#151 - El consum d'aigua i els reptes de la seva gestió metropolitana

La Rambla Comencem la segona hora del programa La Rambla de ràdio d'Esvern. Ha arribat el moment de fer l'entrevista del dia, que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora. El convidat d'avui és en Jús Forçalva, regidor de l'Ajuntament, i porta veu del grup municipal Sant Jús en Comú Podem. Hola, Júsqueta, bon dia. Hola, bon dia. Bé, la setmana passada es va fer la presentació pública del Pla d'acció municipal, del PAM, 2023-2027, i també del pressupost 2024. El Pla d'acció, per si hi ha audiència que ens està escoltant i no sap exactament què és, és aquell document que serveix una mica de full de ruta per les polítiques municipals i que elabora l'equip de govern, en aquest cas el PSC, i també Sant Jús en Comú Podem. Bé, doncs, just, quines són les accions destacades del vostre partit en aquest document, en aquestes polítiques? Bé, és un document extens. Són 8 eixos, més de 200 accions, i, vaja jo, per destacar-ne, algunes. Una d'aquest que és clau, que és el tema de l'habitatge, jo crec que aquí hem de seguir avançant en les polítiques municipals d'habitatge, tot i que també caldria sumar-hi altres actors que no s'hi sumen, com és la Generalitat i l'Estat, doncs seguir intentant incrementar el nombre d'habitatges de lloguer protegit, que és el model que nosaltres volem afiançar, volem afiançar el model de tenir una bossa suficientment gran d'habitatge de lloguer protegit, jo crec que d'aquí poc, en aquest mandat, doncs veurem com aquesta bossa es va fent gran amb els pisos que vindran a la zona del Bommer i Frisicoi, i més les actuacions que tindrem al costat de l'escola de Montserrat, a Camo de l'Ell i als joveníbles, per tant, jo crec que en aquest mandat podrem veure aquestes accions que es ajuden amb el tema de l'habitatge. Després tenim temes que a nosaltres ens preocupen i ja ho sabeu, com el tema de la sostenibilitat, mobilitat sostenible, potenciar la bicicleta i la peu per sobre del cotxe, la protecció de la vall, de Collserola, i per tant, també aquí hi ha temes de planejament, com és el de la Bona Aigua, el darrer plantejament. Tot el tema de la recuperació de l'activitat agrícola, de l'activitat remadera, la lluita contra el canvi climàtic, en aquest sentit la transició energètica, amb la posada en marxa de les comunitats energètiques, el sistema de recollida de residus nou que implementarem durant aquest mandat, però també polítiques d'acció social, d'ajuda a les persones, aquí treballem amb el Pla d'Inclusió, el Pla Local d'Història i TBI, les ajudes extraescolars ampliades, la posada en marxa de l'escola Braçol Mainada, tot i que ja està, i va ser molt recent, però també és una política d'acció social i educativa molt important. I després, educació, amb els reptes sobretot de la posada en marxa de mainada, de la creació de l'Institut d'Escola per part del departament, i nosaltres intentant empènyer i empènyer perquè arribi el més ràpid possible, però també tot el projecte de Ciutat Educadora, l'acompanyament de la gent jove, els infants, l'espai de participació d'infants, per exemple. És que els reptes podria seguir dient... Sí, i de tots aquests reptes o objectius que us marqueu, després es fa alguna mena de balanç o es fa... És a dir, es fa un anàlisi de si s'han complert o si s'han anat seguint. Correcte. De fet, del PAM anterior ja se'n va fer un anàlisi i ja sortia que hauria de ser el 90... Ara me'n recordaré. Més del 90%, per no espifiar-lo amb la xifra, i estava complert, i nosaltres, el pla d'acció municipal, al més enllà del document que la gent pot trobar, que és un document molt ben maquetat, fàcil de llegir, internament, l'Ajuntament té un document que és més un excel que no pas un document maquetat bonic, on hi ha una sèrie d'indicadors, on hi ha uns indicadors que s'han d'anar complint, conforme es van complint, els objectius es van marcar com a solits o no solits o en procés d'assoliment. Per tant, de tot i que en algunes més de 200 transaccions, hi ha indicadors, i d'aquests indicadors es aniran omplint semestralment per tal de saber com va evolucionant el PAM i al final del mandat, tindrem una fotografia de què s'ha complert i què no del PAM. Just, la consellera d'Educació, l'Anna Simó, va visitar el centre pilot de Sant Just fa uns dies, aquí en una escola d'educació especial del grup Esproceat, que dona la màxima integració de les persones amb discapacitat. Tu, com a regidor d'Educació de Sant Just, vas ser-hi present, quines demandes li vas fer a la consellera o li vau fer des de la regidoria? Vam tenir poques oportunitats perquè, realment, ell anava a visitar l'escola, va ser la direcció del centre i la gerència del centre que van liderar la posada en escena, perquè és el que tocava, ja venia a veure el centre, i sabeu com sabeu, i si no ho sabeu, us ho explico. Esproceat ha absorbit el centre del Brot, un centre que estava en Feliu, ha suposat que més de 40 noves persones vagin allà a rebre, sobretot secundària, han hagut de fer reformes, la visita era una miquera per ensenyar al centre tots els espais que té, tant el centre de dia com l'escola com el centre ocupacional, i també a fer-li una sèrie de demandes a la consellera des d'Esproceat. Vam aprofitar un moment i vaig poder parlar amb ella personalment i li vaig demanar que ens havia rebutjat una reunió i que volíem una reunió amb ella. Quines reunions va rebutjar? Vam demanar una reunió per l'Institut Escola. Va voler atendre ella i ens va atendre al final el director general de centres públics, que ens va rebre molt bé, cap problema, però nosaltres vam insistir en voler-nos reunir amb ella, així va s'ho apuntar i ens convocarà d'aquí a poquet, i el gran repte per mi és que el departament es posi les piles amb l'Institut Escola, que hi hagi els pressupostos que hi ha d'haver diners per poder encarregar el projecte i començar l'elicitació de les obres. I això ja li vaig deixar molt clar, que érem dels reptes, que nosaltres teníem prioritat màxima, que des dels serveis territorials, i això també cal dir-ho, se li dona prioritat, és la primera de la llista, a l'Institut Escola de tot el territori del Baix Uragat, però ella, com a consellera de tota Catalunya d'Educació, jo crec que era bo fer-li palès, doncs que aquest era un projecte necessari i que s'havia d'ajudar amb la major rapidesa possible i que, si us plau, ens atengués i donés prioritat a aquest projecte des de la conselleria. Perquè en quin punt està ara mateix el projecte? És a dir, suposo que els territoris ja estan, no? Nosaltres aquí estem treballant en paral·lel amb dos elements. Un és la ubicació i la construcció del futur de l'Institut Escola. Nosaltres ja hem fet la part que ens tocava, que era la sessió del terreny, a patrimoni de l'Esenitat, llavors ells han de començar a fer tot el procés de construcció de l'edifici, per tant, projecte executiu de l'obra, elicitació, execució de l'obra. És un procés que ha de fer únic i exclusivament el departament i nosaltres el que estem intentant és apretar perquè ja en els pressupostos del 24 de l'Esenitat s'incorporen diners per poder pagar tot això. I l'altre és la posada en marxa de l'Institut com a tal, que ja sabeu que nosaltres hem demanat que no podíem esperar tants anys que l'edifici estigués obert, que el volíem ja, i això ho hem aconseguit perquè el curs 24 i 25, no en aquell espai, en un altre espai de forma provisional, començarà l'Institut Escola amb dues línies de I3, a l'antiga nau de la brigada, que anirà a terra, evidentment, no es farà servir la nau, i allà s'hi posaran uns mòduls prefabricats i allà començarà el que a vegades en diem l'embrió o l'espai provisional de l'Institut Escola, i això començarà ja aquest setembre. Per tant, aquest setembre, 24 i 25, ja tenim dues línies de I3 amb mòduls provisionals, que això durarà el que durin les etapes de construcció, per això aquesta pressió que també posem al departament de demanar reunió i pressupost perquè avanci el més ràpid possible, perquè aquests mòduls durin el mínim possible en aquest espai, quan això estigui acabat, tots aquells infants que hagin començat allà marxaran al Maix Uí i allà seguiran les línies creixent i anirà creixent pel l'atinament conforme vagi incorporant-se noves persones. On està just la antiga brigada, per dir-ho així? Al costat del tanatori, de Sant Just, perquè ens fem una idea. Molt a prop del Montseny, creiem que era una ubicació bona perquè estava a prop d'un altre centre, tenien al camp de futbol un equipament a aprofitar per si volíem fer-lo servir de zona com fa el Montseny, que també el fa servir un cop o dues hores a la setmana com a espai apàtic, per dir-ho així. I era la ubicació que teníem disponible, perquè al final també l'Ajuntament no té tots els solars del món disponibles, que complia metres quadrats i que podíem, amb una certa rapidesa, tenir disponibilitat. Canviem ara de tema i d'educació. Passem també a medi ambient, just, perquè Sant Just i en Comú Podem lideren i porten la regidoria de medi ambient i sostenibilitat. I, justament, estem en el punt del compte enrere per entrar a la fase d'emergència persequera, que és una fase que afecta 200 dues localitats d'aquest sistema terriobregat, entre les quals també hi entra Sant Just. La fase d'emergència persequera fixa el consum, i ho posem una mica en context, un consum màxim de 200 litres diari per persona al dia, i gairebé la meitat d'aquests 202 municipis accedeixen, per dir-ho així, d'aquests 200 litres. A Sant Just estem en 197 litres, en dades del desembre, de litres per evitar anar al dia. Per tant, el castellà que en diuen, Rosandó el Larguero, per dir-ho així, s'estan posant ja sancions a les llars sant justenques que estan passant d'aquests varems, d'aquests 200 litres. No, aquí és una situació complexa, intentaré explicar-la el més senzill possible, però segurament no me'n sortiré, també us ho aviso. Aquí tenim diferents agents que intervenen. Tenim l'Agència Catalana de l'Aigua, que és la que elabora aquest decret de sequeira que aprova el govern, i la que posa aquests límits de litre habitant dia, que penseu que no es fa sobre el consum només de les cases, sinó sobre el consum del municipi, i es divideix pel nombre d'habitants. Aquí hi ha consum industrial, hi ha consum comercial, hi ha consum d'equipaments, hi ha consum de via pública i hi ha el consum domèstic. Tenim una empresa subministradora que no és municipal, que és APBAR, que ens subministra l'aigua en baixa, que és una empresa pública o privada, on l'àrea metropolitana té una gran part de l'empresa. L'ACA et marca aquests límits i l'ACA posa sancions als municipis que passen d'aquests límits. Ara l'estem complint al desembre, també és veritat que el novembre i l'octubre l'estaven complint. Estàvem en vermell. Que agraeixo a la ciutadania que faci un esforç i es comprometi en la reducció del consum d'aigua. El que fa l'ACA ara mateix, aquests municipis que no compleixen, incoven sancions, per tant posen multes al municipi, a l'Ajuntament, en aquest cas. L'àrea metropolitana i APBAR tenen una altra perspectiva. Ells, com que saben que el consum... Ells entenen que el consum no és de municipi, sinó és metropolità, en el sentit que, com que vivia una zona metropolitana on les connexions pròpies, físiques, de la canalització d'aigua passen per diferents municipis, es barreja... És difícil, realment, acabar acotant... Si un municipi com el nostre incomplèix i li vols baixar la pressió d'aigua, que és una de les coses que es posava sobre la taula, no podrà baixar-li només la pressió d'aigua a Sant Just, perquè aquell ramal d'aigua passa per Esplugues, Sant Feliu, Sant Just, Molins, pujar cap amunt... Allò de sancionar només el municipi amb una baixada de pressió és molt complicat des de la perspectiva d'Akbar i d'això. Per això, ells agafen el conjunt i diuen que en el conjunt, al summatori de l'àrea metropolitana, estem a 170 i escaig litres d'habitat en dia, per tant, complim com a àrea metropolitana. En el fons, és un tema de gestió de la infraestructura de l'aigua. I Akbar és qui té les dades dels consums d'habitatge a Sant Just. No sabem qui són, perquè Akbar no ens ho proporciona, però Akbar ens dona les xifres globals i sabem que hi ha 850 llars que estan consumint molt per sobre dels 200 litres d'habitatge en dia. Ara mateix, nosaltres també estem demanant si ens poden donar aquestes dades, perquè l'àrea metropolitana va també crear un marc sancionador perquè els municipis poguéssim sancionar els habitatges que estiguéssim consumint, però ara mateix, doncs, costa molt d'aplicar, també convé dir-ho, i si no tenim les dades de realment a quins habitatges s'ha d'anar com a mínim a observar si realment s'està consumint, s'està fent... Imagineu, potser s'està arreglant el jardí o s'està omplint la piscina, que potser són els dos elements que tenim més en ment de consum d'aigua, doncs, doncs, ens fa molt difícil, francament. Com a municipis, ens farà difícil tenir la policia vigilant tots els jardins de Sant Just per veure qui està arreglant i qui no. Clar. Nosaltres, el que estem insistint és a Akbar que en cedéssim dades, si no personals, com a mínim, per tenir clar de quines zones hem d'estar vigilant i si realment enganxéssim algú d'on arreglant, obriríem procediments censurials, passaríem a l'àrea metropolitana i ella seria la que posaria l'ascensió a través d'Akbar. Per tant, de moment, quan entrem a l'1 de febrer en aquesta fase d'emergència, ho notaríem d'alguna forma, a la gent de Sant Just? En principi, no. En principi, no. No perquè l'àrea metropolitana compleix, no, amb aquest límit? S'ha d'acabar de veure què articulen. O sigui, ara, si incomplès, l'única amenaça, entre cometes, que hi ha, l'única mesura que hi ha, no és una amenaça, és una mesura, perdoneu, és la de baixar la pressió. Si baixes la pressió del caudal, doncs, consumeixes menys aigua. Als mateixos minuts, passa menys, no? Consumeixes menys litres d'aigua. Ara per ara, es plantejava sobre els cinc municipis que incomplien, que nosaltres no estàvem a la llista. També es veu que hi ha aquesta dificultat, com he dit, és difícil baixar només la pressió en jus, sense afectar esplugues o asamfaliu, perquè tot són les canalitzacions compartides, haurem de veure com s'aplica. Però en tot cas, per si la ciutadania no ho sap, que segurament no ho sap, és que ja s'han fet proves, perquè al setembre es van fer unes proves que no s'ho... que Akbar no ho va dir a ningú, i a l'àrea metropolitana no ho van dir a ningú, i ja s'han fet proves de baixada de pressió per veure si el sistema aguantava. I en general, la ciutadania no ho ha notat. Vull dir que ens han abaixat uns dies molt curtets per provar si el sistema aguantava. Penseu que el sistema no es pot aturar. És un sistema que si s'aturés a l'aigua de cop, tindria molts problemes de trencaments, de tovarigues, de fugues... Ja. És un sistema que s'ha d'anar baixant la pressió pel latinament i ja s'ha baixat una miqueta i ningú, pràcticament ningú ho va notar. Per tant, ara per ara, en tot cas, ara sí que Akbar i l'Ària ens informaran si hi ha proposta de baixada de pressió. Jo ara mateix, amb les dades que he tenit del desembre, entenc que no serem dels municipis que ens tocarà. Si entrem en fase emergència 2 o en fase emergència 3, que ja estem parlant de reduccions de fins a 160 litres per persona a dia, que jo crec que difícilment arribarem a aquesta d'això, llavors potser sí que ens tocarà baixar de pressió. Però ara per ara no ho contemplem des del municipi. Just de l'última entrevista, parlàvem del desplegament també del sistema de contenidors amb xip per residus i també l'orgànica, que s'havia d'estendre ja tot el poble durant aquest primer semestre del 24. S'han començat a entregar targetes o a fer alguns canvis als barris que falten? Encara no, però s'han definit ja els barris. Ja s'ha definit, es faran en dues fases. La primera s'agafa perquè ens entenguem la Rambla com a divisió de les dues parts del poble que queden i s'abordarà una fase d'un cantó i de l'altre. Ara, d'aquí molt poquet, a finals d'aquest mes, farem la primera reunió de tot el que fem amb els veïns, amb associació de veïns que afecten els barris, que creiem que són els primers que s'han d'informar, i llavors ja sortirà a podjetí, es penjaran les banderoles, s'enviarà la carta del veïnat i es farà tot el procediment que s'han fet en les altres fases de carta del veïnat per part meva. Passem a repartir targetes, hi haurà punt de recollida de targetes per qui no se les hagi pogut entregar i finalment es col·locaran els tancaments als contenidors i es tancarà la fase. I ho farem una vegada i una altra. Si tot va bé, el juny i juliol esperem tenir tots els contenidors del municipi tancats. Primer es farà... De la resta orgànica. De la resta i la orgànica. Sembla que digui a tots, no a les cinc fraccions, sinó de la resta i de l'orgànica, com a Maixull o qualsevol altra part del municipi on s'ha implantat. Primer es farà la part que queda a part damunt de la Rambla, és a dir, la part del barri centre, barri nord... Ara no me'n recordo. Jo diria que no em vull equivocar. T'ho miro perquè tinc tantes coses al cap que ja no me'n recordo d'una cosa tan bàtica com aquesta i ja no me'n recordo. Sé que fèiem aquesta divisió per Rambla i ara mateix em sembla que tocava la part sud. La part sud significaria el barri sud, tota la zona del Walden... Sí, correcte. A veure, consultem centradades... Sí, estic consultant. Imagina't, consultant això. Però és que la veritat que, com que vaig tan de bòlit últimament... Llavors, el que ens has comandat és que primer es faria una reunió amb els veïns, no? Això es farà imminent, la reunió, jo crec, ja està convocada i és a finals d'aquest mes d'aquest mes. A finals d'aquest mes. A la setmana que ve. És a dir, ja estem ja. Seria una reunió amb tota la gent o amb els representants de les associacions? Sí, principalment estem parlant d'associació de veïns de caràcter general del municipi i sí que és barri sud i el Walden, Camp Roig... Estàvem parlant de la part sud. Ho he dit bé, la memòria no m'ha fallat. Però volia assegurar-me'n perquè no és susatible aixecar una llibre que no era veritat. Per tant, estem parlant de barri sud i el Walden, Camp Roig, carretera reial, tota la zona sud de la Rambla. Molt bé, i després seria l'altra part del poble. Sí, la zona nord. Avui, justament, d'aquí una estona, a l'escola Marex, es farà una jornada de la xarxa educativa, de la xarxa 06, per discutir sobre el pacte contra la segregació educativa i també del que s'està fent a Sant Just per la inclusió. Són temes que van lligats l'una amb l'altra, la segregació i la inclusió. Hi ha segregació en l'àmbit educatiu a Sant Just? Mira, doncs, ja vam fer la primera... El plàloc al contra de la segregació, us ho explico, és un pla que hem demanat ajuda a la Diputació, ens l'han concedit, i des de la Universitat Autònoma tenim un grup de recerca que ens està ajudant a elaborar el pla. Bueno, el pacte, perdoneu. Amb les primeres dades que van aportar, sí que és veritat que no s'ha detingut un gran grau de segregació, però hi ha alguns indicadors que sí que veuen que hi ha una certa evolució en el temps que hi ha certs factors segregadors al municipi, i que, per tant, hi ha massa de millora i hi ha massa d'actuació, que en el fons és el que venim a intentar fer. I francament, va ser una jornada molt interessant. Jo agraeixo a totes les persones que van venir. Vam tenir representació del Departament d'Educació, d'entitats municipals dedicades a l'educació, des del Lleura, dels esports, també. Vam tenir, evidentment, les escoles i els instituts del municipi, a tothom representat. Va ser una jornada molt fructífera, es van poder veure números, es va poder discutir sobre aquesta realitat freda dels números, quina realitat es percebia, i va ser, francament, molt interessant. Jo crec que podrem avançar cap a un municipi on hi hagi menys segregació, on es puguin esborrar certes etiquetes que s'han col·locat en certs espais i centres, i, per tant, seguir treballant per un municipi on tothom lliurement pugui anar al centre educatiu, en aquest cas, que vulgui, i que no senti que per anar a un cantó o altre està sensat. Perquè el tema de la inclusió és tot lligat amb aquest tema, també, de la segregació? El pla d'inclusió, que també estem treballant en paral·lel, sembla que estiguem treballant dues coses molt similars. El pla d'inclusió és una mirada encara molt més àmplia. El pla local contra la segregació educativa, en el fons, el centre, en fer polítiques per corregir la segregació, que en definitiva no és més que si jo tinc a Sant Just, posem un exemple, el 10% de persones migrades, si vaig a un centre educatiu, però també a l'Splay o al Cau, és igual, al final, quan parlem d'educació, no cal que ens centrem en les escoles, podem parlar de tots els espais educatius, al Carrà o Blau, aquest 10% seria representat o està sobrerepresentat o inferepresentat. Si vaig a una classe d'una escola de primària, faig una fotografia, hi ha un 10% de persones migrades o n'hi ha un 50%, o n'hi ha un 20%, o n'hi ha un 1%. Com més disparis de la pitjana poblacional, més segregació hi ha. Per tant, aquestes són les mides que la segregació mateix. Per a persones migrades, podria ser col·lectiu amb diversitat funcional, parlem de diferents vectors que es madeixen, però la segregació el que fa és medir aquests paràmetres, és de la representació poblacional total, quan vaig a segons 15 espais, estan representats i participen o no hi participen. La inclusió va molt més enllà. Aquí hem volgut ser bastant ambiciosos, que després haurem d'acabar acutant, perquè quan parlem del pla inclusió, estem parlant de revisar tots i cadascun dels aspectes del municipi, espais públics i equipaments municipals, serveis que dona l'Ajuntament, serveis que estan prestando a entitats, per tant, activitats d'endiretge i de més, i veure des de la perspectiva de la inclusió com podem corregir els elements d'exclusió. I aquí ha sortit, clar, quan parlem de col·lectius que cal incloure, surt la gent jove, surt la gent gran, surt les persones amb edat educativa especials, surten les persones migrades. Clar, no surt només un col·lectiu molt concret que tens identificat com a les escoles. A les escoles, quan es parla de segregació, es parla de persones migrades, es parla de personalitat d'educatives especials, són principalment aquests col·lectius. Aquí estem parlant que la gent jove també se sent exclòs a vegades de la societat per segons quins elements. Per tant, és una mirada molt més àmplia de la inclusió. I aquí el que volem és intentar crear factors que corregeixin que un jove no se senti atret en segons quines activitats o en segons quins espais públics, que una persona gran també hi pugui accedir, que una persona amb iniciatives educatives especials o amb diversitat funcional també hi pugui accedir. Aquesta és la mirada molt més àmplia. Ara haurem de cotar, perquè això ja és un canvi... És que varcada un munt de col·lectius, també, no? Exacte, i és un canvi de mirada cap a com es dissenyen les polítiques públiques. Jo crec que tenim unes polítiques públiques en aquest ajuntament, en general, molt dissenyades per la persona adulta capacitada, o sigui, capaç, amb un poder requisitiu mitjà, jo crec que està molt definit. I si és home i blanc, encara millor. I jo crec que cal canviar aquesta mirada. Les persones som diverses, amb diferents capacitats totes, de gener divers, d'origen divers... Per tant, el que cal és repensar com pensem i dissenyem els espais i com hi pensem i dissenyem els serveis amb aquesta mirada. I això és complicat, complicadíssim, però com a mínim començarem a posar les primeres pedres. I l'última qüestió, Iza, just, és el tema de la primera comunitat energètica local. Com van les inscripcions a Sant Just per formar-ne part? Sí, nosaltres vam fer una primera sessió, vam venir una quinzenada de persones, una vintenada de persones. Per qui no ho sap, és a les escoles, farem una instal·lació solar fotovoltaica que la farà l'Ajuntament i posarà a disposició de 35 famílies al poder, durant un any, aprofitar l'energia d'una part d'aquella instal·lació i descomptar-la del seu consum energètic. Les inscripcions ja estan obertes, jo crec que estaven obertes fins a final de mes o mitjans de febrer, ara no me'n recordo, a la web es pot trobar la informació. I jo crec que ja anàvem per més d'una quinzena o pintena d'any. L'última dada que tenia, més de quinze. Hem d'arribar als 35, mica en mica, doncs anàvem fent més difusió per a veure que la gent s'animi. És veritat que al començament jo crec que costa, perquè la gent... No sap exactament què implica, no? No sé què implica, ara ets de donar dades, ara... Però jo, des d'aquí, fa una crida a que és molt fàcil, a que ja tenim una empresa especialitzada que ens està acompanyant i resol tots els dubtes, que el que farem senzillament és... A més, aquest primer any és una prova gratuïta per a tothom, no hi haurà taxa, no s'haurà de pagar res, i senzillament, a través d'una web, es donen les dades, es fa un estudi dels consums a través del teu número de cups, i a partir d'allà, si t'interessa, t'apuntes. I durant un any tindràs un kilovat i pic d'energia produïda de forma gratuïta a les escoles, que anirà a casa teva, i es descomptarà de la factura, jo crec que és una bona iniciativa. Ah, i tant. Molt bé, doncs, just deixem la actualitat senzill que en aquest punt, i ens tornarem a trobar d'aquí uns mesos, quan torni a tocar venir aquí a Sant Just, com ho podem. Molt bé. Moltes gràcies a vosaltres i bon dia a totes i tots. Que vagi bé. Igualment. Adéu.