#130 - "Sobre la semificació del Passebre i el valor de la informació"

Música Comencem la segona hora del programa La Rambla, el magazine matinal de Ràdio d'Es Bern i toca fer l'entrevista del dia, que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora. Avui tenim de convidat el mossèn Xavier Sobrevia de la parròquia dels Sants Jus i Pastó per parlar-nos de l'arribada del Nadal i dels actes religiosos de l'Església del poble. Celebracions que s'acosten i que de fet ja tenim a tocar. Doncs molt bon dia, mossèn. Hola, molt bon dia. Bé, abans d'entrar en matèria nadalenca comentem que el passat 15 de desembre al divendres el grup de Justícia i Pau de Sant Jus també en col·laboració de la parròquia va organitzar un acte demanant la pau pels pobles de Palestina i Israel. També va haver-hi la presència de Joan Vasaganyes, altres regidors, regidores, veïns, veïnes del poble. Com no perdre l'esperança que acabi aviat aquesta guerra? Sí, aquesta guerra i tantes guerres que hi ha al món. Prou de 50 guerres que a vegades estan una mica oblidades perquè això també mata molta gent. Ens queda com més a prop i d'una manera molt especial també la guerra que hi ha al país de Jesús, els que hagin pogut estar a Terra Santa alguna vegada. No sé, jo recordo molt això, la gent com a demanar... Quan torneu a la vostra terra, demaneu per la pau aquí, per la pau al país de Jesús. I, lamentablement, des del 7 d'octubre hi ha hagut aquest creixement i aquesta barbaritat des de l'atac de Hamas a les zones properes de Gaza i després la resposta d'Israel d'una manera brutal. I en aquest sentit, el buscar, el demanar la pau, i la pau que es consumeix al cor de les persones i per la qual cal d'enresar i també aixecar la veu, encara que un pugui dir que potser no serveix per res, però no és el mateix alçar la veu o guardar silenci. En certa manera, nosaltres potser poc més podem fer, però sí que no estaríem fent el que toca fer si no el sésim a la veu. A vegades potser pots dir que només és la denúncia, l'aqueixa o la protesta, però és bo que hi hagi també aquesta manifestació de desig de pau entre tots els pobles i que hi hagi justícia i que respecti la vida. Ara sí, doncs entrem també en època nadalenca, una vegada feta aquesta reflexió, i és que aquest proper cap de setmana és el quart diumenge d'advent, i significa que el temps d'espera per l'arribada de Jesús és a punt d'acabar. Com hem de fer fred en aquest moment? Sí, m'agrada com comentes el tema. Igual que les festes importants de la vida de qualsevol persona es preparen en temps. Pels que creiem en Jesús no només celebrem el dia de Nadal, sinó que ho preparem, ho preparem amb aquests quatre diumenges que hi ha abans. En aquest cas, el quart diumenge és el dia abans de Nadal. En aquest sentit, el temps d'advent més curt, perquè són tres setmanes amb els diumenges del principi i del final. Això altres anys és una mica més llarg, una setmana més pot arribar a ser. D'una manera o d'una altra, es prepara una mica des de fer el passebre i aquestes tradicions tan boniques. El fet de posar governiments a les cases, als aparadors de les botigues, que t'ajuden també a despertar l'alegria, perquè a vegades anem ensupits, i en certa manera estem amb el dia a dia. Escolta, que ve algo important. Les llums al carrer, que ens ajudin també a recordar això i tantes i tantes coses. Es fan molts regals, es preparen dinars importants i especials. També és bo tot això, encara que també sense oblidar el perquè ho estem fent. Perquè hi ha un text, no sé si coneixeràs, una reflexió que faria el mateix Jesús, dient que tot ho fan per mi però ho deixen fora de casa. Tot això per què ho fem? Perquè tenim l'alegria que Déu s'ha recordat de nosaltres i s'ha volgut fer com nosaltres. Aquesta meravella que no deixa d'admirar una vegada i una altra que hi pensem, com Déu s'ha volgut aprovar nosaltres, fent-se un de nosaltres. I no un de nosaltres ja adult, sinó fent-se nen. I també porta una càrrega d'amor, de tendresa, de proximitat, de dulcesa, de bondat molt gran. I, en certa manera, no només s'ha fet nen, sinó que s'ha fet pobre entre els pobres. Seria un altre aspecte molt important del Nadal. Vés pogut néixer, recordo la mare explicant-ho quan jo era petit, en certa manera. Però no va voler néixer en un palau, no va voler néixer en una cova, en un estable. I, en certa manera, no hi havia lloc per a ella. Una crida molt potent de com acollir, o d'invitar-nos a pensar que Jesús no va ser acollit, no va ser regutjat. Això és tot un crit d'esperança i que Déu està a prop de la gent que ho passa pitjor, de la gent més pobre, de la gent que no és acollida. Pensem en tants nens que no són acollits o que són abandonats després de néixer. I, en aquest sentit, també de dir que ell s'ha volgut fer molt proper a la gent que ho passa malament i portar esperança. Portar esperança i dir-li que això no acaba aquí, que queda com renovat a la llum de cris. I això és molt bo que ho sàpiguen, que ho pensem, que ho reflexionem, que ho visquem, i aquests dies especialment. Per què la gent acut més a l'església durant els dies de Nadal? A Sant Just és així? La ciutadania va més als actes religiosos que es fan durant aquests dies? Sí, també és normal, perquè és molt important. I també ajuda una mica la tradició, també. Hi ha gent que potser no acostumen a anar a missa, i quan els pares en aquesta festa diuen que els acompanyi, perquè sé que té un valor més important, cal donar-li més prioritat que la que jo, potser, habitualment, no li donc. Serà normal que a les misses que farem anticipades el dia 24 per la tarda, a les 6, especialment pensant en les famílies amb nens petits, i a les 8, diem-ne per tothom, encara que, segons l'hora, que vingui tothom, i de poder, en certa manera, viure més intensament aquest moment. En certa manera, és normal que les hores s'omplin, en certa manera. I també intenta preparar una mica millor, perquè és una festa molt important. Anem a fer un repàs, si li sembla, de l'agenda de la parròquia de Sant Just aquests dies. Parlem de les misses. Parlem de les misses del Nadal del 2023, també els horaris, on es faran... Podríem començar per avui. Comencem per avui, dia 21 de desembre. Des de fa una setmana, i també perquè algunes persones m'ho anaven demanant, al dijous obrim l'església a dos quarts de sis. I fem una duració eucarística. I això és una cosa, és una novetat. No té directament a veure amb el Nadal, però ha sigut en aquest temps de Nadal que s'ha començat. Un cop venir cinc minuts, pot estar-se mitja hora, una hora, dues hores, el que vulgui. I viure més aquesta proximitat del senyor que està a prop nostre. Comencem l'exclusió del Santíssim a les 5.30 i abans de la missa d'avui es fa la benedicció, es fa la reserva, i ara les vull veure a la missa normal. Això és un petit detall. Després tindríem el dissabte, tenim la missa de vigília normal de qualsevol dissabte, que és a les 7 del vespre, però amb la peculiaritat que és també tradicional, que ve el cor de gospel de Sant Just a cantar, a fer un concert a favor del rebost de carites barroquial. Ja hi haurà el cor, ja normalment canten, està previst que cantin tres o quatre cançons durant la missa, i després fan el seu concert de vuit a nou. Han acabat la missa pràcticament a continuació. Després tenim el dia següent, que és el diumenge. El diumenge hi havia 24, i a les misses normals al matí, a les 11 i a la una, del quart diumenge d'advent. També recullem que a la residència de les monges també hi ha missa. A les 9.30 tots els diumenges. Llavors hi ha missa a la tarda. A la tarda del diumenge, la vigília, el dia 24 de desembre, la gent ens diu que hi ha dues misses, una a les 6 i l'altra a les 8. Nosaltres hem claudicat... La missa del gall de les 12 de la nit ja la deixem per abandonada. Alguns llocs es manté i està molt bé, però sí que ha hagut la tendència a anticipar-la, veient també la resposta de la gent, i a facilitar les coses. Fem la missa a les 6, pensant més en les famílies amb nens, i després a les 8 més pensant en tothom. A algun lloc, hi ha gent que vol mantenir la tradició i encara que resti algun feligrés, però esplugues, mantenen la missa a les 12. Si algú la vol, ho té bastant a prop. A mi m'agrada que vengui una mica la tradició i suposo que hi ha ressopor, perquè fent la missa a les 6 i les 8 la gent té pressa per anar-se'n cap a casa i celebrar. A Catalunya, cada cop més la gent celebri la nit bona. Abans era tradicional que la nit bona... A Catalunya era el dia de Nadal el dia 25, i després el dia 26 en Esteve. Arrel de la gent que venia més d'altres regions d'Espanya, s'ha anat més important celebrar també la Noche Buena, el dia 24. I quin sentit té el significat una mica tradicional d'aquesta missa del gall o de la missa del gall anticipada? Fins fa 60-70 anys no hi havia misses anticipades. La missa havia de ser al dia, llavors quan comença el dia només hi havia les 8 de la nit. Volem celebrar de seguida el naixement de Jesús i posem la missa a partir de les 12. Comença la missa ja del dia de Nadal. És una expressió maca de voler celebrar aquesta festa tan important i tan bonica. Jo recordo del petit anava al col·legi on tenia missa del gall i després hi havia unes restolines, també el ressopor. Cada cop més i també això inclús el baticar. El baticar també ho feia a les 12, però també el papa Venet, jo crec que encara la va mantenir a les 12. Però després el papa Venet la va adelantar no sé si a les 10 o així, el papa francès també no sé si a les 10, s'ha anat adaptant tot això. Veus que això que moltes famílies tenen el sopar també, els va bé. Fer la missa a les 10 o les 11 quasi és pitjor que a les 12. Si estàs sopant encara et fastidi més el sopar. A les 12 pot ser que sopis i després... Exacte, i ja puguis anar inclús celebrant el sopar amb gent i tal. Aquest és el motiu de veure la transformació que ha anat avançant cada cop més la celebració de la missa del Gany. I després també el dia 25, el dia de Nadal, també hi ha missa pel matí a la parròquia? Sí, com qualsevol dia de festa i de precepte, hi ha la missa a les 11 i a les 12. El que fem el dia següent que Sant Esteve, que és festa però no és de precepte, sí que de manera especial posem la missa el dematí a les 11. Normalment si no és de precepte seria a les 8 del vespre però ja ho vam fer l'any passat i potser s'havia fet fa anys també. Veus que a les 11 és una hora que li va millor perquè vingui alguna gent de la iglesia doncs que a les 8 del vespre ja costa més sortir de casa. El 25, però no ens oblidem que també al vespre hi ha a l'església, també tenim aquí el tradicional concert de l'Orfeu Enric Moreira que també l'acompanya el Coratjo i que això tornarà un any més fins a participar dels seus cants de Nadal i d'altres coses a partir de les 9 del vespre. És un bon pla perquè és una bona hora que la gent ha dinat, ha reposat i dius que no t'animes a dormir i no et posis a veure una sèrie per la tele el dia de Nadal, ves del concert. I també ja marxem al 6 de gener que es fa la Missa Solemna o l'Epifania del Senyor. Sí, però jo abans parlaria d'altres coses. Chronològicament hi ha una festa que passa bastant desapercebuda però que és la festa de la Sagrada Família. El diumenge entre Nadal i 1 de gener és la festa de la Sagrada Família. I llavors amb tot el sarau que hi ha moltes vegades la gent ho sap poc. Però sí que també se'ns anima, se'ns ha potenciat des de l'àmbit de l'església a donar-hi una certa importància i el que farem, que també es fa a altres llocs, és invitar els matrimonis a renovar les promeses i ara hem passat ho ben fent el dia que es va traslladar. El 25 i el 1 eren diumenges, llavors es posa el divendres. Queden convidats als matrimonis que vulguin renovar les seves promeses del seu casament. Fagi 3 anys, en fagi 10, en fagi 25, en fagi 34. Queden invitats, també es demana per poder-nos organitzar. Durant la missa hi haurà un moment en què es demanarà si volen renovar el compromís i també és un moment molt maco i que a la gent li agrada força participar i una certa emoció també. I un exemple també de fidelitat per tota la gent que assistima a aquella celebració. I per ordre cronològic. El dia 1 és el Jornal Mundial de la Pau. El grup de justícia i pau de la parròquia també organitza la missa d'onze amb les pregàries, amb el context i tenen en compte el missatge del papa que fa sempre per la Jornal Mundial de la Pau. Aquest any el papa en el seu missatge parla de la intel·ligència artificial i la pau. La intel·ligència artificial i la pau, caram, al dia. Exacte, molt al dia. Un tema que preocupa molt, que es presta molt a que hi hagi manipulacions, enganys i falsedats, en certa manera. És un tema que s'aborda. Sí, suposo que també parla per la part més de deshumanització que pot tenir aquesta intel·ligència de cura o de forma... Enseny una mica. M'agrada comparar-me com una calculadora científica d'aquestes que et fa quantitat de funcions. Perquè la intel·ligència fins a cert punt no és massa intel·ligència ni és massa artificial, sinó que al fons hi ha una persona darrere, en certa manera. Però sí que clar, si tu et dius fer la real quadrada de 3.924.374 t'hi passaries bastant d'estones si ho aconsegueixes. En canvi, apretes dos tecles i et surten allà la real quadrada del que vols. L'intel·ligència artificial no deixa de ser un instrument que et facilita molt, però que en el fons tu has de saber què fer servir. I que en el fons també no deixa de ser, moltes vegades, s'han abocat milions i milions i milions de dades que s'han associat i en certa manera et surt el que et surt. I també, segons quins criteris d'associació, pots fer que et surtin unes coses o unes altres. Aquí també dius fins a quin punt... A partir d'aquí hi ha temes que, com es deia, instruccions per construir la bomba atòmica, doncs això. Fins a quin punt hi ha coses greus i molt negatives que dius això no hi ha de ser. No puc fomentar... Suposo que també hi ha en relació tot el tema de l'ètica, molt lligat a bioètica, per què s'utilitza la intel·ligència artificial... Suposo que el discurs que farà el papa anirà també molt lligat a això. O com està afectant també la intel·ligència artificial amb la religió i alguna... No sé si hi ha alguna implicació directa o alguna afectació. Ara mateix que vingui al camp no, però en certa manera sí que pots dir que es presta molt a... No sé, un cert engany. Jo puc trucar al xarxa d'EPT i dir que preparem una humilitat a Nadal que parli d'això, que parli d'això, que tingui en compte el tema de Palestina, la importància de la salvació. I allà em surt una humilitat... Prou bona? Fins a quin punt això és ètic o no és ètic? Fins a quin punt és un instrument més que jo haig de fer servir? Fins a quin punt això, si és un cortari Pegard, pot ser un estudiant, pot ser un treball de música, i et surt fet i tal, però no saps ni el que dius, perquè no ho has escrit, perquè inclús paraules no entren al teu vocabulari. És un repte, no? Hi ha tot aquest aspecte que tot el que sigui fet amb intel·ligència artificial porti com el seu cello. Jo penso que és de les coses importants de l'obligatorietat en què si una cosa s'ha fet amb intel·ligència artificial, això s'hauria de dir. Igual que en un article científic o així, tu has de fer referència a d'on tenies bastades. Llavors dius, mira, això és un instrument, quantes vegades en treballes tens la bibliografia i al final dius, jo he tret això d'aquí a aquí, no m'ho estic inventant, ni he anat jo a Egipte a veure les tombes dels faraons per veure aquestes coses i m'ho crec, perquè hi ha un llibre, dos o cent llibres com això s'haurà de fer, doncs potser aquesta referència important, doncs potser això s'ha d'establir i tenir l'obligació de fer-ho. Mossèn, hem d'anar acabant... Els reis quedaven. Els reis quedaven el dia 6 de gener. Això mateix, doncs bé, és una festa molt maca, una festa que en certa manera ens fa pensar com sortir d'un mateix per anar a buscar el qui més val. Els maris d'Orient deixen les seves cases per anar a buscar el gran tresor que en el fons és Jesús, encara que ells porten els seus regals, en certa manera. I és tota una invitació, això, pensar en l'altre i en certa manera expressar-li el nostre amor, la nostra reverència, la nostra, diguem-ne, això, volguer-lo posar al centre. Igual que abans parlàvem de que... Va anar al bale amb Jesús Maria i Josep, Jesús que estava a punt de néixer i no van trobar el lloc, no els van acollir, en canvi, ells van a buscar-lo. Per adorar-lo. I ben bé, és una gran expressió d'acolliment. I a Sant Just els Reis Macs faran l'ofrena, també? Exacte, vindran com tots els anys i faran la seva cavalcada per al poble. Em sembla que surten demà a eslluir, després passaran pel Casal de Joves, després cap a l'Ajuntament i la parròquia. I llavors aquí a la parròquia tenen com altres anys la semificació del Passebre, amb Jesús, Josep Maria, alguns pastors, també invitar per si volen la gent venir cantar a Nadales, doncs cap a les 6, arribar dels Macs haurien d'estar previstes a les 7 i que facin també el seu homenatge al nen Jesús. Molt bé. Doncs, mossèn, deixem l'entrevista Moltíssimes gràcies a vosaltres, que tingueu molt bon Nadal, que ens ajudi també a obrir el cor de tots per acollir de veritat Jesús. Molt bé, doncs que vagi bé, bon Nadal. Bon Nadal, bon campanya.