Tot torna: Final Fantasy VII, remakes i el poder de lo cookie (kawaii)

El simulacro Canviem els pitets per mascaretes Els empatxos per por desmesurada I en lloc de bacanals Fem videoconferències a dojo El que vindrà a continuació No és la vostra típica empanada cultural El que esteu a punt de sentir És Epidèmia cultural Últimament no teniu la sensació de Déjà vi? De que moltes coses del passat Acaben tornant I no només perquè en breus tornarem a sortir al carrer Del tot dic No només a fer esport o amb els fills Que aquí no sé si s'aplicaria allò de Tornarem a sortir, tornarem a vèncer Això ja suposo que es veurà I a part, alguns tornen a la feina Alguns mai hem deixat de currar Però vaja, entrem en matèria cultural Que és el que ens interessa en aquest programa Perquè també tornen sèries Com ara Parks and Recreation O inclús Càmera Café Que encara que siguin només uns retrobaments Bé, ja diu bastant I en videojocs, com vam veure la setmana passada També tornen sagues com Resident Evil Final Fantasy Felda I en cinema Disney torna a apostar pels seus clàssics I no para de fer remakes I en Comic Ojo Gran notícia Torna El Víbora Potser ens haurem de replantejar Tornar a entrevistar el Víctor del Jueves Perquè en tornem a parlar Tornar, tornar, tornar, tornar El que sí que encara tornem a fer És empanada confinada On avui torna a faltar l'Adriano Però entren cares noves Bé, veus noves I mireu si tot torna Que he tornat a fer un editorial Com la de l'irlandès Perquè com diria el nostre amic Free Edric Nitsch De l'Aterra Torn No ens en lliurarem mai Hola Pol, hola Pol Què tal? Hola Què passa? Veig que tens ganes Com de tornar a parlar És a dir, tornem a començar La setmana que ve farem un anyet I ara, abans d'això Tornem a començar Des del principi No sé si les ganes Estan tant amb tornar a l'URSS Que és com el que deia la cançó Exacte Tu saps que jo sempre Però en aquest sentit Bé, ara que Corea està així Potser és un bon moment Per intentar tornar A fotre-li canya el tema No ho hem aconseguit Al final No ho hem aconseguit Escolta, has dit Que tenim una nova veu al programa Sí, tenim una nova De fet és una nova veu Ja no en substitució a l'Adriano De vegades és insubstituïble Òbviament Però sí que li ha És un Adriano que li han crescut Els pelos Per exemple Els pelos Els pelos Melena Melena larga No és l'Adriano Vaja No és l'Adriano No, no És la veia Casas Veia Casas La tenim aquí Hola nois, què tal? Hola, benvinguda Moltes gràcies Per convidar-me I per donar-me aquesta opció A parlar d'un tema Que crec que és molt, molt interessant I que ens afecta a tots En el nostre dia a dia Ostres, el coronavirus Ja l'hem parlat prou a vegades No, no, no No és el coronavirus És pitjor És lo cookie En su màxim esplendor Avui ens has vingut O ens has vingut a parlar De lo cookie Sí De lo cookie Del poder de lo cookie Que és un llibre Que vaig caure presa d'ell Quan vaig anar a veure L'exposició de gameplay Precisament Aquella exposició Que vam fer una entrevista Que nunca salió Porque tampoco salió Nosotros en la calle El programa maldito Sí, sí Ostres Algun dia I bé Què ets pots dir de tu? Què fas? Qui ets? D'on vens? D'on vas? Què t'he de dir a mi, Ferran? És que claro A veure un moment Esto es un programa De variedades De personalidades Sí És una entrevista O que com D'on apareix D'on apareix La Bea Bueno, realment Soc una persona Que us heu trobat Pel carrer Que tenia una intenció De parlar Sobre aquest tema Que no tenia cap mitjà On fer-ho I va dir Cola't aquí I aquí estic Clar, porque viene Por la audiencia Ja ho saps, Ferran Però, no, no Però ara en sèrio Bea, tu a què et dediques? Perquè a mi em consta Que ets il·lustradora Bé, a veure Jo realment La meva professió És l'interiorisme Jo soc interiorista I és pel que he estudiat Però sempre he tingut Una inquietud molt gran Per l'estètica I per la il·lustració I per aquestes aparències Tant estranyes Que trobem a tot arreu I el cookie No és exactament una cosa Que a mi em defineixi Perquè No m'agrada Ni tinc coses cookies a casa Però sí que crec Que filosòficament Influeix En la nostra societat Molt bé Doncs abans que tu parlis De lo cookie Jo avui us parlaré Precisament Com diu el Pol Tot torna D'una cosa que ja vam parlar La setmana passada Que és un remake Que va acabar Bastant a l'aire Que és el Final Fantasy De fet No parlaré del remake en si Parlaré del joc original També es manté amb el remake I a més va de puta mare Perquè està lligat Precisament amb això De lo cookie Estaràs d'acord Bea Sí, sí En certa forma sí Pel que he pogut veure Té moltes connotacions Cookies I molts trets cookies No crec que sigui cookie En la seva plenitud Perquè no crec que ho sigui Però sí que té Moltes característiques Del que podríem dir Que és cookie I Ferran No, no Que anava a dir Com que tot torna Potser tornem a dir Xarxes socials Perquè crec que no les he dit jo Sí, sí No, no Exacte No hi ha manera No preneu Mira que us ho dic Podeu guanyar temps A l'editorial Si feu les xarxes socials Però no preneu Doncs la recordem ràpid Xarxes socials Tenim Facebook Empanada Cultural Twitter Empanada Cultura Sense L Instagram Empanada Cultural I els podcasts Aquest inclòs Quan l'acabem Els tindreu a Mixcloud Soundcloud i Evox I bé Doncs Bea Dius que potser No està en plenitud de lo cookie Però fem una cosa Escoltem primer La meva secció seurà Final Fantasy VII I després La comentem Molt bé Exactament Som-hi Videojocs Videojocs En Pol té raó Tot torna I de fet La setmana passada Ja ens va portar Un gran retorn Amb els remakes De Resident Evil 2 I Resident Evil 3 I com tot torna I més ara que Malgrat ens fem il·lusions Del contrari Seguim confinats Les nostres petites obsessions Tornen En un bucle constant I ineludible I és que ja sabeu Que jo tinc cert toc I m'obsessiona La numerologia Dels nostres programes I aquest d'avui Al marge de metres El 3 de maig És a dir El 3 del 5 Que és un anagrama Del 5 del 3 Que és el meu aniversari Com ben segur No haureu oblidat També resulta Que és la nostra Setena epidèmia cultural Llavors Mesclant aquest número 7 Amb el fet Que avui hem portat A la nostra eminencia Per parlar de Lo Cookie I que en Pol Va parlar La setmana passada Dels remakes Doncs em veig obligat En pos de la meva Salubritat mental A parlar del set Més cookie Que en Pol No va donar Espai la setmana passada Vamos Que avui Parlarem De Final Fantasy 7 Antecedents Final Fantasy 7 És, òbviament La setena entrega De la saga De JRPGs De Square Que ara es diu Square Enix I va ser el seu debut A Playstation 1 L'any 1997 Toma ja sets Com que la trama De Final Fantasy 7 És com el sexto sentido Del món dels videojocs En el sentit que tothom en coneix el gran gir No que tots estiguin morts des del principi Doncs no penso perdre ni un moment Avisant d'espoilers El joc ens narra Les aventures de Cloud Un mercenari exmembre De les forces armades del govern Soldado Quan s'uneix a la facció Ecoterrorista Avalanxa En l'intent d'aturar L'explotació De la corrent vital del planeta Com a recurs energètic Per part de Xinra Una corporació privada Sense escrúvols Durant el viatge Cloud coneixerà Nous aliats Retrobarà vells amics I descobrirà Que el que recorda Del seu passat No és del tot cert I sí Sephiroth Mític guerrer de soldado Donat per mort És en realitat El gran enemic del joc I resulta ser Un experiment Clon derivat De la vida extraterrestre Genova Pretenir invocar La màgia meteoro I provocar Una gran ferida Al món Perquè aquest Utilitzi la corrent vital Per intentar Sanar-se a si mateix I ell Vol aprofitar Per quedar-se Tot aquest poder Convertint-se així En una mena de deu I la nostra missió Per tant Serà impedir-ho I a Eris Una noia Del teu grup d'aliats Resulta que Acaba sent L'última dels ancians Que eren protectors Ancestrals de la corrent vital I mort En mans de Sephiroth En el que esdevé Un dels grans moments Més coneguts De la història Dels videojocs Però tot això És Vox Populi I avui no hem vingut A parlar d'això No no no Avui volem analitzar La cultura cookie I a Final Fantasy Encara que sembli mentida Aquesta té un gran grau D'importància I és que primer de tot No s'ha de menystenir El significat cultural De Final Fantasy En diverses vertents Per una part Va ser el primer gran Blockbuster Del món dels videojocs On es va vendre la història Tant o més Que el joc en si De fet La campanya publicitària Va girar en torn Aquesta èpica Que no es podia narrar A les sales d'assinar I que era necessari Viure-la O sigui Jugar-la Per poder encabir-la I entendre-la Per tant Els videojocs Van començar a ser considerats Alguna cosa més Que simples Matamarcianitos Per altra banda Va ser el gran aterrament Del gènere JRPG És a dir Joc de rol japonès A la cultura occidental I a la resta del món No és que aquest gènere No tingués certa acceptació En anterioritat Però en Final Fantasy VII La seva popularitat Va arribar a quotes mai vistes El gènere no neix amb ell De fet Com diu clarament el títol Es tracta de la setena part D'una de moltes altres Sagues de videojocs JRPG Però sí que Amb aquest El gènere va deixar de ser Només un èxit absolut A la seva terra natal I per últim I no menys important Va ajudar també A l'acceptació De la cultura anime Manga Kawai Japonesa en definitiva A les vides del món occidental Fa unes setmanes Van parlar Que bola de drac Va ser el màxim exponent D'aquest gust I acceptació Cap a la cultura nipona Però s'ha d'admetre Que Final Fantasy VII Va formar part D'aquesta onada De conquesta Amb la mateixa força I és aquí On vull fer l'incís Sobre com va fer més fàcil D'empassar aquesta píldora D'extranyesa i bizarrisme Que si analitzem fredament Realment és el món Que ens planteja el joc Perquè ara estem molt acostumats A les excentricitats D'un manga com Chobits O les sortides de tot D'un anime com Chinchan O a les bogeries D'un joc com Kingdom Hearts HD 2.8 Final Chapter Prologue I no, no, no m'he inventat el nom Però no ho estàvem tant En aquells mitjans dels 90 Tot i que alguna cosa Ja n'havíem vist Sobretot a través de pel·lícules com Akira O la ja esmentada bola de drac Però aquestes plantejaven Arquetips més occidentalitzats Com la distopia cyberpunk O el viatge de l'heroi clàssic Mentre que a Final Fantasy VII La idiosincràsia japonesa Hi brilla en tota la seva esplendor Mescla, tecnologia i màgia Personatges tan greus i seriosos Com un clon sobrehumà Amb una crisi d'identitat Però amb el poder de destruir el planeta Com és Sephiroth A l'hora que un personatge Que és un peluix de gat Autoconscient Que cavalga sobre un robot gegant moguri Que no pregunteu el que és És una mena d'os blanc Però que en realitat Està controlat a distància Per un membre disident de Shinra I invocacions amb reminiscències De diverses cultes diferents Conceptes místics Com les ànimes Destí Corrent vital Tot això amb complots polítics Megacorporacions Terrorisme I ah Un triangle amorós Qualsevol guionista occidental Consideraria això Una bogeria Destinada a l'accés de guió I fracàs tonal Però al Japó Això era el pa de cada dia I d'alguna manera Final Fantasy VII Va triomfar Ho va aconseguir Tots vam acceptar I fins i tot declarar Aquell batiburrillo d'història Com una de les millors Mai explicades Com va ser això? Doncs jo tinc una teoria I havent rejugat el joc Aquesta setmana passada He pogut posar-la a prova No és la història Que per molts girs I elements que afegeixi Estava força trillada I de fet Ja ho estava el 1997 El mateix fa any al Fantasy VI L'anterior Ja n'havia explicat una de semblant Tampoc són els personatges Que si bé són simpàtics I malgrat la traducció pèssima Que vam rebre aquí a Espanya Estan força ben definits En realitat Tampoc tenen cap component diferencial De personatges Que haguem vist mil vegades abans Ni el setting on succeeix la història És la clau Aquesta Midgard inicial Que és una mescla De totes les ciutats cyberpunk Que hagueu vist abans Ni el seu mapa del món Amb poblets Clarament inspirats En viles budistes Reserves índies O platges caribenya Ni tan sols és el seu punt New Age Medioambientalista Que afronta Que era A part molt típic dels 90 El que fa que realment Tot això Que mesclat Hauria de derivar En un caos mental Espectacular És l'estil Kawai Que adopta Per la seva presentació Aviam Segurament La Bea després Ens pugui fer 5 cèntims De forma més correcta I extensa Però entenguem Una simplificació De què significa Kawai Kawai vol dir cookie Vol dir adorable Vol dir tendre Per què pots explicar Com un grup d'ecoterroristes Decideixen fer explotar Un generador d'energia Mako Aquesta energia vital Però si resulta Que aquests han de ser Els bons Millor que tinguin Un aspecte rialler Amb els ulls ben grossos I proporcions còmiques I unes animacions I unes animacions exagerades La píldora Com deia Així entra millor I amb els enemics Tres quarts del mateix Els turcos Que són una unitat D'espionatge de xinra Ens persegueixen Durant tot el joc Però gràcies als seus aspectes I manierismes Els tolerem I trobem fins i tot simpàtics Quan hauríem de tenir-lis Un odi I despreci absolut I què dir Del gran malote Sephiroth Que d'acord Li podem adjudicar Una aura de misteri I ser un molon Nivell over 9000 Però tot i així Ens han matat a Eris La nostra estimada Eris Però Mira'l És un androgin Ben plantat Amb un passat tumultuós I és un incomprès Amb uns ulls de gat Abandonat El que vaig És que òbviament Quan érem nens I vam jugar al Final Fantasy VII A través d'aquest aspecte Kawai Que ens empenya la tendresa I a dir allò de Oh, me lo puedo quedar Doncs vam abraçar un joc Amb una història Que realment Ens acabaria fent pensar Coses que d'una altra manera Hauríem considerat Avorrides o sassudes O fins i tot Vam sentir emocions Que si vinguessin de cara Intentaríem rebutjar Amb totes les nostres forces Gràcies doncs A aquest kawai Molts que només Volien jugar a un joc Ens vam veure atrapats A experimentar una història Que sí Tot i que té els seus punts fluixos I en perspectiva Maniqueus No deixa de ser una història Interessant I que fa reflexionar I ara Durant aquesta rejugada Que li he fet al joc Amb 33 anys Doncs Com que tot això Ho veig I no puc deixar de pensar Coi Malavant colant Al seu dia I em venen al cap Coses com Les tirites Amb caretes de gatets O les campanyes De vacunació Anunciades per personatges De la meva infància O fins i tot Les mascotes Dels jocs olímpics Que ens volen atreure A disfrutar Del que realment Són una mena De juegos de l'ambre On posem a competir Humans Per divisions en un mapa Per declarar una mena De hegemonia metafòrica D'uns sobre els altres Ai ai ai Que se m'està anant la flapa Millor Millor Que ho vagi deixant aquí Ja que estic entrant Ja en territori Que en realitat Controla més La nostra convidada D'avui I a més Encara no he parlat Del remake A veure Fem-ho ràpid En realitat No he jugat encara El remake Però si n'he vist Molts gameplays I m'he estripat Completament la història I us preguntareu Però no és la mateixa història Si és un remake Del Final Fantasy VII original A veure Que jo me l'he destripada Perquè soc així Però tampoc vull entrar En detalls Per als que prefereixin Ser verdes a l'entrari Que el joc És molt recent encara Ja ho vaig comentar Durant la tertudea La setmana passada Sobre remakes De Resident Evil Considero que Per al que he pogut veure Fins ara Aquest remake De Final Fantasy VII Ha resultat ser un encert És veritat Que era molt esperat Però per altra banda Tenia por Que fos Una simple actualització Gràfica I llestos Però com dic No es limita Aquesta actualització Gràfica I tampoc es limita A ser una actualització D'un sistema de joc Que ja us dic Avent jugat aquesta setmana Realment estava desfassat No S'han centrat En el que va fer El joc especial En un bon principi Han refet la història Sacrilegi Cridaran molts I en part Els entenc Però siguem honestos Per què tornar a explicar Fil per randa La mateixa història El que va fer gran Al Final Fantasy VII original Va ser lo sorpressiva I desconeguda Que era aquella història I simplement Refer gràfica I jugablement El joc Hagués provocat Queixes a la direcció oposada Que us hi jugueu Considero Que aquesta primera part Del remake Perquè sí Només és la primera part De les tres parts Que té el primer CD Dels tres CDs Que té el joc original Ha plantat la llavor Per a que aquest remake Pugui esdevenir Una cosa original Aportant coses noves Al lore Que és un lore Que ja està prou expandit Amb seqüeles I spin-offs Que s'havien fet I ara Enfronta la història original Amb un timó nou Amb idees noves I sense restriccions De la nostàlgia Coi Si de fet Fins i tot han sacrificat L'estil kawaii Que comentàrem abans Ara és ultra realista Si encara hi ha Algun element aquí Per allà Però ara En un món Que ja accepta L'excentricitat I hiperdramatisme Japonès Com una cosa més Ens podem permetre Aquest luxe De no hiperkawaiitzar El contingut I no sé A mi personalment Crec que si s'ha de fer Un remake Que es faci així Ja veurem Com són la resta de parts D'aquest remake I per llavors Que segurament sigui el 2030 Ja en parlarem Només espero Que no seguim confinats O és que havíeu oblidat Que encara estem confinats Hòstia, parlant avui T'has posat D'arbó total, eh? Els números ens parlen No, però això sempre Saps que la meva obsessió és aquesta És molt bo, eh? La relació que has trobat Amb el 5 del 3 El 3 del 5 No sé És interessant És important recordar-li a la gent Quan em pot enviar regals Sí, exacte Amb direcció a la Palma O a Sant Jus d'Esvern Això ja ho veurem Sí, envieu-los a la ràdio És que hi ha tota una muntanya De coses esperant Per entrar encara No, però és curiós El tema del 7 No només pel número, eh? Em refereix al Final Fantasy 7 És a dir És curiós Que sempre és el mític Però alhora El 7 O sigui Hi ha 7 anteriors realment? Sí, sí, sí Hi ha 7 anteriors Hi ha un detall que potser per això et sona El món occidental Vam passar del 3 al 7 És a dir De sobte La gent que havia jugat El Final Fantasy 3 De sobte li van dir El següent és el 7 I va dir Un moment Perquè realment El Final Fantasy 3 Que es va jugar a Occident Era el Final Fantasy 6 de Japó El primer i el segon I em sembla que el tercer O no El primer i el segon No van arribar A fer-se a Occident Perquè eren jocs Exageradament de rol Pur De fet no hi havia ni personatges A nivell argumental Eres un cavallero Un mago Una ladrona El que fos I aquests jocs No van arribar mai aquí A més em sembla curiós Perquè ara just Començant maig S'estan fent ofertes A totes les plataformes De videojocs Però concretament Jo parlo de la Playstation 4 I hi ha una secció Que no sé si tu ho has vist O ho has llegit a algun lloc Que és Ofertes de Juegos de Japó I entre ells A part de tot From Software I de tot I comences a passar Com les pàgines de Google Que vaig a la segona O la tercera I ja són coses xungues Doncs aquí també Hi ha la segona O tercera pàgina A partir d'aquí Són tot de jocs Ja no saps què és Ja no saps què és Exacte D'aquestes coses De JRPG Que deies tu D'aquests jocs De rol japonesos Que són Súper xungus I súper raros I que només veus Les imatges I et dius Que coi és això Saps Llavors Està ple de jocs així És que el Final Fantasy Com a saga en general Podríem dir que també Són els jocs occidentalitzats Allò que l'Adrià No sempre ens explica Que els directors coreans O el Kurosawa Que ens arriba aquí Clar que els valorem Més que altres directors Perquè tenen un codi Més occidentalitzat I tal I els Final Fantasy Tenen aquest punt d'èpica Europea Sobretot els primers Que eren molt Cavalleros Dragones I tot això I en canvi A partir del set Fan el salt Cap al Ciberpunk Perquè és que el set És Ciberpunk Directament Que també és una cosa Molt occidental Tot i que Japó Té molt a dir Del ciberpunk Tetsuo Tot el tema Tot el tema nuclear De Kira Exacte Llavors Els finals funcionen Han funcionat I haguessin funcionat Molt sempre Perquè ja Vavia molt De l'esperit Dungeons and Dragons Per dir-ho d'alguna manera Que és una cosa Purament occidental I Per això ho va tenir Molt més fàcil Que altres sagas Tot i que aquí també Ja ho dic No era Ja hi havia cert èxit Dels jocs de rol Japonesos A occident Però el boom Que va suposar Final 7 És indiscutible I En cierta manera Puede ser que Este éxito Que tuvo Final Fantasy 7 Tuviese a ver También Con que es el primero En tener una representación En tres dimensiones De la saga Quiero decir Aviam S'ha d'entendre Com era el món Dels videojocs Als 90 On Tot i que Hi havia jocs Brutals Per les consoles De 2D De 16 bits Clar Elçà del 3D Va ser un canvi I també va fer Que les consoles Comencessin a considerar-se Cosa de gent adulta La Play Va ser la consola Que es venia Si la Nintendo Era per nens La Sega Era per a los macarrillas La Nintendo Era per a los adultos Llavors Elçà del 3D Ho feia Com molt atractiu Per dir-ho d'alguna manera Era com Passar de tenir un telèfon O tenir un iPhone Era com És otra cosa més I el Final De fet Els de Square Tenien molt clar Que el sale al 3D Havia de convertir-se També en el joc Més gran Que haguessin fet mai I temàticament El joc pretén tenir temes No diré adults Però sí més serios Que no són potser Molt aptes per nens Però en canvi També havien de vendre I el públic potencial Principalment de les consoles Són nens I per això L'aspecte Que li acaben donant al joc Escolta No està infantilitzat Però tampoc No és Shakespeare Que diguéssim Ni menys amb la traducció Perquè no sé si l'heu patit Algun cop La traducció de Final 7 Però Necessito parlar Però sí Sí Crec que Perquè ara què comentes Ferran A quin públic exactament És a dir Mai he entès ben bé A quina edat Estava dirigit Del Final Fantasy 7 La saga En general Està fent altres I el que tu dius de la complicació I es converteixen I es converteix en el Paul Diggler I es dedica a fer concursos Durant el confinament Però vull dir Que els sistemes de jocs No són senzills No és l'RPG simplificat Que era Pokémon Perquè Pokémon Era l'RPG Per nens Però Final Fantasy Era suficientment complicat Però sense arribar a ser El joc més complicat De la història Que podia atreure Els que busquessin Una miqueta més de profunditat En els sistemes Però és que sobretot I per això ho ressalto tant A la secció És la història Lo llarga que és Lo complicada Els girs que té I les emocions Perquè és un joc Que aviam Ja us dic Se li veuen les trampes Ara 23 anys després Però està És un joc Que feia sentir molt I que tothom en parlava Clar Però a més Amb això que estàs dient D'aquests 23 anys De separació El remake Això d'alguna forma Has explicat Que hi ha certs canvis Que dintre del cap Tocar una cosa intocable Com aquestes a vegades D'un joc tan mític És complicat Però no sé Fins quin punt Aquestes coses s'arreglen Aquesta repetició Aquesta mena de joc Que pot ser una mica Previsible Home És que jo crec Que una manera Una cosa que es van preguntar Esquerd Que em van decidir Refer el remake El remake s'ha estat demanant Des que es va presentar Una demo tècnica De la Play 3 Es va demostrar Tècnicament com era Amb una mena de remake Del Final 7 I la gent va dir Hòstia Que està en camí I Esquerd va dir Home no No ho estava Però si tantes ganes teniu El farem I llavors Era com un projecte maleït Que no se feia mai I tal I això ho ha dit el director Que és el mateix dels Kingdom Hearts Que això D'entrada pot ser un gran problema Perquè qui conegui la saga Que és un especialista En liar-se Es van fer la pregunta Com fas un remake D'un joc Que va ser tan emotiu I sorpresiu Quan tothom ja coneix aquest joc És a dir Si una de les coses Que més li ha agradat a la gent És la història Llavors ho van afrontar Com dient Hem de fer un joc Que els que ja l'han jugat Es puguin sorprendre tant Com els que el juguin Per primera vegada Això porta certs errors Per exemple Jo considero Que és bastant important Conèixer el lore De Final Fantasy VII D'una altra manera Haber jugat a l'original Per poder disfrutar plenament Del remake Però el remake funciona Si no ho has fet Sí que és veritat Que és un joc Que no es limita a repetir És més Per això deia Que alguns diuen Sacrilegi Canvia coses clau Que clar És molt fàcil opinar ara Que tu coneixes La història sencera Original Però no coneixes La història sencera Del remake Només hem vist la primera part És molt fàcil opinar ara Dir Hòstia s'ho han carregat No, no ho saps No saps cap on va Clar, aquest és el problema I ho parlàvem Ho parlàvem fa uns dies No, ho parlàvem fa uns programes El que la gent necessita respostes I necessita que li assegurin les coses Demanar un remake És l'opció més segura que existeix Si et donen un remake Que no és un remake És un rethink És una revisió Clar, pots fer por Jo ho entenc I es pot fer molt malament Perquè això també ha passat Sí, sí, sí Clar, jo anava a dir Que qui vulgui jugar aquest remake Doncs sí Juguem a l'original també Per fer aquesta compartida Però si us plau No mireu la peli d'animació Perquè jo recordo d'anar al cine I jo era petit Recordo Però estàs parlant de la peli D'Espirit Within O la peli que són Aquesta Ah, vale, vale És una temàtica Que es va intentar semblar a la saga I va ser com Que coi És que per començar Que no té res a veure amb el Final Fantasy VII És a dir, cada Final Fantasy És propi Vull dir, són universos separats No La pel·lícula és un univers propi No és la mateixa que el VII Simplement que agafen elements De Final Fantasy Entre espíritus i tal Així com ciència I misticisme tot junt Però clar, jo pensava que estàs parlant De la pel·lícula d'animació Que van fer no als cinemes Sinó que era Final Fantasy Advent Children Que és la continuació directa del joc Que es va fer el 2017 És canon És canon Exacte És canon Llavors Clar, la pel·lícula D'Espirit Within No és Between Sinó Within O sigui, l'espírit que Nell habita No ens enganyarem És un pet de peli És un pet de peli És un desastre Sí Van voler utilitzar-la Com a primera pel·lícula Que demostrava que podien existir actors digitals Perquè es va parlar molt de la protagonista Com si hagués de ser una actriu Que treballava en aquesta peli I que potser la veuríem en una altra peli després Com si el personatge fos Distint de l'actriu Sí Però que és ese estilo Com la pel·lícula que hicieron de Dragon Ball Esa tan casposa Que tuvo tan poco éxito No, no recuerdo la como se llamaba Que Goku era una especie de adolescente Sí, Dragon Ball Evolution Ah, pues esa No, no, no Perquè Dragon Ball Evolution Són personatges reals I feta per gent que no tenia res sobre Dragon Ball Simplement l'havien comprat de llicència Això són Square És que a més és fort Square funda la seva pròpia productora de cinema D'animació Per fer aquesta pel·li Es fot una hòstia I la tanca I són ells mateixos De fet és un dels guionistes De tots els Final Fantasy Qui fa el guió El que passa Que com que és un risc Intenten analitzar Quines són les tendències Han de pensar en el mercat internacional Li fan una pel·li Que de Final Fantasy Té molt poquet Però molt poquet Vol dir que és una pel·li De ciència-ficció més Per molt tècnic que fos Per molt l'alarde tècnic que fos En el seu moment Estava destinat A quedar desfassat enseguida I de fet és això Si tu la veus ara Ja ho vam comentar La gent té cares de cartró No Les emocions no transmeten A part que el guió sigui fluix Però sobretot Que estem parlant de Final Fantasy És una pel·li gris Gris Que no té colors Sí, sí, sí És un desastre Però en canvi Aquesta The Advent Children És com va evolucionar El lore del Final Fantasy VII Al cap de la gent Però és que no té res a veure El Final Fantasy VII original Amb tot el que s'ha desenvolupat Després Perquè tothom pensa Que els personatges emo Super Super deprimits I tal És molt típic del Final Fantasy I molta gent diu El Cloud és així No El Cloud en el joc original No ho és Té el seu problema Perquè I aquesta paraula t'agrada a tu És un tio Que té anagnorgi Pol Perquè no s'enrati És com a malaltia Rara De gossanos Anagnoris És un tio que No recorda qui és Tot i que està convençut De saber-ho Llavors a mesura Clar La gent això Li va fer pensar molt A les crisis d'identitat I soc jo Què faig en aquest món Sí Però ell com a personatge No és un emo deprimit Ha sigut després Amb les representacions Que se n'han fet Clar La diferència entre canon I fan fiction És que el canon L'han fet els mateixos Que donen oficialitat al tema Però a vegades Molt canon De Final Fantasy Ha semblat fan fiction Una cosa que t'han de comentar Ferran M'ha fet que És que clar Jo no he jugat els Final Fantasy En general Conec la història No he jugat He vist jugar molt Quan era petit Amb amics i això Però m'ha fet gràcia Que aquest personatge El Zephirot No el que deies Zephirot Zephirot Que vindria a ser Com una mena de Doctor Manhattan Fantasioso No sé fins quin punt És com una destrucció total Així Però sí que Em fa gràcia Perquè En base a lo cookie O lo Coses així Com boniques I això I que comentaves també Que feien el fantasy Dintre del que cap Ho és Una mica així també Clar Després també hi ha aquests dolents Que són els típics Arrodonits I divertidos Com del Sonic O del Mario O del Crash Que hi ha aquest rotllo També Que al final No sé fins quin punt No vull fer servir aquesta paraula Que ja sé que no és ben dita Però no sé fins quin punt S'infantilitza una cosa així No, aviam El Seferit no està infantilitzat En el joc És ara La raó Que Final Fantasy Tinc aquest aspecte kawai Que són personatges Amb el capgros Amb els ulls molt grossos Amb pentinats molt extravagants Amb les extremitats Exagerades En veritat La raó és tècnica Perquè el joc En veritat Quan entres en modo batalla Diguéssim Quan el joc es diferència Entre quan entres Tu camines pel món Fins que arribes a una baralla Llavors entres a un lloc diferent Que ja intenta ser més realista I després ja podríem parlar També de les cinemàtiques Que també tenen l'estil realista El joc va optar Per aquest model kawai Per un tema tècnic Era el primer joc En 3D Que feia en Square Era el primer cop I no ho sabien fer D'una altra manera I van decidir Portar-ho cap aquí I alhora van pensar Així també és més fàcil Perquè ja veiem Els Final Fantasy anteriors Que eren sprites Amb dibuixos 2D També tenien aquest aspecte De capgros Però també era una raó tècnica No podien estar dibuixant Amb les teles Tan petitones Que hi havia abans I amb els pixels Que et permetia fer Una Super Nintendo O una Nintendo No podien dibuixar personatges Super elaborats I que estiguessin Molt ben animats Llavors feien simplificacions Una mena d'emoticones És que al final Tu el que tenies Eren les emoticones De la seva cara Per representar les emocions I eren molt exagerades I molt Molt com Ens podem imaginar Quan un personatge Com el Doctor Slum Passa d'estar sèrio A estar fent conya Aquestes cares típiques Doncs és una cosa semblant Què passa? Que al final Final Fantasy T'està explicant una història Molt dura I ho està fent Amb aquestes caretes Llavors és com Ai El to és raro Tot i que Al final Tu et convences I entres I ja està I et preguntaves Això del Sephiroth El Sephiroth Està tractat Amb molta serietat No té cap moment Còmic Ell Com el que deies Del Eggman O del Robotnik Del Sonic Però en canvi Sí que és veritat Que el joc està plegat De minivillanos Que sí que són Aquesta mena De l'alivio còmico Saps? De villanos Que arriben Exageradament Que semblen El Doctor Malick Per dir alguna cosa D'Austin Powers Sí Però lo que comentabas De Sephiroth Lo que A lo mejor No se muestra En ningún momento Como algo así Alegre Con esa connotación Pero sí que tiene Cierta dualidad Porque es lo que decías Antes Tiene como una crisis Pero al final Unas intenciones De destrucción Eso es lo que Lo hace realmente Kawaii Es decir Final Fantasy No es Kawaii Por la estética Que tiene Que al final Es una estética Como comentabas antes Es más bien manga O más bien anime Es realmente Kawaii Por lo que decías En tu intervención Que al final Es un juego Con una estética Pues eso Kawai Por decirlo Cookie Pero con unas intenciones Y una historia Y unas referencias Pues a mitología Una mezcla de escenarios Todo eso Toda esa dicotomía Esa mezcla Es lo que lo hace Kawaii Sí, pero eso supongo Que ya aviat Anirem a otra sección Para que lo expliquis más ¿Nos podemos imaginar Como ha decidido Narrar a Occident Una historia fantasiosa Como El Señor Del Señor de los anells Y teníamos desde la versión La versión de Bansky O Bansky O Bansky Bansky Como se dice el dibujante No el grafitero El dibujante de toda la vida Que fa aquella versión tan fosca Amb rotoscopia Y tal O incluso Peter Jackson Que es un tío Que ve del Cinema Gore I en canvi Estic segur que tu Li demanes És que esteu a existir És que Miyazaki Com faria Miyazaki Una versió del Senyor dels anells També la faria Kawaii La faria amable als ulls Per explicar-te una història Que seria igualment dura Que seria igualment tràgica Depèn de qui Miyazaki Ferran Si és el de Front Software O si és el de Això també Sí, bueno Al final una estètica Puede convertir una historia En algo kuki O en algo kawaii Sí, claro Aunque el origen no lo sea Sí, però també és més amable És més amable fer-ho d'aquesta manera Potser tonalment D'entrada Sembla dissonant A mi sempre m'havia passat Jo no he sigut Molt seguidor del manga O de l'anime Precisament per això Perquè m'estan intentant explicar Històries Que em poden semblar interessants Però ho estan fent amb pallassades Per dir-ho d'una manera Visuals Que d'entrada Potser per herència cultural Jo no necessito Però sí que és veritat Que al final es consumeixen més Perquè quants animes hem vist Que tu Sense saber de què van Dius Això són dos noies d'institut I ja veus tu La típica història I després descobreixes Que és utena I que són I que són Historias lésbicas Asesinatos I coses raras Sí, i al final A lo mejor no és molt amant De aquest tipus de coses Que al final és seguir una història Sin interactuar con ella Però després veiem ejemplos En els videojocos Como decías antes Pokémon El estilo de Kirby Mario Pac-Man Donkey Kong Incluso que el villano Acabó teniendo Su propio videojuego O incluso Zelda ¿Qué juego Tiene una intenció Y tiene unos enemigos Y tiene Pues eso Toda una mitología detrás Pero nunca veremos sangre En un Zelda Nunca veremos Esos rasgos Tan De violencia I al final Sí, però amaguen Amaguen cosa Perquè el Zelda Els Zelda Precisament Jo recordo moments més traumàtics Amb el Zelda Sense haver vist Com dius tu Sense haver vist coses explícites Però Que són estranyes Ja recordo el Zelda A l'Ocarina of Time Quan anaves a les catacombes I et trobaves uns mostres Que de sota feien un crit I et quedaves paralitzat I s'apropaven a tu a poc a poc Que sí Tu analitzaves el dibuix El dibuix era cookie Però tot el que estava passant En aquell moment Era aterrador Totalment I a més Aquesta estètica També ajuda A que els pares Quan els demanàvem Aquest tipus de jocs Ens els compressin Sense mirar-se ben bé La història I després Descobrissin Que els teus fills Jo tenia Des de ben petit El Metal Gear Que també era un joc De dos, tres No li ho has de No, però No era cookie Metal Gear No se categoriza Metal Gear No és cookie Mira, fem una cosa Perquè estem ja començant a entrar I crec que a la teva secció Expliques molt millor Tota aquesta idea de cookie Tota aquesta història de cookie Jo tiraria endavant Bé, intentarem Vinga, doncs Cultura Primera de todo Quiero haceros una pregunta ¿Qué tienen en común Hello Kitty Las neveras retro Trump Pikachu Y el ejército de Japón Podemos pensar Que es que el señor Que los creó Estaba puesto de opio Pues no Lo que tienen en común Es que podemos ver en ellos Rasgos de lo cookie O incluso podemos decir Que son cookies En su plenitud Y he podido sacar Y he podido sacar estas conclusiones Después de leer el libro El poder de lo cookie De Simon May De la editorial Alfa de Cai Traducción de Albert Fuentes Y empecemos por el principio Con una nota Que está exactamente Al final del libro Que nos dice Lo cookie Es una corriente estética Aparentemente frívola A la que debemos acudir Con la máxima seriedad ¿Pero qué es lo cookie? ¿Por qué tenemos que tomárnoslo Como algo serio? Pero vamos a entrar en materia Simon May Ha escrito un libro entero Donde describe Qué es lo cookie Pero para que no tengáis Que poneros a buscar En internet Cosas cookies Ni qué es lo cookie Y los señores de Google No piensen Que somos todos Jovenzuelas de 14 años Vamos a dar Unos cuantos ejemplos De elementos cookies Y qué características tienen ¿Qué es lo cookie? Lo cookie es algo Que a la vez es inocente Y astuto Como por ejemplo Mickey Mouse Es algo infantil Y adulto Como por ejemplo Yoda y E.T. ¿Cuántos años tenían? Es un poco incierto Es masculino y femenino Como por ejemplo Bambi Que no sabíamos Si era un cervatillo O una cervatilla Es a la vez efímero Y eterno Como por ejemplo Los fantasmas De la película de animación Mi vecino Totoro Es bueno y malo Como por ejemplo Un caza japonés Con una pegatina De un personaje adorable Kawai Es hogareño y ajeno Como por ejemplo Una nevera Como comentábamos antes Con ese aire retro Las formas redondeadas Y esos tonos pastel Es a la vez Armonía y disonancia Como la foto icónica De Kim Jong-il Padre de Kim Jong-un Del que hablaremos Un poquito más tarde Es a la vez necesidad Y autosuficiencia Como por ejemplo Calimero Que parecía muy débil Pero siempre se salía De todos los embrollos En los que se metía Y es a la vez Hermoso y repugnante Como el icono Clásico ya De la caca de Whatsapp Si nos fijamos El cuquismo Está lleno de contradicciones Y eso es precisamente Lo que nos atrae de él Y no solo las contradicciones Sino La falta de respuestas Es una condición A la que no estamos acostumbrados Y menos con Sean Google En nuestras manos Y esta es precisamente La característica Que podemos ver en Trump Esa incerteza Esa duda Y esa falta de respuestas ¿El pelo de Trump es suyo? ¿Cree sus mentiras? ¿Se lava la cara con zumo de zanahoria? Y sobre todo ¿Cómo puede entrar en una rueda de prensa Con una enorme sonrisa A decir barbaridades? ¿Volver a sonreír? Llamándonos con esa gesticulación Decir una barbaridad más grande Y continuar así En una rueda de hámster infinita Seguramente no sea algo intencionado Esta característica cuqui de Trump Pero puede ser uno de los rasgos Que más atrae Tanto a detractores como partidarios Pero Trump no es el único Que tiene ciertas características cuquis Como comentaba antes En los ejemplos Kim Jong-il También tiene ciertos rasgos Sobre todo No él Sino la imagen Que tenemos de él Kim Jong-il era un dictador Obviamente no es cuqui Pero esa imagen Que vendió El partido comunista coreano De él Si que tiene ciertos rasgos cuquis En esa imagen Vemos a un hombre Con rasgos femeninos Vemos a un señor Con un cardado de señora Como el de nuestra tía de Calatayud Con unos ojos Que sonríen Pero que si los tapamos Debajo aparece una sonrisa Totalmente impostada En el fondo lo que vemos Es la imagen de un dictador Fraternal Incluso puede llegar A parecernos tierno Otro rasgo Que tienen en común Trump y Kim Jong-il Es que tienen Un toque de siniestro Lo siniestro En mayúsculas Lo siniestro Como el primo de lo cookie Dentro del mundo del terror Aquello terrorífico Que nos atrae Como por ejemplo Los gremlins El muñeco chaki El mundo de la bola de cristal O en cierta manera También los teleñecos Aunque el mayor exponente De lo cookie Como limpieza de imagen Es Japón Después de la segunda guerra mundial Y para borrar un poco Esa imagen militarizada Que tenía el país Donde otros tiraron Por el arrepentimiento Y la culpa Japón tomó La estética de lo kawaii Podemos decir un poco Para el que no lo sepa Que el kawaii Es como la traducción De lo cookie Al japonés Para entendernos Lo que hicieron Es coger esta estética Para suavizar ese aspecto Y hacer desaparecer La fama que Japón tenía De país agresivo Y amenazador Se valieron una estética En cierto modo infantil Dulce Una imagen amable También muchas referencias A la mitología japonesa Llena de personajes indefinidos Sobre todo dentro De los dibujos animados Y de los mangas Fue algo totalmente progresivo Tuvo su auge En los años 70 Y realmente ha durado Hasta nuestros días Y no está solo en Japón Está totalmente extendido Por todo el mundo Lo kawaii Lo que les permite Es tener libertad Les permite mostrarse Desvalidos Y al mismo tiempo alegres Ser transparentes Llevando máscaras Ser armoniosos Siendo bastantes trafalarios Y eso podemos verlo En ciertas vestimentas De tribus urbanas japonesas Pero no solo atañan los jóvenes Los adultos También ven toda su vida Rodeada de objetos cotidianos Llenos de estética kawaii O estética kuki Como fiambreras con ojitos Trenes con pegatinas De personajes fantásticos De personajes fantásticos Con estética kawaii Cartelería oficial del estado Con esta imagen Bolígrafos Chaquetas Camisetas Zapatillas de estar por casa E incluso helicópteros Antitanque Existen Buscarlos Existen helicópteros Antitanque Con estas pegatinas En definitiva Los ciudadanos japoneses Se han valido De esta estética kawaii Para mostrarse al mundo Y entre ellos Como sujetos amables Pero el estado También ha entendido Perfectamente La influencia De lo kawaii En el día a día Y la ha tomado Como propia Por otro lado El poder de lo kuki Nos intenta persuadir Del error de pensar Que lo kuki O lo kawaii Es solo un reflejo Del infantilismo De nuestra sociedad Del culto al niño Que tenemos ahora Tan arraigado Pero que si nos paramos A mirar Es una idea Muy reciente Hace 50 años Había muchísima Explotación infantil Y sigue existiendo Y en cierta forma Es así Lo kuki Lo kawaii Tiene ese punto infantil Pero no lo infantil Como algo dulce O un sinónimo De protección O de algo Que tengamos que cuidar Sino la visión De la infancia Como algo No puramente inocente Sino algo oscuro Y luminoso a la vez Lleno de dudas Y de temores Pero a la vez De verdades Como algo complejo Lleno de contradicciones Feo como un bebé Que se acaba de vomitar encima Pero bonito Como una cara pequeña Pues con los ojos muy grandes Cruel como estrujar una rana En las manos O dulce como llorar Al verla espachurrada O escachada Como diría mi sobrina En nuestra mano Deforme como lo fue En nuestra época de pubertad O inmaculado Como un niño Durmiendo la siesta En un campo de amapolas Lo cookie en definitiva Es aquello que Es aquello que Manteniendo una estética De proporciones desfasadas Formas redondeadas Apariencia dulce Actitud sumisa Un poco alejado De la realidad Con formas humanas A la vez Nos parece estético Nos parece tangible Agradable Autosuficiente En cierta forma Inhumano Pero a la vez real También un poco protector Nos acerca a nosotros mismos Y a los demás Pero siendo objetos Y actitudes Alejadas de lo que creemos Como propio En conclusión Lo cookie nos atrae Porque nos permite Dejar de lado La exigencia social Contemporánea De definirnos Y definir todo De saber lo que somos Y lo que hacemos Nos permite Sentir dudas Plantearnos preguntas Sin necesidad De encontrar respuestas Nos deja autónomos Para no tener que decidir Entre blanco y negro Nos deja ser nosotros Sin ser nosotros Y ser otras personas Diferentes Sin necesidad De saber quién son Lo cookie Nos hace a nuestra manera Libres Fuera de cánones O márgenes Y aunque puede jugar En nuestra contra Y hacer de nosotros Unos consumidores compulsivos De objetos cookies De ropa cookie De imágenes cookies O incluso tolerar Lo intolerable Debajo de un escaparate Con una estética cookie Actuar de una forma Un poquito más Cookie Haría de este mundo Un planeta lleno De diversidad Y lleno de pensamiento Un pensamiento Lleno de preguntas Sin ningún tipo De respuesta Vale, vale, vale, vea Això és el que jo deia Aquest intent que hi ha vegades de considerar que lo cookie és només infantilisme Quan en veritat S'utilitza Per explicar-te coses D'una altra manera Exactament És a dir, l'infantilisme És un excus Al cap i a la fi I també el que fa és recollir Una mica aquest instint de protecció Que tenim envers el que tu deies A la teva intervenció Aquests animals Amb ulls grans Caps grans Cossos petits Sujeto Sí, suposo Jo no sé on vaig llegir fa temps Que els ulls grans Ens recorden els bebès I que els bebès apel·len Absolutament a tota la humanitat Si té mínimament cor Per dir-ho d'alguna manera Todos reaccionamos Al llanto d'un bebè Que es diu Encara que alguns reaccionem D'una manera una mica violenta Delay De 30 anys Sí, diguéssim Però que és aquest tema Que si tu Li poses ulls grossos I expressius A una cosa Li prestes més atenció emocional Que, a veure És que m'estic imaginant La típica motocicleta De motero De carretera Que s'hi ha tatuat Una noia Molt realista Amb els pits Mitja l'aire I amb la seva cara I els seus tacons Però el mateix tio També porta al darrere Un dibuix D'un diable Però amb cap gros Amb els ulls grossos I la gent potser Recordarà més aquell diable Que no la noia Que serà l'enésima xica Que ha vist de calendario Estic posant un exemple Però Al final Com pot ser que una persona Tan dura Com un motero També li agraden aquestes coses Perquè al final Tothom té emocions I té sentiments I suposo Que al final Ella està transmetent la idea De soy un diablo Però con un diablillo Soy un diablo Però con un funco De diablo Bueno És que els funcos Són una representació Muy fuerte De lo cookie De nuestra sociedad I de la sociedad De consumo Sobre todo I lo que decías Ferran De este diablito Yo creo que A todos nos viene a la cabeza Cuando pensamos en lo cookie Porque representa exactamente eso O sea La maldad personificada Dentro del cuerpo De algo tierno Y algo Es decir No sé si sería Tanto lo cookie Como algo siniestro Bueno Supongo Si no tuvieses Esos ojos grandes Y fuese algo más realista No una representación Tan iconográfica Sino algo más Más figurativo Seguramente Nos parecería Algo siniestro Ese mismo diablo Es el que acabo Es el que acaba de comentar El Pol Dels funcos No O sea Hi ha molta gent Que considera Que tenir un d'armaúl D'hiperrealista A casa És agressiu És Fins i tot És antiestètic No Pero en canvi Al funco Els sembla bé No Perquè és amable I Expliquem Ferran Expliquem Què és això Al funco Perquè Bueno Que creo que Funko Es la máxima Es decir Cuando cogemos Todos los personajes Que A gente Desde los 10 Hasta los 45 años Para entendernos Les pueden ser representativos De su vida De su infancia De su adolescencia O de su vida actual Les ponemos una cabeza Muy grande Quadrada Un cuerpo muy pequeño Y a todos Les ponemos los mismos ojos A la vez Lo que creamos Es una repetición Que los hace muy familiares Y a la vez Muy identificativos Porque es ese personaje Al que nosotros Evocamos Al que nosotros Estamos poniendo Sentimientos y emociones De fet En Belcap Llavors Les versions que fa Lego En película Lego Batman Star Wars Saps? O sigui Hi ha un punt També D'aquesta traducció No sé si és cookie Perquè també és veritat Que és una mica Més aresta No? És No sabria dir O sigui És entremig Potser Tot això I corregeix-me Bea Si m'equivoco Al final Respon molt a la nostàlgia Respon molt a una idea Que és segura per tu I que la utilitzen Aquesta idea segura De dibuixos animats De pel·lícules antigues De joguines antigues I li fas El tractament De joguina El tractament Kawai El tractament De amabilitat Aquest concepte Adult Que pot ser Una mica aresta Has d'haver Més senzill Jo per això comentava El de les tirites O les injeccions O abans parlàvem Amb la Bea Al Japó Això és omnipresent Els policies Estan representats De forma kawai Constantment Lo cookie En el fondo Lo que pretende ser Es una erosión Entre las fronteras De la infancia Y la adultez Y eso nos viene muy bien Porque Al final Cada vez Estamos tendiendo A tener vidas Más estructuradas Y nos gusta Tener un control Sobre nuestro día a día Y nos gusta Tener responsabilidades Y ser eficientes Bueno Que al final Es lo que nos pide Nuestra sociedad De responder siempre Y lo que comentaba También en la intervención Tener siempre Respuestas a todo Poder Definir todo Tener siempre Soluciones Resolutivos Siempre tener Esa capacidad Y este tipo De elementos cookies Como un funko O como cualquier cosa Al final Es lo que rompe Esas barreras Y lo que nos ayuda A suavizar De alguna forma Ese día a día Ese diálogo Es el que nosotros Buscamos En los objetos cookies Y un poco Sí que tiene que ver Ya no tanto Con la nostalgia O con lo retro Con lo antiguo De cada uno Sino con el hogar Es decir El origen de lo cookie Como término Tiene que ver Tiene que ver Sobre todo Con la industrialización Y con el hecho De hacer del hogar Sobre todo El crecimiento Y los hogares De clase media Unas zonas Un tanto femeninas También Feminizadas Más bien Y sobre todo Organizadas En torno Al consumo Y al consumo De mercancías Y al hecho De poder interactuar Entre ellas De una forma Cómoda De una forma amable Es decir No es lo mismo Tener que coger Un coche Y darle vueltas Con una manibela Para poderlo Encender Y poderlo poner En marcha Como apretar Un botón Como hacemos ahora Y poder arrancar El coche Esa Esa capacidad Y esa Facilitación De la conducta Con los objetos Forma parte También de lo cookie Claro Pero el coche Aquest que presenta Lilon Musk Que es que sembla Una patata Mal tallada El coche del Homer El coche del Homer Bueno Eso no es cookie En realidad Tesla Es una empresa Cookie Vamos Totalmente Totalmente Lo es Igual que lo es Google O lo es Apple Y bueno Suposo que Ara que estás Parlant d'això Tot això Respond molt Al disseny Y si sento Interiorista Ho deus tenir Supermamat Que es Com integrar Tecnologies O avançaments A la comoditat De la nostra vida Fer la tecnologia Bàsicament Més humana Has posat aquest exemple De la manibela Dels cotxes antics És el mateix exemple Que posava jo Quan deia Que els jocs abans En píxels Arribaven Fins on Arribaven La tecnologia Permet Que les coses Es tornin més Humanes I si la tendència Ha sigut fugir De la mecanització Doncs la manibela Del cotxe Cap al botó És perquè al final El botó És més amable Potser Que cap a les persones Que no la manibela Claro Sí Totalmente I per això Per això A vegades es confon Cookie Amb infantil No Perquè Sí que és veritat I això És una pregunta Que mira Te la faré De debò No hi ha un punt D'infantilització De la societat És a dir Per molt que es vulgui fer Com una mena de Discurs postmoderna Això és infantil Però és irònic No es queda També Al calat De eterno Adolescente Que ara ja és Eterno Infante A veure Puede ser Que en cierta forma Sí que sea Así És a dir Lo cookie Sí que és infantil Bueno Quiero decir La influencia De lo cookie En nosaltres En cierta forma És infantil Però és lo que comentaba Un poco Lo infantil Yo creo que Por esas dicotomías Y esas contradicciones A veure No creo Que si tú no supieses Que ese funko Que tienes en casa Es Batman Lo tuvieses Porque simplemente Sería dulce ¿Me explico? Sí Entonces no tendría Ningún atractivo Para ti La gracia que tiene Ese funko O tantas O tantas cosas Es que Para nosotros Tienen una importancia Y un peso Que puede ser A lo mejor Nostálgico Por supuesto Pero això Pero això Es molt meta En el sentit Es molt meta De este funko No me gusta Porque sea un funko Me gusta porque es Batman Exacto Aunque es un funko Claro Es que es así Aquí es donde tengo el meu dubte Sobre Fins a quin punt Podem desmentir Que el cookie no forma part De la infantilització De la cultura Pero no ho estic dient D'una forma negativa O purament negativa Sinó que Aviam Perquè Hem estat parlant aquí En els últims programes De coses Més aviat lletjotes Pel mar de Troia Amb tot el seu imaginari Amb tot el seu imaginari I ara abans Tu ens parlaves De l'hogar Va haver-hi una època Que los hogares Almenys aquí a Espanya La decoració De l'hogar De l'hogar De l'allar Sí De l'allar Era El Cristo El Guernica Si eres progre El Franco Sí Aquestes coses Que estèticament Visualment No eren atractives Eren agressives El Crist És la cosa més agressiva Sempre s'ha fet molt Aquest xiste Si Cristo Bajara hora I dijeran Oye Te adora todo el mundo I baixés I lo que es troba És la imatge De quan va morir Diu Cabrons Podríeu Recordarme Mis buenos momentos Cabrones O si Has vist El Cristo De Borja Com has deia Aquell El exeomo La idea Aquesta És que has comentat La feminització De l'estètica A part de que no entraré Perquè Ja ens he posat En prou jardins En aquest programa De si això És més femení o no Com a mínim Accepto El discurs Que s'havia associat Les coses maques I agradables Cap a la feminitat Sempre Això no No ho podem posar en dubte És a dir El tio havia de ser dur I la dona no havia de ser amable Doncs si ho veiem així Doncs sí És feminització Però també Jo crec que respon molt I això l'Adriana Em sembla que ho ha comentat En algun programa també A la No infantilització De la cultura Però sí El fet que El nen Ha guanyat un rol En els últims 50 anys En el paper de la vida De la gent Que no tenia antigament Abans el món Era pels adults I els nens eren Esperar que creixin Quan creixin seran persones Exacte Perquè abans es treballava I per això també L'imaginari de les cases Era el del patir El de l'esforç El del treball I ara en canvi Com que el nen Té un rol molt central En la nostra societat Aparentment Perquè després Podríem fer un altre programa Sobre la conciliació La conciliació laboral I familiar Els nens ara Tenen un pes És la frase De los Simpsons Un altre cop És que no vamos a pensar En los niños Em pensé que era Niños, niños Futuro, futuro Vale, vale Tan bé Tan bé No, però que el tema aquest Com que el nen Agafa un rol tan central Hem de fer les cases Amables pels nens A ver, realmente Con lo que te refieres A los niños Sí que es cierto Que es algo súper reciente La veneración del niño Y es una cosa Que he comentado Y que creo que es Una de las premisas básicas Para hablar de lo cookie Y explicar que lo cookie No es exactamente eso Porque al final Ha cogido el mundo infantil Un peso importante Porque se ha querido De alguna forma cuidar Proteger Antes nacía un niño Y era un número más Era una pieza De mano de obra más Ahora nace un niño Y lo que queremos Es cuidarlo Para que crezca Y sea un adulto Válido para la sociedad Respecto a lo que Te refieres del hogar Sí que es cierto Que las vertientes Del interiorismo Han ido Un poco a mano De lo que En teoría Las mujeres Que eran las que Estábamos en casa Nos gustaban Pero no van en paralelo Con lo cookie Es decir Lo cookie Tiene un origen Sobre todo Un boom Una explosión Después de la segunda guerra mundial Pero si vemos Las vertientes de interiorismo Que han ido evolucionando A esta segunda mitad Del siglo XX No eran precisamente Cookies Es decir Por ejemplo La psicodelia Que creo que algún día Lo comentasteis Incluso La psicodelia Como rama del interiorismo No es precisamente cookie Y hoy en día Sí que estamos intentando Adaptar nuestros hogares Para que sean más cómodos Pero yo no creo Que lo estemos haciendo Como algo infantil Es decir No aplicamos la domótica A nuestras casas Porque seamos unos críos Que no entendemos Como funciona No sé Una persiana Sino porque La interacción Con nuestro hogar Sea más sencilla Y más cómoda Es más sencillo Siempre apretar un botón Y bajar una persiana Que es tirar de una cuerda Y bajarla O subirla Y es un hecho De comodidad Y sobre todo De decir Ostras Es que soy capaz De controlar Un mecanismo complejo Con simplemente Un interruptor Eso nos da poder Entenc Entenc aquest desviament Del cookie De post-segona guerra mundial De Escolta Venim d'un món Tal com el que venim De violència I de pressió absoluta I hem d'intentar Sovitzar-lo Perquè també hi ha Una necessitat humana Aquí Del món no té per què ser patiment Per això comentava Aquest canvi De què es posa en el centre I durant molts anys A la història humana Sembla que s'havia posat en el centre Això La duresa El Ai que sobrevivir I clar Per primer cop a la història Després de la segona guerra mundial Inclús un país perdedor Com Japó Com havia acabat Perquè Japó Acabava amb un trauma És molt paradoxal És paradoxal Però alhora Superentendible I superclarificador Com és que Japó Tendeix cap aquí Necessiten aquesta amabilitat Sí Necessiten aquesta calma I no vol dir Que s'hagin infantilitzat De fet Potser és tot el contrari Depèn com ho pensis Som molt conscients De les necessitats socials I molts conscients De les necessitats psicològiques Del país Claro Y lo cookie En el fondo Es autosuficiente Y no son los únicos Que lo hacen Si nos fijamos Y lo comentábamos Mickey Mouse También sufrió Esta evolución Ya no tanto Como hacia un personaje Amable Sino un personaje Respectable Un personaje Que dé un ejemplo De conducta A la sociedad Mickey Mouse Tiene una animación En sus orígenes En las que Estruja un pato Para que sea una bocina Le da golpes Con unos bastoncitos A los dientes de una vaca Para que suenen Como un xilófono Sí Eso es el Steamboat Pile El primer cordón Exactamente Exacto Todo esto se suaviza Para que Mickey Mouse Pase a ser un icono Es más A nivel A nivel de dibujo También se suavizan Sus facciones Antes tenía la nariz Mucho más apuntada Los ojos más pequeños Y cualquiera de los oyentes Puede buscarlo Evolución de Mickey Mouse Y se ve el salto Sobre todo A partir de De la animación De fantasía Ahí vemos un cambio Ahí Mickey Mouse Lo que está recibiendo Es un castigo En la película de fantasía En la animación de fantasía Y eso es un punto De inflexión Para crear ese personaje Tan iconográfico Y tan representativo Para toda la sociedad americana Bueno Estadounidense Perdón Clar Ferran Amb tot això A mi me faria gràcia Ya que hem parlat A l'inici Del tema de tornar De que tot torna A mi m'agradaria agafar Com si féssim un joc Com el 1,2,3 Respondre otra vez I jo vaig llençant coses Com que estem parlant Al Mickey Mouse Llenço coses I tu bé Ens has de dir Si és cookie O no lo es Bueno a ver Lo diré también Respecto a mi criterio Em sembla perfecto Em sembla perfecto Tampoco sé que Una cosa que és una cosa Que està molt Molt d'actualitat Baby Yoda Baby Yoda Baby Yoda Baby Yoda Totalmente cookie Yoda ya era cookie Baby Yoda Es el máximo Es yoda elevado Al cubo de lo cookie Si jo dic Espera espera Derivada Jordi Pujol Jordi Pujol Es bastante cookie También en su comportamiento Porque si te paras A pensar Se mostraba Como Amable Pero es que le pasaba Un poco como King Jong-il ¿No se ha dado siempre La sensación De que Jordi Pujol Es un poco señora Sí Era calmo Pero donaba la sensación De que anaba cardat Sí Era Com la Com la Seva señora Sí Un poquito Vale Pero yo En referencia Mira Agafo el guà D'això de Corea Amb el tema Els cardats Falete Falete Desde mi punto de vista Es un personaje Cookie Para mí sí que lo es Porque Realmente Está totalmente Empoderado O sea Es un personaje Con poder Pero a la vez Tiene Tú lo ves Y es amable Es dulce Es tierno Y También Vive como Un poco de ese mundo De farándula Que nos parece Tan No sé Tan superficial ¿No? Pero cuando lo escuchas cantar Hay que reconocer Que tiene un bozarro En este señor Vale Después Sí Yodick Sí Sí Sí Yodick Hola bebés Hola bebés Para mí no es nada Cookie Para mí sería un poco Quich Es decir Pretencioso Lo cookie No tiene una intención Por sí mismo Lo cookie Es decir No tiene una intención Perdón hacia nosotros Como espectadores Tiene una intención Por sí mismo Es decir Tiene poder Quiere conseguir ciertas cosas Tiene como una voluntad Hola bebés Tiene una intención Y yo no voy a participar En darle pie A que tenga valores Esa intención Claro A més el tema Del quich Y el quich Y lo cookie Es la frontera Es la fina línia Abans et comentaba El tema Del tema Dels drag queens Y sobretot Aquestes passareles Y aquests shows Tipo del RuPaul Y todo esto Que es como todo Como muy exagerado Y estas perrucas blaves Y estos morros gigantes Y todo es como un estrafalari Que yo entenc más Que es quich Que no cookie Claro Y tiene que ver un poco Con lo que Lo quich Tiene que ver un poco Con lo que decía también Ferran antes Respecto a esta decoración De las casas Tan oscura Tan tosca Esta iconografía religiosa Que nos ha rodeado tanto Estas imágenes de comunión Realmente Todo este mundo Perdón Perdona A més En el cas de les drag queens Transsexuals Transvestits Que no hem de mesclar-ho Però bueno Perquè ens entenguem La seva reivindicació És una altra Ells ja voldrien Ser cookies De forma natural Però durant molts anys Se'ls hi van fotre la cara Ells estan en una altra reivindicació I per això Són tan agressius A vegades visualment Perquè aquí estoy yo Aquí estoy yo Ya que no m'havéis mirado Me vais saber Saps? Exacto Perquè també la seva reivindicació Va en un altre sentit Y un poco A cual diciendo Lo que decía antes Pretenden tener Una reivindicación Es decir Pretenden hacer Normal Lo que para mucha gente No es normal Desgraciadamente Y eso les hace ser kitsch Además Siempre hay un estilo detrás Siempre aspiras a ser Pues como No sé cómo decirlo La duquesa de Alba O pretendo ser Como Pues no sé Como una bibliotecaria De la biblioteca de Novarris O quiero ser Es decir Siempre hay una intención detrás Lo cookie No tiene una intención Es decir Home Si que la té Si que la té Hacia nosotros Hacia el espectador Me refiero No es tan Potser no es tan Cridanera O tan In your face Perquè repeteixo En el cas Que estaven parlant De drag queens I tot Hi ha una reivindicació També Decís que no soy normal Pues vais saber Lo poco normal Que soy Mentre que Lo cookie Potser quan dius Que no tenia intenció Et refereixes A que El cookie Es disfressa de normalitat No? Moltes vegades Intenta Fer una cosa Perquè al final És molt mainstream També A ver No necesariamente Si que es cierto Que hay cosas Cookies Que son Quich Pero no todo Lo quich Es cookie Esa es la diferencia Això sí Això sí Que estic de ver Ese es el Quit de la cuestión Ahí está La La semejanda Y la discordancia Jo potser Diria Així per intentar Processar Tot el que has anat comentant Que lo cookie Al final És un estat d'ànim És a dir Lo cookie És com et sents tu Davant d'una cosa Que té una intenció doble Ho dic perquè potser Potser Estem confonent A la gent No ho sé Potser no Potser sóc jo El que està confós Yo entiendo Que es un concepto Bastante Bastante complejo De entender Y es lo que realmente Me atrajo más De este libro Es decir Cómo identificar Y cómo hacer Una tesina entera Sobre un término Así Que es tan confuso Porque Yo Así de claro Os lo digo He leído un libro entero Y aún sigo teniendo ciertas dudas ¿Me explico? Es complejo Aquest és el tema Aquest és el tema Que a mi Per una part Estic molt d'acord Però per altra El fet de la contradicció No crec que defineixi Lo cookie Sinó que Dintre de lo cookie Existeix una contradicció Es que es lo que tú comentabas No para que una cosa Sigue contradictoria Es automáticamente cookie No, no, no Por supuesto que no Pero es lo que tú comentabas antes Es decir Esta interacción Esta respuesta Por parte de nosotros Es lo que las hace cookies Bueno No es lo que las hace cookies Sino Sí Es que en cierta manera Es así Porque Lo cookie Al final es consumo Y se basa en la relación Y en la necesidad Que generan ciertos objetos Respecto a nosotros O que nos generan Mejor dicho Como un ejemplo claro Las mascotas Que muchos tenemos En nuestras casas Yo por ejemplo Tengo un hámster Que muchos le llaman rata Pero es un hámster Es un La mascota es algo cookie Y os voy a explicar por qué Las mascotas En el fondo Representan Esta Esta lucha Entre algo fuerte Porque sabemos Que son Bueno Son nuestros animales Y sabemos Exacto Los salvajes Domesticados Exacto Pero a la vez Son dulces Sí De alguna forma Muchas veces Son torpes O sea No sé Mi hámster Se pone a trepar Por la jaula Y de golpe Se cae Pues a mí me hace gracia Pero a la vez Veo que puede hacerlo Es decir Tiene la suficiente fuerza Como para hacerlo Y a la vez Nos resulta ciertamente curativo Es decir Pero a la vez discreto No sé Pasear a nuestro perro Convivir con él Y más estos días Que estamos todos confinados Nuestra interacción Con las mascotas Nos da cierto sosiego La mascota en sí Es un elemento cookie Y hay otra cosa Que me parece muy curiosa Respecto a las mascotas También Al final Las mascotas También son Iconos De ciertos ejércitos Y empecemos Por el final Los militares De Estados Unidos Su animal icónico Es la mula El emblema nacional De Inglaterra Es un bulldog Y por favor No nos podemos olvidar De nuestra cabra De la legión Al final ¿Qué tienen de fuerte Estos animales? Pues eso Ese potencial Y ese punto dulce Y a la vez esa fuerza ¿No? Estás trencant el concepte cookie Que tiene la gente al cap Porque no creo que mucha gente Bueno Potser uns dos milions D'espanyols Que en las últimas elecciones Van votar de color versi Pero ninguno diría Que la cabra de la legión Es cookie No, pero como mascota Me refiero Ya no tanto Es igual De la misma manera En Japón por ejemplo Hubo un terremoto En 2016 O que se acordaréis Un terremoto muy fuerte De 6,2 grados Bueno Fue algo muy fuerte Para el país Pues Japón Generó una mascota inventada Que se llamaba Kumamon Kumamon Que también me parece Muy gracioso el nombre En sí mismo Sobre todo para nosotros Y Kumamon Visitó un centro Donde estaba Gente Que estaba refugiada Esa que tos negra ¿No? Es un oso negro Exactamente Sí, es un oso negro Muy entrañable Exacto Muy kawaii Es totalmente kawaii ¿No? Pues ¿Qué hicieron? Lo presentaron Ante esta gente Como a un superviviente De este terremoto Como una persona O sea, como una persona Como a un oso salvado Ha salido alguien Y se ha transformado en esto De residuos Pero no solo eso Los periódicos Se hicieron eco de ello Hubo noticias Salió en televisión Es decir Esta mascota Ayudó y fomentó Esa necesidad Que tenía esa gente De sentir un poco De aire Y de futuro Y de esperanza Pues también Las mascotas Hacen eso Sean inventadas O sean mascotas reales O sean Pues eso La cabra de la legión Al final es ese símbolo Que nos unifica un poco a todos Y son de cierta forma Un poco democráticos ¿No? Clar A més Tornant amb el tema Que dèiem De lo de Corea Ara mateix Amb tot lo del King John 1 Y tal Ha aparegut un nou personaje En el escenario Que yo creo que es Una simbología total De Kawai Que es la Que es Sa germana Que una imatge Que sortía Que arriba a una reunió Amb la torrada a la boca Sí Bueno Están haciendo de ella Y están intentando Hacer de ella Un personaje kawai Claramente Pero lo está haciendo Occidente No lo está haciendo Corea O sea Lo estamos haciendo Nosotros Que somos así Pero si Corea Es intel·ligent Li funcionarà Porque Es una cara Bastant més amable Que aquests tres Recordetes Que hi ha hagut De la saga Saps? Vull dir De l'avi Al pare I ara Al fill Sí Los faletes coreanos Sí Exacte Pero en canvi La filla La germana Té aquest aspecte Més amable Ja només pel simple fet De ser una dona És que Imagina't que una De les grans líders Del món Acabi sent a Corea Ostres Però mira Ja portem Portem un bon rato De programa No sé si Pol encara tens Alguna comparativa D'aquestes teves O alguna cosa més No, no, no No, però dic que Hòstia A mi em sembla que No sé quan portem Si una hora i mitja O una hora i quart O jo què sé Però parlar del terme Quasi cuqui Com que perdoni I per molt més Aquest llibre A mi em semblava Superinteressant El que comentes Lo es, lo es I la verdad es que Es muy interesante Ver las reflexiones Que tienes Sobre todo Y ya no tanto Por el término Sino por toda la influencia Y todo lo que supone Y tanto como lo describe No sé Espero poder haberos Aclarado un poco El término Y recomendaros a todos Leerlo Porque la verdad es Muy interesante No, sens dubte La reflexió Sobre aquesta mena De fenomen Que tenim el món On les coses Que passen Són greus Perquè cada cop No són més greus Però existeixen aquestes eines Que analitzades Que són el lo cookie Com podem transmetre Aquesta idea de món Que en el que vivim Que no deixa de ser dur Però d'una forma Potser més amable Sí Eso es exactamente El cookie confinamiento Sí El cuquinament El cuquinamento Ay El cuquinamento No fem bromes Amb el covid I coqui No El coqui El coqui Sí que era muy coqui El coqui Sí que va a ser Un emblema molt xingú Que va a sortir De la época dolenta A Barcelona Pero súper coqui Bueno nois Doncs si us sembla bé Ho deixem aquí Que ja hem estat Una volta De molt bona Estona Veia moltes gràcies Per venir al programa Estàs convidada Sempre que vulguis Gràcies a vosaltres D'acord I bueno Pol La setmana que ve Farem un anyet Ja Per fi Moltes felicitats I tornarà l'Adrià No I tant que sigui Que s'està treballant Molt El programa Doncs ens veiem La setmana que ve Recordem-se A ser socials Que això Doncs oblidem Quins ocellets Més macos Que sonen Per casa teva Doncs Un ocell Se'n va volant Com a empanada cultural I recordem Que tenim Facebook Empanada cultural Twitter Empanada cultura Sense L Instagram Empanada cultural I els podcasts Aquest inclòs A iVox Soundcloud I Mixcloud Vinga nois Ens veiem la setmana que ve La setmana que ve Adéu Ciao! Léu La setmana que ve Loge asonable Sales Dein Ol'Ara �