#131 - El repte de treure la llengua a les aules, a les xarxes i a internet

I ara mateix són un quart de dotze, estem a la segona hora de la Rambla, el Magazine de Matins de Ràdio d'Esvern i tenim l'alcalde de Sant Just, en Joan Vasaganyes, a l'entrevista mensual amb l'emissora. Serà l'última del 2023 per tractar alguns temes de l'actualitat de Sant Just. Bon dia, alcaldia. Bon dia, Núria. Comencem amb alguns temes i farem referència, primer de tot, al ple municipal de desembre, que es va celebrar abans d'ahir. Un ple on potser el tema més destacat va ser l'aprovació definitiva de les ordenances fiscals del 2024. L'equip de govern tot hi va votar a favor, però la resta de grups, com és l'oposició, o bé hi van votar en contra o bé s'hi van abstenir? Bé, les ordenances acostumen així. Estem parlant dels impostos i aquells grups que no formen part del govern difícilment s'hi comprometen. El ple d'ahir, d'abans d'ahir, el que vam votar va ser desestimar les alegacions que s'hi havien presentat, més per qüestions formals que no pas de fons, perquè amb algunes d'aquestes alegacions en el fons hi estem d'acord i de fet ens hem compromès a estudiar la incorporació d'alguna d'aquestes propostes amb les ordenances fiscals del 2025, que es començaran a treballar, sembla ara molt llunyà, però es començaran a treballar al mes de juny, per tant no és un període de temps tan llarg com aparentment pot semblar. Altres temes que, per exemple, van anar de forma més fluïda, per dir-ho així, perquè tots els grups van votar a favor, va ser per exemple el sistema de les subvencions. És un bé per tothom. Al final el que es tracta és d'agilitzar la tramitació administrativa, que molts cops fa que les bones intencions polítiques acabin ensopegant amb masses pedres i el resultat final no sigui del tot satisfactori. I aquesta mesura, Ajuntament, amb altres que ens estem plantejant, doncs tenen com a objectiu poder facilitar el procés administratiu per a aquelles entitats que obtenen subvencions de l'Ajuntament. Fan activitats, aquestes activitats suposen despeses i l'Ajuntament, el que hem de ser és àgils a poder pagar aquestes despeses quan abans millor, perquè no es tracta demanar més de l'esforç que fan en hores d'idicació els membres de l'entitat, no es tracta sobredemanar-los que facin esforç econòmic. Això hem de ser molt cuidadosos des de l'administració i és el que intentem amb aquests canvis que estem plantejant. I també un altre tema per parlar del ple, és l'increment que es veurà efectiu a partir del gener del 2024 de les quotes del complex de la bona aigua? Sí, estem parlant d'un increment del 3,5, de 3,4. És un increment inferior al que aplicaran altres equipaments esportius dels voltants. Hem de pensar que en aquests darrers temps totes les instal·lacions esportives s'han vist sotmeses a un fort estrès, primer pel Covid, que va provocar una reducció de membres de les instal·lacions, d'usuaris de les instal·lacions esportives, i posteriorment, quan semblava que l'etapa Covid es començava a superar, van entrar els increments dels preus energètics, que en instal·lacions d'aquest tipus tenen un impacte molt important. Això ha fet que instal·lacions com la bona aigua en els darrers dos anys hagin tancat amb negatiu i aquest forat hagués pogut ser molt més important de no haver existit subvencions a diferents administracions. Per tant, el que es tracta és de tenir uns comptes equilibrats, perquè només tenir uns comptes equilibrats es pot oferir un servei de mínima qualitat als usuaris de la bona aigua. Sé que en aquest tema sovint apareixen comparacions amb altres instal·lacions esportives. Jo crec que el fruit dels increments que es produiran en uns llocs i uns altres en aquest mes, que gairebé totes les administracions estem actualitzant els preus i les tarifes, aviat la gent veurà que hi ha bastant d'equilibri entre la bona aigua a nivell de preus i de serveis, entre la bona aigua i aquells equipaments esportius amb els quals sempre ens comparem i agafem com a referència, perquè aquests estan aplicant increments molt superiors al 3,4 que apliquem a la bona aigua. És un tema que ja portava cua que sovint les tarifes, les quotes de la bona aigua es diu que són molt elevades, que la gent troba que potser per als serveis que s'ofereixen o per la qualitat de les instal·lacions o per l'antiguitat potser els preus són massa alts. No són unes tarifes econòmiques, no cal negar aquesta evidència, però a vegades també és veritat que no comparem serveis equivalents a la bona aigua amb la tarifa total. Tens accés a molts serveis que no estan inclosos en altres instal·lacions amb les quals ens comparem. Pensa que la bona aigua amb la quota total tens accés a gairebé tots els serveis que s'ofereix a la instal·lació i també cal després desgranar les diferents quotes que hi ha. Per exemple, la quota de la gent gran a la bona aigua comparativament és més econòmica que amb la d'altres instal·lacions. Si comparem només la quota total sí que és veritat que fins ara estava una mica per sobre. Jo crec que amb les actualitzacions que s'estan fent aquests dies quedarà bastant aparellada, però després cal mirar els serveis que ofereixen unes instal·lacions i unes altres i també les diferents promocions que queden incloses. Parlem ara de les obres de la millora de la via pública, carrers que necessiten el soterrament del cablejat elèctric. De moment, al carrer Bruc sabem que ja està lliure d'aquest cablejat i d'aquests fils que entorpien una mica l'espai. Quins carrers falten o encara necessiten aquestes millores? Nosaltres, quan fem actuacions de soterrament, que s'ha de dir que a nivell econòmic són molt costoses, ho fem per dues qüestions. La primera és per un tema estètic, perquè és veritat que a vegades hi ha cablejats que acumulen molts cables, que és una imatge desagradable de l'entorn urbà, però ho fem sobretot per facilitar la mobilitat, l'accessibilitat en l'espai públic. Aquests pals d'electricitat i de la fonia que la majoria de nosaltres no ens molesten, més enllà de la qüestió estètica, per les persones que tenen la mobilitat reduïda, sobretot aquelles que van amb cadira de rodes, són autèntiques barreres. Per aquest motiu, l'Ajuntament ha demanat molts recursos a dur a terme remodelacions integrals d'espais públics que sempre posen com a prioritària la supressió d'aquest tipus d'obstacles. Recentment hem aconseguit que el carrer Bruc ja quedi net d'obstacles. Actualment està en fase avançada ja la retirada de cablejat elèctric del carrer Caçadors, i jo espero que durant la primera meitat de l'any vinent, tant Carrer Caçadors com Verge del Pilar i Carrer Bona Vista, en el seu tram compres entre Creu i Major, quedin lliures d'acablejat aeri i passi a ser tot soterrat. També hi ha pendents, unes obres al cementiri municipal? Sí, s'estan fent. A nivell de cementiris, hi ha un canvi bastant ràpid, perquè la gent ja cada cop utilitza menys les tradicionals sepultures, i ara cada cop s'incinera més, i per tant el que necessita la gent són colombaris on guardar les cendres, on depositar les caixes amb les cendres. S'ha fet un canvi en l'estructura del cementiri per permetre que es puguin construir fins a 200 colombaris, aproximadament, i en paral·lel aprofitem que s'han de fer aquestes obres per crear itineraris adaptats a les persones amb mobilitat reduïda. Avui en dia, el terra del cementiri, en la seva major part, és un terra de pedretes, que estèticament és molt maco, però que aquelles persones que tenen mobilitat reduïda tenen molts problemes per poder desplaçar-se per l'interior del cementiri, i aprofitem aquesta oportunitat per solucionar aquest problema. Seguim amb més temes. Alcalde, a finals de novembre Sant Just va rebre la visita de dos consellers de la Generalitat per motius diferents. Una mica si podem explicar per què van venir els consellers, en un cas el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, i per l'altre Roger Torrent, conseller d'Empresa i Treball. Sí, en dues ocasions van ser dues visites que no van estar organitzades per l'Ajuntament. En el cas del conseller Campuzano va venir convidat per Esprocet, que és l'entitat que gestiona el centre pilot. Recentment s'han fet unes obres en aquest espai, en aquest edifici, per poder convertir-ho en un centre d'educació especial, i el conseller venia a visitar aquestes obres. Després, en paral·lel, una empresa potent de Sant Just va convidar el conseller d'Empresa, senyor Torrent, que també va venir a visitar aquesta empresa que s'ha instal·lat recentment a Sant Just. És una empresa innovadora i que té un potencial molt interessant. És a dir, que van ser cites com si tinguéssim organitzades des de la Generalitat. Acceptant invitacions en un cas d'una entitat del tercer sector i en un altre d'una empresa que s'ha instal·lat a Sant Just. Seguim amb transició energètica perquè sembla que Sant Just està fent passes definitives amb el tema de les comunitats energètiques locals. És una aposta en aquest àmbit. Justament aquesta setmana hi ha hagut una xerra d'informativa per posar en marxa la comunitat energètica de les escoles. Com està rebent la ciutadania de Sant Just aquest projecte d'autoconsult? Amb molt d'interès perquè afortunadament, amb els canvis legislatius que s'han produït en els darrers temps, qualsevol instal·lació que es faci a Sant Just pot arribar a qualsevol punt de Sant Just. Aquest és un gran avantatge perquè permet a persones que viuen en edificis plurifamiliars on sempre és molt més difícil poder instal·lar plaques fotovoltaiques, adherir-se a aquestes comunitats i, per tant, ser receptors d'energia verda. És un pas molt important. Des de l'Ajuntament, en aquesta primera experiència, el que volem és fer-ho el més obert possible per crear massa crítica i que la gent es vagi adherint i comenci a parlar i el bo corella funcioni i, mica a mica, l'atac es vagi extenent. Per tant, serà un model molt simple a nivell d'accés i podrà accedir a tothom. No es discriminarà per cap tipus de raó. I, més endavant, perquè al darrere d'aquesta hi haurà altres experiències, anirem seleccionant públics que identifiquem com a públics de l'interès. Però, en aquest primer cas, ho fem obert i fàcil precisament per remenar l'olla, per fer bullir l'olla. De moment estan obertes les preinscripcions. El que em consta és que estan havent-hi moltes trucades d'interessats. Arribarem a les 40 persones més o menys que podran participar d'aquesta primera comunitat energètica i esperem ben aviat poder-ne tenir d'altres. Aquests dies es parla de les mesures de la Generalitat en la fase de preemergència persequera. Com es tradueix a l'àmbit municipal? Suposo que és indispensable una crida a la ciutadania per reduir el consum d'aigua domèstica. De moment, els que hem aplicat mesures més dràstiques hem estat les propis administracions, sobretot en qüestions de reg, com és pel Pable passejant pels carrers de Sant Just, on abans hi havia verd, ara hi ha marró, és un canvi ben evident. Tot i així, a Sant Just continuem estant amb un consum de persones litre a dia per sobre dels 210 que marca la normativa, estem actualment amb 217. I, per tant, ben properament hi haurà dues accions que ens vindran marcades per la Generalitat i que des dels ajuntaments haurem d'implementar. Una primera, segurament, anirà encaminada a regular l'ús que es fa de les dutxes dels vestuaris a les instal·lacions esportives, abans parlàvem de la bonaigua, però a Sant Just n'hi ha d'altres, públiques i privades. Per tant, aquí hi haurà canvis. Aquestes també ho hauran de complir. Evidentment. Fins ara, les instal·lacions esportives quedaven exemptes d'aquestes restriccions, però tot apunta pel que ens està fent arribar l'Agència Catalana de l'Aigua en una fase d'emergència, en la qual ben probablement entrarem al finals de mes de gener, principis de febrer, aquesta exoneració s'acabarà. I per altra banda, aquelles residències que estan consumint per sobre del que és permès, i avanço que per a nosaltres és molt fàcil detectar qui està incomplint la normativa, haurem d'aplicar el règim sancionador que estableix l'àrea metropolitana de Barcelona. Residències es refereix a habitatges. Tenim identificades al voltant d'unes 880 habitatges on hi ha un consum excessivament elevat que fa que Sant Just, que en la majoria d'habitatges el consum està per sota d'aquests 210 litres per dia que marca la normativa, estiguem actualment per sobre. Per tant, ens veurem abocats a haver d'aprendre accions sancionades. I aquests habitatges tenen alguna forma de saber que realment el seu consum és molt... Els comptadors. A veure, exceptuant en casos on hi hagi fuites, el que és el consum d'aigua personal, mai arribes ni de bon tros aquests 210 litres per zona a dia, mai. Estem parlant de cases on s'està regant, tot i que no es pot, o s'estan complint piscines, tot i que no es pot. Per tant, no és que ens agradi molt haver d'aplicar sancions, però evidentment hi ha un moment en què si no apliquem sancions, els que serem sancionats serem l'Ajuntament. I acabem ja amb l'últim tema. Són 22 de desembre, tres dies de Nadal, i no podem tancar aquest espai sense dedicar uns minuts també als actes, a la pressió i festes que es viuran les dues properes setmanes a Sant Just. Parlem de Cap d'Any, la festa, el concert, la Cavalcada... La gent de Sant Just pels carrers està animada al comerç? Sí, jo crec que aquests dies estan enti bastanta afluència als comerços. I ara el que estem és organitzant especialment la Cavalcada, que és a nivell logístic... Complicat, eh? Complicat, sí. Però permeta'm que destaci sobretot aquests dies de Nadal la gran quantitat d'activitats, d'actes, que estan organitzant entitats de Sant Just encaminades a fer companyia a la gent gran del nostre poble. Penso que s'ha de posar en valor, perquè la gent gran normalment és la que viu en major solitud aquestes festes, les festes en què es fa molt incís amb la família, amb la companyia i, tant mateix, hi ha moltes persones que, malauradament, les passen en solitud. I vull posar en valor, com deia, que s'han organitzat moltes activitats per fer companyia a aquesta gent gran. Jo crec que les societats més avançades, les que funcionen millor, són aquelles que saben ser generoses i que saben cuidar la seva gent gran. I crec que, en aquest sentit, a Sant Just estem donant un molt bon exemple durant aquests dies de pre-Nadal i també de Nadal. Permeta'm que, des d'aquí, faci arribar el meu agraïment a totes aquelles entitats i a totes aquelles persones que aquests dies estan organitzant aquest tipus d'actes i activitats. De fet, les majestats als Reis Mags d'Orient també arribaran, no? Correcte, correcte. Però hi ha hagut les corals que han anat a les residències, bici sense edat també està fent una feinada impressionant. No vull començar a comentar-les totes perquè me'n deixaré i cometré una injustícia, però estan havent-hi moltes activitats en aquest sentit que la veritat és que són d'agrair. Molt bé. Doncs, alcalde, si no hi ha cap altre tema més a destacar, amb aquest missatge d'agraïment a les entitats de Sant Just, acabem aquí l'entrevista. Moltes gràcies, Núria. Desitjar-li també bon Nadal. Doncs jo també aprofito per desitjar a tothom molt bon Nadal i un millor 2024. Que sigui, doncs, adeu, fins la propera. Jingle bells, jingle bells, jingle bells rock. Jingle bells swing and jingle bells ring. Snowing and blowing up oceans of fun. Now the jingle hop has begun. Jingle bells, jingle bells, jingle bells rock. Jingle bells time and jingle bells time. Dancing and prancing in jingle bells square. In the frosty air. What a bright time, it's the right time to rock the night away. Jingle bell time is a swell time to go gliding in the one-horse sleigh. Gating up the jingle horse, pick up your feet. Jingle around the clock. Mixing and mingling the jingling feet. That's the jingle bell rock. Jingle bells, jingle bells, jingle bells rock. Jingle bells time and jingle bells time. Dancing and prancing in jingle bells square. In the frosty air. What a bright time, it's the right time to rock the night away. Jingle bell time is a swell time to go gliding in the one-horse sleigh. Gating up the jingle horse, pick up your feet. Jingle around the clock. Mixing and mingling the jingling feet. That's the jingle bell rock. Jingle bell, that's the jingle bell rock. We wish you a merry Christmas. We wish you a merry Christmas. We wish you a merry Christmas. And a happy New Year. We wish you a merry Christmas. We wish you a merry Christmas. And a happy New Year. Good tidings we bring to you and your kin. Good tidings for Christmas. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no no no no no no no no no no no no no no no no no no no No no no no no no no no no I love you Ho Democrats Ho Democrats At least Protestant evaporate our rights and trust a terra Pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-pim-p Esclar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Fins aquí el programa d'avui. Benvinguts. Viatges, història. Ben trobats. Cultura. Tot això ho escoltareu en el Benvinguts, Benvolguts i Ben trobats, aquí, a Ràdio d'Esver.