#16 - L'escola Trail Running Barcelona: una nova oportunitat per a la pràctica esportiva a Sant Just d'Esvern

Música Seguim amb la roda d'entrevistes a l'esport local d'aquí, de Sant Just d'Esbern. Avui tenim a l'estudi ara mateix en David Buenacasa, que és el president de l'escola Trail Running Barcelona i també tenim la Cristina Sánchez Sierra, que és membre de suport també de l'escola. Saludem-los. Hola, què tal? Hola, bon dia. Doncs bé, us tenim aquí. Jo crec que dels clubs i de les escoles que passaran per aquesta roda sou dels més jovenets, en el sentit que fa pocs mesos que esteu constituïts, hi ha clubs que tenen molts anys d'història i vosaltres sou els més petits. Et pensava que ho deies per mi, per l'edat, eh? Bueno, no, això ja no... Ja veig que no, eh? Aquí ja no m'hi poso. Aquí ja no m'hi poso. Però sí que sou, jo crec, el club més jove, per dir-ho així de... Sí, vam començar el setembre i portem un trimestre, però sembla que portem ja tota la vida. Sí, sí, sí. I què tal aquest inici que heu tingut? Esteu tenint cada cop, cada setmana, que passa més gent interessada, almenys, o que us pregunta, que us truca? Doncs la veritat és que l'acollida ha sigut molt bona, per part de la població, molt bona. Estem supercontents. Des del primer dia fins a dia d'avui, i encara cada dia constantment ens demanen informació, ve gent, aprovar, s'inscriu gent, amb la qual cosa estem molt contents. De la gent que ve a aprovar, la majoria s'anima a seguir o teniu de tot? Tothom que ve a aprovar es queda. Ostres. Sí, sí. Que guai. I jo suposo que el trail ha estat una cosa que... Suposo que arrel de la pandèmia, no? Hi ha hagut també un boom de gent que s'ha animat a sortir a córrer, a la muntanya, precisament, a... Bueno, no sé si... Sí, sí, i tant. Només calia veure el camí que va, que pujava de la Rieda, que pujava cap a Sant Gervasi, i t'adonaves que ha sortit molta gent a caminar, a córrer, i de fet hi ha hagut també molta gent que em coneixia, no? I que sabia que jo feia muntanya, i tant. I s'han parat a parlar amb mi, i deia, ostres David, acabo de descobrir el local que tenim aquí, Coiserola, no? Ostres, sí, doncs sí. Mira, és una cosa que tenim aquí, i que l'hem d'aprofitar, també, no? I que cal valorar-la, també. Com està organitzada l'escola? És a dir, feu entrenaments, o sortiu primer amb infants, i després amb gent més adulta? Els barregeu per nivells? Com va això? L'escola està organitzada per grups d'edat, i dintre dels grups d'edat, per nivell, també. Des d'infants, a partir de 4 anys, o sigui, hi ha un grup d'entre els 4 a 6 anys, un grup entre els 7, 8, 9, 10 anys, i després hi ha un altre, que és el que diem d'adolescents joves, també entre els 12 a 13, fins als 17. I després ja passaríem al grup d'adults, que n'hi ha de dos nivells. Un nivell, bueno, que inicialment vam dir inicial, iniciació, però que ja no és tant iniciació, i després un altre més avançat. I després s'ha format un grup, una mica que no teníem planejat, de gent que no corre, però sí que vol fer exercici, sortir a caminar, i llavors li hem donat una mica la volta, i li hem anomenat fast hiking, que és com caminar ràpid, llavors és un grup de gent que sortim a la muntanya amb un ritme elevat, però caminant, i que en determinats moments, sempre quan el terreny ens ho permeti, doncs correm una mica, i ens movem ràpid. Llavors és un altre perfil de gent, gent que no vol córrer o no pot córrer per lo que sigui, però que li agrada sortir i fer exercici. I que també molts tenen la seva finalitat, o els hi agradaria córrer, que no poden o no es veuen capaços, però volen, i llavors els hi farem la possibilitat durant l'entrenament en determinats trams, doncs si volen intentar, intentar córrer a un ritme suau. Teniu tècnics o sou vosaltres qui porteu els grups? Com va això? Tenim tècnics, tenim tres nois, un que és guia de muntanya, i altres dos que estan fent la carrera d'educació física. Com es diu? Cafè. I també nosaltres mateixos portem algun grup. Molt bé. I per exemple, no sé quanta gent teniu en total, és a dir, si hi ha molts més nens que no pas adults? Doncs mira, actualment som una setantena d'alumnes, entre adults i infants, i diria que més o menys està molt equilibrat, no és que hi hagi més nens o més adults, sinó que està força equilibrat. Inicialment l'escola es va presentar com a escola per nens, per infants, amb la idea d'ampliar-ho després a adults, però el boom va ser tan bèstia que vam haver de fer-ho alhora, les dues coses, i ha sortit bé i aquí estem. I per on us moveu? Per on feu? Suposo que no sempre feu el mateix recorregut, no? No, a veure, el punt de partida és aquí, a l'explanada aquesta de l'institut, a prop de la Monaigua, però més a prop de la Camp Melic, i des d'aquí sortim. Moltes de les sortides són a la vall de Sant Just, però també fem Barcelona, també fem la vall de Sant Feliu, de vegades també canviem el punt de partida, i llavors tenim reptes, reptes que són per trimestres, i fem coses diferents. Un dia vam anar al Tibidabo corrent, amb el grup d'adults... Anar i tornar, eh? Sense pujar traccions. I com a final del primer trimestre, vam pujar al Matagais, des d'una ruta molt poc coneguda i... No des de Collfórmig, no? No, no, no. Allò està, que no pots ni entrar. Ja li hagués agradat algun. Sí, sí, sí, no, no, una mica més... Més dura. Més salvatge, que és com nosaltres entenem també la nostra escola. Aquest trimestre tenim reptes, tant pels petits, anant al Pony Club, coses més assequibles, no? Com pels grans, que començarem per fer una transcoiserola, que és sortir... Bueno, l'hem fet nosaltres, eh? Sortir des d'aquí, a Sant Just, i arribar a Sant Cugat, passant pels dos pantans que n'hi ha, el de Vall d'Hebrera i el de Can Borrell, i arribar a Sant Cugat, i tornar en cotxe. O sigui, aquesta és una de les metes que teniu com a objectius per fer els propers mesos? Aquest trimestre farem la... Parlo d'adults, eh? Transcoiserola, i després farem una cursa, una cursa normal. Una cursa que ens apuntarem, que segurament serà la trail de la Costa Brava, i farem una cursa. Però són la de la Costa Brava, entenc que no, però per exemple aquesta de transcoiserola és una cursa que ja existeix o és el que voleu organitzar? No, això no és que... Bueno, la fem nosaltres particularment. Ens l'hem inventat nosaltres. I el pròxim trimestre hi ha altres activitats, com apuntar-nos a la mitja d'Esver. Sí, bueno, de la mitja d'Esver volia comentar que fins ara era una cursa per adults, i estem en negociacions amb l'organització per tal de participar i poder organitzar també o incloure els infants i que puguin participar. I llavors, bueno, estem aquí per tal que pugui també participar a tota l'escola o fins i tot gent que ve de fora, puguin portar els fills i pugui participar a tota la família. Que recordo que l'última mitja d'Esver, em sembla que s'havia de fer, va estar just, és a dir... Sí, va ser al març i al cap de... A l'abril s'havia de fer la mitja d'Esver i es va quedar la cursa allò una mica penjada. I des de llavors que no ens ha tornat ni mala cosa. Esperem que aquest any... Ara nosaltres volem pujar també. Jo també soc de la CEAS i, bueno, llavors... Home, com a escola... Sí, a veure, nosaltres ens hem ofert i els hem fet aquesta proposta. Fa temps que els hi vam comentar i, bueno, estem allà pendents que estirem davant tot i... Home, té sentit, no? La CEAS, nosaltres, en Just... Clar. Quantes sortides feu, home? És a dir, qui s'apunti, quantes sortides o quants entrenaments fa la setmana? A veure, els grups... Els grups de trail són dues sortides a la setmana. Dos entrenaments. Un, o sigui, són hora i quart pels petits i hora i mitja pels grans. I després el grup de fast hiking, que és el de caminar ràpid i moure ràpid, és només una hora i mitja a la setmana. Potser volem ampliar-ho. Però sí, probablement s'amplia i és molt probable que acabi sent dos dies a la setmana. I esteu la hora i mitja corrent per la muntanya? O ja... Deu-n'hi-do. Sí, i si els haguéssim més... De fet, moltes vegades hem intentat que d'abans o hem acabat abans... Per exemple, el dia que vam anar al Tibidabo vam necessitar més temps, llavors ho preveiem i s'organitza. Sí, de fet, sempre ens foten la bronca perquè hi ha gent que diu que els nens... Bueno, ells no, les famílies. I ara que és hivern, us esteu trobant clar, com que fa tres mesos o quatre que esteu constituïts, us esteu trobant amb tot per primera vegada. Llavors, ara és com el primer hivern que passeu. Això com afecta també els corredors i corredores? Sempre fa més mandra, costa més el fred... No sé si ho feu pel matí o per la tarda... No passa res perquè estem hivernant-ho a les cueves. Esteu hivernant. Bueno, tot és nou, però ja com que teníem bastanta experiència... Doncs res, sí que és veritat que és una mica més difícil, sobretot pels nens, perquè l'activitat és més difícil, però va estar guai perquè el tema de fer-ho de nit i amb els frontals i tot això és nou també per a ells. I és una cosa molt important. També els hi posem llums als peus perquè els vegin els cotxes si en algun moment hem de crear algun carrer o alguna cosa. És molt guai. I els adults sí que hem agafat més dies de nit, perquè els nens van abans que els adults. I és curiós perquè els nens han de fer els carrers, i els adults sí que han de fer els carrers, i els adults sí que han de fer els carrers, i els adults sí que han de fer els carrers, doncs és curiós perquè anem per la nit, si ens trobem pel carrer pel dia no ni ens coneixem, i m'agrada molt perquè anem pels camins. i m'agrada molt perquè anem pels camins. I dic, ostres, mira quin camí més guapo, i la gent sí, que guapo és aquest, com m'agrada. i la gent sí, que guapo és aquest, com m'agrada. Ostres, és la primera vegada que venim, sí, sí, que guai. I els hi dic, vam estar fa dos dies exactament aquí. La noche me confunde. Exactament, el fet que sigui de nit a vegades confon molt els paisatges. Exactament, el fet que sigui de nit a vegades confon molt els paisatges. I us trobeu a vegades amb fauna, port senglars... Cada dia. I hi ha alumnes que en tenien por i ara al principi deien jo, si em trobo un port senglar he de fugir corrents. I ara, bueno, estan super acostumats, es fan fotos... Pràcticament cada dia en trobem. De fet, estem al descampat de l'institut esperant De fet, estem al descampat de l'institut esperant i passant famílies a ports senglars, per allà corrents... És veritat que la gent, quan la meteorologia és veritat que la gent, quan la meteorologia que comentaves abans i tot això, al principi els feia una mica com de... que comentaves abans i tot això, al principi els feia una mica com de... O sigui, els preocupava una mica més, no? I el dia que plogui i el dia que no sé què, que faci fred, i et preguntaven, no? Els donàvem força confiança, no? Molts anys fent això. I nosaltres hem sortit a córrer amb pluja, amb vent, fins i tot amb neu, i llavors els donàvem confiança i els dèiem que, bueno, la classe... La nostra finalitat és que la classe es fes igualment malgrat les condicions, excepte si hi hagués algun avis per perill i això. De fet, només hem cancel·lat una sola classe d'infants des del setembre i va ser per avis de meteorologia i per vent. I ara estan acostumats. Va haver-hi un dia que feia molt de fred o feia molt mal temps, no recordo quin era, i aquell dia precisament és que van venir tots els nens que ens vam quedar, fins i tot. Ostres, que bé, com m'agrada que els meus alumnes vinguin i no els importi el temps que fa o... Vosaltres heu nascut, per dir-ho així, amb la Covid ja entre les mans. Això, com ho esteu gestionant, els seus nens porten l'aire lliure us donen moltes avantatges, però bueno, les onades ens les empassem tots, per dir-ho així. Últimament amb Omicron estan havent-hi molts contagis, jo no sé si heu notat alumnes que s'han hagut de confinar, no sé si heu notat alumnes que s'han hagut de confinar, que s'han hagut de confinar, no sé si heu tingut algun focus dins el grup o heu de seguir protocols molt estrictes. A veure, com dius, és una activitat a l'aire lliure, llavors tenim aquest avantatge, i no hem notat res, sí que hi ha nens que de vegades no venen perquè estan combinats a l'escola o el que sigui, però nosaltres tenim aquest avantatge, en principi no és una activitat que hi hagi gaire risc de transmissió, que hi hagi gaire risc de transmissió, especialment risc, en aquest sentit que és una mica el que busquem, l'aire lliure, la natura... A més, els nens i els adults tenen la possibilitat d'anar sense mascareta, i la veritat és que per nosaltres és un avantatge i per ells també. De fet, hi ha nens que han estat confinats al Nadal, i l'altre dia, el dimarts passat, que abans van rencorborar les classes, els vam preguntar què tal al Nadal, teníeu ganes de venir? Ostres, sí, perquè m'he passat tot el Nadal confinat, i a l'escola no, però aquí sí, que venen i corren, salten, estan a l'aire lliure, llavors, bueno, senten lliures. Suposo que també és una manera de conèixer una mica el territori, el fet de poder fer les sortides també dona una aproximació a Sant Just, a tenir una mica de consciència de l'entorn natural a Sant Just, a tenir una mica de consciència de l'entorn natural en el que estem i que cal cuidar, per si volem seguir corrent en aquest cas, a Sant Just. Sí, sí, totalment, de fet, ve gent de perfils molt diferents, gent de Barcelona ve, gent d'Esplugas, gent que coneix molt la vall, però que sempre descobrim racons nous, jo sempre dic, sembla que es valori per la quantitat de camins que saps, i a mi per això és una mica secundari, sí que anem pertot arreu i sempre dic, és molt xulo, no? O sigui que és una part també de la descoberta, i també els intentem donar aquest punt de vista també una mica històric, no? Anem a la fonda Can Llevallol, doncs mira, aquí hi havia una tirolina perquè això era una colònia tèxtil, perquè no sé què, tal, tal, o a aquesta fonda hi havia una mineria aquí abans, bueno, llavors no és només córrer. Sí, bueno, exacte, l'excusa és córrer, però a través del Trail Running treballem molts aspectes, per exemple amb els infants o homes joves, molts valors, cooperació, tot, o sigui esport saludable, una sèrie de valors que per a nosaltres són imprescindibles en aquesta edat. Formeu part d'alguna federació, d'algun grup de trail? Bueno, estem dintre del que és, hi ha un grup d'escoletes de trail que li diuen aquí a Catalunya, i estem dintre d'aquest col·lectiu, i estem en contacte amb ells, però bueno... Tot és molt recent de moment. No estem dintre d'alguna federació, perquè la veritat és que el trail està una mica a cavall entre la muntanya i l'atletisme, però de fet nosaltres tampoc ens volem etiquetar, escoltar, ens agrada la muntanya, anem a la muntanya, corrents, caminant ràpid o el que sigui, i ja està. I aquí estem. I poc o més. Sí, i poc o més. Sí que estem dintre d'aquest grup, ens comuniquem per WhatsApp i ens ajudem, però res més. Molt bé. Què cal, matèria que cal per fer trail? Doncs unes bones cuixes. Material de córrer per muntanya, al final. Insistim bastant en el tema de les bambes, que siguin de trail. Més que res perquè no rellisquin. Hi ha infants, per exemple, que porten bambes normals, i no passa res, però és per evitar caigudes, que es puguin agafar bé amb les mans, que no rellisquin, és més que res això. I després ropa per córrer, bàsicament, i també específicament. Sí que és veritat que els adults van necessitar més coses, motxilla, xaqueta, coses més específiques. Ara porten tots una motxilla de nens petits, de trail, que fa molta gràcia veure'ls, amb el seu frontal, amb la motxilla, i allà porten l'aigua. La gent donen la sortida. La veritat és que és molt guai. Avui m'ha parat una àvia d'un nen. M'ha dit, ostres, el meu nen és que està encantat amb l'escola. M'ha anat a ensenyar el parc, les cabanyes que feu, els dibuixos, perquè fem dibuixos, els amaguem, fem cabanyes. La veritat és que m'ha donat les gràcies. Hauria de pagar jo. És una cosa que t'omple. Els nens t'agafen de la mà, els pots explicar coses. És molt guai. Només em queda dir-vos que prepareu-vos també, perquè ara és hivern i vau començar sent tardor, però quan comenci la primavera i el bon temps, potser teniu una altra bomba de gent interessada o que s'anima, que li ve molt de gust, quan faci menys fred. Ara hi ha molta gent que ens està embaradejant amb el post-torron. Però sí que hi comptem amb el bon temps també. Per nosaltres totes les èpoques són oportunitats perquè vingui la gent a conèixer-nos i formar part de la nostra escola. Amb aquest missatge deixem aquí l'entrevista amb la Cristina i el David, que vagi tot molt bé i seguim davant a tope. Gràcies, adeu!