#193 - Celebració del Dia Mundial de la Poesia a Ràdio Desvern

L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio Desvern. Ara mateix són les 11 i 12 minuts. Comencem la segona hora de la Rambla, el magazine de matins de Ràdio Desvern. Són 21 de març, Dia Mundial de la Poesia, i, com hem dit aquest matí a la presentació del programa, ara dediquem una estona a celebrar aquest dia i ho farem acompanyats i acompanyades del Servei Local de Català. Jo els tinc aquí a dins de l'estudi de Ràdio Desvern i saludarem, primer de tot, la Marta Mussà, que és la responsable del servei, que ha vingut acompanyada de l'alumnat. Hola, Marta, què tal? Bon dia. Hola, molt bon dia. Escolta'm, això ja és una tradició a Ràdio Desvern, que vingueu des del Servei Local de Català i celebrar tots plegats i plegades el dia d'avui. Sí, i tant, i si podem seguir, aquí serem. I tant, i tant. Explica'ns primer de tot una mica què és el que veniu a fer aquí a la ràdio cada any. Doncs mira, venim, la veritat, a parlar perquè el que ens agrada és que ens conegueu, que veieu la gent que ve a classes, que és molt diversa, molt amable, molt col·laboradora i que el que té ganes és de fer ús del català, com sigui. I abans dèiem, perquè ens hem trobat al bar, portem una oretta llarga parlant d'això, de què és molt important, a través d'una poesia, per exemple, hem parlat tant i hem parlat del que significa per nosaltres i com sona en diferents idiomes, i ens ha ajudat això a conèixer-nos, a parlar, que en definitiva és el que volem, fomentar l'ús del català. Exactament. Cada any la institució de les lletres catalanes es coll un autor diferent, un autor amb un poema diferent. Sí, aquesta és la XVII Convocatòria i és el Vicent Andrés Estallés, i aquest poeta parla de coses petites, quotidianes, i la veritat és que ens ha agradat molt aquest any. És un poeta valencià, no? Sí. A celebrar països catalans. Sí, exacte, i s'ha d'anar fent de tot. Avui vens a acompanyar de Marta uns quants alumnes, en total em sembla que són... 7? 7 alumnes? 3, 4, 5, 6, 7, 8. 8 alumnes. Cadascun d'ells i d'elles ens recitaran un poema d'aquest autor, que hem dit, de Vicent Andrés Estallés, en idiomes diferents. Sí, i ja veureu, perquè ells us explicaran també d'on són, per què han escollit en aquest idioma, amb aquesta llengua, i ja veureu que és sorprenent, però això demostra la qualitat que tenim i els alumnes que tenim tan fantàstics, i que saben de tot. I també els preguntarem per què estan al Servei Local de Català, és a dir, què els motiva a voler aprendre també català. Sí, exacte. Vinga, doncs, comencem amb el primer alumne, que és en Víctor López. Hola, Víctor, què tal? Bon dia. Hola, bon dia, què tal? Tu ens llegiràs el poema en català. Sí, seré el primer a llegir. El Víctor, de fet, ell ve a català al nivell C1, però ell ja té el C1, el que passa és que és una persona tan conscient que es explica, explica. O sigui, tu tens ja el C1, Víctor, però estàs fent el curs de C1. Clar, jo soc un jove de 19 anys que està fent el curs de C1, tot i haver anat a Batxillerat i ja tindre el títol, la titulació de C1. Clar, perquè si tens el Batxillerat representa que ja tens, no? De fet, si tens l'ESO. Ah, sí? Sí, amb el quart d'ESO ja t'adones. Perdona, els alumnes que surten ara de quart d'ESO ja representen que tenen el C1. Sí, sí, i com en Víctor és conscient, no? Deixa'm que posi el dubte. No demancant-se, sinó que ell vol ser mestre. El meu objectiu personal és arribar a ser mestre de Magisteri a Primària, i per tant necessito un bon nivell de català, sobretot perquè ara mateix estan pensant d'insegurar una nova llei o en demanar el C2 de català per a tots els mestres. Per tant, és necessari. I com et va el curs? Molt bé, la veritat. No podia estar millor, molt ben acompanyat. Que bé. Aquí és enjust, el fas? Sí, aquí és enjust. Encara que soc el més jove, però l'ambient és, la veritat, molt agradable. No, també és molt bon alumne, encara que mira el mòbil de vegades. Però bé. Distraccions. Perquè són joves, és aquí diferència. Molt bé. I el Víctor ve a llegir-lo en català i ja està. Molt bé, l'escoltem, doncs. Vale. M'he estimat molt la vida. No com a plenitud, cosa total, sinó posent per cas com m'agrada la taula. Ara, un pessic d'aquesta salsa. Oh, i aquest rabanet, aquell el tendre. Què dieu d'aquest lluç? És sorprenent el fet d'una cirera. M'agrada així la vida. Aquest got d'aigua. Una jove que passa pel carrer. Aquest verd. Aquest pètal. Allò. Una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls. I tot amb el seu nom petit, sempre en minúscula. Com aquest passarell. Aquell melic. Com la primera dent d'un infant. Molt bé. Doncs això que deies, Marta, de les coses, dels detalls. Sí, de coses petites que per ells són molt importants i que de vegades no les veiem i no li donem la importància que tenen. Es diu, m'ha estimat molt la vida el poema. Crec que no havíem dit el tema. No, no ho hem dit. Molt bé. Doncs escolta'm, Víctor, moltes gràcies. I un plaer haver-te conegut. Passem, doncs, amb el següent idioma. Hem començat amb català i passem ara amb la Corina Lima. Hola, Corina, què tal? Hola, què tal? Amb això, aprova't el micro. En quin idioma ens llegiràs tu aquest poema? Anglès. Anglès. Per què en anglès? No, m'agraden les llengües en general. Vaig estudiar anglès fa molts anys, però ara mateix estic amb el català i soc uruguayana d'Uruguai i fa vuit anys que vaig arribar a Catalunya amb la meva família i m'agraden les llengües en general, llavors que en anglès bé. Molt bé. Sí, perquè la Corina és de l'Uruguai i ve a classes de català, a més a més té parella lingüística, té voluntària lingüística, que és el que ho potenciem molt. I a més ara deia, també ho puc llegir amb anglès, perquè veieu, això que quan s'estima les llengües en general, doncs hi ha gent que ho aprèn tot. Que bé. Amb ganes arribes a tot. Corina, ara mateix, quin curs estàs fent al Servei Local de Català? En què, perdó? Quin nivell? El Suficiència 2. Ah, el Suficiència 2 amb la Marta, que és una professora increïble. Professora top. Sí, top, top, top i encantada, encantada de tornar a aprendre i tornar a estudiar català, perquè vaig començar abans de la pandèmia i com que ho tenia postergat i vaig tornar. Que bé. Sí, molt bé, encantada, molt bé. Doncs vinga, escoltem el poema amb anglès, va. Molt bé. Just tell me about the hike. The fact of a cherry is surprising. I love life like this, that glass of water, a young lass in the street walking by, this green, this petal, all that, a couple holding hands gazing into each other's eyes, and all with its own little name in lower case always, that blinted this belly button like an infant's first tooth. Molt bé, molt bé, molt bé. Sona molt bé, també, amb anglès. Sí, sí, sí. Nosaltres ho hem llegit abans, amb tot, i amb totes sona molt bé, la veritat. Ah, ostres. Ens ha agradat molt. Potser alguna més, no?, hem dit, però per les entonacions, per la música. Clar, també. Però sí, sona molt bé. I ara tenim en castellà, que també és fantàstic, el castellà. Ara tenim la Natasha. I és castellà del Paraguai. Sí. Castellà del Paraguai. Castellà del Paraguai, sí. Jo soc de Paraguai. Ah, val. Soc nascuda al Paraguai, i mira, ara diré el poema, no a castellà, perquè l'entonació és una mica diferent, no?, el que coneixem d'altres països, l'espanyol. Val, molt bé. Molt bé. Doncs, Natasha, però, malgrat tot, pel cognom, no diria pas que ets de Paraguai, eh?, perquè et dius Koslowski. Sí, Koslowski. Els meus avis són de Lituània i Polònia. Ah, mira, d'aquí les arrels. Han anat cap allà, i mira, jo estic aquí, ara. I quants anys portes a Catalunya? Jo porto aquí a Catalunya 17 anys. 17 anys? 16 anys, ja. Déu-n'hi-do. I estudiant en el servei local de català? Porto només aquest any, fent el nivell C1 de català. Ah, C1. Sí, vaig estudiar anys abans, i vaig deixar el català, perquè m'estava fent i tal, i ara he tornat a estudiar. Ha tornat a reprendre. Sí, a reprendre. O sigui que estàs estudiant... A mateix nivell, més o menys, que el Víctor, no? Sí, sí, sí. I què, se t'està fent difícil o no? No, trobo... A veure, el idioma m'agrada molt, el català m'estimo molt, i mira, no trobo massa difícil. Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs, escolta'm, Natasha, t'escoltarem dir aquest poema, però en castellà i en aquest accent, no? De Paraguay. De Paraguay, vinga, va. Molt bé. Molt bonic, eh? Sí. Sí, sí, sí. Escolta'm, Natasha, tu ets relativament jove, també, i ja portes 17 aquí... No, no, relativament jove, no, mena més de 40, eh? Bueno, bueno... Jove, jove... Jove, jove... Em referia que hi portes 17 anys aquí, per tant, tampoc no hi ha molta diferència amb els anys que... No, sí, a veure, quasi, quasi no... La meitat de la meva vida, no? Estic aquí a Catalunya. Per això, mira, el primer... El que estava comentant, no? Primer vaig aprendre a parlar català, i després, clar, va fer classes, no? Clar, sí. l'artemàtica i tal, com escriu, ortografia i tal. Ella és molt bona alumna, també. És molt bona alumna. Tots els que passin seran bones alumnes, no, Marta? Tots els que venen són bons alumnes. Si han acceptat venir a la ràdio a llegir el poema, ja el curs ha aprovat. Molt bé. Doncs el Víctor a marxatge, que havia d'anar a la universitat, però diem adeu a la Natasha i a la Corina. Gràcies a les dues per l'invitació. Ha estat un plaer escoltar-vos. Igualment. I deixem una mica de música de fons per fer el canvi i que entri en els següents, d'acord? Perfecte. Vinga. Adéu. Adéu. healthier organ poets anar gal �you animals bi Escoltaven fos arguments del sabre el meu poble i jo. El meu poble i jo. Natal lliçó hem hagut d'entendre el meu poble i jo. La mateixa sort ens uni per sempre el meu poble i jo. El meu poble i jo. Senyor, servidor, som indestriables el meu poble i jo. La mateixa sort ens uni per sempre el meu poble i jo. Senyor, servidor, som indestriables el meu poble i jo. La mateixa sort ens uni per sempre el meu poble i jo. La mateixa sort ens uni per sempre el meu poble i jo. El meu poble i jo. Senyor, servidor, som indestriables el meu poble i jo. La mateixa sort ens uni per sempre el meu poble i jo. La mateixa sort ens uni per sempre el meu poble i jo. L' Islandi said. L' Islandi said. L' Islandlly said. N' crabs. N' cabronelle. cereja. Goso de vida, sí, d'aquest cop d'aigua, d'un jove que passa per la rua, d'aquest verd, d'aquesta pètala, d'aquilo, d'un casal que da les mans i que s'hi fita. I tot amb el seu nom petit, sempre en minúscula, com aquest pintar roig, aquell umbigo, com el primer dents d'una criança. Eh, que sona molt bé. Sí, sí, sí. Ara, aquí, ara, crec que sonen molt bé, els dos, eh? Ja veureu. Paloma, què és el que t'està sent més difícil del català, d'aprendre? Els verbs. Els verbs. Sí, sí, sí. Jo entenc tot. Sí? Però, per parlar, és un poc més difícil per mi. Clar. És el que a Marta normalment costa, potser més, a la gent que fa poquet que l'està plenent? Sí, sí, perquè, clar, primer, present, passat, futur, els imperfets, el perifràstic, els subjuntius, tot això, costa. Clar, costa. Perquè pots, és el que diu, ho entens tot, amb els primers cursos, no? Sí. Ho entens tot, tot, tot, però parlar-lo i si no tens la confiança de saber tots els verbs i no t'atreveixes, però es tracta d'atrevir-se i començar. Clar, molt bé. Doncs, Paloma, t'animem, eh?, a seguir intentant, provant i equivocant-te, que és com s'aprèn, també. Sí, sí, gràcies. Vinga, ara, li toca a la Soledad. Hola, Soledad, bon dia. Hola, bon dia. En quin idioma ens llegiràs el poema? Eh, en català. Eh, no. Perdó. En català, en català. Em dic en català? Vinga, una altra cosa, en català. Amb el chip, no, no, no. En italià. Per què has escollit l'italià? Perquè és una llengua que està molt lligada a la feina que faig. Jo soc cantant lírica i és una llengua molt habitual a les òperes, a les peces barroques o d'altres èpoques que canto. Molt bé. Ella és la Soledad Cardoso Lenz. És una soprano, és la seva professió. Si la busqueu, Soledad Cardoso, ja veureu com canta. I, clar, per la seva professió canten també en italià i en moltes llengües. I llavors ella diu, va, doncs, trio italià. Però, sí, sí. Déu-n'hi-do. Sí, sí, l'estava buscant aquí ara. Soledad, normalment on cantes? On en criden. Perquè soc freelance. De fet, l'any passat ens va cantar, eh, al Sant Jordi. Sí, oi? A mi em sona. Va cantar, exacte, al final. I aquest any segurament també, si no té una altra feina en aquell dia. Jo crec que també podré venir, sí. Molt bé, doncs escolta, amb Soledad t'escoltem en italià. Però abans digue'ns quin curs estàs fent al Servei Local de Català i què et motiva a aprendre l'idioma? Eh, estic fent la suficiència dos. Sí. Que seria si tot va bé aconseguir el nivell C1 al juny. I jo vaig començar també una mica per la feina, perquè m'havien cridat per fer, m'havien trucat per cantar operes en català. Que, a més, tenien textos parlats, i com que estic molt preocupada perquè s'entengui molt bé la pronunciació, bé, vaig decidir i la Marta em va ajudar moltíssim amb el ritme parlat, la fonètica, tot això. Que bé. Sí, perquè jo és que vaig al·lucinar, com apren de ràpid i com se sabia totes les frases. Clar, és la seva feina, no? Quants anys has dit que portes, soledat, aquí a...? Aquí a Catalunya, 14 anys. 14 anys, sí. Molt bé. D'on venies? Jo soc argentina. Argentina, eh? Sí. Però primer vaig arribar a Madrid, al 98, després a València i finalment som aquí, a Catalunya. Molt bé. Doncs vinga, ara si va, t'escoltem en italià. Que bé. Sí, sí, sona molt ben tallats els idiomes, Marta, la veritat. Molt, molt, sí. Molt bé. Que bé. Sí, sí, sona molt ben tallats els idiomes, Marta. Molt, molt, sí. Doncs Paloma i Soledat, un plaer haver-vos conegut a les dues i haver passat per aquí, per la ràdio. Deixem una mica de música, Marta, i que entri als següents i ja als últims alumnes. Perfecte, gràcies. Molt bé, vinga, que vagi bé, adeu. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. Molt bé. No t'ho pensis. Davant l'ICTUS, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya. Ara són les 11 i 36 i seguim amb els alumnes que ens queden del Servei Local de Català. Marta, hola de nou. Hola. Ara ja tenim a dins de l'estudi en... A veure si ho pronuncio bé jo ara. Volker Lemberg. Sí, hola. Hola, Volker. I també la Rosario Clement. I a la Rosario li diem Charo. Charo, Charo. I el Volker. Volker. Molt bé. Doncs escoltarem el Volker en alemany. Alemany, sí. Per què en alemany? Perquè és la meva llengua materna. Ah, ostres. Quant temps fa que estàs aquí, doncs? Fa sis anys que visc aquí amb la meva família. Estic aprenent llavors el català. Volker, acosta-t'ho una mica més al micro. Sí. Ara millor? Sí, una mica millor, sí. Perfecte. Fa sis anys que estic amb la meva família aquí a Sant Just i no s'agrada molt viure i per a mi aprendre el català és important per poder integrar-se en la cultura, en les costumnes i ara tenim una professora fantàstica i siguem aprenent el català, no? Molt bé. Quant temps has dit que estaves estudiant el català? Fa cinc anys, sí. Aquest serà el cinquè. Justament el primer curs era justament abans de la pandèmia en el septembre 2019. Clar, i després vam haver de fer en línia que espera una mica la part oral, que no es pugui fer, però la part... Sempre queda una mica més coixa. Sí, és més coixa, però bé, ja hem reprès i hem ganes i ja està. Qui és el que més t'està costant del català bòlgar? És una pregunta difícil, crec. És molt important per sentir-se bé en un país de saber parlar, entendre l'idioma, la llengua. I llavors amb el francès que pago també a la meva casa, amb la meva esposa i el castellà era una mica més fàcil d'aprendre. M'agrada estar aquí per viure i llavors penso que és molt important. Sí, bé, el folker els verbs els agafa bé. Sí. Ho aprèn molt bé perquè en sap molt la gramàtica i llavors els subjuntius, això se'ls estudia i se'ls aprèn. Hi ha coses de vocabulari, de frases fetes, coses aquestes més quotidianes, però frases fetes és el que li costa més. Però la estructura gramàtica i els pronoms febles, tots els verbs per ell no són difícils. Volguer, tu el català l'utilitzes en algun altre lloc, a casa, no sé si amb alguns familiars o a la feina? No. Per això, per aquest fet, és molt difícil per millorar el català perquè jo parlo alemany amb el meu fill, francès amb la meva esposa, inglès durant el treball, castellà amb la gent que coneixem aquí i llavors el català només en el carrer, amb la negociació del mercat o amb gent concreta. Vinga, molt bé. Doncs escoltem el poema en alemany. Va, som-hi. Oh, dit es radicien, der junge Knoblauch da. Und was haltet ihr von diesem Seehecht? Immer für eine Überraschung gut, die Kirsche. So gefällt mir das Leben, dieses Glas Wasser, ein junges Mädchen, das auf der Straße vorbeigeht, dieses Grün, dieses Blütenblatt und jenes dort, ein Pärchen, das Hand in Hand sich in die Augen sieht. Und alles mit seinem kleinen Namen stets in Kleinbuchstaben. Wie dieser Grünschnabel, jener Nabel, wie der erste Zahn eines Kindes. També. A vegades a l'alemany, segons quines coses, pot semblar una mica... Més fort, no? Més fort, i dintre de tot, amb aquest poema, no és tant, no? No, però hem comentat a dalt, al bar, hem comentat això, perquè quan ho he llegit, més dur, però no és això, perquè ho pots llegir suau, i queda també amb una melodia que nosaltres tenim un concepte que no és. És el que he dit. Molt bé. Doncs ara passem al torn amb la Charo. Hola, Charo, bon dia. Com estàs? Bé. La Charo pateix una mica perquè... Perquè la Charo és del bàsic dos. Només ha fet un trimestre i mig, diguéssim. Un trimestre i mig de català. I és fantàstica. A més, ella és mestra de matemàtiques i també... Sí? Ara, jubilada, diu, però... Clar, diu que no em preguntin gaire, gaire, perquè... Doncs t'ho pregunto, jo ho pregunto, i si no, que m'ho respons tu, Marta. Charo, quant temps portes a Catalunya? Quant he arribat? Sí. Visca aquí, a Catalunya, des de septembre 2023. Abans tenia ja una casa aquí, a Sant Justus Bern, però estava gairebé tot el temps a Madrid. I sol venia de tant en tant. Des de tant en tant. I només en aquests mesos parla així de bé el català? Exacte. Així de bé. Home, ostres. Charo, ens ha dit la Marta que ets professora de matemàtiques. Jubilada. A on? A la universitat. He viscut sobretot en Bilbao, més de 30 anys, però també en Valladolid, Canàries. I ara vius aquí a Sant Just, i segueixes ensenyant matemàtiques? No, no, no. Ja no. Volem escoltar el poema en francès? A veure com sona. Nosaltres hem preguntat per què ho feia en francès, i ens ha dit perquè havia estudiat al Liceu francès. Disset anys. Sí, tres anys. Però tu, Charo, ets francesa? No, no, soc de Madrid. Ets de Madrid? O sigui que el teu idioma natal és el castellà? Sí, sí. Vas estudiar tres anys al Liceu francès? Disset. Treig anys. Treig anys. El que seria l'escolarització. I ara estàs des de fa uns mesets aprenent el català. Vinga, doncs t'escoltarem en francès, va. J'ai beaucoup aimé la vie. Non comme une plenitude, une chose totale, mais disons plutôt comme j'aime la table. Maintenant, une lichée de cette sauce, hause et sera dit, cette taille tendre. Que dites-vous de ce merlu? Le fait d'une cerise est surprenant. J'aime la vie ainsi, ce verre d'eau, une jeune femme qui passe dans la rue, ce verre, ce pétale, cela, un couple qui se tient par la main, les yeux dans les yeux, et tout avec son petit nom toujours en minuscules, comme ce passereau, ce nom brille, comme la première dent d'un enfant. Que bé que sona, també. També, també. Amb tots els idiomes, sona bonic. Sobretot si és un poema bonic, també, que s'entén. Sí, oi tant? Molt bé. Doncs, abans d'acabar, primer, gràcies, Volker, i gràcies, també, Charo, per llegir el poema. Marta, parla'ns una mica de com està el tema de, perquè abans ha sortit, eh?, de voluntariat lingüístic. Ens fas una mica de resum, qui s'hi pot presentar, i com funciona? Doncs, a voluntariat lingüístic es tracta d'ajuntar dues persones, per exemple, un voluntari i un aprenent, i es comprometen a trobar-se 10 hores. A la setmana? No, 10 hores. Es pot escollir com es vulgui. Pot ser una cada setmana, dues cada setmana, una cada 15 dies. No, no. I llavors, el que es tracta és això de practicar de forma oral, sobretot, per atrevir-se a sortir de l'aula, per exemple, o de sortir al carrer i parlar català, que és el problema que tenim, que el sabem, però després no en fem ús. Es tracta d'intentar millorar la part oral i atrevir-se a sortir. Llavors, sí que tenim força aprenents, que molts surten de l'aula, evidentment, dels cursos, i potser ens manquen voluntaris per ensenyar, diguéssim. I per això dèiem, fem una mica una crida que qui vulgui que s'adressi al Servei Local de Català, o ens envia un correu, a santjustdesvern.cpnl.cat, o ens truca, i llavors, amb molt de gust, els atendrem i els apuntarem, tant si són voluntaris com aprenents. I ja que tenim aquí Marta també, aprofitem, va, aprofitem. Com està anant la rebuda de poesies i de proses que està fent l'Agenda Santjust? Que, recordem, és un concurs per no professionals. És un concurs per no professionals. Demà és l'últim dia de presentar obres, i no us ho creureu, però jo, i que estava ordenant, ja em portava 230. Això és molt, no? Això és molt, però és sobre la mitjana que tenim dels últims 10 anys, 10-15 anys, és sobre uns 225, la mitjana. Ja l'hem superada, és veritat que fa dos anys vam tenir 330 o 33, i va ser molt, tampoc, potser no esperem tant, però ja hem superat la mitjana, estic molt contenta, però a les 7 del matí, com tenia el mòbil al costat mentre esmorzava, arribaven obres que ja no les he posat a mordre. Allà vaig fer fins a la 220 i poc, i per tant ja estan arribant, i fins a l'últim moment van arribant sempre, i vol dir que demà a les 12 de la nit arribaran obres. No en dubtis, fins a l'últim moment. Seguríssim, seguríssim, i sobretot quan veus qui són, veus que són gent jove, perquè la gent, els adults, ja fa setmanes que va arribant, com és una aplicació i van arribant les obres, ho vas veient, i han arribat dels adults, però dels joves arriben a l'última hora. Avui, ja et dic, a primera hora era jove, de 15 a 17 anys, de 12 a 14 també, però els de 15 a 17 arribaran demà, potser a les 12 en punt, o a les 11 i 59. I a les escoles també es promociona que es presentin els infants? Sí, sí, les escoles, que de veritat és que és el bloc més gros, és de les escoles, dels nens de 9 a 11 anys, és el bloc important, i després els adults. És com els més petits i els més grans. Els del mig, 12, 13, 14, 15, 16, 17, costa, però aquest any, de 15 a 17, n'hi ha més, de moment, que de 12 a 14. Però això no vol dir que avui i demà en vinguin més. Seguríssim, seguríssim. Que ho havia de fer a l'últim moment, que és el que és habitual amb la gent jove, que no passa res. És una manera de fer, és una realitat. Per això que de moment anem molt bé. I les proves de nivell per als cursos que començaran a principis d'abril també són aquests dies? Sí, ara són les proves de nivell, avui i demà, proves de nivell, i el dia 2, 3 i 4 d'abril, les matrícules. De totes maneres, la veritat és que Sant Just ho tenim tot molt ple. Sí que hi ha nivell elemental, hi ha places, hi ha suficiència, sobretot del matí, també. Però per la resta ho tenim molt ple. Però és igual, la gent que vingui intentarem derivar-la als altres pobles del centre i no hi ha problema. I si no, com a mínim tenir-los i al setembre tornarem a donar més oferta. I ja l'últim que et pregunto, Marta, projecte íntims. Això és preciós, eh? Que bonic, sí. Que a més també va lligat amb poesia. Sí, sí. El projecte íntims el presentaran el dia 19 d'abril, després del concurs de Sant Jordi de fer el lliurament de premis. Que és el dia 19, no? Que és el dia 19, el lliurament, a les 7 de la tarda a les escoles. Llavors, presentaran el projecte íntims, que vol dir que de tots aquests anys que hem fet el concurs de prosa i poesia, un grup de gent ha escollit 12 cançons, 12 poemes. 12 poemes. 12 poemes i els ha fet cançó. Uau, és que que t'agafin un poema i que te la facin cançó. Això és preciós. Preciós. Jo, com que soc privilegiada, n'he escoltat un i us he de dir que estava escoltant-lo caminant per la platja i plorava i tot tan bonic que era. I després, el que passa, que la persona que canta el dia 19 no pot venir perquè treballa i farà la presentació amb totes les cançons el dia 21. 21 a la tarda. A les escoles, també. I serà molt bonic perquè és això, agafar poemes i fer-los cançons i ho fan tan bé. Sí. De fet, el Lluís Terrés ens va parlar del tema d'aquest projecte perquè realment també la persona que ho ha mogut i que ja està al darrere la Daniela Fumador, d'aquí de Sant Just, que hi posa la veu. I després el Nacho, que és el productor també, el compositor i que fa tots els arrenjaments, els arreglos, qui fa el poema en cançó. Va ser això. Primer, jo vaig passar totes les poesies. Una feinada. Van fer una tria. Però bé, ho tenim força organitzat. Però ells se les havien de llegir i escollir quina era la que els arribava. I després trucar a la gent per demanar, sisplau, si podíem utilitzar-la. Hòstia, com s'ho van prendre. Divertidíssim. La gent reia perquè deia, perdona, aquesta poesia la vaig escriure quan tenia 12 anys, potser en té 40. I reien volent dir, però com se us ha acut agafar una poesia de quan jo tenia 12 anys. I reien tot supercontents quan demanava, sisplau, evidentment. Clar. Evidentment. Després, a gent que ens hem trobat per Instagram i tot això, que viu un noi que viu a Andorra. Trucar-li. Contentíssim. Clar, feliç. Tothom molt feliç i molt divertit. A més, clar, la majoria són poemes que si ara tenen 40 anys, doncs en tenien 20. O 12. Clar, i reien molt. Els ha fet molta il·lusió. La veritat, ara vas per mi i deia, però com? Clar, que us dono permís. És un regal, no? Que et facin una cançó amb un poema. Sí, sí. I jo m'encantaria que es fessin famoses, com a mínim alguna. Saps? I que fos un... Perquè s'ho mereixen tots tant els escriptors com el productor, com el Lluís, per la idea i la Daniela per com canta. M'encantaria que es fessin famosos. Doncs ara sí, Marta, ho deixem aquí en aquest punt. Gràcies a l'alumnat també per haver vingut. I res més, que acabeu de passar bon dia de la poesia i endavant amb el català. Gràcies a vosaltres. Gràcies. Vinga, adeu. Adeu, adeu. Gràcies.