#192 - Entrevista sobre el documental "Daniel Cardona, el nostre irlandès"

Ara mateix són les 11 i 12 minuts, comencem la segona hora de la Rambla, el magazine de matins de ràdio d'Esverm i ho fem amb l'entrevista del dia, que també podeu seguir, per cert, pel canal de YouTube de l'emissora. Els convidats d'avui són en Miquel Ardèbul, realitzador audiovisual, i Juntz Carrum, productor executiu de la productora Sant Justenca Cric Crac. Juntament amb la Fundació Reixida, Fundació de Memòria Nacional, fa uns mesos van impulsar el projecte documental Daniel Cardona, el nostre irlandès. A finals de desembre del 2023, coincidint amb l'any Daniel Cardona, que va engegar la Fundació Reixida pels 80 anys de la mort del polític català, es va presentar el projecte documental a l'equipament les escoles de Sant Just. I ara, a finals de febrer, fa una setmana, i avui sabem que és un dels deu projectes seleccionats per a la propera edició del programa Campus Docs Barcelona. El saludem. Hola, què tal? Molt bon dia al tos. Hola, bon dia. Bé, Daniel Cardona, el nostre irlandès projecte audiovisual, un documental històric per al sala figura de Daniel Cardona i civit, figura clau de l'independentisme dels anys 20, i defensor armat i partidari d'aconseguir la independència de Catalunya. Havíeu fet des de Cric Crac alguna producció semblant aquesta, així més biogràfica, històrica? No, realment, totes les documentals que tenim previst no tenen res a veure amb personatges històrics, ni fets importants de la història. Recuperar personatges no era el nostre estil, però és que tampoc tenim un estil molt definit. Nosaltres ens agrada fer documentals, i totes les propostes que ens puguin semblar interessants les agafem, les intentem desenvolupar, i si hi ha sort les intentem produir i projectar. Parlen de propostes que us arriben. Com us va arribar la de Daniel Cardona? Normalment, a mi m'ha passat bastantes vegades quan treballes amb els audiovisuals i fas documentals i la gent ho sap, et ve i et diu, hei, hauríeu de fer un documental d'això, o hauríeu de fer un documental d'això o altre. I va ser una mica així, va ser un company que al voltant del 2017-2018, quan aquí les coses també estaven en el procés, va haver-hi el referèndum de l'U2 i tot això, estava caldejat l'ambient, va venir un company de tota la vida, que érem a l'Institut Junts, i va dir, hem de fer un documental de Daniel Cardona. I en aquell moment, potser, és allò, sí, sí, clar, i n'hem de fer 4 o 5 més. Estudiant el personatge, vam veure que tenia un potencial brutal i vam començar a escriure, vam començar a llegir i vam veure que sí, que hi havia la possibilitat de crear una bona història i amb això estem una mica ara. Que bé. Com es prepara un documental d'aquestes característiques en què és un personatge que va ser, tot i que... Avui en dia encara és controvertit, per dir-ho d'alguna manera. Sí, sí que potser és una mica desconegut, però sí que va ser una figura clau, com hem dit, en el procés del primer... Independentisme que et parla així. ...dels anys 20, del segle XX. Com és elaborar un guió o pensar en com podria ser un documental d'aquestes característiques? Jo crec que és llegir molt, agafar moltes referències, anar-te'n en aquelles èpoques, agafar la premsa d'aquell moment, llegir i entendre-ho, poder-ho traslladar als nostres dies, per dir-ho d'alguna manera. Entendre la situació que es vivia, entendre els diferents conflictes que moltes vegades problemes que llavors teníem, els catalans entre nosaltres, segueixen reproduint avui en dia. I això també és curiós perquè en el moment d'aquesta investigació no prèvia d'escriure qualsevol cosa, t'arriben molts inputs i moltes històries que es podrien explicar. I al final has de... a veure, quina és la història que vull explicar? Jo crec que és el més difícil, acotar i... Sí, i prescindir algunes coses, però bueno, això s'ha de fer. Sempre fa llàstima retallar. Vinga, la Fundació Reixida, com es posa... Mira, el que comentaves dels inicis dels documentals també és allò de contactar amb tota la gent possible que tingui coneixements d'en Daniel Cardona i d'aquella època. I llavors, nosaltres coneixíem el llibre del Fermier Roviralta, la biografia d'en Daniel Cardona, i això també el vam llegir, i en un esdeveniment que es va fer, en un homenatge aquí a l'Ateneu, el vaig conèixer, d'acord? Em vaig presentar i, en certa manera, va ser el primer link amb gent professional, podríem dir, que s'ha dedicat a investigar la vida del Cardona. A partir d'allà, el Fermier em va posar en contacte amb l'Oriol Falguera, que és de Reixida, i amb ell també va fer una visita a la seva, podríem dir, a la seva seu, d'acord? I em va ensenyar també tots els documents que té originals d'aquella època, i realment també ens va ajudar a que el documental es començés a conèixer en aquests cercles cartonistes, podríem dir, no? I amb tot això, al finals de l'any passat, vam preparar un esdeveniment junts, d'acord? Que era, al final, la cloenda de l'any Cardona, que ells han estat treballant tot aquest any amb diferents xerrades i diferents actes, i nosaltres vam aprofitar, amb aquest tancament, per acollir tota aquella gent que està al voltant de Reixida, més la gent del poble, i professionals del sector, perquè ja vèiem que el projecte està prou evolucionat per poder-lo presentar d'aquesta manera. És la presentació que vau fer al desembre d'aquest 2023 a les escoles? Exacte, el 20 de desembre o el 21 de desembre, sí, abans de Nadal. Entenc que va ser un acte que vau fer entre la Fundació i vosaltres, i era una mica explicar què és el que teníeu pensat. Sí, és explicar el que tenim al projecte, el projecte que tenim en ment, amb uns powerpoints i una certa d'explicacions, i després fer una ruta també per a llocs emblemàtics de Sant Just, o que en Daniel Cardona havia tingut alguna cosa a veure. Una va ser les escoles, que el Julio Cho ens va llegir també un text referent a com l'Ajuntament de Sant Just va comprar les escoles de la Teneu perquè no es tanquessin, per dir-ho d'alguna manera, i seguís a venir a Educació Pública. I després vam passar per l'avinguda del Serral també, que és on va viure el Papa Seid, això no se sap gaire, potser, però el Papa Seid va estar aquí convidat per a Cardona, visquent en un domicili seu, podríem dir, en una casa seva. Vam passar també per davant del que era la seu i un local també on es ballava el carrer Badó, que li deien el Colomar o el Palomar, que és el número 10 de carrer Badó, ara ja és una casa nova, i allà també era la seu de nosaltres sols, que és l'organització que va muntar en Daniel Cardona, i vam acabar a Can Cardona on Daniel també ens va fer una explicació de Can Cardona. Per la gent que ens estigui escoltant potser pensa i què té a veure Daniel Cardona amb Sant Just? No ho hem dit, però en Daniel Cardona va ser una figura destacada amb el moviment de l'independentisme, però és que també va ser alcalde de Sant Just entre el 1931 i 1936 em sembla. Va ser el primer alcalde amb sufragi universal, va ser a les eleccions del 14 d'abril que es va proclamar després la República, i va ser com va superar els de la Lliga, podríem dir que eren els polítics forts que tenien estructures, ell ja era una coalició d'esquerres, que ja havia creat nosaltres sols i amb aquesta coalició es va presentar i s'hi va guanyar per àmplia majoria, i va tornar a guanyar després al 1933, si no m'equivoco ara. Sí, van ser just els anys abans de la guerra. La gran notícia també arriba no fa massa, finals de febrer, on resulta que el documental Daniel Cardona, el nostre irlandès, és un dels deu projectes seleccionats per participar a la propera edició del Campus Docs Barcelona, que és un programa que acompanya i assessora durant un any projectes de llarg matratge que no són de ficció, per tant aquí entraria també al vostre. És la primera vegada que us hi presentàveu, com us vau assabentar d'aquest programa, com el vau conèixer? Fa temps que coneixem el Docs Barcelona, així com també les xerrades que fan. És un festival de referència dins del sector. I bé, com teníem això bastant elaborat, i també, en certa manera, ens van convidar a que presentéssim el projecte, com el tenim ara, al Docs, doncs ens hi vam tirar de cap, i allí estem. Per què creieu que us l'han seleccionat? Perquè crec que vaig llegir, em sembla que hi havia com una cinquantena de projectes que s'hi van presentar, i només en poden seleccionar deu. Per tant, això vol dir que el veuen com a un producte realment d'equalitat? Suposo que en aquests deu han vist alguna cosa en cada documental per poder-lo triar. Sí que també he llegit que valoren bastant el tema català, de poder explicar històries que tinguin a veure amb el territori català i amb llengua catalana. I un altre punt que pot ser també peculiar en aquest documental és que les recreacions històriques les volem fer amb animació, que això dins dels nou altres seleccionats no ho he vist. Què vol dir això de l'animació? Com en dibuixos? Sí, en comptes de fer les recreacions típiques podríem dir d'això. Ara estem al 1919 i veiem gent vestida per les rambles d'aquella època. Això si es vol fer bé normalment s'ha de contemplar una producció molt gran i amb l'animació creiem que també es pot dramatitzar això i que també ens dona eines per poder tenir punts més onírics o més introspectius que també et puguin ajudar a entendre la figura de Cardona. Aquesta és la nostra idea. També pot ser un documental que es passi a instituts. Nosaltres som ambiciosos i volem que el documental es pugui veure arreu d'Europa, presentar-ho als festivals de documentals, d'animació, que tingui una sortida potent. Si es veu als instituts de Gonya i a TV3 i a altres televisions de fora de Catalunya, és perfecte. La versió original seria en català? Sí, bàsicament seria en català. Ni els francesos tampoc els farem parlar en català. Hi haurà una mica de mescla de llengües, però sí, el volum gros i les entrevistes, perquè això anirà combinat amb entrevistes, seran en català. Com volíeu estructurar el documental? Agafant referències de històriques, llegint, agafant fonts i demés, el fil documental és la vida d'en Cardona i totes les peripècies que va passar. Moltes peripècies. Ell va néixer al 1890, quan tenia 12 anys es va firmar la independència de Cuba i Filipines, després va passar la rosa de foc per Barcelona, que és la Semana Tràgica, eren molts convulsos, la Primera Guerra Mundial, ell s'exilia perquè hi ha el cop d'estat de Primo de Rivera a Espanya, passa 6 anys exiliat a París i després a Perpinyà, quan torna i en les eleccions que parlàvem es declara la República, però després col·laboren els fets del 34, els fets del 6 d'octubre, i llavors s'ha de tornar a exiliar. Quan guanyen una altra vegada el Front d'Esquerra el cap de pocs mesos comença la guerra i munten totes les patrulles que defensaran el poble dels miliciants de la FAI i d'altres faccions que entraven als pobles a saco, per dir-ho d'alguna manera, i en una d'aquestes també l'atrapen miliciants, quasi el maten per uns anarquistes que ell havia salvat anys abans, se'ls salven de que l'executin, total, que se'n va per tercera vegada a l'exili, i després torna clandestinament a qui s'enjust i acaba els últims dies una mica vivint recloït a casa seva sense que ningú el delati. Aquesta és la vida del Cardona i nosaltres a partir d'aquí introduirem fets, introduirem personatges i anirem una mica desgranant tot aquell període en què va viure el Cardona, que al final va morir, em sembla, amb 53 anys, però no va parar. No, no. I en tot això com us assessora el Docs Barcelona? Això ho hem de veure. La primera trobada la tenim online ara l'abril per presentar el projecte i suposo les jornades, i del 5 al 8 o del 5 al 10 de maig doncs hi ha les primeres trobades presencials on suposo que nosaltres exposarem el nostre projecte i hi haurà diferents gent que hi intervindrà i ens donarà els seus feedbacks. Llunes, vinga, que volem escoltar una mica, explica'ns tot el procés aquest també amb el Campus Docs Barcelona. Sí, de fet és una de les raons que ens hi vam ficar de cap perquè la tipologia d'acompanyament del campus és molt peculiar i és molt bona, és un acompanyament de llarg recorregut, d'un any i fins i tot després es mantenen activitats en l'any posterior i és un acompanyament holístic del projecte, tant en la part de guió com la part de direcció, com la producció, assistència legal, té realment un nivell d'acompanyament que és per la tipologia productora que som, que som productores petites, és molt important per poder portar projectes d'una certa envergadura i això en el passat hem fet diferent tipus d'acompanyament, participant en diferents processos similars però mai hi havia aquest nivell de... Que queda moltes parts cobertes. Sí, sí, realment per nosaltres és un molt bon procés d'aprenentatge i en quant al projecte a Cardona jo crec que hi ha unes coses molt interessants dins d'aquest procés en el qual està immers el Miquel i l'equip al final és tot aquest procés de recerca d'arxiu perquè hi ha una quantitat de material d'arxiu molt, molt, molt interessant i encara estem esbrinant perquè hi ha moltes coses per descobrir i això és un procés llarg, és un procés que requereix de molta feina però també és apassionant de tot el que va apareixent i en això el Cardona té la particularitat jo crec d'haver sigut un home d'arxiu com n'hi ha molt en la història i en l'inici del segle XX però també és un home que realment era un intelectual i que va escriure molt i llavors deixa tota una quantitat de textos, d'escrit que és una base molt bona per treballar en un documental i també la importància del cartelisme i de totes les referències gràfiques, de dibuix en aquest procés de reflexió que teníem al voltant d'utilitzar l'animació és un altre punt molt a favor de poder introduir l'animació perquè fa sentit amb l'època i les eines que es feien servir en aquesta època. I al final com acabeu decidint? Quin material hi entra, quin no, amb què us quedeu, a què acabeu descartant? No sé si utilitzeu alguns criteris o...? Al final nosaltres hem de fer una pel·lícula per entretenir, per obrir debat, el que no podem fer és un llibre. I llavors hem de crear aquests moments fílmics, podríem dir, d'aquell espectador que l'optivin. Llavors hem de fer una supertria de coses que li passen a aquest personatge perquè al final coneix que hi ha molta gent, està viatjant sempre i ens hem d'aprendre algunes llicències fílmiques, podríem dir. I llavors això és el que tu dius, passa per descartar personatges i representar-los amb un sol, que aquell sigui el... I amb això estem una mica també. Ara estem estructurant, hem dividit la pel·lícula en sis capítols i estem desenvolupant aquests sis capítols perquè tots tinguin la seva trama, tots es puguin lligar amb els que venen a continuació o amb els que l'han precedit. I amb això estem amb un guió de textos, intentant processar-los tots i després treure'l a fora. I volia afegir que en aquest procés, en aquest projecte, el bo és que no estem sols. Hem treballat diversos projectes amb l'equip molt reduït que tenim a Cricrac, que som quatre. En aquest projecte al Cardona tenim la sort de poder comptar amb el suport de l'Alice en diumenge, que és una documentalista i periodista que està fent tota una feina de recerca d'arxiu i de classificació d'arxiu per al projecte, que és molt important i ens fot molta canya. L'Alice és guionista i treballa amb el Miquel ara que estan immersos en aquest procés de primera versió de guió i molt altres suports, però aquest equip... Us anava a preguntar justament quin és l'equip que està movent tots aquests fills perquè aquest documental sigui possible. Totes aquestes persones, no? Sí, l'Erik... L'Erik és un altre membre de Cricrac i també som nosaltres tres, bàsicament. Ara, ma germana també ens està donant un cop de mà per intentar administrar-nos la feina i el temps. El Iunes, la Lali, el Jan. I després també, això quan ho vam presentar a la gent del poble ens va crear motivació i des del centre d'estudis i des de l'arxiu també ens estan donant un cop de mà de material que aquí a l'arxiu en tenen molt. Tant entrevistes amb cinta de vídeo, com fotografies, escrits... I jo una cosa, per suposat, que aquest projecte no l'hauríem pogut tirar endavant o no estaríem treballant-ho si no fos pel suport de la família Cardona, que jo crec que és el punt de partida de posar-nos de debò en aquesta feina, el primer que vam fer abans del DOCS i abans de trucar a la família. Exacte, trucar a la família i dir que teníem aquesta proposta, que a veure com la veien, a veure si estaven d'acord en poder-hi col·laborar i, en certa manera, donar-nos el vistiplau. En principi, tot perfecte, la família ens hem reunit a Crick Crack un parell de vegades, ens seguim veient. Són coses que van lentes. Vull dir que potser la gent es pensa que aquesta gent va fer la presentació i ara no han començat encara el documental. Però la feina de documentalista ja et dic que la idea va sorgir 2017-2018. L'hem estat treballant en moments i en altres moments l'hem deixat més aparcada perquè teníem altra feina. Ara, en certa manera, una part de l'equip està enfocat en poder fer aquestes deu pàgines d'argument. Quan creieu, quan creieu, més o menys, ja sé que és difícil posar una data perquè sempre hi ha pel mig passant coses i en entrebancs, o quina és la vostra idea? Més o menys. La sortida oficial del documental? Al final del 2026 seria molt bon timing el nivell de producció. Dos anys de feina segur ja i això és acotant tots els plaços al màxim. Al dia, no? Probablement diria 27. Això si aconseguim el finançament per tirar-ho endavant. Clar, aquest és el tema. D'on preveieu treure finançament? Home, és un projecte que està molt vinculat a Catalunya i en aquest sentit el nostre projecte és clau la financiació d'aquí, tant de l'IC, com de TV3 o de la XAL, que també tenen convocatòries. Jo crec que aquí hi haurà una part i una part que estem estudiant que és de finançament participatiu perquè és un projecte que molta gent tindria interès en suportar amb una possibilitat després de poder anar a tots els llocs on ens han suportat per fer projecció i debats. I després veiem el tema de coproducció amb França i Irlanda perquè el personatge, part de la pel·lícula es passa a París i a Perpignà del projecte i tenia un vincle molt fort amb Irlanda. Aquest projecte era una referència per al Cardona de la República Irlandesa, el procés independentista irlandès. Aquí hi ha el títol, no? Sí, per això. Bé, és això del 1916 i la Revolta de Pasqua i després comença tot un procés d'insurrecció irlandesa i la independència del país amb la declaració de l'estat lliure d'Irlanda. Això aquí ho reben com, uau, aquesta és la via que hem de seguir i el Cardona és el principal... Seguidor d'aquest sistema. I el qui promulga que la insurrecció, o sigui, s'ha de guanyar la independència per les armes. I Nos al Rassol és una traducció... És una traducció de la feina irlandesa. Està molt clar el paral·lelisme. Vinga, ja acabem. On us agradaria fer la presentació oficial? A Sant Just? En tindrem alguna, suposo, tot i que encara falta molt. On us agradaria presentar? A Sant Just... Havia sortit la proposta de fer un tur amb la pel·lícula, passar per diferents llocs i llocs on la figura de Cardona també ha tingut un pes i fer això, fer una gira, un tur. Però el que t'he comentat abans, a mi el que m'agradaria... Ambició, eh? A veure si us esperem veure ben amunt. Daniel Cardona. Esperem. Moltes gràcies per haver passat aquí a Ràdio Desvern per explicar-nos aquest projecte tan interessant, aquest documental que segur que donarà molts bons fruits i a més que implica tant a Ciutadania Sant Justenca com a molts àmbits també històrics. Vinga, doncs que vagi bé i gràcies. Moltes gràcies.