#120 - Importància del manteniment i la digitalització en la preservació de peces antigues

Música Passen 15 minuts de les 11 del matí. Estem a segona hora de la Rambla, el magasí de matins de Ràdio des Bern, a punt de començar l'entrevista del dia. La convidada d'avui és la Hidoya Tantull, conservadora i restauradora, que, entre altres actuacions, ha intervingut en la restauració del molí que tenim, del molí d'aigua de Can Ginestar, que li ha valgut, recentment, el Premi Bona Plata 2023. Són uns premis que porten ja 31 edicions al darrere i que valoren el patrimoni tècnic i científic. Són uns premis que organitzen l'associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Saludem la Hidoya perquè la tenim a telèfon. Hola, molt bon dia. Hola, bon dia. Hidoya, com t'arriba l'encàrrec de restaurar el molí que tenim a Can Ginestar? Doncs tot comença amb una trucada del Departament de Compres de l'Ajuntament de Sant Just, que hi ha en Carles Palau i en Salvador Crespo, conjuntament amb en Jordi Amigó de l'Arxiu, que són persones amb una sensibilitat bastant alta en tot el tema patrimonial, es van ficar en contacte amb mi per començar a parlar d'una possible intervenció. Molt bé. I exactament què has hagut de reparar del molí? En quin estat estava abans de començar a fer la restauració? I una mica ara com ha quedat, què és el que veiem? Aquesta trucada va ser una mica real d'arrel de les conseqüències derivades del temporal glòria, que va malmetre tota el que era la roda. Concretament, la cua va quedar absolutament deformada. I llavors el que es va intervenir principalment era això, el que era la roda, el seu mecanisme i la cua del molí. Això va passar... El fet que aquesta cua es deformés d'aquesta manera, a part de totes les problemàtiques que ja tenia real, que feia molts anys que no s'havia fet cap mena de manteniment, va ser perquè anteriorment la roda del molí brinyolava molt i per temes de patir per la possible seguretat dels vianants que hi passaven pel voltant, se li va treure el gir, sobretot ella mateixa, i el que era la roda girava, però l'orientació de la roda en funció del vent ja no la feia. I amb les fortes ventades la van forçar i va agafar aquestes perfectes. I ara com ha quedat, suposo que gira bé la roda? Sí, actualment mira perfectament en tots els sentits que li calen i s'ha afegit alguns elements de seguretat per donar tranquil·litat i s'han afegit altres elements per ajudar el manteniment d'aquesta roda. I exactament... No sé si té tallat, t'hi devia? No, no et preocupis. Volia saber també els passos o les fases que vas haver de fer per tot el tema de la restauració, si t'hi vas estar molt de temps, si et va comportar molta feina o si va haver-hi algun contratemps. Principalment dic que la feina la vaig fer jo sola. Jo em vaig ocupar de la direcció i una part de la feina, però una altra restauradora va col·laborar amb mi, amb el de Rama. El que es va fer, primer de tot, va ser col·locar la roda en una estructura que ens permetés treballar-la correctament i es van eliminar totes les capes de pintura. També unes grans quantitats de greix hi van acumular, així com també l'òxid. Tots els elements tenien un oxidació important. Llavors, després es van desmuntar les parts i es va traslladar cap al ferrer, on es van acabar de desmuntar per peces més petites i ells va poder treballar cada peça de manera individualitzada. Llavors, després també van poder refer zones de ferro que s'havia desgastat al llarg dels anys. Es va donar la forma curvada a les pales que eren durant l'intervenció. Es van fer una sèrie de feines que ajudaven a millorar la funcionalitat del molí i a recuperar el seu aspecte. També es va tractar tots aquests ferros amb vill d'òxid. I quan es va haver protegit amb una capa de protecció, es va tornar a muntar tot i es va col·locar damunt de la torre una altra vegada. Una copa damunt de la torre, es va tornar a engreixar i es va col·locar aquest sistema de seguretat que us comentàvem que assegura que en cas d'una forta avançada tirés de manera ascendent la roda cap amunt, no podria arribar mai a sortir. Molt bé. I tot això quant de temps va comportar, va significar? Això va ser aproximadament entre dos i tres mesos. Sí, sí, sí. També vull comentar que vam tenir molt de suport per part de l'Ajuntament, de l'Ajuntament de Barada, d'en Jorge Nevadó, com de l'apartament de compres, que també van estar superatents a qualsevol necessitat i contratemps que poguéssim tenir. Molt bé. I, Dòia, quin és el valor que guanya una peça, una obra, un monument quan està restaurat? Jo crec, sobretot en aquest cas, que el principal valor és no perdre l'element. De fet es va plantejar i s'hi ha substituït-lo per un altre de nou, però des de l'Ajuntament hi va haver-hi la voluntat de mantenir-lo i no fer aquesta substitució per un element nou. I jo personalment me n'alegro perquè ara mateix cada vegada hi ha menys... o sigui, com diria, les coses no es fan de la mateixa manera, no? Llavors, eliminar certs elements que són un testimoni d'una tecnologia molt interessant, no? I hauria estat una pena. Mai podria un molí nou compensar la pèrdua d'un molí com aquest. I normalment quin tipus d'obres sol restaurar? En aquest cas era aquest molí, però no sé si suposo que hauràs fet altres intervencions també. Sí, aquí a Sant Just vaig intervenir sobre la premsa d'aquí de Can Ginyasta també, que de fet de ser arrel d'això que tenim aquesta relació amb l'Ajuntament. I després jo, la meva trajectòria és molt variada. Generalment treballo sobre fusta, però al món de la restauració sovint et toca assumir reptes i se sumeixen estirant endavant i això t'acaba donant un bagatge molt variat. Entre aquests, peces com les que he treballat aquí a Sant Just. I quina diferència hi ha entre conservar i restaurar? Perquè t'hem presentat com a conservadora i restauradora també perquè és el que posa la teva biografia, però per als que no som entesos ni enteses dins d'aquest àmbit, quina seria la diferència? Jo crec que és fàcil d'entendre. Conservar és fer totes aquelles intervencions sobre les peces que evitin que vagin a més les patologies existents. Les patologies, vull dir, les problemàtiques. És a dir, imagineu-vos una pintura sobre tela. Si la pintura està aixecada, una fixació seria una feina de conservació perquè evitaria que aquestes pèrdues es converteixin en pèrdues de pintura. En canvi, la restauració ja implica més treballar sobre l'aspecte final que acabarà tingent aquesta obra per fer-la més comprensible. Per exemple, ara mateix estic treballant en un retaula. Justament es va fer en dues fases. Una de conservació curativa, que era evitar els problemes que tenia a més i ara estem fent la segona fase, que seria la restauració. Hi implicaria tot el que és la neteja i després el treball de retoc i d'entornació de les pèrdues. Conservar seria més per evitar que es fes més malbé. Exacte. Restaurar seria de cara a com queda la peça final. Exacte. La conservació també inclouria, dins d'un museu, per exemple, tot el tema de control ambiental, que no hi hagi molta unitat, mantenir l'ambient estable perquè no vagin a més els problemes que pugui tenir la peça. Des que vas començar amb la professió, que no sé si fa molts anys o no, o no han canviat molt les tècniques, per exemple, tot el tema de la digitalització a l'hora de treballar amb les peces. No sé si els processos són molt manuals o ho feu tot molt amb ordinador. La restauració continua sent una cosa molt manual, però sí que es van incorporant les noves tecnologies. Les tecnologies, per exemple, a nivell de digitalització, evites, amb un escanejat 3D, evites haver de fer un motlle que sempre suposa un trauma per una peça, tant perquè li afegeixes elements de la munca i després l'hauries de retirar, i no sempre es poden retirar bé, com perquè retirar la silicona s'emporta de seguida trossos de la peça. Llavors, si ho pots solucionar amb un escanejat 3D, doncs és una cosa molt positiva. Però no només a nivell d'informàtica, sinó també d'anàlisi per poder identificar pigments i que ens ajudin a determinar si allò és una cosa recent o no, perquè el pigment és un tipus de pigment que no apareix fins a cert moment de la història. Tot això sí que ens recolzem bastant sobre això, sempre que és possible. I, Doia, també fent referència, el motiu de l'entrevista és perquè recentment t'han entregat els Premis Bona Plata, que van ser uns premis, com hem dit a l'inici, que valoren sobretot el patrimoni industrial, tècnic i científic, i que els donen a persones, com en el teu cas, també a institucions, associacions col·lectius, que hagin dut a terme accions per recuperar, per estudiar i difondre el patrimoni industrial, científic i tècnic de Catalunya. En el teu cas, com hem dit per la intervenció en el Molí d'aigua de Can Ginestar, com vas rebre la notícia? De fet, com vaig rebre, com va començar el procés. Des del Departament de Conservació i Restauració del Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, amb els que m'havia posat en contacte justament per la intervenció del Molí, pel fet de tenir la constància, em van proposar, escolta, ens semblaria interessant que presentessis. Vaig dir, va, perquè no, endavant, i vaig presentar la feina feta, i a través d'aquí es va començar a gestionar tot, i són talents, també, que em van informar del premi. Llavors, després, em vaig rebre la notícia a sorpresa, però sorpresa perquè, clar, tots els altres també seran molt interessants, els altres projectes que s'hi presentin, i per tant imagines que hi haurà una certa competència, no? A mi no es diu perquè està molt bé que de tant en tant se'n reconegui l'esforç, que és molt anònim, i a mi també ens agrada, una mica que sigui anònim. Què creus que potser van valorar? No sé si els dona un jurat, aquests premis, però què creus que van valorar a l'hora de decidir que tu fossis la guanyadora? De fet, amb l'entrega de premis van justificar i explicar quins eren els motius d'aturgar el premi al Molí, i una de les coses que els va cridar l'atenció, que els interessava, no?, eren les dimensions, la dificultat, i alhora també la dificultat en el muntatge, perquè no va implicar una grua telescòpica d'unes dimensions rescomunals. Era un projecte que no era senzill. L'altra cosa que també es va valorar és el fet que l'Ajuntament de Sant Just trenqués consciència de l'element que tenia i decidís, en comptes de substituir-lo, mantenir-lo i recuperar-lo. Sant Justenques, com podem posar en valor el patrimoni que tenim? Tu creus que potser som conscients, i no només ja parlant del nivell de Sant Just, sinó la ciutadania en general, d'algunes joies històriques que tenim als municipis? Home, jo crec que a vegades els hi fem molt poc cas, no?, aquestes petites joies que s'han fet en un moment i que si les estudies una mica, o les mires en determinats, poden ser molt interessants, no? És molt important, de fet, saber intentar que aquestes peces es mantinguin, perquè en el moment en què es comença a degradar-se, la gent ja directament creu que això ha d'anar a la base, que s'ha de substituir per una cosa nova i ja està. Llavors, un manteniment de les peces posa en valor les pròpies peces. Després, evitar l'eliminació o la substitució. En cas d'edificis, per exemple, tenim molta tendència a conservar façanes, però el contingut de dintre ens explica moltes coses de la vida quotidiana, i sovint les buidem absolutament per dins. Els elements que tenen a dintre, si hi ha sort que algú se'n preocupa, poder es guarden però de manera descontextualitzada. En un traste o en caixes, a vegades, que no poses ni la data i ho tens allà, i dius, bueno, i això d'on era? Sí, o quina funció tenia. Jo que treballo en museus, sovint trobem coses que dius, bueno, això és de l'ofici d'Esclopè, però exactament no entenc com funcionava. Si nosaltres no valorem aquestes coses i no les estudiem, les tractem amb cura i en fem una divulgació, difícilment tindran cap sentit després. Clar, a Sant Just passa que, per exemple, tenim moltes masies. Algunes ara també s'estan restaurant o s'estan... Més el cas, per exemple, de la masia de Can Freixes. I també seria un exemple que també als Sant Justencs hem d'aprendre consciència d'aquestes joies que tenim, del patrimoni cultural que tenim, històric, al poble. S'ha de fer molta pedagogia i, sobretot, jo crec que hem d'aconseguir general orgull del patrimoni que tenim i de la nostra tradició. Doncs li deia moltíssimes felicitats pel premi. Gràcies. I res més, a veure si toca algun dia tornar a fer alguna altra intervenció aquí a Sant Just. Molt bé, moltes gràcies. Que vagi bé, bona setmana. Igualment. Adéu, Núria. Adéu.