Tornar a començar: Matadero 5 en còmic, Kaufman a Netflix i el llegat de GTA San Andreas (amb novetats: Crash, Lupin III i Hitman 3)

Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! I per molt que en Marti intenti arreglar el passat una vegada i una altra, el futur és, i seguirà sent, pura incertesa. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! characteristicou! Has estat molt a Antoni, eh, tío, has estat molt guases. Fins demà! M'ha agradat, m'ha agradat aquell repàs, el que has fet aquest present. Fins demà! Coma corresponsal. Lo tenim fora. Varm follows. Vänner becario de la claqueta passamos a corresponsal de l'emparadora... Fins demà! Bon annya tothom, eh! Bon annya 2021 que se... Mal annya! Sí? Vale, so't preguntar. A loоловndfa! Mal annya, mal annya... Ben! Doncs, ya vol di! Previo que nos presentem así a la gente! Mal annya... Mal annya. No corramos, paciencia Mucha paciencia, Adri Encara estem digerint una mica No hem menjat molt Jo crec que estem digerint Que no ens acabem de creure Que estem avui a dia 16 En 15 dies, el 2021 promet ser Més bèstia, perquè el que has dit del Donald Trump Jo vengo a decir algo como lo que ya en verano Que me devuelvan la primavera Ara diré no, no, que me devuelvan el 2020 Que se separa aquí Esto lo podríamos incluso Vincular a ese gran invierno De Juego de Tronos Empezamos un invierno y no ha acabado Yo tengo la sensación de que no ha acabado Estoy esperando que acabe el invierno del 2020 A ver, a ver Avui portem aquesta mena de tornar a començar Tornar al passat, tornar a arrencar Allò que no sabem Doncs anem al menú del dia Ah, xarxes, xarxes Hi ha un canvi important Hi ha un canvi Que estem encara a Soundcloud Però hem començat a obrir Anchor Oh, hold the north Con bar de pecador És a dir, que la gent Que es vagi passant a Anchor També, perquè s'ha enclaut Anchor Anchor Anchori Com a Anchorman, no? Sense D Sense D final, eh? La que és Anchor H-O-R Punto No ho sé No ho sé Por favor, aparecerá después una imágen Aquí al YouTube Us pagarem I com diu l'Adriano També tenim YouTube Empanada Cultural Facebook, Empanada Cultural Twitter, Empanada Cultura Sense L Instagram, com sempre Empanada Cultural Ara sí, anem al menú del dia Menú del dia Què comença avui? Jo Jo Jo us porto el primer còmic de l'any Que ja és dit I és del... De fet, ha sortit fa molt poquet Però és un retorn al passat O sigui, és un retorn Ah De l'Albert Montéis Que és un dibuixant guionista Que el tenim aquí molt a propet de casa De Barcelona Però que porta una novel·la Que ja veureu Una novel·la gràfica Que és una adaptació d'una novel·la De Kurt Bonnegat Bonnegat Com era, Adriana, això? Bonnegat Bonnegat Sonar com Connecticat Connecticat Exacte És una novel·la que ja veureu Que adapta molt bé Gèneres tan dispares com Bèl·lic I sense ficció extraterrestres Hòstia Dos preguntes 2021? És a dir És final de 2020 De fet, ja ja el vas introduir Sí, ja us ho vaig dir L'última agenda ja va sortir I, por otro lado Barcelona Ya te ha adoptado Ya veo que has dicho D'aquí de casa Barcelona La Palma ya no Això és de cara a la galeria Sobretot de la galeria dels Mossos Está bien I després em sembla que va l'Adrià Yo sí Yo os traigo una rareza Pero de mucha calidad cinematográfica A ver, a ver Estamos hablando de I'm thinking on ending things Of ending things O, dicho a la española Estoy pensando en dejarlo La nueva película de Charlie Kaufman La nueva película De Netflix Bueno, nueva Por así decirlo Pero sí Estamos hablando de Dos, tres meses Película de Netflix La plataforma desde el 4 de septiembre Sí, por primera mes Netflix Netflix Netflix Netflix Netflix Para ser una curiositat Nos traes hoy Adriano esta película Y que precisamente En un momento No nos revelo mucho Pero se habla de El director de Regreso al Futuro Robert Gémiques Que he citado en la introducción O sea, que creo que es pertinente En un programa Que habla de volver al pasado Y de transformar Mira como Ila Su propia editorial Como no tiene sección Está pidiendo una sección Ya en medio de Escúchame Que está todo conectado Después de Carles va a ferrar Es como un connecticat bonegat Que está todo conectado A ver Que després anem a una cosa Que encara está més conectada que a tots ¿Cuál has nombrat a la editorial? Que es Webis Webis Jo avui vinc a parlar De GTA San Andreas Dios De Saint Paul Bar Per quina raó? Ja la veurem GTA San Andreas Aquest joc de rockstar Porque quieres bailar música Nigga De sols quants anyets I appreciate that motherfucker I really appreciate that nigga Doncs avancem I comencem Amb la secció de còmics de Paul Còmics Còmics Còmics Còmics amb aquesta alegria i joia comencem aquesta secció nova d'aquest any i us faig una pregunta, si poguéssiu reviure algun moment de la vostra vida, quin seria? El 14 de marzo, por favor com a bo, com a dolent què podíeu reviure, va el 5 de maig del 2019 4 amics es van jubitar per fer un programa de ràdio que bonic gairebé dos anys després, Steel Kicking empanada cultural pon empanada però sobretot, on no voldríeu tornar? ja has dit tu, potser el 14 imagineu que no teniu cap mena de control sobre això si no podeu saber com si estiguessis veient la tele i algú us convies de canal constantment com el Carles quan està mirant Youtube a casa i li canvio se connecta amb mi cuenta i a veces estoy con gente y la gente se preocupa i con mujeres y lanza algunos vídeos la meva imatge, allà en el seu Youtube i diu, el Pol, i la tia de Tinder en plan, qui és, senyor és el meu amant doncs imagineu això, que vosaltres cada cop tanqueu els ulls i obriu i esteu però no, no o sigui, podeu ser des de tornar a ser un infant a ser un vell decrèpit a punt de morir imagineu això doncs això això mateix és el que ens plantegen Ryan North i Albert Montéis adaptant la novel·la de Kurt Vonnegut de 1969 en planíssima guerra a Vietnam Matadero 5 this is Schlachthof 5 5 is English 5 Schlacht is Slater Hof is Haus Schlachthof 5 Slaterhaus 5 que us penseu que és un audiocòmic que gran classe d'alemà m'encanta que us estic portant un audiocòmic això seria una bona novetat en la secció de còmics però no és perquè a part del còmic aquesta novel·la també es va adaptar en pel·lícula Adriano no llençarem la Matadero 5 no llençarem la cadastro de cine de qui de qui de què director exacte l'any 72 George Roy Gil el del golpe exacte de fet el golpe Matadero 5 va ser la pel·li anterior al golpe que per això he posat la cançó la cançó que ha sonat al principi és aquell final del golpe que totes poden ser era broma amb aquella transició a rodoneta tan bona com el golpe? jo després entrarem però jo sincerament la pel·li de Matadero 5 deja que de ser ara també us diré que és una obra molt difícil d'adaptar molt difícil mireu és una obra que la novel·la del 69 s'ha adaptat al teatre inclús a ràdio ens ho podem plantejar potser fer una ràdio novel·la així a tope inclús es comentava que hi havia un remake que estava preparant Guillermo del Toro que això sincerament jo pagaria per veure això sí això fa molt per ell perquè és una essència de ficció ja ho veureu després això és que el va marcar però és molt difícil d'adaptar i per què? de què va tot això? us llegiré la sinopsi per no fer-me un llibre principalment així que Ferran tira'm una cançoneta així de sinopsis ella el 1941 ha vuelto a traspasar esa puerta i se ha encontrado en el 1963 ha visto su nacimiento y su muerte muchas veces y según dice y viaja al azar hacia cualquier momento de su vida eso dice ¿y cómo pasa eso? ¿cómo pasa eso? és com un Benjamin un moment un moment un moment Pol estàs patint amb aquest castellà sí sí bé visto que la sinopsis va en castellano no havia sinopsi en català és que us diré és que ho he escrit molt malament estava intentant corregir-me a mi mateix abans que continuïs el Ministerio del Tiempo també té molt d'això la sèrie de Televisió Espanyola però ja està però bueno mira jo crec que Kurt Vonnegut es va inspirar en el Ministerio del Tiempo perquè ells viatgeven al temps exacte exacte què passa? com passa tot això? és que hi ha un punt de gir d'aquest personatge protagonista que li fa fer una mena de anagnòrisi Carles aquesta paraula que t'agrada tant m'agrada molt aquest autodescobriment i què passa? doncs que en un moment de la seva vida aquest personatge aquest Billy Pilgrim és abduït per uns extraterrestres del planeta Tralfamador Tralfamador anagnòrisi és a Tralfamador però el siguiente és ibuprofeno són uns extraterrestres que veuen en quatre dimensions és a dir el temps per ells de fet li diuen per nosaltres el temps és com veure una muntanya com tu veus una muntanya i dius hi ha una muntanya nosaltres veiem el temps o sigui la línia temporal és diferent llavors ells ho veuen com a capítols o sigui com allà hi ha això allà hi ha això llavors és un rotllo no sé si és Doctor Manhattan que també té aquest rotllo Doctor Manhattan se suposa que té el quarta llavors hi ha una frase qui és Doctor Manhattan? el còmic de Watchmen el personatge blau que té la pil i la penjant i que fa explotar les coses i llavors hi ha una frase que es repeteix durant el còmic i durant la novel·la que és jo Billy Pilgrim moriré siempre he muerto y siempre moriré el 13 de febrero de 1976 així no m'equivoco en dir les dates en català així que és un còmic que parla de tot està condicionat i és una frase que repeteix això sí no a la pel·lícula sinó en el còmic així fue i serà bueno i mentre ens empolvem amb rapper el nas perquè aquesta música és molt bé no és la banda sonora de la pel·lícula de fet sí sí són les músiques que sonen de la pel·lícula sí sí sí a veure ja us dic és una novel·la molt difícil d'adaptar en realitat el que planteja és la típica novel·la antibèl·lica hem dit que és una novel·la que es va escriure durant la guerra de Vietnam i es nota molt que vol relatar aquesta experiència de la guerra absurda sobretot és el fet d'enviar crius a lluitar o enviar gent que no té potser de fet ell no és combatent ell ho explica molts cops que és un tio quasi més tirant a monaguillo i algú que està més vinculat a la religió i que el tenen allà per bueno per estar amb les tropes i això però es veuen mil líos és aquesta típica novel·la barra còmic barra pel·li que és un personatge que sempre està en líos en guerra perquè és un tio això que és un pacifista gairebé per dir-ho així llavors què passa entre aquest component de ciència-ficció que li revelen que la vida no és una línia temporal com s'entén aquest moment d'entendre la vida com a tal i a partir d'aquí ell viu viu cap endavant viu cap enrere viu cap al mig i llavors amb tot això és molt difícil jo la novel·la sincerament no l'he llegit he vist la pel·lícula la pel·lícula és molt difícil crec és una pel·li de 70 també fer aquests salts penseu una cosa és una persona que tanca els ulls i en algun moment quan els obre potser està 20 anys enrere 20 anys enrere amb el coneixement però amb la certeza de que sempre morirà el coneixement de 1976 el primer que fa és mirar el calendari vale aún no estic de fet en el còmic es revela que en el moment de la mort i és molt bo perquè com que ell ho sap ja fa un discurs de despedida i a més és un moment que està al davant d'un públic perquè després s'explica què passa que el tio ja és més gran i al davant del públic diu pues me va a pasar esto ahora estén preparados señores sobre el que se ha reflexionado mucho y que me parece muy potente ¿no? porque creo que nos ahorraría muchas preocupaciones a ver la fecha de nuestra función Sí, però després hi ha una cosa però hi ha una cosa imagina't que a tu et diuen perquè jo et puc dir el dia real de tu muerte o si jo et dic en 5 minuts moriràs estic segur que si que si tu saps que jo estic dient la veritat te pia un infarto i te mueres tant és condicionant evidentemente la informació en condiciona Pol estava hablando de anagnòrisis això és muy memento mori ¿no? recorda que vas a morir o sigui jo crec que hi ha uns conceptes molt clàssics en tot això és una història molt interessant però què passa us ho he dit és una cosa molt difícil d'adaptar però hòstia al darrere tenim un equipazo aquí amb el còmic que és Ryan North que el vam comentar l'altre dia per què? perquè és guionista d'hora d'aventures o sigui ja d'entrada hem dit que juga molt amb aquesta comèdia negra comèdia absurda és bastant històrica o sigui òbviament estem parlant de guerra real de Dresde o sigui estem parlant de molts moments històrics Segona Guerra Mundial llavors sí, sí, sí mira al principi hi ha un prole que això ho fan molt bé Ryan North com a guionista que és una cosa que no fan en el llibre ni en la peli que fa un pròleg un antipròleg entre cometes que fa una línia temporal real realista que t'explica la història real del Billy Pilgrim la seva edat i l'any que correspon perquè clar exacte i aquí canvia su vida perquè fos abducido i a partir d'aquí ja s'estrotta tot llavors tenim Ryan North com a guionista i Albert Montells que em trec el barret el nostre Albert Montells que per cert parlant d'Albert Montells que el coneixereu sobretot perquè va formar part durant molts anys del jueves ara s'ha mort José Luis Martín és a dir Tom que és un dels cofundadors del jueves llavors Albert Montells entrarem després amb el dibuix però em sembla ja us avanço que és el millor que ha fet amb diferència però molt lo dice perquè no entre yo perquè justo os estoy ojeando el cómic i ahí va a dir que guay el dibuix que familiar l'Albert Montells es va fer famós amb dibuixos molt familiars d'aquesta mena de rodonisme aquest rodonisme que té però alhora és molt versàtil perquè sobretot el que té és una tècnica molt elàstica jo trobo que la tècnica és molt bona sap dibuixar o sigui crec que s'especialitza molt en science-ficció i això li va perfecte bueno va fer Universo va fer Solid State aquests que van les grans obres que a més també van anar a Eisners i tot però és que és un tio que sobretot treballa molt bé el color i aquí és molt important mira m'ha roto el guió ja m'he d'aigua i proviso Adriano el color d'aquest còmic em sembla bueno acollonat mi si voleu mirar-lo però el color és el que a mi em fa veure que la pel·lícula es queda molt enrere i per què el còmic és el millor format que té la novel·la per què? perquè el color ja ho feia a Universo i de fet el Solid State també ho feia Montells el color et transmet en èpoques a la pel·lícula a part que és 70 hi ha les típiques transicions xosteres de los 70 i és molt difícil traspassar por corte exacte i el còmic em sembla molt interessant perquè fa l'estructura de les figures de les cares dels ulls els colors o sigui els blaus potser són els passats el taronja el moment d'abducció perquè clar l'abducció no és momentània l'abducció és una part de la seva vida que el tenen allà per veure com funcionen els humans llavors inclús és un modo a Dan i Eva perquè inclús li porten una dona també perquè tingui relacions té un rotllo molt oníric inclús llavors jo crec que ell és la millor persona que realment puc pensar a l'hora del tractament del dibuix i del color per fer una història així és molt difícil de veritat no us penseu que és de digestió fàcil és un còmic que és una mica difícil i jo ja no parlem de la novela però clar entenc que en aquest cas el dibuix d'alguna manera i els personatges tal com estan definits el realisme potser dels espais que he vist et fa molt proper aquest entorn i la ciència-ficció arriba com bé es dit a partir del color o a partir de l'argument perquè realment a vegades quan pensem un còmic de ciència-ficció ja plantegem una situació distòpica des de l'estil visual i jo pel que he vist aquí l'estil visual és molt proper però sí que és cert que entenc a partir del que dius colors i històries vinculables que permeten aquest viatge una mica més estrany sí sí que és veritat que tot i que aquest component de ciència-ficció no és el leitmotiv és a dir això és l'excusa al final es nota molt és una novel·la o sigui parteix d'una novel·la que és antibèlica o sigui és una novel·la bèlica perquè tracta moltíssim òbviament la guerra però sense veure el camp de batalla o sigui tu veus la rereguarda o sigui veus els camps veus les detencions l'astermat exacte llavors clar i sobretot com que és el mateix personatge que viatge al futur al futur no perquè no hi futur o no hi passada diguéssim que tot és no hi ha aquesta dimensió és una malgama sí llavors és l'excusa per poder fer salts en el temps justificats entre cometes la ciència-ficció aquesta llavors crec que ho claven molt bé i així és el que us dic que a mi és el que em feia de la pel·lícula potser ara si la fa Guillermo del Toro segurament fotrà un pepinazo però l'adaptació del còmic que s'ha fet ara mateix em sembla però espectacular jo he vist referències de gent que sí que havia llegit la novel·la i diu inclús hi ha gent que diu hòstia potser la millor adaptació possible potser inclús supera el punt del llibre el punt del llibre té la idea perquè el concepte i l'adaptació de George Roy Hill de Matadero 5 és fidel a l'esperit diguéssim del material original és molt fidel de fet una cosa que sí que és interessant de veure és que els diàlegs pràcticament són els mateixos de la pel·lícula i del còmic jo recordo clar, el còmic el vaig agir i el dia següent crec que vaig a la pel·lícula i dic hòstia és que són pràcticament les mateixes escenes o sigui és calcat el que passa és que la forma d'explicar-ho això a l'entrevista d'Antoni Altarriba que vam fer fa temps quan parlàvem del format del còmic com a narrativa versus el cinema és que el còmic com un storyboard tu t'has d'imaginar el salt entre les vinyetes i l'espai negatiu llavors és a dir de la mateixa manera que hi ha l'efecte college off que tu t'estàs imaginant a partir del muntatge acció-reacció doncs en el còmic tu hi ha moltes coses les elipsi en còmic són complexes des del punt de vista que ha de fer molt d'esforç el lector per entendre la correlació entre les vinyetes vale, vale però on veiem la pel·lícula? aprofito per dir la de George Hill Matadero 5 de George Hill està en film o sigui que se puede ver sí, sí, està en film ja val el que cobra de film ja val el que cobra de film ja val el que cobra de film ui, jo filmin de fet nois però ho deia el de la correlació de les vinyetes perquè crec que és una novel·la que un còmic que aprofita molt bé aquesta mini elipsi que es fa el lector entre les vinyetes clar, és perfecte perquè si tu estàs fent salts temporals no cal que em demostris que el tio és més jo o més gran inclús només amb aquests salts només amb el canvi de color ja ho fas llavors per això dic que jo crec que com a adaptació és molt interessant molt, molt, molt interessant no, ara fos-hi a conya de fet trobo que moltes vegades aquestes novel·les aquestes grans obres que jo soc molt partidari de visitar-les sí que és cert que últimament estan entrant molt bé a partir de còmics que maneguen molt bé l'apartat visual però no deixen de banda tot el contingut literari que pot haver-hi que potser la pel·lícula ja està jugant amb una altra lliga és evident i a més hi ha una tendència vam portar victus els còmics de base a la novel·la ara portem aquest còmic la ciudad de los prodigios però jo diria por lo que he visto aquí i a más victus lo he ojeado gracias a ti la ciudad de los prodigios lo traje yo pero por lo que he visto aquí me dan muchas más ganas de ver esta adaptación en còmic que no las claramente a mí les que veu portar vosaltres que aquest és d'autor és que a més estem parlant això Albert Montéis que ja porta aquesta trajectòria que hem dit aquesta novel·la gràfica d'Universo que a més és 100% seu i Solid State que era aquella recordem aquella adaptació còmic d'un CD de música sí, de CD de música o sigui, imagineu ja el que fa Albert Montéis aquí jo us dic de veritat que és el millor que he vist d'ell en quant a dibuix però totalment i res recomanar-vos que a més edició d'Estiverri que a més sempre foten aquestes edicions que són espectaculars a pa dura, maca a més firmao firmao per un senyor Montéis mira què és el que diu? què és el que diu? sisplau per a ti ho exigiré per a ti guapo saludos des de traldal bueno el planeta aquest el ibuprofeno tralfal i res si us molen pelis sobretot si us molen pelis en el sentit de coherents aquestes pel·lícules que són de guió de ciència ficció de guió jo no us diria que miréssiu la peli d'aquella que filmin però ja us avanço que segur que se'n va els Eisner de cabeza els premis Eisner doncs avançem que són los peores premios són los Game Awards són los Oscars de los avançem nois cinema no, yo Ferran, o sea me encanta esta música que me estás favoreciendo no engañes al personal engañemos al personal es lo mejor que hay la gente quiere se engañar yo quiero ser engañado francamente joven compositor Jay Whetley el que estamos escuchando pero yo es que ya me he puesto tonto con esta musiquita lo Barry Lyndon del rapper sí, sí que nos ha regalado Paul genial, ¿no? tomo nota de esta recomendación de hecho la tomo tanto que me lo llevo hoy gracias Paul pero vamos a vamos a la sección de cine primera sección de cine del 2020 del 2020 porque nos lo están devolviendo parte 2 exacto nos lo están devolviendo este piano evocador ¿qué os parece este piano ahí evocador? es una secuela realmente este tío el que he mencionado antes Jay Whetley es un músico que últimamente está dando mucho que hablar lo he conocido a partir de la banda sonora de la película que ahora os voy a traer I'm thinking of ending things pero está dando mucho que hablar pues un tío que es ganador en dos ocasiones del premio Charles Eves de la Academia Estadounidense de Art y letras y cada año más arriba en el ranking de Indie White será por eso que nuestro querido Charlie Kaufman el gran guionista Charlie Kaufman lo contactó para que compusiera la banda sonora de su última película la tercera película como director repito I'm thinking of ending things o a la española estoy pensando en dejarlo que como hemos dicho en el menú del día es una película de Netflix hemos hablado muchísimo de este tema porque normalmente asociamos Netflix al mainstream a lo comercial y es de hecho el 80% de la producción que tiene ahí metida pero joder de tanto en cuanto unas joyitas increíbles Netflix ha anunciado no sé si veu que este año va a mostrar una película cada semana y actuará sus y directuará sus este año Netflix apostará pel cinema claramente porque claro ha visto a las barbas del vecino cortar y a directo se las he cortado yo no está claro si cada vez más la magia del cine va a estar en casa al menos de momento durante estos años que nos acontecen pues joder que haya un poco de todo que haya Spielberg que haya tiburón pero que haya Kaufman yo ahí lo dejo a mal temps creo que Netflix se mantendrá como una plataforma con un contingut más intelectual y aparecerán nuevas que serán muy pequeños y si no estará firme y que además he hecho antes la broma pero joder soy un total adepto de film pero volvamos a esta película I'm thinking of ending things o como la han traducido aquí estoy pensando en dejarlo no sé qué os parece esta traducción a mí me parece exactamente perfecta porque es el mood bueno ya lo hablaremos después lo comentaré además de hecho es una adaptación de una novela y la novela ha sido traducida del mismo modo es decir la película y la novela juegan o tienen el mismo problema de traducción yo el problema que le veo con esta idea de dejar las cosas o pensar en dejarlas y ending things es que al final no es lo mismo concluir las cosas que abandonarlas sí que hay una idea del yo muy clara en el título y es un yo que en un primer momento se nos manifiesta en forma de un personaje femenino ahora entraremos pero claro la actitud en relación a eso que quieres dejar o que quieres finalizar es muy diferente tú vols dir el joc de paraules no es exactamente el mateix no es giving up no es giving up ni cut with you son cosas que se dejan son cosas que se dejan o novios que se dejan vamos entrando vamos entrando pero lo que está claro es que dejemos o finalicemos estamos sin lugar a dudas y esto lo digo yo ante una de las mejores películas del pasado año de ese odiado 2020 totalmente y lo tengo clarísimo no podía ser de otro modo viniendo de un tío como Charlie Kaufman mira como cambia de chaquetero había Dean Martin Eden ahora no ahora es esta es que no no te recuerdo Paul que Martin Eden es del 2019 pero hice la trampa de decir que no es del 2019 soy un tramposo comparten ranking Martin Eden y estoy pensando en dejarlo ya lo he dicho soy tan tramposo porque en el fondo quiero un tramposo frente a mi quiero que me engañen el cine es puro engaño no nos engañemos que nos digan la verdad que nos engañen pero que nos ha regalado Charlie Kaufman para aquellos que estén aún un poquitito perdidos y si les suena el nombre pero hostia pues como guionista que es claramente como ha creado esa gran fama nos regaló una de las dos mejores películas para mí de Spike Jonze aunque tiene hair después y tiene un mogollón de videoclips es un tío súper productivo y en la tele Kaufman en la tele con sketches no, no, pero ahora estoy hablando de Spike Jonze ah, perdón Spike Jonze a que te salta que volía legalizar la marihuana este es uno de esos hizo guion de adaptation Kaufman como guionista le ha facilitado Spike Jonze adaptation el ladrón de orquídeas que sale tu actor fetiche el grande ¿cómo se llama? Nicolas Cage Nicolas Cage haciendo doble papel doble papel además de dos hermanos pero dejémoslo ahí Adam Sandler va a ser y su hermana también después tiene ¿cómo ser John Malkovich? típica esta también es de Spike Jonze y también es guion de Kaufman después tiene una peli que es posiblemente la más floja en cuanto a guion pero es la primera película de George Clooney que se llama Confesiones de una mente peligrosa perdona para mí es de los peores guiones de todas estas pelis la primera peli donde aparece George Clooney es el ataque de los tomates de sesiones 2 estáis perdidos estáis perdidos a ver a ver por favor mantengamos la cara pero hablas dirigida estoy hablando es que estáis confundiendo al personal es decir yo os estoy facilitando guiones y directores que otros directores han adaptado primera película que Spike Jonze dirige dos guiones de Kaufman exactamente George Clooney su primera película como director fue Confesiones de una mente peligrosa y ya finalmente la que para mí es posiblemente la mejor película que parte de un guion de Kaufman Olvídate de mí de Michelle Gondry Eternal Sunshine o The Spotless Man de Michelle Gondry que mai he considerat tan gran como tothom la considera yo entenc quién tenemos ahí Kate Winslet Jim Carrey Jim Carrey dos enamorados que pretenden olvidarse pero se vuelven es un anacno yo solo quería puntualizar que la etapa de Kaufman inicial es en la tele haciendo sketches haciendo guiones de tele y hay la sitcom esa matrimonio con hijos que es deliciosa y que Kaufman el tío estuvo escribiendo guiones para esa sitcom durante muchísimo tiempo guionista pero parece que le cogió el gustillo a la idea de dirigir de hecho se lanza con la primera peli que dirige él que es Seinecdoche New York sin écto que Nueva York paja mental un delirio y una diversión total ante esa película con Philip Seymour Hoffman que yo le encuentro en esta última película que ha dirigido que es la que la que hoy traemos la de I'm Thinking of Ending Things que Jesse Plemons quería ser es un punto Chris Eymour Hoffman es uno de los personajes de la película ¿y qué ha hecho entre ese Seinecdoche Nueva York y la película que hoy traemos? pues Anomalísima que me suena que es una de las mejores pelis preferidas de Paul película de animación súper premiada esa animación que dicen para adultos pero francamente un película hay sexo entre muñecos en stop motion exacto es decir tiene tres pelis como director y desde que él empieza a dirigir ninguno de sus guiones ha sido dirigido por otra persona estamos hablando desde el 2008 que es su primera peli Sinécdoche Nueva York hasta ahora 2020 que ha traído esta maravilla llamada Estoy pensando en dejarlo ¿y de qué va? Estoy pensando en dejarlo si hacemos caso del título está claro que va de finalizar cosas o de dejar cosas o novios como he dicho antes pero los que hayáis visto mucho cine de Kaufman ya sea dirigido o guionizado por él sabréis que más importante que el que es el cómo o es todas esas capas que tiene el cómo todas esas lecturas y aunque curiosamente como he dicho al principio Charlie Kaufman aquí no está partiendo de un guion original está partiendo de una novela yo creo que la hecha suya totalmente de hecho hay unos cambios argumentales como por ejemplo el final que no vamos a descubrir no aún pero es muy Kaufman en su totalidad es decir si no me llegan a decir que es una adaptación yo no he leído la novela ni me lo imagina es de un tal Ian Wright un canadiense a mí me han dicho que la peli es fiel ópera prima su primera novela es fiel al espíritu de la novela no tanto al contenido pero sí al espíritu de la novela y se lo sabe llevar al terreno Kaufman claramente donde nada es lo que parece eso es evidente y lo que parece aquí resulta intrigante y es curioso porque a la vez que es intrigante también es divertido a veces parece una dramedy de estas que llaman una copia dramática es un humor negra incómoda es un humorito es incómoda y se vuelve triste de repente es triste o no, no es triste es nostálgica y poco a poco deviene más oscura más extraña terrorífica muy extraña para mí de hecho y tanto desorden emocional es lo que al final conecta mucho con estos tiempos pandémicos que corren esa incertidumbre continua esa contradicción continua que ya se plantea a nivel narrativo en la propia película y no solo eso porque justo ahora que venimos de las fiestas navideñas de las visitas familiares de esos viajes en coche a través de las nevadas imposibles al menos por Madrid de largas charlas con el prójimo pero con uno mismo y esas charlas que siempre acaban además en lo mismo pasado o futuro porque el presente da asco todo eso y ese cerrarse está muy presente en la obra de Kaufman y en concreto en esta película pero que os parece si le ponemos voz a la joven pareja que protagoniza la película porque como yo os decía veníamos de visitas nevadas y aquí lo que tenemos es una joven pareja que en los primeros minutos de metraje se lanzan en viaje en coche a través de la nieve a través de parejes nevados para visitar a los padres de él mientras ella nos va regalando continuamente en off sus pensamientos pongámosle cara perdón pongámosle voz a esta pareja y seguimos hablando Jake my boyfriend we have a real connection I've never experienced anything like it I'm thinking of ending things huh? what? did you say something? I don't think so weird I'm visiting Jake's parents for the first time here they come Jake has told us so much about you he's told me so much about both of you too and you came anyway but there's just something profoundly wrong here are you okay? yeah I think you've ending things you don't have to go I don't have to go where? forward maybe this is how it was always going to end ya lo oís quizá es así como siempre iba a terminar esa es la última frase que nos regala la aparente protagonista o al menos la que maneja el punto de vista continuamente en la película decías Paul? ara només escoltant sense veure-la em recorda molt el to de veu de la muñeca russa com es diu l'actriu un puntet bueno de fet es pel roja com ella sí sí pero la veo la veo de fet aquesta actriu que acabem de escoltar es Jessie Buckley yo no la recordaba pero ya la había visto en Tabú en la serie Tabú donde aparece Tom Hardy en la serie de la BBC de hecho es una tía que gana un concurso de canto e interpretación de la BBC lo gana y a partir de ahí le empiezan a salir papeles para series de la BBC entre ellas Tabú y bueno y después creo que ha aparecido en Fargo en la segunda temporada de Fargo junto al otro actor al Jessie Plemons se llama exacto aquí el tándem actoral que acabamos de escuchar perdona eh Carlas de hecho hemos escuchado a la prota por así decirlo que no tiene nombre en toda la película en cambio si lo tiene su propio novio Jake hemos escuchado a la madre de Jake que es la Toni Collette brutal hereditary o de la última película puñales por la espalda siempre enorme siempre perfecta aquí delirante a más no poder es una suegra de esas que no sabe si abrazar y arropar como en algunos momentos hacen o salir corriendo porque está loquísima y de hecho es lo que tenemos en la película tenemos a esta pareja a Jake y a la prota que visitan a los padres el actor también es bastante recordado bueno al Fargo y yo lo conocen porque es el meth de Imon el padre eh no no no hablamos del novio el novio el novio es el meth de Imon claro no no Jessie Plemons es joder claro es el tío Black Mirror en aquel capítulo homenaje a Star Trek y luego en Fargo aparece tanto el Jessie Plemons como el David Thewlis que es el marido de la Toni Collette de la peli que es el que no recordaba su nombre y no es tan conocido claro pero que también evidentemente tu dius el pare el pare el pare és a Harry Potter perquè el públic que ens escolta que té aquesta edat Harry Potter és el Lupin és l'home llop que era el millor amic dels pares del Harry Potter que es diu David Thewlis David Thewlis pues tenemos estos cuatro actores cuatro actorazos evidentemente el peso narrativo está más en la pareja joven en Jake y en la actriz a la que interpreta Jessie Buckley y ya lo hemos oído ya lo hemos percibido por el tráiler hay continuos pensamientos en off algunos evidentemente forman parte de diálogos como esa anécdota que recuerda un poco a Fleabag hay un momento en el tráiler que hemos escuchado que la chica está pensando y está pensando en dejar a su novio y el novio le dice dentro del coche ¿qué decías? perdona ¿qué decías? y entonces tenemos un momento de extrañeza total donde hostia que el novio la está escuchando eso recuerda a Fleabag en el momento cuando ella que ya te va dando pistas de por dónde va la peli exacto es decir la peli es muy compleja la peli como diríamos es ese eso que como decía Jordi Costa ¿no? a mí me viene exige no no perdona como decía Jordi Costa que siempre lo está sacando y ahora que te lo pregunto no me lo vas a decir ¿qué exige en el espectador esta película? ¿no? como Godard ¿qué es lo que exige? ¿qué exige? ya ni se acuerde lo tenía apuntado ese día Hermenauta tío ah vale haber leído bueno o sea que propone esa es la cita que dije en el otro programa o sea que te propone a ti como espectador que te conviertas en interpretador de textos en una hermenauta a eso me refería porque la peli es muy narrativa matrioshka de realidades dentro de otras realidades personajes dentro de otros personajes y con eso volvemos a Natasha no pero Kaufman Kaufman no es Godard por suerte esta era una frase que Costa le atribuía a Godard por la exigencia que le pide al espectador sí pero Kaufman no es Godard es decir es igual de mis antropos y de lúcido por así decirlo pero mucho más depresivo hipocondríaco nervioso es decir no tiene ese ego tan enorme desde el cual se podría subir y suicidar Godard aquí tendríamos además a un Allen mezclado con Godard en Kaufman y por eso estoy pensando en dejarlo es una película que sí que es muy compleja muy exigente para el espectador pero que está llena de pistas visuales y de frases lapidarias y que en el fondo se deja disfrutar muchísimo a mí mi hipnotiza desde el primer momento y aunque no estés acabando de entender muy bien qué narices pasa bueno es un poco como el thriller no tienes ni puta idea de quién es el asesino pero eso no te impide quedarte enganchado y la peli es así de hecho es un thriller es una peli de terror es como decía en un primer momento una dramedy de hecho romántica un musical el propio Kaufman el propio Kaufman ha dicho de la peli que es un cruce entre psicosis y el club de la lucha es una manera muy particular de presentarla pero sí entiendo esta comparación como algo imposible como algo que realmente es único al final lo que viene a decirse tío y parece entonces que tiene tanto ego como Godard es que la peli es única no la puedes comparar total y esas frases lapidarias que apuntaba y que hemos escuchado y que creo que son importantes remarcar dice ya como empieza la película a veces las ideas se acercan más a la verdad y a la realidad que las acciones puedes decir o hacer cualquier cosa pero no puedes fingir lo que piensas y estamos continuamente en el pensamiento de esa chica aparentemente o la que para mí explica la peli en toda su complejidad es un poquito más avanzada la trama donde dice a las personas les gusta pensar que se mueven a través del tiempo pero ella la protagonista en un momento dice que es todo lo contrario que estamos estacionados y que es el tiempo el que pasa a través de nosotros como el viento gélido y ahí ese punto triste y nostálgico y eso conecta a saco con la obra de Matadero 5 donde el estatismo es propio del humano del personaje y es el tiempo el que pasa a través de nosotros no podemos dirigir el ritmo y el orden de ese espacio y ese tiempo que vamos a vivir y eso está claramente en la película además con un estilo visual bueno no es que destaque muchísimo pero joder ya cuando empezamos con el formato cuadrado ya dices hostia hay una idea de estancamiento de opresión es como el croma de Barcelona no es el 14 que es opresivo y hay una idea pero cuando hablo de esa opresión no es una opresión carcelaria es la opresión del pensamiento donde ahí estamos donde estamos nosotros visualizando esta película pero donde está el auténtico personaje y es que voy a acabar con un par de comentarios al respecto spoilers porque al final estamos ante una película que para valorar en esencia hay que descubrir algunas hay que rever es una película de verla y volverla a ver sí desde luego porque está lleno como decía en un primer momento de pistas visuales hay un momento en la casa de los padres de él donde ella parece ver una foto de ella misma de pequeña se la señala a su novio a Jake y le dice no soy yo que no lo veis y de repente la imagen vira del rostro de ella de niña al rostro de él hostia una pista muy evidente intriga mucho ese momento después ese personaje y eso es yo que creo lo que marca el significado final de la película ese personaje que siempre está montado en paralelo es un señor mayor ya desde el principio cuando ella está esperando que le venga a recoger Jake para meterse en el coche y viajar hacia la casa de los suegros de repente mira una de las ventanas de los edificios donde está ella enfrente y ve a un señor mayor que la observa y ahí hay una idea de diálogo continuo de lo que le pasará a ella en compañía de Jake con ese señor que simplemente se está vistiendo para ir a trabajar en una vida anodina no farás pornografía de spoilers no es erótica no, exacto es decir no nos vamos a convertir en los youtubers que te dicen suscríbase a mi canal si quieren descubrir el final de esta película ahora que si vuelve a suscribir a suscribir yo tenía una reflexión una reflexión sobre eso porque estás hablando como de esos trucos visuales esos momentos en que la peli dice uy, que hay una foto en la pared de los padres de él donde la vemos a ella pero después lo vemos a él sin embargo luego hay momentos de la peli donde, que tampoco estoy grabando a la masa que hay citas pictóricas a un pintor romántico como Blake Locke y citas literarias y citas literarias y al American Gothic y a cosas entonces yo creo esa creo yo que es una de las claves del cine postmoderno en el fondo de que te están buscando como una parte más de truco visual como algo más prosaico y luego una cita más intelectual y esa especie de hibridación ese juego de ambivalencias yo creo que tiene algo mucho de del cine postmoderno y del buen cine es artífico del buen cine ese cine que ya ha pasado por muchos estadios y que ahora sí necesita algo es precisamente el diálogo de esos estadios al final se puede seguir girando el rizo y la tuerca y es algo que sí que está muy patente no solo en el cine de Kaufman sino en concreto en esta película como hemos hablado muchos géneros muchas capas alusiones a cuestiones muy simples y absurdas como un helado que se derrite continuamente y que estresa a la pareja pero a la vez como tú decías apuestas por recuerdos filosóficos literarios hostia cuando hablo de Pauline Klein y esa gran crítica que le ofreció a John Cassavetes sobre su película Una mujer bajo la influencia es decir de un nivel y de una pomposidad literaria que de repente encaja muy bien con esta comedia ligera y romántica que acaba como he dicho en un primer momento con un musical que ahora estamos escuchando que de hecho es como una especie de homenaje a la película Una mente maravillosa no sé si lo recordáis la del Russell Crowe exacto Dios que no te agrada que el final a mí me sembra magnífico De hecho esto es lo que sí difiere muchísimo de la novela de la novela difiere muchísimo porque la novela cuando habla y aquí sí es el gran spoiler de estoy pensando en dejarlo no está pensando en dejar a su novio está pensando en dejar la vida el protagonista de la novela se quiere suicidar pero nosotros queremos vivir queremos vivir a través de la cultura y queremos vivir también a través de los videojuegos que no es cultura lo has separado pero también eso pero lo otro qué discriminación Entonces avancem cap a la última sección Ah, shit Here we go again Vamos a hacer mucho subnormal Os veig Aquest que sentiu no el Carles sinó el d'abans és el Carl Johnson o CJ per als col·legues lamentant-se que tot i tornar a la seva Los Santos Natal per assistir al funeral de la seva mare amb totes les bones intencions del món doncs resulta que la vida del barri i els béns coneguts li fan tornar a l'espiral de crim i autodestrucció que va jurar a deixar enrere De hut Sí, noi Sí, avui en aquest programa de nous inicis de recets de propòsits d'any nou us porto una cosa antiga però que ens parla clarament de tornar a començar com heu sentit amb el CJ o almenys o almenys d'intentar-ho i és que avui us vinc a parlar òbviament del gran immens Grand Theft Auto Sant Andrés Que està creu que jo jugau, eh Ferran Sí, imagina't Copyright un altre cop Doncs aquest joc de Rockstar Games va sortir el 2004 per la Playstation 2 16 anyets que es diu ràpid Però què us he de dir que no sapigueu és un món obert o sandbox com dient Adriano els conosseus d'acció i aventura on podeu caminar córrer, disparar pagar, anar amb bici conduir cotxes, motos camions, avions i fins i tot cotxes teledirigits i ja paro d'anomenar tot el que es pot fer perquè precisament aquest joc és famós per aquesta immensa varietat de possibilitats Però con todo lo que se podía hacer la gente lo que quería era matar, matar i matar No, no, però Adriano tu podies anar a la perruqueria sent calvo i que et fotessin pelucar però o te ponías un tatu i luego te ponías otro o te lo quitaban Una maravilla Perquè eren pegatines i seguís sent més creïble que Cyberpunk I te podías engordar i te podías adelgazar i podías hacer lo que te salía Doncs aquest joc es tracta de la quarta entrega realment és la quarta entrega de la saga GTA però com el seu títol indica no és el 4 sinó el San Andreas és una mena de spin-off però en aquest cas és més gran que els jocs de la línia principal i és que el mapa del joc consta de 3 grans ciutats Los Santos inspirada en Los Ángeles El Fierro que és San Francisco Las Venturas Las Vegas i després hi ha 5 grans comptats o bueno ells diuen counties amb àrees més rurals com el desert de Tierra Robada que és Nevada o les muntanyes i camps de Red County que està inspirat en Orange County o San Fernando Valley A lot of ragnacs in this area Moltíssims Controlarem com ja hem dit a l'avant ciutat CJ que torna a la seva ciutat l'any 1992 Yes després de la mort de la seva mare que ha mort en un tiroteig entre bandes o se suposa que ha mort en un tiroteig entre bandes ell mateix havia marxat cap a Liberty City que precisament és la ciutat del joc anterior que està inspirada que és el de la PSP no? No és el de la Play 3 és el primer el GTA 3 El GTA 3 És el Liberty City que és Nova York Però el Liberty City Stories van fer un van fer un com li diuen això és un spin-off també i ell va fugir cap a Liberty City dels crims i de les bandes volia deixar aquesta vida en darrere però un cop torna al seu barri no tardarà gaire en veure que poca cosa ha canviat a Los Santos i fins i tot ha empitjorat i és que la saga GTA sempre s'ha considerat una mena de paròdia barra sàtira del nostre món real per això no utilitzen noms concrets tot i que a vegades sí que utilitzen coses així però és aquí al Sant Andreas on l'element de crítica s'accentua i comença a formar part de l'ADN de la saga de forma més clara i és que en Sigy per si no ho hem entès encara no us ha pogut llegir entre línies és un jove negre és un jove negre a l'Amèrica dels 90 i ja sabeu el que li va tocar viure als afroamericans durant aquells temps bueno aquells temps els anteriors els actuals s'assembla a l'Enri el jugador de futbol a l'Enri sí que és veritat que té un aire sí que és veritat que té un aire jo estic viendo el blanco ese que quería ser negro s'acordaís ese tío o no? doncs tan bon punt a terra no t'ho és que passi de tí Adriano és que no es quedem doncs tan bon punt com CJ a terra a Los Santos és detingut per un policia negre com ell el Tempene que passera està interpretat per Samuel L. Jackson i que clarament és un policia corrupte volent incriminar-lo per l'assassinat d'un policia durant baralles de bandes quan ell no hi era ni a la ciutat però clar ell té una coartada i el deixen a llibertat per això el Liberty City el tema és que en CJ ja donava per fet que ser de color el col·locava en prejudici davant les forces de l'ordre però ara més veu com i tot membres de la seva comunitat formen part d'aquesta opressió és aquí on els seus amics i antics amics i membres de la banda que es diu Groove Street reapareixen per donar-li un cop de mà i protecció al CJ i el CJ es veu obligat doncs a tornar aquesta vida de tornar a delinquir per sobreviure jo no quería banda verd és una banda que va de verd sí, ells van de verd perquè estava fora i me volen a meter el tema és que Los Santos és una ciutat que no creu en la redempció ni en segones oportunitats va, esto se anima venga va venga va el copyright la fiesta del copyright s'acabó, s'acabó com veieu ens queden 10 minutets acabarem, acabarem com veieu el joc està altament inspirat en pel·lícules com Boys in the Hood i tot aquest cinema Gangsta Hood típic dels... Los chicos del barrio amb Ice Cube no sé si us deis cuenta però mira però no us deis cuenta no puede evitar hablar de cine cuando habla de cómics otro que no puede hablar de cine cuando habla de videojuegos ei tios que no soy yo i l'Adriano no pot evitar parlar a la secció dels dames cari, com a ratombre jo seria jo bueno espera que ara si parles de Rafa espera que tenim la minència el Rafa aquí què més? què més? ai Déu meu que vaig a provocar explica aquest món afroamericà enfrontat a la realitat del racisme, assetjament policial i drogues és bàsicament el món on es veu el CJ i és aquesta lluita per la justícia i supervivència on es situa el joc i no només veurem sinó que viurem com CJ es veu obligat a adaptar-se a aquesta realitat i és que els sistemes de jocs primer parlem de coses de videojocs després ja anirem exacte i és que els sistemes de jocs que debuten en aquesta edició del GTA com la customització de roba els pentinats la dieta i l'activitat física venen a donar mitjans a l'empatització del jugador cap al personatge i no només és això sinó que per primer cop no sempre reps diners per completar missions sinó punts de respecte respect plus cosa que a part d'afegir encara més elements de rol al joc també deixa clara una cosa que ets pobre perquè comences el joc al teu barri on només guanyes respecte i molt molt pocs diners així que per poder escapar d'allà d'aquest barri d'aquesta situació i comprar un pis a les parts més tranquil·les del mapa t'obliga a acabar treballant per altres persones que paguen millor però que no tenen objectius tan nobles això és com ser bacari i guanyar visibilitat total cancilla i no pot fugir de ser el personatge que la societat ja creia que era d'entrada des d'aquest punt de vista totes les mecàniques del joc ajuden a explicar la perfecció del món de Sant Andreas i que és Carl Johnson el menjar que pots comprar quan ets pobre és menjar que t'engreixa molt de fet això és un comentari sobre la situació de l'obesitat als Estats Units qui són els obesos els pobres per què? a quin menjar tenen accés? el dolent no porque realmente y esto sí un matiz yo tengo un par de colegas viviendo ahí y me lo dijeron comer mal puede ser barato en Estados Unidos pero si quieres comer bien en un restaurante que aquí al final te puedes comer un menú por poco dinero comprar els supermercats bo pero en ese sentido es decir todo lo que es de calidad es mucho más caro aquí tenemos calidad más o menos pero precisamente aquesta capacitat de millorar el teu personatge i pujar les estadístiques de jo que sé la punteria o la rapidesa o la conducció fa que aquesta lluita i supervivència acabi donant pas a una gamificació molt absoluta i una dissonància i aquesta parola m'ha encantat dissonància a lo de narrativa arriba a uns nivells que molts han criticat però què vol dir lo de narrativa ja ho hem explicat aviam dissonància a lo de narrativa vol dir que el que t'està explicant la història la narrativa del joc però el que tu jugues és a dir el que tu fas quan el joc xoca per exemple un joc antibèl·lic on la principal acció que tu puguis fer sigui matanazi no matanazi bueno matanazi sempre sempre se simbora això és una dissonància lo de narrativa per què s'ha criticat aquesta dissonància en aquest joc doncs perquè per molt que vulguis mostrar a través de diàlegs o cinemàtiques que el món està fotut corrupte i que les traïcions vindran de personatges molt propers i inesperats si després resulta que conduir com un boig o matar membres de bandes rivals és el més divertit i gratificant que pots fer durant la partida doncs com que el missatge es dilueix una miqueta i resulta hipòcrita en certa mesura de totes maneres aquesta crítica és potser treure-li massa puntall d'apis ja que realment tant la història és un moralista ja que jo no l'he criticat per això jo m'ho passava ja que realment tant la història com la paròdia hiper exagerada del món gangsta dels 90 és brutal des de les ràdios on sonen èxits de rap com el que sentim aquí de fons i hip hop els grafitis i codis de color que utilitzen els diferents bandes o els personatges que vas coneixent pel camí com un hippie que tampoc creu en el sistema però que té altres raons ben diferents a les racials del CJ per no creure-hi doncs ens donen un dels GTAs jo crec més ben pensats us he de confessar per això que no és pas el meu GTA preferit personalment guardo un espai al meu cor per al GTA IV amb el Nico Belli aquest és el preferit aquest el meu sí personalment oh jo Vice City això ho sabem per la música 10% sempre però sí que us he d'admetre que segurament el GTA Sant Andres sigui el que més hores li he dedicat perquè a més és un gran record familiar és el joc que amb un germà més hores de jugar i és curiós perquè hi havia una opció oculta de multijugador o sigui hi havia un moment que saltaves a una valla i podies jugar a dos persones el Carles l'està ensenyant una cosa que tenia apuntada i vaig borrar però digue-la Hip Hop is my life sisplau llavors aquests records de nostàlgia que és música Hip Hop música Hip Hop amb aquest joc hòstia ara després ho ensenyem el millor amic del CJ doneu-vos a compte com s'assembla no no és que s'assembli és que el millor amic del CJ el Rider està basat en aquest amb Easy de Nigga's With Attitude sí sí sí ensenyeu a càmera ensenyem a càmera aquí podeu veure a Rider del GTA San Andreas i a Easy de Nigga's With Attitude doncs com deia jo a aquest joc li he donat hores i hores d'emissions secundàries o simplement conduint pel desert mentre vas passant pel diàl de més d'11 cadenes de ràdio amb més de 150 cançons que tu Pol volies dir alguna cosa sí jo aquí hi ha una crítica a mi ja sabeu que Vice City em flipa qualsevol emissora de ràdio al San Andreas a mi em costava una mica més però sobretot se li ha de criticar molt que tenen un dial de música reggae que es diu que es diu que tot és bon marley que dius a veure un moment no només hi ha bon marley no només hi ha bon marley només hi ha bon marley a més hi havia com 4 cançons en bucles sí que he de dir que GTA San Andreas potser ha envellit un xic malament sobretot a nivell gràfic i controls però forma part d'aquest imaginari fins i tot l'Adriano coneix el GTA San Andreas de hecho me están entrando muchas ganas de jugar forma part de l'imaginari de la nostra generació gamer que apuntava un futur absolut cap als videojocs de fet tots els jocs després del GTA San Andreas han agafat molt aquest món obert aquestes mecàniques de millora i avui que estem de tornades al passat o del començament no ho sé ja doncs m'ha semblat que era potser el joc ideal per comentar i una cosa última cosa abans d'acabar que és que des que va sortir s'han vengut quasi 40 milions de còpies que tampoc semblen tantes però clar és un joc de fa 16 anys entre Play 2, Xbox i PC que és quan va sortir il·lumina-me després hi ha hagut versions i remasters il·lumina-me Ferran de GTAs o esta Vice City por lo que veo bueno a veure GTA 1, 2 són de la Play 1 que sonen 2D des de dalt després està el primer 3D que és el GTA 3 però en 2D no eh sí són 2D des de 7 i tal bueno sí hi ha un 3D sí perquè els edificis són 3D però bueno 1, 2, 3 San Andreas 4 Liberty City China Wars joder aquí hi ha disconectí entre PSP i tal després ja anem a Liberty City lo más actual lo más actual és el GTA 5 que és el juego eterno és el que diu el Pol que és un joc que va sortir el 2012 sí no ho sé 2012 ja està Play 3 Play 4 ja estarà Play 5 però pregunto històricament el canvi bèstia és el dalt 2D a 3D no el GTA 2 el GTA 3 el 2 al 3 canvia l'estil però a nivell de joc va ser el mateix el canvi ve amb el San Andreas el que fa que creixin els hòstia no sé què dir el Vice City va canviar un mogollon és prèvi eh exactament no però el tema de històries tu al Vice City podies canviar-te de roba però eren trajes predefinits si te'n recordes i el GTA pots customitzar més el San Andreas té molt més i després sobretot el tamany del mapa el GTA 5 ja és enorme doncs nois ens queden 3 minutets anem a veig gent tenim alguna vegada sí sí sí tenim tenim doncs vinga anem-hi què és cou? què comença amb la gent? Carles tenim tenim a veure Crash se restrena Crash és important no anem a fer gent d'anar a estrenes no no no però jo això jo aniré al Balmes perquè ho han anunciat l'altre dia quan vaig anar a veure Martín Eden i vaig dir Crash no confonguem la dels Oscars no confonguem la multistòria aquella amb la del Cronenberg que vam veure junts Carles que era exactament una cosa us diré la gent la gent es porta feta no es fan directament el programa jo tenia notat lo que passa que a veure mi informació clar 25 anys farà 25 anys al dia que es estrena es lo que emballava ara de hecho muchos de los restrenos estan justificados por eso aniversarios y lo hemos visto aquí con In the Mood for Love con In the Mood for Love hay una peli que también van a estrenar que es más para vosotros entiendo que no sé qué tal Lupin 3 The First Lupin 3 The First es la peli de animación 3D de hecho es una peli del 2018 pero la estrenaran ahora y no sé si no he arribat a veure on la estrenaran porque no sé si vale y que el personal no se confunda con Lupin la serie de Netflix que está arrasando está bé pero tampoco evasiva es decir es simplemente para relajarse y viajar y ver que la vida en el cine no es la peli 29 de gener Lupin 3 y Crash veus heu de venir la gente pero que es importante dirlo 29 de gener però això ho dieu la setmana que ve no aquesta però té a veure per què retorna al passat queda un minut i mig i el Pol i jo tenim coses apuntades sabeu que és el retorn d'una cosa molt gratificant i molt guai i de fet de les millors sagas per mi que és Hitman torna a Hitman ara amb aquesta renovació que hem fet Hitman 3 dimecres 20 sortirà i bueno haurem de parlar-ne perquè mare de Déu de fet hauries de parlar de l'anterior ja perquè és el que va fer la revolució i última cosa per dir sèries ja s'ha estrenat el divendres 15 a Netflix Desencanto temporada 3 que és aquesta sèrie del Matt Groening que ha anat millorant la primera és molt fruixeta la primera temporada la segona ja comencen a agafar més ritme i jo tinc ganes d'arrencar-la a veure què tal doncs ho deixarem aquí em sembla nois primer programa l'any últim minutet alguna cosa més a dir cara a cara vean la sèrie una meravella quant de passat hem tret hem tret molt passat doncs la setmana que ve encara no hem decidit és que joder tres setmanes sin hacer programa doncs que ara vivimos al límite vivimos al dia al dia com la generalitat i les pesures vivimos al dia vivimos al dia doncs recordem xarxes ràpid ja ho hem dit estarem a Ancord a partir d'ara encara ens mantenim a SoundCloud Empanada Cultural YouTube Empanada Cultural Facebook Empanada Cultural Twitter Empanada Cultura sense L Twitter Empanada ja l'acabo de dir Instagram Empanada Cultural i me m'has que imaginar a Ferran un dia hablando en plan Empanada Empanada Cultural no, i us baixarem és un retorn al passat d'un segon adeu-siau adeu-siau a tot Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell que fins ara mutis 400 pisos per vendre forts I que ja aconseguiran de totert ni que ja aconseguiran�� lo que passa amén ferran t'uo- la 65 ll smart company 北 вок blog sul Rolling zod ler com Vamos erap Cloud ont lo que passa s'est porta ti te