#166 - Entrevista a Gina Pol i Héctor Suriol sobre la importància de la ràdio local

Mare, escolta, és ràdio d'esvent. Sintonitza, és ràdio d'esvent. La ràdio de Sant Just. 48.1.1. Ràdio d'esvent. 48.1.1. Ràdio d'esvent. 48.1.1. Comencem la segona hora del programa especial que estem fent, l'emissora de Sant Just, ràdio d'Esvern, per commemorar el Dia Mundial de la Ràdio 2024, que cau avui, precisament, 13 de febrer, un dia que comemora la importància i la diversitat de la ràdio com a mitjà de comunicació, i que, com hem parlat amb l'Enric quan hem fet les efemèries, es celebra cada 13 de febrer des del 2012, no fa tant, perquè el va instaurar l'Unesco, a la data de creació de la ràdio de la ONU, que va començar a emetre el 13 de febrer del 1946, fa 78 anys. La ràdio ha jugat un paper fonamental en la transmissió d'informació, també en la promoció de la cultura, la connectivitat i la construcció de comunitat al llarg dels anys. Per això, ara que estem a la segona hora d'aquí del programa, la Rambla, el magasin de matins de ràdio d'Esvern, moment que reservem cada dia fer l'entrevista del dia, l'efemèrie de ràdiofònica i, sense perdre de vista, l'aniversari de ràdio d'Esvern, que aquest 2024 fa 40 anys. Hem volgut convidar dues persones s'enjustenques, que en saben molt d'aquest mitjà, perquè s'hi han dedicat durant uns anys professionalment, i a dia d'avui també pel seu càrrec a l'Ajuntament de Sant Just ens segueixen vinculats. Parlem de Gina Pol, regidora de comunicació de l'Ajuntament de Sant Just. Bon dia, Gina. Molt bon dia. Bona nit. Bona nit. Bon dia, Núria. L'Hector allò... Vinga, a veure, no m'acostumo a l'entrevista. A l'Hector li costa molt això de les entrevistes. Que tothom sàpiga que és el director de la ràdio, vetlla parella, fa reunions periòdiques, controla tot el que se met per antena i tot i això, sempre s'amaga darrere del micro. Avui no, avui al davant. Una mica a cadascun de vosaltres, quin va ser el vostre primer contacte amb el mitjà radiofònic? No amb ràdio dels Bernas, sinó amb la ràdio. Els primers records, no sé si potser l'escoltàveu a casa, o si els vostres pares, familiars... Quin és el primer record que teniu amb la ràdio? Mira, la meva àvia tenia una botiga, i jo recordo que tota l'estona que estaves a la botiga, la ràdio estava posada. Era com el so que t'acompanyava quan estaves en aquell espai. Per tant, era molt habitual que les emisores de ràdio tinguessis tota l'activitat de treball quotidià, ja fos a casa. Recordo això, estar amb la meva àvia a la botiga, i continuament hi havia una emisora. Ara què posem? Posem música. Ara venen les notícies. Ara aquest programa que ens agrada molt. Hi havia un hàbit molt estès de tenir el transistor allà. Que això era diferent. Les nostres logies fan que ho escoltis d'una altra manera. Però la ràdio, com a aparell en si, a qualsevol punt, a casa, era molt habitual. És el mateix perquè, també recordo, la meva infantesa estava envoltada de ràdio a tot arreu, a casa dels avis, a casa nostra, al cotxe... I jo, a mesura que vaig anar creixent, també vaig ser un ullent habitual de ràdio, sobretot a les nits. Me n'anava a dormir cada dia amb la ràdio. I, per tant, tinc molts bons records i moltes experiències d'aquella època. Tot i que personalment ja em vinculo al món radiofònic, després d'estudiar, a Imatge i Sò, i de fer unes pràctiques a Ràdio Sant Boi, una de les emissores que ja existia, que feia temps, també, aquí a la comarca, del Vejobragat, i tot i viure aquí a Sant Just, doncs vaig anar a fer unes pràctiques i després vaig estar treballant com a tècnic dins de Ràdio Sant Boi. A partir d'allà vaig demanar una beca perquè era el sistema de poder entrar a Ràdio Desvern. I me la van aturgar. I conjuntament amb el Carles, per exemple, que està compartint la part tècnica avui, també amb nosaltres. Avui i sempre. És el radiofònic permanent de Ràdio Desvern. I amb altres persones que en aquell moment se'ls va aturgar aquestes beques formatives, doncs vam compartir aquests primers anys, per nosaltres, de les emissions de Ràdio Desvern, i vaig, tot i que digueu que no m'entrevisten habitualment, jo també he fet programes de ràdio, he presentat informatius a Ràdio Desvern, i he col·laborat en diferents espais. Però sí que és veritat que des de fa uns anys estic al darrere de tot el projecte de ràdio i altres canals de comunicació perquè soc el responsable a l'Ajuntament, com comentaves al principi. Quin any, més o menys, si te'n recordes, vas començar a Ràdio Desvern? A posar una data... No, ho he pensat, eh? Avui al matí he estat pensant una mica... Jo, 25 anys, aquí a la ràdio hi sóc, perquè me'n recordo quan vam celebrar els 15 anys de Ràdio Desvern, que va ser un nou impuls de la ràdio. Era un moment que les ràdios van patir una onada de ballada, i això fa 25 anys. La ràdio en té 40. Jo, quan vaig arribar, lògicament, la ràdio ja portava anys funcionant, amb tot un grup de gent que la va impulsar, de Plugas i de Sant Just, que, de forma altruista i voluntària, van tirar endavant amb el projecte. I, a l'arribar jo, em va tocar una mica la responsabilitat, més enllà de presentar o portar algun programa, també se'm va encarregar la tasca de dinamitzar-la. I, per aquest motiu, vam intentar fer un nou impuls a l'emissora, donar-li aquest impuls per tal de tornar-la a ressurgir, agafar gent nova, programació nova, canviant una mica també les dinàmiques dels magazines, com el teu, que fossin espais molt dinàmics, que donessin veu a molta gent, amb espais més breus de temps, perquè ja aquella època començàvem a reduir. El que avui és un instant i que són impactes constants al llarg del dia... Ara, Carles, fa amb un botó? Sí. Abans era tot un procés, no? Tot era un procés. Hem de pensar que ha canviat molt tot, molt. Molt. Podríem escriure un llibre, perquè realment el que estem fent avui aquí, que ha sigut relativament senzill, instal·lar totes les connexions i muntar la carpa que tenim aquí al carrer Bona Vista i les taules, això no té més, però abans, per traslladar aquest senyal, havíem de portar una unitat mòbil, és a dir, un vehicle, pujar una antena, mirar que la connexió d'aquesta antena funcionés, perquè el senyal pogués arribar fins als estudis... I això implicava unes feinades increïbles per fer connexions a l'exterior. Gina, i el teu moment d'arribar a Ràdio Desvern, quan és? Clar, jo arribo a Ràdio Desvern, més aviat com a regidora que no tant com a periodista. Jo començo a Ràdio Ripollet, que és la primera ràdio que em dona l'opció de fer pràctiques. Estava a primera carrera de periodisme i conec una noia que és d'aquell poble i em convida a anar a l'emissora. I, clar, quan parleu de temes tecnològics, a mi em tocava, allà agafaves l'horari que et donaven, per tant, és l'hora de posar música. Tenies tots els discos allà, miraves que durava cada música per poder tenir temps de buscar altres coses... O, per exemple, a l'inici, quan començàvem, no hi havia mòbils. I llavors, quan havies de trucar des d'una mani o des del Carnestoltes d'aquell poble per fer les coses, buscant un bar que tingués un telèfon que te'l deixés, que no hi hagués gaire d'enrenou, el somai era prou nítid, cosa que ara la qualitat de so de les emissores és boníssima. Avui parlava de tots els avenços que s'han fet, i com deia l'Hector, és que és molt gran. I abans sempre hi havia soroll a l'antena. La gent tenia moltes ganes d'escoltar-la, perquè les dificultats d'emissió eren molt grans. Hi havia moltes ganes d'informar a través d'aquell canal, que no n'hi havia tants, de canals vigents, per poder informar-te. Clar, fer tele era caríssim per molts municipis. La ràdio era el més fàcil de comunicar Ajuntament amb una revista. Però, clar, la ràdio tenia immediatesa. Podies entrevistar molta gent a la vegada. Una vegada, la revista, t'havies d'esperar que es publiqués. El que té la ràdio és que no té cap altra mitjana. No, la immediatesa, ja. Passa, ja. Sobretot a nivell informatiu, és d'un dels mitjans més rics, perquè està passant ara. M'estic assabentant del que està passant a la mateixa vegada que està vivint el protagonista, però has de tenir les eines per poder-ho explicar mentre va passant. I això no... En altres llocs tens temps, ho medites, ho prepares... No, aquí és... Sortim, amatem, a directe, ja. És un dret molt difícil, ja. El que tingui surt, ara. Aquella angoixa de... Que tampoc ho té la tele, perquè la tele ha de passar per la imatge. Els directes de tele sí que s'assemblen molt al directe de ràdio, però has de pensar molt més. Aquí estàs entrevistant que pugui... Però hi ha la part de la imatge, hi ha d'haver la càmera... Sí, no estàs mai sol. Aquí estàs sola. Pots estar tranquil·lament tu sola informant d'un fet que ets l'única persona que t'està cobrint. Sí, sí, sí. Hi ha un altre exemple que m'hi has fet pensar. Recordo que una de les altres pràctiques que vaig fer en el seu moment, això, fa uns 25 anys, i perquè veieu la diferència. El que avui fem ara amb una trucada telefònica, que entrem per taula i podem conèixer la realitat de l'esdeveniment que hi hagi en aquell lloc, en aquell moment de la veu de la persona que l'estigui narrant, aquests 25 anys enrere, jo vaig estar també a Radio Nacional d'Espanya, i per anar a fer aquest servei de cobertura in situ d'un esdeveniment, havíem d'esperar que vingués un cotxe que portava un xofer, que era la unitat mòbil. Mare meva. Esperar la part tècnica, que eren una o dues persones, si hi havia becaris o no, que també pujaven al vehicle, pujava el periodista, i llavors tota aquesta unitat es desplaçava fins als llocs del fet, que cadascú, el xofer, havia fet la seva feina, però després hi havia els tècnics que havien de pujar les antenes, el periodista que buscava la informació en el lloc de la cobertura i, a més, tot el que implicava fer una connexió d'un, dos, tres minuts com a molt, per cobrir allò i el que suposava d'infraestructura. Quan avui podem trobar-nos a qualsevol punt del món i entrar en aquests moments ara i explicar-nos el que està passant i entrenar-nos en tots a la vegada. La diferència és brutal. Què creieu que aporta una ràdio local a un municipi? És com preguntar, per exemple, quins beneficis o... Quins punts positius, per exemple, tindria el comerç local? Què aporta una ràdio local a un poble? Jo avui ho pensava i t'aporta vinculació, perquè qualsevol entitat que neix, si passa per la ràdio, ja comença a tenir un teixit de relacions. Un comerç que arrenca, si passa per la ràdio, comença a tenir un vincle amb vosaltres. És a dir, és un mitjà d'integració per qualsevol persona, tant que sigui nova com que està fent activitat i necessita comunicar-la i traslladar-la. Per tant, per mi és un fort ganxo en el teu municipi on estàs vivint. I et dona un vincle molt gran. I a banda d'això, que és molt important, els tres objectius d'una ràdio com la nostra, que són en general per a totes les emissores, una ràdio local com aquesta, sempre l'hem entès des de la seva vessant informativa, amb una informació ben coberta municipal, local, des del punt de vista de l'interès que pot tenir per la gent o la ciutadania del municipi, de Sant Just d'Esvern. La part també formativa per a aquelles persones que passen per la ràdio cada any o bé perquè estan estudiant periodisme, o bé perquè els agrada la ràdio o les escoles, que també ens visiten al llarg de la temporada per fer els seus espais, per conèixer aquest mitjà d'una forma més propera. I després la part de l'entreteniment, que també l'oferim a través de molts programes dels vostres magazines i dels programes específics, que ara acaba d'avenir una senyora que li preguntava al Carles, és que sempre us busco i no us trobo. Com ho he de fer? I al Carles li ha indicat, no? La nostra freqüència és el 98.1, aquesta senyora és una senyora gran, entenc que no et buscarà en ràdio d'Esvern per internet, i per tant encara té el transiciós trobada a casa, però diu que sempre li surt Catalunya Ràdio. Bueno, clar, depèn de les hores en què connecti. Però vaja, que està molt bé, perquè és una manera d'arribar a tot un públic general, gent que viu aquí al poble, de difondre totes les informacions que considerem que són d'interès general, com a servei públic que som, i per tant aquesta és una de les finalitats de l'Ajuntament amb què ha dit la Gina d'Integració, el Teixit Social i demés, que ens caracteritzen com a emissora local i que jo crec que són el pilar bàsic que ens hagin permès estar 40 anys en antena des del 1984. Gina, com a regidora de Comunicació, què s'està treballant a dia d'avui des de l'Ajuntament en l'àmbit dels mitjans de comunicació local? Doncs primer, seguir preservant la ràdio, perquè com deia l'Hector, no hi ha tants municipis que tinguin una emissora que té 40 anys de vida i d'emissions. Per tant, és una aposta que molts ajuntaments en aquella època van fer, però que molts ajuntaments van desistir al cap del temps pel cos que implicava, i en canvi aquest ajuntament en cap moment, i jo com a regidora puc garantir-ho, ens hem plantejat que no existeixi aquest servei, i que no hi hagi mitjans que puguin parlar de la nostra realitat. A vegades hi ha municipis que entren a les xarxes de ràdio. Els plugues de ràdio? No. No, no, no. A la nostra vora s'enfaliu i és el que tenia una emissora potent, però crec que a dia d'avui podem dir que estem en millors condicions que s'enfaliu, tant en programació, en equip i en emissions. Per tant, podem dir que l'hem de seguir preservant, hem de celebrar els 40 i hem de pensar com fem la festa, vull dir que si algun oient té propostes, doncs que ens digui bé, era també, idees per a què li puguin atreure, i és, clar, seguir impulsant el butlletí, que per nosaltres és el mitjà escrit per excel·lència, i la missura, que és el mitjà en el que està a la borda de tot el que passa, perquè vosaltres teniu l'emmediatesa, teniu un ampli ventall de continguts, que el butlletí, en aquest cas, és més informació municipal, vosaltres sou tota la realitat s'enjusten que passa per les zones, i això està molt bé, perquè hi ha més col·laboradors que el que busquen és àmbits temàtics que els agraden molt, però altres que van a informació purament d'aquella entitat del poble, que té una cultura informativa i variada de temàtica, no la podem deixar perdre, hem de seguir impulsant que hi hagi gent com tu, que si vols dedicar el món local, entitats que s'ofereixen, ara parlàvem que l'associació de veïns de s'enjust vol recuperar l'espai a la ràdio i poder tornar a tenir aquest espai. Doncs que vingui una entitat i et digui és que vull anar a la ràdio, genial, o que vingui una alumna de l'institut i et digui és que vull venir a aprendre amb vosaltres, és que és genial, és el que no podem perdre, hem de seguir treballant tu a través de tots els canals, com diu l'Hector, si hi ha una persona gran que el seu dial és el que troba a la ràdio perfecte, si em busques per un podcast al cap d'un mes, superbé igualment, i si coneixes la Núria i el que vols és poder treballar amb ella, doncs vine i demana opció de fer una secció. Vull dir que la manera de col·laborar-hi és com a oient passiu, com a oient actiu o directament sent un mes que participa de la programació. Jo crec que aquesta porta tan oberta, i jo crec que això ha fet que sigui un àmbit molt obert, és d'agrair, perquè no és un mitjà tancat i hermètic, sinó que és totalment permeable el que passa al poble. De fet, hi ha col·laboradors que venen de fora, i jo els hi pregunto, perquè vens a Sant Just, per exemple, el cas d'un noi que ve de l'Hospitalet. Diu, no, no, és que, clar, no tenim ràdio. I jo, clar, al principi, era per mirar... Sí, sí, pensava, hòstia, però si en té Sant Just, per exemple, comparat amb l'Hospitalet, penses que... Clar, però un poble tan gran com l'Hospitalet, només hi invertia amb la seva tele, ja li implica una despesa econòmica tan gran que quan fan la balança diuen, no, no, si ja tinc la televisió, perquè he de fer una emissora. Nosaltres aquesta dicotomia no la tenim. No, no, vull dir, tampoc no seria viable fer una televisió per Sant Just. Però, bueno... Ja no hi ha gens capaç de... Héctor, aquest any, Ràdio d'Esgern fa 40 anys, s'està pensant en alguna celebració, ja? Sí, hem començat a pensar en una celebració de cara a final de temporada, amb el bon temps, obert a tothom que vulgui venir, i no tenim data encara concreta, però sí que volem fer com un punt de trobada de totes les persones que al llarg d'aquests 40 anys han fet possible que Ràdio d'Esgern estigui avui encara on està, sigui un mitjà de referència aquí al municipi, i també fora, perquè no sé si tindrem temps de parlar-ne, però tecnològicament parlar-ne, a Ràdio d'Esgern, és pionera en moltes coses, gràcies a l'empresa que gestiona part dels serveis, no? Sí, després a les 12 i 10 passarà l'Enric, de Enacast, i que ja tenim intel·ligència artificial a la web de Ràdio d'Esgern, eh? Exacte, no, no, crec que sempre hem estat a l'última, sempre hem estat a l'última, i això ens ha permès tenir tota aquesta visibilitat que fa uns anys era impensable, i que ens ho permet. I referent a l'aniversari, això, una trobada de cara a l'estiu, a finals de temporada, amb aquesta festa oberta, que encara s'ha de concretar, perquè hi haurà actuacions, hi haurà pica a pica, i serà punt de trobada de totes aquestes persones que potser avui ja no formen part de la ràdio, però van formar-ne part en un altre moment, i tenir també un espai de record per totes aquelles persones que ja no hi són, i que recordarem sempre, perquè ens han donat molta vida, i han fet de la ràdio el que avui és. Vinga, va, ara ens relaxem una mica, passem un test ràpid, hem d'anar a respondre, d'acord? Són preguntes ràpides, eh?, i el Llector ja ho passa malament. Ai, la memòria. Som grans, els dos tenim més de 40 anys. No, no, primer el test i després el quiz. A veure, a mesura de ràdio, que no sigui ràdio d'Esgern, que escolteu. A més, a part de ràdio d'Esgern, que seria la primera, òbviament... Ràdio Nacional, a casa meva. Ràdio Nacional. Jo escolto molt el 324. 324. O sigui, Catalunya Ràdio. Vale. Programa de ràdio, eh?, ara. Segona pregunta, programa de ràdio que escoltéssiu fa anys. O el que estiguéssiu... Jo anyoro molt el Gabilondo. Reconec que treballava el SO en directe. I ara que hem connectat totes les campanes de les esglésies d'Espanya i ell acompanyant amb la veu, l'Iñaki Gabilondo a la CER, per mi és... perquè ara fa programes de tele, però no és el mateix. La seva veu i com treballava el seu equip ho anyoro moltíssim. Jo crec que no hi ha ningú que l'estigui suplint de la manera que treballava l'entorn mitjà ràdio. Informativament pot haver moltes persones. Però feia un treball conjunt molt bonic. Jo escoltava programes de la CER i també de Catalunya Ràdio, com la nit dels ignorants, per posar un exemple. Locutor, locutora, referent... Gabilondo. Gabilondo. Gabilondo, Francino, Nierga... Molt bé. I l'última, com us agradaria celebrar els 40 anys? De festa. De festa, no? Amb alegria. No ens hem de posar serios, podríem fer un debat. Profund sobre el món i el futur de la ràdio. Però crec que la germana o la Unió i la causa comuna, jo crec que això ens ha de fer passar una estona i enriquins està junts. El mateix, com a causa comuna, també, i amb visió de futur, també, amb ganes de continuar sent aquí i estar al dia per poder ser un referent comunicatiu al municipi. Si hi ha caliu, hi ha família. Per tant, hem de fer caliu de ràdio, de ràdio d'esver. Va, ara posem a prova la teoria a la Gina. És ràpid, eh? A comprovar quin és el seu grau de coneixement de la programació que té Ràdio d'Esver, a dia d'avui. Jo diré el principi del nom i vosaltres l'heu de completar. Si la feu bé, suma un punt. Si passeu, us quedeu igual. I si la falleu, li suma un punt a l'altre. Pareu banyar a l'intern. No sé si val els mòbils. Ja farem com a les escoles, prohibirem els mòbils. A veure, comencem amb un nivell fàcil, de la programació. A veure, la penya... Què? Tenim una penya allà dalt, la penya del morro? Vale, sumem un punt. La plaça... Mireia. Veus? No és tan difícil. Has començat per les fàcils. M de... Música. Veus de... La parròdia. Li donem a la Gina. Smooth... Vale. 60... I més. I més, i més. Molt bé, molt bé. Jo crec que 80 i més, també. Ja, també, quasi. Just... A la fusta? No. Podria ser, però no. Just... Blues. Blues, vale. La part del jazz i el blues la té controlada molt bé, l'Hector. Dilluns al... Rock. Vale. Molt bé, senyor director de l'emissora. És el més director de la ràdio, eh? Cara? Bé. Vale, vale, Hector, vas bé, vas bé. Ja està, té massa punts. Quants punts porta? Porta, mira, un, dos, tres, quatre, cinc, sis. Re, guanya per col·lejada. Aprovem el director de l'emissora pel següent que fa de la programació. Vinga, va. I ara ja sense punts. Cinema sense... Condicions. Vale. Ara va per l'Hector, eh, Gina? Tranquil·la. No, no et poso nerviosa. Fabricants de... Cançons. I ell va pujant. Benvinguts. Ben trobats. No, ja està. Benvinguts, benvolguts, ben trobats. Benvolguts. Veus? Va entremig. Genda... Genda... Genda Sant Joss. Vale, molt bé. Next con Yermi. El cognom de la Yermi. Con Yermi... De Jesús. De Jesús. I l'últim, i l'últim, ja la novetat... que està en programació, no? El disco... és molt... Crec que fa un mes, dos? Dos. Dos mesos, em sembla. A més, és en podcast, també. Què vols dir, és en podcast? O sigui que s'ha emet per ràdio d'Esperm, però també és un podcast que la gent que ho fa... O sigui, ho penja en com a podcast, també. Disco... Rayado. Doncs això, aquesta és la programació... Bueno, falten alguns, com Paratumbla de Rambla... o El Refugi, però no podia posar... Dones més fàcils. Bueno, res, fins aquí l'entrevista... que hem fet a Ginapòlia. Héctor Suriol, com a regidora de comunicació... Moltes gràcies. i director de ràdio d'Esperm en aquest programa especial que estem fent al carrer Bona Vista per celebrar el Dia Mundial de la Ràdio 2024. Que vagi bé, i fins la propera. Molt bona emissió, que vagi molt bé. Moltes gràcies. Adeu. Adeu.