#129 - Participants i promotors en el projecte de formació de xina reitor a Croàcia

Ara mateix són les 11 i 19 minuts, passarem a fer la secció de mobilitat internacional, un servei de l'Ajuntament de Sant Just que es porta des del Casal de Joves i la persona responsable n'és l'Aroa Carmona. Hola, Aroa, què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia, bon dia a totes. Doncs bé, fa un parell de setmanes o inclús tres, perquè amb el pont de per mig que no parlem, que no ens posem el dia d'aquest servei de mobilitat internacional, explica'ns com s'estan gestionant els propers intercanvis. Doncs mira, Núria, tinc dues bones notícies. Oh, que bé. Una, que la vam tenir fa res, fa un parell de dies, que ens van confirmar perquè, clar, ara sabeu que jo sempre explico que hi ha dues dates de presentació de projectes, oi, durant l'any? Sí. Doncs ara comença l'època en què ens diuen si han aprovat projectes presentats a l'octubre. Tots aquells que ho vam presentar a l'octubre, ara comencen, a poc a poc, país per país, perquè cada país té com una mica el seu ritme, doncs comencen a dir els projectes que han estat aprovats i els que no. I fa dos dies la nostra sòcia de Croàcia ens va dir que vam presentar el projecte, el curs de formació Schinerator, que és un curs de formació sobre feminisme, que vam presentar a Croàcia com per segona edició, perquè la primera la vam fer aquí a Sant Just el 2021, que ha estat aprovat. Home, que bé. Que bé, que bé. És molt guai, és molt guai. O sigui, que hi haurà una continuïtat amb aquest projecte, l'únic que en lloc de fer-se a Sant Just es farà a Croàcia. Exacte, exacte. Exactament és això. Perquè el curs de formació quan es va fer aquí a Sant Just, la veritat és que es va valorar superbé. Home, tenia un contingut molt potent. Ja saps, eh? Al final Sant Just es va fer feminista. És unes feministes, projectes de les nostres Llavors vam dir, bueno, si tenim l'oportunitat d'expandir-nos, i com que fa una segona, ha de ser una quarta versió, òbviament canvien certes coses perquè ha d'anar molt vinculat també a la necessitat del projecte del País Cacull i també una mica refer-lo amb els inputs i els feedbacks que vam tenir dels participants de la primera edició. Qui va participar a la primera edició, Aroa? De països o de persones? Bé, de països. De països? Mira, va ser. Me'n participa Estònia, Croàcia, Polònia, Alemanya i Sant Just. I en aquest és molt guai, aquest Núria, perquè en aquest participen Geòrgia, Bèlgica, La Reunió, Guadeloupe, Alemanya, Itàlia, Espanya, Croàcia, Romania... Vull dir, molt guian de països i superdiferents entre ells. Vull dir, encara serà més heavy, no?, tot el que es treballarà, tots els punts de vista que s'obtindran, tots els debats que es formaran, perquè, clar, vull dir, les perspectives són superdiferents. El moment vital entorn al feminisme en què està cada país és també molt divers. Les polítiques de gènere que es fa a cada país és també molt divers. Llavors, no sé què dir-te, és com... és una fantasia. A preparar-ho, toca, no? Suposo que... Com ho fareu, cada país, per preparar les activitats? No sé si ja heu començat a traçar alguna línia o heu establert alguns vincles... Sí, de fet ja es va presentar la proposta de projecte, ja es va presentar un calendari d'activitats. Que, en realitat, o sigui, aquests països, tots aquests països que t'he dit, són països als quals hem convidat, però el contingut del projecte el fem nosaltres, vull dir, sant just, perquè hem estat els creadors d'aquest concepte de xina reitor, amb l'ajuda i el suport, en aquest cas, a Croàcia, perquè és el país que ens acull, i llavors també hi ha certes qüestions, molt relacionades amb les capacitats logístiques de l'espai que ens acollirà, i una mica també amb les necessitats específiques del territori on anem, el municipi on estarem, que, òbviament, necessitem tot aquest suport per part de Croàcia. A més, són participants, no vull dir passius, perquè òbviament un participant no pot ser passiu, però com receptors, diguéssim, perquè els creadors del que seria tota l'activitat com a tal, és sant just, som nosaltres, que una mica ens hem anomenat, però ens hem una mica agafat el rol en aquest projecte d'experts, tampoc vull dir experts, perquè en realitat aquests cursos de formació donen la possibilitat d'aprendre de moltes persones molt expertes també, però sí que és cert que són com els promotors, aquesta seria la paraula, com els promotors. El xina reitor a Croàcia és un projecte en què es basa, és a dir, és de formació, és perquè intervinguin joves, una mica a qui està adreçat, qui pot treure més profit? Sí, és un curs de formació europeu i està adreçat a persones que treballin amb joves o a persones que treballin en el sector social i, contra més, relacionat amb aspectes de gènere, amb serveis de gènere millor, hi ha professors i professores també de l'educació formal, però adults, que tinguin, a més a més, una funció i un rol a la societat de multiplicadors d'aquests coneixements cap a altres sectors. Aquest és el perfil. Després és cert que a vegades si els països no poden enviar a un expert o a una persona tècnica de gènere o a un educador social, si envien a un adult que estigui molt interessat en el tema i que, tot i no, està vinculat laboralment en aquest ambient, sí que està interessat en la temàtica, també és benvingut i benvinguda, però principalment és per educadors i educadores de molts sectors. I qui en parteix els continguts o el curs, les dinàmiques, qui ho acostuma a fer? Els dividim entre l'Aladi, que és un company meu amb el que vam crear la primera edició, la Lola, que també és una altra companya amb la que vam crear la primera edició, i jo. I en el cas d'aquest de Croàcia, també tindrem l'Esrinca, que és la presidenta de l'Organitació Croata, que també farà alguna de les dinàmiques, sobretot aquelles més vinculades com a la gestió de grup. No tant potser en contingut tan feminista, però sí a tot el que enmarca el curs, perquè tot i ser un curs de formació, i ser per persones adultes, es va treballant també tot el concepte de treballar en equip, de desenvolupament de pensament crític, de reflexió. En llarg del dia es fan moltes reflexions, es treballen moltes tècniques d'evaluació diferent, que no és directament relacionat amb el feminisme, és exportable a qualsevol temàtica, però és essencial en tot curs de formació, com a part de tècnica d'aprenentatge. La primera edició de la Xinarraitor era Comunicació digital i canvi social. Aquest era el títol. Llavors el que fèiem era una mica investigar i estudiar quina ha estat històricament la referència que hem obtingut de les dones en diferents ambients i com hem construït en el nostre diàleg i com hem construït les teories de les dones en funció d'aquests referents històrics. Llavors això després ho comparàvem amb quin és el model ara mateix, quines referents tenen ara per exemple els joves a través de les xarxes, de tota aquesta comunicació digital, quin és aquest ideari. Llavors fèiem una comparació i avaluàvem on estem, en quin punt estem, d'on venim, on estem, on volem anar, on volem arribar. I fèiem tot un recorregut sobre els referents. Els referents també pensen en un futur de què és el que ens agradaria canviar o com a educadors o com a acompanyants de diferents sectors juvenils, què és el que volem aportar-los en aquest sentit. I per qui va? I tot plegat, ara, aquesta segona edició, per dir-ho així, ja sabem que es fa a Corràsia, quines dates més o menys? No ho sabem encara. No, això encara no se sap perquè senten socis. Nosaltres hem posat una data aproximada al projecte, perquè ho has de dir. Per al 2024. Ah, sí, sí, segur. Dins del 2024, segona meitat del 2024. Perquè tot això requereixi una preparació heavy. Amb tants implicats. Clar, hi ha molts països participants, per tant també necessita d'una logística heavy. En tant que vols, gent que ve molt de lluny. Mirar també una mica dates que tots vagin més o menys bé, que els vols no estiguin exageradament disparats, perquè és que hi ha gent que ve de l'altra punta. I la reunió està molt lluny. I això, llavors s'ha d'acabar a la segona meitat. Tot això s'ha de tenir. I ara hem començat parlant de dues bones notícies. La primera era l'aprovació d'aquest projecte. I l'altra notícia? L'altra notícia és que jo... Clar, per mi tot és bo perquè a mi m'estudiesen molt aquestes coses. Però, no, l'altra notícia és que vam llançar un curs de formació també que tenim a Berlín pel mes de febrer i la resposta dels Joves dels Enjust ha sigut superbonica, perquè en un tresi no és res. Ja tenim a tots els participants. I a més és molt guai perquè, clar, per mi és una bona notícia, perquè a vegades ens costa una mica arribar a aquest públic de més d'ivuit, en època també una mica, potser, formativa, que estan a la uni i així. I, en canvi, amb aquest projecte ha sigut superfàcil. No sé si la temàtica també fa molt, perquè sobre la descolonització... Sobre la descolonització és? Sí. Uau. Sí, sí. I com ha sorgit aquest tema de fer un curs també de formació sobre això? Va ser alguna demanda d'algun jove o...? No, la veritat és que va arribar per contactes. Al final aquest món, Núria, i després de tant de temps, és una gran xarxa de contactes. Em va contactar una noia alemanya amb la que jo havia coincidit a un curs de formació de professionals fa molts anys, que això, em va contactar dient, mira, que jo ara estic com vinculada a una organització i tenim aquesta idea, si us agradaria participar. I vaig dir, doncs, a mi la noia em va donar molt bones vibres en el seu moment. I la temàtica em va semblar molt, molt top, sobretot amb aquest... que ara fan just això de les unes antifascistes, totes aquestes altres entitats que estan sortint, com amb aquesta ideologia, no sé com dir-ho, no sé si ideologia o pensament... Sí, forma de pensar, sí. Exacte. Doncs vaig pensar, potser és alguna cosa, jo crec que pot quadrar. I llavors ens hem tirat a piscina. I efectivament, mira, efectivament, la gent s'interessa molt per aquesta temàtica. I jo feliç. Molt bé. Quants joves marxen d'aquí de Sant Just al febrer cap a Berlín? De moment hem seleccionat dos, però tenim la possibilitat de riure fins a quatre. Llavors, bueno, estem negociant amb l'associ aviam, perquè en realitat ella necessitaria que anessin joves també d'altres regions, comunitats autònomes, és el que volia dir, Núria. Comunitats autònomes. Però hem de veure que això s'encarrega en ells. Llavors hem de veure si realment tenen la possibilitat, i si no, nosaltres assumiríem aquestes dues places extras. Perquè hi ha hagut més de dues persones interessades en... Sí. Vale. Sí, sí. I per això em fa molta il·lusió. Clar. Perquè és un col·lectiu que a vegades és difícil, no perquè no estigui motivat. Que a més són uns cracs i tenen una capacitat de... Bueno, perquè és difícil de combinar, a vegades, quan un ja és adult, de combinar les classes, la uni, projectes vitals... Feina. Sí, clar. Doncs poder marxar uns dies, suposo, i estar-te per altres temes fora dels habituals. I parlant de que en aquest sector potser és més difícil, en els qui és més fàcil sempre és amb els menors d'edat, no? Amb aquests intercanvis que costumen haver-hi o per Setmana Santa o més aviat a l'estiu. Tot aquest tema, ja heu començat l'engranatge, de moment es segueix parat perquè encara som molt aviat. Ja hem començat. També. No, no, ja hem començat i de fet, mira, la setmana passada vam estar ajuntadament. Jo vaig anar ajuntadament amb els meus companys al casal a fer xerrades a Elies i al Madre Sacramento. Vam passar per totes les classes de l'ESO des de primer fins a quart. I allà jo vaig fer, a part d'explicar-los i recordar-los, perquè si no el passem cada any, que és el servei de mobilitat, que poden obtenir el servei, i ja els hi vaig dir que el dia 10 de gener, a les 7 de la tarda, organitzem la sessió informativa pel proper projecte de menors que tindran lloc a Madeira. A Madeira, uau. A Madeira. De fet, Núria tindrà lloc a Porto Santo, que és una illa més petita, que és de Madeira, pertany a Madeira, però està com a dues hores i mitja en ferri. Està força llunyada de la vida. De la vida, diu. I és molt petit, té 5.000 habitants, és superpetita. I es fa de fer, tant de cull, un casal de joves. També. Sí, sí, sí, molt guai. Llavors això, el dia 10 fem la reunió informativa, que allà és on donarem més detalls, concrets del tipus d'activitat. S'explicarà la temàtica, no? Exacte, temàtica, necessitats, i allà és quan obrim el període d'inscripció. Ja. I ja, aquest període d'inscripció, quan finalitza, doncs fem la selecció. Que recordo que la selecció és una selecció per punts, uns punts que estan aprovats per l'Ajuntament, que són públics, que es poden consultar al web del casal i del web de mobilitat. Que, per cert, això us ho faré arribar, Núria, perquè ara obriu el web de mobilitat, finalment. Obriu pàgina web? Sí, obriu pàgina web. Molt bé, molt bé. Teníeu Instagram, de moment, no? Mobilitat, és just. Sí. I finalment, fins ara, el que posàveu de mobilitat estava dins d'una pestanya de la web del casal de joves, no? Sí, i continuarà. Ara continuarà. Sí, exacte, tindrà informació de mobilitat i, de fet, directament es redirigirà a la pàgina web de mobilitat. Però a banda, mobilitat per se té la seva pròpia web. Llavors allà es podrà, com només enfocar-te a temes de mobilitat, no? Només conèixer tot el que passa a nivell de mobilitat al municipi. La mobilitat internacional. Sí, sí, clar. Molt bé. Sí, i llavors això, llavors els criteris de puntuació també es troben a les dues pàgines web, es poden consultar. Però bueno, assistint a aquesta sessió informativa recordem que ja és un punt de tots els que es comptabilitzen, doncs ja és un punt. I hem començat a fer la difusió quan tornem de la setmana vinent, entre vacances, farem la difusió del cartell. Farem ja la difusió per les xarxes, diguéssim. I això ja està molt en marxa. Que bé. Ostres, Aroa, doncs me n'alegro molt que tot segueixi el seu ritme, també d'aquestes dues bones notícies i també que després de les vacances, quan es torni al gener, també es tornarà a posar tot una mica en marxa amb el tema dels intercanvis pels menors. Sí, sí. Aquest any pintava molt bé, Núria. Sí, no? El 2023 ha estat un any en què també heu fet molts intercanvis i hi ha hagut molta participació i molt moviment amb el servei de mobilitat. Sí, la veritat és que sí. No sé si perquè es venia d'una època com el tema del Covid i les restriccions i el tema d'agrupar la gent de diferents països. No sé, que tot estava més restringit. Veníem d'una època en què tot s'havia mig parat i ara al tornar, ja fa un temps, però al tornar també ha sigut més com tothom amb moltes ganes. Sí, la veritat és que sí. I que continuïn les ganes perquè jo personalment com a Aroa ho gaudeixo molt. És una passió. Però a banda d'això, realment crec, i és el que almenys els joves em transmeten, que és una experiència única de viure. Llavors, contra més persones puguin tenir aquesta experiència, millor. Així que continuïn aquesta activitat frenètica del servei. Aroa, ens tornarem a connectar, si et sembla, ja passades les vacances de Nadal i ens tornarem a posar el dia del 2024. I tant, que sí, i tant. Molt bé. Molt bé. Bon dia i bones vacances també de Nadal i bones festes. Igualment, que vagin molt bé les festes i ens retrobem al gener. Molt bé. Adéu, Aroa. Adéu, una abraçada. Igualment. Adéu.