#149 - Oportunitats i inquietuds per als joves en el món de la restauració i la música

Ràdio Desvern, 98.1, Ràdio Desvern, 98.1. Gairebé un quart de dotze del matí. Comencem la segona hora del magazine matinal a Rambla, de Ràdio Desvern, i ho fem amb l'entrevista del dia. Avui ens visiten Quico Ferrer i el Ricard Pujol, que són els socis propietaris del Miele Monkey Burger, el nou establiment de restauració a Sant Just, ubicat al local del que és l'antic bar del mil·lenari. A més, el Ricard també és propietari dels restaurants Berlín i Capritxó d'Esplues. Bé, tornant al Miele Monkey Burger, hi ha canvi de nom, nova imatge, noves propostes culinàries, en definitiva, nova vida al bar. Bon dia, com esteu? Bon dia, què tal, Núria? Bé, molt bé. Gràcies per intençar, que això és importantíssim, donar una mica de xerramec als Sant Justencs de lo que hi ha. Bé, fa tot just una setmana, el divendres dia dotze, es va fer l'obertura i la inauguració oficial del Miele Monkey Burger, tot i que el dia de la que a vegada també potser ja vau tenir els primers contactes amb els primers clients, amb curiosits... Correcte. Com estan sent aquests primers dies de presentar el Miele Monkey Burger a la gent de Sant Just? Ricard, tu comença. Bé, ha sigut un començament maco, perquè la gent del poble necessitava un espai per venir i estava molt malament com abans. I hem mirat tot l'espai i ha quedat molt maco, i la gent està molt contenta. I a mica a mica anem pujant la facturació, anem guanyant, i la clientela està molt contenta, ja tenim reserves i vam fer-nos aquell. Molt bé. Sí, sí. Que bé. Com us vau conèixer, és a dir, perquè tu, Ricard, com hem dit, ets del Berlim i del Capricho d'Esplugues, el Quico. Quico, com entra en aquesta equació? L'equació és molt fàcil. O sigui, com el vas enganyar, Quico? No, no, no. No ens hem enganyat cap dels dos. No? No. Els dos venim del món de la construcció. El Ricard i jo fem obres, i de fet ens vam conèixer amb obres, fent obres, treballant i col·laborant conjuntament, i llavors, bueno, el típic, escolta'm, al món de les reformes, avui estàs treballant, demà no estàs treballant, en el sentit que has de dir, i a la vegada has de ser venent una obra, però no sempre és lineal, perquè t'entenguem. I parlant amb el Ricard, mira, jo precisament vaig agafar el Berlim perquè em passava exactament el mateix. Em passa que, com que aquest tipus de negoci no és lineal, vull una cosa que sigui una mica més... Estable. Estable. I el món de la restauració horitzonòs et dona una estabilitat si ho fas bé, si ho fas bé, i torna a dir si ho fas bé. I precisament, el Berlim i el Capritxo, és un exemple que es fan bé les coses i que surten els números. I llavors, escolta'm, fem alguna cosa divertida a Sant Just perquè no ho tenim, no tenim res, i justament aquest trimestre, abans d'agafar el que és el mil·lenari, van tancar molts establiments de restauració aquí a Sant Just. Llavors, al voltant de l'estiu, hem estat parlant, i tu hi ha aquesta alternativa de poder-nos presentar amb el tema del mil·lenari. Com ho veus? I, escolta, no ho hem dut tant, no? No, no, no. Jo vivia al costat, jo vivia al carrer Creu. Ah, molt bé. Al que no conec molt. Que bé. Sí, és que som veïns a Creu, i jo estic al carrer Mercat número 2 al costat del Sabater. Llavors, vull dir, entre això... Sí, sí. Jo ja et vaig conèixer quan vivies a la casa aquella. Sí, sí, sí. I falta també una tercera persona. El Pep. El Pep, que avui no és aquí, però també forma part, no?, com a soci. El Pep és el cuiner, la part gastronòmica. És la que en sap, és la que en sap. És el que en sap, no? És la part important, és el que vull dir. Per això no és aquí, no? Està pencant, està pencant. És aquí, de public relations. El Quico és molt relacions públiques, no? Sí, sí, sí. Ja ho té. Ja ho té. No, el que sí que és cert és que a la gent, quan ve, diu, hòstia, que xulo, tu, saps? Volies o no, al Miele l'hem donat el que és un espai on volem una mica retrobar també aquesta història de la cursa de coixinets, no? Per això hem penjat el que és un car, saps? Això t'anava a preguntar, dir que al local només entra amb esquerra i hi ha un car penjat allà a la paret. És el del Ricard, que es va llançar i va quedar segon. Hòstia. De veterano fa dos anys, no? Sí, fa dos anys. Sí, sí. I llavors, falta acabar-ho de curar, eh? Vull dir, volem posar, l'he demanat precisament amb el Just Fonsalva, que és de l'associació de coixinets i d'aquí de Sant Just. D'una organització de la cursa. Exacte. L'he demanat aviam si ens pots cedir unes imatges, els vídeos aquests que fan de cada jornada, de cada any, perquè són molt xulos i que van amb música i abans ens agradaria projectar-los amb la televisió que hem posat i que fem també el futbol i tot el rotllo patatero, perquè la gent, quan entri el que és el Miele Monkey Burger, digui, ostres, mira, per què hi ha això? La gent pregunti, volem posar fotografies, volem fer imatges i que sigui com un lloc una mica insignia de més que res per a la ubicació, perquè justament no està al circuit. Sí, està al circuit just a la part de l'arribada, com si diguéssim, per tant. Exacte. Així que també hi haurà una televisió i també hi haurà aquesta part d'atractiu de la gent que, per exemple, vulgui anar a veure els partits de futbol. Exacte. Ahir, per exemple, vam dir al Barça... Unió, ahir va haver-hi la Unió, no sé què és. Unió en Salamanca, sí. Unió en Salamanca, sí. Aquests són els unionistes, saps el que vull dir? No és broma. Ja ho veuràs. I després va dir el Madrid. Llavors, el Madrid, resulta que vam fotre un gol a última hora i llavors va dir la pròrroga. Ahir vam fer un plegat a les dotze i mitja, imagina't, va acabar el partit i l'Atlètic de Madrid amb el Real Madrid i com que va venir pròrrogar, amb uns altres jocs que estaven mirant el futbol, van tancar, perquè van tancar a les dotze, i van vindre tots els nanos de l'altre lloc a veure-hi, i hòstia, doncs vinga, va, fote-li-ho. Mentre que limpiàmos les copes, ja... Per mi, ara no vindràs, és el que vull dir. I llavors anem a estar ja molt bé, molt còmode, sí, sí. I quina idea o concepte voleu transmetre a la gent o voleu que tingui el Melee Monkey Burger? No sé si teniu algun públic objectiu a qui vulgueu vendre el producte o... Bueno, o sigui, el públic és tot el públic, per començar, però l'important és que nosaltres el que volem vendre és qualitat. El client que se senti al Melee Monkey Burger volem que es repeteixi perquè dius que l'hamburguesa que m'heu servit està boníssima i no m'avorreixo de vendre hamburgueses, perquè ens en tanquem. La carta és divertida, eh? No només hi ha les cinc hamburgueses, tenim també... Els wraps. Tenim wraps, tenim fingers, tenim braves, tenim mansalades... És variada, però al final és dir... Escolta'm, tu, volem transmetre el que és qualitat. I aprofitant que em preguntes això, avui, precisament, hem entrat en la instància per formar l'associació gastronòmica d'aquí de Sant Justes Bern. La primera associació a nivell gastronòmic d'aquí de Sant Justes Bern, que està formada pel Ricard i per mi. O sigui, heu...? Hem fet una associació. Heu fet una associació? El que és injust. Perquè el que volem és... Ens avorriam. Ens avorriam i avorriam. Ostres, però són molts fronts oberts, això, eh? Nosaltres dormim tres hores només al dia. Saps què passa? Els restaurants tenen alguna evolució. El públic del matí no és el mateix que el de la nit ni el de la tarda. I diu que és al migdia. Nosaltres ens adaptem al públic a bé. Tant al dematí com al migdia, com a tarda de nit, m'entens? Pots fer plats per fer menús i fer coses al migdia perquè vingui gent del poble. I a la nit podem fer les hamburgueses, perquè la gent jove... I els divendres, o els dijous, o així. Ah, doncs un setembre podem fer una hamburguesa, perquè anem gent jove i fem uns plats xuls d'hamburgueses, m'entens? Ja està. Sí, sí. Ara, per exemple, estava parlant amb el Pep i dèiem... Perquè jo soc d'aquests d'idees i també m'agrada la restauració, que estic amb el tema de la construcció, però li dic, Pep, escolta'm una cosa, jo soc un fanàtic del motor de la gastronomia i de la construcció de les formes. I llavors li dic, Pep, escolta'm, vull que em pareixis una hamburguesa, una lobster burger, que això ho fan molt a l'Estats Units, saps el que vull dir? Fan el que és la lobster, te la pelen, saps el que vull dir? I et posen el que és una mica de lechuga, com es diu la lechuga en català. Enciam, enciam. Enciam, tomàquet, enciam tomàquet, això és el binguisme, el que té, enciam tomàquet, una mica el que és la lobster, i amb una salseta romesca boníssima, que tu la provis i se't desfagi la boca, saps? I aquesta hamburguesa l'heu posat a la carta. No, encara no, serà l'hamburguesa estrella, en el sentit que diem, mira, avui divendres fem aquesta, haurà un dia a la setmana... I anirem variant, eh? I anirem variant, que diem, tenim aquesta novetat, saps el que vull dir? I anirem inventant, anirem inventant, perquè precisament el Pep és un crac de culinària, havia treballat amb el Ferran Adrià i tot el raviopatatero, i llavors li dóna aquest toc de màgia per donar un lloc atractiu al públic Senyors Tengs, o no, aviam si venen de Barcelona aquí, a menys hamburguesa, això seria fantàstic. Com heu configurat la carta? És a dir, com heu decidit? La carta l'heu escollit vosaltres, amb el Pep, ha sigut ell qui us ha donat idees... No, això va ser al revés. Nosaltres vam dir, eh, Pep, volem una carta que sigui atractiva, però que sigui diversa, que no només... I del plat estrella sigui l'hamburguesa. L'hamburguesa. Hi ha de tot, com pot haver-hi nachos i braves i tot això, però si vols menjar carta, pots menjar carta, però també tenim les hamburgueses, i les hamburgueses tenim, una quantitat d'hamburgueses que les tenim sempre fixes, i després de tant en tant, cada setmana farem una nova. Una nova. Que serà la... I si té molt d'èxit, després la implantarem a la carta. Ah, exacte. Però el creador de les hamburgueses és el Pep, eh? El Pep és el que diu, escolta, fem una de trufa, fem una de foie, fem l'Smaash, que és la que fem, que és la de dues hamburgueses de 80 grams, fem la clàssica de tota la vida, fem la de chicken. Tot això ho ha parit el Pep, em sap greu, perquè no pot estar aquí, perquè està treballant, està preparant el capritxo, perquè ja ha fallat el que és un recurs que tenia, però el pensador de les hamburgueses és el Pep, i evidentment, entre els tres anem treballant-ho, eh? També farem canvis de carn, farem l'hamburguesa carn la típica, la de vedella, també farem hamburgueses de guaiú, farem de la cavieja, entesos? És producte de proximitat. Sí, en concret treballem amb JJ, i amb Càrnica, que a la vegada, els de Càrnica ens han dit que els de JJ els compren nosaltres, perfecte, vull dir, saps? I llavors, una de les coses que ha anat bé aquesta setmana, Núria, és que amb les hamburgueses que estem oferint són de 200 grams, i hi ha gent que diu que potser és massa gran, potser estaria de conya a 180, 180 grams o 150, perquè nosaltres, per exemple, els adults, 200 bé, però, per exemple, els infants, a partir d'una edat, 200 grams és massa gran. Doncs tot això ho estem polint, ho estem acabant de polir, i llavors, tot això ho transmetem al que és a cuina, en aquest cas amb el Pep, i ell va fent el que és el retoc espartinens. Parlem també del personal i de la posada en marxa, del que significa el miller monkey burger. No sé si esteu en procés encara de trobar persones de personal, és gent que comença o que les seves primeres experiències estan sent en aquest ducal, o ja agafeu gent molt formada, com es sent? T'explico, jo t'explico jo, perquè tot això ho he après també molt del Ricard i del Pep, però és molt semblant amb el món de la construcció, o en qualsevol ofici. Vull dir, tu quan comences has de posar el que és un veterano i has de posar un júnior, perquè el veterano ensenyarà el que és el júnior. Sí que és cert, Núria, que ens costa molt trobar gent, perquè hi ha molta competència amb el món de la restauració. El que és bo en sèrie te'l treuen, perquè és bo i perquè va com demandat, perquè ens entenguem. Llavors, sí que és cert que jo soc partidari d'apostar per la gent jove. A mi em va agradar la gent jove, el que passa és que sí que és cert que necessites un veterano. Llavors, el que fem és veterano, jove, veterano, jove. Ara mateix, per exemple, aquest cap de setmana ens vindrà el que és un sant justec d'aquí, que és cuinem, que està estudiant a l'Hofman, a l'escola de restauració, que és molt important, i va venir, per exemple, l'altre dia, va fer un cop d'ull, va veure com estaven treballant, i diu, doncs, Quico, jo implantaria això, jo faria això, jo era d'aquestes millores, i això a mi m'agrada, perquè dius, hòstia, un nano de 20 anys que està estudiant, que s'hi fixa, que en un moment o l'altre diu, escolta, jo he d'emplatar, tal, això és molt interessant, i aquesta és la dinàmica que a mi m'agradaria donar, el que és l'oportunitat, a la gent jove, i que fos un equip d'aquests dinàmics. Sí que és cert que, com que tenim tres torts, perquè tenim el tor de 12 a 4, després tens el de 4 a 8, i de 8 a 12, tenim l'oportunitat que vagin fent diferents horaris i incorporar diferents gent. Sí, perquè quan no hi ha cliente, la diguen de menjar, que ja menja de beure, això és quan es fa la producció. Exacte. Pel servei del següent. Clar. És que jo no ho sabia, però hi ha feina des del començament fins al final, eh? Sí, sí. Si vols fer-ho bé, si vols fer una misa en plat ben feta, perquè allà el rock'n'roll ho tinguis tot preparat i puguis servir-ho ràpid i bé, ho has de preparar abans amb temps. O sigui, les patates braves que he fet, tot ho fem natural, nosaltres, fillos, dos nachos... Em sembla que vas vindre, no? Vas vindre l'altre dia però no vas prendre nachos. Has d'aprovar, eh? Bueno, doncs els d'això, els nachos mateixos, que seria molt fàcil comprar la bolsa, fotre guacamole i xip-pum, saps el que vull dir? Nosaltres, no, nosaltres fem els nachos... Fem tot. Hi ha una elaboració, ens deixem que s'assequin, vull dir que l'oli s'assequi, les patates igual, les parem, les tallem, fem les patates per les braves... Elaboració pròpia. Pròpia, pròpia. Que és el plus aquest que nosaltres volem oferir. No ens volem cansar d'oferir això. Lo ràpid seria comprar una bolsa de patates, xip-pum, posar-nos la freïdora, cataclumb que cataclumb, saps? No. No. Nosaltres no volem això. Nosaltres volem el forç, la qualitat. Molt bé. Quines són les impressions que us estan donant o el feedback dels primers clients a la primera clientela? No sé si ara, sobretot, s'està centrant amb gent que ve més a les hores dels vespre o també teniu gent al migdia, no sé... I us intercanvien, no, impressions? Bueno, jo puc dir-te que estic molt bona, perquè jo tenint el Berlín, molta gent que veia al Berlín, perquè al Berlín s'espluguen, però et toquen s'enjust. Sí, a la mallola, a la zona aquella. Sí, per això, i tothom conobre, conobre, conobre, conobre, i molta gent me'n diu que la sensació que han tingut ha sigut fantàstica. O sigui, ho estem fent molt bé, ha quedat molt maco, i la gent està venint, la gent està molt contenta. És que feia falta, això. Aquí no hi ha res, no hi ha res. I hem de promocionar que la gent es quedi aquí, que no se'n vagi a Barcelona, que es quedi aquí. La gent de la nostra edat, diguem-ne una mica més senyors i senyors, li fa mandra anar a Barcelona, inclús anar a fer una copa, no sé què. Doncs el Milé és un lloc per anar a fer una copa, els divendres, el dissabte, que, per això, te'n sabeu a casa. Sí. És molt còmode. I l'altre dia va venir a la inauguració, crec que va ser, va venir un parell de vegades, a l'Ullager, va anar a l'escola de música, i va dir a Kiko, ostres, estaria molt bé poder fer el que és una jazz-música d'aquestes, jazz-música d'aquestes o jazz-session d'aquestes, sigui de les 3 o alguna altra cosa, rotllo començar a les 6 i acabar a les 8, saps el que vull dir? O de 7 a 8, abans de fer el que és els sopars, i vendre'n el que és la canyeta o el gintònic o el que et vengui en gust, però fer-ho, o sigui, mirar de fer el que és una mica de cultura, de música, perquè la gent es trobi i que sàpiga que els divendres hi ha aquesta història, i et pots trobar un ambient xulo. La idea és vendre un local que sigui divertit, que sigui sempre nou, i amb què hi ha? Que sigui divertit, que no et cansis, que no sigui la sempre, que et puguis vendre el que vulguis, que diguis això m'agrada i m'està bé, però sempre hi haurà coses noves i anem produint coses noves perquè la gent no s'avorreixi de venir. De moment, amb el nom ja ho esteu aconseguint. Com... Miele Monkey Burger, ostres. Sí, sí, sí. A veure, el del monkey ve de Gas Monkey, no? Exacte, exacte. T'he d'explicar, Núria, que quan vam anar a registrar... Home, Gas Monkey és una marca registrada, no? Clar, em va dir... No, no t'ho explico. Em va dir als registres, que ens ha fet el tràmit, que el de Monkey Garage, que és aquest americano aquest, que té el programa que fa transformació de cotxe, ho ha registrat a nivell internacional, no només a la zona yanqui, podríem dir, sinó que a nivell mundial. Llavors, què passa? Que tot el que comenci per gas ho té aquest paio. Llavors, li vaig dir, oi, no te preocupes, pon Miele Monkey Burger, i ja està. I el Gas Monkey ho diem nosaltres, Gas Monkey! Mare meva. Quina hora hi té, de moment, quan esteu obrint? Mira, estem obrint de dotze a dotze, però l'altre dia parlant amb el Ricard, la clientela ens deia, escolta, per què no obriu per fer esmorzars els dissabtes i els domències? Sí, ho farem, passa que ens falta personal. Quan ho tinguem, ho obrim. Quan ho tinguem coordinat al personal per poder donar el dissabte i el domències, farem esmorzars... De cobert. De forquilla. De forquilla. Sí, sí, o sigui, es fotran el que és, per exemple, una flauteta de jabugo espectacular, unos huevos fritos con bacon, así con el aceite por encima, riquísimo, con las patatas requerechas, espectacular. O sigui, tot serà... Això és un reclam, no?, per a la gent que baixa amb bicicleta, o que hagi anat a fer esport, o a la muntanya. A més, l'humor, que podràs deixar la bicicleta allà, la pots guipar, la podràs veure... Clar, allà hi ha espai. I pots esmorzar tranquil·lament, és el que vull dir. Ara som a l'hivern i a la terrassa, potser no se li pot treure tot el partit que se li pot treure? L'omplim bastant, eh? De fet, com que hi ha molt de fumador, l'omplem bastant. Mira, ja que has tret el tema de la terrassa, Núria, vam voler invertir en la terrassa, que ens ha costat molts quartos, perquè tots els plàstics estaven trencats, les hem fet tots nous, hem apostat a motoritzar totes les cortines. Sí. Per què? Perquè, precisament, veiem pels veïns. Jo sé que, antigament, havien hagut queixes veïnals, que ens deien, escolta'm, una, no vull que hi hagi queixes i volem donar el que és un confort als veïns que estem al costat d'ells. I, precisament, el que vam fer és la terrassa ben tancadeta, no sé si t'has fixat, podem posar també uns faldones cap a baix perquè el so es quedi tancat, i la sala, la part de cuina i de la sala interior, també vam fer, que ja vaig fer un vídeo, vam apostar i vam fer tots uns vidres acústics espectaculars, que ens van valdre una pasta, però, escolta'm, jo el que no vull... Són queixes, no? Són queixes. I, per almenys, que no ens hagin dit, escolta'm, això està com està. No, no, nosaltres apostem per això perquè veurem que això sigui una convivència, que sigui una convivència, que sigui un espai d'oci... Començar amb bon peu. Sí, exacte. Exacte. I parlant ja d'aquestes reformes que heu fet, i per anar tancant també, com ha estat tot el tema de reformar el local? Com estava? No sé si vau haver d'invertir molt en aquest aspecte. Com us vau trobar el local? Uf... Potser no en parlem. No, estava molt bé. Tu saps la pel·lícula Retat Wind? Es va quedar curt. Anava en pales, collons. No, no, no. Estava malament. El local estava molt deixat, molt deixat. Molt deixat. Estava tancat i ja està tancat tot el local. Hi havia ben de veres a menjar, inclús dintre. Un desastre. Un desastre. Vam estar durant dues setmanes que fotia olor a les neveres. A la nevera li vam fotre sulfumada, la tota i fotien olors. Hi havia un augment. Una o dues hem llançat. Una o dues hem llançat perquè estava fatal. Clar, si tu plegues, si ho deixes endreçat, no passa res perquè al final és un local, un espai. És una cosa d'això. Però si te'n vas a córrer cuita i com se'n van anar els que estaven abans, va quedar tot així. De fet, ens va costar el tema dels subministres. Vam voler començar el que és l'obra i vam haver de començar d'aquella manera perquè no teníem ni aigua, ni llum. Vull dir, molt a precari perquè com que hi havia una deuta, tant del subministre d'aigua com de llum, fins que no acabaves de parlar amb les diferents companyies i casar-ho altre, va ser difícil. Però ara ja està i ho podem explicar. Hem tardat un mes i una setmana. Tampoc hem anat lents. Vam anar ràpid perquè el temps corria en contra nostre. Saps què vull dir? I el terra ja t'havia de treure dos dels nivells. Vam fer-ho tot correcte perquè és perquè... Vam fer un planxer. Havíem d'anar a la fusta, que jo era un quiu de notícia. I es va fer tot al mateix nivell, tot a terra i ja està. Un dia que vinguis te l'ensenyaré. La sala blanca, que és on fas el que és l'empletat i prepares el que és això, ho hem enrejolat tot. Ah, molt bé. Ho vam pintar, vam canviar els motors de l'extracció que abans havia la problemàtica que feia pudor a fregit, a fritanga. Hem posat una extracció de ventilació, la campana i l'extracció. L'hem posat nova. I bueno, escolta'm... I un munt de neteja i... Els bans, els bans també els hem reformat. Tot, tot, tot. Doncs això és el que dèiem, no? Un nou local, nova imatge, nou nom, nova vida... al local del mil·lenari. Molt bé. Doncs res més, Quico i Ricard, ho deixem en aquest punt. Moltíssima sort amb aquest nou projecte. Segur que la tindreu si poseu tan penta com la que esteu demostrant. I res, ja ens passarem un dia per... Per miller Monkey Burger. Per provar-ho, per degustar les hamburgueses. Perfecte, Núria, gràcies per la oportunitat. Que vagi bé. Una abraçada, és Monkey, ciao.