sí això ja és estàndard sí ara hem de dir els números ja t'ho consultaré però sí está por ahí llavors aquest estaría en el meu top 3 pasem al sabor ah vale esto es parte del top 3 ¿sería el tercero? sería el tercer bien o sea vamos de menos a más de menos a más pasamos al top 2 con Tom Skinner esto ya es más groovy esto te mola eh vol quedaría bien alguna intro ¿no? del programa ¿sí? sí este rollo ¿es el hermano de Seymour? Tom Skinner ¿eh? sí es lo que te iba a decir yo de Skinner solo conozco a Seymour no sé si conoces algo más bueno pero sí el Skinner el famoso el famoso ¿no? bueno y Tom Skinner ¿quién es Tom Skinner? Tom Skinner es el batería de una banda que se llama Sons of Kemet que recientemente pues se disolvió y que ahora ha pasado a hacer un proyecto este 2022 muy interesante conjuntamente con dos integrantes de Radio Hit con Tom York y Johnny Greenwood que son los dos sí sí que son los dos son Radio y Hit son ellos dos sí exacto lo has dicho perfectamente porque son las piezas angulares de la banda además en paralelo han hecho bandas sonoras y han hecho un power trio sacando este año un discazo pero Tom Skinner ha querido ir a más y ha sacado un EP de seis temas que es jazz contemporáneo que mezcla sonido tradicional con producción moderna que la hace el mismo que es lo interesante de este disco a mí me ha recordado mucho la producción a discos de hip hop o trip hop de los 90 este tema en especial suena más clásico pero el resto de temas o sea muy originales muy recomendable ¿qué puedo decir de este disco? de este disco lo que más me ha llamado la atención es la inspiración se ha inspirado Tom Skinner en dos eventos para él muy personales que uno es la escucha repetida que tuvo durante el confinamiento de un disco que se llama By Myself del 78 de un chelista americano llamado Abdul Wadud es un disco que a ver hablando claro es bastante fumada es complicado de escuchar es decir es un disco solo de chelo ¿vale? difícil de escuchar venimos de escuchar una calle sí o sea imagínate asústate si Marcos te dice esto asústate es más es complicadillo es complicadillo pero está considerado oculto y bueno en discos no ha habido représ está súper caro este disco no sé si estaba alrededor de los 800 euros o sea está considerado como de culto entiendo y también nace a partir de otro proyecto que tenía la intención es decir de otro evento que vive Tom Skinner que era un proyecto en el cual ciertos músicos de jazz se reunían para tocar la respuesta a la escucha de un disco es decir es un proceso interesante es decir ¿qué nos inspira este disco? ¿qué me ha generado la escucha de ese disco? ahí está pues vamos a improvisar sobre ello y esto lo hicieron con un disco que se llama Lifetime de Tony Williams que es del 64 este disco Tony Williams por quien no lo sepa fue el primer batería del primer quinteto de Miles Davis o sea es una gran batería y ha sido referencia durante aquella época dorada del jazz de los 60 en Blue Note y bueno a partir de ese evento salieron ciertos temas también de este disco o ideas de ese tema ideas de temas que Tom Skinner ha desarrollado es la contra de aquel disco que comentabas ¿no? pero llega a aparecer ¿hay algo de ese disco? eso es lo interesante que sí que de los dos discos si lo escuchas hay chelo en el disco y luego él supongo porque él es el batería Tom Skinner pues coge influencia un poco de este disco de Tony Williams es interesante con una producción insisto muy moderna ¿tú aconsejas escuchar los tres discos? antes de ponerte el de Skinner pero a la vez al menos no, ni a la vez ni al revés como si fueras adánico me refiero haber escuchado primero las referencias que hacen que salga ese disco de Skinner haber escuchado el chelo y haber escuchado sí, yo quizá empezaría con el Tom Skinner que es el más accesible porque el de Lifetime de Tony Williams es hard bob pero un poco avant-garde es decir ya hay cosillas más más complicadas seguimos con el diccionario empanada yo de hecho estoy apuntando no sé si me habéis visto hard bob avant-garde bueno avant-garde como el cine lo utiliza tiro avant-garde es grima sí, sí yo soy de estas cosas de dónde salen las cosas hay que ir a la raíz y bueno solo una cosa más de este disco y es que el nombre del disco Voices of Bishara es un título es un tributo perdón al sello propio de Abdul Wadud el hombre que hemos mencionado el músico que hemos mencionado de su sello que su sello era Bishara con dos R Records ¿vale? que es donde inicialmente publicó el disco pero lo interesante es que Skinner utiliza la autografía más común de este nombre árabe que significa y bueno se come una R pero que significa buenas noticias o el portador de buenas noticias o sea que da buen rollete vale mi impresión mi impresión de este disco es el primer tema es durillo es decir es si te lo pones es mierda donde me he metido pero el resto del disco es aguantar o pasar vale la aguja un poco adelante ya está es este de aquí que lo pondremos en pantalla porque si no esto es el antirradio gran disco poca broma poca broma que ya el disco en sí el diseño del disco ya te sabes o sea te sabes donde te estás metiendo Voces de Bishara mucho lo engañan es la locura y el que no tenías antes era el que has mencionado el que no teníamos el Meca Ogbo el Meca Ogbo está por llegar y nos vamos al gran disco y nos vamos al top one y nos vamos al top one con Bichimbahas wow lo tengo de la mano además con los colores de Los Ángeles Lakers oye sí sí joder o IKEA super portadón es que claro mola me mola mucho vosotros lo habéis tocado que daba una grima que te cagas hay que decir que dame entera si lo tocas está muy currado el papel da de entera sabes como cuando alguien pasa las uñas por una pizarra pues da esa sensación eso lo posaremos al vídeo la de entera por favor para que todo el mundo pueda sentirlo pero me doy cuenta de que ahora nos hablas de este último disco hay también una intención continuamente en este tipo de música de abordar lo diferente evidentemente lo diferente parece muchas veces de mezclar lo conocido pero lo ves en todos estos detalles en la presentación estética presentación visual el tacto que genera y después ya titular que antes has comentado un disco con coordenadas si si esto ya me parece es demencial total pero esto no pero está bien la porte que has hecho madre porque esto quiere decir que bueno se hacen cosas novedosas aún ahora en vinilo está bien parece que esté muerto y que no la gloria del vinilo es los años dorados de la época que surgió pero que todavía hay cosas que que impresionan o que sorprenden si claro la vida es esto un gran loop continuo que va arrollando nuevas opciones exacto entonces en top one he puesto dos discos de pichin bajas este es el primero que he puesto este sería mi top one que inicialmente aquí sé que hacemos un poquito de trampa como Edgar es del 2021 en cassette pero se sacó el año pasado el 22 en vinilo vale son dos discos de un trío que de música analógica vale que hace analógica psicodélica de Chicago vale que podemos decir de Switch on Ra que es este primer disco Switch on Ra es un título divertido vale porque hace referencia a Switch on Back que es un disco de Wendy Carlos que grabó en el 68 y que se basaba en la interpretación de una colección de piezas de Sebastián Bach pero con un clásico sintetizador muc ok vale que han hecho un tributo y dicen nosotros hemos hecho lo mismo pero con San Ra que San Ra es un pionero del dijésemos del ah hostia San Ra sí aquest va sortir a l'exposició de aquella de l'ocultisme al CCCB de la llum negra el San Ra tenia com mogollón hi havia com una que hacía un espai per ell sol de la música de com tenia aquesta doble intencionalitat més fosca que era un tio molt espacial va fer com un jazz espacial sí exacte com un cósmic no no no que era cósmic jazz de fet el gran un disc que és bastant durillo és Space is the Place sí me'n recordo d'aquest espai a l'exposició al CCCB aquest espai del San Ra era molt molt heavy és com cowboy bebop és un space bebop bueno ja ho prestan això els sintetizadors veig que aquí n'hi ha uns quants i tant i això mateix n'hi ha dit este disco lo interesante que tiene el dato el dato importante perquè han hecho este disco que és con temas de San Ra interpretaciones con un total de 19 sintetizadores además todo el disco està grabado i mezclado analógicamente jo el resumen m'agrada fer definiciones particulares perquè si miras la contraportada és més llarga la llista de sintonitzadors que la de les cançons sí sí està aquí a més són vintage tot diguéssim són antics interessant jo defineixo aquesta banda perquè per mi és una banda referència referència de diguéssim l'última dècada com a novetat com a una banda que té coses a dir avui dia encara amb la música i la defineixo com los Heisenberg jo diria així de la psicodéria musical d'actualitat perquè fan com música espacial del massa allà analògica que encara avui dia ja costa perquè cada mes anem més a lo digital i de calidad però estos tios ja són un poquit més conocidos más que el como mínimo Beach in Bajas me da la sensación de que aquí buscando informació sobre ellos han aparecido en programes de la BBC en ràdio son unos tios con una trayectoria bastante el nigeriano es un tío relativamente joven segundo disco por tanto estos llevan desde el 2010 han sacado mucho material y no es la primera vez que hacen esto con Sunray hicieron otro con un disco del 2017 que se llama Bajam Fresh Bajam Fresh lo mismo y bueno para mi es un gran disco un gran disco que liga mucho con este otro que este otro es menos directo son temas largos pero que va a fuego lento Bajas y Leitors ¿no? sí Bajas y Leitors Bajas y Leitors es un disco claro para disfrutarlo necesitas escuchar el tema entero son cuatro caras grabadas en 45 RPM es decir hay más espacio ¿vale? o sea puedes poner los temas ocupan más ¿vale? por tanto está menos comprimido el surco para el mundo de los audiófilos esto pues representa mayor calidad de sonido etcétera pero nos vamos a meter ahí y cada cara es un tema los dos primeros temas tienen mucho rollo más tipo New Age más como esto que está sonando y los dos últimos tienen más beat y tienen un poquito más de componente crowd rock que sería pues el género que se que vivió los 70 con bandas como Cannes o muchas otras que tenían un componente de rock con electrónica ¿vale? ya digo dos bandas hay dos bandas dos discazos para mi gusto y una banda de referencia para todo aquel que le guste la música psicodelia no solo la rock sino en general este es tu grupo ¿eh? me encanta te flipas ¿no? volvemos bitching bajas tienen un vídeo en directo sonando que están como en una pecera y entonces van volando como peces es muy pecera pero este tema me está flipando a mí me está alucinando ¿sabes por qué? porque lo he pensado cuando ha empezado el ladrillo verás tiene toques asiáticos este tipo no sé me está tiene el rayo percusivo envolvente que tiene me mola me pone me pone de hecho este tipo de sonidos habrá que empezarlos a meter en la empanada bueno porque así conseguimos igual hay algo de hipnótico y vamos a al final conseguiremos crear la secta cuando tengamos más de tres seguidores el que podemos hacer es despedir el programa con esta canción con la típica estoy contigo podemos hacer ahora ya podemos decir que se ha acabado ya el 2022 ahora sí gracias y res nos vemos el primer programa habíamos estas realidades que nos acontecen gaudís gollas en algún momento tendremos que sentarnos a criticar al carras es decir en algún momento tendremos que sentarnos yo creo que haya un programa al carras asbestas y decir exacto al carras al carras versus asbestas sí versus la piedra no eso está claro no acabaremos está claro doncs res bon inici d'any ya que nos hemos despedido el último programa y fin la próxima y lo que viene acaba bien empieza bien empieza bien acaba la vida es 3 a.m i'm calling in to tell you that without i'm losing sleep i'm losing sleep never stand around this lonely house it's leaving me filled with fear i'm losing sleep i'm losing sleep and i know why it's time to be a child scared of the night please don't stop loving me loving me oh wanting me wanting me like you do this is i'm staring out staring out ooh ooh ooh ooh staring out staring out like you do i know i know you have to walk out there it's all the best but can't you see i'm losing sleep i'm losing sleep remember telling you to go you've always done what's good for me i'm losing sleep i'm losing sleep i'm losing sleep i'm losing sleep and i know i know i know i know it's fine to be a child scared so scared of the night please don't stop loving me loving me oh ooh ooh ooh ooh ooh ooh wanting me wanting me like you do ooh it's gonna stop caring now caring now ooh ooh ooh ooh ooh ooh ooh ooh caring now caring now like you do ooh ooh ooh ooh ooh ooh ooh ooh ooh ooh ooh ooh ooh ooh ooh ooh ooh ooh ooh running from the dark but i just can't hide dreading sundown yeah i'm dreading the night i need you back yeah it doesn't feel so wrong oh please don't stop loving me loving me oh bes vãoant祭 ,해�, unhappy no oh please don't stop caring now caring now oh ooh oh Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!