#167 - Problemàtiques locals: aparcament i olors a la ciutat

Ara escoltes, ràdio d'Esvern. Vinga, comencem la segona hora de la Rambla, el Magasin Matinal de ràdio d'Esvern, i ho fem amb l'entrevista del dia, que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora. Avui tenim la visita de l'alcalde de Sant Just, en Joan Bassaganyes, que ve a la trobada amb en Suel, per tractar alguns temes de l'actualitat del municipi, amb la novetat que a l'entrevista de febrer inaugurem cap a la meitat, més o menys, l'espai que hem anomenat, l'alcalde respon, en el que traslladarem a l'alcalde algunes de les inquietuds i preguntes que la ciutadania ha anat deixant als comentaris del post que anunciava aquest nou espai. Val a dir que hi ha hagut moltes preguntes, no les podrem fer totes, algunes les hem agrupat per temàtiques, altres també ja s'han anat responent mica en mica per les mateixes xarxes. Bé, bon dia, alcalde. Bon dia. Comencem amb temes d'actualitat, anem una mica al gra, per dir-ho així, i és que febrer i març són els mesos clau també per les famílies, que han de decidir escola, institut, pels fills i filles, ja hi ha les dates de les jornades de portes obertes pels centres educatius de Sant Just, tant públics com concertats, i a més també entra en joc la arrancada del nou institut d'escola, que començarà el 24-25. Fent referència a aquest tema, hi ha preguntes que també han aparegut sobre el projecte d'aquest centre, com està avançant, com s'està desenvolupant, hi haurà una sessió informativa. Correcte. Aquest nou centre, aquest futur centre, a dia d'avui ja té codi de centre, que és el primer pas previ necessari per poder engegar el projecte. El dia 20, a la sessió informativa, ja assistirà l'equip directiu que ha designat el departament per pilotar l'entrant en funcionament d'aquest nou centre, i aquest nou equip directiu podrà explicar el projecte pedagògic que tenen. I en paral·lel, estem treballant la licitació de l'enderroc de l'antiga nau de la brigada, que és on durant tres, quatre, cinc anys, a temps aquest encara no el tenim del tot determinat, el Departament d'Ensenyament instal·larà mòduls en els quals hi haurà les aules. Aquest primer curs 24-25 d'I3 i progressivament aniran pujant cada curs un nivell més. La idea inicial que teníem era que aquest primer curs 24-25 comencés a I3 i també a Primer Desso, però finalment el Departament, per qüestions logístiques, s'ha decantat per només començar amb I3. Sé que hi ha famílies que esperaven poder començar també amb Primer Desso, però el Departament prefereix aquests nous grups que puguin sorgir, col·locar-los a l'actual institut de Sant Just. Hi havia gent que també comenta que realment, si era necessari l'Institut d'Escola donar les baixades de natalitat, però Sant Just sembla ser una excepció realment si s'ha decidit fer aquest institut d'escola és perquè les dades de natalitat demostren que hi haurà un augment de demanda. Correcte. Sant Just és un dels vuit municipis de Catalunya on creix la població infantil, perquè creix també la població general, i a més a més també s'agrupa el fet que el Departament d'Ensenyament ha iniciat una política que jo considero que és molt interessant de reduir el rati d'alumnes per aula. Hem passat dels 25, que hi van haver-hi durant molts anys, els 20, i molt probablement, si hi ha recursos necessaris en ensenyament, el país estigna els recursos necessaris en ensenyament, és molt probable que aquest rati, inclús en el futur, es pugui anar reduint una mica més. Això, en llocs com Sant Just, suposa la necessitat de construir noves infraestructures, però també hem de pensar, en clau de país, que aquesta reducció de ratis permet a molts municipis poc poblats del nostre país salvar escoles, que també és un objectiu que té la Generalitat de Catalunya i que compartim plenament, a fi i efecte, de mantenir l'equilibri territorial, perquè el tancament d'escoles o de línies en municipis és el pas previ per a la gradual desaparició d'aquests pobles. Per tant, aquesta mesura, que en general, en molts llocs del país, ha servit per evitar que alguns centres educatius entressin en procés d'extinció, de tancament, a Sant Just el que provoca és que s'hagi de construir un nou centre. I vull recordar que, inicialment, els plans del departament era que aquest institut d'escola es construís a la Monserrat, ampliant en un edifici més l'actual centre educatiu, però reduir els ratis, doncs es va haver la necessitat de construir un nou institut d'escola. Molt bé. Passem al següent tema d'educació a via urbana. S'estan fent treballs d'asfalt en alguns carrers de Sant Just i fent referència també a preguntes que han sorgit de la ciutadania. Quin critèria segueix per determinar les vies i els carrers que necessiten millores? Hi ha gent que diu... I per què, per exemple, una persona deia... Per què, per exemple, el carrer Roquetes no es millora? Quin critèria segueix per...? Estem parlant... d'esfaltats o de remodelacions integrals. Bueno, de les dues. Bé, esfaltats, el carrer Roquetes... No em consta que tingui cap problema d'esfaltat. El carrer Roquetes era el cas de remodelació. La remodelació urbana del carrer Roquetes es va fer fa menys de vint anys. És un carrer de plataforma única, per tant, no hi ha barreres arquitectòniques. En el seu moment, es va pacificar molt. Avui en dia, el trànsit és molt reduït. I, en tot cas, el problema que pot haver-hi és alguna farola que no està en prou bon estat, perquè a vegades els gossos orinen a les faroles i això provoca que la base de la farola es vagi deteriorant. En aquest cas, des de via pública, sí que es fa un seguiment per veure quines faroles estan en millor i pitjor estat. I, de fet, la prova és que aquesta setmana vam començar un programa de millora d'il·luminació. I aquest programa inclou també la substitució de faroles que estaven malmeses, juntament amb l'increment de l'eliminació en determinats punts que considerem que estaven foscos. Hem començat aquesta setmana. I els criteris que tenim en compte a l'hora de decidir quins carrers són remodelats són tres. El primer és que intentem que hi hagi un cert equilibri territorial, que tots els barris de Sant Just es vegin beneficiats d'alguna actuació de millor urbana. En segon lloc, prestem molta atenció a aquells carrers on considerem que hi ha moltes barreries arquitectòniques, perquè ens interessa que la gent amb voluntat reduïda pugui passejar per tot el municipi de Sant Just. I, finalment, també ens ataquem a aquells carrers que tenen més eficiències a nivell estètic, que estan més malament, amb voreres molt antigues, molt aixecades per les brates. Intentem, en base a aquests tres elements, dissenyar els programes de remodelació urbana que executem durant cada mandat. I els temes d'esfaltat que estan havent-hi aquest mes de febrer? Doncs, essencialment, hi ha un dels tècnics de Via Pública detecten que hi ha més... Estem parlant de forats o enfondraments. Normalment, acostumen a ser aquells carrers que suporten un major trànsit de vehicles pesats, autocars o camions. Si hi ha algun veí o veïna que considera que el seu carrer té forats, té algun enfondrament, i que cal que sigui esfaltat, que ens ho demani, i, en un termini irreonable, intentarem atendre aquesta petició. Cada any, amb el contracte de l'UIR, a partir de l'any que ve, disposarem d'una partida d'inès per fer esfaltats. No carrers sencers, però sí trams que estan malmesos. Ara toquem sanitat. Fa uns dies es va reunir amb Mònica Bota, gerent de la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Sud, que és la regió a la qual pertany Sant Just, i també amb Florent Valle, regidor de Salut de l'Ajuntament, per tractar el tema del projecte de l'ampliació del CAP. Quan hi haurà més atenció primària a Sant Just? Doncs, nosaltres confiem que, durant aquest any 2024, es redacti el projecte d'ampliació i que, durant el 2025, es comencin a executar les obres d'ampliació. Per tant, aniríem a un escenari, sent prudents, a mi m'agrada ser prudent en aquest sentit, en què tindríem el CAP ampliat el 2028. Vam acordar amb el departament que, tenint en compte el planejament i les infraestructures que hi ha, sobretot de col·lector de clavegaram, el que era millor era fer una ampliació en forma d'aïlla, o sigui que el cos que s'afegirà anirà en paral·lel a la vorera ampla del carrer Indústria, i, a més a més, tindrà una planta subterrània on es col·locaran els vestuaris, la zona de vestuaris pòs treballadors del CAP, i això permetrà també guanyar espais tant a l'edifici existent com al futur edifici, que serà de planta baixa més u, com l'actual. Per tant, pràcticament duplicarem la capacitat actual del CAP. És una bona notícia. Seguint amb la línia d'arribar a cobrir els serveis necessaris de Sant Justenc i Sant Justenques, hi ha equipaments que poden quedar curts o que bé que s'anagin de construir de nous perquè Sant Just tenia en compte que ja ha superat aquesta barrera dels 20.000 habitants. Potser alguns equipaments queden curts? Mira, ara mateix, a nivell d'equipaments de municipi, no d'equipaments de barri, sinó de municipi, que depenguin de l'Ajuntament, anem molt justos amb la pista poliesportiva, perquè en motiu, suposo que en parlarem després, tenim la necessitat de construir-ne una el més ràpid possible, i molt probablement també haurem de construir una segona biblioteca o ampliar la biblioteca actual de Joan Margarit. Amb la resta d'equipaments, que depenen de l'Ajuntament, anem bé, sobretot des que hem fet l'ampliació de l'oferta de 0 a 3 de l'Escola Bressol. Respecte dels equipaments que depenen de la Generalitat, doncs la Lista d'Escola, és evident que és una necessitat nova que cal cobrir, i l'altra és el CAP. En aquest sentit, vull posar en valor que, malgrat que a la Generalitat hi ha un partit polític diferent al meu, doncs que estem observant una molt bona predisposició per part de la Generalitat de Catalunya per actualitzar aquests equipaments, aquests serveis públics, i adaptar-los a les necessitats del municipi. Estem treballant conjuntament, com ha de ser, col·laborant amb la Generalitat, i fruit d'aquesta col·laboració, a vegades ens agradaria anar una mica més ràpid, però sí que el que estem veient és que els projectes avancen i, en aquest sentit, no puc si no estar content. I ara anem ja també a preguntes més concretes, o temes de preguntes que ha deixat la gent als comentaris del post. N'hi ha hagut moltes, totes, ja virem, les podrem formular, però bé, comencem. Molta gent està preocupada per com quedarà la mobilitat, la circulació de vehicles i el trànsit a la zona de Masllui amb la futura construcció del Polisportiu i de l'Institut d'Escola. Bé, el Polisportiu, primer de tot, si l'Institut d'Escola i Polisportiu es construeix al Masllui, sobretot l'Institut d'Escola, és perquè és l'únic lloc de Sant Just on tenim una parcel·la d'equipaments amb suficient superfície com per instal·lar-hi l'Institut d'Escola. A més a més, entenem que la pista polisportiva, al costat de l'Institut d'Escola, pot funcionar encara millor perquè la poden utilitzar en horari matinal, també, els nens i nenes que estudien a l'Institut d'Escola, com passa amb la bonaigua que als matins és utilitzada pels alumnes de l'institut. Per tant, entenem que és bo que els equipaments estiguin junts, així s'aprofiten sinergies de col·laboració i d'ús entre els equipaments, i l'únic espai que teníem a Sant Just per encabir-hi aquests dos equipaments, especialment l'Institut d'Escola, era el Masllui. Respecte a la pista polisportiva, per si sola la mobilitat que generarà és molt petita. Estem parlant d'una pista polisportiva que és un Pac-2. Vol dir que hi haurien unes trenta persones com a màxim jugant alhora de manera simultània en horari de tarda, que és quan no hi ha problemàtiques associades a la mobilitat. I, a més a més, al costat tindrà un aparcament de 100 places. Tenint en compte que a la bonaigua hi aparquen, a l'entorn de la bonaigua, uns 180 vehicles, però la bonaigua té tres pistes polisportives, una piscina coberta, una piscina descoberta... És a dir, té més instal·lacions, per dir-ho així. Molta més instal·lacions. Proporcionalment, l'aparcament del Masllui tindrà molta més capacitat que el que té la bonaigua, que és un lloc on d'aparcament no hi ha problemes. Ara em toca voltar per moltes pistes polisportives pel país, em dono compte que la bonaigua, el tema de l'aparcament, és dels equipaments esportius que la té més ben resolt. En el cas del Masllui, encara ho estarà més ben resolt. Nosaltres ja vam fer, en el seu moment, un estudi de mobilitat del Masllui. Això també ho preguntava molta gent, si hi havia un estudi. Ja en vam fer un, en el seu moment, fa dos anys, no fa tant. Ara en farem un altre perquè la gent estigui tranquil·la i que també ens ajudi a prendre algunes decisions a nivell d'horaris, d'inici, de finalització de l'escola i de l'institut, que sempre aquí tenim un marge de moviment, decisions que aniran orientades a facilitar la mobilitat i, finalment, també posar sobre la taula que, a partir del mes d'abril, la connexió de l'X30 millorarà notablement. Passarem d'una freqüència de 20 minuts a una de 15, a més a més amb usos articulats, que voldrà dir que tindrem una molta major capacitat de transportar persones amb autobús que la que tenim actualment. Jo demano als veïns un vot de confiança. És evident, i això no vull negar, que els equipaments porten avantatges inconvenients. Sí. No tot és d'avantatges. Disposar un equipament educatiu en un barri jove permetrà a molts nens i nenes d'aquest barri poder anar a l'escola caminant, que és un valor per si mateix molt gran. També practicar l'esport a les tardes, el fet de tenir una pista poliesportiva al barri permetrà a molts nens i nenes del barri poder anar a peu a practicar esport, que també és un valor molt gran. I és veritat que generar més trànsit, això seria absurd negar-ho. El que hem de fer és, fruit d'aquest estudi de mobilitat, trobar els horaris en què l'impacte sigui el menor possible. Algunes preguntes que també han sorgit al voltant d'aquest tema, per exemple referent a l'E30, bé, a l'X30, preguntes sobre si, a part d'augmentar la freqüència, hi haurien altres mesures o si s'arribava a l'estació de Sant Feliu. Sí, una segona mesura és que passarem a tenir busos articulats en hora punta. De fet, aquests dies ja han començat les obres per adaptar les parades de bus als busos articulats. Són busos al toble de llargs i, per tant, tenen noves necessitats. Crec que a partir del mes d'abril ja podrem tenir aquests busos articulats. I a partir de l'any 2025, l'X30 arribarà a l'estació de tren de Sant Feliu. Per tant, passarem a tenir freqüència cada 15 minuts, busos articulats, és a dir, al doble de capacitat en hora punta, i arribada fins a l'estació de tren de Sant Feliu. Serà una millora molt notable que s'afegirà a altres millores en altres línies d'autobús que aviat podrem comunicar. Però que també van en aquesta línia de recorreguts més òptims i reducció de freqüències en busos que en hora punta també van molt plens, com, per exemple, el Just Metro. D'acord. Sense perdre el fil del transport públic, pregunta sobre el transport a la Miranda, quan arribarà, o transport urbà, dins de Sant Just. L'objectiu amb el que estem treballant és que el darrer trimestre d'aquest 2024 puguem fer una modificació del contracte del Just Tram, que suposarà l'increment d'un autobús més, i amb aquest increment, amb aquesta modificació de contracte, podríem arribar a connectar la Miranda amb el Pont d'Esplugues. És veritat que als veïns de la Miranda els agradaria poder arribar fins a la zona universitària, però a dia d'avui, amb la capacitat que tenim, no podem arribar fins a la zona universitària. En tot cas, seria arribar com a pas previ al Pont d'Esplugues. Pensar també que TMB està treballant perquè la línia 3 de metro arribi fins a la plaça Santa Magdalena, que és davant de l'Ajuntament d'Esplugues. Sí, allà al Pont d'Esplugues. I això permetria estar... El calendari és 2930, 2020-30, i això també ens permetria millorar molt les freqüències i els recorreguts que connecten Sant Just amb el metro, al final és amb Barcelona, que és el principal flux de mobilitat que tenim a Sant Just, Sant Just amb Barcelona. Molt bé. Canviem una mica de parer. Hi ha molts dubtes també amb l'eficàcia del sistema de contenidors amb xip. Una persona, per exemple, pregunta exactament què és el que mesura la targeta i si realment serà un sistema que farà que la gent recicli més. Mira, aquí hi ha dos elements. El primer és, més enllà que ens agradi o no ens agradi, el trobem útil o no trobem útil, que ho és, i després explicaré per què, a partir de l'any 2025, fruit de la llei de residus que ha aprovat el Congrés dels Diputats, tots els municipis d'Espanya hauran de tenir una taxa d'escombraries i aquesta taxa haurà d'estar basada en el pagament per generació. És a dir, qui menys recicla més paga. Vale. I, per tant, qui més recicla menys paga. Això està fent que tots els municipis d'Espanya estiguin introduint sistemes de contenidors que puguin mesurar d'alguna manera o altra qui recicla més i qui recicla menys. La targeta, el xip i la targeta, no és un sistema 100% eficaç per saber qui recicla i qui no recicla, perquè l'únic sistema 100% eficaç per saber qui recicla i qui no recicla seria un sistema que et permetés obrir totes i cadascuna de les bosses que es llencen en un contenidor o en un cubet, en el cas del port de porta, i això és materialment impossible. Aleshores, els sistemes que hi ha al mercat, que són els que aniran d'aquí al 2025 tots els municipis introduint, són sistemes que et donen estimacions. Aquest sistema de la targeta i del xip el que estableix és una correlació entre reciclar bé, vol dir obrir pocs cops el contenidor gris. Si tu a casa teva separes els residus, no tindràs cada dia una bossa d'escombraries plena amb tot barrejat, que és la bossa que va, que s'acostuma a llençar el gris. Per tant, si a casa separes el gris, l'obriràs dos o tres cops per setmana, a menys que no tinguis algun membre de l'unitat familiar que necessita bolquers o ve d'alguna mascota, o un gos o gat, que els excrements també van al contenidor gris. Exceptuant aquests dos supòsits, insisteixo, si recicles bé, obriràs el contenidor dos o tres cops. Per tant, aquelles persones que obrin cada dia el gris i no tinguin ni familiars que utilitzen bolquers, ni mascotes que defecen els excrements, doncs haurien d'obrir... Si l'obren cada dia vol dir que no estan separant i, per tant, amb la taxa de residus hauran de pagar una mica més que els que separen bé. I aquesta taxa, quan es començaria? Aquesta taxa segurament s'implementarà l'últim trimestre d'aquest any. Aquest és l'objectiu. No sé si m'ha explicat. I després, el segon, l'eficàcia del chip i de la targeta. En els barris de Sant Just, on ja s'ha implementat, hem notat, tot i que no hi ha taxa encara, hem notat increments del 10-12%. Amb aquests increments, durant aquesta dècada, assolirem els objectius que ens marca la Unió Europea. No assolir els objectius de reciclatge que marca la Unió Europea suposarà que l'avocament d'impròpies cada cop et penalitzarà més. Però estem parlant de xifres molt importants. El cànon d'avocament de residus, que és el que paguem els ajuntaments a través de l'àrea metropolitana, cada cop ens anirà incrementant més. I arribarà a un punt que aquest cos serà tan gran que, evidentment, haurem d'acabar repercutint-lo amb una reducció de serveis o un increment de la fiscalitat. Perquè estem parlant d'imports per sobre del millor d'euros. No és una anècdota. Per tant, amb campanyes divulgatives aconseguim incrementar el reciclatge entre tres i cinc punts, en el mig dels casos, per assolir els objectius de la Unió Europea. Tenim l'avantatge que ja estem en nivells de reciclatge relativament alts per no tenir porta a porta. Necessitem un salt qualitatiu més important que només ens el donarà o el porta a porta o el container on chip. I en el seu moment vam optar pel container on chip perquè entenem que en llocs amb molta densitat és molt complicat implementar el porta a porta. I, a més a més, el porta a porta és un sistema que t'obliga a estar cada vespre a casa per llençar la fracció que toca. I això en llocs on la població, com Sant Just, es mou molt... No és una població envaïda que no està cada vespre a casa, doncs enteníem que generava dificultats. D'acord. Una altra qüestió reiterada. Olors, pudors, camions d'escombraries pregunten si s'està fent alguna cosa amb l'empresa Aventós perquè parin les males olors i també si seria possible, doncs, per exemple, canviar horaris de camions d'escombraries que passen en hores... Canviar camions d'escombraries sembla molt fàcil, però és molt complicat, perquè hem d'evitar que els camions de vidre, la fracció de vidre, passin de nit, perquè a la nit sí que genera molt soroll i, per tant, molta molèstia. I, aleshores, això s'ha de fer durant el dia. Bàsicament, la mobilitat dels camions s'ha de fer durant el dia. Alguns, els que fan menys soroll durant el vespre, però hem de vigilar en quins horaris. I dissenyar els recorreguts perquè vagin passant per tots els barris i vagin evitant que hi hagi desbordaments, doncs... és un sudoku, és molt complicat, perquè la gent, les artèries que et demana que quedin lliures en horari d'hora punta, acostumen a ser també artèries necessàries pel desplaçament dels camions d'escombraries i per treure les escombraries. Dit això, ara aviat tindrem un nou concessionari del servei de neteja viària i de recull de residus, que en aquests moments s'està al·licitant, i tot i que sabem d'aquesta complexitat, d'aquest sudoku, ens reunirem amb ells per intentar a veure si es poden fer millores horàries, tenint en compte que amb aquest nou contracte hi haurà millores substancials en el servei, a veure si podem encaixar-ho. I després... Ventós. El tema de ventós. A veure, l'empresa se li ha obligat a fer diferents millores. De fet, aquests dies n'estan fent més. Hi ha la zona de rambàs per evitar que s'escapin olors, però jo també, en aquest sentit, no vull enganyar la gent. Les mires que s'han fet fins ara no han tingut el resultat esperat, i el resultat esperat és que les olors desapareixessin o es reduïssin molt. Aquí no ens ajuda gens que no està plovent i les temperatures són altes. Això provoca una condensació de partícules, de molècules, que quan es desplaçen doncs entren a les cases i hi ha veïns que els molesten molt. L'empresa ja ha manifestat el compromís de traslladar aquest magatzem. Saben que genera aquestes molèsties i, per tant, nosaltres donem un marge de confiança a l'empresa perquè en un termini raonable, dos o tres anys, troben un altre emplaçament. I en aquest mentrestant, jo ja sé que hi ha veïns que diuen que no feu res. Primera, hem estat demanant que es vagin fent inversions, que s'estan fent. Hem d'anar en compte també que inversions molt costoses no vagin en detriment d'enderrerir a més el trasllat, perquè si l'empresa ha d'invertir molts diners en una nau, no tindran incentius per deixar-la immediatament. Aquí hem de trobar un equilibri. I després, l'ordenança que tenim ara mateix, que és la que alguns veïns ens diuen que implementem, que apliquem i sancionem, estem parlant de sancions de 200 euros. Jo no sé si aquestes sancions acceleraran la marxa d'aventors o entrarem aquí en una batalla jurídica per veure si s'han de pagar o no aquestes sancions. Jo des del primer moment he apostat per la col·laboració, per l'entesa, per no anar... per no col·locar-nos a darrere la pancarta i fer gestos que potser, de cara a la població, et permeten aparentar que estàs fent moltes accions, però que no fan, si no, endarrerir la solució definitiva del problema, ho he d'entendre, que aquesta només arribarà el dia que aquest magatzema es traslladi, que espero que sigui en un termini raonable. Molt bé. També hi ha algú que pregunta que... Perdona, Núria, i que sigui un trasllat en un termini raonable i també en un lloc no molt llunyà. Perquè puguin mantenir les oficines aquí. Podem mantenir les oficines aquí i els llocs de treball, molts dels quals són de gent de Sant Just. Que això també convé no perdre de vista. Vull dir, marxar a una altra Saragossa potser per a l'empresa és més econòmic i més ràpid, però aquest trasllat a una altra comunitat autònoma tindria unes conseqüències socials que jo crec que tampoc serien bones pel municipi. Clar. També seguim. Hi ha algú que pregunta que per què hi ha zona verda al barri de les basses de Sant Pere si no hi ha problemes d'aparcament i per què les empreses del barri no poden utilitzar aquesta zona. A veure, sí que hi ha problemes d'aparcament, perquè si no, no haguéssim posat la zona verda. I de fet, molts veïns es queixaven que ja no podien aparcar. I no podien aparcar per la senzillesa raó que tenen un barri d'oficines al costat, que en el seu moment es va implementar la zona taronja pels treballadors d'aquest barri d'oficines, que és una zona taronja amb un preu molt econòmic, i alguns treballadors bastants d'aquesta zona d'oficines que no poden o no volen pagar aquesta zona taronja el que estan fent és ocupar la zona blanca de les basses de Sant Pere i deixar sense aparcament al veïnat. De totes maneres, de les 255 places d'aparcament que hi ha a les basses de Sant Pere, 55 s'han passat a zona verda, les altres 200 es mantenen o bé aquí a Sant Raït, unes quantes, o bé a zona blanca. És un barri que té molt d'aparcament. Però entenem que també hem de protegir els veïns del nostre municipi perquè puguin aparcar a prop de casa seva i no vegin com al seu correu l'ocupen treballadors que venen d'altres municipis. És el que estan fent tots els municipis. Seguim. Problemes de circulació es reiteren diverses vegades. La ciutadania pregunta si la policia local no podria fer més presència per multar, per exemple, cotxes que estan mal aparcats en doble fila, passant a altes velocitats... I són qüestions de gent que posa d'exemples, per exemple, a la zona del voltant del camp de futbol, és a dir, cotxes que venen de, potser, de Maslluí, i també per al tema d'aparcaments i de circulació a la zona de la Miranda. Bé, a la zona de la Miranda el trànsit ha millorat molt a fruit de la gran rotonda que es va fer, reconegut pels propis veïns. El que tenim són fets diaris, però que és un problema molt petit en comparació amb el gran problema de mobilitat que teníem al barri de la Miranda, i és que al carrer Canigó hi ha alguns pares i mares de nens i nenes de la institució de la Miranda que aparquen allà on no toca. Aquests dies ja s'ha començat a posar sancions, a patir-se precisament d'aquests veïns. I el que també vull recalcar és que quan tens agents posant sancions, aquests agents deixen de regular el trànsit. I quan els agents deixen de regular el trànsit d'entrada i sortida a les escoles, el que es provoca és que augmenten les retencions. No tenim policies, no tenim una plantilla prou àmplia com per tenir cinc agents a davant de cada escola al matí i a la tarda. Per tant, tenim a les que és a escoles més problemàtiques, i la Miranda és una deia, dos agents. Aquests dos agents ho estan regulant al trànsit i reduint el temps de congestió, que des que s'ha fet la gran rotonda s'ha reduït en 15 minuts el temps de congestió, òbviament, s'estan sancionant aquests pares que no respecten un tant de percà. Jo penso que és millor l'equilibri, és que en general estiguin regulant i algun dia puntualment posin sancions, com aquesta setmana, que estan posant bastantes sancions. I a partir d'aquí, anar trenpejant una mica la situació. I al camp de futbol, jo no em consta que hi hagi congestions provocades pel camp de futbol. Els cotxes que parquen potser en doble fila, o també comentaven cotxes de certes velocitats que venen de la zona de Maslluí, o moltes motos a les voreres, tot per la zona del camp de futbol. Potser ha sigut una situació puntual? El camp de futbol és veritat que genera molta mobilitat. Jo hi passo molt sovint. És veritat que a vegades veus algun pare o mare que parca en doble fila per deixar els fills, però jo en general no percebo una situació caòtica com la que sí que hi havia a la Miranda abans que implementéssim aquestes mesures de mobilitat. Jo penso que el camp de futbol, a més a més, amb el canvi d'entrada, passant l'Hermònica Hall, s'ha millorat moltíssim la mobilitat. De totes maneres ho analitzarem. Parlen de sancions, també econòmiques, hi ha persones que es pregunten per què la policia, en lloc de fer un pla més informatiu, que no passa directament a mesures més efectives, en el cas, per exemple, de la gent que deixa orinar les mascotes en mobiliari urbà. El tema dels orins de les mascotes és molt complicat de sancionar. Perquè, o bé agafes la primera... Les enxampar, per dir-ho així. Les enxampar. I segona, no ho sé, és difícil de recollir. Com a mo, pots demanar que estiguin obligats després a netejar-ho. Vam estar mirant l'ordenança i ens era molt complicat establir l'obligatorietat que tots els propietaris de mascotes, quan sortissin a passejar-la, portessin una ampolla. Ens era molt complicat. Per què motiu? Doncs aquí anem una mica... Ens costa més. El que sí que estem fent passos, i jo crec que durant aquest mandat es veurà un canvi substancial, és en el cas dels excrements, que és un altre problema que tenim. Aquests dies estem actualitzant els cens, estem fent campanyes informatives i també sancionadores, on la policia, precisament, juga un paper molt important, perquè estimem que s'enjusti al voltant de dos mil gossos per veure que no estan censats. Aleshores, ens interessa ampliar aquest cens i, un cop el tinguem actualitzat, podrem fer un seguiment, i permeten que no avanci més informació, però un seguiment molt més precís de qui són aquells propietaris que tenen la mascota i actuen amb responsabilitat i aquells que no ho fan. Anirem implementant un seguit de mesures i jo crec que durant aquest mandat es veurà un canvi substancial en el tema dels excrements. En el tema dels orins és més difícil d'actuar. Vinga, ja anem amb l'última qüestió. Què s'està fent, pregunten, per les persones sense sostre que a vegades veuen els veïns i veïnes pels matins a les unes de les bases de Sant Pere. A Sant Just només tenim dues persones sense sostre. Aquestes persones se'ls ha convidat a que anessin a altres emplacements. Amb sostre, tenim un conveni amb entitats que cuien sense sostre. Aquestes persones s'han negat sistemàticament a rebre aquesta ajuda, excepte en dies molt puntuals en què feia molt de fred. Aquests dies sí que han acceptat aquest recurs. La llei no ens permet impedir a una persona dormir al carrer. En altres casos, que hi havia persones sense sostre, hem aconseguit que no dormissin al carrer a través de la xarxa de serveis socials que tenim, que té una bona cobertura. En aquest cas, aquestes dues persones no volen rebre aquesta ajuda, excepte en dies molt puntuals. I la veritat és que és un problema, perquè, més enllà que no és humanament bo que hi hagi dues persones que dormin al carrer, això també genera brutícia, genera molècies amb els veïns, no perquè siguin conflictius en si, però no li agraen situacions incòmodes, però sobretot generen problemes de brutícia. Estem bastant lligats de veus i mans perquè la normativa no ens impedeix obligar a aquestes persones a acceptar algun dels recursos que posem a la seva disposició perquè no dormin al carrer. Molt bé. Doncs dos minuts perquè toquin les dotze en punt. Deixem l'entrevista del mes de febrer aquí. Alcalde, gràcies per haver passat aquesta estoneta aquí a Ràdio d'Esvern. A vosaltres. Ha estat un plaer. I fins la propera. Que vagi bé. Adéu. Adéu. L'altre dia a l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Esquadra es va fer un reconeixement de l'Ajuntament de l'Esquadra i es va fer un reconeixement de l'Ajuntament de l'Esquadra i es va fer un reconeixement de l'Ajuntament de l'Esquadra i es va fer un reconeixement de l'Ajuntament de l'Esquadra i es va fer un reconeixement de l'Ajuntament de l'Esquadra i es va fer un reconeixement de l'Ajuntament de l'Esquadra i es va fer un reconeixement de l'Ajuntament de l'Esquadra Smooth out the edges and take scare lines Everybody's better looking at closing time You better find your courage, you better find it soon We're about to close up and don't open till noon You heard the last call, drank your last beer