#163 - Reflexió sobre la importància dels referents femenins i les dificultats de ser dona en el món actual

11 i 13 minuts d'avui dijous 8 de febrer. Comencem aquesta taula rodona del dia de la dona i la nena a la ciència del 2024. Concretament l'11 de febrer és quan es comemora aquest dia, una data que va establir la ONU al 2015 amb l'objectiu de promoure la participació plena i en condicions d'igualtat de les dones i les nenes en l'educació, la capacitació, l'ocupació i els processos d'adopció de decisions en la ciència mitjançant polítiques i plans d'estudi que fomentin una major participació de les dones i les nenes i en reconeguin les seves contribucions. A Ràdio Desvern portem alguns anys recordant aquest dia internacional, posant un èmfasi especial i dedicant-li una estona. A l'edició del 2024 la cobrim, com hem dit avui, 8 de febrer amb una taula rodona formada per quatre dones enjustenques vinculades professionalment i educativament a les STEM, l'acrònim per a les disciplines acadèmiques de la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques. Un concepte que va sorgir l'any 2000 com a resposta a una creixent demanda formativa davant un futur de constants canvis tecnològics i que pren rellevància precisament al dia de la dona i la nena a la ciència perquè si bé la demanda de professionals en l'àmbit de la matèria de les STEM és cada vegada més gran en un món que canvia amb rapidesa i de forma constant, s'han de potenciar aquestes vocacions entre les nenes i reconeixer la feina que fan les dones que es dediquen en aquests camps. Bé, doncs, comencem la taula rodona. Tenim a l'estudi de Ràdio Desvern quatre perfils. Perfils, com hem dit, de moment comencem amb un parell d'elles. Aquesta primera part la farem amb la Gemma Monconill i la Marta Errat. Les presentem breument. La Gemma és graduada en biologia i doctora en immunologia a l'Autònoma. Es dedica a la recerca. Ara treballa a l'Institut de Salut Global, col·lidarà en laboratori de investigació immunològica per la malària, tot i que també ha investigat en altres camps. La Marta és estudiant de grau en matemàtiques i enginyeria informàtica a la UB i ha estat també educadora al Museu de Matemàtiques de Catalunya i ara investiga a l'Innovamat. Els hi obrim els micros, la saludem. Hola, Marta, Gemma, què tal? Bon dia. Doncs bé, tranquil·les, comencem una mica per trencar el gel. Ens poseu en context, per exemple, Gemma, què és l'IS Global, Marta, en el teu cas, què és l'Innovamat, què s'hi fa en aquests centres, si ens podeu explicar també una mica com és el vostre dia a dia, quina feina hi feu en aquests llocs, si seguiu línies d'investigació, va, expliqueu-nos. No sé, Gemma, per exemple, comença tu, va. Doncs l'IS Global és un centre de recerca, un centre cerca, un centre privat, sobretot que té fons públics i on s'investiga malalties infeccioses, però també malalties no transmissibles, com seria el càncer, per exemple. I la seva missió és promoure la salut, millorar la salut de la gent i promoure l'equitat en salut, molt enfocat també en poblacions vulnerables. I bé, fem tant recerca bàsica com més aplicada, clínica, epidemiològica i també és bastant potent en termes de polítiques i d'implementar tot el que trobem en recerca, després portar-ho a la pràctica. I bé, el que fa la meva recerca estudio sobretot immunologia, la malària, vacunes de malària, també immunologia a altres infeccions que són molt prevalents en zones endèmiques de la malària, perquè es donen moltíssimes coinfeccions. Recentment, amb la pandèmia també ens vam bolcar i teníem moltes tècniques posades a punt. El nostre coneixement el vam aplicar llavors amb la Covid. Em sembla que hi ha algun fragment de TV3 que no sé si van fer alguna connexió durant la pandèmia en aquells moments més de tema de vacunes i això. No sé si van trucar a l'IAS Global i vas atendre tu als mitjans també, no? No sé si... Sí, efectivament, bastantes vegades. Atenent a TV3 i als mitjans, no? Explicant, suposo, el tema de les vacunes o...? Sí, tant per comentar estudis que estaven sortint, no?, resultats nous com els nostres propis estudis que fèiem sobre el tema. I una mica, Gemma, com és el teu dia a dia allà? No sé si tens uns objectius a fer, tens un pla a seguir o...? Sí. Bé, ara estic col·lidant tot un grup de recerca que és força gran, no? Tenim diferents projectes que estem duent a terme i amb diferents objectius i prioritats, però el dia a dia, clar, jo ja no estic al laboratori, no? Fem sobretot una recerca bastant bàsica, una mica aplicada en el sentit que analitzem mostres de pacients, de participants d'estudis clínics, no? Tenim estudis en què anem seguint la gent i anem traient sang, l'analitzem. Llavors, clar, ara jo bàsicament estic supervisant el que anem fent en aquests projectes. Tenim un equip molt gran d'unes vint persones, això no és habitual en grups de recerca, normalment som més petits. I molta part de la meva feina és formular les hipòtesis, les preguntes que volem contestar, buscar recursos per poder fer la feina, o sigui, molta part de la feina és això. Hi ha un component burocràtic molt gran, no? I després això, supervisar el dia a dia la feina laboratori, discutir els resultats, mirar com s'han d'analitzar les dades, intentar respondre les nostres preguntes, i amb això generes més hipòtesis, més preguntes. Aquesta és la part maca de la ciència i la investigació, que tenim llibertat fins a cert punt de formular les preguntes que nosaltres creiem que són necessàries. I després hi ha tota l'altra part més de gestió, de gestió del personal, de buscar els fons tant per fer els experiments com per mantenir el personal en el grup, de formar-los. És molt variada, la veritat. És molt enriquidora, tot i que té els seus contres. Marta, què és l'Innovamat? Ui, espera, perdona. Innovamat és una empresa que treballa i proposa un recurs per a l'aula una mica diferent del que estem acostumats a veure en el món editorial de llibres i de matemàtiques. Innovamat és una empresa relativament jove, deu tenir uns set o vuit anys, i neix una mica responent aquesta necessitat de revolucionar l'educació en el món de les matemàtiques. És una empresa que ha crescut molt en poc temps i des de fa un parell d'anys es va veure aquesta necessitat de recerca per intentar validar una mica aquests nous mètodes, bueno, tampoc nous, però com aquest pupurri d'idees que estaven sortint del món de l'educació i que al final s'implantaven en un recurs concret, i també per intentar retornar una mica a la comunitat científica del món de l'educació. I el teu paper entenc que és més en aquest rol de recerca. Exactament. Ens pots posar algun exemple d'alguna cosa o d'alguna investigació o d'algú que estiguis fent ara? Jo treballo a l'equip de recerca, som quatre persones en total, i nosaltres el que sempre diem és que fem una recerca diferent a la que estem acostumats a veure. Nosaltres no som investigadors de bata i ulleres de laboratori, però nosaltres fem una recerca com donada al món de l'educació, és a dir, que nosaltres agafem idees que es venen al món de la recerca, les portem una mica al nostre terreny i intentem que a vegades el que es publica en revistes científiques és molt difícil d'aterrar a la realitat de l'aula de les escoles de Catalunya o de la resta de països on estem treballant. Nosaltres ara tenim els dos estudis més importants, en fem un de dificultats d'aprenentatge, que a través d'una intervenció tenim unes eines de detecció de dificultats d'aprenentatge en les matemàtiques i a través d'una intervenció intentem com atacar aquest grup que són una mica més hostils i que podrien tenir dificultats d'aprenentatge severes en el sentit que ja no es poden tractar simplement més hores de classe o un acompanyament més concret, sinó que potser són infants que han d'anar a l'EAP o que necessiten ajuda més enllà de la que se'ls pot oferir l'escola normal i llavors els oferim una intervenció i al final de curs tornem a passar aquesta eina de detecció i així calem de separar i identifiquem quins són aquests possibles casos de risc. O també fem investigació en temes de motivació i ansietat matemàtiques perquè sabem que correlacionen molt amb els resultats acadèmics i no tant amb les bones notes que es poden treure perquè aquí podríem tenir un debat de com avaluem i quines són les eines que utilitzem, o sigui, què és el que considerem bo a l'hora de treure resultats, sinó també que la motivació i l'ansietat correlacionen una positivament i l'altra negativament molt amb el tema de com aprenem, o sigui, més enllà de si trec o no bones notes, si realment estic tenint possibilitats d'aprendre. Aquests són com els dos estudis grans que tenim aquest any però també treballem altres coses. Nosaltres treballem amb les escoles, entre les quatre fem una mica de tot, des de trobar el grup d'estudi, fins a dissenyar els estudis, fins a fer també estudiar una mica de camp d'anar a les escoles i passar els diferents testos i el que calguis. Una mica de tot. Marta, la teva experiència prèvia abans a Terra Innovamat va ser al Museu de les Matemàtiques de Catalunya com a educadora. No sé si ens pots explicar una mica com va ser aquesta experiència. Jo vaig arribar al Museu de les Matemàtiques perquè jo he sigut cap d'alcalde durant molts anys i tenia el títol de monitora i de directora, i en l'època post-pandèmia vaig coordinar un casal d'estiu allí i després ja vaig quedar educadora un any i mig. El Museu de les Matemàtiques és com una proposta que jo sempre dic molt diferent d'Innovamat perquè malgrat tots dos projectes estiguin des d'aquesta inquietud de plantejar diferent les matemàtiques dels alumnes, Innovamat entra a l'aula i ofereix recursos per canviar com ensenyem les mateixes dins de l'aula i en canvi el museu gaudia una mica del privilegi, sempre que era una cosa externa de l'aula. Malgrat tots els recursos que oferíem sí que es podien adaptar a una realitat curricular dins de l'aula. Hi havia aquest marge que al final els infants i els adolescents anaven de visita al museu i nosaltres els rebíem i era una mica com la cosa nova, com quan et porten a un restaurant i ets petit i veus una cosa diferent i gairebé que tot t'agrada i et menges allò que a casa potser no t'haguessis menjat mai. I al museu sí que és veritat que la feina era molt diferent perquè la nostra feina era similar quan vas al Cosmo Caixa i algú t'acompanya i et fa una de les diferents visites, però sí que és veritat que els materials del museu eren molt estirables. Allà el lema és una mica que les matemàtiques entren per les mans i llavors en funció del grup que vingués nosaltres teníem més flexibilitat per poder adaptar. Sí que teníem una mena de repte d'adaptar-nos a la realitat del grup perquè al final aquí a Catalunya les escoles són molt diverses i uns alumnes de 15 anys poden tenir un nivell de matemàtiques superdiferents en diferents pobles i en diferents barris. Però sí que és veritat que la feina era diferent malgrat que jo sí que al museu l'hi dec com la passió que tinc per a l'educació de les matemàtiques no hauria pogut veure com aquesta altra cara de la moneda. Jo si només hagués vist les matemàtiques de l'escola, de l'institut i de la universitat, malgrat que he tingut molts bons professors, potser no hauria cregut mai... No m'hauria sortit mai aquesta passió pel món de l'educació. Molt bé. I parlant de la universitat, Marta, com compagines noms, estudis tan exigents d'estudiar aquest doble grau que fas de Matés i Ingenieria Informàtica amb tot el tema laboral de la feina? A veure, sent sincera, és molt dur, és horrible. Tal qual. Jo sempre dic que quan jo parlo amb els adolescents tampoc els vull treure la il·lusió, tampoc els vull enganyar. Són carreres que són molt dures, que també crec que com a dones ens enfrontem a una realitat malauradament diferent que els nostres companys, perquè socialment s'esperen unes coses diferents dels uns i dels altres i malgrat que ens vulguem desprendre Jo sempre dic que de manera invisible estan allà i imperen en el nostre dia a dia, i a més són carreres que no estan pensades per treballar. S'ha de ser brillant, però a més de brillant s'ha de ser molt treballador només per això. Jo sempre dic que la gent que tenim altres inquietuds en aquests graus estem com una mica al marge. I una altra inquietud pot ser ser cap del cau o ser monitor d'esplai o ser esportista d'elit, però és que una inquietud també pot ser que de cop tu entres A mi la feina m'ofereix coses que a la carrera no em poden oferir mai. També de com t'apassionen les coses, però hi ha vegades que dic que estic aprenent més a la feina, perquè soc molt privilegiada i tinc un entorn de gent molt brillant i de gent que tenen moltes ganes de compartir aquest coneixement, però que a la universitat hi ha vegades que és un món molt sol i molt dur, i si vols fer coses fora, sigui treballar o sigui el que sigui, és horrible. Jo també crec que el problema de les universitats com a mínim des de la meva experiència, el que he vist en el meu entorn, és que no entenen que... Perquè jo per sort visc a casa amb uns pares i podria viure fins als 40, si em calgués, perquè tinc aquesta realitat. Però la universitat no entén que hi ha gent que realment necessita... Vivim en un món on molta gent necessita treballar per poder viure. I no molta gent de 30, 35 anys que té fills, molta gent des de molt jove. I si estàs en aquests casos, no s'entenen aquests perfils. Vivim en un sistema que impera haver de treballar per arribar al final de mes, però alhora, si et vols graduar per poder formar part del sistema, sembla que durant 4 anys has de congelar la teva vida i assumir que viuràs d'ajudes, siguin d'unes beques o siguin de la família, o sigui de... I que hi ha molta gent que no té aquest privilegi i que simplement no pot estudiar i no pot accedir a aquest món de coneixement superior. Gemma, tu vas començar a estudiar Biologia al 99, lliçó al 2004 i a l'institut que estàs ara, a l'Institut de Salut Global, i entres al 2017. Explica'ns una mica també el teu recorregut, en quins camps t'has anat formant, especialitzant. També, com ha comentat la Marta, que hi ha aquests viatges que estan, que són invisibles però que hi són. Sí, mira, jo vaig estudiar Biologia i a la que va ja tenia molt clar que volia dedicar-me a la recerca i fer una carrera acadèmica. Llavors vaig buscar de seguida un lloc on fer un doctorat. El vaig fer a l'institut, al laboratori de retrobiologia a Ircicaixa, i treballant en recerca sobre el virus de la SIDAP. I en acabat, el que és més habitual és marxar després de fer un doctorat aquí i vas a fora a fer un postdoc. En aquell cas, la meva parella estava aquí i vam decidir que ens esperaríem un al l'altre i marxaríem plegats, perquè ell també és científic. I vaig començar a fer un postdoc aquí, al CRECIB, que de fet era el que abans era IS Global, si ja tenia un passat en aquesta institució. I allà vaig començar un postdoc treballant ja en immunologia de la malària. I en aquella època estaven fent un estudi de la vacuna de la malària RTSS, que és la primera vacuna, que ara s'està començant a implementar a l'Àfrica, per intentar entendre com funcionava. I en aquella època viatjava molt a Mozambique, on tenim una institució germana, amb qui col·laborem molt. I allà fèiem l'estudi de camp. Després d'això, encara en relació amb aquest estudi, vaig fer un postdoc a Estats Units, a Seattle, a l'Institut Fred Hutchinson Cancer Research Center, també estudiant immunologia de vacunes, en un grup molt potent, en què tenia a punt unes tècniques, i vaig ajudar a desenvolupar-ne unes altres per intentar analitzar la resposta immunològica en nens molt petits, perquè penseu que són bebès de poques setmanes, allò fa poqueta quantitat de sang. Allà vaig estar posant a punt més tècniques i vaig estar valuant això. I després d'aquí, encara vaig fer un altre postdoc al Canadà, a Vancouver, i després d'un parell d'anys ja vaig tornar cap aquí. Marta, has comentat tu també una cosa interessant, que hi havia aquests viajos que estaven de forma una mica invisible, perquè a les dones s'esperava alguna cosa diferent que en els homes. Quins són? Quins tens en ment quan comentes això? Jo crec que més enllà... Jo la veritat és que mai m'ho havia pensat. Jo vaig entrar en aquesta carrera perquè m'anava bé l'institut, perquè era una alumna que per com estava en aquell moment de la vida i per el que m'interessava encaixava en el sistema educatiu de l'institut, perquè això no va només de treballar molt i de ser intel·ligent, sinó també d'encaixar en el que t'estan demanant al moment. Tinc més nota que per fer sols, vaig fer un doble grau. Una vegada vaig entrar a la universitat em vaig adonar que passaven coses com que quan jo feia exames d'informàtica em girava i en una aula de 80 persones érem només dues noies. Les dones se les tractava diferent que els professors homes. A informàtica en concret passa que la violència és molt explícita, perquè malauradament el prejudici d'informàtic de 20 anys que fa això perquè li agrada jugar a videojocs i no s'ha relacionat mai i té molt poques eines socials, jo sempre dic que els prejudicis, no tothom compleix el prejudici, però estan per a alguna cosa. Quan nosaltres ens imaginem que hi ha com una imatge d'una persona estereotipada en un grup social és perquè algú com a mínim sí que compleix aquesta imatge estereotipada. A la meva carrera m'he trobat amb molta gent que ara feia moltes bromes per al grup de WhatsApp, que insultaven a les professors quan els posaven un quadre, però en canvi quan els professors els posaven un quadre els estaven animant a treballar millor i a treure millors notes i una violència molt explícita. A la meva universitat, per exemple, les noies d'informàtica... jo sempre m'he mogut més amb les meves companyes de matemàtiques, però les noies d'informàtica sí que van fer com un... han començat com una mena de comitè de crisi per parlar de la desigualtat, de les seves obres i el de ganat de gènere i del pla d'igualtat per un tema de... tenim un problema aquí. Ja és violent ser dona en aquest món, perquè malauradament... jo crec que no s'espera el mateix a nivell cognitiu i a nivell d'èxit laboral de les dones que dels homes, i això està canviant per sort, però segueix allà, i això al final ho expliquen els estudis que diuen que els nens els hi diagnostiquen l'autisme molt més aviat que les nenes, per exemple, i això és per un tema que està demostrat i està investigat que les nenes amb altes capacitats socialment es veuen semiobligades o tenen tendències de dissimular aquestes altes capacitats perquè han d'encaixar socialment i perquè els perfils d'altres capacitats acostumen a tenir una sensibilitat i unes dificultats per relacionar-se com ho tenim entès, que les nenes se'ns ensenya i en canvi els nens no se'ls hi forcen en aquest camí i estic sent molt categòrica i jo sé que les coses s'estan canviant i que no van tant així, però aquests residus del que ha estat la societat patriarcal al nostre dia a dia segueixen allà. Gemma, tu t'ha passat el que comenta la Marta que potser té un perfil més tècnic, més matemàtic en el camp de la biologia o de la... no sé si també és el mateix cas o t'has trobat amb aquestes situacions semblants? En el meu camp, que és més biomèdic, hi ha moltes més dones, això és cert, però continuen també havent-hi molts viajos i molts prejudicis i també es pateixen bastantes violències de gènere en sentit de discriminació i sobretot ha hagut aquests viajos implícits i moltes vegades no són conscients. Llavors jo en primera persona, per sort, n'he viscut pocs però sí que companyes meves n'han viscut i de forma directa. Llavors, a veure, a vegades poden ser petites coses com el dia a dia com et planteges, sobretot quan acabes la carrera que estàs intentant averiguar com seguir la teva carrera. En aquell moment vaig tenir molta influència d'un investigador conegut i em va posar molta pressió que has de fer ja el doctorat, no has de perdre el temps. Si ets una dona i vols fer carrera, t'has de posar ja. Això ja et posa una pressió que ja no tenen els homes. Els homes no la tenen. Llavors, clar, i tot suma. No és aquest comentari, si no és aquest comentari, sinó els comentaris dels companys i després al llarg del progrés de la carrera també et trobes amb bastanta discriminació. En molts casos a vegades és des d'una reunió amb companys que no se't tracta igual o no se't pot valorar igual la teva opinió, de dir una opinió i després l'altra la reformula. Que si no, home, ostres, doncs sí, quina bona idea, dius, però si ho acabo de dir jo. A vegades és per com ens expresem, potser, que també és un tema a vegades de la pròpia societat patriarcal i de com ens sentim nosaltres que sempre ens fa sentir de certa forma no inferiors, però estic més insegures. O sigui, que es barregen moltíssimes coses, que al final sempre és el mateix. La societat patriarcal masclista i totes aquestes pràctiques van sumant, encara que semblin petites coses. Clar, no és una cosa en concret, sinó que és el conjunt de quina idea ha de seguir el camí, quin és el camí, com has dit tu, això del rellotge biològic de la dona que marca molt aquests suposats tempos que s'han de seguir. Clar, que no tenen per què ser, però hi ha una part que sí que és una de les grans barreres que tenim, que suposo que parlarem i discutirem una mica més tard. I allavòs també voldria afegir que això també fa l'entorn el fet que els càrrecs, de més pes, també estiguin, sobretot estiguin en mans d'homes, siguin en comitès, perquè no només afecta que sigui un jefe del grup, un director de centre, sinó els comitès, comitès avaluadors dels projectes que hem d'anar demanant. A les revistes on hem de publicar els estudis, això ho necessitem per al nostre currículum i per progressar. Si els editors són homes, els revisors són homes i tenen aquest viatge, que pot ser no conscient, però que hi és, això va posant pals a la carrera i fa que també progressem molt més lentament. I això sí que es veu i ho vivim, i moltes vegades és el que diem, va sumant, va sumant. És una cosa molt ràpida, perquè mentre parlaves m'ha vingut una cosa al cap, que jo pensava, l'any passat, a la meva universitat, com aquest subdeganat d'igualtat i gènere, van llançar una nota d'emergència, que ningú s'ha apuntat al màster de matemàtica avançada de la Universitat de Barcelona. I amb les meves amigues, que hem fet matemàtiques, ens fa gràcia que es portin les mans al cap quan de cop ningú s'apunta al màster, però quan totes aquestes violències i totes aquestes maneres d'avaluar on hi ha un viatge, jo sempre dic que a la universitat hi ha una manera d'avaluar i es valoren unes qualitats molt masculines a nivell social. I també que nosaltres ens han ensenyat a normalitzar i no vol dir que totes les dones siguin molt sensibles ni que tots els homes siguin una pedra, però està allà. A mi em fa gràcia que durant tota la carrera ho estiguem passant fatal i que al final ens acabem traient la carrera dures penes, que parles amb les amigues que es graduen i et diuen que no ha valgut per res la pena el patiment d'aquests anys, m'ha agradat el que he fet, però m'hauria agradat alguna altra cosa, que això és molt dur també després de 5-6 anys traient-te una carrera duríssima. Però de cop quan no complim les ratios de gènere al màster què està passant? És que no estem fent discriminació positiva per accedir al màster, ni la podem fer perquè no és que no hagin entrat dones, és que no s'han ni preinscrit dones en aquest màster. Llavors potser el problema el tenim amb el que estem ensenyant durant tota aquesta etapa educativa i el que no pot passar és que quan de cop no complim les ratios de gènere en algun punt, no és que les ganes ja no hi són, tu has carregat durant aquests 4 anys, revisa com estàs avaluant i quines dinàmiques estàs ensenyant indirectament des de la universitat perquè també són espais educatius les universitats. Hi ha molta diferència entre el número de professors o no sé si hi ha rectors, rectores o caps de departament que siguin dones, com està això en aquest entorn? Clarament hi ha un problema, però no només de gènere, sinó també d'edat. A mi em sap greu dir-ho així perquè és molt dur, però a la meva facultat en l'últim any hi ha hagut dos professors que han hagut d'agafar una baixa llarguíssima perquè han tingut un problema cardíac, no perquè no estiguin sans, sinó perquè eren 75 anys. Llavors potser senyors de 75 anys que es van educar durant el franquisme no han de ser els nostres professors sinó senyors vells que van ser professors dels tietes i dels avis de les meves amigues de la universitat. Hi ha un problema de gènere però hi ha un problema de com ens plantegem la figura del docent. Quan parlem de l'educació infantil i primària tothom té clar que les mestres són educadores, que les mestres no només fan un treball de voler coneixement, que això està fatal dit en el món de l'educació, sinó també un treball d'acompanyament en ser una persona i ja no cal que la gent tingui una titulació d'ensenyar una miqueta bé. Et treus un màster d'un any que ara el faran de dos i vas tirant i tu amb la teva carrera universitària et pots ensenyar el que vulguis. És que amb un C2 et pots posar a ensenyar català si tens un màster de docència. Quan de cop tenim 12 anys i passem a primer de l'ESO ja no cal que ens eduquin com a persones dins de la societat. De cop les persones adultes que estan 5 hores al dia es fan encara més greu perquè l'educació de l'institut tothom té clar que ens l'hem de replantejar. Però a la universitat de cop hi ha una persona que és la més bona en el seu camp que l'obliguen a fer docència perquè el que vol és fer recerca i l'obliguen a fer docència. I allà et fot amb perdó però la torre sobre la seva vida i sobre el que ella ha investigat que de cop t'adones que el currículum és aquest. Però si ella ha investigat més en la primera part t'ensenyarà només la primera part i si l'any següent la signatura ha investigat més el tio que la fa en la segona t'ensenyarà la segona i sembla que és un volcul meu ego en aquests alumnes perquè m'idulatrin i perquè vegin lo guai que és ser matemàtic que no pas un intento donar-vos eines perquè pugueu assolir aquest coneixement. Perquè no és volcul meu coneixement amb vosaltres sinó us acompanyo en el camí de la presa com d'absorbir aquest coneixement i això a la universitat no funciona. Bé saludem, han entrat aquí a l'estudi de ràdio la Noah i la Hélia que són estudiants de l'Institut de Sant Just de primer de Batxillerat. Què tal noies, bon dia. Aproveu-vos una mica el micro, quasi no. Com esteu? Veniu d'un examen, no? De què era l'examen? Pensava que podíem entrar amb el tema de la ciència Però no, filosofia. És un d'aquesta optativa, no? Sí, és obligatòria. Esteu fent el Batxillerat científic tecnològic, no? Noies, expliqueu-nos una mica si ha estat una decisió presa per vosaltres o si us ho han recomanat a casa, a l'institut. Per què heu escollit un Batxillerat científic? Per què esteu cursant-lo? El Batxillerat és el que més bé em venia i sempre m'ha agradat la ciència i la tecnologia. Per mi era com la millor opció. Jo realment no sé què vull fer després, però sé que la Tecno és una assignatura amb què disfrutava molt i m'agradava. Llavors vaig decidir, doncs vaig per aquí. Però no sé ben bé què vull fer després. Per què ja sou a classe? Hi ha molta diferència. Som 14 nois i dues noies a classe. Vosaltres dues només sou? Sí, només som nosaltres dues. I per exemple, no sé si també feu assignatures de biologia o de... No sé si hi ha molta diferència en aquest cas. Realment la diferència està només en les tecnològiques o en biologia també? Hi ha sis noies i quatre nois, però realment quan ens ajuntem la majoria són nois perquè amb la nostra classe i la del científic junts segueixen majoria de nois. I per exemple qui us fa classes són professors, professores, o hi ha més professors homes, dones? Les assignatures de tecnologia són dones, però per exemple matèria física són homes, els professors. I a química també és una noia i a biologia també. Però realment el que és tecnològic i robòtic que serien més tecnològics són noies. Bueno, està bastant repartint en aquest cas. Gemma i Marta, la situació era així a la vostra època quan estàveu a l'institut? Recordeu si... Sí, al trac científic tecnològic sempre hi havia més nois tot i que estaven bastant repartits en el meu cas. Jo vaig fer el científic també, com el científic en bio. Era moltes més dones. Quins referents o exemples propers o no teniu de persones que es dediquen al camp científic, al tecnològic? Jo el referent més proper és el meu pare, que és ingenier informàtic. Llavors el tinc com més proper i també puc veure com és la tecnologia en el meu entorn. Però així referent de familiars, més familiars no en tinc. Jo, famosos, tampoc no et sabria dir molts noms, però sí que els meus cosins... Tinc dues cosines que són enginyeres i la meva mare també és química. Així que estan al camp de la ciència. Ets la Noah? Jo soc Elia. Com veus? Com has vist, per exemple, que la teva mare ha portat tot el tema familiar, la conciliació? Passen moltes hores fora de casa? No, és que ara mateix no treballo en aquest àmbit, però quan vaig triar realment no va ser mai un problema. Simplement ja estava normalitzat, ja estava assumit que pots fer el que vulguis i no passa res. Creieu que falten figures que facin veure les nenes i les joves estudiants que és possible assolir posicions de lideratge científic? Sí, jo crec que sí, perquè ara mateix no se m'acut cap referent així famós i això és un signe de què realment fa falta que les noies tinguin algú amb qui poder referir-se i comparar-se. Jo havia pensat una mica el mateix, que a mi si m'ho preguntes no se m'ha acut cap i això ja podria ser com una manera de veure que no hi ha ningú amb qui et puguis sentir com identificat o veure que és un procés que es pot arribar a aconseguir. Perquè els mitjans pels quals vosaltres us informeu o us arriba informació de divulgació científica, hi ha dones? Per exemple, les dones que seguiu a TikTok o si seguiu algun canal de YouTube, a part de ser influents en temes de moda, seguiu a dones que promoguin continguts de salut, de medi ambient, de matemàtiques, de biologia? Majoritàriament són tot nois. Jo quan he de buscar, he de fer una recerca internet sobre qualsevol cosa relacionada amb la ciència, els vídeos o la gent que m'apareix majoritàriament són homes, nois. Sí, jo també he vist alguns i sí que tenen com a col·laboradores que són dones, però moltes vegades fan més com un paper de col·laboració més que el seu propi contingut, que és una mica com en segon pla més aviat, no? Gemma i Marta, no sé si vosaltres voleu fer referència a algun aspecte relacionat amb això del contingut, que siguin les dones també, les impulsores d'aquest tipus d'impulsat, matèries referents a les xarxes en qüestió de medi ambient o de tecnologia. Sí, jo crec que és molt important tenir uns referents, no? Ara l'exemple del futbol femení està molt clar, el mateix pot passar en ciència. I és cert que en l'entorn de científiques que conec moltes tenen algun familiar, han viscut de primera mà. Òbviament jo crec que ara tothom pot pensar que sí, les dones són capaces de fer qualsevol cosa, tot i que encara es qüestiona. Però clar, ja no t'hi veus, no? No t'hi pots emmirallar, no tens un exemple a seguir i en general també val a dir que no es tenen referents dones científiques, en part perquè sempre s'han utilitzat, que és molt important. Sí que hi són, però no es veuen. Però també en general a nivell científic en la societat no se li dona prou importància ni a nivell de mitjans de comunicació ni tu obres el diari, hi ha alguna notícia de ciència, però poques. En canvi, sempre hi ha escriptors, entrevistes actrius, entrevistes que també la ciència en general es coneix poc. Fins ara mai s'havia parlat tant de ciència, en el cas de la pandèmia molt enfocada a la biomèdica, el virus, la resposta manològica, tot això. Però en general passa, i després quan passa els referents sempre són homes. Fins i tot en la pandèmia ens han dit ah, he participat a TV3 o així. Sí, m'han anat contactant els mitjans de comunicació, però han sortit molts més homes que no pas dones. Segurament si ara penseu en algun científic que ha parlat d'alguna cosa de la pandèmia ens vindran quatre o cinc noms de homes, només. Això és molt important. Les dones hi són, estan visibilitzades, s'han ignorat al llarg de la història i continua passant. Moltes vegades llavors dius, oi, per què no contacteu a més dones? Diuen, no, és que a Bàsia contactem i ens diuen que no. Clar, això també t'has de plantejar, no? Perquè hi ha una part important que aquí entren molts altres factors que si voleu, després també en parlem. Sí, jo crec que pel que fa al tema de per què les dones hi són i no es volen fer referents, perquè mai s'ha volgut visibilitzar les dones en aquests rolls de poder perquè una dona en un rol de poder és una amenaça, sinó també que crec que les dones ocupem els rolls de poder d'una manera diferent que els homes. Llavors, jo també entenc i puc empatitzar amb aquest sentiment de dir, ostres, és que no vull sortir a parlar d'això perquè m'estan trucant perquè soc una dona. I a part d'una dona, soc molt bona amb el que estic fent moltes vegades. I jo, és una cosa que he parlat amb les meves companyes, de dir, és que el que parlàvem abans de gènere, i una mica com a revelar-te i dir, doncs a mi ara no em ve de gust exposar-me a sortir per la tele, parlar de no sé què, que també per mi el tema dels referents és un arma de doble filo, perquè ho he parlat moltes vegades amb una amiga que parla de matemàtica, és música, i que ella estava fent coses de composició de violí, que també és un home supermasculinitzat, i ella deia, mira Marta, jo estava cansada de voler fer això i que les meves companyes noies em diguessin, és que no vull perquè no hi ha referents, perquè ella em deia, doncs jo he decidit fer un cop de puny sobre la taula i dir, no hi ha referents, doncs ja sabindré jo el referent d'algú, i més igual, o sigui, que no totes tenim el privilegi de poder empoderar-nos des d'aquest punt i dir, doncs mira, jo tiro cap endavant i ja està, però crec que sí que hi ha una mica com aquest tema de no hi ha referents, ens calen realment aquests referents, potser sí per visibilitzar-nos, però alhora, si estem a gust sent una mica en el punt de mira, per què no tenim els referents de la gent del nostre entorn, no? I llavors, quan deies el tema de crear continguts en el món científic sent una dona, jo no sé el seu nom, però l'altre dia em vaig trobar per Instagram amb una noia més jove que jo devia tenir 20 anys o així, que fa coses de divulgació sobre física, ella està estudiant física i fa coses de divulgació sobre física, jo l'he vist per Instagram perquè no tinc TikTok, però suposo que a TikTok també hi és, i a mi m'està curiós aquest cas, és que em sap greu perquè no em sé el nom no sé si algú en sap, d'aquí estic parlant. Crec que sé de què parles, però tampoc no sé com es diu. Si ho trobem, ja us ho passarem. Però sí, és una tia que no només és una tia, és una tia estupenda i ho dic així perquè no només és que trenca l'estereotip de científica perquè és una dona, és que porta unes ungles fins aquí va estupenda, i és una tia que tu diries, aquesta noia em sap greu, però els estereotips estan impartits per tota, si no només existeix la violència sistèmica de ser una dona, també existeix la violència sistèmica de ser pobra o d'estar dins el sistema amb una estètica que no encaixa dins de la persona intel·lectual. I aquesta tia porta unes ungles fins aquí, uns pentinats estupendos i va maquillar guapíssima tot el dia amb unes arrecades enormes. I llavors la gent al principi se n'enreia d'ella i ara és la puntera de la divulgació de la ciència com a dona, perquè també té dret a formar part d'aquest món, malgrat no sigui el mateix de sempre. Molt bé, plantegem diferents... Caram, només queden 7 minuts fins les 12, podríem fer un debat de 4 hores. Per exemple, per què costa tant trencar el sostre de vidre, que dificulta? Les dones accedia a càrrecs de responsabilitat en ciència. No sé si les investigadores us trobeu amb un sistema de dinàmiques de promocions afectat per processos de selecció amb viajos inconscients de gènere. Començo jo, crec que sí, que aquest viaj inconscient no està molt present ni afecta, però el fet que els comitès de selecció, comitès d'evaluació ja estiguin formats per homes fa que costin molt canviar les dinàmiques. Si aquests ja tenen aquests viajos, s'ajuden entre ells i tenen tendència a seleccionar homes i no dones. L'altre problema també és qui arriba allà. Nosaltres tenim molts més pals durant la carrera. Hi ha un problema també de falta de conciliació familiar i laboral molt fort. Realment, per fer recerca en una carrera acadèmica es dedica moltes hores. És un problema que el sistema de recerca no funciona ara mateix tal com està, perquè es basa en l'excel·lència. Però què és aquesta excel·lència? Producció d'articles, de resultats, aconseguir molts diners, està en tot. També has de fer divulgació, però també tens altres feines que són menys valorades, com és la formació dels estudiants, que fan recerca a les noves generacions. Això no es valora tant com altres coses. Tot això impedeix que es pugui progressar i que moltes dones abandonin. També hi ha tot el tema del rellotge biològic, que a les dones el tema de la conciliació amb una carrera científica sempre és més difícil. A vegades no és només això, no és que la dona decideixi renunciar a la seva carrera per poder dedicar el temps que considera adequat per la seva família, sinó que els altres, qui estan avaluant, també estan considerant que és una dona i té fills. I assumiran d'una altra manera. També hi ha una qüestió del que deia jo abans, que hi ha característiques que en un home es valoren molt positives i que en una dona semblen amenaçadores. Un mateix rol de lideratge, assumit igual per una dona i per un home, no es valoren igual i no estan vistos amb els mateixos bons ulls. Aquí el que passa és que socialment estem acostumats a uns lideratges, per mi moltes vegades, tendint cap a qüestions negatives, que són socialment molt masculins. Si com a dona intentes entrar en aquests roles de lideratge, però trenques una mica amb aquests esquemes del que s'espera d'un líder, el que et passa és que et quedes fora. També hi ha un tema que quan en tot el teu entorn l'ambició és molt important per escalar. Anar a l'organigrama d'una organització sigui pública, sigui privada, sigui el que sigui. Moltes vegades, com a dones, ens falta una mica aquesta ambició. Potser no es valora tant, que la gent em fa com una cara de masclista. Un comentari respecte a això. Jo crec que no és falta d'ambició, perquè els homes estan disposats a fer. Els homes tenen una tendència a ser més competitius, més agressius i estan disposats a trepitjar els altres. Estic generalitzant, això no és tothom, però sí que hi ha aquesta tendència. Això és el que s'espera d'un home. Totalment d'acord. També hi ha aquesta qüestió de no voler molestar. A les dones ens han ensenyat a què no hem de molestar. Aquesta competició i aquesta ambició dolenta, si volem escalar al cost de qualsevol cosa, és una cosa que una dona que es vol menjar al món i que ho fa al preu que sigui, molesta. I això és així. I una dona que es queixa, una dona que té les idees clares, una dona que no només té ambicions d'escalar dins de l'empresa, sinó que se l'escolti. Quan expressem la nostra veu i ens queixem per depèn de què, en el món de l'empresa, en molts espais comunitaris, som les bojes i som les obsessives per una cosa que ens ha donat la dèria. En canvi, depèn de qui ho digui i com ho digui, quan és un home sobretot, quina opinió més ben valorada. Potser aquí a Catalunya no ens violen el 100% de les dones quan anem pel carrer, però hi ha violències molt més petites i impera una crisi. Ens està venint una crisi sobra i en èpoques de crisi coses com el masclisme creixen molt més. I això està aquí i per això no som les que fas de les empreses. Noa i Elia, vosaltres, com veieu el vostre futur més proper? Ja no parlo després de la universitat, parlo de acabar el batxillerat, de començar alguna carrera. Veieu que, per exemple, les assignatures o carreres tecnològiques estan més enfocades a un públic masculí? Jo tampoc no. Està enfocat a qui li agradi, però sí que és veritat que són temes que potser estan considerats d'una manera més masculina. Nosaltres el que estem fent, a molta gent et diria, sobretot noies, que aquest tema no li interessa. És com que està més orientat des de sempre, és com que els interessa més des d'un principi, però perquè els hi han fet entendre així també. No ho sé, ja ho veig així. I us fa por, us fa por després d'haver cursat aquests estudis no trobar sortides o que no us valorin prou bé o que els nois tinguin més oportunitats que vosaltres? Creieu que pot ser una realitat? Veure que hi ha menys noies que nois, sobretot a la classe, que es nota molt, et fa tirar una mica cap enrere, perquè no saps què podràs fer en el futur, no veus les mateixes possibilitats. Sí, jo he pensat moltes vegades, si fos jo sola a la classe, què hauria fet? Potser m'hauria de tirar cap enrere, no sé què hauria fet. No és que tingui por de no poder trobar una sortida, perquè jo li poso ganes, i jo crec que les dues podem dir que ho intentem fer i podem fer el mateix. I en els treballs en grup, no sé si feu treballs en grup al Batxillerat, com són els roles en aquests grups? Vosaltres aporteu igual d'idees que els vostres companys, que els nois? Les vostres propostes són acceptades igual? Ells, el seu comportament amb vosaltres? Sí, no trobo que les nostres idees s'acceptin d'una manera diferent. No, jo crec que no. Quan dic coses, em sento en aquest sentit bé, crec que el que dic ho respecten i ho tenen en consideració igual que el que pogués dir qualsevol altra persona. Són les dotze en punt. Hem de fer la desconnexió amb Catalunya Ràdio. Podríem fer una taula rodona moltíssimes més hores, perquè ens han quedat més preguntes i temes pendents. Ha estat un plaer poder-vos escoltar i tenir aquesta estoneta a Ràdio Desvern. El dia realment és el dia 11 de febrer, però aquí a la ràdio m'hem fet la taula rodona avui dia 8. Moltíssimes gràcies, Marta, Noah, Elia i Gemma, per passar aquesta estoneta a l'emisora de Sant Just. Que vagi bé i que tingueu bon dia. Adéu.