#112 - Descobrint les mines d'aigua

Fins aquí el programa d'avui. Gràcies per atendre'ns. Fins aquí el programa d'avui. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. Gràcies per atendre'ns. En qualsevol cas, us tenim aquí, si voleu fer un repàs de l'última activitat que vau fer com a escola, una activitat que va tenir molt bona acollida, de fet, per Halloween. Sí, vam fer un passatge del terror que ja vam venir aquí a explicar-lo i la veritat és que era la primera vegada que ho fèiem i no teníem referències i va ser un èxit total. Una activitat que portàveu quant de temps preparant? El meu pare i de mesos preparant-la. Era misteri, mai millor dit, de què passaria, si vindria gent o no i com aniria. Era la primera vegada que ho fèiem i la veritat, ja entro en valoracions, cal dir que per a la nostra part va funcionar tot com si portéssim tres anys fent-la. Va ser brutal. A més, la gent crec que s'ho va passar molt bé, que va poder gaudir. El feedback que ens ha arribat és molt bé, tothom felicitant-nos, els dies següents, molt contents, perquè al final nosaltres no ens dediquem a això. No, no, òbviament. No sou experts en tunnels del terror, només faltaria. Els alumnes que van participar també s'ho van passar molt bé? Molt. Va ser, els vam proposar la idea, de seguida va tenir molt bona acollida, tothom contéu amb nosaltres i la veritat és que van treballar molt, igual que nosaltres, i vam dedicar temps extra, caps de setmana, des d'aquí un agraïment. Sí, és una feina de tothom. Va haver una història real, que crec que és lo xulo, que no eren sustos allà, sinó que era una història real i les persones que passaven tenien una feina a fer, que també era guai. Per acabar cal dir que hi havia grups de gent que hi havia els típics nois rient-se i quan es veien que tenien que entrar sols al túnel, es tiraven enrere. Tothom passaven de riure i hi va haver unes quinze o vint persones que no van arribar a entrar. No van voler? No, quan els rebíem i els explicàvem la història ja no volien ficar-se dintre del túnel i van marxar. Mare meva! Home, molta por! El lloc, la muntanya, la gent que no està acostumada, és el que insistim sempre, que nosaltres a l'escola estem acostumats a córrer de nit i fins i tot alguns itineris fer-los sols i els alumnes i la gent està acostumada, però realment te n'adones que hi ha molta gent que no. Suposo que el primer impacte és el més fort i el que va fer tirant enrere. Ja ha passat la castanyada, Halloween, tots sants i ara ja estem enfocats i enfocades cap al Nadal. I si no éreu experts en tunnels del terror, sí que sou experts en coses del Nadal. Bueno, experts no és la paraula. Bueno, experts no, però ja teniu més avantatge a l'hora de preparar cosetes pel Nadal. Aquest any seguim amb una mica la mateixa tònica que l'any passat? Sí, molt semblant. L'any passat vam fer que també vam comentar aquí a la ràdio que era el Cerca Tions que també va tenir una collia molt bona, molt bona. Es tractava de buscar uns tions que havíem amagat, uns tions que havíem fet nosaltres de forma artesanal, amb trons de qualsevol aquí de la muntanya i els vam amagar i a través d'un mapa les famílies l'havien de... infants i famílies l'havien de trobar. La gent es va tornar boja. Vam fer com una primera... Vam amagar uns quants, bastants i després vam haver d'afegir més perquè era una bogeria. I els mapes com eren? Els vau penjar... Estaven a Google Maps i llavors estaven els tions més o menys, no exactament al punt però per la zona i ells ho havien d'acabar de trobar. I els que estaven disponibles i els que anaven trobant ens havien d'enviar un missatge i llavors es posaven gris. La gent ens enviava fotos amb els tions, els nens supercontents. I va arribar... Es van acabar en un dia, van haver mil i escaig impressions del mapa, era brutal. I el segon... No sé, els tres o quatre es van fer més perquè la gent es demanava més i conforme els amagàvem els publicàvem el mapa i potser a l'hora ja els havien trobat. No ens donava temps a ficar-los tots. Ficàvem, trobàvem, trobàvem... I era curiós si anècdotes, per exemple, que el millor ell els estava amagant i hi havia gent que els estava buscant. En sèrio, home? Quina impaciència, no? I després la gent que ens escrivia i deia, escolta, és que estic aquí buscant, perquè els tions tenien nom de fons o de llocs de la Colserola, de Sant Just, perquè la gent conegués una mica més la Vall de Sant Just. I hi havia gent que ens deia, és que estic buscant aquest tio. Diu, però no el trobo, em pots donar una pista? O mira, és que l'estic buscant i dic, no, és que ja n'han trobat. Ostres, vos m'heu de donar una altra? Bueno, era com... Jolint! Anecdotes on les hi hagin, no? I per aquest any, què tenim? Aquest any, tirant una mica amb la línia, volíem mantenir una mica els cercations perquè va tenir molt d'èxit i no el volíem treure, però se'ns va acudir la idea de fer-ho molt semblant, però afegint una col·laboració amb la Marató de TV3, que ara al desembre tindrà el lloc. I, bueno, llavors la idea era que hi hagués participat tothom o quanta gent millor, doncs fer el cercations, anar a buscar el tio, però a través d'una gincama. Llavors, cada família, tu t'inscrius, fas una aportació que va destinada íntegrament a la Marató, i tu pots portar-ho al teu tio o comprar-ne un de nou, o adquirir-ne un de nou. Que el fem nosaltres. Llavors, aquest tio s'amaga en un lloc, i la família, infant i família, per trobar-lo ha de fer com unes proves. Això serà el diumenge dia 3 de desembre, a partir de les 11 del matí a dues de la tarda. Llavors, com que hi haurà gent, es donaran uns horaris aproximats, unes franges horàries, en què la família vindrà, se li donarà com un plànol i a seguir un itinerari, i pel itinerari haurà de complir unes proves que li portaran a trobar el tio. I cada família que s'inscrigui tindrà un tio? Sí, cada família. Que pot ser el seu, que ens ho deixarà prèviament, la família, sense que l'infant ho sàpiga, o si no en tenen, nosaltres els hi proporcionarem. O sigui que aquest any us torna a tocar fer tions? Sí. Ho dieu contents. És una feina agraïda. És una feina, però ens agrada. És agraïda. Com ho feu, això dels tions? Neu a Collserola a buscar troncs? És curios, sí, perquè... Us veig amb una destral tallant... No, tallem. Són arbres que ja estan creguts. Ja, ja, òbviament, però tallant els trossos de troncs. La destral ve després. A casa. Imagina't, no? Pots anar en cotxe fins a certs punts, per baixar els troncs, i han de ser una mica agruixuts. I a Collserola n'hi ha d'així, de troncs així escampats? Sí, sí. Precisament l'any passat, aquest any encara no, però l'any passat, els forestals van fer una tala i hi havia un munt. El que passa és que quan nosaltres estàvem buscant troncs, també hi havia molta gent buscant per llenya. Ah, per llenya, clar. Lògic. I com els feu, després, els tions? Que els hi poseu els ullets o que els dibuixeu la cara? Primer els tallem. O sigui, busquem la mida que ens va bé, perquè l'any passat vam agafar uns troncs massa grans i els vam descartar. Els tallem, els hi posem unes potes de fusta i li pintem els ulls, li posem un nas i pintem la boca, també. Li posem normalment com una manteta i la barretina. Però tot el arsenal ho fem nosaltres. Fantàstic. Ja entrem una mica en el tema de la gincana, que hi haurà el dia 3. Ho feu coincidir perquè és el mercat de Nadal de Sant Just? O ha sigut casualitat? Mira, ho fem coincidir perquè... O sigui, ho fem coincidir. La recerca del tió normalment es fa cap al pont de la Pulíssima, més o menys. Tot i que hi ha alguna família de millor que ho fa posteriorment o abans, llavors, com que si cauen al pont, moltes famílies marxen i vam dir que ho fem el diumenge anterior, que és la data més aproximada. Si ho fem més tard, és massa tard i fer-ho el 3 de desembre també ens quadra amb les dates de la marató, que penso que és la setmana següent. I també és la data que vam fer servir l'any passat. Sí, exacte. I és el primer cop que col·laboreu amb la marató? Sí, l'any passat ho vam voler fer, però entre algunes coses i altres se'ns va fer una miqueta de tard i aquest any hem volgut participar. Sí, ja estem aprovats, ja... Molt bé. Molt bé. I la gent o les famílies que es vulguin inscriure han de complir alguns requisits, ser un mínim de persones... Ho fem per famílies. S'han d'inscriure a places limitades. Molt limitades. Que la gent no s'adormi perquè després vindran... Escolta, em vull apuntar... I tenim limitació d'horari. Lígicament. Tions, exacte. I tampoc ho poden fer tots alhora, perquè si ho fan tots alhora no tindrà gràcia l'activitat. Jo crec que cada família tenia el seu moment i l'espai per provar i trobar el seu tio. Llavors, s'inscriuen per famílies, infant o infants, més la seva família, però tot i així es dona la possibilitat que si alguna família vol fer-ho amb alguns amics, algun grup d'amics, sempre i quan no siguin 18 famílies, però dos famílies o tres, jo crec que com a màxim es podrien ajuntar. Llavors, ells trien més o menys un horari que els hi va bé, i després nosaltres també, en funció de les inscripcions, aquest horari ens intentarem ajustar, però pot variar una miqueta. I ja està. I ens podeu avançar quantes proves seran o el tipus de proves si seran molt complicades o per tots els públics, o les esteu encara dissenyant. A veure, les cercations, la Gincama, aquesta serà lògicament per a tots els públics, serà un itinerari fàcil, curt, més o menys, però la idea també és... Per la muntanya, no? Sí, per la muntanya i agrupar-nos a algun lloc per descobrir una mica i poder mostrar també aquesta part de Sant Just. Sí, bueno, el que comentaves de les proves si ja estan pensades, proves seran entre 4, 5, 6, com a molt. Tampoc massa, perquè si no a vegades s'allarga més. Al final també contem que venen infants i que necessiten el seu temps i poden trigar més a fer l'itinerari. Sí, pensem més entre proves i passeig. Que sigui una mica combinat. Que no sigui prova, vas a una altra prova. No, si no fem un passeig, un petit itinerari. I com sempre, Núria, el nostre objectiu és que la gent, i en particular la gent de Sant Just, conegui la nostra vall, la nostra muntanya i que gaudeixi. La nostra voluntat per gaudir de la muntanya i de coneixement de l'entorn. Al final és la nostra filosofia. I es garanteix que s'acabarà amb un tió, no? Home, això no pot fallar. Qui us ajuda a fer les proves? Teniu alumnes que us ajudaran? Bueno, doncs mira, l'any passat ho vam fer nosaltres, però aquest any hem volgut, arran d'això del Halloween que va funcionar molt bé, la gent que va col·laborar els hem donat la possibilitat, si volen, de participar. I la veritat és que sí, està tenint bastant acollida. Hi ha gent al millor que no està i ostres, em sap greu, no puc estar, però molts ja ens han confirmat que sí. Molt bé. I això que deia el David també una mica recorda la filosofia en general de l'escola de Trail que a més a més prepareu aquestes activitats, però la vostra filosofia com a centre és també el gaudi de l'esport, a la natura, no sou una escola competitiva, crec que això ja ho heu deixat clar a diferents entrevistes que hem tingut, no? Ni tampoc som organitzador d'activitats, ni eventos, ni bodes comuniones, ni res. O sigui, ho fem perquè al final amb el que estem fent l'any passat amb les recatacions era anar a llocs emblemàtics per a nosaltres i ostres, i els portàvem allà la gent a la fonda no sé què, a la mina d'aigua de dalt, i la gent jo crec que va flipar perquè ostres, aquí hi ha una mina d'aigua i no sabien que existien i que són les mines d'aigua, doncs amb la gent que amb aquestes és una mica lo mateix, portar-los a un lloc lògicament a prop, apte per nens petits i portar-los aquí al costat. I bueno, fer un passeig, gaudir, natura. I jo afageixo de cuidar l'entorn, superimportant, des d'aquí reivindico una mica quan vam fer el Halloween el dia següent, vam treure una bossa supergran d'escombraries, només de la gent que estava esperant a la cua, llavors, bueno, nosaltres ho vam fer, però jo crec que això és una educació prèvia, que ens hem de ficar al cap, que les famílies, que inculquin sobretot els nens de ben petits de cuidar la natura, perquè és que la tenim, però potser no la tenim. I a més a més la nostra, és una mica, que és nostra al final, que és la nostra vall. Molt bé. Anem a parts més tècniques, com la gent es pot inscriure a partir de quina data? Es pot inscriure a partir d'avui, ja, a través de la nostra web, teleilbarcelona.com, i res, és molt fàcil, s'ha d'omplir un formulari i bueno, per tal de no reservar la plaça, doncs s'ha de fer l'ingrés perquè anirà destinada a la marató. Suposo que també, en el cas que us quedessin ja les inscripcions plenes, suposo que avisaríeu-nos també. Sí, posaríem a web, sí. I a més a més també us podem anar seguint a les xarxes? La gent ha d'anar, ha d'indicar si aporta el seu tió, perquè hi ha gent que al millor té un tió des de tota la vida que li agrada, li fa gràcia trobar aquest, i llavors ja ens posaríem en contacte amb ells per que ho entreguin i... Per gestionar-ho. O sigui, dues possibilitats, que s'apuntin les famílies amb el seu propi tió i ens suportin abans, això ja concretarem amb ells, o que s'apuntin sense tió i nosaltres els fem un, artesà, amb un altre preu, i tot això destinat a la marató de TV3. Sí, el preu són 20 euros en el cas que aportin el seu tió i 30 euros en el cas que aportin... Perdona, que si porten el seu tió, 10 euros, i 30 si el posem nosaltres. Molt bé. Doncs jo crec que no ens deixem res de comentar. Cristina, David, gràcies per venir aquí a la ràdio. A vosaltres. I acabeu de preparar-ho tot i lligar-ho tot, que segur que és una activitat molt xula, com sempre que van sentint. Segur que sí. Des d'aquí animem a totes les famílies. I tant, que vinguin a buscar el tió. Al cercations. Que vagi bé, una abraçada i bon dijous, els dos. Adéu.