#145 - Impacte i preparació d'una cursa en grup

Són un quart de dotze, esteu escoltant la Rambla al Magazine de Matins de Ràdio d'Esvern, comencem ja la segona hora del programa, ho fem com sempre amb l'entrevista del dia, que també podeu seguir, per cert, pel canal de YouTube de l'emissora. Avui tenim de convidats a David Buenacasa i també a Cristina Sánchez Sierra, responsables de l'escola de Trail Running. Aquí és en Justals, obrim els micros. Hola, què tal? Com esteu? Com va? Hola, bon dia. Hola, bon dia. Què va posar la carta del race aquest 2024? Sobretot, pluja. Pluja. Que plogui. Que plogui. Vosaltres noteu quan heu de sortir a la muntanya? Moltíssim. Sí? Quins perjudicis hi ha a l'hora de practicar el trail? Bueno, a veure, jo sempre ho explico. Des que surto, des que era nen fins ara, no hi ha sotobosque. S'ha perdut tot. Ja pràcticament es pot anar per qualsevol lloc de la vall de Sant Just. No cal que vagis ja per camins. Jo no soc biòleg ni res, però suposo que té unes conseqüències brutals, a part que no hi ha aigua en joc. I les fonts, per al que ens diuen els de les massies, els pous, les mines d'aigua i tal, queden ja molt, molt, molt poc. Estan allò al límit. La veritat és que sí que es nota quan anem corrents, sobretot en el terra, que està supersec, això fa que rellisquem molt més, més inseguretat a l'hora de córrer i l'ambient. Tota aquesta polvareda que es crea quan corres, t'entra tot pel nas, a nivell de respiració, això sí que ho notem molt. És el que m'imagino, dir que està tot tan sec, és córrer. Fins i tot, les plantes estan plenes de pols. La imatge, tot i que anem de nit, és de pel·li de terror. Sí, algun dia així és que hi ha més humitat i veiem una mica allò més mulladet. És com, al·la, és com si fos un ocell. És una mica allò més mulladet. És com, al·la, no ha plogut, però... Que guai! Que guai! Si ens conformem amb això, és molt... Vinga, va, parlem de coses més alegres. La darrera novetat del Trail Running Barcelona és que ja sou formalment entitat membre de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Expliqueu una mica com ha estat tot el procés, per què vau voler entrar en aquesta federació, quins requisits heu hagut de complir? Com a entitat que som excursionista, tot i que la nostra activitat és la de córrer, però és una manera de fer excursionisme al final, vam pensar que tenia sentit ficar-nos dintre de la federació. Al final, som entitat excursionista, hi ha una federació d'entitats excursionistes, doncs ens hem ficat dintre. Per això hem tingut que complir uns requisits posats per a la Fede. I, doncs, com ja els teníem complert, ha sigut un procés llarg, això sí, perquè és molt llarg, però ja des del desembre, oficialment, hem tingut un procés molt llarg, i això implica unes avantatges. A veure, què suposa formar part d'aquest conjunt d'entitats i de la federació? Bàsicament, i el principal... Avantatges per a nosaltres, accedir a formació, nosaltres estem en constant formació, de fet, el dissabte va ser l'últim que vam fer, formacions molt interessants, les últimes que hem fet de seguretat, de primers auxilis, vam fer un curs específic que només fa l'efecte de formació amb instructors de trail running, perquè realment és una disciplina que encara és força recent, i llavors no acaba d'estar entre excursionisme i atlatisme, i no s'acaba de resituar. Llavors, l'efecte l'ha tirat cap a la seva banda, intentant treure formacions específices amb això. Cada mes n'hi ha, de formacions, o és més aleatòric? Sí, cada mes, o fins i tot cada setmana. Et van enviant, i llavors tu... Tu decideixes. Quan veiem alguna interessant, nosaltres normalment som en cap de setmana, i intentem assistir, perquè realment aprens molt. Que bé. I dintre de la federació, hi ha moltes escoles o molts grups que són de trail, o la majoria són...? N'hi ha bastants, a Catalunya. Ara no recordo quin número d'esculetes. A banda d'això, estem en contacte amb totes les esculetes de Catalunya. Sí, n'hi ha bastants. N'hi ha bastants. N'hi ha algunes que no estan dins de l'efecte, n'hi ha bastants. Llavors està tot molt regulat, la normativa molt clara, i això també és el que ens va fer decantar una mica seguir els mateixos criteris, tot i que després cada escola pot tenir una filosofia diferent, més competitiva o menys, però estar dintre d'aquesta regulació i tenir el suport de la fe, per nosaltres és important. Clar. Qualsevol activitat que fem, com a part de la federació, doncs... I els socis, bueno, gent que forma part de l'escola, com ho nota això? De quina manera li repercuteix que el club sigui...? De l'efecte, mira, la part principal és el tema de les llicències federatives, que és la que estem oferint ara a la tramitació com a membres de l'efecte, perquè els particulars, socis, alumnes de l'escola, puguin tenir aquesta llicència, que es comença a oferir a partir del... A veure, es pot tramitar durant tot l'any, tot el curs, però la llicència va des de l'1 de gener fins al 31 de desembre, llavors ara és el moment que molta gent que fa muntanya, de tot tipus, potser senderisme, running, llavors és el moment que la gent normalment la demana, i nosaltres oferim, bàsicament, una de les avantatges és poder tramitar-ho a través nostra, que com a particular no ho pots fer, si no formes part d'una entitat fec, i aquesta és la part principal. Molt bé. Per als usuaris, tenir la llicència, a part de moltes altres avantatges, però bàsicament és una assegurança d'accidents de la FEDE molt potent. Hi ha moltes modalitats, però bàsicament és això, és una assegurança d'accidents brutal. I fins i tot també, et dona el dret de reclamar d'anys i perjudicis que t'hagin fet a tu, durant una sortida. Alguna excursió? Ja no en activitats ni organitzades per a l'entitat. Si no, tu surts a caminar a Parc Oisserola, et trenques a la Tíbia i no pots continuar, i et venen a buscar. Tot això està dintre de l'assegurança. Hem de diferenciar, perquè avui dia la majoria de gent té mútues privades, però és molt diferent aquest tipus d'assegurança amb el tema que tinguis assistència mèdica, és el que està dient David. Pot ser aquí a la Pinya del Moro, però pot ser que te'n vagis a la Neto, que vagis a un altre cim i que et facis mal. És una assegurança d'accidents i et cobreix en el cas que pateixis amb un accident, des de l'assistència fins al rescat. És molt completa. A la muntanya passen més accidents dels que la gent es pensa? Sí, molts. Cada setmana en el curs que hem fet anava una mica això de seguretat a la muntanya. Parlaven que cada vegada hi ha més gent que a la muntanya, sobretot arreu del tema del Covid, que s'ha llançat a la muntanya, gent amb més o menys experiència i que de vegades no porten el material adequat, no tenen els coneixements adequats i hi ha molts més rescats que fa uns anys, però molts més. Bé, és veritat que nosaltres, a través de Barcelona, som molt partidaris de qualsevol activitat que fem de fer-la amb molta seguretat, però a vegades són factors que nosaltres no podem controlar. Si hi ha un accident, els accidents no són accidents. Una pedra que estigui malament o qualsevol cosa, per molt preparat que estiguis, per molt material que portis, gent molt experimentada també em pateixen d'accidents o, jo què sé, per exemple, un simple canvi de clima en un moment que això a la muntanya passa molt sovint. El risc zero no existeix. És com el perill de llaus que comença al 1, no comença al 0. Comencem al 1. I la gent que forma part de Trail Running, per exemple, pot accedir a altres activitats o formacions que es facin o només van per als instructors? Pots anar a cursets i hi ha alguns que són oberts a socis de l'entitat i d'altres que són només per federats. Amb la targeta federativa aquesta hi ha accés a formacions, a descomptes amb botigues, refugis, transports, proves mèdiques, específices descomptes en centres sanitaris, però sobretot relacionats a proves d'esforç, proves de biomecànica, tot això té avantatges. I per què comentàveu que ha estat un procés molt llarg pel tema de la burocràcia? Perquè per ser membre de la FEC necessites uns requisits, com hem parlat, i no tothom pot obrir una entitat i fer-se ja. Tens una llarga llista de coses a fer, també hi ha burocràcia, lògicament, i al final has de passar entrevistes, entre argumentes, fan informes, i al final la junta et diu si pots entrar o no. Allò és rotllo jurat, no? Sí, una mica. L'EFEC també està en moltes regions i vas passant per diferents regions tot i que al final la junta directiva és la que té l'última paraula. En quant a documentació, tot molt reglat, una assegurança específica, de responsabilitat civil, d'aquestes característiques, etc. No tothom fa aquesta assegurança, has d'anar al lloc que ells et proposen, perquè una companyia normal normalment no ho fa. Tractament de dades, és que hi ha moltes coses que has de complir. I a nivell de despesa econòmica, tot plegat per al club ha suposat alguna mena de... de sotrac, per dir-ho així. Perquè facis una idea, per ser membre de l'EFEC has de pagar 1.500 euros d'entrada, a part de complir tots els requisits, que ja som una pasta, com et dic. Una consultora que et vingui a fer el tema de protecció de dades, val una pasta. I assegurances, mils, perquè no tenim la responsabilitat civil, però també nosaltres tenim una taxident pròpia, i també estem pagant una altra pels alumnes, pels socis. I després, a part, hem de pagar per entrar a l'EFEC. Pots anar des de 500 fins a 1.500. Depèn de quina és la teva entitat. Home, suposo que amb aquests diners és això, no? També us entren curset, us entren diferents serveis, cal aprofitar-los. Esperem que a curt mitjà termini els amortitzem. Els paguem a gust, no és un tema que diguis... És invertit. Val calés, sí, val calés. És una cosa que cal fer, i en algun moment o altre... És una inversió. Hem parlat de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Parlem una miqueta de si teniu alguna agenda d'alguna sortida que teniu ja planificada les properes setmanes. Només per tancar el tema que qualsevol persona no cal que vingui a córrer amb nosaltres, pot fer-se soci nostre i fer-se la llicència a través nostra. Si no cal que sigui alumne o que vingui a les nostres curses o classes, qualsevol persona, d'aquí a Sant Just, d'Esplugues, on sigui, que vol tramitar la llicència, es posa en contacte amb nosaltres i es posa en contacte amb nosaltres. És veritat que l'EFEC obliga que has de ser soci d'aquella entitat, però no cal ser alumne d'un curset o del que sigui, no cal. És a dir, que pots ser sòcia... Sí, i després tenir accés a activitats que fem fora del que és la sortida. Hi ha corredors d'aquí a Sant Just de Muntanya que s'estan fent socis nostres per tramitar la llicència federativa de l'EFEC. Sí, perquè com hem dit abans, això és obligatori, ser sòcia d'alguna entitat per poder tramitar la llicència federativa. I ser sòcia de Trail Running, per exemple, què suposaria, a part d'alguna quota? Sí, té una quota de 20 euros al any, i a part que puguis tramitar la llicència, també et dona dret a participar a les nostres activitats que fem. Per exemple? Ara, ho encadarem molt bé, doncs ara al febrer farem la mítica i clàssica Transcoiserola, ja. I en principi, lògicament, estan els alumnes del curs de Trail Running que la faran, però també obrim els socis que són socis de la nostra entitat, però que no venen a córrer cada setmana. La Transcoiserola qui l'organitza? És una cursa oberta? L'organitzem nosaltres, aquest serà el tercer any, la tercera edició. Llavors, nosaltres, durant el curs, proposem als alumnes diferents reptes, tant els petits com els joves com els adults. Llavors, des del que l'escola funciona, vam proposar Transcoiserola, que és una com una cursa, es pot dir cursa, però que fem entre sobre el mes de fines de gener, principis de febrer, que fem que va des de Sant Just fins a Sant Cugat. És un repte que proposem als alumnes que tots els alumnes que tenen d'altres anys l'esperen moltes ganes perquè és com un repte molt esperat. Des que comencen el curs estan pensant anar a Transcoiserola, la serveixen en cap de setmana. Quant dura aquesta cursa normalment? Cursa, repte, no? Com que tenim 3... Aquest any també la volem fer pels joves, però esconsant-la una mica pels joves faran uns 15 quilòmetres més o menys. El grup de Fast Hiking, que és el de caminar en fan 21, el de trail mitjà fan 23 i el trail avançat uns 25. Es tracta d'anar de Sant Just fins a Sant Cugat a través de Transcoiserola i la idea va sorgir fer-la corrents, caminant... El grup de caminar fent Fast Hiking, que és caminar i córrer i la idea va sorgir perquè nosaltres entrenàvem fent aquest itinerari. Anàvem a Sant Cugat i ens deixaven a Sant Cugat on anàvem transport i tornavem corrents. I la idea també és passar pels dos pantants que hi ha a Coiserola, el de Vall d'Irera i el de Can Borrell i descobrir també jocs nous. La part de Sant Cugat ens queda molt lluny. No podem anar cada dia i és un altre tipus de vegetació. Es nota molta diferència als alumnes. Quan veuen la part aquella és com, hola, això és nou. No estem habituats a veure-ho. I treus la gent a la zona de confort total. Al final trigues 4 o 5 hores a una cursa repta en autosuficiència. No hi ha ningú que et doni ningú a l'arribada. No hi ha marques del camí. Has d'anar buscant l'aigua durant el camí per les fonts que n'hi ha. Només hi ha un punt on pots recarregar aigua i has de gestionar-la. O has de gestionar el frontal, la llum, que no dura 5 hores. S'ha de gestionar també el menjar, el fred... És un repte. No és una acusa al·lusa que et diuen vinga per aquí. Els preparem per aquest repte. Però no només físicament per preparar la cursa, sinó preparem quina hidratació portaran, quina quantitat, quin material portaran, quin és l'oblidatori, com que són molts nervis de tot, ja no tant el fet d'anar fins allà corrents, sinó el repte de gestionar molt bé tot el material, l'alimentació, dies abans, què menjo, què no menjo... Al final és el que fas amb una cursa d'aquestes que pagues inscripció, però d'una manera més autònoma. No hi ha ningú a l'organització o en una pàgina web que et digui que has de portar això o això, sinó que ho anem treballant durant les classes. Penseu que transcurseu això, ens trobem això, aneu comprant això, aneu preparant el material... Déu-n'hi-do, quin dia és? Pels adults, és el 9 de febrer, que és un divendres. Fem divendres, fem com quatre o cinc hores, i a l'arribar és el dia. I com torneu després? Aquesta és una bona pregunta. Ens organitzem en cotxes, per portar cotxes, fem un viatge abans, per portar i deixar cotxes allà, tornem, els deixem allà els cotxes, i quan arribem ens distribuem i tornem tots plegats. Mare meva, és un esdeveniment. Has d'arribar sí o sí. Ens ha passat algun any, algun petit incident. Sempre passa alguna cosa. Algú que es perd. No, més que perdre, perquè anem en grup, la veritat és que es fa molt treball d'equip i ajudant-nos uns als altres, però pot ser que algú es faci malbé, un any un noi es va torçar un turmell, l'any passat un altre va caure, es va fer alguna ferideta, es va tancar les ulleres, hem d'esperadar, perquè portem una farmaciola. Són coses que ja hi ha un temps que poden passar. Normalment tenim un vehicle de suport a diferents zones, per si hi ha algú que no pot continuar. Què fas? Et quedes allà? Però això no ho diguis, que ningú ho sap. Ho mantindrem en secret. Hem d'arribar, si no es moriran allà. Cristina, David, ho hem de deixar en aquest punt. Segurament tindreu més activitats i més sortides, la gent ho pot seguir consultant a les vostres xarxes i també a la web. Si no, en qualsevol cas, tindrem més oportunitats per seguir-ne parlant. Segur que sí. Moltes gràcies. Que vagi bé. Adéu. Gràcies.