#121 - Explorant les fibres vegetals i les màscares en el treball artístic

Música Vinga, passen 14 minuts a les 11 del matí, estem a segona hora de la Rambla al Magazine de matins a Ràdio Desvern, a punt de començar l'entrevista del dia. Connectem via telefònica amb el convidat d'avui, l'artista Sant Justen Quim Urriols, l'autor de l'última exposició que acull al celler de Can Ginesta d'aquest 2023 i també l'autor de l'exposició Ombre, que estarà visitable fins al 5 de gener del 2024. Bon dia, Quim. Hola, bon dia, moltes gràcies per convidar-nos. Bé, la qüestió, divendres passat a la tarda es va fer la inauguració d'Ombre i aquest cap de setmana crec que s'han fet algunes visites comentades. Com ha anat tot plegat? Bé, molt bé, va ser la primera exposició en bastants anys aquí a Sant Just. Sí? Havies exposat això abans a Can Ginesta? No, a Can Ginesta no. Havies posat a l'espai de la Carme Malaret. I en algunes exposicions més, en algunes iniciatives que ja fa bastants anys, que quasi bé no me'n recordo. Bé, parlem d'Ombre, perquè Ombre és un projecte artístic, relat, podríem dir, a la Vall de Sant Just, pels materials que hi utilitzes. És un material, explica'ns de quin tipus és, d'on l'ha recollectat... Sí, doncs, a veure, el projecte, o sigui, l'exposició recull treballs dels últims cinc anys que comprenen des que jo encara vivia a Sant Just, l'últim any de la meva vida a Sant Just, i després els quatre anys posteriors que he estat visquent a Galícia. Llavors, clar, té molt a veure amb la Vall de Sant Just, amb Quesedola, perquè tots els materials utilitzats, que utilitzo jo, són de l'entorn on em trobo, llavors en aquest cas em trobava a la Vall de Sant Just, i això es recollectava de xalles, material vegetal que ens donaven les plantes, i amb això doncs construïa, amb diferents tècniques, màscares, i les instal·lacions que podeu veure allà, uns mòbils penjants amb xalles i tal, i això, el que busco és connectar amb la natura, intentar això, investigar l'imaginari tribal nostre, en el nostre propi territori, i recuperar aquestes maneres de veure el món que tan oblidades, tant enterrades, han quedat a la nostra cultura, i això, intentar recuperar des d'una base en el nostre propi territori, amb aquesta manera de veure el món. Aquestes màscares que veiem a l'exposició, també aquests mòbils, ha estat fet tot completament amb el que reculls, i que després utilitzes troncs, pedres... Sí, sí, sí, sí, amb els troncs, les pedres, amb la palla, les bares de Ballaner o de Vímet, i després també, per exemple, podeu veure a l'exposició, hi ha entres i hi ha quatre màscares, aquestes quatre màscares les vaig fer sent just, que tenen a veure cadascuna amb un dels quatre elements naturals, i després, en el projecte, també es pot veure, les fotografies que van ser preses pel Pol Ventura. Aquest projecte és, és a dir, de l'obra la creo jo, però heu estat en una col·laboració des del principi amb el Pol Ventura, que és un bon amic i m'ha fet fotografies, m'han anat fent les fotografies i m'ha ajudat molt a conceptualitzar sobre el projecte, i això, i agafar una mica més d'idea de concepte. I es poden diferenciar aquestes quatre màscares que parles dels quatre elements? Es nota que, per exemple, hi ha una màscara que és referent a l'aigua, una altra que és referent al foc, l'altra a la terra, com ho exprises? Sí, a veure, jo crec que on més es pot diferenciar les quatre màscares amb els quatre elements és a les fotografies, sobretot, perquè hi ha la postura, hi ha el tratge, la pintura corporal, i jo crec que es pot diferenciar també només veient les màscares, però clar, no ho sé si tothom ho podria. Llavors, podem veure que, per exemple, la màscara que, quan arribem a la sala, li dic la màscara de la pluja, té detalls en color blau, li pengen com unes gotes de vidre blau, i, bueno, tampoc ens doni moltes pistes que és de la màscara de la pluja, però quan veus les fotografies sí que pots interracionar-ho bé. Després, per exemple, la que més es pot identificar amb el seu element és la màscara de la llum, que representa l'almena aigua i el moment d'afloració de les plantes, i allà ho podem veure que té una cara d'ocell, i, bueno, crec que es pot relacionar més amb l'aire reconeixent un ocell en la màscara, i té flors al cap, també. Intento donar-los una mica de caràcter simbòlic amb els elements que utilitzo, amb la forma que li donc, però, bueno, és bastant interpretable. I quina és la forma que tens de treballar els diferents materials? Segueixes algun procediment comú quan recollectes, per exemple, pedres o troncs? Segueixes algun procediment fixe? Mira, jo ara, des de fa els últims tres anys, m'he especialitzat molt en cistelleria, i ara mateix m'estic dedicant 100% a l'artesania de la cistelleria. 100% també faig coses d'art, però, sí, bàsicament m'estic dedicant a la investigació en cistelleria. Llavors, les recollectes, jo, quan em dedico a recollectar, primer, això, escollir quin material o quines espècies jo recolliré en funció de quin paper estan jugant en el paisatge. Si tu et poses a recollir una planta que està en perill d'extinció, o, bueno, que està amenaçada, Doncs clar, això no ho avito. Llavors vaig acollir plantes que són considerades invasores, o que no tenen cap perill, que sé que per la forma que jo les recollecto no els suposa cap perill ni cap greuja als poblacions vegetals, sinó més aviat al contrari, que a vegades, doncs això, netejo les zones, intento retirar parts que estan mortes, deixar que creixin millor les mates, i això afavoreix també la regeneració de les plantes. Perquè tendim a pensar que la no intervenció humana salvarà la natura, i jo crec que la intervenció humana té un paper, o sigui, d'una forma concreta, té el seu paper a l'ecologia, no? Clar. I quin significat té la paraula ombra? La paraula ombra me la vaig inventar, bàsicament, em sonava bé, i després li vaig anar trobant analogies o similituds amb els conceptes que jo volia treballar. Per exemple, l'ombra, doncs, té... s'assembla a la paraula ombra, que és com una mica... parlo bastant de l'ombra que projectem nosaltres, al nostre dia a dia com a societat, la nostra ombra ecològica i social, el nostre subconscient, que no portem el... o sigui, coses que no portem al conscient com ens acaben afectant, i després, per exemple, també té la paraula gra dins, que és la llavor, i que també vam enlligada al concepte del projecte. I el muntatge expositiu ha estat en altres sales o... ha estat en altres ciutats? Sí, sí. Sí, sí. El projecte expositiu, o sigui, el vaig començar a crear l'any 2019, el vam començar a crear amb el Pol Ventura, per exposar a Euskadi, al País Basc, a la ciutat de Tolosa. És una vila. I ho vam exposar allà a la galeria GKO, que va ser una exposició així més petita que aquesta mostra, aquesta última mostra perquè teníem menys material, però va ser la primera mostra del projecte, perquè ens van acceptar una convocatòria i tal, i vam anar cap allà. I després, el 2020, va ser crec que el 2020, vaig exposar una mostra del treball fet pràcticament del mateix a la ciutat de Corbunya. I després, la tercera mostra ha sigut aquí a Sant Just. Molt bé. Recordo, Quim, que el 2020 et van fer una entrevista també aquí a la ràdio, precisament perquè tu i el Pol Ventura treieu el que en el seu moment era una segona edició d'un fanzine titulat, bueno, hombre, que, òbviament, deu ser el mateix, tenir el mateix vincle, l'exposició que hi ha a Can Gina està mal amb aquell fanzine. Com va vincular d'una cosa amb l'altra? Clar, la publicació aquesta, la vam fer amb tot el treball fotogràfic i explicant una mica a un nivell més poètic els conceptes que volíem tocar amb el projecte. I havíem de fer una mica per financiar les nostres, per autofinanciar-nos, entre cometes, perquè totes aquestes coses al final vas fent perquè t'agrada i vas traient a algú, però no just per seguir-ho fent. Exacte. Què hi havia en el fanzine? Per si hi ha algú que ens escolta i no sap exactament què és un fanzine, com... Sí, el fanzine és, el vídeo fanzine, a una autopublicació, independent, sense cap tipus de... de treball editorial. I tot autoeditat. I és com una petita revista, bueno, les autopublicacions de fanzines tendeixen a explicar petites històries, no? Bueno, pot ser des de còmics fins a algú més tipus revista. I el nostre cas és una... és una publicació de fotografia i hi ha també a part alguns dibuixos i alguns textos explicant el concepte del projecte. I... i què volia dir? Bé, res, digues, digues. No, quin... quin projecte, bueno, quin recorregut, per dir-ho així, quin recorregut de futur li voleu donar o bé, tu i el Pol, o tu a ombra? Sí, jo, aviam, o sigui, a mi m'agradaria seguir treballant amb el Pol, tot i que estem visquent a 1.200 quilòmetres de distància però, bueno, jo ara estic investigant com et deia, això, amb cistalleria, amb les fibres vegetals, ara estic aprenent a fer bueno, he après a fer alguns patrons, que de fet estan allà exposats a l'exposició de tratges tradicionals fets amb fibres vegetals que, bueno, allà hi ha dues mostres una feta amb joncs d'un tratge tradicional gallec que es diu coroza, que és un... és un tratge que es feia servir per guadiuçar a la pluja i és com un... com un xuesquero de palla de joncs. I després hi ha una altra interpretació meva, bueno, sí que és el mateix però fet en lloc de fet amb plantes, amb joncs, fet amb cordes de plàstic de les boles de palla. I re, això, estic investigant ara amb això també en altres camps com, bueno, amb les escorces d'eucaliptus i per fer suports tant de pintura com constructius o coses així i llavors ara bueno, m'agradaria seguir treballant amb coses relacionades a això amb les mascares, amb el treball ritual i amb el... sobretot això, amb les disfresses com les mascarades d'hivern de la península ibèrica que a mi m'interessen molt. Seguir investigant i poder seguir fent un treball d'estètic i d'això, de fotografia artístic semblant al que hem fet fins ara i, bueno, seguint evolucionant amb les coses que vagi al frener i recollint d'aquí d'allà. Molt bé. Doncs ja ho hem dit, Quim, que l'exposició d'Hombre aquí a Can Gynastà estarà fins al 5 de gener del 2024. Per tant, la gent encara té dies suficients per anar-la a veure i res més, doncs, a seguir investigant en aquests camps. Gràcies. Possiblement doni alguna altra visita guiada al... a la clausura. Però encara no és... no sé ben bé quin dia serà, però per si algú es queda amb ganes o... Perfecte. Molt bé. Va bé saber-ho. Vinga, doncs, Quim, que vagi bé. Bon dia. Va, doncs vinga, que vagi bé. Bon dia. Gràcies. Adéu.