Empanada Cultural del 2/2/2023 — Tops 2022–2023 amb microseccions de cinema: RRR, Holy Spider, debats sobre humor i gordofòbia, i xarxes d’Empanada Cultural
Obertura caòtica i repetitiva amb el mateix missatge; aparent soroll d’entrada abans del contingut real.
Banter sobre l’any nou, acudits amb Julio Iglesias, propòsits personals i col·lectius; es fixa el propòsit de no caure en *gordofòbia* i es recorda el toc d’atenció d’“Activismo gordo Uruguay”.
Crida a seguir el projecte a Facebook, Twitter i Instagram; podcasts a Spotify i videocasts a YouTube.
Presenten que porten “tralla”; joc meta amb límits d’acudits (homes vs. “gordes”), i referència a l’episodi sobre humor negre i la seva funció de visibilització.
Anuncien microseccions: top de cinema (passat/present/futur), top 1 per categoria (videojocs, còmics, llibres) amb mirada *underground*, i tria subjectiva d’obres que “han fet alguna cosa a la panxa”.
Es defensa l’“antitop” com a eina crítica: obres que desagraden també mouen coses. Contraposen l’experiència de veure Avatar i La pietat, i ironitzen sobre postureig autoral.
Justifiquen mirar el 2022 des del 2023 (per la finestra Oscar/gaudí). Recorden títols potents: As Bestas, Return to Dust (Li Ruijun), Close (Lukas Dhont), Mantícora (Carlos Vermut), Pacifiction (Albert Serra).
Anàlisi apassionada: acció i musicalitat desbordants, to de superherois, patriotisme antiimperi i set pieces cada 10 minuts. Focus en “Naatu Naatu” (hindi/telugu), Golden Globe a Millor Cançó, i recepció crítica excel·lent.
Relat d’un assassí de prostitutes a l’Iran (2001) i la periodista que el desemmascara. Estètica fosca i suggerida, pas de thriller a denúncia judicial. Premis (Cannes, Sevilla) i trajecte cap als Oscars/Spirit.
Breu tall d’àudio repetitiu que fa d’interludi abans del tancament.
Llarg bucle de comiat amb “Bona nit” fins al final; probablement un glitch d’emissió o farcit de pista.
Panorama general
Episodi molt dinàmic amb to desenfadat i autoreferencial. Després d’una obertura caòtica, els presentadors fixen propòsits i límits d’humor per al nou any, citant l’activisme contra la gordofòbia i recordant polèmiques recents. Presenten el format de microseccions i un “menú del dia” centrat en tops del 2022-23. La part forta és la secció de cinema, amb dos grans blocs:
- RRR (2022): blockbuster indi, èpic i desbordant, i la seva cançó “Naatu Naatu” (Golden Globes).
- Holy Spider (2022): thriller polític i judicial ambientat a l’Iran (producció danesa) d’Ali Abbasi.
"Todo gran poder conlleva una gran responsabilidad" — citant l’imaginari superheroic per parlar del relat d’“heroi” tergiversat a Holy Spider.
També hi ha un repàs ràpid a obres destacades del 2022 (com As Bestas, Return to Dust, Close, Mantícora, Pacifiction) i la relació amb Oscars, Goya i Gaudí. L’episodi tanca amb un clip/tràiler repetit i un llarg bucle d’“Bona nit” que sembla un glitch d’emissió.
Introducció, to i propòsits
Humor i activisme
- Recordatori dels límits de l’humor i esment a l’“Activismo gordo Uruguay” com a feedback rebut.
- Propòsit explícit: evitar insults gordofòbics i revisar el llenguatge.
- Debat lleuger sobre humor negre i visibilització: riure també pot posar llum en temes incòmodes.
"Que quan vam fer humor negre també visibilitza... nosaltres estem aquí."
Menú i format del programa
- Format de microseccions i tops: passat/present/futur, amb criteri subjectiu i voluntat de rescatar joies poc vistes.
- Anunci de xarxes i canals d’Empanada Cultural.
Cinema: microseccions del 2022-2023
Context i escalfament
- Defensen fer tops més enllà del desembre: molts títols arriben a començaments d’any (cursa Oscars i Gaudí).
- Recordatori de títols potents del 2022: As Bestas, Return to Dust (Li Ruijun), Close (Lukas Dhont), Mantícora (Carlos Vermut), Pacifiction (Albert Serra). Comentari sobre la poca traça comercial d’algunes, però gran estima crítica.
RRR (SS Rajamouli) — espectacle total
- Blockbuster indi situat als anys 20 a Nova Delhi: dos revolucionaris (Bheem i Raju) contra el colonialisme britànic.
- To de superherois a l’índia: acció, ball, música i hipèrbola visual amb efectes potents. Ritme altíssim i set pieces constants.
- “Naatu Naatu / Nacho Nacho”: coreografia icònica i Golden Globe a Millor Cançó; fenomen massiu en diverses llengües (hindi/telugu) i milions de visualitzacions.
- Lectura política: patriotisme indi antiimperi, no sempre “políticament correcte”. Malgrat el tall comercial, la crítica l’ha adorat i ha anat recollint premis de crítica.
Holy Spider (Ali Abbasi) — thriller, denúncia i justícia
- Producció danesa ambientada a Mashhad (Iran): un assassí de prostitutes als 2001, “heroïtzat” per sectors ultraconservadors.
- Tono fosc, brut i nocturn; violència suggerida més que explícita, però impacte físic i moral alt.
- Estructura: comença com thriller d’assassí en sèrie i deriva cap a pel·lícula judicial i de denúncia.
- Clau femenina: periodista (interpretada per Zar Amir Ebrahimi) que s’infiltra i permet la detenció. Premi a Cannes (Millor Actriu) i recorregut en festivals.
- Present en preseleccions a Oscars (Internacional) i Spirit Awards. Cinema polític que interroga la impunitat i la moral col·lectiva.
Altres apunts ràpids
Debat “antitop”
- Idea d’un antitop per parlar d’obres que “disgusten però remouen”. Comparació agra entre veure Avatar i La pietat (contrast de recepció i ambició).
Premis i estratègies de temporada
- Reflexió sobre tempos de llançament per a Oscar/GAUDÍ/GOYA i com condicionen els tops anuals.
Tancament
- Clip/tràiler repetit breu i un bucle llarg de “Bona nit” que sona com a error tècnic o soroll d’emissió.

