#14 - Entrevista amb Jordi Estradé, president del Club Natació Sant Just

Vinga, doncs ara comencem la primera entrevista d'aquesta roda d'entrevistes a l'esport local d'aquí de Sant Just. I comencem amb en Jordi Estradé, que és el president del Club Natació Sant Just, que també inclou a l'escola de Trieló. Salutem-lo! Hola, bona tarda Jordi, què tal? Bona tarda, què tal? Bé, parlem ja fa potser, anava a dir uns quants mesos, però potser inclús algunes temporades que no parlem aquí a la ràdio. Jo volia preguntar-vos una mica amb quins propòsits, metes, objectius... Heu començat aquest curs, aquesta temporada 2021-2022, el setembre, una mica. Quines eren les perspectives que hi havia per a aquest curs? Doncs sí, com bé dius, hem començat el setembre amb moltes ganes, amb l'il·lusió de sempre, i amb una mica a reprendre la normalitat dintre dels entrenaments i les competicions, perquè sí que és veritat que la Covid ens està afectant a tots els clubs a tots els nivells. Ara mateix, més o menys, sabries dir-me quants infants, quants joves formen el club? Doncs mira, entre llicències de natació i triatló, tenint en compte que els de triatló també són nadadors, evidentment, i a més a més que tenim adults, tenim adults de natació, en total devem ser gairebé unes 90 llicències. Perquè el club, entenc que us ubiqueu a la bonaigua, no? Sí. I allà feu entrenaments a la piscina per la natació i també pel triatló, i després no sé si feu també entrenaments més de caire amb bicicleta... Sí, sí. Evidentment, els entrenaments d'aigua, tot el de natació està centralitzat a la bonaigua, menys mal que tenim aquest equipament que l'Ajuntament ens deixa utilitzar. I llavors, els entrenaments físics de carrera de condicionament físic els fem entre el pati de l'IES, Sant Just, que ens va bé perquè el tenim al costat, i un dia a la setmana anem a pistes, que passa que Sant Just, el municipi on tenim, i ens n'anem a Sant Feliu. I un parell de dissabtes al mes anem al Parc Ciclista, al Baixo Bregat, que el tenim ubicat davant del Brogi, i allà doncs practiquem, evidentment, tot el que són tècniques de ciclisme. Hi ha molts joves que estan competint, no sé si estan en lligues o teniu una federació... Doncs, nosaltres cada any competim a nivell català, i inclús a nivell espanyol, amb alguns atletes una mica més avançats. Ara mateix s'han iniciat les competicions de natació, i a nivell de triatlo s'han iniciat les competicions de duetlo. Perquè, evidentment, tot el que toca aigua s'ha condicionat una mica el temps. Comencen l'abril, l'abril-maig... Ara són èpoques de curses populars, de croços i de duetlo. Ara que estem a la meitat de la temporada, diries que els objectius amb els que vau començar el curs s'estan complint? Sí, a natació sí, perquè ja hem competit amb dues o tres competicions del calendari català. Amb triatlo, és el que et deia, acabem de començar la temporada, esperem poder completar una temporada més o menys normal. I, bé, il·lusió i esperança, i que això no tindria enrere. Clar, perquè els i les esportistes venen amb ganes de fer els entrenaments... Ja de tot. Evidentment, nosaltres toquem nanos de 6-7 anyets fins a 17-18. I la veritat és que aquesta última franja de més grans déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do el malament que ho han passat aquest any i mig que portem ja de no normalitat. I això afecta, evidentment, els afectat amb relacions personals, els afectat amb estudis, i els afecta a nivell de pràctica esportiva i d'entrenaments, evidentment. I la feina és dura i constant. És a dir, no només hi ha la feina de nivell tècnic d'entrenament, sinó constància, hàbits, una mica motivat per fer bé aquell entrenament. Entenc que és una feina doble pels tècnics, també. Sí, una miqueta. Una miqueta és la feina de no motivar, sinó re-motivar. O sigui, retorna poc a poc a la normalitat que venia sent la pràctica esportiva i la vida del club. Perquè vosaltres, en el club, com us va afectar tot el tema de la irrupció de la Covid? Entenc que es van parar els entrenaments i després com els vau poder tornar a engegar? O fèieu-ho amb el mateix format? Vam poder salvar, en principi, els entrenaments que eren a l'aire lliure. Vam fer natació fins que van tancar l'instal·lació. I vam estar uns quants mesos parats. I el que fèiem és intentar no perdre el contacte fent sessions on-line. Imagina't. A la banyera de casa? No, no tant, no. Però una mica d'acord i una mica de força, de condicionament físic, que no perdessin una miqueta. Evidentment, tot el que era una forma física bàsica. I teniu grups, equips, nedadors, nedadores que estiguin competint en categories noves? O que destaquin l'esport? Sí, sí, sí. Tenim de tot. Tenim des del que ve a fer una simple extraescolar. Aquí s'ho pren molt, molt, molt en sèrio. A més, aquest any hem iniciat... És un any de bastants canvis al club. I el primer és que hem iniciat una col·laboració que esperem que es tradueixi en una fusió amb un club de primera línia a nivell català i espanyol de, entre cometes, de gent gran, que és el Cató, a Barcelona. Nosaltres som escola, estem considerats a nivell català com una escola pionera i que ho fa bastant bé. Llavors, aquest club tenia ganes de muntar escola, però no havien treballat mai amb nanos. I nosaltres no teníem a l'esglaó d'adults de certa entitat. Llavors, ens van venir a buscar i estem buscant sinèrgies. Ells, de sobte, tenen escola, tenen una masia d'ananos que els poden alimentar i els nostres nanos tenen un mirall on poden buscar el seu camí. On poden dir jo mai si jo tiro endavant, si m'agrada, si ho vull fer en sèrio, si a més em dóna bé, tinc un equip on anar. Llavors, ja tenim dos o tres nanos que han fet el salt al Cató i que fa dos dies han fet la primera competició allà amb els colors de Cató. Així estem ara mateix amb un impàs. I aquesta fusió, per dir-ho així, ha estat proposada per algun dels dos clubs? Sí, sí, sí, ens van venir a buscar. A Cató buscava el que et deia o muntar escola, però no tenen ni la infraestructura ni potser els coneixements. I bé, al món de l'esport, al Trialó ens coneixem tots. Teníem contactes amb els responsables de Cató, ens coneixíem de fa molt temps. Ens veiem a les competicions i se'ns va proposar i vinga, ho vam valorar junta i ho tenim endavant. Perquè el club Cató on està ubicat? Està a Barcelona, a la banda de Sarrià, més o menys té la seu. Perquè els tècnics que formen part del Club Natació de Sant Just són, per exemple, exalumnes o entenc que és gent formada, no? Mira, a mi em toca ser president i soc tècnic, soc entrenador de Trialó. El meu company, el Víctor, també som els dos entrenadors de Trialó. A nivell de titulació, estem titulats per la Federació Espanyola de Trialó com a tècnic nacional. I els dos tècnics que hi ha amb natació també són tècnics de natació. El Salva, que és el nostre director tècnic, és tècnic de tota la vida. I el Marc, que també és veí de Sant Just. Per treballar amb nanos necessites estar titulat. I en quin moment el Trialó apareix en el club? Perquè primer us dedicàveu només a la natació i després va aparèixer a l'escola, no? Doncs sí, mira, teníem una sèrie de nanos que devien petits ja feien natació i que eren terremotos, d'aquells que no... Que no paren. Que no paren i no canses mai. I precisament pel Salva, que ja parla de ser de tota la vida Nadador i entrenador de natació al Prat també era triatleta. I llavors ens va dir, escolta'm, aquests nanos, mira, fem un Trialó de petits allà al poble i tal i igual, per què no els porteu i tal i igual, amb desconeixement total per la nostra banda. I sí, sí, vam anar, els va encantar, ho vam fer prou bé i, escolta'm, vam començar a treballar i al cap d'uns mesos ens vam tirar a la piscina, mai millor dit, i vam anar a l'escola. I portem, doncs, vuit anys cap a nou. I quines condicions o què s'ha de donar perquè algú pugui portar bé el tema de les triatles? Se li han de donar bé els tres esports? Sí, sí, sí. Nosaltres ho hem fet bé des del principi i ens han sortit bé les coses perquè la nostra base és l'aigua, és la natació. La natació de les tres disciplines jo diria que és la més necessària i la més complicada i la més dura i la més avorrida. I llavors és la que més necessita tenir una base de ben petit, de ben jove. Si ets un bon nadador, si adquireixes un cert nivell amb natació, això et permetrà a les triatons, que el primer sector és l'aigua, primer sortir davant, segon no cansar-te gaire, que et queda la bici i el corre, i tercer, passar-t'ho millor, perquè si estàs davant d'un triató tu passes millor. Llavors nosaltres hem treballat de sempre molt la natació i la carrera i el ciclisme han vingut acompanyant aquesta activitat principal i per ara ens ha sortit bé. Els nanos de 17 i 18, per exemple, en un triató, quants quilòmetres farien nedant, quants corrent i quants amb bici? Doncs mira, la seva distància per aquesta edat és una distància sprint, llavors en una distància sprint estan nedant 750 metres a mar, estan fent un sector de bici de 20 km i estan corrent 5 km. Els més petits però abans de començar-se en triató poden anar agafant també una mica l'hàbit de prendre bé a nedar, córrer... Vull dir, un nen de 6 anys no sé si fa triatons. Sí, sí que n'hi ha, i és molt divertit de veure-los, perquè són molt curtets, molt intensos, no saben graduar gens, van a tope des del principi, però és molt divertit. Però en tot cas nosaltres evidentment l'esport amb aquestes edats ha de ser evidentment lúdic i formatiu. Llavors el que volem és a l'aigua que s'hi sentin bé amb el medi, que controlin el medi i escolten l'altre, la carrera i la bici, xinutxano, poquetapoguet, que ho vagin agafant i assimilant. Però sobretot el medi aquàtic, que és el més difícil, el més complicat, que l'agafin, que l'agafin. Els jugadors, els nedadors, nedadores, s'estan acostumant a les normes Covid, que sembla que han vingut ara per ara per quedar-se? Sí, sí, quin remei, però ja no nedadors. Jo crec que tots els nanos, evidentment fan i des fan, i com més grans pitjors, perquè està clar que estem nascuts per quan som adolescents, doncs fer tot el contrari del que ens diuen. Però en tot cas sí, sí, a més hi ha les mesures generals i després hi ha les mesures Covid de club. Però amb tot i això hem vist que un dels entorns més segurs a nivell esportiu, escolta'm, no sé si és pel clor o pels gasos que es pren o per què, però és la piscina. Nosaltres dintre de la pràctica esportiva no hem tingut cap positiu. Tots els positius que ens han vingut al club han sigut o per contagis a escola o familiars, però dins el club que haguem persegut un inici de focus, no, no n'hem tingut cap. I heu hagut de fer algun aïllament o enviar algun grup a fer quarantena o confinament? No, no, no, no. Sempre hem tingut notícia externa, però a nivell de club no. Evidentment hem tingut baixes i hem tingut comunicacions de nanos que no venien, i en seguim tenint, però ja et dic, dins el club com a tal no. I arran de la pandèmia heu tingut molta gent que s'hagi donat de baixa del club o que hagi deixat l'esport? Sí, déu-n'hi-do. I parlant amb altres clubs els hi ha passat a tothom. Jo crec que, i els nanos més, jo també tinc fills adolescents i jo crec que per ells està sent molt dur. Necessiten tocar-se, socialitzar-se, fer el burro i durant mesos els hem tingut lligats. I això quan han tornat una mica a respirar, potser el que els ve menys de gust és dintre d'una disciplina esportiva, ni que siguin poques horetes a setmana. I sí que hi ha hagut baixes. I el protocol, és a dir, la relació que teniu amb la federació, no sé si ja es diu federació de natació? Nosaltres tenim relacions amb la federació de natació i amb la federació de trialó. Estem doblement federats. I a nivell de comunicació per als protocols, tot això, com ha sigut o com està sent? Hi ha bona entesa? Hi ha incongruències? Incongruències, sempre n'hi ha alguna, però ja no a nivell de federacions, sinó a nivell general. Però en tot cas, el que hem vist és que les federacions al final es remeten a cat sàl·lit i a les normes més generals que llavors cadascú i cadascú es porti, una mica les intenta dur al seu jardí, però les normes són... Bé, doncs Jordi, jo no sé si hi ha algun tema que vulguis destacar. Ens has comentat aquesta notícia de la fusió amb Catoa, que esperem també anar a tenir més. Doncs mira, hi ha dues notícies més, importants totes dues. Primer, que el 22 de maig farem la vuitena trialó, aquí la vuitena trialó i l'altre, que és l'any que ve. I lligat amb això, doncs mira, hi ha un programa de la Federació Espanyola Trialó, de la FETRI, que es diu Amazonas. Aquest programa Amazonas el duen a terme amb el Consejo Súber de Deportes, sobretot per promoure l'esport entre nenes i noies d'edat escolar. Llavors, la Federació Espanyola Trialó a partir de les federacions autonòmiques han buscat clubs, han buscat escoles per a dur a terme una sèrie de xerrades i activitats. Nosaltres hem estat escollits com una de les escoles dels voltants de l'àrea metropolitana per fer aquesta activitat. Això ho hem lligat amb els nostres trècnics, ho hem lligat amb tècnics de Catoa, ho hem lligat també, tindrem una col·laboració important que ens aportarà tècnics seus també. I això, ens presentem a les escoles amb un mini projecte d'unes xerrades i unes pràctiques esportives concretes tant a l'escola com a les nostres instal·lacions. Tot adreçat, evidentment, nosaltres ho hem obert. Ja no fem només nenes, sinó que fem nenes i nenes i nens i noies i nois. Però en el marc aquest del programa Amazonas, el que farem és una promoció del nostre esport a nivell escolar en els pocs cinc mesos. Això ho lligarem amb una sèrie d'activitats i tot això anirà a parar a qui vulgui, a qui vulgui que els nanos que veiem interessats puguin competir el 22 de maig amb nosaltres a la tria de l'escola. I es diu així projecte Amazonas, no? Sí, el nom és una mica així. Això ens ve donat de Madrid, però en tot cas tot suma. I mira, és un projecte de promoció d'esport i això sempre està bé. I de cara a la tria de l'escola que comentes, es fa el 22 de maig i és una tria de l'escola que organitza el club de natació. I quanta gent normalment hi participa? Doncs mira, sempre tenim problemes perquè no hi cabem, perquè tenim el lloc. Primer, que les proves infantils no deixen que siguin multituds, evidentment. Després hem de pensar que cada nano arrossega un mínim de dos adults, o sigui, s'ajunta una de gent aquí perquè venen clubs de tot Catalunya. En tot cas, sempre tenim el topall entre 200 i 200 i escaig nanos cada any. I entenc que van a la bona aigua, fan la part de natació allà, després van a córrer cap als voltants. Van amb bici pels voltants i corren pels voltants. Aquest any encara no sé... Tindrem una reunió amb l'Ajuntament perquè han iniciat obres al descampat. Sembla que hi van vivendes i tal, però com cada any ja ens ho muntarem. Doncs res, Jordi, ara sí, donem per acabar de l'entrevista. Que vagi molt bé aquests projectes que teniu endavant. I res, també molta sort i acabar bé tota la resta de la temporada que queda. Doncs moltes gràcies per l'entrevista, ja ho sabeu. A qui li interessi fer trialó, allà estem, oberts de tothom, i que el 22 de maig, si no ens veiem abans per les escoles, poden anar-nos de trialó. A més, us poden anar seguint també per les xarxes socials. Sí, sí, evidentment, Instagram, web i... Lo normal. Sí, lo típic, el que utilitza més la gent, la web i Instagram. Exacte. Molt bé, que vagi bé, Jordi. Gràcies, bon dia. Adéu.