Empanada Cultural del 4/5/2022 — Ucraïna en guerra: Donbass (Sergei Loznitsa), l’art de Maria Primachenko i The Sinking City (Frogwares)

Editorial i context

"Avui el groc i el blau són els colors que planten cara a la invasió russa"

El programa s’obre amb una cronologia contundent de la invasió russa d’Ucraïna (febrer–abril 2022), recordant bombardejos a Kíiv, Khàrkiv, Odessa i el Donbass, i crims com Butxa o l’hospital infantil de Mariúpol. Es dedica el capítol a Ucraïna per la injustícia, l’acarnissament i la crisi de refugiats, i es reivindica la cultura i l’esperit crític com a resposta a la barbàrie.

• Punts clau:

- Invasió a gran escala i declaració de la llei marcial per Zelensky. - Crims i destrucció: Butxa, Mariúpol, Txerníhiv, Irpin. - Recordatori del conflicte iniciat el 2014 (Crimea, Donetsk, Lugansk).

Benvinguda i objectius del programa

Es defineix el to: menys geopolítica i més cultura per entendre Ucraïna en profunditat. Es parla de donatius simbòlics (p. ex. a festivals de cinema) i de la necessitat de contrastar si l’ajuda realment arriba. Humor lingüístic (Ucraïna/Ucrania) i repàs ràpid a referents culturals populars (boxa: Usyk, Lomachenko, germans Klitschko; música: guitarristes i cantautors), tot ubicant el capítol com una mirada cultural plural.

• Idees clau:

- Evitar paternalisme: escoltar i difondre la cultura ucraïnesa. - Objectiu: aportar llum des de cinema, art i videojocs.

Cinema: Sergei Loznitsa — Donbass (2018)

Resistència musical i cultura pop

Relat de la viralització d’una cançó patriòtica ucraïnesa cantada a capella pel líder de Boombox i remezclada per The Kiffness; Pink Floyd hi respon amb “Hey, Hey, Rise Up”. Exemples de solidaritat cultural transnacional i recaptació per a Ucraïna.

• Clau: la peça remet a una cançó popular de la I Guerra Mundial (poema de Stepan Charnetsky) i esdevé símbol nacional.

Anàlisi de Donbass: guerra, grotesc i veritat

Loznitsa, documentalista reconegut, filma Donbass (2018) en 12 episodis inspirats en vídeos i fets reals (2014–2015) per mostrar una guerra on només hi ha víctimes i una realitat contaminada per fake news i propaganda.

• Què explica:

- El Donbass com a escenari d’insurreccions prorusses (Donetsk, Lugansk) i guerra larvada des de 2014. - Sàtira amarga i grotesca per incomodar tothom: denúncia d’abusos i manipulació informativa (de qualsevol bàndol). - Límit difús entre documental i ficció: estil propi, entre thriller i cinema antibèl·lic.

• Referents estètics:

- Buñuel (El fantasma de la libertat) per l’irreverència i el trencament de la lògica. - Ecos de Kobayashi (La condició humana) en la mirada sobre la condició humana sota pressió.

"Quan s’anomena pau a la guerra, quan la propaganda es presenta com a veritat... la vida comença a assemblar-se a la mort."

Tràiler i to

Inserció del tràiler (doblat), que posa el focus en el deliri quotidià de guerra: espoli sota pretextos, amenaces, ciutadans atrapats en el caos.

Loznitsa: posicions públiques i polèmica

• Crítica a la tibiesa de l’Acadèmia de Cinema Europea (carta de renúncia).
• Contra la russofòbia indiscriminada en l’àmbit cultural: defensa que no s’ha de vetar creadors russos contraris a la guerra.
• Expulsió de l’Acadèmia de Cinema Ucraïniana per una concepció cosmopolita en temps d’unitat nacional.
• Perfil: nascut a la Bielorússia soviètica, format a Moscou, matemàtic i documentalista; revisita críticament el passat soviètic per entendre el present.

Art: Maria Primachenko — art naïf, folklore i memòria

De Malevich a Primachenko

Es valora i es descarta Malevich (suprematisme) per centrar-se en una veu popular i genuïna. Breu menció a Ivan Marchuk com a contemporani surrealitzant.

Estil i obres clau

Primachenko (1909–1997), autodidacta de món rural, crea un bestiar fantàstic i escenes de costums amb colors vius, cenefes i formes desinhibides: un art naïf poètic arrelat al folklore ucraïnès.

• Obres destacades:

- Bou Blau (1947) — animal convertit en tapís de textures. - Pollastre de Dos Caps (1977) — continuïtat del seu zoo imaginari. - May that nuclear war be cursed — al·legoria antimilitarista en plena Guerra Freda.

• Reconeixement:

- Admiració de Chagall i Picasso (“m’inclino davant el miracle artístic d’aquesta brillant ucraïnesa”). - Guardó Taras Xevtxenko (1966) i Any Primachenko per la UNESCO (2009).

Guerra i patrimoni en perill

• Notícia greu: incendi del museu d’Ivankiv per bombardeig rus — pèrdua de 25 obres de Primachenko.
• Denúncia del dany irreparable al patrimoni cultural (museus, òperes) com a cara oblidada de la guerra.
• Imatge final: coloms de la pau com a crida a la cultura per salvar-nos del caos.

Videojocs: The Sinking City (Frogwares, 2019)

Estudi i influències

Frogwares (Kíiv, fundat el 2000), conegut pels Sherlock Holmes d’investigació, crea un títol propi inspirat en Lovecraft: misteri, terror còsmic i cultes ocults.

Sinopsi i ambient

• Protagonista: Charles Reed, detectiu privat i veterà.
• Lloc i època: anys 20, Oakmont (Massachusetts), ciutat semi-inundada per marees estranyes.
• To: ambient aquós i opressiu, visions, sectes amb túniques i monstres inefables.

Mecàniques i experiència

• Estructura detectivesca: rastreig d’indicis, reconstrucció d’escenes, decisions morals.
• Combina aventura i terror amb èmfasi en el desconegut i l’angoixa psicològica.
• Exemple de talent ucraïnès en videojocs i d’exportació cultural en temps convulsos.

Conclusions

• La cultura com a resistència: cinema, art i videojocs serveixen per entendre Ucraïna més enllà del front.
• Donbass incomoda i desemmascara el relat; Primachenko preserva l’ànima popular; The Sinking City mostra creativitat i indústria.
• Missatge transversal: cal esperit crític i cura del patrimoni enmig de la guerra.