#144 - Reflexions sobre l'activisme cultural i la gestió cultural

Número 1. Número 2. Número 3. Número 4. Número 5. Número 6. Número 7. Número 8. Comencem la segona hora de la Rambla al i ho fem com sempre amb l'entremista del dia. Avui tenim de convidats els Sant Just Tanks, Lluís Terres i Dani Martínez, autors dels dos projectes artístics que han guanyat la convocatòria que va obrir fa uns mesos l'Ajuntament, concretament els mesos de juny-juliol del 2023, per al foment de la creació artística. Un finançament que dona l'administració local de Sant Just per tercer any consecutiu. I obrim els micròfons, els saludem. Hola, bon dia. Què tal, Lluís? I Dani, com esteu? Hola, molt bones. Molt content d'estar aquí a la ràdio. Tu també feia temps que no venies. Jo també, molt content d'estar a la ràdio. Sí, jo crec que ni 24 hores. Doncs sí, ni 24 hores. Primer de tot, felicitats i enhorabona als dos per la feina i per haver aconseguit aquesta fita. Moltes gràcies. Quan vau saber que les vostres propostes artístiques eren les que rebrien aquest finançament, quan ho vau saber? El Lluís et dirà des del principi, jo crec, perquè no perquè tinguéssim un topo en el jurat, sinó perquè teníem com una espècie de, no sé, alguna cosa, saps dins, que ens deia, aquesta vegada és la nostra, aquesta vegada és la nostra. Jo et diré que a partir de, no sé, de la primera setmana de... finals de juliol, al principi d'agost, que venien les festes majors i, bueno, ja havíem fet tot el procés de selecció i tal, i la cosa estava bastant encaminada, tot i que no ho vam saber definitivament fins a principis de novembre. Sí, sí. Jo, modèstia part, jo sabia que aquest projecte que presentava era molt bo. Bueno, això és el que jo em pensava. Però sí que és veritat que, en el meu cas, va haver-hi una persona que un dia em va dir felicitats, no vaig entendre per què. Mira. I llavors es va callar i vaig pensar ja en perquè em pot felicitar i vaig dir, eh, potser que vagi perquè. Era la primera vegada que, per dir-ho clar, hem dit que l'Ajuntament ja és la tercera convocatòria que fa d'aquest tipus, era la primera vegada que vosaltres us hi presentàveu? A títol individual, sí. A títol individual ens presentàvem per primera vegada, però a nivell grupal, vam fer una primera presentació a la primera edició en nom de Mare meva companyia. Quan... Als inicis, de fet, encara no s'havia ni format la companyia, però presentàvem un projecte com a companyia. Jo, ja sabeu, des de fa un any i mig jo ja no formo part de la companyia, però sí que en els seus inicis s'havia presentat un projecte per... Bueno, havia hagut tot el boom de Mamma Mia, havíem fet l'espectacle de Mamma Mia Can Gines, en Lluís m'havia dit, ostres, hauríem de seguir fent coses, i ens va sorgir l'oportunitat i vam dir, vinga, va, tirem. Es va presentar, vam quedar tercers, però amb el crèdit que ens donaven no podíem fer gran cosa i vam haver de dir que no, i no vam acceptar la beca, diguéssim, perquè no la vam guanyar, sinó que vam quedar en tercer lloc, però com que hi havia un remenent, sobreven diners, va haver aquesta oportunitat, però finalment no la vam acceptar. Llavors, com dèiem, la companyia ara fa el seu camí, jo faig el meu, el Lluís també fa el seu, i ara ens ha tocat treballar, sí, sí. Molt bé, doncs comencem a parlar una mica de cadascun dels projectes, per exemple, comencem amb el Lluís. Quines arts implica? Explica'ns, també, una mica, quina és la seva essència, no? Per què pot atraure al públic aquest format que proposes? Doncs tot una mica va relacionat, el Dani explicava, no?, que havíem estat en una companyia, que havíem treballat. Gràcies a això, també, vaig conèixer artistes de Sant Just, que realment les seves dots artístiques, tant de cant com de teatre, eren molt bones, i en aquest cas, la Daniela Fumador ja la coneixia d'un altre projecte que tenia, d'un grup de versions que es deia Eko, i em va encantar, em va encantar. I va ser arran d'això que agafava la Daniela a la seva basala artística i pensava, ostres, aquesta noia ha de tenir més oportunitats. I va ser arran d'això, i després, no sé, són com connexions que van passant. Jo no ho tenia pensat, com aquest projecte, abans que sortissin les beques, però quan van sortir, van coincidir moltes coses, havia anat al concurs de poesia prosa, i llavors havia estat com... fa molts anys que vaig fent fotografies, per tant, he vist tots els certàments, pràcticament, un certàment que es fa des de l'any 1990. I escoltava i anava dient, ostres, i això que està anant al resit d'ara, hi havia temes que eren molt profunds, molt bons, i dic, ostres, i què passaria si això... Sí, com que els versos poètics eren macos. Si això es convertís en cançons, no? Però, no sé, va ser com un pensament, i ho vaig deixar allà, i llavors, ja quan va sortir el concurs, vaig dir, ostres, hi ha poetes i poeteses de Sant Just, a veure qui tenim. Vaig parlar amb el Jordi Amigó, el Jordi Amigó sempre quan has de fer alguna cosa teatral o del poble, sempre vas a ell, i et va dir, escolta, i això del concurs, i vaig pensar, ostres, però si és una idea que ja, en aquells moments, ja ho havia pensat. I sí, sí, va començar a partir d'aquí, i aleshores vaig anar directament a la Marta Mossat, i li vaig dir, Marta. Que és la responsable del servei. Sí, del Servei de Normalització Linguística. Servei local de català. De català, perdona, perdona. Com ens agrada aquí, pica cullerada amb els noms. Doncs el clan va dir, i ostres, sí, és que tenim des del 1990, doncs imagina't, si hi ha concurs de poesia, hi ha de prosa, i donen com tres premis, que hi ha primers, segons i tercers de cada categoria, doncs imagina't la de poesies i poesies i poesies que hi han acumulades. I a partir d'aquest moment, aleshores vaig parlar amb la Daniela, i li vaig dir, Daniela, mira, tinc aquest projecte, a veure, m'agradaria que hi participessis. Perquè, de fet, estava molt pensat també per ella. I sí, i llavors la Marta ens va començar a passar amb poesies i poesies, i nosaltres vam dir, doncs fem una selecció de 15 temes, més o menys, dels quals en acabarem agafant 12, perquè prèviament nosaltres, d'aquests poemes, de poetes i poeteses d'aquí de Sant Just, nosaltres hem de demanar com l'autorització. Clar, permís. Llavors el que fem no és musicar, és a dir, no posem música i recitem, no, no, les volem convertir en cançons. Per tant, el que farem és acabar fent un disc, un CD, amb 12 temes, cantats per la Daniela, i després hem agafat el Nico Rosés, Rosas? Rosés, sí, Rosés. perquè ens faci tota la producció musical. Llavors, ara en aquests moments ja estan treballant i he escoltat algunes coses i som-ne. Perdona, Lluís, però a mi, si em diuen que jo, que he escrit un poema, que me'l volen convertir en cançó música, o sigui, jo és que no m'ho penso ni dos segons, per mi seria, bueno, com una al·lògia, com una, no sé, com, com... Vull dir, clar que heu de demanar permís, no? Però, vull dir, per les persones a qui han tingut la sort que se'ls ha seleccionat el seu poema perquè la Daniela el canti, no sé, penso que ha de ser una... Molt xulo, vaja. Jo vull pensar que ningú ens dirà que no. Però és que a més, hi ha una cosa que és molt curiosa, perquè, clar, com parlem de poemes de fa molt temps, potser aquestes persones eren molt jovenetes, o eren nens, o... Sí. Una cosa que a mi em fa molta gràcia saber és quin significat té ara aquest poema, que potser he escrit fa deu anys enrere per a aquella persona que també l'ha escrit, saps? Llavors, nosaltres volem fer el mes de febrer una... com una pre-presentació d'aquest projecte, on volem convidar tots els poetes i poteses que formaran part, també, no?, com... com autors o... del... d'aquest CD, i, llavors, fer la presentació, explicar una miqueta quin ha sigut tot el procés creatiu, i fer un tastet, també, d'aquestes cançons que es presentaran, si tot va bé i tot flueix bé el mes d'abril, per Sant Jordi. Molt bé, clar, seria la data, lògicament. Vinga, va, doncs, Dani, ara ens toca parlar amb tu. Quin camartístic o escénic toca el teu projecte, què consisteix, o amb què t'agradaria impactar, també, el públic? Doncs, mira, Núria, nosaltres, l'Avall entre els teus braços, que és el nom del projecte, volem fer un espectacle per a tot Sant Just. És a dir, volem fer un espectacle per a tota la gent que s'estima, com jo, al poble, i, realment, nosaltres volem retre un homenatge també al passat del municipi. Llavors, nosaltres farem una obra de teatre musical, d'acord? Que serà de nova creació, això vol dir que per mi és un repte. Fins ara jo havia treballat, sí que havia fet alguna dramatúrgia, alguna adaptació dramatúrgica, com vam dir abans amb l'espectacle Mamma Mia, que es va fer una adaptació dramatúrgica entre el Lluís i jo. Per això també em fa molta il·lusió estar aquí amb el Lluís, perquè, realment, tot i que avui estem parlant de cadascú del seu projecte, nosaltres som persones que des de fa un parell o tres anys hem treballat molt juntes. Llavors, jo estic molt al corrent del projecte del Lluís i el Lluís també està molt al corrent del meu projecte, i això fa il·lusió que ens hagi tocat els dos i per això també estem tan motivats en aquest aspecte. I, res, nosaltres, com deia, per mi és un repte, perquè estem parlant d'un projecte de nova creació, és a dir, dramatúrgia pròpia, cançons pròpies, música pròpia, tot pròpi, però no pròpi meu, sinó pròpi del municipi, per què? Jo vull que sigui una cosa que entre tots ens ho fem nostra. No vull que sigui el musical del Dani i el seu, sinó el musical de Sant Just, de la gent de Sant Just. I, per això, a la vall entre els teus braços, el que vol és fer un homenatge a tota la gent que també va patir la Guerra Civil espanyola, perquè el context és aquest. És la Guerra Civil espanyola, aquí a Sant Just, aquí també tenim un registre històric bastant interessant. Des del primer dia vaig poder comptar amb el suport d'una persona que m'aprecio molt, que és la Maria Quintana. Me'n recordo que estava començant a preparar tots els documents pel projecte i vaig anar a parlar amb la Maria. I li dic, Maria, tinc això, i ella em diu, ho has de fer, ho has de fer, tira, tira, tira, ho has de fer, ho has de fer, ho has de fer. A la Maria tampoc cal engrescar-la molt perquè es puja el carro. Sí, sí, totalment. Em va donar moltes idees i també tinc pendent ara d'un parell de reunions amb el Jordi Amigo, com ve a dir el Lluís. Per mi també és un pilar en els projectes que faig. Ara, per exemple, l'últim que vam fer amb el Lluís va ser un espectacle de la Júlia Quieta, tot descobrint Sant Just amb la Júlia Quieta. I també Jordi Amigo ens va ajudar molt amb la part històrica. I realment a nivell de col·laboracions en tindrem moltes. Tinc molta il·lusió, perquè a nivell artístic també Sant Just té un potencial molt gran, com deia també en Lluís. I, per exemple, amb el tema del cartell, posem aquest exemple. Tinc la sort i el privilegi, de fet, us ho dic en primícia perquè encara no s'ha dit, el cartell estarà fet per la gran artista Sant Justenca Miracle Serra. La Miracle està treballant amb el cartell, i a partir d'aquí, a partir de la pintura que afegirà la Miracle, s'hi afegirà tot. La Miracle té exposicions magnífiques. Exacte, s'hi afegirà tota la informació que creiem oportuna, el títol de l'obra, la informació de la venda de tequilla, etc. Però el dibuix serà de la mà de la Miracle Serra. Una cosa que també vull dir, que crec que val la pena, és dir que ho fa de forma voluntària. Ens fa aquest regal, no només a mi, sinó a tot el municipi, jo crec que això és un detallàs, que la gent, els artistes de Sant Just, també s'involucrin en aquest projecte. Per això m'agradaria fer una crida a tota la gent que ens escolti, que cerqui el portal d'Instagram, la nostra pàgina d'Instagram, la vall musical Sant Just. Encara no té molta informació, no té molt de contingut, perquè encara estem ja estant. Però sí que tota la gent que vulgui més informació o que senzillament vulgui parlar amb mi directament, com que jo soc un dels titulars del compte, els escric, puc conversar amb la gent, algun dubte, alguna cosa, la vall musical Sant Just, no ho sé, a mi em fa molta il·lusió. A mi em fa molta il·lusió. A més, ho estrenem a l'octubre, si tot va bé, per festes de tardor. Jo us anava a preguntar si teníeu dates entre que es desenvolupa el projecte, que ho prepareu i tot. El Lluís ja ho ha dit, que la idea era l'abril per Sant Jordi. I tu, Dani, dius a l'octubre. Sí, nosaltres farem una prèvia, com el Lluís també deia, farem una prèvia, no sé què, nosaltres també farem una prèvia. En aquest cas, la prèvia serà per festa major. A la festa major es farà una activitat que serà per mostrar Sant Just tota la feina que portem feta fins al mes d'agost, que serà una actitud dramatitzada de l'obra amb una invitació a tota la gent a baixar al refugi en tiari de les escoles. Serà una activitat doble, serà la lectura dramatitzada i la baixada al refugi en tiari de les escoles. I això serà com una espècie d'obertura a tot Sant Just i mostrarem el material que tenim, algunes cançons. Serà una espècie de presentació de la obra. Però és que la obra de teatre representarà el claustre de les escoles. Què dius? No es representarà en un teatre. No es representarà a Taneu, a l'autopi del Casal, no. Es representarà al claustre de les escoles. És una cosa que em fa molta il·lusió, perquè farem, si tot va bé, tres representacions en un mateix dia, sabeu que a mi m'agraden els reptes. I un dels reptes és aquest, fer tres representacions el mateix dia, la mateixa tarda. La tarda de la tarda és una obra que no durarà gaire, entre uns 40-50 minuts, com a molt d'una hora. I això també ens permetrà que la gent pugui gaudir còmodament de l'espai, és un espai preciós. I creiem que pot ser molt òptim. Fins ara, ja et dic, no puc dir gaire més perquè l'obra s'està acabant de gestar, s'està acabant d'escriure, també. Estem començant a parlar també amb els actors, perquè en la primera roda només seran dos actors, un actor i un actriu, i això també ens permet... Més flexibilitat, no? Més flexibilitat, exacte. Jo, depèn de com ho vegi, jo m'he preparat... Jo t'haig de confessar que m'he preparat un paper. Jo m'he escrit una coseta molt petiteta, un paper molt petitet per a l'obra. Jo també vull sortir l'obra. Tu també vols sortir? La història narra la vida d'un personatge, que és en Jordi, que se li acaba de morir l'àvia. I està fent la neteja de coses que té a casa de l'àvia, que és la casa familiar, i amb aquestes troba una caixa que té records de l'àvia, però de cop i volta troba un diari, un diari on algú escrivia cada dia coses. Talla-li el micro que està fent espòiler de la seva obra. Només diré que aquell diari no és de l'àvia, sinó de la besàvia. És un diari que narra la guerra civil aquí a Sant Just i tot el que passa durant aquells dies a Sant Just. I a partir d'aquí sí que fem com una mena de... Tirar cap enrere. Exacte, tirar cap enrere i explicar el que passava. Per això dic que és una obra que tindrà dos temps, el passat i el present. El present, que és aquest noi que està explicant aquesta situació, que és tota aquesta història de la guerra civil. I aquest paper inicial, si veig que no hi ha molta feina, el faré jo, i si no, el faran els professionals, que per això estan, els professionals, per fer la feina, perquè és un obra que el paper masculí el farà l'actor i tots els papers femenins es farà l'actriu. Molt bé. Us vull preguntar també que els dos sou persones molt vinculades amb l'art i la cultura, no només per passió o vocació, també professionalment. Tu, Dani, en el teu cas, per exemple, estàs estudiant direcció escènica a èolia, no? I tu, Lluís, ets gestor cultural. Vull saber què us va motivar presentar-vos a la convocatòria. Si ja teníeu, per exemple, si ja teníeu la idea d'abans, o si feia temps que ja estàveu rondant, o si vau veure l'oportunitat i vau dir, vinga, va, ara aprofito, no?, que hi ha aquesta convocatòria que es fa a la piscina? Mira, en el meu cas, jo em considero un activista cultural, faig la gestió cultural de manera professional des de fa set anys, però tota la meva vida he estat vinculat a moltes associacions i per què m'he vinculat a tantes associacions? No et sabria exactament què... Ho portes a la DN, no? Ho porto a la DN, m'encanta fer activitats, m'encanta treballar les tradicions també i que no es perdin. I és, no sé com m'explicar-ho, és que constantment al meu cap està pensant coses, està pensant coses que pugui fer aquí a Sant Just, ja sigui quan faci gestió cultural per innovar, i per fer coses diferents, i ara vinculat també a l'Ateneu de Sant Just dins del Departament d'Activitats, és com fer coses noves i diferents també pel poble. I en aquest cas, en aquest projecte, pensava que també era com una cosa molt diferent de les que havia fet fins ara. Sí que fa molts anys vaig fer una gravació d'un disc, i justament el vam fer a l'Ateneu de Sant Just, a la Sala Gran, però era de grups de percussió de Catalunya. Estava vinculat al grup de percussió, i en aquell moment vam agafar els 7 millors grups de percussió i vam gravar una actuació en directe, i després el vam anar representant a diferents llocs de Catalunya, després a Barcelona, a Girona, però és com... La teva part creativa de cop i volta s'engega, i en altres edicions sí que ho havia vist, però tampoc no ho tenia tan clar. En aquest cas va ser bastant ràpid, la veritat. Els vostres projectes han estat els guanyadors d'entre uns quants que es van presentar, d'uns 7, pot ser, a la convocatòria. Qui creieu que és el que els fa atractiu, o per què el jurat ha decidit donar i confiar amb vosaltres o en el vostre projecte? Jo puc respondre el que crec del Lluís, si tu respons el que creu de mi? Clar, lògicament, vinga, va. Jo crec que el projecte del Lluís el que fa interessant és que és una cosa feta amb molt de carinyo, que és una cosa feta amb uns professionals com la copa d'un pi, i que està fet pensat per s'enjust, però també està fet pensat perquè la gent que hi està treballant és gent professional i se li està donant una oportunitat professional per treballar de forma totalment amb les eines que necessiten. Jo crec que el que fa interessant el Lluís és la professionalitat del projecte. Vinga, Lluís, mullat. T'he posat un compromís, però vull saber què diu de mi. No tant compromís, el Dani ens coneixem des de fa molts anys. Jo penso que quan formo part d'aquestes coses creatives potser no soc un gran artista, m'ha més agradat ser artista i cantar molt bé, però sí que serveixo com per agafar diferents persones i unir-les en diferents projectes i fer match. Si crea alguna cosa, es crea alguna cosa. Tu has format part d'això, però aquí et fa tota la feina, com en el cas de la meva mare. La primera representació que vam fer va ser gràcies al Dani i a la Daniel en aquell seu moment. Jo també et conec perquè he vist obres de teatre i sempre he pensat que si per part meva puc fer alguna cosa com per ajudar aquestes persones a fer més coses, doncs... Endavant. Jo m'apunto. El Dani s'agafa les coses també amb molt d'amor. Sé que és un projecte genial. T'he de dir, i amb tota sinceritat, que alguna vegada havíem parlat, si algun dels dos hagués de guanyar, m'agradaria que guanyés el seu projecte. O sigui... Si algun dels dos hagués de guanyar, m'agradaria que guanyés el seu projecte. Perquè és la seva creació pròpia. En el cas del meu, agafem coses que ja estan fetes i és veritat que hi ha tota una feina de creació perquè s'ha de convertir en música. En el seu moment em va ensenyar el seu projecte. Jo li vaig dir, res, quatre cosetes sobre el projecte. Però és que ho farà. I tal com el conec, és que... A més, és tan detallista, amb tot, que li quedarà una obra cuquíssima, molt maca. Cuquíssima, diu? Molt cuqui, Dani. Hi ha descripció del projecte molt cuqui. Cuquíssimament sent just. És un projecte que més us ha costat d'elaborar del projecte sense tenir en compte l'execució, perquè encara no s'ha fet. Però, per exemple, pensar amb el vincle amb Sant Just, l'interès que puguin tenir els treballs amb el sector cultural del poble, l'originalitat, la creativitat... O algun altre aspecte que en el moment de fer-los encalléssiu o no sabéssiu per on tirar. En el meu cas era molt clar. A més a més, el que volia era la Daniela. Si la Daniela hagués dit que no, hauria buscat altres cantants. I després, per l'altre costat, és que els poetes i poeteses són d'aquí de Sant Just. Per tant, és com que érem maig directe, no? I és un gran projecte pel poble. I crec que a sobre pot tenir recorregut més enllà de la presentació del disc que fem aquí, perquè crec que pot quedar una cosa molt maca. I el podrem... Anava a preguntar si saben els autors i autores? No, encara no. Tot el procés no és fàcil. No és allò d'un dia em poso a mirar... I a més, és que la part creativa de cada persona, en el moment en què tens la inspiració, no és com que vens a treballar set hores i ja està. Quan fas guions, el Dani ha fet molts guions també, saps que un dia l'agafes, el deixes, el tornes a agafar... No fa res. I després, és que la Marta, la Mossaca, ha hagut d'anar a buscar totes aquestes. A ella li ha representat tota una feina, anar buscant arxiu per arxiu, i ens ha passat un tant per sent molt petit d'aquestes. Però a partir d'aquí, aquests poemes han de ser del gust i han de tenir una certa continuïtat o temàtica que els pugui lligar una miqueta. Per tant, això fins ara, el mes de desembre, la fase que passarem és, primer ho han de fer la Marta, posar-se en contacte, dir que tenim aquest projecte i a veure si ens doni els contactes perquè nosaltres puguem parlar amb ells i elles. Però per això ens hem curat amb salut, hem agafat fins a vint poesies, aquestes ens hem quedat parada amb quinze, acabarem sent dotze, però com tu deies abans, que si tu fossis la... Si t'haguessis escrit aquest poema, jo crec que t'encantaria escoltar-te. En el meu cas, el tema de dificultats, jo crec que les dues més importants, la primera és no decebre ningú, que sempre és aquesta pressió de no decebre ningú, que tothom estigui content dins del projecte, que la gent també ho vegi i gaudeixi del projecte, i per mi és una pressió que m'acompanya molt sempre, et confessaré que vaig estar amb molt poc de no presentar el projecte, perquè va haver-hi un moment, en els últims dies de presentar el projecte, que jo estava acabant de fer els dossiers, i em vaig veure col·lapsat, vaig veure que no sabia si això... Perquè per mi això és un gran repte, una gran oportunitat. Però el guió el vas haver de presentar llavors? No, el guió no l'has de presentar, però d'una altra manera ho has de presentar. Ho has de presentar tot menys el guió, diguéssim. Tota la resta, des de quin pressupost tens pensat amb llums, quin pressupost tens pensat amb actors, què faràs aquí, què faràs allà, on abordaràs, on es farà l'actuació, les escoles, quines funcions faràs... Ho has d'explicar tot menys el text, que evidentment no el pots tenir. Per mi això va ser un gran repte. I després, una de les coses més difícils que m'han afectat en aquest projecte és la mort de la meva àvia. La meva àvia va morir a finals d'octubre. I per mi era un pilar molt important durant els últims anys. Sí que és veritat que ens havíem distanciat pel tema de l'edat, de la demència i tot això. Però nosaltres sempre havíem tingut una connexió molt important. I per mi aquest projecte era molt important perquè un dels personatges estava una mica enfocat en ella. De fet, es diu com ella, es diu Mercè, el personatge principal. Llavors, per mi era molt com ella. I per mi era molt important. I per això ha sigut un cop dur. Estic una mica tuet, però s'ha d'anar fent i s'ha d'anar escrivint i sempre recordant-la a ella. I per mi aquest projecte serà un regal que li faig a ella. Potser ara és com un impediment a l'hora de posar-te a escriure i de recordar-la o de pensar-hi. I per a mi aquest projecte, que sigui tot el projecte ja fet i representat i tot, serà com un regal. Totalment. Sí, aquesta és la idea. Vinga, doncs seguim, que ja anem acabant. Quan els voleu executar, ja ho hem parlat. La difusió que en voleu fer. No sé si el Dani també ens ha explicat que ha creat aquesta conta d'Instagram, no sé si també el Lluís ens ha explicat que vol fer aquesta prèvia. Tu també, Dani, en el teu cas. Exacte. La Festa Major, com ens has dit. Jo crec que ho hem parlat una mica tot, la veritat. No sé si voleu especificar algun tema. Nosaltres amb el projecte hem d'executar tots els passos que ens diuen i per tant has de presentar el que comentaves abans. T'està explicant. Però les bases estan detallades, no? Sí, però la presentació ha de ser molt clara, molt concisa i que vegin que tot el que ells ens demanen o ells o ells ens demanen, el projecte ho porta incorporat i la difusió és una de les coses que també donava molta puntuació. De fet, jo he fet un pla de comunicació i en el meu pla de comunicació diu que el gener havia de fer una entrevista a Radio Desvern. O sigui que... Hòstia, Dani, un xec. Anem bé. No està molt tan mal. Bueno, que bé. Doncs res més, ens ha encantat escoltar-vos els dos, que ens hagiu descobert i que ens hagiu obert i donat algunes pistes del que ens trobarem a nivell artístic i cultural aquí al poble, aquest proper 2024, que té molt bona pinta i res, qualsevol cosa estem aquí també a la ràdio, ja ho sabeu, per donar difusió i per anar avançant també, que segur que hi haurà més ocasions per parlar-ne quan tinguem les coses més avançades. Que vagi bé, Lluís, Dani, bon cap de setmana i res, fins la propera. Adeu-siau.