#188 - Assessorament d'Autoconsum Fotovoltaic a l'Àrea Metropolitana de Barcelona

Música Ara mateix són les 11 i 13 minuts, comencem la segona hora de la Rambla, el magazine de matins de ràdio d'Esvern. Toca fer l'entrevista del dia i avui la fem a l'enginyer i assessor energètic Miquel Martínez Molina de la Taulada, el nou servei d'àmbit metropolità que assessora la ciutadania en matèria d'autoconsum fotovoltaic. Bé, són experts en energia solar i guien la gent a començar a generar la seva pròpia electricitat renovable. A Sant Just, el punt d'informació energètica s'ha ampliat recentment amb els seus serveis i a més de l'ajuda que ja oferia, ara també assessora sobre aquests projectes d'instal·lació fotovoltaica d'autoconsum. Tot això i més ens en parlarà ara el Miquel. Hola, molt bon dia. Bon dia, gràcies per convidar-nos al vostre programa i l'oportunitat d'explicar aquesta iniciativa, que esperem que sigui a l'interès dels vostres clients. Bé, Miquel, explica'ns una mica primer de tot, a qui va destinat aquest servei d'assessorament que feu a la Taulada? Sí, mireu, la Taulada és un servei d'assessorament en matèria d'autoconsum fotovoltaic, com ho heu explicat, dirigit a Ciutadania i Pymes de l'Area Metropolitana de Barcelona. Aniria dirigit i destinat a totes aquelles persones interessades en generar i consumir la seva pròpia electricitat renovable, ja sigui que ho vulguin fer de forma individual, compartida amb la seva comunitat de veïns o bé també, per exemple, sumant-se a la iniciativa impulsada per l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern, comunitat energètica de les escoles. Molt bé. Estem parlant ara de Sant Just, no? Però suposo que, com a servei de midmetropolità, també oferiu servei a altres municipis, potser. Sí, efectivament. De fet, actualment, els municipis a dret dels serveis són sis, que serien doncs Sant Just d'Esvern, també Viladacans, Barbarà del Vallès, Sant Feliu del Llobregat, el Papiol i Sant Cugat del Vallès. Llavors, en aquests municipis, són en els que es fa difusió, comunicació, tenim contacte amb les persones tècniques dels ajuntaments i estem al dia de les seves ordenances. Però, des de la taulada, també mirem d'atendre igualment totes aquelles peticions que ens arribin dels resus usuaris a l'àrea metropolitana de Barcelona i ja ens encarregaríem de posar-nos al dia, també, de les particularitats d'aquells municipis. Vale. I suposo que aquest servei, el de la taulada, l'oferiu des del que s'anomenen els punts d'assessorament energètic? No sé si té alguna cosa en relació, o si tots els municipis han de tenir un punt d'aquests d'assessorament? Sí, sí, un punt d'assessorament energètic doncs també és un servei adreçat a ciutadania i gratuït, òbviament, això és important, totes aquestes qüestions relacionades amb energia, amb el consum d'energia, amb la transició cap a un nou model energètic que impliqui menys costos econòmics, ambientals i socials en general. Entre els serveis habituals que es poden oferir en aquest tipus de punts d'atenció ciutadana, doncs hi hauria, per exemple, la interpretació de factures elèctriques. Podem donar informació sobre mesures d'eficiència energètica, amb orientació per reimplementació d'energies renovables a la llar, informació sobre subvencions i els ajuts existents per actuacions relacionades amb la transició energètica. En particular, un dels serveis que oferim a la taula també i un dels que té més èxit o és més popular és que entreguem uns breus informes d'estudis preliminars de la viabilitat per a la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques de cada cas particular. Llavors, el que fem nosaltres és una simulació de cada cas concret per obtenir una aproximació de la generació energètica anual que podrien tenir unes plaques fotovoltaiques en un cas particular. Creuem aquesta dada amb les corbes de consum de l'usuari que també la generen nosaltres, els que ens demanen aquesta informació, i d'aquesta manera podem calcular uns resultats energètics, uns resultats econòmics que inclou entre més informació inclou, per exemple, els anys de retorn de la inversió per a aquell usuari. Al final, la idea principal de la taulada i que també és de les seves principals fortaleses és que sigui un servei que funcioni com a finestra única per guiar totes aquelles qüestions que siguin més inaccessibles per ciutadania i que siguin de caràcter tècnic, administratiu o econòmic. I em preguntaves si totes les administracions n'han de tenir un. Està clar que des d'aquí, creiem que és recomanable i interessant que les administracions públiques ofereixin aquests serveis integrals i, a més a més, tenint en compte el context actual de conscienciació col·lectiva respecte a aquests temes energètics. Clar, és un servei per això gratuït, entenc. És un servei gratuït, efectivament, sí, sí. I quan has dit el de la finestra única, et referies a que potser molta gent acudia per diferents bandes a preguntar sobre aquest tema o...? Bé, ens referim a que durant tot el procés, des de la presa de decisió de sumar-se a l'autoconsum, per exemple, fins a la posada en marxa de la instal·lació, doncs intervenen, realment, molts agents, no?, des de, doncs, des de primer fer un estudi preliminar, saber exactament què és el que vols, posar-te en contacte amb una instal·ladora. Bé, tot aquest procés, després la legalització, doncs, realment intervenen molts agents, les bonificacions al municipi, sol·licitar ajudes intervenen en moltes parts i nosaltres, doncs, mirem de donar assistència, que, al final, és el que podem fer, en tots aquests aspectes i que no hagin d'anar preguntant, diguéssim, a cadascun d'aquests agents. Clar. Miquel, tu ets enginyer industrial, però suposo que a dins de la taulada hi ha altres perfils professionals, també. Sí, efectivament. Bé, actualment, darrere del Servei d'Atenció Personalitzada, és a dir, quan un usuari despengi el telèfon, la tendran o una persona o una altra, val?, són dues. No obstant, la xarxa de professionals que formen el nostre entorn, l'entorn del servei, és extensa i variada, com bé dius, no? Comptem amb perfils diversos, des d'enginyers industrials, com jo, o ambientòlegs o tècnics especialistes en energies renovables, etcètera. I creiem que això, justament, és el que ens permet atendre amb expertesa i sol·lència totes les peticions que ens arriben. Clar. Miquel, passem a parlar ara una miqueta més concretament de tot el que seria l'energia, no?, l'energia solar fotovoltaica, l'autoconsum. Ens podries explicar si els avantatges són molt grans, quins són, si potser hi ha impediments logístics, no?, a l'hora de passar-se a l'autoconsum. Sí, i tant. Aviam, hi ha molts avantatges en l'autoconsum fotovoltaic. I, al final, depèn de la perspectiva o prioritats de cada usuari per tenir en compte l'un o l'altre a l'hora de prendre la decisió final. Entre ells cal destacar, òbviament, l'estalvi energètic que suposen la factura que pot ser d'entre el 30 o el 80%, depèn de cada instal·lació. I, òbviament, també l'estalvi econòmic que això implica per l'usuari. Si ens ho permeteu, aquí ens hem d'estendre una miqueta més per explicar-ho millor, que potser és la part que també pot interessar més, no? Tota l'energia autoconsumida de l'instant d'una instal·lació fotovoltaica es tradueix en un estalvi directe en la factura elèctrica de l'usuari com a energia que no estaries pagant a la companyia, perquè l'estàs produint tu mateix. Per exemple, durant l'any passat i davant de l'escenari d'un mercat inestable, com devem veure, un increment de preus va suposar un gran incentiu per a la instal·lació d'energia fotovoltaica entre els particulars. A més a més, tot aquella energia que no es consumeix en l'instant, que després ho explicarem això una mica millor, també es pot abonar en factura amb el mecanisme de compensació d'excedents. Per tant, està generant estalvi tant per a l'energia que estàs autoconsumint a l'instant com per a l'energia excedentària, que també te la compensa en factura. No obstant, també volem dir aquí que sempre és més òptim per l'usuari o consumir a l'instant que la generació d'excedents, perquè l'estalvi és major. De manera que també recomanem que els hàbits domèstics, en el cas d'instal·lar plaques fotovoltaiques en una llar, que els hàbits domèstics se centrin en consumir energia durant les hores més centrals del dia, que són durant les hores de més producció solar. Amb tot plegat, el retorn de la inversió d'una instal·lació mitjana diem que se sol situar entre el 5 i el 8 anys com a màxim. I, de fet, aquests números poden ser encara millors amb altres fórmules com les instal·lacions compartides, que també explicarem una miqueta més endavant. Llavors, això seria un dels avantatges pas i obvis dels primers que tothom té en compte. Però, per altra banda, i no és menys important, també els avantatges ambientals, la reducció d'emissions de CO2 que implica la generació renovable, etcètera. De fet, en els nostres assessoraments personalitzats, la reducció en aquestes qüestions i calculem l'estalvi en kg de CO2 equivalents al que tu estàs generant i també els resplantats equivalents al que tu estaries generant. És a dir, al final, per l'energia que tu generes s'entén que és energia que no s'està generant de formes no renovables i això és un estalvi equivalent en kg de CO2 i en arbres plantats. Per molta gent, aquestes qüestions ambientals són una de les grans que l'estalvi econòmic que explicàvem abans. I, finalment, les implicacions socials d'aquest tipus d'iniciatives també són un incentiu. La contribució a la creació d'una sèrie local renovable entre particulars també empodera i empodera la seva figura que passaria de tant sols un consumidor passiu a ser un productor d'energia i consumidor, que avui en dia aquesta figura s'anomena En parlaves també dels impediments logístics que es pot trobar a la gent a l'hora de passar-se a l'autoconsum. Doncs, òbviament, també n'hi ha. És una, diguéssim, que és tot plegat bastant nou i encara hi ha algunes dificultats. Sobretot a nosaltres ens consta que les principals barreres i dificultats que es troben als particulars s'ha succeeixat durant la fase de legalització de la instal·lació. Hi ha tot un seguit de tràmits administratius necessaris abans de posar en marxa una instal·lació i començar a beneficiar-se dels aspectes que comentàvem tot just abans. Aquests tràmits impliquen diversos agents. Per exemple, tenim el registre d'instal·lacions tècniques de seguretat industrial de Catalunya, que es fa pel canal Empresa. Tenim el registre d'autoconsum de Catalunya, també. Són tot un seguit de tràmits burocràtics que sovint no són tan àgils i ràpids com els nostres usuaris voldrien. Nosaltres el que mirem de fer és també donar acompanyament durant aquestes fases i per donar un missatge positiu cal recordar que si se segueix cada pas correctament i es persevera, finalment totes les instal·lacions poden arribar a bon port tal i com podrien verificar els nostres usuaris, també. Miquel, hi ha requeriments tecnològics per instal·lar les plaques? Ho pot fer tothom a casa seva, no? Si ens pots explicar una mica quin manteniment tenen aquestes plaques on s'acostumen a posar, si ocupen molt... Sí. Mireu, només es necessiten mòduls solars fotovoltaics, que també anomenem plaques, i un aparell inversor. L'aparell inversor serveix per convertir el corrent continu, que és el tipus de corrent que es generen les plaques fotovoltaiques, en corrent altern, que és l'apte i el tipus de corrent, el tipus d'electricitat que es consumeixen a les nostres llars. Quan s'acostumen a posar les plaques, les plaques s'ha de mirar que es posin en zones obertes amb poca presència d'ombres, si pot ser, prioritzant l'orientació a sud, que és d'on dona la incidència solar, i amb una inclinació òptima d'entre 15 i 30 graus, que pràcticament seria per mirar que no es facin ombres entre elles mateixes. Manteniment sí que necessiten, l'ideal seria que tinguin una revisió d'almenys un cop l'any, però també que tinguin un monitoratge periòdic, encara que sigui a distància. Les dades que es generen a l'inversor, l'empresa instal·ladora les pot monitorir de distància, i veient que tot va bé. Aquests contractes de manteniment i de monitoratge s'han d'incloure amb les empreses instal·ladores, i de fet nosaltres recomanem que a l'hora de triar una empresa instal·ladora es fixi en totes aquestes qüestions. De vegades no només és el preu final que s'ofereix, sinó que totes aquestes qüestions estiguin incloses. Aquest manteniment en què consisteix? Unes comprovacions bàsiques del bon funcionament de la instal·lació, que estigui generant el que pertoca, etc. També una comprovació de l'estructura general de la instal·lació, que estigui tot ben agafat i que estigui tot segur. I, òbviament, la neteja dels mòduls per evitar la pèrdua excessiva de rendiment per brutícia. El que també hem de dir és que la vida útil dels panells solars sol ser molt elevada. Estem parlant de més de 20 anys, normalment, i moltes marques, a partir dels 25 o 30 anys, segueixen garantint un rendiment del menys del 80%. El que sí que necessita una actualització una mica més curta serien els inversors, que diem que cada uns 15 anys, més o menys, s'han de revisar. I tot això també ho tenim en compte en els nostres informes i assessoraments. Com deies, també, que s'ocupen molt espai. Bé, doncs, depèn de la marca. Podríem dir que l'espai que ocupa està entre el metre pels dos metres, però com a molt màxim, normalment no arriba tant la majoria de marques que es fan servir. De gruix estaríem parlant entre 3 o 4 centímetres i el pes pot variar entre els 18 o 25 kg, tot i que cal tenir en compte els elements d'encoratge a la coberta o, en el seu defecte, els elements de contrapès per evitar l'efecte vela del vent, que no s'enduï les plaques al vent. Em comentaves també que si cal que siguin cobertes on hi doni el sol, o si l'espai... Sí, una mica on posar-les, no? Sí, sí. Òbviament, si a la coberta no hi toca el sol, no seria l'emplaçament més òptim per una instal·lació. S'han de mirar de prioritzar localitzacions de regeneració solar màxima durant l'any. Totes aquestes qüestions, nosaltres també les tenim en compte a l'hora de explorar els nostres usuaris, perquè els demanem l'adreça i anem a mirar el seu cas particular i fem la simulació tenint en compte també tot aquest estudi d'ombres. No obstant, ens agrada recordar, i aquest és un titular prou interessant, prou substancial, que la nostra localització és molt òptima per regeneració solar fotovoltaica. Per exemple, les hores equivalents, les hores on hi hagi radiació màxima durant l'any, les hores equivalents d'una instal·lació situada a nord, és a dir, en orientació nord, sense molta inclinació a Catalunya, són superiors que les d'una instal·lació orientades a sud, en països on l'autoconsum està molt estès com a Alemanya o als països baixos. Tot això és informació que podrien trobar els vostres uïents a la guia de criteris per al màxim aprofitament fotovoltaic en els edificis del ICANN. És a dir, que realment tenim aquí una molt bona situació per a l'autoconsum fotovoltaic. I, clar, en aquestes bones condicions, si generem molta energia tant que no la consumim tota, és a dir, que generem més energia que la que realment consumim, aquesta energia què se'n fa? On va parar? S'acumula? Sí, sí, efectiv. Com ja comentàvem abans, hi ha la possibilitat d'aprofitar igualment aquesta energia. Ara ho expliqueu una mica millor. Primer de tot dependria de la modalitat d'autoconsum amb què participem. Però primer volem deixar clar que l'energia elèctrica no s'acumula per si sola. Si no és que comptem amb tecnologies d'enmagatzematge com, per exemple, les bateries. És a dir, si la instal·lació està connectada a xarxa, tota l'energia que es genera es consumeix en algun altre lloc. La xarxa elèctrica és un sistema integral. Però per fer més clara la nostra resposta i no complicar-ho més, com ja comentàvem abans, la resposta seria no passa res si generem més energia de la que consumim. Hi ha una modalitat d'autoconsum que ja contemple aquesta circumstància. Podem classificar ara mateix aquestes modalitats en dues. Modalitat sense excedents i modalitat amb excedents. La primera, la modalitat sense excedents seria si no és una instal·lació aïada, és un sistema d'antipasament d'energia a la xarxa de manera que l'energia que no es consumeix a l'instant per l'usuari o bé es perd o bé s'acumulen bateries, tot i que les bateries que tenia en compte poden incrementar substancialment el cost de la inversió fins a un 50%. Aquesta no és la modalitat d'autoconsum més habitual ni molt menys. La que trobem en el 99% dels casos és la segona, la modalitat amb excedents, en aquesta modalitat ja es contempla que hi ha una part d'energia que s'està produint a les plaques i que l'usuari no està consumint, perquè per exemple en aquell moment no està a casa. Aquesta energia la anomenem energia excedentària i aquesta energia ja és present i disponible a la xarxa elèctrica integral, per tant s'aprofitarà igualment i la companyada de l'usuari l'hi compensarà econòmicament a la factura elèctrica, tot i que, com també dèiem abans, la informació per a l'energia que autoconsumim que per a l'energia excedentària ja et compensen en factura. Tota aquesta informació del que estem parlant ara de quanta energia autoconsumiré, quanta energia excedentària tindré, també és informació que podem proporcionar de forma aproximada en les nostres simulacions informes. I Miquel, com podem saber que ens surt a compte tot plegat a la nostra butxaca? Sí. Doncs bé, podem parlar del cost econòmic de la potència instal·lada d'una instal·lació solar fotovoltaica, és a dir, com més potència instal·lo? Òbviament, doncs més que ara. Estaríem parlant que els preus actuals es mouen entre l'euro i els dos euros per batpig. Al final, una instal·lació particular mitjana es mou entre els 5.000 i els 8.000 euros. Depèn dels serveis que inclogui la instal·ladora, tot el que dèiem abans, els serveis de manteniment, etc. Això és molt variable. Per nosaltres, fem servir un preu mitjà de mercat quan fem les nostres simulacions. Però al final, això es parla en termes de potència del que et costa. Però si parlem en termes d'energia, és a dir, un cop la teva instal·lació ja està produint electricitat, tota la que s'estigui produint i que, per tant, no s'hagi de pagar la companyia elèctrica, és un estalvi directe per l'usuari. La que no s'estigui consumint a l'instant és el que t'estalvies de pagar i la companyia. I un cop amortitzat el cos de la instal·lació, que com dèiem abans també està entre els 5.000 i 8.000 euros depenent de cada cas, es pot considerar que tota l'energia que estàs generant és un benefici net i directe per l'usuari. Amb els nostres informes, creuem les corbes de generació, creuem les corbes de consum i podem fer aquests càlculs personalitzats. Els anys de retorn de la inversió, tenim en compte també algunes dades més, com l'import anual de l'IVI que paga a l'usuari perquè al final són impostos municipals que es bonifiquen. I bé, em preguntaves com pots saber que surt a compte per la nostra butxaca. Ens contacten a la taulada i nosaltres els expliquem tot això. En el cas que, per exemple, vivísquem en una comunitat de veïns i diferents veïns vulguem utilitzar aquest sistema d'autoconsum i haguem de posar plaques a la coberta, com seria el sistema? Compartiríem les mateixes plaques? Cada veí tindria les seves? Com funcionaria això? Sí, perfecte. Aquest és l'autoconsum compartit del que parlàvem abans. Ja existeix i ja es contempla legalment des de fa uns anys la modalitat d'autoconsum compartit a Espanya. En aquest cas, com funciona? Doncs s'arriba un acord i es realitza la inversió de forma conjunta per fer la instal·lació subvoltaica a tota o part de la coberta de l'edifici plurifamiliar. De fet, partirà endavant projectes d'aquest tipus segons el Codi Civil de Catalunya. Només cal una majoria simple i aquells propietaris dissidents també es podrien sumar posteriorment a la instal·lació pagant la part proporcional. Llavors, en aquests casos, què es fa? Això, es fa la inversió de forma conjunta i després, per repartir l'energia que s'està generant a la instal·lació, només caldria acordar entre les parts el que anomenem coefficients de repartiment, que són els percentatges sobre l'energia total que s'està produint que s'associarien a cada participant. Aquesta modalitat d'autoconsum compartit compta amb nombrosos beneficis. El primer i el més obvi és que la càrrega de la inversió inicial és menor perquè l'estàs repartint entre tots els teus vagins. Una segona avantatge molt clara és que l'aprofitament de l'energia és molt millor. Per què? Perquè hi ha més usuaris associats consumint en diferents moments i, per tant, hi ha més probabilitat, hi ha més opcions que l'energia que s'està generant a l'instant s'estigui consumint a l'instant perquè hi ha més gent associada. Llavors, hi ha menys excedents que, com dèiem abans, l'estalvi per excedents és una mica pitjor i, en general, també diem que l'avantatge d'aquesta modalitat és la democratització d'aquesta tecnologia per fer-la més accessible. Perquè, al final, més gent es pot sumar a l'autoconsum amb menys costos, amb millors resultats de retorn de la inversió i és una modalitat que, a mesura que la gent es va animant i va coneixent que existeix, cada cop guanya més adeptes, efectivament. I ja parla acabant perquè no tenim gaire temps més. Miquel, sabem que el 15% ara mateix de població aquí a Sant Just està apostant per l'autoconsum fotovoltaic. Bé, no disposaríem d'alarar en termes percentuals però sí que podem dir que l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern té registrats els expedients de tramitació d'instal·lacions solars fotovoltaiques que ara mateix xifraríem en unes 393. La majoria d'aquestes s'haurien dut a terme en habitatges unifamiliars, de moment, però també en prorifamiliars i algunes empreses. Què és el que ha de fer la ciutadania, per exemple, si vol demanar assessorament, si es vol posar en contacte amb vosaltres o demanar aquests informes que has comentat al principi? Sí, doncs es poden posar en contacte amb nosaltres escrivint un correu electrònic a puntenergètic arreu a Santjust.cat també ens poden escriure a la taulada tot junt arreu a AMB.cat o ens poden trucar i fins i tot si volen escriure al WhatsApp al número 645 725465 Molt bé, totes aquestes dades les posarem també, Miquel, a la notícia que redactarem i que en farem aquí a Ràdio Desvern perquè la gent pugui estar al cas i consultar-ho. Doncs gràcies per respondre'ns a tots aquests dubtes que és una energia que està... és un sistema que està ara també començant a sortir. Potser la gent al principi té més por, més inseguretats, incerteses i també va bé aclarir alguns dubtes. Sí. Molt bé, doncs Miquel, que acabis de passar bon dia. Moltes gràcies pel vostre espai. Que vagi molt bé. Vinga, adeu.