#141 - La solidaritat de les entitats catalanes amb les dones afganeses

Música Vinga, doncs comencem ja la segona hora del magazine Matinant la Rambla de Ràdio Desvern i ho fem amb l'entrevista del dia. Conectem via telefònica amb Joana Amat, sant justenca i presidenta de la Fundació FIDEM, la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora, que, juntament amb altres associacions de dones de Catalunya, el 2021 va impulsar el moviment crit virtual en defensa de les dones afganeses per la restauració del règim talibà a l'Afganistan. I que ara, motiu del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, convoca, crit virtual, una segona manifestació digital sota el lema crit pels drets humans de les dones. Saludem la Joana. Hola, bon dia, Joana. Bon dia, bon dia i gràcies vosaltres per donar-nos veu. Bé, aquesta segona convocatòria digital que impulsa el moviment crit virtual alça la veu en contra de la vulneració dels drets fonamentals que pateixen tantes dones arreu del món. Un crit per dir-ho així que es fa extensiu a defensa dels drets de totes les dones. Sí, mira, nosaltres vam començar amb les dones d'Afganistan, perquè se'ls va posar en marxa el 2021, però veient com ha evolucionat les coses, que després d'Afganistan hem hagut d'afegir tot el tema de dona llibertat de les dones iranianes i ara estem patint les guerres d'Ucraïna i la guerra d'Israel amb Palestina, tu vas veient que la dona és la gran víctima de totes les guerres, és la gran perdedora de tot i que, a més, i aquí inclou el nostre país i inclou Europa, els drets que havíem conquerit estan amenaçats. Els drets de les dones que nosaltres havíem conquerit en els anys, doncs hi ha uns moviments polítics, sobretot, que el que volen és tornar la dona a casa per lliure ràpid i això és el que no estem disposats de cap de les maneres. A vegades sembla que la violència cap a les dones i la vulneració sistemàtica dels seus drets, dels drets humans, és més explícita en alguns països com l'Afganistan o l'Iran, però realment, com tu dius, són moltes dones que pateixen violacions dels seus drets arreu del món. És arreu, però l'Afganistan més que res és un símbol, perquè és el primer país del món on s'ha fet realment un apargeig de gènere. Les dones estan proscrites, les dones no poden sortir soles al carrer, les dones no es poden escolaritzar, les dones s'han de casar perquè si no tenen home no poden tenir aliment, per què no poden sortir a comprar l'aliment? Les dones són producte i mercaderia, res més, res més. Són un objecte de canvi, són un objecte de procreació i prou és el lloc on realment allà s'ha acabat tot per elles. I tot i així, es resisteixen, eh? Perquè nosaltres estem en contacte amb les dones d'aquí i d'allà, refugiades afganeses a Pakistan i dones que han arribat aquí, que les hem portat nosaltres cap aquí i ens expliquen com... És simbòlic, tot el que està passant allà és el sum del que tot arriba a passar arreu. La primera manifestació virtual que es va organitzar en defensa de les dones afganeses a les seves famílies va ser el novembre del 2021. Com va ser la resposta de la ciutadania a la participació? La veritat és que era la primera experiència al món de fer una manifestació virtual. Això ho vam organitzar, va sortir la idea de decidir, però en seguida vam organitzar un grup de setze dones, sobretot l'intercollegial del Consell Nacional de les Dones i l'UPC amb el Col·legi d'Informàtics i la seva dragana, al davant, diguem-ne, que és la que va crear l'EGNA. Aquest primer crit va tenir un ressò extraordinari. A més, s'ha de veure que quan és el moment calent, tothom s'hi apunta, perquè vam tenir moltíssimes institucions, però moltíssimes institucions i tot el passeig de gràcia ple. En aquest moment ja tenim, hem passat de les 120 institucions que representen quasi 500.000 persones, aquestes institucions, que presideix la manifestació, l'Arcalde de Barcelona, la consellera d'Igualtat i Feminismes i la presidenta del Parlament de Catalunya, tot en virtual. Jo us convido a que hi sigueu, totes les dones de Sant Just, perquè Sant Just sempre ha sigut molt solidària, molt solidària. És un poble, jo soc Sant Justenca, però m'enorgullejo de tota la gent que viu i treballa a Sant Just, perquè és gent que sempre ha tingut aquesta solidaritat i l'Ajuntament de Sant Just es va apuntar al primer. El primer, de veritat, és que no s'ho van pensar ni un minut. I necessitem gent, necessitem omplir aquest passeig de gràcia, saps? Les institucions ja hi són, però ara necessitem omplir de gent, i això és per demà, que és per demà a les 7 de la tarda. I demà veureu testimonis de dones que han patit aquesta repressió i que ens explicaran les seves evidències i ens manifestos fets en català, castellà i anglès, tothom podrà veure amb la llengua que vulgui, però realment que us encantarà, us encantarà i us farà solidàries amb les dones que pateixen. El 10 de desembre es van celebrar els 75 anys de la declaració dels drets humans i ara el 10 de gener s'organitza aquesta segona manifestació. Sí, nosaltres vam obrir la web el 10 de desembre. O sigui, volíem que el dia dels drets humans, la web s'obris, s'obris perquè qui vulgués ja s'hi posés. L'acte central és demà, però la web nosaltres la tindrem oberta fins al dia 8 de març, el dia de la dona. I la gent es podrà seguir inscrivint, que això ja ho vam fer l'altra vegada, perquè hi ha gent que se n'antera tard. I no per això, no es pot demostrar solidari, molt menys. I com que això... Pensa que la web està construïda d'una manera que és molt rigorosa, molt, molt, molt, la gent t'ha d'inscriure amb el DNI que després queda encriptat, perquè l'UPC això ho té molt clar, però realment tothom qui vulgui, pot ser-hi, i pot ser-hi fins al dia 8 de març. La pàgina web és la critvirtual.com, veritat? Exacte, exacte. Allà podeu veure el critvirtual.com d'ara, i després hi ha un enllaç perquè qui vulgui, si vulgui entretenir, pugui veure el de l'any 2021. I és un acte, entenc que dura més o menys, 30 minuts, com el de...? 30 minuts, sí. Sí, sí, l'Etxell Freixa llegirà el manifest, la periodista, la coneixeu, de 2003, que a més ha estat a territori, però a territori, a tots els conflictes de guerra, llegirà el manifest en català. Una dona iraniana que viu aquí a Catalunya llegirà el manifest en castellà, i una dona afganesa llegirà el manifest en anglès. Crec que és millor poder-ho sentir tot. I després tindrem uns parlaments de la presidenta del Parlament, de la consellera d'Igualtat i de l'arcalde de Barcelona, sobretot sobre el mateix tema, i uns testimonis, tant de l'Iran com de l'Afganistan, perquè la gent visualitzi què està passant allà. El que és important remarcar també és que, perquè clar, jo quan ho llegia pensava, ostres, manifestació virtual, però ara parlen d'omplir el passeig de Gràcia, no ho lligava, no? El Google Maps. La idea és que cada inscripció, com si diguéssim, dona la presència anònima en l'acte en forma d'una cadira virtual al passeig de Gràcia. Exacte. Nosaltres hem omplert les cadires al passeig de Gràcia, les cadires tenen un color, i quan tu t'inscrius et donaran un document d'inscripció amb un número, i aleshores les cadires van canviant de color. I aquí vas veient les cadires de color lila, que són les cadires que ja estan omplertes el dia de la manifestació, perquè la gent ja reserva plaça avui mateix. Vull dir que la manifestació pots inscriure-te en aquell mateix moment, però és important ja anar-te inscrivint. Ja portem més de mil inscripcions de gent que després participarà en aquest acte, diguem-ne. La Gràcia és anar omplint, omplint el passeig de Gràcia, tot és virtual. I, Joana, l'any 2021, explica'ns una mica per quin va ser el detonant per què Fidem es mobilitzés per crear aquesta iniciativa. Mira, això va ser el mes d'agost, saps que anaven marxant les tropes d'Estats Units, i les dones de Fidem em anaven enviant whatsapps dient hem de fer algo, hem de fer algo, hem de fer algo, hem de fer algo. Jo també estic a l'intercol·legial i les dones de l'intercol·legial anaven dient hem de fer alguna cosa i d'aquí va venir la idea de fer alguna cosa i la fem diferent, que puguem obrir-la a tothom. Com vam tenir la idea, el primer que vaig fer és parlar amb la Carina Givert, que és la de gana del Col·legi Informàtic de Catalunya, molt amic a mi, perquè ja estem juntes a l'intercol·legial i li vaig dir mira, he tingut una idea, però a mi és boja, suma-la a la validat, perquè si no la valides tu, segur que la idea és impossible. Va dir de seguida que sí, al revés, la va mirar molt i aleshores a partir d'aquí vam anar amb tot un grup de companyes de l'intercol·legial, més dones del Consell Nacional de les Dones, gent del Col·legi de Periodistes i altres companyes que estem juntes en altres guerres, vam fer tot un grup de 16 entitats i ens vam... amb dos mesos havíem creat la web, amb dos mesos havíem aconseguit els testimonis de dones, i en aquell moment les vam treure clandestinament de l'Afganistan, perquè encara les dones no havien pogut fugir, perquè això era el mes de setembre d'octubre, i aleshores vam treure testimonis d'aquestes dones i en aquell moment vam gravar l'acte que ho va poder presentar l'Antoni Bassas, vam gravar l'acte al Palau de la Generalitat, aquesta vegada vam fer una cosa més directa i més virtual, en aquell moment va haver-hi un acte que es va gravar tot que era presencial a dins del Palau de la Generalitat i vam entrevistar una família que havia arribat aquí, que tristament d'aquí ha hagut d'anar a Alemanya, perquè aquí els sistemes dels refugiats no estan funcionant bé, a la primera etapa sí, però després no, i no tenen possibilitats de tenir feina i aquesta família, que a més eren metges i eren periodista a ell i metge a ella, avui estem treballant junts, però des d'Alemanya, però d'alguna manera aquelles 16 entitats van aconseguir, amb un temps rècord, organitzar-ho tot, tot, tot. En aquell moment a la capçalera hi trobem universitats, hi trobem patronals, hi trobem sindicats, si vas mirant la capçalera i vols anar veient, només són visibles la capçalera oficial, que és la institucional, i ara hi ha 120 i escaig d'entitats i hi ha sobretot totes les universitats, col·legis professionals, associacions de dones de Catalunya i periodistes, gent que tenen una relació en nom d'institucions. Joan, amb aquest clam multitudinari, què s'exigeix a la comunitat internacional? El manifest pel que parlem és que s'ha de repensar tot el tema dels refugiats. Primera, que hem de donar veu a aquestes dones, hem d'aconseguir no mirar cap a una altra banda amb el que està passant a l'Afganistan, perquè és la radicalització absoluta de l'eliminació dels drets, però després mirarem l'Iran i mirarem a tots els altres països que t'hi han anomenat abans, però el manifest sí que es concreta molt, perquè aquests drets humans només pel fet de ser dona ja haurien de tenir dret a ser refugiats, m'explico. Els exigeixen unes coses quan arriben al Pakistan i s'entrevisten amb l'ambaixada espanyola que està absolutament restringida a l'accés, o demostren que vostè ha estat amenaçat, mare de Déu, què vol que li demostri? No veu que estic aquí amenaç? Si és que jo li haig d'aportar papers, que haig d'anar a l'Afganistan a buscar els meus papers? M'entens? Arriben aquí i els diuen, demostrim que vostè és metge. Jo no he fugit a través de les fronteres, amb la ruta de les màfies, pagant una fortuna per poder salvar la vida, i això, altres països els tenen temps amb observació al costat d'un metge o al costat de qui sigui, al cap d'un mesos ja estan treballant. Aquí estan fent feines de dones de feina. Això és molt trist. Tota la primera etapa que ho fa la Creu Roja i que ho fan entitats sense ànim de lucre, que són els primers 6 mesos, està funcionant perquè ja tenen una gran pràctica, no troben vida, aquí no troben vida. Joana, deixem l'entrevista en aquest punt, animant a tota la gent, sobretot a Sant Justenc i Sant Justenques, que s'assumin amb aquest crit virtual, amb aquesta manifestació, que és demà a les 7 de la tarda, que l'únic que s'ha de fer... No us ho agraeixo moltíssim, és un poble molt solidari. Homes i dones. Aquesta guerra l'hem de guanyar tots junts. Molt bé. Gràcies per aquests minuts aquí a Ràdio Desvern. A tu. Que vagi molt bé demà. Gràcies de tot part. Adéu. Fins aquí el programa d'avui. Gràcies.