#119 - Entrevista a Gina Pol sobre l'actualitat de Sant Just Desvern

Basta en 13 minuts de les 11 del matí, estem a la segona hora de la Rambla al Magasin de matins a Ràdio Desvern, a punt de començar l'entrevista del dia, que també podeu seguir pel canal de Youtube de l'emissora. Avui tenim a l'estudi de Ràdio Desvern Gina Pol, regidora i portaveu del PSC Santjust, per parlar d'alguns temes de l'actualitat del municipi. Hola, molt bon dia Gina. Molt bon dia Núria. A més a més ahir es va celebrar el ple municipal del mes de novembre, no tractarem tots els temes per no fer la cosa molt d'enxuga, però bueno, alguns sí que tractarem. Per exemple, es va donar compte de la resolució de l'alcalde pel qual s'aprova el PAM. Exacte. El PAM és el Pla d'Acció Municipal, el 2023-2027 en els quants hi ha uns eixos principals i cada eix té unes certes accions. Amb quins criteris o quines prioritats es decideixen aquestes accions? Doncs mira, a l'inici hi ha un mandat i uns reptes que són essencials si volem fer bé la feina. Un seria arrencar amb el pressupost del primer any del mandat, que és el que ja tenim aprovat amb les ordenances, i l'altre és important és tenir el Pla d'Actuacions Municipals, que és aquest que tu cites, i el Pla d'Inversions, que marca una mica tots els diners que hauran al mandat, haurem d'invertir per desenvolupar accions que estan previstes en el Pla d'Acció. El Pla d'Acció és un document que recull d'una banda el pacte de govern entre PSC i en Comú Podem, que són les línies importants que quan vam anar a les eleccions es vam presentar i després de manera conjunta vam acordar com prioritzar els dos partits, i després hi ha un seguit de requeriments que formen part de la continuïtat del mandat anterior, que no s'han acabat o estan pendents de culminar, i d'altres que per normativa legal haurem de desenvolupar. Per exemple, un repte que ens arriba independentment de qui estigués governant ara a l'Ajuntament de Sant Just és que en aquest mandat canviarem sí o sí de tram poblacional, per tant serem ja un dels municipis de més de 20.000 habitants. Això vol dir un seguit de deures i un seguit d'obligacions. Una de les conseqüències immediates que tindrem quan ens reconeguin aquesta població, que serà l'any vinent, perquè segurament tancarem l'any amb uns 20.400 o 20.300 habitants, haurem de tenir serveis socials gestionats directament per l'Ajuntament i conveniats directament amb el Govern català. Fins ara érem com un fill petit que teníem la tutela del Consell Comarcal, formàvem part de l'àrea bàsica comarcal. Ara no, ara passarem a ser com de majors de 18, com els nens i les nenes, i aleshores tindrem contacte directe amb el Govern català, i això vol dir que tenim unes fitxes programa i uns programes que directament es financien de forma bilateral entre aquest Ajuntament que hi ha adquirit com la majoria d'edat i el Govern català. Per tant, a nivell social ens obligaran a tenir una determinada plantilla i uns determinats programes d'actuació, i aleshores podrem tenir una estructura molt més fixa, estable i més gran en l'àmbit de tota l'acció social i comunitària, perquè aquí entren temes des de serveis socials directament i en temes de migració, alguns temes de feminisme també entren per aquí, tota aquella política de barris que a vegades veiem en alguns municipis més grans també entren en aquestes fitxes de gestió directa amb el Govern català, i el que faran ara tant l'alcalde com la regidora d'acció social, l'Isabel Darder, és anar a parlar amb el conseller i pertinent, que és el Campuzano, que va venir aquesta setmana a Sant Just, per veure com aquesta transició entre sortir de la tutela del consell comarcal i passar a aquesta gestió més directa amb el Govern s'ha de fer, i en quin moment ho fan, si s'ha d'esperar un any, si això és una cosa que es gestiona durant el 2024 o és una acció que crec que haurem d'implementar de cara al 2025, però és un repte que si o si fos qui hagués el capdavant de l'Ajuntament l'hauríem de fer, i d'altres sí que són accions molt més polítiques i de pensament de les forces que estem a Govern, tot i que n'hi ha d'altres que les compartim jo crec que plenament amb el conjunt d'alguns per exemple, a dia d'avui no existeix cap pla d'LGTBI i el teníem com tutelat també amb el Consell Comarcal i ara el tindrem diagnosticat i treballat internament des del municipi per poder tenir aquest pla, o crearem el Consell Municipal de l'Habitatge, que és un ens que no existeix en el nostre poble, on tenim d'altres però d'habitatge no, i l'hem de constituir en aquest mandat, vull dir que hi ha tot un seguit de reptes en tots els àmbits, segueixen molt la línia dels altres mandats perquè continuem sent dues forces que fa molts anys que governem juntes, però crec que són reptes molt interessants i que no impliquen només al Govern municipal, sinó que faran que tothom hagi de participar al pla d'inclusió, que l'estem treballant amb una empresa que és superinteressant, és tots aquells públics o agents que es poden sentir esclosos per a algú, una exclusió pot ser per una vorera a l'hora d'entrar en una farmàcia que en tenim, o una persona que té una certa discapacitat, no rep l'atenció que rebria si fos un altre tipus de persona, per tant requereix que hi hagi un input més important amb qui interlocuqta i d'altres amb accions, la línia és aquesta, ara ja el tenim aprovat i ja tenim un document Excel per poder posar-nos a deures a cadascun dels regidors i regidores per dir això en quin any, en quin termini, en quin pressupost i qui ho impulsa tècnica i políticament, doncs que anem a fer els nostres deures del mandat, com qui val col·le. Com uns objectius. Exacte. També durant el ple es va aprovar, que pel nom sembla una mica farragós, es va aprovar la renovació dels representants dels municipis que s'inclouen en la zona metropolitana del Consell Territorial del que és la propietat immobiliària de Barcelona. Això és un òrgan interadministratiu entre diferents administracions, hi ha molts ajuntaments i en aquest cas hi ha unes bucalies que dos ajuntaments representen altres ents, en aquest cas tant Cornellà com Sant Just tenen bucalia i havíem de triar la persona de Sant Just que ocupava aquest càrrec. S'ha triat la persona de màxima representació que és l'alcalde i si en algun moment que ens ha passat no pot assistir a la reunió, doncs es delega, normalment s'ha delegat a un àmbit més econòmic, per exemple amb la regidora d'Isenta, per aquí es parla en temes de cadastre, de gestió de valors patrimonials dels immobles, és un òrgan tècnic però que a la vegada té una interpretació política, depèn de quines línies i per això havia d'anar a ple a designar la persona que portaven perquè no era d'aquests òrgans que designem a l'inici del mandat, com es va fer el mes de juliol, sinó que han arribat després quan et diuen escolteu sou representants, treu-nos la persona que vindrà i això era un punt molt senzill del ple. Parlem ara d'una de les mocions, la CUP va presentar una moció amb els grups d'Esquerra i Junts pel tema de fer audiències públiques sobre temes d'interès general, el PSC vosaltres vau votar en contra, com a regidora també, Gina, que ets de participació, què és el que no compartiu? Doncs jo penso que tant el RUM com el reglament de participació continuen sent vigents per desenvolupar tota la línia que vulguem de participació, de fet el RUM que és del 2013 fins i tot contempla consultes populars, vull dir que és molt obert a l'hora de donar-li compliment a tot tipus de neguit que tinguem en participació i una de les propostes de la moció era canviar aquests documents, jo crec que tenim camp per recórrer amb els documents ja existents i després discrepem amb la manera d'implementar, sí que és cert que en el reglament de participació es parla de la paraula d'audiència pública que no deixa de ser una convocatòria temàtica oberta a la ciutadania, això és el que fem continuament amb les sessions informatives de temes que s'hagin de desenvolupar, quan vam convocar la ciutadania per repensar la bonaigua amb l'equip de l'EMB no deixava de ser el que demanen aquests grups, va haver una presentació tècnica amb la gent de l'EMB amb un powerpoint on explicava totes les diferents opcions urbanístiques que hi hauria a la bonaigua, després va haver un torn obert d'anàlisi i de reflexions, es van recollir propostes i ara l'Ajuntament treballa amb el document de recull de propostes i com es poden implementar, això ja era una audiència pública, per tant, per nosaltres crec que som un Ajuntament molt proper i que no hi ha cap barrera a l'hora de demanar reunions o fer trobades, el mateix alcalde li van dir hem de fer trobades per parlar d'habitatge, doncs parlem-ne i de fet no només l'Ajuntament pot ser proactiu en això, la TNU és un ens que justament està promoment debats oberts amb ciutadania, van diferents ponents i parlen de temes, crec que l'Ajuntament ja ho fem, que ens facin aquesta emoció i ens recorda que haurem de fer més i sí que és cert que amb la pandèmia i amb l'experiència prèvia que tenim en aquest poble costa moltíssim motivar la gent a venir a participar i la que ve a participar ve molt focalitzada en un pensament molt concret i molt tancat i a vegades la gent que potser no reflexiona sobre aquells temes tampoc no se sent crida de venir, en canvi el que està molt especialista en un tema, que ell sí que ve, però és l'especialista d'habitatge, l'especialista de mobilitat, però la ciutadania en general sembla que no li motivi a assistir-hi o pensa que no en sap prou com per poder opinar i jo crec que hem de trencar aquesta barrera, que el que hem d'aconseguir és eines per motivar que vinguin, perquè les cites existeixen però quan fèiem les presentacions de pressupost o vam fer presentacions de molt tipus de coses ve un públic molt determinat i n'hi ha un altre que... És a dir que els instruments per dur així són però no s'acaben d'utilitzar. No sabem com arribem, igual que ens passa amb les activitats culturals, que hi ha una gent que vindrà a tot i una altra gent que no et participarà en res, amb els temes de participació passa el mateix. Que facin, jo ja he votat durant... Jo vaig votar fa quatre anys, doncs ja els penalitzaré o els felicitaré d'aquí quatre però durant aquest temps no necessito sentir-me participar i jo crec que aquí la filosofia de la covisivitat que és la bona, és a dir, no només votem cada quatre anys, durant el transcurso del temps podem posicionar-nos amb reptes de poble, però és un poble que depèn quins reptes ens costa que s'impliquin, però bé, recuperarem i impulsarem el Consell de Ciutat, com vam fer en pandèmia, que en el fons sí que és veritat que és gent amb una expertesa temàtica en el seu àmbit però també amb aquesta dinamització podem aconseguir que gent més anònima digui va, avui parlen de... No sé, l'accessibilitat a l'habitatge, doncs m'animo o com passarà aquest diumenge que es parla de com gestionem els mòbils amb l'adolescència. Doncs hem de fer un debat ciutadà de com acordem les famílies posar límits a l'accés al mòbil. Jo crec que, passa, que quan són temes tan concrets i que has d'arribar a aquell grup que li motiva ens costa. Potser la gent que no sent interpel·lada no... No, ens passen tots els temes. Si tu no tens aquella angoixa, tu no vas a buscar informació. A vegades pensem, hem d'informar molt a la gent sobre abusos sexuals infantils, però qui ve és el que li ha passat o té por que li passi o té algo que li ha passat. Però si en el teu pensament diari allò no és una preocupació teva, no penses que aquella informació que et donaran en algun moment quan la necessitis ja la tindràs. I això costa. L'hi vaig dir a l'Anna Vilanova. Entenc el repte que plantegeu, però és veritat que tenim molts canals i alguns dels que tenim ni el mateix grup que ho està proposant no els utilitza. Per tant, donem-li el màxim També hi ha tensió perquè es va aprovar definitivament el pressupost de l'Ajuntament. Pensàvem que ja el teníem aprovat però no es va aprovar definitivament. L'Ajuntament és molt garantista. Primer l'aprova de manera inicial. Durant 30 dies la gent pot dir que aquest tema no l'acaba de veure clar i fins que no es resol el que... És un altre canal de participació, tot i que molt més administratiu. L'Ajuntament ha de publicar-lo de manera inicial. Durant 30 dies la ciutadania o qualsevol col·lectiu, que això ens passava fa anys, durant molts anys l'Associació de Veïns de Sant Just sempre feia alguna alegació vinculada al pressupost. Un mes més tard l'havies de resoldre, hi havia vegades que l'acceptaves o totalment o parcialment o denegaves. I en aquest cas només hi havia una alegació d'un ciutadà d'aquí de Sant Just que era molt específica. És una persona preocupada i amb coneixement perquè era una alegació molt ben feta a nivell argumental sobre el tema de com podem ajudar més a la infància que té capacitats diverses i necessitem que s'integrin no només allà on van diàriament, que potser a l'escola sinó en altres espais. I era una persona que considerava que l'aportació que feien per l'any vinent era petita, tot i que li vam voler explicar que aquest programa entrarà en vigor quan comenci el pròxim curs escolar, que és el setembre del 24. 25. L'any que ve és 24. El programa començarà amb el curs 24. 25. Per tant, el pressupost que ara ell veu només veu el de la partida de setembre a desembre. En el pressupost del 2025 hi haurà la partida de gener a juny de l'altre any escolar. A ple d'anar amb cursos escolars que les ajudes també es fragmenten fins que no canviem d'any. I per tant se li va dir que tot i que ara hi ha uns 26.000 euros, no ha de patir perquè si realment hi ha una gran allau de demanda per fer a l'últim trimestre de l'any es pot incrementar amb altres partides que estan vinculades, que li diem, i si no s'afegirien al següent any, que és el del pressupost del 25. Pensem que és un programa pilot que encara no s'ha desplegat mai i tindrà dues línies. Si tu tens, per exemple, un infant que, per exemple, té un autisme, hi haurà dues línies d'ajuda en aquesta convocatòria. Podràs tenir una ajuda econòmica, per exemple, un locopeda o un terapeuta de qualsevol tipus, és a dir, un ajut més professional i l'altra línia serà, mira, jo vull fer piscina i necessito un batllador perquè el meu fill no pot anar sol a fer una activitat, un curset de nedació. Llavors tindrà uns diners per pagar el cost de la persona batlladora que anirà amb aquest infant a fer aquella activitat o que vol fer taekwondo. Doncs tindrà un suport perquè aquella entitat o aquella empresa esportiva el pugui acollir de la millor manera possible. A més a més a més a més, el pugui acollir de la millor manera possible perquè a vegades hi ha un infant que pot fer l'activitat integrat i d'altres li caldrà un suport additional com passa a l'escola, que hi ha batlladores per a depèn quin tipus de situació que tingui l'infant. No és fàcil de calibrar perquè una cosa són els nens i nenes que hem vist a través de... que estan dins del circuit escolar però tenim molta infància que no va a escoles publicades en just perquè és un tipus de situació que a vegades es nat a escoles de Barcelona especialitzades. Per tant, conèixer la demanda real és difícil. Bueno, haurem de fer prova-error. Hem fet una estimació però potser ens apareixen més demandes de les que hem previst. Però cap problema, serà un programa modulable. Per això estem... Com a la vida, prova-error i millorar el que existeix. També, Gina, com a consellera de Salut del Consell Comarcal del Basile Obregat vas assistir a la jornada sobre el Pla de Salut 21-25 de la Regió Sanitària Barcelona a Metropolitana Sud, que és la que per tant és injust. Què s'hi va abordar així com a grans temes? Doncs va ser una jornada molt interessant perquè el que feien era com taules d'experiències. A nivell de la nostra regió metropolitana era saber experiències que han sortit una mica com de la norma. Des d'algun municipi que s'havia donat casos d'algunes malalties molt específiques i havien generat programes d'acompanyament. Hi va haver un programa molt interessant que era de Sant Boi en què havien treballat de manera molt unida els serveis socials de l'Ajuntament amb els serveis socials de l'ambulatori. I aleshores la persona amb una colonicitat elevada els atenien de manera integral. Tu ets una dona gran que està molt sola a casa amb problemes d'artrosi, que no pots moure-ho, has perdut molta mobilitat. I en lloc de que t'atabalin els metges i els de l'Ajuntament i que no sabies ben bé quin pla de treball tenen amb tu i quin sistema tenen per ajudar-te, hi ha com un treball conjunt, t'ho aborden tot de manera integral i tu et trobes que tens una atenció a casa, el metge et ve a casa, la treballadora social que coneix el teu cas ja t'ha gestionat la teva assistència. És a dir, treballa molt més pensant amb la persona a casa seva que no tant ja vindrà i ja m'explicarà què li passa i com la podem ajudar. I era molt més proactiu. Hi havia un tema també molt interessant de Sant Joan de Déu amb temes de trastorns alimentaris, que havien fet tu també un pla pilot per intentar que adolescents, en lloc d'anar a un centre a que et facin l'atenció, atendre molt més a casa i molt més amb l'acompanyament familiar. I els resultats eren millors que de l'altra manera. I llavors era un programa pilot per intentar si això es podia estandaritzar en altres centres o no. I era molt interessant perquè quan coneixes els resultats de la prova pilot doncs potser és veritat que amb aquest canvi de metodologia la persona es troba millor, sigui el camp que sigui, sigui el de serveis socials o ambulatori o el tema de Sant Joan de Déu. I també va haver el tema, per exemple, de tot el servei de mosquits del Consell Comarcal que feia una ponència. Ara cada vegada hi ha més tipologia de mosquit que està transmetent malalties. Per tant, si no controles tota aquella massa de mosquits que hi ha al nostre entorn, tenim el risc de controlar quines malalties i de quina manera i amb quin efecte. Si tens control de la població de mosquits i saps que hi ha tres, quatre, cinc modalitats de malalties que es poden transmetre en humans o en animals i saps on estan els focus, pots treballar la prevenció, espais on no puguin criar, espais on si tu tens una primera alerta symptomàtica saber que allò pot estar vinculat a aquell mosquit o a aquella transmissió, era molt interessant. Aquests equips diguessin que això i això i això a casa meva també ho podríem implementar. Seguim amb més temes, Gina. Parlem d'una altra iniciativa d'actualitat. És la d'obrir el mercat els dimarts a la tarda. Fa un parell de dimarts que s'està ampliant l'horari del mercat en aquest dia. La decisió respon a una demanda que van fer els assentadors a aquest agut. En el mercat sempre s'hi han treballat estudis i reptes de futur i hi ha dos estudis que demanen que el mercat s'ha d'actualitzar a nivell d'horaris. Hi ha el pla estratègic del mercat que marca diferents línies d'adaptació i una d'elles és si volem atraure nova ciutadania, l'horari del mercat no pot estar tan tancat amb un horari que s'assembla molt a l'horari laboral de penquins públics més joves. Una de les propostes era que hauríeu d'obrir alguna tarda més. I després el pla global de comerç del municipi, quan analitza el futur i l'evolució dels mercats municipals, també sol·licitava el mateix. Ho fem perquè hi ha dos documents estratègics i professionals que si volem que els mercats s'adacuin als nous temps, hem d'incrementar l'horari amb una freqüència que no és l'habitual per depèn quin tipus de públic. Això amb els assentadors del mercat ens està costant molt per demanar ajuda a la ciutadania perquè els demostri que obrint tardes com la del dimarts, que la tarda a obrir la van triar els assentadors, que tenen camp de recorregut i de futur. Si només hi ha obertures de matí o molt poca tarda, va un públic molt determinat. Si tu obres un dimarts a la tarda, com és aquest cas, estàs arribant a un públic que no es pot acostar en depèn quin altre horari. Hi ha gent que fa molt horari laboral i que costen els canvis i per això els hem fet de manera molt suau, intentant dinamitzar, portant famílies, però reconec que costa perquè a vegades ve la família, fa l'activitat i potser sí que miren alguna cosa, però els costa molt i general hàbit costa. Però estem veient que en general està costant a tots els mercats municipals perquè també depèn qui del mercat, està més envellit, no hi ha relleu, el cansament de les proves que has fet durant la teva vida laboral diu que ja ho vam provar, ja ho vam fer, no va funcionant, costa molt, però ens hem d'intentar adaptar. El que hem d'aconseguir és que la gent que no s'ha costat mai al mercat municipal hi vagi i per això fem campanyes de dinamització i de promoció i, a més, en parlem millor. Tenen un producte excel·lent, tenen gran varietat. Si volem producte fresc, és que el millor peix i la millor carn està allà. Per tant, no visitar-ho o no tenir de tant en tant Recordem que el mercat ja està per les tardes, els divendres sí que està obert, però s'ha ampliat aquesta tarda més de... Sí, és una tarda laborable, a veure si aconseguim. Sí que és cert que els hàbits de compra de la ciutadania cada vegada són més multicanals, ja des d'aquí va a comprar de manera molt freqüent i petites dosis molt a prop de casa seva i, en canvi, aquí fa la gran compra per internet. Quan vam intentar la plataforma de venda online al mercat, és un projecte que el vam dissenyar però el mercat va dir que no, que no s'atrevia a assumir aquell repte. I, bueno, anem fent petits reptes i no hi ha... A veure, temps i marge en tenim. I la ciutadania ha de comprar carn, peix, fruites i tot el que vulguem. Vull dir que allà hi són. Doncs hem de generar ganxos de contacte. Exacte. Que gerem vincles humans. Que et sàpiga greu que faig molts dies que no vas a la Magdalena o que no has anat al Fossalva a buscar llegum. Som un poble, no? Doncs hem d'intentar que el vincle i les ganes de col·laborar siguin més alt. I acabem amb l'últim tema d'aquest cap de setmana. Gina, donem la benvinguda al Nadal. Sí. Hi ha l'encesa de llums, també hi ha el mercat, però, a més a més, coincideixen moltes activitats. Està tot concentrat en un cap de setmana abans del pont. És que crec que la resta de caps de setmana ja són molt vinculats amb pont, festes de Nadal, cap d'any... I jo crec que totes les entitats i l'Ajuntament entre elles, doncs aquest és el cap de setmana de dir no us en aneu encara, aprofitem per fer vi de Nadalenca. Ens fa molta il·lusió l'encesa de llums de Nadal perquè és una tarda molt màgica sobretot per la canalla més petitona i anima la gent a pujar més lluny perquè hi haurà sorpreses d'espectacles molt bonics i tindrem bandandarà amb els seus follets i pot ser molt xulo a nivell de canalla. I el diumenge és molt més variat. El diumenge qui vulgui que se'n vagi a col·laborar haurà d'anar a la tion si vol, que vingui al mercat a fer cagar el tió si té canalla petita i si no hem fet una prova pilot també en aquest mercat de Nadal perquè hi ha l'embrió d'una possible associació d'artesans de Sant Just i hi ha ara tot unes carpes que són d'artesania creada a Sant Just. Per tant, no només promocionem la botiga estable com poden ser les habituals que ens venen a fires durant l'any, sinó que tindrem un espai de carpes, un espai de persones individuals que fan molts productes d'artesania i que a vegades els empisa Sant Just al carrer o altres activitats. És el que t'anava a dir, que cada cop a les fires comercials hi ha més botigues artesanes que potser no tenen establiment físic, però que sí que per la seva banda es donen a conèixer per Instagram, però fan molts productes bastant artesanals. És com quan anaves per Sant Just al carrer, la Txell Mateu, tenia coses d'artesania que en el fons és entre un híbrid entre decoració i producte útil per jugar al 3 amb ratlla o per posar un suport de mòbil o per guardar els anells, que dius que ella no té una producció prou estable com per depèn com generar un espai físic de botiga i tal. Per tant, aquests espais locals els hem d'obrir també a aquest públic, que també és un gancho per dir que amb l'excusa de mirar una arrecada potser t'acabes comprant una samarreta o acabes coneixent perquè també venen parades del mercat. És a dir, és un híbrid entre restauració, artesania, botigues i activitats lúdico-familiars i passant-s'ho bé fent poble. És d'aquells dies que vas passejant i dius què fas aquí? Tu què t'has comprat? O què estàs fent? Dic no estic fent cua perquè vull xocolata o estic fent cua perquè tenia allà la neboda o la neta que està fent cagar el tio. Són dies molt màgics. Les entitats de comerç s'impliquen i us animo a participar en el concurs que faran, que hi haurà sorteig i tal. I com sempre la nit acaba amb una activitat superbonica que jo crec que s'ho passa bé petits i grans amb la nebada de paper, amb la neboda ecològica i després remenes per casa i t'acaba sortint neu per tot arreu. Però són coses per piers de Sant Just, no? Allò que les hem d'impulsar. Doncs res més, Gina, que vagi molt bé al cap de setmana a Nadalenca, aquí a Sant Just. Molt bé, ja ens veurem. I fins la propera. Bon dia. Adéu-siau. Gràcies per haver vingut. I i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i i