#187 - Entrevista mensual amb l'alcalde de Sant Just sobre temes d'actualitat del municipi

Ara escoltes Ràdio Desvern. Comencem la segona hora de la Rambla al Magazine, matinal de Ràdio Desvern, i ho fem amb l'entrevista del dia, que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora. Avui tenim la visita mensual de l'alcalde de Sant Just, en Joan Bassaganyes, per tractar alguns dels temes de l'actualitat del municipi, amb l'espai reservat també de les preguntes de la ciutadania, anomenat l'Alcalde Respon, en el que li traslladarem preguntes que es fan Sant Justencs i Sant Justenques. Molt bon dia, alcalde. Molt bon dia. Bé, doncs, comencem i ho fem amb transport públic, perquè recentment hi ha hagut millores en la cobertura, concretament en un parell de línies, la del JM i l'IL77, augmentant en els dos casos la freqüència de pas. Quins criteris es tenen en compte a l'hora de fer canvis en el recorregut o temes de parades, d'escollir freqüències? Bé, un matís. En el cas de l'IL77, no hi ha millora de la freqüència, sinó ampliació de l'horari. Ah, d'acord. I en el cas del Just Metre, sí que hi ha millora de la freqüència, que passa de 15 a 12 minuts. I en aquests casos, l'àrea metropolitana decideix en funció del passatge. En el cas del Just Metre, doncs era evident que en hores punta a l'autobús li costava molt donar servei i cabuda a tots els usuaris, a tots els passatgers, i per aquest motiu s'ha decidit millorar la freqüència. És un bus que està funcionant molt bé i com a prova d'aquest bon funcionament, doncs se'm millora la freqüència. I en el cas de l'IL77, és un autobús que dona servei essencialment a l'aeroport. Ens interessa molt estar ben connectats amb l'aeroport. I per aquest motiu, com que hi ha molts vols que requereixen que estiguis a primera hora del matí a l'aeroport, tots aquells que hem viatjat ho sabem, doncs es va decidir ampliar l'horari fins a dos quarts de cinc del matí. De manera que a les cinc i escaig ja puguis estar a l'aeroport si hi fes falta. Molt bé. Referent al transport, un ciutadà pregunta si hi haurà autobús nocturn que passi pel barri de Mas Llull. Estem treballant-ho amb l'àrea metropolitana, però és complicat perquè cap dels busos nocturs actualment existents tenen capacitat per donar aquest servei que demana aquest veí. El que no farà l'àrea metropolitana, i això ens ho ha deixat molt clar, és posar un autobús nocturn expressament per aquest servei. Per tant, hi estem treballant, però serà difícil. També un altre tema important i notícia d'actualitat és que des de dilluns les llasses enjustengues l'aigua de l'aixeta surt amb menys pressió, una mesura de l'AMB aplicada a uns quants municipis, del Baix Llobregat i, principalment, els que tenim més consum a nivell domèstic per fer front a la saquera. A escala municipal, equipaments, PACs, carrers, s'està aplicant alguna mesura de restricció? Sí, a nivell municipal n'hem aplicat moltes, ja fa temps que les venim aplicant, i prova d'aquestes mesures l'Ajuntament, que és el sector de consum municipal, s'ha reduït un 60% i, segurament, durant les pròximes setmanes es reduirà encara més un cop es noti la reducció de consum provocada pel fet que ja no es poden regar els camps de futbol. Per tant, a Sant Just l'Ajuntament ha fet els deures. De fet, n'hem pagat un preu perquè l'estat dels parcs i jardins no és el que ens agradaria i aquest és el més visible. Estan marrons, no? Per aquest motiu, perquè només podem regar-ne alguns i amb aigües freàtiques i no tenim capacitat per regar totes les zones verdes de Sant Just, que, a més a més, són moltes, i ara aquí toca també fer aquest esforç és a la ciutadania, especialment aquells 850 habitatges que Aigües de Barcelona ha detectat, conjuntament amb l'àrea metropolitana, que tenen un consum superior als 200 litres per zona a dia que marca la normativa. Us ha donat accés a les dades per poder, en el cas que fos necessari, aplicar alguna sanció? Les sancions les aplica l'àrea metropolitana, l'Ajuntament, el requeriment, ja sigui de l'àrea metropolitana o d'un veí que posa una denúncia o d'una actuació d'un funcionari públic que detecta que està ventint un ús indegut del consum d'aigua, pot iniciar l'experiència sancionador, però, en tot cas, tota la tramitació d'aquest correspon a l'àrea metropolitana, que és qui té les competències en gestió del cicle de l'aigua. En referència a la baixada de pressió de l'aigua, també un ciutadà pregunta si això afectarà o com afecta en els pisos superiors dels edificis. De moment no es notarà cap afectació. Tenim un cabal d'aigua superior al necessari. Aleshores, amb aquesta reducció de la pressió, el que s'aconseguirà és un estalvi d'un 5% aproximadament, però, tant mateix, els ciutadans no el notaran, perquè teníem un flux d'aigua, fins ara, superior, una mica sobredimensionat, superior al necessari. Sí que és veritat que, si hi haguessin pics de demanda molt concentrats, sí que es notaria una mica. Però, en principi, cap ciutadà, en aquesta fase que estem actualment, i amb aquesta reducció de la pressió que s'ha aplicat, no notarà cap canvi. Doncs anem a via pública, perquè fa una setmana es van començar millores en el tema de l'enllumenat d'alguns carrers, barris, de Sant Just. Quins espais s'estan prioritzant? També hi ha carrers, per exemple, amb adents nous, a l'Avenguda Indústria. A nivell d'enllumenat, el que intentem és evitar les zones fosques, per una qüestió de seguretat, essencialment, i ja sigui de seguretat ciutadana, ja sigui de seguretat viària. Nosaltres, a nivell de la regidoria d'espai públic, vas recollint peticions, algunes venen dels tècnics, altres venen dels propis ciutadans, i a la que tenim disponibilitat pressupostària, doncs fem aquestes inversions. Per exemple, ara a la plaça de la Pau, hem substituït uns bàcules que hi havia, que no ens acabaven de funcionar, que eren molt vandalitzables, que cada dos per tres estaven espatllats, i, per tant, generaven zones fosques, i també hem actuat en molts altres punts, amb actuacions molt puntuals de col·locació de faroles al barri nord, també a les basses de Sant Pere, a l'entorn de la bonaigua, on teníem un problema de seguretat ciutadana, perquè de tant en quant teníem cotxes on els tancaven els vidres per cometre robatoris, i, en definitiva, el que intentem és que aquestes millores estiguin repartides per tot el municipi. Pel que fa a la via pública, també hi ha alguna pregunta ciutadana sobre el nou asfalt que hi ha d'haver a la carretera reial, a l'alçada Walden. Aquesta és una petició dels veïns, que ens demanen que l'asfalt sigui sonor reductor. El problema del sonor reductor és que és molt car i no està molt demostrat que redueixi molt l'impacte acústic. Durant molts anys, a Barcelona, per exemple, se'n va posar molt, i ara està una mica en qüestió, perquè a nivell de qualitat-preu no acaba de donar el resultat previst a nivell de reducció del soroll, de les molèsties acústiques, i, en canvi, el cos que té és un cos molt elevat. Vinga, també... Per la resta de l'asfalt teníem alguns problemes en aquests punts d'algunes tapes de clavegueria que veiaven, que ocasionaven soroll i molèsties, però em consta que totes aquestes reparacions ja han estat fetes. I les obres que hi havia al carrer Creu, entre Verge del Pilar i Muntanya, ja estan a la fase...? Avui acabaven de pintar el gual de la cruïlla de Muntanya amb Creu. Espero que el trànsit es reobri avui mateix i d'aquí unes hores, i ara només faltarà soterrar les línies de telefonia i d'electricitat... Els pals de fusta, no? Sí, que tarden uns dos anys. Ja vam avisar als veïns quan vam tenir la reunió amb ells que són processos llargs, i falta plantar els 11 arbres que estan previstos, que es plantaran un cop s'aixequin, que esperem que algun dia passi, les mesures restrictives provocades per la saquera que ens impedeixen regar nou arbrat. Només podem fer reg de subsistència, estem parlant aquí que seria nou arbrat, i per tant és convenient esperar que puguem tornar a regar, que espero que algun dia torni a passar. A veure si plou ara que entrem en la primavera. Bé, un altre pas que s'ha fet aquesta setmana al municipi, és el desplegament de contenidors intel·ligents amb xip, contenidor gris i el de l'orgànica, només es poden obrir amb targeta, ja en bastants barris i bastantes zones de Sant Just, per exemple, el Walden, el Barri Sur, Camp Roig, Ha Vingut d'Indústria, Basses de Sant Pere... Sembla que es va desplegant aquest sistema, no, Calda? I tot i que encara queden algunes zones que, suposo que d'aquí unes setmanes, doncs també... Al l'abril es faran. Al l'abril. L'última fase es començarà a l'abril. Hi ha una pregunta ciutadana en relació a aquest tema, que en diferents ocasions s'ha justificat el control d'aquesta apertura de contenidors, fent referència a experiències del mateix sistema en el País Basc. I aquest ciutadà que pregunta això, com és que aquest únic argument per justificar el control de contenidors del País Basc, que els va anar molt bé, va estar sancionat per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades? No ens consta. Ens consta que hi ha un expedient obert a Pamplona, però desconec quin sistema de contenidors tenien a Pamplona. Aquí, Pusqua, que és els municipis amb els quals ens vam mirallar, no ens consta que tinguessin cap expedient obert a Protecció de Dades ni cap sanció. I, en tot cas, abans d'iniciar aquest procés de canvi cap al contenidor intel·ligent, vam demanar un informe a l'Agència de Protecció de Dades de Catalunya i ens van donar garanties de tot allò que estàvem fent era conforme a la legalitat vigent. Com que no conec el sistema concret de Pamplona, de la mancomunitat de Pamplona, no sé quin funcionament tenia aquell sistema de contenidors. Però, en el cas nostre, insisteixo que tenim un informe afavorable de l'Agència de Protecció de Dades, un informe, per cert, que és consultable, tothom que el vulgui el pot demanar i el pot consultar, només faltaria. Molt bé. Vinga, doncs, també parlem de comunitats energètiques locals. Concretament, ara està obert encara el procés d'inscripció per a la comunitat que hi ha a les escoles. Un procés que s'ha allargat fins a finals de març. Es tracta d'un projecte d'autoconsum compartit d'Energia Neta amb aquestes instal·lacions fotovoltaiques que estan a la coberta de l'edifici de les escoles. ¿Costa convèncer alcalde de la ciutadania d'aquest nou sistema de vestiment d'electricitat? Jo crec que el que costa, primer, és que arribi a la ciutadania. A Sant Just ens costa de fer arribar les propostes, les iniciatives que es fan, sobretot les noves, a la ciutadania, i després també falta pedagogia per explicar en què consisteix aquest sistema. Hi ha gent, per exemple, que em pregunta si per entrar-hi necessites tenir, prèviament, plaques fotovoltaiques a casa teva, quan el que intentem evitar és que no calgui posar plaques fotovoltaiques. Però hi ha un cert desconeixement i el que volem és donar-nos un marge superior de temps per poder arribar a més gent i fer més pedagogia. I un cop tanquem aquest període d'inscripció, el que farem serà aprovar les bases i a partir d'aquí ja podran accedir a aquesta comunitat energètica, a aquelles persones que s'hagin prèviament inscrit i que després siguin escollides mitjançant aquestes bases que aprovarem, espero que sigui properament. En el ple de la Diputació de Barcelona, que es va celebrar a finals de febrer del 2014, s'ha aprovat el Programa General d'Inversions, el PGI, amb una dotació total de 260 milions d'euros que es distribueixen als diferents ajuntaments i la DIVA, la Diputació dintre d'aquest Programa General d'Inversions, de 2024 a 2027, a Sant Just, hi destina un milló de 42.430 euros. Aquests diners contribueixen a Sant Just en serveis públics... No, són inversions. Inversions. És a dir, que impacten les finances locals en forma d'inversions. Correcte, doncs fa que ens estalviem des dels ajuntaments amb recursos municipals haver de finançar algunes de les inversions que volem dur a terme. Vinga, doncs passem també a temes del ple del mes de febrer. Es va provar inicialment el projecte del pavelló esportiu a Masllui. Per tant, falta escoltar potser ara les al·legacions de la resta de grups municipals. El veïnat segueix sense sentir-se escoltat o ha manifestat ja. Bé, no troben que hagi estat un projecte pensat amb cura i el veuen com un copy-paste del que es va pensar fa uns quants anys? És així? No, de fet, veure l'estructura, sí, que és semblant al projecte original, és normal que sigui així, perquè en aquell moment el pavelló s'havia pensat en un entorn també de transició amb coll serola, seria el mateix cas en el Masllui. Per tant, a nivell de colors, de tipologia difícil, és normal que siguin semblants, perquè estem parlant d'entorns semblants. El que passa és que aquest projecte del pavelló Masllui incorpora moltes millores que no estaven previstes en el projecte original, precisament per facilitar la convivència entre veïns i la instal·lació esportiva. Per exemple, aquest pavelló es climatitza i amb la climatització el que s'aconseguirà és que a l'estiu no calgui obrir les finestres perquè entri aire a la nova pista poliesportiva. Podrà arromandre sempre tancada. També s'ha encarit, fruit de que millora moltíssim l'aïllament acústic, totes les parets i coberta tindran un envolvent que farà que no s'escapi pràcticament ni un decibel de la instal·lació esportiva. Són canvis que aniran en benefici de la qualitat de l'entorn i que, evidentment, repercutiran directament en els veïns. De fet, moltes d'aquestes incorporacions s'han fet després d'haver tingut reunions amb els veïns i haver copsat les seves inquietuds. Jo crec que moltes d'aquestes quedaran resoltes amb aquest projecte que ha estat modificat i que també té un cost més elevat, precisament, per donar resposta a algunes de les inquietuds que tenien aquest conjunt de veïns. No tot, segurament, però sí a les més importants. Algun dels arguments és que aquest veïnat que està en contra de la construcció del pavelló és que no són els únics terrenys disponibles, els que hi ha allà. Hi ha més terrenys? No hi ha més terrenys? A veure, la pista poliesportiva, a part d'adonar servei a les entitats esportives, que bona falta els hi fa, també tindrà una funció als matins i és que adonar servei al futur institut d'escola. Si agrupem institut d'escola i pista poliesportiva, no hi ha cap pastilla d'equipament en tots enjust amb les suficients dimensions per poder acollir aquests dos equipaments. Actualment, de fet, l'alumnat de l'institut utilitza els matins la bona aigua i la idea seria el mateix, que l'alumnat del futur institut d'escola, que es col·locarà al mas lliur, durant els matins també pugui utilitzar aquesta pista poliesportiva. Però, més enllà d'això, no hi ha tampoc més terrenys a Sant Just, exceptuant la bona aigua, que poguessin acollir aquesta segona pista, o aquesta tercera pista poliesportiva, perquè, de fet, a la bona aigua ja hi ha dos recintes, l'edifici amb les dues pistes, una sobre l'altra i la pista exterior. Per tant, no s'ha posat allà d'una forma validí, s'ha posat al mas lliur, s'ha accedit, ha optat al mas lliur, precisament perquè també doni servei a aquest futur institut d'escola. I també perquè una part dels usuaris de l'activitat esportiva federada que es produeix a Sant Just provenen del barri del mas lliur i tenim estimat que aquesta xifra anirà incrementant en el futur, perquè el barri del mas lliur és un barri jove i aquests nens i nenes que encara no estan a edat de practicar l'esport d'aquí uns anys ho estaran i seran, jo crec, un percentatge molt important dels nens i nenes, dels infants i adolescents que practiquen esport a Sant Just. La gent que ara en el ple vulgui fer precs o preguntes a partir del ple municipal del mes de març ho haurà de fer ja abans de, com si diguéssim, del ple, una cosa que canvia. Sí, una mica ho vam fer per fomentar la participació ciutadana de com ho acorem la resta de grups, perquè és veritat que a vegades venien persones al ple que volien exposar algun problema, alguna inquietud, alguna queixa, un suggeriment, i s'havien d'esperar el final del ple per poder-la fer. I a vegades hi ha plens que són curts, però últimament, fruit de que som vuit grups municipals al ple, els plens sí que estaven notant que s'allargaven molt. Llavors, hi havia molta gent que al final acabava marxant per un horari, perquè s'acabava molt tard el ple i no podien explicar el que venien a explicar. I d'aquesta manera, avançant el tort de precs i preguntes del públic a les 6, entenem que aquells ciutadans que vulguin podran venir a exposar-ho i després, si es volen quedar, podran seguir el ple i, si no, podran marxar a casa seva. Vinga, anem ara a seguir amb algunes qüestions més concretes que han fet Sant Justencs i Sant Justenques amb les xarxes. Per exemple, hi ha algú que pregunta sobre quan estan previstes les noves promocions d'habitatges de protecció oficial. D'aquí dos anys, jo crec que aniran bastant simultànies les tres grans operacions que tenim en marxa, que són Jocs Jovenils, que és la més petita, que només són vuit habitatges, el segon mil·lenari, que seran 41 habitatges al costat de l'Escola Montserrat, i les de la carretera reial, que aquí estem parlant d'una xifra molt important, per sobre dels 170 habitatges. Jo crec que, en qüestió de dos anys, dos anys i mig, totes tres seran una realitat. I en Jocs Jovenils, on hi ha ara aquest parc improvisional? Es trasllada a algun altre lloc o es disola? Aquest és un parc improvisional, com molt bé diu el seu nom, i aquest edifici de vuit habitatges, el que tindrà a sota, és un gran aparcament de 70 places, aproximadament, que entenem que podrà donar servei a aquells veïns de l'entorn que no tenen garatge, perquè en aquest entorn tenim molts edificis vells que no tenen garatge propi, que, per tant, a un preu raonable, semblant el del mil·lenari, podran aparcar a sota de l'actual parc del Jocs Jovenils. Hi ha algú que també comenta que, potser en lloc de fer nous habitatges de promoció, s'haurien d'arreglar els desperfectes dels pisos de protecció oficial de Promunça? Bé, s'està fent. El que passa és que no són processos fàcils. Promunça no és constructora. Promunça tracta una constructora i quan hi ha danys o quan hi ha desperfectes en un habitatge, el que fa Promunça és exigir a aquesta constructora que repari aquestes reparacions. Promunça no ho fa directament. Molts cops la constructora, sobretot en la fase inicial de la postvenda o quan la gent entra a viure i està d'acord, però passat un temps, cada cop costa més que l'empresa constructora es faci càrrec d'aquests desperfectes. Aleshores, en molts casos el que fa Promunça és iniciar processos judicials per reclamar aquestes constructores que es reparen aquests desperfectes, però aquests processos no són ràpids. El que tampoc podem pretendre és que Promunça sumeixi la reparació de tots aquests desperfectes quan no n'és la responsable directa, perquè hi ha una constructora que és qui ha fet aquesta feina. Per això, a vegades, amb els veïns els costa una mica d'entendre que no tot és immediat. El que sí que han de saber, però, és que, a diferència d'altres promotores privades, més d'hora o més tard, Promunça acaba solucionant els problemes, però tampoc podem pretendre que tot ho acabi assumint amb pressupost propi a l'empresa municipal, perquè, al final, el que provocaríem és, per voler anar molt ràpid, posar en risc financer l'empresa municipal. Estem parlant, en alguns casos, dels desperfectes que tenen costos elevats. També hi ha algú que pregunta com quedarà la zona que s'enjusta amb l'Hospital Brogi, que hi ha una zona que està una mica condeixada. Sí, és un projecte que estem treballant amb l'Àrea Metropolitana, que ens fa molta il·lusió, perquè, a més a més, és molt necessari. Cal connectar molt millor el que és el barri sud amb el nostre hospital de referència, que és el Moisès Brogi. En aquests moments, estem discutint-nos amb el Ministeri de Foment sobre per on ha de ser l'ampliació del pont de la B23. Hem encarregat un estudi de mobilitat que ens ha de resoldre aquest dubte, aquesta discussió que tenim amb el ministeri sobre si ha de ser per un costat o per un altre. I, un cop tinguem clar per on ha de ser aquesta ampliació, ja hem signat un conveni amb l'Àrea Metropolitana, segons el qual redactaran el projecte. I, a dia d'avui, i espero que es mantingui, tenim el compromís del ministeri que financeran aquesta actuació, perquè és una actuació que entra plenament dins els criteris de mobilitat sostenible, pels quals aposta l'actual Govern espanyol. Per tant, el que hem d'intentar és resoldre ràpid aquest debat per on ha de ser l'ampliació per poder fer el projecte amb el menor temps possible i començar una obra que és molt necessària, que a mi m'agradaria que fos durant aquest mandat. Que es tracta tot del tema del pont, o són coses potser...? No, és el pont que creua l'autopista. Avui en dia, com bé saps, un vianant, una bicicleta, no ho pot creuar. No, no. Quedaria unit amb el...? Correcte, seria una ampliació de manera que la gent podria anar a peu, amb bicicleta, amb patinet, d'una manera còmode i segura, fins al Sant Just Diagonal i al Moisès Brògic, que és, insisteixo, el nostre hospital de referència. També una ciutadana comenta sobre els veïns afectats d'aquestes olors de ventós si l'ordenança que regula aquestes olors està treballant amb la ciutadania, l'associació de veïns, per trobar aquestes molèsties. Mira, hem encarregat ja una persona que és expert en aquest tema que ens redacti un esborrany d'ordenança. Un cop el tinguem una mica més elaborat, obrirem aquest procés participatiu, no només amb les associacions de veïns, sinó també amb aquest col·lectiu específic de veïns afectats. I a nosaltres ens agradaria poder aprovar inicialment aquesta ordenança el ple de maig, màxim, juny. Per tant, hi estem treballant i tenim aquest compromís de fer aquesta ordenança. Què implicaria aquesta ordenança? Aquesta ordenança ha d'anar acompanyada d'uns mesuraments contínus, 24 hores al dia, 365 dies a l'any, de les olors, de la qualitat de l'aire. Uns mesuradors que es col·locarien al barri sud, que és la zona més afectada per a aquestes olors. Aquests mesuradors ens permetrien parametritzar què es considera bones olors de males olors, o de perjudicials. Un cop tens parametritzat què es consideren les olors perjudicials, amb l'ordenança que elaborarem, podrem aplicar sancions a, no només a Ventor, sinó a les empreses que emetin olors que són perjudicials pels veïns. No tenim cap regulació superior que ens determini què es considera bona olor del que és mala olor. No ho tenim. Aleshores, seguirem l'exemple del municipi de Riu de Llots. De la Selva, que ha estat pioner a l'hora de fer una ordenança sobre olors. Hem també recollit propostes que estan elaborades per la Diputació de Barcelona. Les incorporarem també a la nostra ordenança. Recollirem també aportacions de veïns. I un cop tinguem tot el document tancat, podrem actuar contra aquelles empreses que emetin olors perjudicials per la convivència. I, a la vegada, i això també és molt important, podrem impedir en un futur que s'instal·lin noves empreses que creiem que poden tenir activitats que generin olors perjudicials per la convivència. Però tot això ho hem de fer bé, sembla molt fàcil, però ho hem de fer bé, sobretot a nivell jurídic, perquè aquesta ordenança no pugui ser impugnada i en el futur es pugui aplicar, que és l'objectiu que crec que tenim tots. És un objectiu compartit. També, alguna altra pregunta. Hi ha qui diu, voldria saber per què no és possible construir habitatge públic sense promotors privats. A raó de 30% contra 70% privat. Podrà explicar com es financia aquest habitatge públic i en quant temps s'amortitza. Es pot fer, de fet ho estem fent, o ho farem properament, a jocs jovenívols i al costat de l'Escola Montserrat, on anirà el segon mil·lenari. Són terrenys municipals de propietat municipal i anirà una promoció exclusivament d'habitatge protegit. On no pots fer només habitatge de protecció oficial és en terrenys privats on fas una transformació urbanística. En aquests casos, el que et marca la llei actualment és que ha d'haver-hi un mínim, pot ser més, però ha d'haver-hi un mínim d'un 40% d'habitatge de protecció oficial i d'aquest el 20% ha de ser de lloguer. O sigui, del 40%, la meitat ha de ser de lloguer i l'altra meitat pot ser de lloguer o de venda. Però aquests percentatges apliquen quan l'actuació és sobre un sol de titularitat privada. Quan és un sol de titularitat pública, normalment, tant a Sant Just com a tot arreu, el 100% de l'habitatge que es construeix és públic. Però, clar, les reserves de sol que tenim als ajuntaments són limitades. Hi ha alguns ajuntaments que entenen moltes, però no és el cas de l'Ajuntament de Sant Just. També una veïna pregunta per al tema dels caixers automàtics al barri sud, si s'està fent alguna cosa. És una guerra perduda. Vam estar durant dos anys treballant amb CaixaBank la instal·lació d'un caixer. Inicialment havia d'anar al Xavata, que van estar parlant amb el propietari, i quan semblava que ja podien arribar a un acord, CaixaBank es va tirant darrere. I després els vam oferir que s'instal·lessin al centre cívic Salvador Espriu. Els hi cedíem un espai perquè poguessin instal·lar un caixer. I després també de parlar-ne durant molt de temps, a última hora ens van comunicar que oferien, però si l'Ajuntament es feia càrrec de totes les despeses de manteniment del caixer. Nosaltres entenem que no és estar dins de les competències municipals assumir el cos de manteniment d'un caixer d'una entitat bancària. I, per tant, arribats a aquest punt, vam veure que aquesta era una batalla perduda. Realment. Sí, ara només funcionen els caixers els que hi ha al carrer Buenavista. Sí. Fins que no hi hagi una normativa superior que obligui a que hi hagi més caixers, jo crec que les entitats bancàries només posaran caixers cobrint el mínim necessari que marca la normativa. I només en aquelles zones on hi ha molt turisme internacional, perquè en aquests punts sí que les comissions interbancàries són més generoses, i en aquests punts sí que els és sorprendible tenir caixers automàtics. No és el cas de Sant Just. També alguna altra pregunta que diria que ja també va sortir a l'altre entrevista, el tema del tram per la Carretera Royal. No sé si es va arribar a respondre a vostè que hi havia la idea de fer el metro fins a Esclugues, per tant... Sí. El TMB té previst allargar la línia 3 a metro fins a la plaça Santa Magdalena, davant de l'Ajuntament d'Esplugues. Aquest és un projecte de sis o vuit anys vista, però que jo confio que s'acabarà executant. I un cop el metro arribi davant de l'Ajuntament d'Esplugues, es podrà abordar la transformació de la carretera real, és l'Aureà Miró, i fer-hi passar el tram. Però el conveni que té signat l'Ajuntament d'Esplugues amb la Generalitat de Catalunya, el que deixa molt clar és que són fases consecutives. Primer el metro i després el tramvia per Carretera Royal l'Aureà Miró. O sigui que és un projecte a llarg termini. I aquí també pregunta per zona verda a Mas Llull. Ho estem estudiant i sobretot hem de veure també com encaixa amb l'aparcament de 100 places que es construirà entre el Centre Cívic Soledat Sants i la futura pista poliesportiva. Allà tindrem una bossa molt important d'aparcaments, 100 places no és poca cosa, que en principi haurien de donar servei als equipaments existents en aquest barri. Un cop tinguem aquest aparcament construït, que hauria de ser en un màxim de dos anys, jo crec que ens podrem plantejar fer zona verda al barri del Mas Llull. I vinga, va, acabem amb un últim tema, i és que com a alcalde què suposa per un municipi, no és una pregunta de cap ciutadà ja, però bé, també hi ha notícia que l'UKEI Sant Just ha arribat molt lluny. Què significa això? Per un municipi com Sant Just tenir una equipa al hàlit de l'UKEI Patins? Un orgull, la veritat és que durant aquests dies el nom de Sant Just ha estat als mitjans de comunicació d'àmbit nacional i al final és un premi a la feina ben feta per part d'una entitat que fa molts anys que treballa molt i molt bé. Però ara ens toca a nosaltres com a Ajuntament també posar-nos les piles i crear els espais necessaris perquè les entitats del municipi, les entitats esportives, però també les culturals, les socials, totes, puguin operar en espais, en equipaments adequats a les seves necessitats. I el Hokei Sant Just té molt de mèrit el que estan assolint perquè ho fan tenint en compte que estan en unes instal·lacions que s'han quedat petites i segurament no poden els jugadors del Hokei i de l'Hokei Lliga tenir les hores d'entrenament que necessiten. Per tant, competeixen amb unes certes mancances respecte a altres rivals, com el Barça, que disposa de tot el temps del món. I per això per nosaltres, com a govern municipal, és tan i tan important respondre, no tant amb ajuts directes a nivell econòmic, sinó amb garantir a les entitats esportives i tot tipus, insisteixo, que puguin, que fan, a més a més, una labor social molt important, que puguin desenvolupar-se en els espais adequats. Molt bé. A més, el Pavelló és una instal·lació que esperen, no?, les entitats, és d'allargar... Sí, en el cas del nou Pavelló, no repercutiria directament al Hokei, en aquest cas concret que parlem, perquè serà de parquet, de manera que tindrem dues pistes de parquet i dues de terrassos, però sí que permetrà alliberar espais a les pistes de terrassos, sobretot a l'exterior, que actualment ocupen futbol sala, bàsquet, bòlibol, d'aquesta manera, doncs, quedarien alliberades aquestes hores i quedaria en disposició tant del Hokei com del Club de Patinatge. Molt bé. Deixem aquí l'entrevista, alcalde, ens tornem a trobar aquí a l'emissora, a l'entrevista del mes vinent, del mes d'abril. I permet-me també que acabi felicitant, que abans no ho he fet, tant el president, la directiva, el cos tècnic i els jugadors i jugadors... tots els membres del Club de Hokei que han aconseguit aquest gran èxit, no només el primer equip, sinó també l'infantil, que també va quedar subcampeó a la minicopa. A més a més, competint molt a la final, que van perdre cinc a dos però que van estar jugant a un grandíssim nivell. Molt bé. Doncs ho deixem aquí, que vagi bé i que tingui bon dia, alcalde. Igualment. Gràcies. Gràcies.