Empanada Cultural del 27/4/2022 — Ucraïna en cultura: Donbass (Loznitsa), l’art de Maria Primachenko i The Sinking City (Frogwares) entre guerra, propaganda i folklore
### Clau del segment • Recapitulació de la invasió (2022) amb arrels el 2014 (Crimea, Donbass). • Denúncia d’atrocitats (Mariúpol, Butxa) i elogis a la resistència. • Crítica al paternalisme occidental i record d’Ucraïna com a país de protesta i cultura viva.
### Temes tractats • Salutacions i to entre sàtira i gravetat. • Debat sobre campanyes de donació “col·labora amb Ucraïna” i la traçabilitat real dels fons. • Enllaços del programa a xarxes; joc lingüístic (Ucraïna/Ucrania).
### Què aporta la pel·lícula • 12 episodis que barregen thriller, sàtira i grotesc per retratar el conflicte al Donbass. • Difumina *documental/ficció* a partir de vídeos reals (2014–2015). To **antibèl·lic** contundent. ### Eixos temàtics • Propaganda i *fake news*: la realitat com a muntatge (posada en escena de la mentida). • Influències: **Buñuel** (El fantasma de la libertad), ecos de **Bergman/Bresson**. • Context: Donetsk i Lugansk prorrussos; 14.000 morts abans de 2022. ### Loznitsa, posició pública i polèmica • Renúncia a l’Acadèmia de Cinema Europea per tibiesa; oposició a vetar el cine rus dissident; expulsió de l’Acadèmia Ucraïnesa. • Defensa de l’*autocrítica* en guerra (nova obra sobre una matança de jueus a Ucraïna). ### Apunt musical • “Chervona Kalyna”: Boombox (a capella), rework de The Kiffness i **Pink Floyd** (“Hey, Hey, Rise Up”).
### Perfil i estil • Artista autodidacta arrelada al **folklore**: animals fantàstics, color i patrons; tècniques d’**aquarel·la/guaïx**. • Obres: “Bou blau” (1947), “Pollastre de dos caps” (1977), “May That Nuclear War Be Cursed” (antibel·licisme i amenaça nuclear). ### Trajecte i reconeixement • Exposa a Kíiv (1935) i **París (1937)**; elogis de **Chagall** i **Picasso**; Premi **Taras Shevchenko** (1966); **UNESCO 2009**. ### Patrimoni en guerra • Cremat el museu d’**Ivankiv**: pèrdua de 25 obres. Crida a protegir el patrimoni com a memòria i resistència. ### Context ucraïnès • Contrast amb **Malevitx** i **Ivan Marchuk**; selecció de Primachenko pel seu valor poètic i popular.
### Ambient i mecàniques • Oakmont, anys 20: ciutat **inundada**, terror **lovecraftià** i investigació. • Protagonista: detectiu **Charles Reed** amb visions i traumes; **sectes** i rituals. • **Món obert** focalitzat en recerca (comissaria, hospital, biblioteca); sistema de **bogeria**. ### Experiència de joc • Gran pes de diàlegs i decisions múltiples; combat **limitadot** i IA discreta. • Referents: *Silent Hill*, *Alone in the Dark*, *Amnesia*; ecos a *Bloodborne* pel to. ### Producció i art • **Frogwares** (Kíiv) amb ADN d’investigació (Sherlock Holmes). Disseny sonor subaquàtic i direcció d’art fosca i cuidada.
### Cinema • **The Northman** (Robert Eggers): molt esperada. • **Veneciafrenia** (Álex de la Iglesia): no recomanada pel grup. • **Alcarràs** (Carla Simón): molt bona direcció d’actors naturals (amb matís d’expectatives). ### Exposicions • **Matadero Madrid**: cartells de protesta (focus Ucraïna; Sara Corbet, Diane Nash). • **Palau Robert**: “Nova Pantalla”, videojocs catalans. • **Fabra i Coats**: mostra sobre Apichatpong *Weerasethakul* (perifèries nocturnes). ### Còmic • **Saló del Còmic de Barcelona** (6–8 maig): convidat destacat i **homenatge a Miguel Gallardo**. • **El Passillo** (Fat Bottom, 7 maig): festival alternatiu amb grans convidats.
Panorama general de l’episodi
Episodi especial dedicat a Ucraïna que combina context històric i geopolític amb una mirada cultural: cinema, art i videojocs. El to oscil·la entre la sàtira i la crítica, amb un fil conductor clar: com la guerra, la propaganda i la memòria impacten la creació cultural i el patrimoni.
- Eixos clau:
- Guerra i propaganda: del Donbass a la invasió de 2022, la desinformació com a arma central. - Cultura i resistència: cinema de Sergei Loznitsa, art naíf de Maria Primachenko i el videojoc The Sinking City de Frogwares. - Patrimoni en perill: destrucció d’obres i museus; la cultura com a refugi i memòria.
Editorial i dedicatòria a Ucraïna
- De 2014 a 2022: de la rebel·lió al Donbass i l’annexió de Crimea al setge a ciutats com Kíiv, Khàrkiv i Mariúpol.
- Crims i atrocitats: Butxa, bombardeig a l’hospital infantil de Mariúpol; execucions a Txerníhiv.
- Zelensky i el relat: de l’actor al “primer president youtuber”.
- Occident i el paternalisme: crítica a la mirada cosificadora i tardana.
- Ucraïna cultural: país de protesta (Revolució Taronja), autocrítica, cinema radical (Slaboshpytskyi, Loznitsa), sàtira i folklore.
Cinema: Donbass (2018), de Sergei Loznitsa
Context i geopolítica
- El Donbass (Donetsk i Lugansk) com a focus del conflicte des de 2014; més de 14.000 morts abans de 2022.
- Instrumentalització russa: milícies prorrusses armades; pràctica de guerra híbrida i propaganda.
L’obra i el to
- Pel·lícula en 12 episodis que barregen thriller, sàtira i grotesc; la pel·li bèl·lica més antibèl·lica.
- Difumina límits entre documental i ficció; inspirada en vídeos reals (2014-15) i en Buñuel (El fantasma de la libertad).
- Temes: propaganda, fake news, posada en escena del deliri social; incomoda “a tothom per igual”.
"Quan s’anomena pau a la guerra, quan la propaganda es presenta com a veritat... la vida comença a assemblar-se a la mort."
Recepció, posició pública i polèmiques
- Loznitsa critica la resposta “tova” de l’Acadèmia de Cinema Europea i hi renuncia.
- Defensa no vetar el cinema rus dissident; és expulsat de l’Acadèmia de Cinema d’Ucraïna per “cosmopolita”.
- Nova obra que revisita una matança de jueus a Ucraïna: el director insisteix en l’autocrítica també en temps de guerra.
- Frase clau:
> “Els cineastes no són perillosos en funció de la seva ideologia; ho són les persones que no pensen.”
Música i cultura popular en guerra
- El líder de Boombox canta a capella “Oi u luzi chervona kalyna”; The Kiffness la reversiona i Pink Floyd la recupera com “Hey, Hey, Rise Up”.
Art: Maria Primachenko (Primatxenko) i l’art naíf ucraïnès
Perfil i estil
- Artista autodidacta (Bolotnia, 1909) vinculada al folklore ucraïnès: colors vius, animals fantàstics, simbologia popular.
- Obres destacades: “Bou blau” (1947), “Pollastre de dos caps” (1977), “May That Nuclear War Be Cursed” (denúncia antinuclear, època Guerra Freda).
- Tècniques: aquarel·la i guaix; arrels en la decoració d’ous de Pasqua.
Reconeixement i influència
- Exposa a Kíiv (1935) i París (1937); Chagall s’hi inspira i Picasso l’elogia.
- Premi Taras Shevchenko (1966). UNESCO declara 2009 “Any Primachenko”.
Patrimoni amenaçat
- Bombardeig rus crema el museu local d’Ivankiv: es perden 25 obres de Primachenko.
- Reflexió: mor la cultura amb la guerra; la cultura també és resistència i salvaguarda col·lectiva.
Altres noms i decisions editorials
- Esment a Malevitx (suprematisme) i Ivan Marchuk (surrealisme) per contextualitzar; el focus recau en Primachenko per la seva potència poètica i connexió popular.
Videojocs: The Sinking City (2019) — Frogwares (Kíiv)
Estudi i ADN
- Frogwares (2000), especialitzats en aventures d’investigació (Sherlock Holmes). Producció ucraïnesa.
Ambient i història
- Oakmont (Massachusetts), anys 20: ciutat inundada, atmosfera lúgubre i lovecraftiana.
- Protagonista: Charles Reed, detectiu i veterà, assetjat per visions; sectes i rituals; “els diners ja no valen, la moneda són les bales”.
Mecàniques i referents
- Món obert centrat en la investigació: hemeroteques, hospitals, comissaria, biblioteca.
- Sistema de bogeria (influència d’Amnesia); “reconstrucció” d’escenes a l’estil Sherlock/Minority Report.
- Combat funcional però limitadot; IA modesta; fort pes narratiu i de diàleg.
- Referències: Silent Hill, Alone in the Dark, Amnesia, ecos lovecraftians (també a Bloodborne per to).
So i direcció d’art
- Paisatge sonor subaquàtic i disseny artístic fosc i detallista; doblatge destacable.
Agenda cultural
Cinema
- The Northman (Robert Eggers): molt esperada; èpica víkinga d’autor.
- Veneciafrenia (Álex de la Iglesia): no recomanada pel grup.
- Alcarràs (Carla Simón): gran direcció amb actors naturals; recepció molt positiva (amb el “pes de la fama” com a risc d’expectatives).
Exposicions i arts
- Matadero Madrid: cartells de protesta i guerra d’Ucraïna (Sara Corbet, Diane Nash).
- Palau Robert (Barcelona): “Nova Pantalla”, videojocs catalans.
- Fabra i Coats (Barcelona): mostra sobre Apichatpong Weerasethakul (perifèries nocturnes).
Còmic
- Saló del Còmic de Barcelona (6–8 maig): convidat destacat (Peter Bach), homenatge a Miguel Gallardo.
- “El Passillo” (Fat Bottom, 7 maig): esdeveniment alternatiu amb cartell d’autors.

