Empanada Cultural del 16/8/2020 — Violència i cultura pop: Ghost of Tsushima, La facción caníbal, Devilman Crybaby i agenda d’estrenes
Cortinetes i presentació musical (“L’Empanada Cultural”) abans d’entrar en contingut.
Monòleg editorial sobre la doble moral amb la violència, el pacifisme com a eina de desmobilització, els esports com a vàlvula d’escapament i la necessitat de no confondre lluita amb violència. Cites d’Asimov i reflexió sobre la fascinació per la violència.
Salutacions, comentaris sobre la calor i horari de gravació, recordatori de xarxes socials i absència de l’Adrià. Presentació del tema central (la violència) i dels blocs: videojoc, llibre i anime.
Resenya extensa: context històric (invasió mongola), estructura en actes, dilema samurai vs ghost, món obert i narrativa emergent amb “relats”. Direcció d’art i música, Mode Kurosawa i influències (Kurosawa, Yojimbo). Comparatives amb Sekiro/Red Dead/Shadow of Mordor. Dades d’ús (duels, haikus, banys, guineus acariciades).
Assaig sobre violència, terror i la seva fascinació cultural. Jacobins i propaganda del terror, possible canibalisme; dadaisme (Picabia, Duchamp) i la provocació com a violència conceptual; música i crims (Killing Joke, Sex Pistols, Burzum/Mayhem); casos com les germanes Papin i el símbol de l’ull. Llibre dens i molt documentat.
Context de Go Nagai (Mazinger Z, erotisme/terror). Adaptació moderna de Masaaki Yuasa (Science SARU): estil elàstic, BSO tecno/synthwave. Trama d’Akira/Amon i temes (bé vs mal, fanatisme, fake news, racisme, culpa). Violència explícita com a al·legoria; final nihilista i advertiment de to.
Estrenes: Ténet i The New Mutants (28/08), Orígenes Secretos (Netflix). Sèries: Territorio Lovecraft (HBO, 17/08) i High Score (Netflix, 19/08). Videojocs: Project xCloud (beta i llançament 15/09), Microsoft Flight Simulator (18/08), Battletoads (20/08). Recordatori de xarxes i acomiadament d’estiu.
Editorial: violència, pacifisme i control social
Idea central: crítica a la criminalització indiscriminada de la violència i a l’ús del pacifisme com a eina de desmobilització social.
- Es denuncia la doble vara de mesurar: la violència “de dalt a baix” (corrupció, retallades, desnonaments) s’“axiomatitza”; la “de baix a dalt” es criminalitza.
- Les elits coapten el discurs pacifista per desactivar la protesta i confondre “lluita” amb “violència”.
- Es proposen “vàlvules d’escapament” com els esports (panem et circenses) que gamifiquen la violència i desvien la frustració.
- No es legitima “tota” violència (guerres pel petroli, violència masclista), però es rebutja anar “amb el lliri a la mà”.
- Context del pacifisme del segle XX absorbit per les elits com a mecanisme de control més potent que la repressió.
"La violència és l'últim recurs de l'incompetent" — atribuïda a Asimov; aquí es gira el mirall: i si els incompetents són “ells” i per això es reserven el dret a la violència?
"Efectivament, la violència és divertida" — cita provocadora per qüestionar-nos la fascinació que exerceix.
Benvinguda i marc del programa
- Presentació entre calor estival, recordatori de xarxes socials i absència temporal de l’Adrià.
- Menú del dia amb un fil conductor temàtic: la violència en videojocs, assaig i anime.
Bloc 1 — Videojocs: Ghost of Tsushima (PS4)
Context i premissa
- Acció d’aventura en món obert de Sucker Punch durant la 1a invasió mongola (1274) a l’illa de Tsushima.
- Protagonista: Jin Sakai, samurai que evoluciona cap al “Ghost” per salvar el seu oncle i alliberar l’illa.
- Estructura en tres actes, amb “relats” de personatges que construeixen la llegenda (o la fossa) del protagonista.
Mecàniques i dualitat moral
- Dilema central: honor samurai (duel obert) vs tècniques a l’ombra (sigil, emboscades).
- Quatre dificultats (inclosa Letal). Duels, assalts a fortaleses, seguiment de pistes naturals (vent, guineus, ocells).
Art, so i manera Kurosawa
- Direcció d’art espectacular: camps, llum, tempestes, fulles i gespa sempre en moviment.
- Música continguda que esclata en temes de batalla/duel molt identitaris.
- Mode Kurosawa: blanc-i-negre amb gra fílmic, àudio en japonès i subtítols; homenatge a clàssics com Els set samurais, Yojimbo o La fortalesa amagada.
Comparatives i ritme de joc
- Més proper a l’"acció-món obert" estil Shadow of Mordor que al simulacionisme de Red Dead Redemption 2; menys feixuc i més directe.
- En diàleg amb Sekiro (dificultat, katanes), i coetani a The Last of Us Part II en premis potencials.
Dades i curiositats dels primers 10 dies
- 2,5 M de còpies en 3 dies (nova IP de Sony més ràpida).
- 156,4 M d’enemics vençuts; 57,5 M de duels; 16,2 M de banys termals; 14,2 M d’haikus; 28,1 M de melodies de flauta; 8,8 M de guineus acariciades.
Bloc 2 — Llibres: “La facción caníbal — Historia del vandalismo ilustrado” (Servando Rocha)
Què és i per què impacta
- Assaig dens, periodístic i molt documentat sobre la violència, el terror i la fascinació cultural que generen.
- Llibre que es llegeix amb pausa: notes extensíssimes i bibliografia per ampliar cada cas.
Jacobins, terror i propaganda
- El Club dels Jacobins (Revolució Francesa) i l’ús sistemàtic de la violència com a mètode polític; sobrenoms com “antropòfags” o “bevedors de sang” i el paper de la propaganda britànica.
- Discussió sobre relats de canibalisme i la seva veracitat vs construcció mediàtica.
Dadaisme i violència conceptual
- El dadaisme ridiculitza l’art burgès i el positivisme. Exemples: Duchamp (Font/urinari) i el “Manifest Caníbal” de Picabia.
"Dada no siente nada... Nada como vuestros ídolos... Nada como vuestros políticos..."
- Malcolm McLaren equipara la provocació conceptual de Duchamp a Sex Pistols per legitimar el punk com a art/música.
Música, crims i iconografia
- Del post-punk a l’heaviness: Killing Joke, Sex Pistols, Black Sabbath, fins al black metal noruec (Burzum/Mayhem, assassinat, suïcidis, iconografia extrema).
- Referències creuades: From Hell (Alan Moore), true crime, i la construcció d’icones violentes.
Casos que interpel·len
- Les germanes Papin (assassinat i mutilació; l’ull com a símbol d’acusació i consciència) i l’eco del motiu ocular al surrealisme (Un chien andalou, Dalí).
- Pregunta de fons: per què ens fascina mirar la destrucció (p. ex. Torres Bessones) i quin paper hi juguen artistes/tecnòlegs en aquesta mirada.
Bloc 3 — Anime: Devilman Crybaby (Netflix, 2018)
Origen i autor
- Basat en el manga de Go Nagai (pare del gènere mecha amb Mazinger Z; també erotisme i terror a la seva obra).
- Direcció de Masaaki Yuasa (Science SARU): estil dinàmic, elàstic i expressionista; BSO tecno/synthwave d’aire Gaspar Noé.
Trama i temes
- Akira Fudo, adolescent hipersensible, és posseït pel dimoni Amon i esdevé “Devilman”, utilitzant el poder demoníac per combatre una invasió.
- La sèrie condensa la saga en 10 episodis (actualitza a present, inclou xarxes i raperos) i retorna a l’esperit ferotge de l’original (decapitacions, orgies, vísceres).
- Temes: bé vs mal, fanatisme, fake news, racisme/sexisme, injustícia social, i la culpa judeocristiana com a combustible de la barbàrie.
Lectura crítica i to
- Violència que pot semblar provocació gratuïta, però també al·legoria sobre com justifiquem el mal amb dogmes i redempcions impossibles (eco de Blasphemous).
- Final nihilista: recomanat evitar si es té tendència depressiva. No obstant, convida a mirar “els nostres dimonis” per evitar punts de no retorn.
Agenda i recomanacions
Cinema (28/08)
- Ténet (Nolan) — estrena als cinemes.
- The New Mutants — per fi a sales després d’anys d’endarreriments.
- Netflix: Orígenes Secretos (thriller amb cultura de còmics).
Sèries
- 17/08 — Territorio Lovecraft (HBO): road trip als 50s amb horror lovecraftià i racisme sistèmic.
- 19/08 — High Score (Netflix): docu-sèrie de videojocs retro, narrada per Charles Martinet (veu de Mario).
Videojocs
- Ja en beta — Project xCloud (Microsoft): streaming per a subscrits a Game Pass Ultimate; llançament oficial 15/09.
- 18/08 — Microsoft Flight Simulator (PC): realisme i paisatges fotorealistes.
- 20/08 — Battletoads (Remake) (Xbox One/PC).
Tancament
- Recordatori de xarxes (YouTube, Facebook, Twitter, Instagram, SoundCloud) i missatge d’ànim a l’Adrià. Bon estiu i retorn després d’unes setmanes.

