#122 - L'Escoltisme i la Solidaritat amb Palestina

L'11 i 13 minuts, la segona hora de l'Arrambla el Magazine de matins de ràdio d'Esvern. El 7 d'octubre del 2023 entrarà a les cronologies dels grans fets de la història d'Israel i Palestina. Va ser el dia en què Hamas va atacar el territori israelià per terra, mar i aire, i des d'aleshores, amb una resposta desmesurada d'Israel, les morts, bàsicament de civils, creixen sense aturador a la franja de Gaza i Asijordània, on escassegen les reserves d'energia, d'aigua i d'aliments. Es calcula ja que han perdut la vida 1.500 israelians i més de 15.000 palestins, gairebé la meitat de les quals criatures. Les últimes dades del Ministeri de Salut de Gaza xifren les morts totals en 17.500. Els convidats avui a ràdio d'Esvern són en Jesús Castro, president del grup de Justícia i Pau de Sant Just, i també la Dolors Cardona, que és membre també del grup, en motiu de la concentració que fan aquest divendres per la fi del conflicte bèl·lic entre Israel i Palestina. El saludem. Hola, molt bon dia, Jesús, Dolors, què tal? Molt bon dia. Doncs bé, Justícia i Pau de Sant Just sembla que es concentra, es manifesta aquesta setmana precisament per demanar la fi d'aquest conflicte. Expliqueu-nos com esteu gestionant tot aquest tema, el tema bèl·lic entre el territori, la zona palestina i l'Israel. Jo, Núria, volia fer una introducció prèvia. Nosaltres, com a Justícia i Pau, hi ha uns punts bàsics. Un és sobre la cultura de la pau, l'altre és la no violència, sigui la que sigui, l'altre és promoure sobretot els drets humans, que estem en el 75 aniversari aquest any, i sobretot els drets dels infants i tota aquesta situació. Com ens ha impactat des de Justícia i Pau el tema aquest del que ha passat entre Israel i Palestina? Per una banda, cal dir que aquesta força tan gran que està exercint Israel contra Palestina, ho estem col·locant com un genocidi, perquè moren nens i moren criatures i hi ha una altra manera de si volen autodefensar-se o aconseguir els seus propis gent agafada pel Hamàs. Però sobretot, Justícia i Pau, el que preté és acabar amb aquesta violència. Si te'n recordes, fa uns anys vam sortir molta gent al carrer amb una sola paraula, no a la guerra. Ara ja el Jesús et presentarà aquesta segona part, el perquè ha sortit això, el perquè com a Justícia i Pau i com a parròquia creiem que hem de fer un pas, serà un dia obert a altres manifestos, que si hi ha gent que porta una altra manera de manifestar la seva inquietud i la vol llegir, serà una trobada oberta i a partir d'aquí li passo la paraula al presi. De fet, la veritat és que aquesta guerra amb aquestes matances que hi ha destructions, igual que totes les guerres, però aquesta en particular ens ha creat una situació d'angúnia a tots els habitants, a tota la població, al civil de Sant Just, però també de Catalunya. La paraula que ens surt és indignant, indignant que morin infants, persones grans, persones joves, sobretot privats al menjar més elemental, a les necessitats més bàsiques. Privats a l'aigua, que és necessària, aquí estem parlant de 100 litres de consum per habitant, que allà amb un rajolí net si arriben a tenir-lo, ja no arriben a més perquè no n'hi ha. I la destrucció dels seus habitatges, els treballs, construccions civils, com són escoles, hospitals, mercats. La veritat és que no solament estem indignats, sinó que també ens preguntem com és possible que al segle XXI puguin passar aquestes coses. Quan estem tan avançats tecnològicament i gastem tants diners en recerca per buscar noves maneres d'aplicar la tecnologia, com la intel·ligència artificial que es treballa, la veritat és que estem estupefactes davant d'aquesta situació. Per altra banda, Nacions Unides, que és l'entitat que ens representa a nivell mundial, ha fet un pas molt important, que és demanar al Consell de Seguretat que són els que tenen els drets de veto. Es van reunir el divendres passat, em sembla. Exacte, són cinc estats els que tenen els drets de veto. I 194, tots els estats que hi ha a l'Assemblea, que són els soberans de les decisions. El Consell de Seguretat, un d'aquests cinc estats, que són els Estats Units d'Amèrica, va vetar... La resolució. La resolució, que era un acord del tolofoc total, de les hostilitats. A més, va ser una resolució que em sembla que van presentar els estats els Emirats Àrabs. A més, una resolució que havien fet conjuntament amb altres països també àrabs. Sí que va ser important la notícia d'aquest veto que havia fet els Estats Units, precisament. I no sé si també el Regne Unit es va abstenir... Sí, el Regne Unit es va abstenir, però, per exemple, França, que també és membre del Consell, va acceptar el tolofoc. I, com dius tu molt bé, el Regne Unit, que és el germà Besò dels Estats Units, es va abstenir. Vol dir que podia aplicar-se. La Xina també va votar a favor del tolofoc. I la Xina també, per tant, es pot dir que és una representació global de la Terra. Vol dir que les coses estan així. Què vol dir que això serà sempre així? No. No serà així. D'entrada, l'Antonio Guterres, el secretari general, ell continuarà treballant perquè es faci un altre tolofoc, malgrat que ara hagi tingut aquest no. Continuarà treballant. I després hi ha una altra cosa. No podem deixar de pensar que estem davant d'un canvi climàtic que ens obligarà a canviar les polítiques. I una d'elles serà la de les guerres. Perquè les guerres és un desgast enorme de riquesa que es gasta matant gent. I el món no serà tan ric com ara, en productes i en riquesa, com continua aquesta línia. Per tant, les guerres s'hauran de canviar a la manera perquè el sistema anant generant guerres és d'altres guerres. Per tant, la cosa variarà molt. Com veieu vosaltres possible trencar aquest cicle de violència que hi ha a Palestina? És bastant difícil. Jo crec que només es podrà lograr si logrem fer com aquella vegada que va sortir tanta gent al carrer i els països mantenen aquesta convocatòria. Jo crec que ja depèn de tots nosaltres. Perquè ells no pararan. La indústria de l'armament, apesada que ara els vindrà una època difícil, estan renovant els seus instruments bèl·lics. I jo el que estic veient és que qualsevol guerra al poble és el que pateix. Ells apreten botons i allòs. Com es canviarà aquesta situació? De moment es veu una mica parat, costa molt, però hem de tenir l'esperança que ho podem lograr. Quina manera començar a fer convocatòries, començar a trobar-nos, començar... Que Nadal el tenim aquí, però que aquestes coses no ens desvin. Que tinguem la capacitat, és una cosa prèvia, que va anar sensibilitzant no solament la gent del nostre poble, sinó gent de molts pobles. Aquest és el camí. Només quan nosaltres puguem tornar a parlar, hi haurà una certa força. Creieu que estan respondent de forma contundent les Nacions Unides sobre els atacs indiscriminats a la població de Gaza? Sí, sí. Les Nacions Unides són les limitacions que té dels drets de veto que ja n'hem parlat. Estan respondent d'una manera clara, informativa i decidida. Sí. Aquí el contrapèix que hi ha en els interessos dels lobbies, sobretot el lobby armamentístic, a través dels mateixos governs que també formen part del mateix lobby, són tan forts i tan pesants que realment moltes decisions obstaculitzen la labor de Nacions Unides. Els seus interessos no van per la pau, els seus interessos no van per la repartitza de la riquesa mundial perquè no hi hagin pobres. Els seus interessos van per un sistema feroz de acumulació de diners amb poques mans, per dinar d'alguna manera. Una part del món, el 70% molt pobre, guerres, conflictes, de tot, i un 21% de gent rica. Que són precisament molt pocs, però els que hi tenen el poder. Exacte, i d'aquest 20% de gent rica en els mateixos països de risc com és Europa hi ha molts pobres també. Els possedors d'aquest poder, i aquest poder és un poder molt efectiu. És a dir, si poguessin eliminar Nacions Unides, l'eliminarien. Si poguessin eliminar l'UNESCO, l'eliminarien. Si poguessin eliminar l'OMS, l'OMS, l'eliminarien. És a dir, el poder engendre poder. I com més es té, més es vol. No s'acaba mai l'ansietat de posser i més. Això jo ho deia Léon Tolstoi, aquest escriptor rus de principis del segle XX, que el que és ric sempre vol ser més ric. Per tant, el nostre sistema, malgrat que vulguem o no vulguem, es basa en aquest principi. I aquest principi, tal com diu també, el papa francès, que és l'encíclica, ho diu molt bé, el poder del diner és el poder que està contra els drets humans. I creieu que, per exemple, al govern espanyol o també a Catalunya, hi ha prou pressió diplomàtica sobre Israel per exigir un alto al foc? La veritat és que a mi m'ha sorprès d'una manera positiva la feina que ha fet el Pedro Sánchez, cap del govern espanyol i president del Parlament Europeu pel que li toca. El parlar amb el senyor Netanyano, que és el cap del govern d'Israel, personalment, el que li va dir, és que li va demanar a l'Estat acceptar en nom d'una reacció justa, perquè hagués tingut una reacció justa de resposta, amb un dolor molt gran pels seus homes, als seus civils morts, a gas, als quíbots. I ens sap molt de greu a Europa, però vostè no pot reaccionar a matar els infants per poder venjar aquesta matança? No. Hi va haver una extinció de l'Estat d'Israel per Nacions Unides de l'any 48, que van decidir que l'Estat d'Israel, Palestina, fos un Estat partit entre Israel i Palestina. Per tant, vostè hauria de fer el possible per tancar aquest capítol. Això li va portar a Pedro Sánchez i a més a més, crítiques també, perquè quan un es posa el cantó del dèbil i diu la veritat, en aquest cas es posa el cantó dels acords que havia pres Nacions Unides l'any 48. Llavors surten les crítiques a tot arreu. Per tant, bona impressió. Ara Europa fa el suficient. De moment, en la resolució aquesta del veto de Nacions Unides de la setmana passada, Anglaterra ja es va estenir. França ja va dir que no. Va dir que sí, el veto. Va dir que sí a l'alto el foc. Els Estats Units falta com si fos tan fàcil, que tota la... La potència, podríem dir, més important o que més pressió pot tenir sobre Israel que voti a favor d'aquest alto el foc. També parlem de drets humans, la quantitat de drets humans que s'estan vulnerant davant de la població civil de Palestina. Totalment. La dignitat d'aquest poble ha estat ferida totalment. La seva dignitat, la seva llibertat, el seu dia a dia, tot ha estat realment dins dels drets humans ha estat violat. Per això penso que quan acabi això hi ha una sària de gent que han de ser jutjats. Perquè una cosa és que tu busquis aquells que t'han assassinat els teus. Què és el que ha dit el Jesús? S'ha de buscar a veure qui ho ha fet i per què ho han fet. Hi ha notícies, en aquestes èpoques hi ha notícies en què no saps ben bé què és cert o no. Us diuen que si sota els hospitals hi havia... Però mai amb la capacitat que té Israel mai havia d'haver bombardejat aquests llocs escoles, llocs segurs. Més de forma intencionada. I a més al principi era al nord de Gaça. Ara ja està intentant agafar tot Gaça. Clar, és que ara al sud es troba en una situació que com que hi ha tants desplaçats a la zona del sud, perquè al nord està devastada, la zona allà és caòtica. Caòtica però a més a més és atacada. Estan atacant cap avall. A vegades de tot aquest conflicte penses una mica que jo penso que... Per què no reaccionem? Per què, per exemple, has fet una pregunta abans, què pensa Catalunya d'aquest fet i per què hi ha aquesta quietud? És tota l'esquerra que està quieta. No vol dir que estigui insensible. Jo crec que estar quieta ha valorat molt el paper del president Sánchez en aquest cas ha sigut valent, però ens falta aquesta capacitat de resposta com si ens costés una mica reaccionar, però s'està reaccionant. Jo crec que estem reaccionant, però estem descol·locats, perquè hi ha tota una sèrie de coses i de notícies que ens descol·loquen molt. Jo penso que hi haurà un moment que en aquest conflicte hi ha gent que haurà de ser jutjada, com es va fer en l'època nazi, ha de ser jutjada. Sobretot també estan sortint alguns grups, coalicions, per exemple, la coalició titulada Prou complicitat amb Israel, Durem el genocidi, que és una coalició de la societat cíbil catalana, precisament en suport de la causa palestina, que ahir diumenge a la tarda, per exemple, com a una de les accions, van fer una concentració davant del consulat d'Israel a Barcelona per protestar contra el genocidi de l'estat d'Israel al poble palestí. I altres missatges que envien també organitzacions o coalicions d'aquesta manera són, sobretot, aturar aquest comerç d'armes que hi ha en Israel. Penseu, per exemple, que seria una via d'aturar aquest cicle de violència? Sí, sí, totalment. Fixa't que, per exemple, ara Ukraine ha passat amb un segon pla. Aquest món de l'armament hem d'anar en contra d'ell. Jo penso això, Jesús. Són els que ens estan posant això. I tota l'economia aquesta, per exemple, les guerres d'Àfrica, les seves guerres són per aconseguir els diamants, per aconseguir petroli, per aconseguir coses. Aquesta part econòmica tan bèstia, tot això els hem de controlar. Hem d'intentar tenir la informació necessària. De fet, estem en un punt d'equilibri important i un que es pot traduir en un canvi de rum del sistema forçat pel canvi climàtic. És molt important perquè el sistema que tenim nosaltres econòmic és un sistema que podria funcionar d'una manera més ètica i eliminant totes les coses que són prejudicials. Però és un sistema que ens fa funcionar d'alguna manera. Sempre hem de tenir un sistema per funcionar. Aquest pot ser el que tenim, pot ser bo, menys bo, dolent, menys dolent. És el que hi ha, però això ha de canviar. Ha de canviar perquè el canvi climàtic ens obliga a canviar. Com serà aquest canvi? El canvi climàtic ens obliga a canviar del que les necessitats del poble de vida de la Terra per mantenir la vida sobre la Terra amb dictat i qualitat i justícia social a tot el planeta demani la gent. Demanem nosaltres. Per tant, hem de demanar, ens hem de manifestar i hem de fer les nostres peticions als nostres polítics, als que tenen la nostra confiança, començar amb els que tenim més a prop, fins arribar al de tot i a nivell mundial també. Els canvis que siguin necessaris s'han de demanar sense por, amb decisió. I encara que tinguem oposició perquè aquests canvis siguin d'una manera més justa i ètica, s'ha de continuar demanant, s'ha d'insistir. Hem de fer com el secretari de Nacions Unides, Guterres, que diu encara que el bé hagi sortit... Jo seguiré intentant l'alto al foc. La treva definitiva, vaja. Exacte, perquè pensem una cosa. Aquest canvi climàtic l'hem provocat la manera de funcionar els humans. Els països rics també, sí. Però la Terra ja ha esgotat la capacitat de perdonar. Ha esgotat, s'ha cansat. Diu, jo ja no puc perdonar això. I s'ha rebotat. El que ens passa ara és un rebot de la Terra i a veure qui discuteix com la Terra pot canviar de criteri. Perquè això ja depèn de la natura. Qui és més fort, la natura o la política del sistema? Per tant, aquí la resposta és clara. Ens haurem d'adaptar, vulguem o no vulguem. I hem de fer un canvi més just. Més just, amb la qual el de les guerres quedi fora i eliminat per sempre. La fabricació d'armaments, en tot cas, no sigui un sistema de riquesa per una minoria i després que la riquesa sigui d'alguna manera compartida d'una manera més justa entre els 8.000 habitants, 8.000 milions d'habitants del planeta. Perquè tots tenim dret a una vida justa, una vida equilibrada, una vida feliç, una vida del futur, una vida en què puguem treballar, que podem realitzar les nostres aspiracions i que puguem tenir un futur pels nostres fills i els nostres nets. Perquè aquí és on ens juguem ara la cosa. Les persones que tenim més de 60 anys, aquests ja han deixat la petxada nosaltres. Però i què passa amb els de venir dels fills? I què passa amb el futur dels nets? Els futurs dels infants podran viure en un peneble sostenible o no? Aquestes les interroguen. Per tant, hem de fer el possible. Jo sempre penso en el fundador de l'escoltisme, en Baden-Powell, que a més era un militar anglès, que va fundar l'escoltisme, i ell sempre deia als joves que són milions els joves que això hem sentit al món, del moviment, que hem de deixar el món millor del que l'hem trobat quan nosaltres hem estat. I aquesta és una divisa que els sona també als milions d'escoltes que hi ha actualment en actiu al món. Jesús, aquest divendres concentració davant de l'Ajuntament a la plaça Berdegui, no? Sí, a les 7 de la tarda. Desitgem que vingui molta gent. És obert, ja ho hem dit en algun moment. És una trobada oberta. Si algú té necessitat de dir alguna cosa, passarem els micros i cantarem una miqueta o farem una música adient pel moment i ja ens veurem. Que vagi bé i moltes gràcies als dos Gràcies a tu, Núria.