#161 - Preparació del Carnestoltes a l'Escola Montseny de Sant Just

Música Comencem ja la segona hora de la Rambla, el magazine de matins a ràdio d'Esvern, i fem l'entrevista del dia. Saludem avui a la Laia Alcón, que és de l'Associació de Famílies d'Alumnes, és a dir, de l'AFA, de l'Escola Montseny de Sant Just, i concretament de la comissió que s'encarrega d'organitzar el Carnestoltes, que a Sant Just es celebrarà aquest dissabte, vinent 10 de febrer, al Parc Joan Maragall, on es farà el concurs de disfresses. El concurs, validat, té diferents categories de premis, i una d'elles és la de la comparsa escolar. Saludem la Laia. Hola, molt bon dia, Laia. Molt bon dia. Doncs bé, com d'avançada està la preparació de la comparsa de l'escola a Montseny? Està avançada com d'enrere, total. Bé, quin remei, no? És aquest dissabte i som a dimarts, per tant, a l'estat més o menys... Tic-tac, tic-tac. No sé si ens pots avançar la temàtica, vols que sigui un efecte sorpresa? Voleu que sigui un efecte sorpresa? Sí, sí, sí. Bé, volem, la intenció és que sigui efecte sorpresa, estar clar que és un poble i aquestes alçades, ja no sé on som. Però sí, sí, la intenció fins al final, amb bona voluntat, és que sigui sorpresa. La temàtica l'heu escollit en funció d'algun criteri, han estat els alumnes, heu estat les famílies... Sempre anem, bueno, no sempre, de fa uns anys, intentem anar amb el projecte interdisciplinar de l'escola, de manera que els infants treballin la mateixa temàtica des de l'escola que amb el Carnestoltes, i que es vagi una mica tot lligat i que vagi una mica de la mà. Des de fa uns anys vam veure que si el Carnestoltes treballava amb una temàtica que a l'escola també s'estava treballant i que els nens i les nenes ho vivien tota l'hora amb intensitat a nivell informatiu i que sabien de què parlàvem i a l'escola ho treballaven, i al Carnestoltes ho treballàvem però diferent, amb una història o amb disfresses, doncs tot era una mica més lligat i complet. Però cada any pot ser diferent i les coses poden canviar. Clar. I vés a saber. Perquè l'experiència amb la compassada l'any passat era sobre el tema de l'art, no? Exacte, sí. Va anar bé, vau quedar satisfets, satisfetes... Sí, molt, molt. Vam quedar tercers, val, però per posar-hi una etiqueta i per posar-hi un nom, però d'acord, d'acord, i parlo per part meva, va ser molt satisfactori i va ser una passada, i com sempre es va continuar fent màgia, allà, aquell dia, en aquell moment, entre totes les famílies, va sortir molt bé, i jo puc dir per part meva que molt contenta del que es va fer i de com va sortir. Crec que en general també, clar que s'acaba posant l'etiqueta del primer, segon i tercer, i això no es pot evitar, o almenys de moment no ho podem evitar, si podem canviar alguna cosa, de quedar els altres anys. Però ara, de moment, doncs, això, però molt satisfets. Sí, sí, molt contents, va anar molt bé, molt bé. Explica'ns una mica com organitzeu, des de Montseny, tot el tema de la comissió de carnes toltes i festes, com organitzeu concretament la de aquest dissabte, la de carnes toltes, com és la implicació de les famílies? Sí, molt, la veritat és que és alta, i cada any potser et diria que és una miqueta més alta. T'explicaré una anècdota que ens va passar la setmana passada i que vam riure molt totes. Ens vam reunir, ens reuníem una vegada a la setmana, i ens vam reunir i estàvem fent el cafè, i vam brindar totes amb el nostre cafè, o amb la infusió o té del moment de cadascuna, i vam dir, ostres, estem a aquestes alçades, a punt de celebrar el carnes toltes, i la taula on som està plena. Són moltes les que estem tirant del carro, com si diguéssim, però a més a més, totes les famílies de l'escola que voluntàriament vulguin participar al carnes toltes, també hi ha molta dedicació, molta implicació, i és superbonic. A nivell organitzatiu, és veritat que hi ha la comissió de carnes toltes, que és la que s'encarrega des d'un inici, a pensar en la temàtica, de quina manera, com repartim, en tot cas, les disfresses, el fil conductor de la història, tot el tema de la Tretzó, i que de la comissió de carnes toltes ens surten les diferents branques que s'encarreguen de tot el que s'ha de fer, i paral·lela tot això, les famílies i els encarregats de les classes que també ajuden a organitzar, i tot això. Perquè les disfresses, tot això que comentes, la Tretzó, quan ho prepareu? Com ho feu? Ho compreu? Ho feu un manual? Teniu algun lloc o alguna data per quedar per fer-ho? Sí, l'Ajuntament ens va facilitar, en el seu moment, espais a totes les escoles, sortosament, per poder treballar tot aquest tema, tot el tema de la Tretzó. Tenim uns dies concrets, dos dies a la setmana concrets, amb un horari concret, que podem anar, qui vulgui, nosaltres, com a comissió de Tretzó, o les famílies que ho necessitin, també poden anar a treballar a la Tretzó. I, en paral·lel, cada classe, cada grup de famílies que participa de la RUA, doncs, o queden a les cases, o s'organitzen per quedar i per treballar. Sí, hi ha molt treball manual, molt, molt. És veritat que comprem, però comprem per treballar tota aquesta part manual. Clar. Sí, sí, de molt fet a mà. Les disfresses entenc, o dintre de tota la comparsa, s'organitzen, no sé si per classes, per cursos, per cycles, com... És a dir, els nens i nenes que van disfressats iguals és perquè són de la mateixa classe? Classe, sí. Són de la mateixa classe, tot i que aquest any ha passat poquet, i nosaltres ho promovem, de dir, si no t'agrada o no t'escau la disfressa que et proposem aquest any, et pots moure i anar-te'n a una altra classe. És veritat que, al final, els nens i les nenes volen anar amb els seus amics. Entenc que a les famílies també els fa gràcia anar amb els seus amics de classe, de famílies, però algun nen o alguna nena sí que ha passat, que han dit, mira, prefereixo anar amb una altra classe. I cada classe té un referent que organitza la disfressa d'aquella classe? Nosaltres, des de la comissió, llancem les propostes de les disfresses, aconsellem una miqueta, podeu fer servir aquests materials o aquests colors, però cada classe té un encarregat, diguéssim, que ajuda a conduir-ho. I que va fent com de pont entre nosaltres i les famílies, diguéssim. Però després ells també s'organitzen i surten coses magnífiques, espectaculars, és molt guai. I tot el tema dels valls, o bé, més cavalls, de l'escenografia, de la posada en escena, això és complicat de fer? O potser és la part que està més verda o no? Ho porteu bé? Què et diria? Et diria que tot és bastant complicat. Vull dir que tot és laboriós i que és veritat que tenim una gran ajuda d'una noia que ens ajuda a fer les coreografies i que, repeteixo, que tot és profundament voluntari i és profundament d'agrair, també. Aleshores... Però, clar, som moltes famílies i sí que és veritat que cama cap a la dreta, cama cap a l'esquerra, aixequen el braç, tots alhora es fa... Bueno, no complicat, perquè no vull dir-ho complicat, perquè no és una cosa de mal de cap, però que sí, que es requereix de concentració, d'esforç, de posar-hi hores, de posar-hi moltes ganes, sobretot, és que, al final, el motor és aquest, posar-hi moltes ganes. Quantes persones més o menys diries que hi participeu aquest any? Diria que estem a prop dels 200, sense arribar-hi. Et diria, potser, no ho sé, 160 o 160 persones, no et sé dir la xifra exacta, no crec que arribem als 200. Però seria més que... Potser una mica més que l'any passat? Més o menys crec que ens mantenim, que sempre hi posem moltes ganes, que, per tradició, el Carnestoltes a l'Escola Montseny és especial, és com màgic i és com un event que fa molta il·lusió, que fa com unió de família, i que la gent ho valora molt i que s'espera i és com m'ha assenyalat l'any. Jo també el visc així, no vull dir que tothom el visqui així, però em dona la sensació que també és bastant compartit a nivell general i jo crec que, més o menys, algunes baixes podem tenir, però que, més o menys, ens mantenim bastant igual. I els nens i nenes com hi participen? Ells, a part de disfressar-se el dia, com s'involucren en aquesta festa? És algú més de les famílies? O els nens també, d'alguna manera, hi col·laboren fins a la seva... Entenc que els petits potser no tant, potser els més grans... La més alta participació és de les famílies, de la família completa. Després, els nens i les nenes a l'escola fan algunes coses, a nivell de manualitat fan complement de les seves disfresses, cadascú a casa seva, nosaltres no hi entrem, fem les propostes de les disfresses, majoritàriament estan fetes a mà, absolutament, i després els nens a casa seva i les nenes entraran més o de menys. Però també poden venir a fer atretzo i venen a fer atretzo també, poden pintar, poden retallar... Els dissabtes que hem pogut quedar també hem vingut a participar, però també et dic que són nens i nenes i que el més divertit del món mundial és jugar. I que, per tant, qui està més de genolls pintant o retallant o així, al final som els adults i ells sí que participen, perquè al final també han agafat pinzells o pintura i han pintat, però que estan a l'edat de jugar també. Clar, oi tant, sí. La novetat de l'any passat va ser que, perquè fins just abans de l'any passat, sempre es concentrava tota la tarda on el rei o la reina Carnestolta es feia el seu discurs, també on tot seguit es feia... Bueno, hi havia el tema de les comparses, després es feia la rua, s'arribava al casal de joves, però l'any passat es va dividir i es va fer en la franja de matí una part, tot el tema de les comparses escolars i la part més infantil, i per la tarda va haver més el discurs del rei Carnestolta, la rua i, potser, més tard, la festa. Això a vosaltres us agrada, us desagrada? Com ho vau veure l'any passat, a millorar? Escola Montseny et diria que som plenament de tarda. De versió de tarda. Sí, també crec que per un tema de romanticisme, de tradició, perquè sempre s'havia fet així, i perquè és veritat que el dia es fa molt llarg, i comencem el matí i si es vol gaudir de la part de la tarda, de les comparses de la tarda, molt més fàcilment et pots desconnectar de la jornada del Carnestoltas, o també si arriba cansat. Al final, si vols també veure tota la part de la tarda, moltes famílies comentaven, això és que arribes baldat, ja no aguantes la part de la tarda, no? Clar. Hi ha una mica de tot. Sí que et dic que Montseny, l'Ajuntament, ho va posar molt a les mans de les escoles per fer-ho fàcil, i és molt d'agrair, es van fer votacions, i l'escola Montseny va votar a 100% tarda. Perquè sí que és bonic també participar de les comparses escolars, però tan bonic és veure com participen totes les comparses del poble. I quedava tot agrupat en un espai del dia. D'aquesta manera, el dia es fa més llarg, i és veritat que potser la gent del matí ja no va a la tarda, o l'energia ja es desgasta una miqueta més. I si t'haig de comentar que aquest any, si hem tingut alguna baixa que era molt fan del Carnestoltas, una mica és aquest també el tema, a vegades, de dir que a mi m'agradava molt la festa de la tarda. No sé si es va provar de fer al matí l'any passat, justament perquè potser et deien que els nens a la tarda, després de la rua, acabava molt tard i et feia molt cansat. No sé si potser... Absolutament. Saps allò que dius, no és fàcil, no podem arribar a tot, ni ho podem aconseguir tot, i està claríssim que la versió de matí és molt més còmode pels infants més petits. Però una part l'hem guanyat per un cantó, i probablement tinguem molta més afluència de famílies d'infantil, o de segle infantil, i potser tota la part més adolescent o més veterana era més de tradició de tarda, diguéssim. Tot no es pot tenir, però anem endavant i a celebrar. Clar que sí, perquè, Laia, a part del Carnestoltas, les escoles organitzeu? En concret, l'escola Montseny organitza o té alguna altra festa així també destacada, o que també organitzeu? Sí, com a escola, sí, i a la festa de la primavera, que és molt xula, i a la festa de la tardor, et refereixes a això? Sí, com a comissió de festes, dins de l'escola, quines festes hi han. Hi ha la festa de la tardor, hi ha la festa de la primavera, i es van organitzant durant l'any altres activitats. Et parlo com a AFA, no com a escola, perquè Sant Jordi seria escola, diguéssim, i hi ha altres festes que sí que són molt celebrades a l'escola. Però és veritat que els pilars principals són primavera, tardor i Carnestoltas. Primavera, tardor i Carnestoltas, una cada trimestre, més o menys? Sí, exacte, sí, sí, sí. Molt bé. Doncs, Laia, res més, moltíssima sort, que bé, al cap i a la fi, també, el concurs, el premi cada primer, segon, tercer, gairebé que sí que és una mica la motivació, no, també, per... És inevitable, però... Però també és una mica lo de menys, al cap i a la fi, el resultat. Sí, és inevitable que s'esborri, que s'elimini del tot mentre existeixi. Però jo ja et dic que per mi la gran experiència va ser l'any passat, quedant tercer, i celebrant-ho moltíssim, va ser espectacular, ho vam fer superbé, va sortir fantàstic, va anar rodat, després podrà agradar més o menys, però els pilars aquests més importants que diem que les famílies sí volen, s'hi entreguen, ho celebren, riuen, ballen i estan contentes i salten, o sigui, aquest és el premi, diguéssim. Fantàstic. Doncs, Laia, que vagi molt bé, que us ho passeu molt bé, esperem i creuem els dits amb el temps. Per favor. Perquè, clar, és que la previsió meteorològica... Clar. ...apunta... Clar. ...a que... Molt, molt, i estem molt dividits a nivell, com ho diria, estem molt dividits en el sentit de que, per favor, que plogui... Sí, sí, clar. ...però que ens... Però... No? Diumenge. Diumenge. Sí, diumenge. Diumenge sí, o jo què sé, o dijous, no? Però bueno, sí que si se'ns permetés preservar divendres tarda i dissabte matí, i tarda, doncs seria d'agrair, tot i que està clar que la prioritat és que plogui, però... Bueno, el cor està dividit. Sí, sí, és això, és això. Exacte. Bé, doncs res més, Laia, que vagi bé. Gràcies, moltes gràcies. Adéu, igualment.