#103 - Promeses incomplertes i dubtes sobre la construcció d'un pavelló
Aquest text parla de les promeses i dubtes sobre la construcció d'un pavelló abans de les eleccions del 2019. S'expliquen els canvis d'ubicació i la necessitat de tenir l'institut d'escola a prop. També es destaca l'important paper de la JNC en aquest espai per a la política i el jovent de Sant Just
Ara mateix són les 11 i 13 minuts. Estem a la segona hora de la Rambla, el programa de matins de Ràdio des Bern i ens toca fer l'entrevista del dia. Avui tenim aquí el portaveu del Grup Municipal de Junts per Catalunya de Sant Just, en Ramon Figueroa, per parlar dels temes de l'actualitat de Sant Just. Per cert, una entrevista que també podeu seguir pel canal de Youtube de l'Emissora. El saludem. Bon dia, Ramon. Bon dia, Núria. Abans de començar amb la política municipal, si et sembla, parlem una mica de l'atenció que hi ha hagut a nivell de la política estatal aquest acord amb el PSOE i també amb Junts. Pedro Sánchez, Carles Puigdemont, com heu viscut des de Junts d'aquí de Sant Just aquests dies aquest acord, la llei d'amnistia, com ho veieu tot plegat? Bé, sí que és veritat que és un tema que ens podríem estar molt... Sí, podríem estar donant. Totalment. I també l'actualitat, Mané, crec que ja és normal la pregunta de l'Evec Mola dient. De fet, nosaltres, com a Junts per Catalunya, doncs se'ns va demanar des de les organitzacions del partit la màxima discreció, i crec que així ha sigut. I aquí sí que m'agradaria fer una menció especial a tot l'equip negociador de tota la gent de Junts per Catalunya per poder tenir la màxima discreció fins ahir, que va arribar el moment de desenvolupar-se. Llavors sí que és veritat que aquest magnetisme que hi ha hagut per no interpedir les negociacions ha sigut arreu del territori, per tant nosaltres vam poder fer especulacions a nivell de partit polític a Sant Just, però tampoc teníem molta més informació que la que ens podia arribar fins que ahir es va, diguéssim, resoldre tot. Opcions, o sigui, més que opcions, opinions, doncs ja de tot tipus. Jo estic molt satisfet amb el que hem aconseguit. Per primera vegada crec que ens posem de tu a tu a parlar amb Espanya i creiem aquest marc conceptual. Sí que és veritat que al final això és un inici i el que donarà validesa en aquest pacte serà en el transcurso dels pròxims mesos que es vagin complint les coses. Però jo crec que ficar-nos ara a parlar de l'amnistia, poder parlar d'amnistia com a nens, cosa que ara fa 4 mesos enrere, era impensable. Ja ho hem interioritzat, però nosaltres fèiem la reflexió que fa 4 mesos parlàvem d'amnistia i ara parlàvem d'utopia i ara ho veiem molt viable. Plena confiança al final en l'equip negociador i les 3 persones, que és el secretari del partit el Jordi Turull, el molt honorable president Puigdemont i la Míriam Nogueres, que són els 3 que ho han encapçalat, doncs molt content perquè està fita. Doncs ara sí, ja fent aquest parèntesi per dir-ho així de la política municipal, parlem de temes de Sant Just, comencem parlant de pressupostos i ordenances, els de l'Ajuntament de Sant Just per al 2024 es van aprovar el ple municipal passat, el d'octubre. Junts us hi vau abstenir, mostrant la negativa en aquesta pujada de l'IVI i amb el tema de la taxa i els residus. De quina altra manera podria fer front a l'Ajuntament, a les despeses socials, inversions previstes? Vosaltres, des de Junts, com heu treballat el tema dels pressupostos? A veure, nosaltres, i abans et fico una mica en el context, sí que vam separar les dues coses ben marcades, per una banda tenim els pressupostos i per altra banda, ordenances fiscals. Que les ordenances fiscals són la recaptació per poder després fer-ho, és cert, però sí que nosaltres les vam treballar primer en formes separades per veure també, de fet es vota en formes separades, per alguna raó. Llavors, començant per les ordenances fiscals, nosaltres vam veure aquesta pujada de l'IVI, aquest 5,8%, repercutit a més a més, ja no entro en els catàstres que hi hagin i tal, però sí que és veritat que aquesta pujada de l'IVI, nosaltres creiem que pot ser necessària, però el que vam replicar i el que vam comentar és que això hauria de ser progressiu i si s'ha de pujar, que és discutible, però si s'ha de pujar, nosaltres vam deixar molt clara que això ja s'hauria d'haver fet l'any passat i l'altre en comptes de congelar. Queda una mica, diguéssim, no sé si populista seria la paraula, però que fa bé i que poc abans de les eleccions no dir que congelem impostos per just després, mateix equip de govern, llavors el pugem un 6%. Si s'ha de pujar, creiem que hauria sigut progressiu i aquesta pujada en comptes de fer pràcticament un 6% ara podria haver sigut una mica abans, una mica ara i l'any que ve veuríem si faria falta o no acabar de pujar aquest percentatge. Llavors això ja ens limitava bastant al... Ja ens feien que haguéssim de votar en contra, perquè nosaltres a les ordenances fiscals vam votar en contra. I quan l'altre punt de les ordenances és la taxa de descombraries, que ja obriríem, també seria un tema a parlar molta estona, a les ordenances ja ho hem manifestat al ple. Aquesta taxa, a part que la veiem abusiva, no té cap tipus d'equiparament, és a dir, en aquest cas són 120 euros per tothom, fixes igual, tinguis 5 a la família o en tinguis 8. Ells comenten que hi haurà una part variable cara a l'any següent, però la manera de mesurar és amb les targetes, veurem si arriben a temps. Queda molt enlaire, per tant és molt ambigu. La intenció que ells parlen que s'ha de cobrir la taxa al final està feita per cobrir aquest servei. L'altra cosa discutible és si fa falta tenir aquest servei que, inclús, ja parlàvem de poder obrir els contenidors amb Bluetooth, que em sembla genial, però potser no fa falta gastar-se tants diners per tenir aquest tipus de servei i haver d'estar pagant 200 i escaig d'euros que acabarem pagant cada família per una taxa. En quant a les ordenances fiscals, i després, a la manera de treballar tots els pressupostos, recordem que nosaltres, com a oposició, ens arriba la informació quan ens arriba, no tant en el com si en el problema, són en el quant, i tenim molt poc marge de maniobra. Nosaltres els pressupostos tenien unes 470 pàgines. Cosa que, per sort, Junts per Catalunya tenim un equip potent i gran, i ens ho vam poder mirar, però, a més, per ficar-nos en situació, si no recordo malament, ens enviaven els pressupostos el dia 11, teníem les festes, i el dilluns teníem ja les comissions. Però, tot i així, nosaltres vam començar-ho a treballar, vam mirar-ho, i vam veure, i sí que és veritat que no vam veure cap barbaritat ni cap cosa que dius que per aquí no anirem bé. Agrair, ja ho vaig fer en el ple, que l'alcalde ens va oferir l'opció de poder-ne parlar per si podríem trobar algun tipus d'entesa però perquè nosaltres els poguéssim recolzar aquests pressupostos. I ens va oferir treballar, llavors ens hi vam posar, i vam fer unes comissions de treball, i realment vam tenir diverses reunions amb el Partit Socialista per poder trobar un acord. Nosaltres vam agafar i vam dir que, a partir d'aquesta base, sí que és veritat que veiem que li falta ambició en aquests pressupostos, que podríem ser molt més ambiciosos, i podríem apostar per coses que hem trobat, que, per exemple, en habitatge, no hi ha prou inversió, en educació, hi ha diversos punts que sí que caiem que podria haver-hi més, però nosaltres vam traçar deu punts, i aquests deu punts són els que vam marcar condicionants una mica com el que es fa ara. És una mica la línia, si ho extrapolem, a nivell nacional s'ha fet també similar. Doncs bé, nosaltres és això de dir que tenim aquests deu punts, que si els incorporem us podem votar a favor. La negociació ens va anar bé, però sí que és veritat que en el procés en el propi pla, l'alcalde va agafar el compromís, si ell s'hagués compromès amb aquests deu punts, doncs haguéssim votat a favor. No es va comprometre deu punts, i a més hi ha dos o tres en els quals, bueno, n'hi ha dos sobretot bastant importants per a nosaltres que no vam acabar de trobar l'acord o vam dir que no es podien comprometre. Donat això, la nostra vot va ser una abstenció, perquè crèiem que havíem aconseguit suficientment coses com per no haver votat en contra, no tocava, però sí que és veritat que els que faltaven eren massa rellevants com per votar a favor, llavors l'abstenció va ser la raó per la qual vam fer el nostre vot. Molt bé, o sigui que pel que fa a les ordenances, Junts va votar en contra, però per als pressupostos, a falta d'aquests compromisos amb els punts amb els que vau estar parlant amb el Partit Socialista, vau votar... Vam fer una abstenció. Vau votar una abstenció. Jo no sé si una mica per fer pinzallada parlem d'algun d'aquests punts de remons. Exacte, doncs per exemple un dels punts que vam aconseguir és treballar sobre el parc urbà, això ho teníem en campanya, era un dels nostres punts forts, és tota la vall de... tota la zona de la Riera, des de la ITV fins a la Bona Aigua. Nosaltres creiem... Aquí ara mateix hi ha un projecte que es parla del recorrador verd, però sí que és veritat que nosaltres anem molt més enllà i ja ho vam començar, que veiem necessari que tot aquest espai sigui un parc urbà, un parc urbà que relligui també la part de Mas Llull, que és una de les grans creixes que tenim a Sant Just, que és que el Mas Llull queda molt apartat, no comuniquem al poble, doncs aquest parc urbà que un parc urbà al final vol dir ficar camins, ficar obrir-lo i es fa una mica el simil, el simil del paradís de Terrassa, però al final és una mica aquesta idea de poder-ho, que es pugui aprofitar i volem treballar amb això. Llavors sí que és veritat que es poden obrir, que es pot treballar i que creiem que podem trobar un punt entre el corredor verd, com es diu, i aquest parc urbà que relligui Sant Just. Això ens ho van acceptar. Després també vam ficar com a condicionant que la plana pedrosa s'està fent el nou... S'ha de fer el centre cívic, doncs vam dir que s'executés el centre cívic, ja ens van dir que sí, a més sembla que ja començaran inclús el mes que ve, i sobretot el que apostàvem això és que es treballés espai del parc de la plana pedrosa. Tot això també va lligat perquè hi havia una opció dintre dels plans de la bòvila que retallaven espai en el parc. Nosaltres hem aconseguit, si més no, el compromís de l'alcalde que no es tallarà, per tant, aquella opció ja no es farà. I això és un gran què i un bon sumo que està molt bé. Després també vam demanar una unitat ràpida pels manteniments dels equipaments esportius, i això ho han incorporat en els pressupostos i han creat una cosa... Per ficar un exemple, és allò que se'ns trenca el pany de la porta del camp de futbol, algú ha d'anar a reparar-ho. Ens trobàvem que passaven tres mesos i el pany seguia tancat. Doncs una mica la queixa dels equipaments, això ho hem aconseguit. No te'ls dic tots, però parlem també de potenciar amb l'ús del català, de ficar més increment, parlem també de, per exemple, d'un projecte de Salvador Espriu, que aquí tenim el compromís perquè es pugui començar a treballar en aquesta legislatura, no tot és perquè s'apliqui durant aquest any. Que s'hagi d'aplicar aquest any, no? Exacte, alguns en aquesta legislatura, i el de Salvador Espriu és un projecte que nosaltres ja el vam parlar en campanya, ja vam fer els vídeos del que creiem que ha de ser a la zona del pàrquing, on hi ha el pàrquing al final de Salvador Espriu, aquest pàrquing s'ha de soterrar i convertir-lo en un parc que s'ha d'obrir per millorar la mobilitat. Aquests estudis es començaran a treballar, nosaltres això portaran al programa i s'han compromès que això es farà. Llavors nosaltres, una mica com hem dit abans quan parlàvem de nacional, la feina que ens tocarà ara serà doncs anar fent el seguiment i anar fent que aquests records es compleixin. Sí que és veritat que per qualsevol raó no va acabar de ser un vot a favor, va ser pel poliesportiu. Nosaltres tenim un posicionament bastant clar amb el poliesportiu. El pavelló que ha d'anar a la zona de Mas Llull. Llavors i després també en quan un parell de reformules més, un parell de punts més que tampoc ens vam trobar d'acord. I llavors per això vam fer aquesta abstenció. De fet el tema del pavelló esportiu a Mas Llull també va ser un altre punt, un altre punt d'actualitat i calent en aquest ple de setembre. En el ple de setembre es va aprovar el crèdit. Nosaltres vam fer i després vaig fer un vídeo precisament explicant les raons per què vam votar en contra i és perquè el ple de setembre es va aprovar aquest crèdit de més de 3 milions d'euros que demanàvem diners per poder començar aquest pavelló. I nosaltres en aquest cas vam votar en contra ja no tant per si el pavelló sí i el pavelló no, sinó entrant en com i per què es demana el crèdit ara. És a dir, l'any passat va haver-hi uns romanents, vam aixoplugar uns crèdits i vam treure'ns deute públic, deute que teníem amb entitats financeres amb l'Ajuntament, un deute en el qual teníem uns interessos amb unes condicions òptimes perquè estem parlant d'un deute que es va generar fa 3, 4, 5 anys enrere. Llavors els interessos eren bons i no són les bones condicions. Decidim amb el romanent liquidar aquest deute i llavors tornar ara a demanar els 3 milions d'euros que ja sabíem que els demanaríem perquè ja ho havíem pressupostat en el mandat anterior, nosaltres no hi érem, però ja sabem que l'any anterior, el 2022, ja van dir que els ficarien. Llavors nosaltres diem, escolta, ara demanar-los com estan els interessos no són les millors condicions per fer això. Això és el que va passar el mes de setembre. Ara, en l'octubre, un cop això va endavant, ja hi ha moviment veïnal. Veïnal, amb la plataforma que es mostra en contra. Nosaltres ens hem reunit amb ells també per saber la seva opinió i conèixer una mica què és la seva voluntat, però a més a més, en el ple anterior, el d'octubre, van venir en el preix i preguntes si que van llegir el seu manifest i el seu posicionament al respecte. Llavors nosaltres, com a Junts per Catalunya, ja el vam marcar en les pautes que li donàvem als 10 punts. A més, també ho explicarem, però nosaltres veiem clar que s'ha de fer un pavelló a Sant Just perquè les entitats no tenen on... Clar, vull dir, al final... Està molt limitat, ja no entro només en el que l'espai fa que no puguin generar més línies per poder tenir més nens i més nenes, sinó que, a més a més, és això, que ens marxen fora a entrenar perquè a Sant Just ja no hi ha espai. O que acaben a les 12 de la nit a entrenar, que tampoc és molt lògic. I sí que és veritat que per coherència hi ha d'haver un pavelló. Això nosaltres ho veiem molt clar, però el que sí que demanàvem és, per una banda, si aquest pavelló podia valorar-se a estar en una altra situació. Recordem que aquest pavelló, abans de les eleccions del 2019, es promet fer aquest pavelló al costat de la Bonaigua i es diu, farem el pavelló passant quatre anys, no es fa, i llavors diuen farem el pavelló, i nosaltres teníem dubtes si realment era una promesa a l'aire igual que la de fa quatre anys o no. Però sembla que no, que aquesta sí que anava de veritat i nosaltres el que dèiem és que aquest pavelló nosaltres l'apostàvem per fer-lo davant de la ITV on està la deixalleria, però sí que és veritat que l'endemà de les eleccions van ballar al perímetre i van començar la deixalleria, per tant, ja descartem aquest lloc, però sí que és veritat per trobar algun espai al polígon. Dit això, i en el cas que el pavelló s'hagi de fer allà, que ja ho entenem perquè el pavelló s'ha de fer, el que nosaltres vam demanar van ser tres coses. Una, un pla de mobilitat previ, perquè és la gran queixa dels veïns i és la por que tenim, perquè ja hem tingut experiències, és a veure què passa si fem això, doncs, com afectarà això la mobilitat al barri i a Sant Just, perquè al final estàs ubicant en un lloc que queda en un cul, una part molt molt extrema. Després vam demanar que aquest pavelló també tingués ús pels veïns, és a dir, buscar una sala, buscar un espai, tant per un fitness o per una sala polivalent, que els veïns del barri es poguessin també aprofitar d'aquest espai. Això ens van dir que no. I l'altra cosa que també vam demanar és que no fes aquest efecte pantalla i que a l'hora de fer el projecte, perquè recordem que hi ha unes petites imatges que circulen per internet, però en veritat són les imatges del pavelló que havia d'anar projectat a la bona aigua, que ara l'han posat, que és el que repliquen, però no serà el disseny final. Per tant, encara està per fer. Nosaltres el que demanem és que s'integri el màxim possible en l'espai i que no faci aquest efecte pantalla, sobretot pels veïns que ho deixen de l'espai que tenen. I aquest estrès, aquí sí que és veritat que no vam trobar acord, però tot i que no el trobéssim, nosaltres seguirem treballant en aquesta línia de buscar aquestes condicions que nosaltres creiem oportunes. El pavelló diu... En la sala polivalent diu que la condició que ens deien és que hi ha el pàdel i que el pàdel és un equipament municipal, tot i que ara té un ús privat, la concessió, i que d'aquí a vint anys això quedarà alliberat. Però, clar, nosaltres... Ja, però són vint anys. Poden passar moltes coses amb vint anys. Per tant, una sala entre 3 milions d'euros de pavelló, incorporar una sala queda totalment en el disseny, es pot fer una demanda. I dir, escolta, part del pavelló pot tenir una sala. Crec que anirem insistint. Per acabar amb el pavelló, dir també que a l'hora de fer el posicionament, en quant a la ubicació, ens van dir en les reunions de treball que, clar, recordem que ha d'anar a l'institut d'escola i que el fet que l'institut d'escola tingui al costat un pavelló facilita l'agilitat de la construcció en l'institut d'escola. És una mica així com entra a veure, ja ho explicaran qui ho hagi d'explicar, però crec que és una raó que entenem per la qual la insistència n'ha de fer del pavelló amb eslluir, que al final, si s'ha de fer un institut d'escola, es podrà aprofitar d'un pavelló i que ara el Departament d'Ensenyament ho agraeixen. Va per aquí també una de les raons per les quals el pavelló ha de ser si o si amb eslluir. I acabem amb un altre tema, Ramon, si et sembla. La notícia va sortir fa una setmana que el magatzem de l'empresa Ventós es traslladarà fora de Sant Just a un polígon de l'àrea metropolitana. A l'estiu del 2022, em sembla, que s'haurien d'intensificar les queixes de veïns, veïnes, pel que fa al tema de les olors que comet l'empresa Ventós, sobretot d'aquest magatzem que està ubicat al carrer Sagrera de Sant Just. Junts us havíeu reunit, no sé si amb els veïns, veïnes... Correcte, també una altra de les queixes, plataformes, moviments, que ha sortit són veïnals precisament, deia amb el poliesportiu, però el Ventós era bastant greu, per a veïns que tenen afaccions bastant fortes, perquè hi ha inclús de irritacions dels ulls i de la gola, i que ja és una molèstia i que no és una simple molèstia, sinó que és un tema complicat i d'aquest punt subjectiu i a aquest punt que no a tothom li afecta igual. El que sí que està clar és que aquest moviment ens vam reunir amb ells, és la nostra obligació poder escoltar tot, i ells sí que han aquesta problemàtica i aquest encreixement, aquestes olors, aquesta significació, i que ara és bastant insostenible. La situació era complicada, i sí que és veritat que a priori el lloguer de l'espai de per Ventós el tenien durant 7 anys, i una mica aquí és on nosaltres no podem esperar 7 anys, que els veïns... 7 anys amb els veïns així, que és insostenible. Però sí que és veritat que jo crec que ja no només per les pressions, evidentment, sinó per el creixement que està tenint l'empresa, jo crec que aquest magatzem ja se'ls està quedant anticuat segur i petit també. Llavors, sumat a les pressions veïnals, doncs Ventós pren la decisió de marxar. En principi, hem de pensar que moure una indústria d'aquestes característiques, molt ràpid, l'indústria no es pot fer d'avui per demà, per tant és evident. Nosaltres li vam demanar en el ple a l'alcalde quan passaria això. No ens va sapiguer respondre bé, però ja amb certesa el que és segur és que un any ja es caig segur que encara han d'estar, perquè han de trobar un lloc i han d'habituar. Però està clara que Ventós ha fet la voluntat que buscaran un nou espai i que marxaran, i sembla que ja el comencen a tenir bastant clar. Per tant, aquest problema es resoldrà, no gràcies a la implicació dels que haurien potser, però sí que al final sembla que s'ha trobat aquesta via. Molt bé. Ramon, i ara si ja acabem també perquè el dilluns vam tenir entrevista amb en Joan Serna Sàlvia, que en certa manera també... Les joventuts del partit. Sí, sí. Hi ha una nova secció local de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, aquí a Sant Just. És una organització que té la seva estructura, però en certa manera també es va signar un acord amb Junts l'any passat i això també suposo que us afecta com veieu de quina manera us recolzeu o teniu basants articulats en les dues entitats. De fet nosaltres ja tenim el gran avantatge a Sant Just, que la Secretària General de les Joventuts Nacionalistes del país és Sant Justenca. De fet anava de número 6 a les llistes amb nosaltres i realment a les llistes ja teníem molta gent que és de la JNC. I realment les JNC a Sant Just no havia collat i ens passava que encara que tinguéssim gent militant a la JNC, doncs anaven a Sarrià o anaven a algun poble proper on hi hagués l'agrupació local com a tal per poder fer l'activitat de JNC. I ja hi havia militants aquí. I nosaltres realment som un projecte bastant jove, és a dir, quan mirem el nostre equip la mitja d'edat és bastant jove i tenim bastants, jo no, jo ja estic jubilat perquè amb 30 anys et jubilen, però tenim bastanta gent que està en aquesta edat. I vam veure el Joan en aquest cas va voler entomar el repte de refondar, com diuen, aquesta agrupació local i nosaltres fos, evidentment, encantats. De fet, per Sant Just al carrer ja vam fer una doble carpa amb ells i estem convençuts que hi ha molt de jovent a Sant Just que es veurà reflectit en aquest espai, que té un bon lloc per poder anar, per poder fer política, acció política i aprendre que al final la JNC és una gran escola de política i de país. Doncs Ramon, ara si deixem l'entrevista en aquest punt ens tornarem a saludar quan torni a tocar passar per l'àdio. Més si més no, si no recordo malament. Vinga, doncs que vagi bé, bon cap de setmana. Moltes gràcies, Maria, igualment. Merci. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.