#171 - Condicions precàries i reivindicacions de les treballadores del servei d'atenció domiciliària a Sant Just Desvern

Ara mateix són les 11 i 12 minuts. Estem començant ja la segona hora de la Rambla, el magasí dematins de Ràdio Desvern. És el moment de fer l'entrevista. També la podeu seguir pel canal de Youtube de l'emissora de Ràdio Desvern. Passem a fer l'entrevista i la fem avui amb la nostra convidada, que és la Mari Carmen Arroyo, que és la delegada sindical de CGT del SAT de Sant Just. La propera setmana faran una jornada... La propera setmana faran una jornada de vaga i avui hem vingut a explicar una mica les seves reivindicacions i a parlar una mica de la gestió d'aquest servei, el servei d'atenció domiciliària. Hola, molt bon dia. Hola, bon dia. Doncs bé, parlem una mica de per què començarà aquesta vaga, la jornada del dia 27 de febrer, si tinc ben entès. Expliqueu-nos una mica les reivindicacions, perquè el servei d'atenció domiciliària ha irromput, per dir-ho així, a la CGT. És un servei que està dirigit a proporcionar ajuda a les activitats diàries als domicilis de persones amb dificultats, tant físiques com mentals, també d'integració o persones que tenen falta d'autonomia, també d'higiene o de manteniment de la llar. Aquestes accions directes sobre les persones usuàries també estan realitzades per treballadores familiars. Volem que ens expliqueu una mica la vostra situació. En principi, donar-vos les gràcies per donar-nos aquesta oportunitat d'explicar la nostra situació. Després dir-vos que farem vaga perquè ens hem trobat impossible arribar a algun acord amb la patronal. Estan enrocats en el seu posicionament. No volem pujar al sou. Volen una doble línia de sous per a les treballadores, una cosa molt complicada. No renuncien a la borsa d'hores, que és una manera de tenir les treballadores agafades pel coll. Això de la borsa d'hores vol dir que si un dels nostres usuàries ha d'anar a l'hospital, aquestes hores que nosaltres no fem, perquè l'usuari s'ha anat, van a una borsa negativa d'hora. Aquestes hores les hem de recuperar. Nosaltres estem en el nostre post de treball i no entenem per què, si tenim disponibilitat, hem de recuperar aquestes hores. La situació és molt complicada. Amb la patronal, ja et dic, és molt complicada. La nostra feina ja la coneix tothom. Nosaltres treballem amb persones en situació de dependència. Treballem des de nens petits, des de nadons, fins on arribem. Treballem amb persones amb demències, quan són gent gran, persones amb discapacitat funcional o mental, malalts, malalts mentals. Quina és la vostra situació ara mateix? Perquè jo crec que, per entendre millor el sector d'ALSAT, del servei d'atenció a domicili, potser s'endiferen dues situacions. La primera, la forma en què els ajuntaments ofereixen la gestió a les empreses, que en el cas de Sant Just tinc entès que hi ha un servei externalitzat, com passa també amb molts ajuntaments. I la segona, també parlar una mica de les condicions laborals de les professionals. Vosaltres des d'ALSAT demaneu que es municipalitzi el servei. Per què? Esta es la nostra reclamació ja des de fa molts anys. Hem parlat amb l'Ajuntament moltes vegades. Vam anar al ple de l'Ajuntament perquè per demanar aquesta municipalització no entenem que un servei públic, que es paga amb diners públic, s'externalitzi a una empresa privada. És que no té cap sentit. Una de les justificacions que sembla que diu l'Ajuntament és que som un col·lectiu que dona moltes baixes. Però, clar, és que s'han de fixar en la nostra feina. Nosaltres fem una feina molt dura, sense ajudes mecàniques als domicilis dels usuaris. En moltes ocasions hem de fer canvis posturals, mobilitzar gent que està enllitada. Acabem amb unes lesions molt greus. A les empreses les va de meravella tenir aquest servei municipalitzat perquè omplim les butxaques dels grans capos d'empreses molt grosses, com el Florentino. No entenem per què el Florentino ha d'aprofitar-se dels impostos que paguen els ciutadans. Aquest servei ha de ser públic 100%. Nosaltres estarem millor pagades i el servei tindrà molta més qualitat. Suposo que tothom treballarà amb una disposició, amb millor disposició. Jo crec que quan els treballadors estan ben tractats, això es nota. La qualitat del servei... També hi hauria una millora per als usuaris d'aquest servei? Suposo que sí. Quan una persona està satisfeta, estem satisfetes amb el servei que fem, però ens sentim molt maltractades per les empreses i per l'Ajuntament, perquè al final són els que externalitzen el servei. Són els responsables d'externalitzar el servei. Per dir-ho així, maltracta entre les empreses, com es tradueix? Què patiu en aquest sentit? Un sou precari pensa que tenim una jornada de 37 hores. Una treballadora familiar que treballa una jornada completa, 37 hores, cobra 1.230 euros al voltant de 1.230 euros fent una feina molt dura. No només acompanyem dones i homes a passejar. Fem coses realment fortes. I a més, és una feina de risc, perquè treballem amb persones amb malalties mentals, patim agressions, patim situacions molt difícils de controlar. Ens exigen formació adequada per treballar amb malalts mentals, persones discapacitades físiques que estan enllitades, però ens paguen com si fóssim... A mi em sembla que el sou és molt precari. Com van les negociacions amb l'Ajuntament? Heu estat en algun ple escomantat, però no sé si us heu reunit o heu comentat directament amb l'alcalde o amb alguna regidora Fa dos mesos, al voltant de dos mesos, hem parlat amb la regidora de Serveis Socials perquè també em proposàvem una... Amb Isabel Darder, que és la regidora d'Acció Social. Proposàvem, si no volíem fer una municipalització al 100%, el que nosaltres necessitem, que comencéssim a fer una municipalització perquè comencés a contractar les treballadores més antigues. Vam parlar a ella, ella ens va dir que ho parlaria amb l'equip de govern. Encara no tenim resposta. La veritat és que em costa mantenir l'ànim perquè no veig cap interès per part de l'Ajuntament i no més que una decisió política. Hem d'entendre que la nostra feina és al costat de la gent que necessita companyia, ajuda en les activitats bàsiques de la vida diària, ajuda a la soledat, la gent gran està molt sola, els malalts mentals estan molt sols, necessiten de la nostra ajuda. És com donar-los una ampolla d'aire fresc. Has vingut, estàs al meu costat. Jo crec que l'Ajuntament hauria de fer una reflexió. Les empreses que duen aquest servei quan el servei és externalitzat, hi ha grans empreses que estan amb el negoci? No sé si hi havia Accent Social o Valoriza, que són les empreses que dins del sector més es coneixen que fan aquest tipus de servei. També les de petites, però bueno, Accent Social és molt important. Jo vaig començar a treballar el 2010 aquí a l'Ajuntament de Sant Just i em sembla que al 2011 va entrar CLECE, però CLECE és la mateixa, és com una rama, una branca de la mateixa empresa. Com funciona tot aquest sistema? Vosaltres sou de l'empresa, teniu un lloc de treball fix a l'Ajuntament? Nosaltres comencem a treballar amb aquest servei. L'Ajuntament licita el servei i l'empresa que entra s'obroga, absorbe a totes les treballadores. Nosaltres sempre estem en aquest servei. Sempre és en just. De vegades, quan et posen serveis privats, volen que vagis a qualsevol altre municipi. Però no és el normal. Jo la veritat és que no faig distinció entre empreses. Totes són dolentes. Ho fan una miqueta millor, una miqueta pitjor, però si salten el conveni, quan volen, procuren que les treballadores no estiguin juntes i no es coneguin per no fer pinya, per no fer força. Abans feien coordinacions grupals, ara ja no es fan. Diuen que començaran una altra vegada. La relació amb les persones de l'empresa és nula? No hi ha voluntat per part de les empreses de millorar la situació? Diuen que sí, però el resultat és que no. Has notat algun canvi des que estàs treballant des del 2010? Alguna evolució a millorar aquestes condicions o reclamacions que fessiu o reivindicacions fa 10 anys que s'hagin millorat o el panorama està molt igual? De vegades depèn del que demanis. Et poso un exemple. Ara la nostra empresa s'ha traslladat a Masjuí. És a l'altra punta del poble. Totes les treballadores s'han de treballar per agafar els EPIs, les formacions fan aquí al poble, però per agafar EPIs. Jo l'he demanat ja fins a la societat, a la que fa de servei, un dia al mes que una de les persones que coordina les coordinadores vingui aquí amb el material vall al marinari, pot treballar en remoto, per donar els EPIs als treballadors. És que ni això, que és tan senzill que no té cap problema perquè una d'elles... No, prefereixen pagar 34 hores de treballadors perquè han de pagar la recollida d'EPIs. Prefereixen pagar a una treballadora que pugui, fins a dir, per agafar els EPIs, una coordinadora vingui aquí al poble i doni aquest material. La veritat és que no puc entendre. També s'afageix la dificultat que les treballadores potser no tenen les facilitats de transport o no tenen vehicle propi per pujar. No, hem d'agafar l'autobús o caminant per la nova passarel·la que ha fet l'any. Està molt bé, m'agrada moltíssim. O anem caminant o hem d'agafar l'autobús. Perquè sí, no? Maricarament, parlàvem de conveni. Com està ara el conveni? Parat. Està totalment aturat, sense cap abans. Per això farem la vaga. És una de les motivacions per fer la vaga. Sembla que no hi ha interès. No hi ha interès per sortir d'aquesta situació. Jo crec que els dona el mateix, els empresaris de la nostra situació. El 2022, uns dies de desembre, del 5 al 7 al 9 de desembre del 2022, les treballadores d'Alçat de Barcelona van sortir als carrers per reivindicar els seus drets laborals. Sabeu si en altres ajuntaments també va tenir algun fruit aquestes jornades de vaga? Jo sempre vaig a totes les jornades de vaga. Crec que estic en l'obligació de demanar i apujar, de recolzar les meves companyes on siguin. Però les empreses aquestes s'ajusten al conveni i no fan cap extra. Després d'alguna reivindicació, veieu que no s'aconsegueixen resultats? No, cap. El problema, i he de dir-ho, és que a la mesa de negociació estan assegudes els dos grans sindicats. Te diré, perquè he de dir-ho, una de les persones, una de les dones que està asseguda a la mesa, va ser coordinadora del SAT. Va ser coordinadora meva quan vaig començar a treballar. Ara és de UGT. Podria dir el nom, però no fa falta. Era una persona que maltractava les treballadores, que les tractava com si fossin l'apols de la brutícia. I ara està defensant els nostres drets. Em fa riure, no puc entendre. Va tenir sort de no coordinar-me a mi, perquè jo normalment no deixo la boca tancada i no l'hauria consentit mai una sortida de to. Però jo vaig veure alguns comportaments en companyes de Sant Feliu que jo deia, mare meva, com poden consentir això, que et tractin com si fos brutícia. A quants usuaris doneu servei aquí a Sant Just? Crec que tenim uns 200 usuaris, no estic segura. Som 34 treballadores, amb 32 companyes. Crec que és al voltant de 200. Quin perfil és el de la treballadora social? M'has dit que la majoria sou dones. Tremelladora familiar. Normalment som gens que ens hem quedat despenyades de la nostra vida laboral Hi ha molta gent de fora que ha fet curs per integrar-se laboralment i han fet curs al SOC o en diferents empreses que els donen curs per poder integrar-se, com ja t'he dit. Fem formacions d'higiene, de mobilització de usuaris, enllitats, d'escoltes actives... Si no sou treballadores familiars, hi ha algun altre tipus? El conveni regula quatre figures. Les auxiliars de neteja, les treballadores familiars, les coordinadores de gestió i les coordinadores tècniques, que són treballadores familiars o educadores familiars. A Sant Just sou 34 persones. No sé si l'equip de coordinació està integrat en aquests 34. Em sembla que no. Entre auxiliars de la llear i treballadors familiars som 34, però no podria dir-te. Jo porto de baixar molt de temps i ara no estic molt enterada de tot. Algunes de les notícies que he llegit per posar-me al dia, per exemple, en referència a la vaga que hi va haver el 2022, una persona deia que les condicions són cada cop més precàries i les professionals que treballem al SAT arribem a ser treballadores i usuaris dels serveis socials a la vegada. I tant. Jo conec una treballadora que és de la meva edat i ara és usuària del servei. Això és un reflex de les condicions o de la duresa de la feina. La feina és molt dura. No només fem acompanyaments i passegem Aquí, a més, hi ha una gran quantitat de serveis de salut mental, gent amb molta dependència física. Quan has de mobilitzar un cos que no col·labora perquè no pot, perquè és tangitat, hemoplègic o tetraplègic, ho has de fer tu sola. I no tenim ajudes mecàniques al domicili. I l'empresa no es preocupa de posar, per exemple, dos treballadores per fer una feina per mobilitzar un cos que està enllitat i que no es pot moure. Això, el cos ho pateix. Jo el 2020 vaig tenir una lesió lumbar. Després, l'Ajuntament va demanar ajuda per anar a la residència. Estaven en pleno Covid. Vaig anar a la residència amb una companya també. A la setmana, havíem agafat el Covid. Segona baixada. Després, amb el mateix usuari que em vaig lesionar la primera vegada, vaig tenir una altra lesió, el coll. I després, quan un dia que anava a la feina, em vaig caure i em vaig trencar i em vaig posar en un turmell. I aprofito per dir això, perquè amb aquest trencament de peu, vaig estar un any de baixa. Perquè les mútues de treball que contracten aquestes empreses fan una feina boníssima per les empreses. Qualsevol accident... Et van detectar un trencament al cap de quatre mesos? Mira, m'havia trencat el maleolo del peroné. És una part molt petita del final del peroné. Però jo em queixava i em queixava. Al cap dels sis mesos, que estava de baixa, es van adonar que tenia una luxació del segon metatercià del pied i van haver d'operar-me. Vaig estar i ja t'he dit. Aquesta baixa va comptar com una baixa lleu. T'imagines? El 75% del sou és el que jo rebia. A més, penso que soc la segona més antiga del grup de treballadores i tinc un contracte de 29 hores. Jo no cobro els 1.230 euros. Molt més. Al conveni què fixa? 1.200 euros? Sí, seran 1.250 en brut. I el que vull dir és que... Això amb la jornada completa, no? Amb la jornada completa, que jo tinc 29 hores. Si, a més, tinc una baixa, es compta. És un sou per personal. I el que vull dir amb això de les mútues de treball és que elles sempre califiquen un accident laboral com lleu. Un accident laboral sempre ha de ser pagat al 100% perquè ha sit a la feina. I amb aquests sous no podem permetre que no se contempli així. No. Maricarmen, ja per acabar, tornareu a demanar alguna reunió amb l'Ajuntament o tornareu a fer alguna reivindicació? Les que siguin necessàries. Les que siguin necessàries perquè... És que ho necessitem. No demanem això perquè, mira, no tenim una altra cosa que fer i vam allà al ple. No. És que és una demanda molt social. I sobretot això. Si tota la gent del poble coneixeix la nostra situació i que aquest servei es paga amb els impostos dels ciutadans. És un servei públic, externalitzat i que ho controla i ho gestiona una empresa privada que guanya molts diners a costa de nosaltres. Així que, bueno, les vegades que siguin necessàries, però que ens escoltin, sisplau, portem molts anys així. Doncs bé, Maricarmen, em sap greu tota la situació, no? Però bé, una mica... Posar un altaveu a la vostra lluita i a la vostra situació. Vull dir una cosa. Vull aprofitar una cosa per donar les gràcies al grup de la CUP. Donar les gràcies a l'Eisuadia i a l'Anna Vilanova, que sempre estan al costat nostre i als nois i noies de la sala, que també ens fan costat. Estem molt agraïdes, aquesta gent. Mai esperàvem aquesta resposta i he de dir que estem molt contents. I a vosaltres per donar-nos aquesta oportunitat de posar en coneixement del poble aquesta situació que ens agradaria molt que canviés. Maricarmen, que vagi tot molt bé. Una abraçada i bé, estarem atents també quan vagi la jornada de vaga. Molt bé, moltes gràcies. Adéu. Gràcies.