#190 - Entrevista amb l'organista de la parròquia de Sant Just d'Esvern

A la Rambla res s'aturà. Vina, queda't i escolta'ns. Ara mateix són les 11 i 12 minuts. Comencem la segona hora del programa La Rambla, aquí a Ràdio d'Esvern. És el moment de fer l'entrevista del dia i el convidat d'avui és en Santi Villarubla, organista de la parròquia del Santjust i pastor de Santjust d'Esvern. En Santi Villarubla va oferir un gran concert d'orga el passat 25 de novembre del 2023. Va interpretar amb un so excel·lent una variada selecció de temes que havia preparat amb molta dedicació. Va servir per celebrar la festa de Santa Cecília, aquell concert patronat de la música, i també el 18è aniversari de la construcció de l'orga parroquial. Hola, molt bon dia, Santi. Bé, com va anar el concert del passat 25 de novembre per celebrar els 18 anys de l'orga? Els aniversaris de l'orga dels anys passats? També es va fer algun concert especial? El va interpretar a vostè? Bé, com has dit tu, doncs era amb l'autiu de la festa de Santa Cecília i del 18è aniversari. El repertori era un resum del treball d'aquests últims anys, que amb l'ajut del mestre Bernat Vallbé vaig preparar amb molta il·lusió, i a la vegada era un repte per les obres escollides. N'estic content d'haver-lo assolit. Vinc en més de 70 persones, i tinc impressió que m'agradarà. En quant al repertori, la tocata en DOBWB 564 de Bach té un solo de pedal dels més llargs que existeixen, motiu per al que em va servir de pràctica durant els mesos de preparació. El tercer moviment, fuga cromàtica de la sonata número 4 de Rheinberger, el vaig preparar com a treball d'interpretació en el recent corset d'organistes d'Església Montserrat aquest estiu passat. I va ser l'estímul per fer la sonata sencera al concert, al veure que vaig sortir-me'n bastant ben parat. Dic doncs, això vol dir que ho puc fer. Aquests tres últims anys, també a motiu de la festa de Santa Cecília i l'aniversari d'Orga, he fet concert també. I va haver una celebració molt destacada, va ser el 2015, a motiu dels 10 anys a l'Orga. En aquesta ocasió, vam organitzar tres concerts, el primer format per a uns organistes d'Església, cada un va interpretar una peça. El segon, a quatre mans i peus, he interpretat per l'Orient Santana i Guillaume Loebles. L'Orient Santana és capella de música de la concepció. Toca a molts llocs, és concertista, etc. Guillaume també és d'origen francès, però també molt bon organista. En quant al tercer concert, Bernat va veure que aquest va ser el que va contribuir a la construcció de l'Orga, fent d'ajudant d'harmonització i assessorament tècnic, organista en la benedicció i inauguració de l'Orga. És un dels concertistes de la inauguració de l'Orga a l'any 2005. I naturalment és el meu mestre també. I aquest va fer el tercer concert. Molt bé. Ha estat organista 12 anys a l'Escola de Sant Pere Clavé i 25 anys a la parròquia de la Verge de Núria de Barcelona. És membre i organista de la Coral d'Antics Escolans de Montserrat i ha col·laborat diverses vegades com a acompanyant d'Orga amb la violinista Laritza Xalomi i amb l'urfaó Enric Moreres, entre altres. I és l'actual organista de l'Esclesia de Sant Just. T'he pensat jubilar-se properament? Mentre pugui, seguiré fent el servei i d'acompanyar a les celebracions litúrgiques, especialment a la mitja d'ons, dels diumenges i festius. Preparar setmanalment el repertori, cants apropiats a cada celebració i buscant la millor manera d'ajudar a crear un clima de pregària a la vegada que festiu és estimulant. A més m'obliga a estar al dia i seguir aprenent. En definitiva, mai sense prou. Quants anys es porta tocant a l'Orga de l'Església? Expliqui'ns què el va portar a Sant Just. Des dels 13 anys, quan vaig sortir de l'escovenia de Montserrat, he tocat a parròquies amb armòniums, orges electrònics, orges de tubes, de tota manera. Visco a Sant Just des del 2000, perquè vaig accedir a una vivenda de promoció social gràcies a un company que em va ajudar a l'empresa on jo treballava, d'aquí a Sant Just, que ja feia 10 anys que hi estava. Per tant, entre altres coses, complia amb les condicions que establien per accedir a aquestes vivendes. Vaig tenir la sort de poder-hi anar. El 2007, mossèn Anton Roca, prevéient per la data avançada a la Montserrat Sa Roca, que tothom coneixerà, que havia sigut professora de piano, i Maria Guider, que també tocava durant uns 40 anys a la Bòrguer. Mare meva! Però veien una possible substitució, perquè es fèiem grans. Em va proposar afegir-me el servei d'organista col·laborant amb elles, i després que elles es van jubilar. I per què es va canviar l'Orga, fa 18 anys? Què li passava a l'antica, el que hi havia abans, el 2005? L'Orga anterior, que el va construir Aquilino Amezúa, en aquells moments només teníem, tinc entès, a tot Catalunya, dues orgues d'Aquilino Amezúa. O sigui, eren històrics, tots dos, que hi ha un al seminari, em sembla que és. Aquesta orga tenia 130 anys de vida. Llavors, l'any 50, el 1950, l'adquirim a Sant Antonino Tenes, això ho sé per la història, més o menys, perquè jo no vivia aquí. El va adquirir per la parròquia, ja estava en aquells moments, l'havien ampliat i reformat una casa constructora d'orgues, Des del 1950 fins al 2005, va acompanyar les celebracions a Sant Just. Últimament es feia molt difícil el manteniment, efectiu de l'instrument, fins que al deteriorament arriba un punt de no retorn. Les restauracions eren cada cop més costoses i es va optar per l'opció de comprar-ne un de nou. Actualment, una orga de característiques com el nostre costa l'entorn d'uns 200.000 euros. 200.000 euros? Sí, és una obra d'art, és artesanal, té molt molta dedicació, moltes hores de treball, és molt complexa. Després cal tenir present que és molt important mantenir-lo en perfecte estat, aquesta és una altra qüestió. Com tots els instruments, i això és fàcil d'entendre, és molt sensible a les variacions de temperatura, humitat, pols d'ambient, etc. Insectes, també és perillós. Al igual que una orquestra, abans d'una interpretació heu observat que cada un dels instruments s'ha d'ajustar l'afinació perquè tots estiguin com el que dona el to. L'orga té tants instruments com registres i per tant han d'ajustar-se tots ells perquè el so sigui excel·lent. Una despesa d'aquesta embargadora sol ser fruit de la ciutadania, feligresos, simpatitzants, conversos, empreses, entitats socials, culturals, bancàries, tota mena d'institucions. Així és com es va aconseguir finançar el nostre orga aquí a Sant Just. A part de les esglísies, quins altres llocs també es poden trobar orgues? Sí, Déu n'hi do. El Palau de la música catalana de l'orga és un llistat d'instruments a Catalunya. Normalment, està posant-se bastant al dia i allà s'hi poden trobar les disposicions als registres, fotos, no sempre es tenen, fotos de l'instrument i la seva història. Fora de les esglísies, podeu trobar-ne el Palau de la música, allà hi ha un walker, és el Constructiu, és de l'any 1908. Es va restaurar últimament amb un quart aclat per Grènsing. Actualment, Grènsing, que està al Papiol, és un gran construtor d'orgues, molt bo, per cert. L'any 2003 va ser quan va fer aquest quart aclat i va ser l'última restauració al Palau de la música. Al Palau Uell tenim un Aquilino Betua. El va restaurar Blancafort el 2011. Aquest orgue d'originalment es va construir l'any 1889. També està força bé. Aquí és pels turistes que hi van i poden escoltar-lo. Al Conservatori Municipal de Música de Barcelona tenim un Grènsing de l'any 1978. Tinc aquí una llisteta d'uns quants orques més. Hi ha l'Auditori Fòrum Vergè de Balaguer, hi ha un Blancafort, un altre construtor importantíssim, és el que va construir l'orgue de Montserrat, per cert. Hi ha altres orques molt grans, també. Aquesta va ser construïta l'any 1988 a l'Escola de Música de Pau Casals del Vendrell, i al Consell Superior de Investigacions Científiques hi ha un Blancafort de l'any 1996. A la Facultat de Geografia i Història un Blancafort de 1965, restaurat el 2013 al Palau de la Generalitat de Catalunya dels Orgues de Collbató. Antigament, aquest Blancafort era Orgues de Collbató, l'any 1956. L'orgue que va construir el nostre orgue de Sant Just el va restaurar l'any 1978. Al Museu de la Música de Barcelona, allà hi tenim una joia. És un claviorgue. O sigui que pot tocar orgue i clave. Té les dues possibilitats. Tots tecladets, és petitet, molt petit. Però és una joia, és preciosa. El construtor es diu Lawrence Auslaip i el va fer l'any 1590. Encara està en condicions perfectes. Està en perfectes condicions. Hi ha discos fets amb música, lògicament d'aquella època. I el Palau Nacional de Música ja en teníem un fantàstic, un dels més grans d'Europa. Era un bàlcar del l'any 1929, però, malauradament, el desús des del 1974. El Palau va començar a deixar abandonat i s'ha perdut. És una pena. O sigui que només tenim orques guapos ara a Montserrat, a la catedral... En llocs emblemàtics. Sí, però no gaire. Sabem que l'Orga de l'Església de Sant Just té un total de 796 tubes de temperament de loti que, com vostè ha dit, és de Joan Carles Castro i que ha datat de l'any 2005. Explica'ns una mica com es toca un òrgan, perquè és un instrument de vent, o com funcionen les tecles... Sí, és un instrument de vent. Hi ha un motor ventilador que omple d'aire les manxes que són els pulmons, com si fossin uns pulmons, els pulmons de l'Orga. Si els tubes estan molt lluny, l'accionament ja no és tan fàcil de fer-lo mecànicament. Però mecànicament és de la manera com és més precis. Llavors, l'accionament s'obté per conductes pneumàtics o bé per sistema elèctric. Segons la època, els orges són molt diferents en anant evolucionant. Sabem d'un sistema d'aire pressionat amb aigua del segle III abans de l'Òrgan. Hi ha una certa teoria, inclús es pot trobar a l'internet buscant hidràulos, un exemple que funciona. En el segle II d.C. apareixen les manxes que perduraran fins a l'aparició del motor elèctric. I aquí surt el tema dels manxaires. Els manxaires, que són els pulmons, són els pulmons, que són el tema dels manxaires. Els manxaires, amb les manxes abans del motor elèctric, era imprescindible. Indispensable, a més de l'organista, uns ajudants anomenats manxaires que eren els encarregats d'accionar aquestes manxes i mantenir constantment l'aire suficient que alimenta els tubs perquè sonin. Això és molt important, però naturalment només per veure el llibre. Quan històricament va evolucionar l'org, al segle XIII s'instal·len ja a les esglésies perquè antigament això servia per llocs per reis, personatges, enriques... Alta noblesa. Sí, per amenitzar el públic. El més antic que es conceb les esglésies és del segle XV, a la Basílica de Valère, Suïssa. És una joia, també. L'orga a la península ibérica també té un predomin important al segle XVI, XVII i XVIII. I és d'estaques, interessant això, per la trompeteria que va col·locada en forma horizontal. Els orges del Barroc alemany, francès i italià tenen tots tubs amb façana vertical. Llavors van creixent cada vegada, són més grans, més perfectes. Al segle XIX, amb el romàntic francès, tenim una gran varietat de sons. Llavors també els tubs van trobar maneres sons diferents, etc. I és quan s'han fet els grans orges. Els orges moderns, a més a més, un dels problemes és que mentre toques no pots tocar els registres, necessites uns ajudants. En aquest cas, els moderns tenen maneres de combinar aquests registres amb un programa eletròric, de manera que hi ha moltes combinacions possibles. Gran pregunta, a part de vostè, hi ha algú més que toqui l'orga de l'Església a Sant Just? Quines ocasions normalment es toca? Tenim el jove Nicolás Grande, que està aprenent i toca els diumenges a missa d'una. També tenim en Jesús Ruiz, organista del monestir de Sant Cugat, que acompanya mensualment les misses familiars que es fan aquí, orientades als infants i als seus familiars. Hi ha ocasions que també s'intervenen amb altres tipus d'instruments, una guitarra, flautes... L'orga es toca també si ho demanen en casaments, noces d'argent i d'or, funerals, exècvies, bateig... Altres celebracions. I és tradició a la missa de festa major tocar, junts amb els guerrellers, i el dia de Nadal en el concert que organitza l'Orfeó Enric Moreira. El 19 de novembre del 2005 va tenir lloc una missa solemne de benedicció del nou òrgan, una missa que presidia el bisbe de la Seu d'Urgell, en Joan Enric Ribés i Sicília. Aquestes benediccions són habituals d'aquest nou òrgan? Sí. L'orga és un instrument per a excel·lència que pot ajudar que la pregària i lluvant-se a Déu sigui mitjançant el can o una peça musical la millor manera que tenim els humans per oferir a Déu. Llavors s'ha adoptat. Penseu que a la segona escritura el senyor canteu, toqueu amb trompetes símbols, arpes, lires... En definitiva, l'orga busca tot aquest tipus d'instruments. Per això l'Església recomana l'ús de l'orga en les celebracions. A l'estrena d'un òrgan, els ritus de benedicció d'instrument consisteixen que el celebrant l'invita a que canti el creador, que expressi sentiments d'alegria, de tristesa, de joia, que amanyagi les consciències, que les sacsegi com la tempesta, etc. Llavors l'orga respon amb una peça musical a cada una d'aquestes expressions. A continuació es procedeix a la benedicció espargint amb aigua, beneïda i després amb encens. Molt bé. I es pot viure avui en dia d'aquesta professió? A part de tocar a l'església, hi ha altres feines que es poden fer amb l'orga? Sí, els professionals de l'orga són titulars de llocs emblemàtics, catedrals, basíliques o esglésies importants, on s'exigeix un organista fixe i normalment es dediquen, com tots els músics, a la docència, són compositors, fan concerts, enregistren discos, etc. Altres esglésies que no poden tenir un organista sou sol·liciten serveis ocasionals remunerats. I generalment la major part d'esglésies tenen organista feligrés de la parròquia que fa aquest servei gratitudament com tants d'altres serveis i activitats de la parròquia. Vostè va realitzar estudis musicals de piano i orga, com l'Escolania de Montserrat, amb els mestres Irene Sagarra, Gregori Estrada i Odilo Planas. Te'l va motivar a tocar a l'orga? També hi havia el mestre, abans de ser abat, que s'hi ajust en un gran organista i gran músic. Jo estava allà, en aquella època, i la liturgia era molt més... Sentida, no? Sí. Durava molta estona tot plegat, hi havia música constantment. Jo escoltava les interpretacions d'aquests mestres i veia que mentre estava a l'Escolania vaig descobrir aquesta meravella d'aquest instrument i ja no me l'he tret de sobre. Avui en dia on es poden fer estudis, realitzar formacions oficials amb aquest instrument? Déu-n'hi-do. Tenim força gent que està estudiant. Per a grau professional, hi ha conservatòries de Barcelona, Terrassa, Tarragona, Lleida, Badalona, Granollers, Girona i Cabrera de Mar, que jo sàpigui. I per ensenyaments superiors, l'ESMUC, l'Escola Superior de Música de Barcelona. En quant a fer cursos, més cursets, per exemple, de Menysdorada, Montserrat, cada estiu a finals d'agost hi ha un curset d'una setmana, a Montblanc, al Maresme també se'n fan. Si un ja vol pujar després de l'ESMUC a fer estudis superiors, hi ha escoles, com per exemple, Estudia de la Hors Sula, hi ha molts llocs del món, però per dedicar-se exclusivament a això. Poderia entrar també deu ser complicat amb les proves d'accés. Santi Villarrola, ha estat un plaer tenir-lo aquí a l'emissora de Ràdio Desvern de les zones del 98.1 FM. Hem conegut una mica més l'ofici organista al nou orga de Sant Just, com va ser l'arribada d'aquest instrument a l'Església. I res més, esperarem escoltar-lo molts més anys, els que pugui i els que vulgui. Farem el que puguem. Val la pena, perquè és un luxe tenir un instrument a Sant Just, i cal que el cuidem. Aviam si tenim la sort de trobar gent que estigui disposada a continuar. Moltes gràcies, que vagi bé. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres.